DOSI D'UN MEDICAMENT.

POSOLOGIA – DOSATGE
POSOLOGIA
- És la branca de la farmacologia que estudia el dosatge dels medicaments.
- És la dosi que s'han d'administrar en cada presa o un espai de 24 hores.
Per exemple: Quants comprimits i cada quant temps.

CONCEPTES BÀSICS:
DOSI: És la quantitat de medicament que s'administra en una sola presa. És la concentració de
p.a. que té una forma farmacèutica.
EFECTE: Canvis en l'organisme a conseqüència de l'administració de les dosis.
RESPOSTA: És l'efecte produït en l'organisme a conseqüència de la dosi administrada.

LA COMBINACIÓ DE LA DOSI I LA POSOLOGIA FA POSSIBLE L'EFECTIVITAT DEL

TRACTAMENT En MANTINDRE LA CONCENTRACIÓ DEL P.A. EFECTIVA EN EL NOSTRE
ORGANISME SENSE GENERAR TOXICITAT.

TIPUS DE DOSI:
A continuació es detalla un diagrama d'una relació d'efectes que produeixen diferents
dosis :
CONCENTRACIÓ PLASMÀTICA DEL FÀRMAC
La concentració que arriba als teixits dependrà dels nivells plasmàtics aconseguits.
Podem definir les següents concentracions plasmàtiques:
- CONCENTRACIÓ MÍNIMA EFICAÇ (CME): concentració a partir de la qual s'observa l'efecte
terapèutic,o,dosi mínima eficaç o dosi subterapéutica.
- CONCENTRACIÓ MÍNIMA TÒXICA (CMT): concentració per damunt de la qual solen
aparéixer efectes tòxics,o, dosi tòxica.
- ÍNDEX TERAPÈUTIC (IT): marge de seguretat del fàrmac. es defineix pel quocient entre CMT
i *CME. *IT= CMT/*CME

És una mesura del marge de seguretat. La major o menor amplitud de l'interval serà una
indicació de la seguretat del fàrmac. Així direm que:
A major amplitud----------------Major seguretat
A menor amplitud----------------Menor seguretat.

Així doncs, en l'administració i dosatge de medicaments s'han de tindre en compte el següent:

• Període de latència: és el temps que transcorre des que s'administra el medicament fins que
apareix l'efecte farmacològic, és a dir la CME.
• Temps eficaç: és el temps en el qual la concentració plasmàtica es manté per damunt de la
CME. És el que determina la pauta o interval d'administració.
• Interval d'administració: temps que transcorre entre l'administració d'una dosi i la següent.

RELACIÓ DOSI- RESPOSTA O CORBA DOSI-RESPOSTA

És una manera de mesurar l'efecte farmacològic d'un medicament. La representació de corbes

dosi-reposada permet observar gràfiques de fàrmacs. A partir d'aquestes gràfiques es
defineixen dos conceptes:
EFICÀCIA: relacionada amb la RESPOSTA màxima que aqueix fàrmac aconsegueix.
POTÈNCIA: relacionada amb la DOSI necessària per a aconseguir una resposta.
Segons aquests conceptes direm que un Fàrmac és més potent que un altre quan necessita
una menor dosi per a aconseguir l'efecte desitjat. A més, un Fàrmac és més eficaç que un altre
quan la intensitat de l'efecte màxim (Resposta màxima) que produeix és major.
Exemples:
- Un antiinflamatori és més potent que un altre quan el primer necessita una dosi menor per a
calmar el dolor.
- Un analgèsic és més eficaç que un altre quan utilitzant la mateixa dosi un produeix una major
analgèsia que l'altre.
 DOSATGE DE FÀRMACS
Perquè un fàrmac exercisca el seu efecte és important aconseguir determinades concentracions
en el lloc d'acció. Aquestes concentracions dependran de les dosis administrades.

CONCENTRACIÓ DEL PRINCIPI ACTIU AL LLARG DEL TEMPS

Quan s'administra una concentració de p.a.(DOSI 1- DOSI D'ATAC O DE CÀRREGA) a un

pacient no hi ha res en el seu organisme i comença a ascendir la línia blava. Aqueixa concentració
arribarà a un punt màxim i després comença a descendir (s'elimina el p.a.). Per a poder mantindre
la concentració de p.a. efectiva dins d'aqueixa dosi terapèutica s'haurà d'administrar una altra
dosi de p.a. (DOSI 2- DOSI DE MANTENIMENT) abans que la concentració de p.a. disminuïsca
i es torne subterapéutica.

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL DOSATGE

Edat: els xiquets i ancians són més sensibles a l'acció dels fàrmacs. En general, necessiten
menys dosi. En els xiquets per una immaduresa del sistema metabòlic i funció renal i en els
ancians per una disminució del metabolisme i una menor capacitat d'eliminació a causa de
processos degeneratius renals i hepàtics.

Pes: l'efecte d'un fàrmac dependrà de la relació entre dosi i pes corporal. Les dosis s'expressen
en mg de fàrmac per kg de pes corporal. En els pacients obesos es produirà una alteració en la
distribució del fàrmac degut a un augment de teixit adipós, i una reducció de quantitat d'aigua en
el seu organisme. Les dosis usuals es calculen per a un adult de 70kg.

Sexe: les diferent proporció de teixit adipós i la menor capacitat metabòlica influeix en el dosatge
de dones i homes.

Exemple: la dones necessiten dosis lleugerament menors de barbitúrics que els homes.

Estats fisiològics i patològics: embaràs (depèn de l'etapa; primer trimestre malformacions i 2n

i 3er trimestre afecten el creixement), i lactància (passe a la llet materna). Així com, la funció
renal i hepàtica alterada un ajust de les dosis i intervals d'administració.
Factors individuals: diferències genètiques, factors de tolerància (resistència exagerada de
l'individu a respondre a les dosis del fàrmac) i hipersensibilitat (resposta molt exagerada a la dosi
del fàrmac).