PRÀCTICA UNITAT 7 : LA GUERRA CIVIL

ACCÉS VÍDEO ATENCIÓ ACCÉS VÍDEO

PREGUNTA 1 A) Les pràctiques es lliuraran en la data acordada. PREGUNTA 2
B) No s’acceptaran pràctiques més enllà de la data acordada que
es publicarà en AULES o s’assenyalarà a classe.
C) Són pràctiques voluntàries que tenen un percentatge en els
criteris de calificació de l’assignatura.
D) Es lliuraran en paper i es podrà fer a mà o en ordinador.
E) Les pràctiques consisteixen a respondre les dos primeres
preguntes de l’examen de l’EBAU.
F) Per a fer les pràctiques i ajudar-vos, recordeu que teniu els
vídeos explicatius de com fer les dos primeres preguntes. Per
si de cas, teniu els codis QR en aquest document per tal de
veure-los.
G) Es restarà 0’1 per falta d’ortografia incloent els accents, i fins
un màxim de 2 punts, seguint les instruccions de la
Conselleria d’Educació i del Departament d’Història.
H) Llegiu amb atenció els enunciats.
I) Aquesta pràctica contenen quatre textos: dos de la Segona
República i dos de la Guerra Civil.
#
1. Descriviu els tipus de fonts utilitzades.
2. Identificar les idees principal i secundària de la font o les fonts, indicant la seua cronologia com a
procés històric i incloent breument el seu context a Europa occidental, mediterrània i atlàntica.
TEXT 1
TEXT 1: Postura de l'Església davant la guerra

La guerra és, doncs, com un plebiscit armat. La lluita blanca dels comicis de febrer de 1936, en què la falta de consciència
política del govern nacional va donar arbitràriament a les forces revolucionàries un triomf que no havien aconseguit en les
urnes, es va transformar, per la consciència cívic-militar, en la lluita cruenta d'un poble partit en dos tendències: l'espiritual,
del costat dels revoltats, que va eixir a la defensa de l'ordre, la pau social, la civilització tradicional i la pàtria, i molt
ostensiblement, en un gran sector, per a la defensa de la religió; i de l'altra part, la materialista, anomene's marxista,
comunista o anarquista, que va voler substituir la vella civilització d'Espanya, per la novíssima "civilització" dels soviets
russos...

L'Església no podia ser indiferent en la lluita. D'una part, se suprimia a Déu, l'obra de la qual ha de realitzar l'Església al
món i es causava a la mateixa un dany immens, en persones, coses i drets; de l'altra estava l'esforç per la conservació del
vell esperit, espanyol i cristià. A rmem que l'alçament cívic-militar ha tingut en el fons de la consciència popular un doble
arrelament: el del sentit patriòtic, que ha vist en ell l'única manera d'alçar Espanya i evitar la seu ruïna de nitiva; i el sentit
religiós, que ho va considerar com la força que havia de reduir a la impotència als enemics de Déu, i com la garantia de la
continuïtat de la seua fe i de la pràctica de la religió [...].
Carta col·lectiva de l'episcopat espanyol sobre la guerra (1 de juliol de 1937)

TEXT 2
TEXT 2:Manifest del general Franco

“Espanyols: a quants sentiu el sant amor a Espanya, a aquells que en les les de l'Exèrcit i l'Armada heu fet professió de fe
en el servici a la Pàtria, a aquells que vau jurar defensar-la dels seus enemics ns a perdre la vida, la nació vos crida en la
seua defensa. La situació d'Espanya és cada dia més crítica, l'anarquia regna en la majoria dels camps i pobles; autoritats
de nomenament governatiu presideixen, quan no fomenten les revoltes: a tirs de pistola i metralladores es dirimeixen les
diferències entre els ciutadans que traïdorenca i traidoramente assassinen sense que els poders públics imposen la pau i la
justícia […].
És que es pot consentir un dia més el vergonyós espectacle que estem donant al món? […] Espanyols: Visca Espanya!
Visca l'honrat poble espanyol!”

Tetuan, 17 de juliol de 1936. ABC, dijous 23 de juliol de 1936. Edició d'Andalusia, pàg. 1.
fi
fi
fi
fi