Professional Documents
Culture Documents
climàtica!
No podem resoldre problemes pensant de la mateixa manera que
quan els vam crear.
Albert Einstein
ÍNDEX pàgina
INTRODUCCIÓ 3
ELS OBJECTIUS 3
PRODUCTE 4
ORGANITZACIÓ I TEMPORITZACIÓ 5
SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS 5
AVALUACIÓ 20
1. INTRODUCCIÓ
Un treball per projecte consisteix, per tant, en una manera d’aprendre habilitats i coneixements claus, que
han d’ajudar a l’alumnat a resoldre situacions i problemes molt diversos de la vida quotidiana, d’una manera
diferent i més engrescadora de com els han anant aprenent fins ara.
NIVELL: 1r ESO
TRIMESTRE: 1r
MATÈRIES INVOLUCRADES: Àmbit científic, àmbit matemàtic, àmbit lingüístic, àmbit artístic,
àmbit social, àmbit digital i àmbit personal i social.
2. ELS OBJECTIUS
Elaborar un pòster que relacioni les causes i les conseqüències del canvi climàtic del
4
planeta.
5 Calcular la petjada de carboni en la higiene personal, l’ús dels mòbils i els desplaçaments.
Participar en la presa de decisions que afecten la vida comunitària per tal de transformar-la
9 i millorar-la.
3. PRODUCTE
Un element clau per a la motivació de l’alumnat per al treball a l’aula és l’existència d’una finalitat explícita
per a l’alumnat. Per aquest motiu, aquesta metodologia de treball s’anomena “per projectes” o “basada en
projectes”: a través de la realització de tasques i del treball en equip, l’alumnat ha d’abocar tot l’aprenentatge
assolit en la confecció d’un producte final que ha de tenir unes característiques definides.
El producte final del projecte serà un conjunt de productes relacionat amb tot el contingut
treballat durant el projecte:
● Avatar.
● Taula amb les petjades de carboni dels membres del grup (en higiene, ús de
mòbils i desplaçaments) durant una setmana.
● Debat ecolingüisme
4. ORGANITZACIÓ I TEMPORITZACIÓ
Les característiques organitzatives del present projecte es detallen a continuació:
H DJ DV DLL DM DC DJ DV DLL DM DC
13:30 - 14:30
L’activitat d’Educació Física (10) es realitzarà durant les hores d’aquesta matèria
5. SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS
Treball individual
6 Debat ecolingüisme Dj 16/12
Treball cooperatiu
Treball individual
8 Calculem la petjada de carboni Dc 15/12
Treball cooperatiu
Curs: Grup:
Equip:
Membres de l’equip:
NM Bé Molt Bé
Nom: Càrrec principal o funció:
NM Bé Molt Bé
Nom: em comprometo a:
1
Necessitem millorar
Hores 1 hora
Format Individual
ACTIVITAT 2: AVATAR
Hores 2 / 3 hores
Format Individual
Descripció Crear el seu avatar personal a partir d’una caricatura del seu rostre. Cadascú ha de fer la seva.
Hores 15 minuts per explicació i cada dia 5 minuts abans del pati
Hores 4h
Format Individual
https://justseeds.org/art-build-techniques-for-protest/
- OPTION 2: 1 big piece of white cloth, from an old bed sheet to make a banner.
IDEAS. Look at pictures on the Internet about Fridays for Future https://fridaysforfuture.org/
demonstrations in all continents: Africa, Asia, South America, North America, Europe,
Australia. You will see ideas there.
KEY WORDS. fridays for future demonstrations in africa
https://www.google.com/search?q=fridays+for+future+demonstrations+in+africa&safe=strict
&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=2ahUKEwjnj9bZ3p3tAhXVThUIHYJ4Dw8Q_AUoAXoECA
QQAw&biw=1024&bih=660
https://www.google.com/search?q=GREAT+FRIDAYS+FOR+FUTURE+SIGNS&safe=strict&sourc
e=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=2ahUKEwjfzeyT353tAhVRtXEKHb00A0cQ_AUoAXoECA0QAw&
biw=1024&bih=660
C3 C5 C8
Hores 5h
Descripció PART 1
Analitzar el canvi global. Cada grup de treball analitzarà una de les alteracions que el produeix:
- Canvi climàtic
- Escalfament global
- Pèrdua d’hàbitats
- Pèrdua de biodiversitat
- Processos de bioinvasió
Cada grup haurà de crear una presentació digital de l’alteració, on hi han d’incloure:
- Definició de l’alteració
- Imatge
- Causes
- Conseqüències
- Quina relació té amb les altres alteracions.
Tenir en compte:
- Canvi climàtic. Conseqüència de l'escalfament global.
- Escalfament global. Conseqüència dels gasos d’efecte hivernacle com diòxid de
carboni (produït en crema de combustibles fòssils) i metà (produït en ramaderia
intensiva). És una de les causes del canvi climàtic.
- Pèrdua d’hàbitats. Inclou processos de desforestació, desglaç i desertització.
- Pèrdua de biodiversitat. Conseqüència de la pèrdua d’hàbitats. Produeix extinció
massiva d’espècies.
- Processos de bioinvasió. Espècies invasores.
PART 2
S’exposaran les presentacions digitals de cada grup. Hauran de recollir la informació en una
graella.
PART 3.
Cada grup haurà de relacionar les imatges de les causes i de les conseqüències del canvi
climàtic creant un pòster en una cartolina DINA3.
Hauran d’afegir una imatge, el nom de l’alteració i una explicació.
C11 I C12
Hores 6h
Descripció SESSIÓ 1 (1h): L’ecolingüisme: introducció. Qüestionari KPSI, tertúlia grupal, explicació
d’objectius i criteris d’avaluació i consensuació d’una rúbrica d’expressió oral.
SESSIÓ 2 (1h): Cerca online de documentació sobre conceptes de sociolingüística a través
del joc dels experts.
SESSIÓ 3 (1h): Presentació, lectura i comentari de cançons, citacions, articles i entrevistes.
Redacció d’un núvol de paraules sobre el significat de “Llengua”.
SESSIÓ 4 (1h): Preparació de l’argumentari a favor o en contra de la preservació de la
diversitat lingüística o de l’aposta per una llengua universal.
SESSIÓ 5 (1h): Debat planificat enregistrat. “La diversitat lingüística: una riquesa o una
torre de Babel?”
SESSIÓ 6 (1h): Visualització del debat i coavaluació.
C8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i
correcció lingüística.
C9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar,
mantenir i acabar el discurs.
A2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i
d’escolta.
A3. Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de
l’entorn pròxim i d’arreu.
Hores 4h
Descripció Dissenyar, construir i avaluar un embolcall sostenible, tipus Boc&Roll. Seria preferible que
l’alumnat portés el seu propi material, també el de costura, ja que és de fàcil obtenció i
se’l podrien endur a casa si la situació ho requerís.
Material necessari:
Triar web per cosir a mà.
Hores 4h
Descripció Calcular la petjada de carboni en la higiene personal, l’ús dels mòbils i els desplaçaments que
fan els alumnes durant una setmana. El càlcul queda guiat a través dels 12 subapartats de
l’activitat 9 (hi ha parts en grup i parts que han de fer individual). En l’últim subapartat han de
completar una taula amb les petjades de carboni calculades per tots els membres del grup i
calcular-ne la mitjana.
Hores 4h
Hores 3 hores
- Ping-pong paddles
- Twister
- Indiacas
- Baseball bat
- Ringo
- Juggling balls
- Skipper
- Dumbbells
- Agility ladder
- Bouncing balls
It could be very useful for you the YouTube channel created by the teacher
Antonio Méndez-Gimenez during the pandemic:
https://www.youtube.com/channel/UC8CSAgyxqkTQNCzIEVCSPGQ/videos
PHASE 2 (1 hour)
In the gym each group will show their material and explain how to use it.
Then, in a circuit, everybody will try and play with their mates’ creations.
COMPETÈNCIA 5
Gaudir amb la pràctica d’activitats físiques recreatives, amb una atenció especial a
les que es realitzen en el medi natural.
COMPETÈNCIA 6
Planificar i organitzar activitats en grup amb finalitat de lleure.
Descripció Cada grup haurà de crear una presentació digital que exposarà davant de tota la classe. En
aquesta presentació hi han d'incloure les propostes de mitigació i adaptació al canvi
climàtic que poden fer a nivell individual O a nivell de societat.
Els apartats que hi han d'incloure són:
- Imatge del pòster que ja van crear de les causes i conseqüències del canvi global,
amb una explicació.
- Propostes de mitigació i adaptació a nivell de societat.
- Propostes de mitigació i adaptació a nivell individual.
- Conclusió del projecte: Què han après, allò que els ha agradat més i el que
menys, etc.
Aquesta presentació serà coavaluada pels companys i companyes dels altres grups
mitjançant una rúbrica.
C.11 i C12
Amb els grups de treball cooperatiu que teniu de classe, haureu de confeccionar tot un seguit d’activitats que
haureu d’anar penjant a la carpeta del drive, excepte aquelles que són de crear objectes, i que us portaran a
arribar a una sèrie de coneixements que haureu de plasmar en una presentació final el darrer dia del
projecte.
Per treballar necessitareu un o dos ordinadors per grup, no més, per no saturar la xarxa, els vostre dossier de
treball per cada dia i materials diversos.
En aquest projecte no us corregiran les activitats tots els professors de totes les matèries, sinó que tindreu
cada grup un tutor assignat. En els fulls a continuació teniu l’assignació de cada tutor de grup. El
professor-tutor us acompanyarà en la pauta del pla d’equip, la seqüència i calendari d’activitats i en
l’aprenentatge diari del projecte. Us anireu reunint amb el tutor de grup vàries vegades i heu de seguir-hi les
seves indicacions. El tutor de grup també us corregirà les activitats de reflexió durant el projecte.
En alguns dies del projecte s’enviaran també les enquestes de valoració del treball de grup, que rebreu de la
coordinadora de nivell, al mail @inspedralbes.
En aquest projecte tindreu un calendari pautat sobre quan han d’estar fetes les activitats proposades.
CARPETA DEL DRIVE (CREACIÓ DE LA CARPETA DEL DRIVE, UNA PER GRUP)
Totes les activitats que us demanem del projecte han d’estar a la carpeta del drive que heu de crear seguint
les següents indicacions, RECORDEU QUE SI NO ESTAN BEN PUJADES EN AQUESTA CARPETA CORRESPONENT
NO US PODEN AVALUAR
https://docs.google.com/document/d/1597P7c56P4qd10TIja__RDHYRFEN3D4Ms8zUgPiuFlk/edit
1 ESO A
A1 A2 A3 A4 A5
Nermin El
Queralt Albareda Messaoudi Eloi Vagué Arnau Gallego Víctor Cuestas
Queralt Febrer Arnau Casado Paula Cambra Eloi Garcia Julia Vila
Hugo Irar Miquel Solé Leo Garcia Alison Ruiz Unai Tormo
Carles Bartí Ainhoa Ruiz Julen Montero Pablo Rivera Martí Roca
Laia Sánchez Chiara Cascio
Tut: Julia Tut: Severiano Tut: Sacramento
Centelles Tut: Anna Altés Tut: Astrid Roig Ibañez Santos
1 ESO B
B1 B2 B3 B4 B5
Aniol de la
Juliette Goldstein Asunción Nora Morata Pere Segura Eloi Cid
Rafa Dresdner Julia Forns Núria Montserrat Roc Z. Llamas Jordi Pando
Ana Xini Zhang Melanie Gutiérrez Mauro Sanchís Anton Niubó Ada Serra
Martina
Jordi Salvador Martí Sancho Pablo López Carcassona Emma Pino
1 ESO C
C1 C2 C3 C4 C5
Maia Alba Ali Zouane Joan Porxas Marc Valureanu Júlia Martín
Scarlett Cabrera Nayara Castro Pau Cuatrecasas Marc Piera Kelvin A. Vásquez
Ona Mas de les
Valentin Leontev Ryuto Garcia Valeria Carrera Estel·la Pujadas Valls
Alonso Sotillo Luis Urraco Èlia Castellví Eva Sánchez Àlex Purcalla
Pau Sansalvadó
Tut: Severiano Tut: Julia Tut: Olga
Tut: Sergio Albert Ibáñez Tut: Astrid Roig Centelles Domínguez
1 ESO D
D1 D2 D3 D4 D5
Ponç Miquel Pau Martí Hugo Ciruela Enrique Prieto Gina Plaza
Valentina
Roi Farras Marc Xalma Pau Romero Julia Moret Montefiori
Damià Celma Pol Goldstein Lucia Pérez Maria Gallego Emma Rovira
Maria Ferrer Clàudia Castell Oriol Zuferri Aran Sanchez Pau Doñate
Tut: Julia Tut: Sergio Tut: Severiano
Centelles Tut: Eva Gisbert Tut: Astrid Roig Albert Ibáñez
1 ESO E
E1 E2 E3 E4 E5
Manuel Eduardo
Xènia Fernandez Adam Alepuz Arreaza Xavier Reitg Biel Estrada
Arnau Weisskapp Abel Pérez Quim Martí Mario Rubio Bruno Sanchís
Núria Martí Paula Magrinyà Martina Gironella Amèlia Viñolo Edith Sarrià
Pol Bordoy Greace Romero Nora Rodés Elna Al·lòdia Mar Lancharro
Maurici de
Ayguavives Andrés Tocacinpá
Tut: M. Dolors
Tut: Jaume Forés Tut: Miriam Fabra Rodríguez Tut: Laura Font Tut: Eva GIsbert
1 ESO F
F1 F2 F3 F4 F5
Christine Joy Roque Brandariz Laia López Bruno Claudio Janna El Bouti
Irene Lozano Gina Xalabarder Núria Casado Júlia Montañés Roger Navarro
Unai Ruiz de Azua Jana Alegre Bady Osman Xènia Oliveras Pol Alonso
Biel Freixas Guillem Costas Benjamín Oliva Jan Vinent Daniel Peña
Iván Moreno
Tut: M. Dolors
Tut: Sílvia Farrés Tut: Miriam Fabra Rodríguez Tut: Laura Font Tut: Eva Dealbert
1 ESO G
G1 G2 G3 G4 G5
Blau de Riba Itziar Urroz Dúnia Pérez Laura Quenguan Irene Galera
Josep Lluís
Martín Manuel Ayala David Arias Pol Costa June Canela
Ari Ferreira Asier Romero Mercè Diaz Pablo Vegas Alex de Toro
Manar Bentalha Manar Hassane Ian Escudero Jetsabel Velasco Erik Lozano
Pablo de Miguel
Tut: Inés Tut: M. Dolors
Castañares Rodríguez Tut: Eva Dealbert Tut: Laura Font Tut: Sílvia Farrés
6.2.- MATERIAL
- Ordinador i carregador.
- Fer alguna foto del procés de les activitats per incloure-les en la presentació final.
- Dossier de treball (1 per grup) que se us lliurarà en paper, heu de portar-lo cada dia.
- Cartolina.
- Llapis, goma d’esborrar, bolígraf negre de punta fina, llapis de colors, tisores.
- Tela per fer l’embolcall.
- Una bossa de plàstic dels cereals
- 3 peces grans de cartró.
- Tela blanca gran (llençol vell, per exemple).
- Pintura: blanca, verda i blava (no importa que siguin altres colors)
- Pinzells.
- Material per cosir l’embolcall.
- Material reciclat per l’activitat d’Educació Física: diaris, cartrons, globus, ampolles de plàstic...
7. AVALUACIÓ
7.2 Avaluació de les produccions: Producte final de FASE o REPTE (40% de la qualificació)
Professorat (tutor o
professorat
Productes finals Segons la
60% Producció especialista, segons
temporització
el disseny del
projecte)
https://www.ted.com/talks/greta_thunberg_the_disarming_case_to_act_right_now_on_climate
○ Què creus que vol dir amb la frase Necessitem esperança, però sobretot necessitem acció?
○ Si no es fa cap canvi ARA, creus que hi ha esperança per les futures generacions?
○ Quines petites accions creus que nosaltres podríem fer per aturar el canvi climàtic?
Per poder participar al concurs sostenible has de crear el teu avatar, per això faràs la
caricatura de la teva cara destacant els trets facials que et defineixen i alhora et diferencien
de la resta de companys; has d’intentar que s’assembli el més possible a tú.
L’has de dibuixar en un paper, repassar-ho amb punta fina i pintar-ho amb llapis de
colors. En aquest vídeos pots veure com fer-ho:
https://www.youtube.com/watch?v=WC1DTyh0ZHs&authuser=0
https://www.youtube.com/watch?v=SnUncB8oKpA&authuser=0
https://www.youtube.com/watch?v=lBtbICQo_4E&authuser=0
Els materials que necessitaràs són: cartolina, llapis HB, goma d’esborrar, punta fina negre,
llapis de colors i tisores.
Cada dia abans d’esmorzar s’actualitzarà la puntuació i el dia 18 es publicaran els guanyadors, hi haurà
premi per les 3 persones més sostenibles de cada classe.
○ 1 embolcall no reutilitzable:
■ Paper alumini: -5 punts
■ Bossa de plàstic: -5 punts
■ Tetrabrick: -5 punts
■ Tovalló: -2 punts
○ 1 acció sostenible fora de l’Institut d’algun membre del grup repercuteix en la les puntuacions de tots
els membres del grup. Totes les accions han d’anar acompanyades d’una fotografia per validar els
punts.
■ Compra a granel sense plàstic + 5
■ Reciclatge selectiu. + 3
■ Recollida de brossa d’un hàbitat natural +5
https://justseeds.org/art-build-techniques-for-protest/
MATERIALS FOR SIGNS:
- OPTION 1: 3 cardboard pieces. The bigger the better. From recycled boxes.
- OPTION 2: 1 big piece of white cloth, from an old bed sheet to make a banner.
3 METERS BY 1 AND A HALF METERS.
IDEAS. Look at pictures on the Internet about Fridays for Future https://fridaysforfuture.org/ demonstrations
in all continents: Africa, Asia, South America, North America, Europe, Australia. You will see ideas there.
KEY WORDS. fridays for future demonstrations in africa
https://www.google.com/search?q=fridays+for+future+demonstrations+in+africa&safe=strict&source=lnms&tb
m=isch&sa=X&ved=2ahUKEwjnj9bZ3p3tAhXVThUIHYJ4Dw8Q_AUoAXoECAQQAw&biw=1024&bih=660
https://www.google.com/search?q=GREAT+FRIDAYS+FOR+FUTURE+SIGNS&safe=strict&source=lnms&tbm
=isch&sa=X&ved=2ahUKEwjfzeyT353tAhVRtXEKHb00A0cQ_AUoAXoECA0QAw&biw=1024&bih=660
(anar fent fotos dels de l’inici fins al final i després ajuntar-les en un video).
Cada grup cooperatiu ha d’escollir una de les cinc temàtiques i analitzar-la. Les hem de repartir totes
i no deixar-ne cap sense treballar. Apunteu com les heu repartit:
Un cop tingueu preparada la presentació, a primera hora de DImarts 14 haureu d’exposar-la davant
la classe i resoldre els dubtes que puguin tenir. En la presentació, HEU DE PARLAR TOTS ELS
MEMBRES DEL GRUP.
Causes:
Conseqüències:
Relació:
Escalfament Definició:
global
Causes:
Conseqüències:
Relació:
Pèrdua Definició:
d’hàbitats
Causes:
Conseqüències:
Relació:
Pèrdua de Definició:
biodiversitat
Causes:
Conseqüències:
Relació:
Processos de Definició:
bioinvasió
Causes:
Conseqüències:
Relació:
Activitat 6. L’ecolingüisme
A quina família
lingüística pertanyen
el català i el castellà i
la teva llengua
materna, en cas que
sigui una altra?
Hi ha llengües en
perill de desaparició?
El català és una
llengua en perill de
desaparició?
Quina és la mesura
més eficaç per a la
preservació de la
diversitat lingüística?
Coneixes el mite de
la Torre de Babel?
-Hi ha llengües en perill d’extinció, doncs, com les espècies d’animals o de plantes?
-Les fronteres entre estats coincideixen amb les fronteres lingüístiques naturals?
Tractem d’imaginar, ara, un món simplificat, però viu: s’ha acabat la diversitat animal i vegetal i només tenim girafes i
cogombres. Han desaparegut, doncs, els gats, els gossos, els elefants, els koales i els llobarros. Girafes i prou. Per la seva
banda, ni parlar-ne d’enciams, patates, taronges, cereals i préssecs. Cogombres i prou. Només girafes i cogombres. ¿Que
voleu un animal de companyia? Aquí en teniu un: la girafa. És que en voldria un altre per fer-ne la parelleta. Doncs, dues
girafes. ¿I avui què tenim per dinar? Cogombres. ¿I demà? Cogombres. Cogombres per sempre més. Ara bé, a la vista del
resultat de la nostra construcció mental, vindria ràpidament un biòleg de formació oberta, expert alhora en zoologia i en
botànica, i ens diria que una simplificació com aquesta tindria com a conseqüència la desaparició radical de les girafes i
dels cogombres, perquè cap espècie podria sobreviure a una reducció tan dràstica. És clar, tot hi és relacionat, en aquest
món nostre; i sabem prou bé que l’extinció d’una espècie no és mai un fet aïllat: és, també, la mort de moltes altres que
formen part d’una mateixa cadena. Què seria de l’esplugabous sense bous per esplugar! Podem, doncs, arribar a una
conclusió força raonable: la diversitat és la garantia general i essencial de la vida, i qualsevol pèrdua representarà un
perill, calculable o incalculable, en l’equilibri difícil de l’existència. Deixem, però, els animals i els vegetals i passem a les
llengües i cultures: imaginem, ara, que al món només hi ha una cultura i una llengua. Fins i tot, que han desaparegut
tots els rastres de les variades cultures del passat i que no tenim ni la més remota notícia de l’existència de llengües
diverses. Ni l’art de Mesopotàmia o d’Egipte; ni el fris jònic de Fídies al Partenó d’Atenes (o al British Museum de
Londres); ni romànic, ni gòtic, ni barroc, ni modernisme. [...] Doncs bé. En un món amb només una cultura i una llengua
(quin món més avorrit!), els humans haurien deixat de ser humans, haurien esdevingut una altra espècie, de vida més
que incerta. Perquè tota cultura és el fruit d’influències variades i qualsevol llengua conté els senyals de contactes
múltiples. I és que mai cap grup humà no ha estat del tot aïllat, i fins i tot aquell poblet de la clariana petita, a la selva
amazònica, va arribar-hi després que successives generacions d’avantpassats fessin un viatge llarguíssim des de l’Àsia
nord-oriental, creuant les terres glaçades de Bering. I els antecessors d’aquests, molt abans i a poc a poc, s’havien
traslladat a l’Àsia des del bressol africà. Cal dir-ho ben clar i un altre cop: no hi ha a la terra cap raça pura, cap cultura del
tot aïllada, cap llengua que no contingui manlleus, recents o llunyaníssims. I és per això, precisament per això, que hem
tingut èxit com a espècie: la varietat ens ha salvat.
Jesús Tuson, Patrimoni natural. Elogi i defensa de la diversitat lingüística, Biblioteca universal, Empúries, Barcelona,
2004.
Caldrà que cadascun dels membres del grup triï un dels conceptes següents. Cada membre del
grup ha de cercar online documentació sobre el concepte en negreta. Un cop entès aquest
concepte, caldrà que s’agrupi amb els membres dels altres grups que treballen el mateix tema: els
experts. Si tots cinc alumnes dels diferents quatre grups comprenen perfectament la informació
cercada i completen (abans o després d’aquesta posada en comú) l’activitat respectiva, poden
tornar al seu grup d’origen i cadascú hi aporta, explicant-lo, el tema que hi ha après i l’activitat que
ha completat treballant amb el grup d’experts.
Els investigadors d’aquest subgrup heu de cercar el nombre estimat de llengües vives al món i el
rànquing de les llengües més i menys parlades del planeta. Posteriorment, heu de complimentar en
un mapamundi mut almenys una família lingüística de cada un dels cinc continents, amb almenys
una llengua derivada respectiva, de la qual caldrà traduir una mateixa paraula i una mateixa frase
feta per a cadascuna d’aquestes cinc famílies / llengües (ex. escola, mare, t’estimo, hola, adéu, bon
dia, Nadal; ploure a bots i barrals, fer volar coloms, etc.).
b) Prejudicis lingüístics.
Els investigadors d’aquest subgrup heu de representar en un termòmetre les diferents actituds,
mites (com el de la torre de Babel, expliqueu-lo als companys!) i prejudicis dels parlants respecte
d’una llengua (odi, vergonya, lleialtat, prestigi, etc.).
Els investigadors d’aquest subgrup heu d’exemplificar els fenòmens de: interferència (manlleu, calc,
etc.), bilingüisme, diglòssia o pèrdua d’àmbits d’ús i interrupció de la transmissió lingüística
intergeneracional.
Els investigadors d’aquest subgrup heu de representar amb un arbre genealògic el fenomen de la
reproducció de les llengües: manteniment o substitució lingüístics, causes de la bona o la mala
salut d’una llengua.
SESSIÓ 3. 1h. Comentari en gran grup i en grups cooperatius (f). TESTIMONIS DE LLENGÜES
MORIBUNDES. NÚVOL DE PARAULES SOBRE LA DEFINICIÓ DE “LLENGUA”.
a) Audició d’una cançó en “BO”, una llengua actualment morta que es parlava a les illes
Andaman (Índia). https://youtu.be/_K3lrMphIHA
L’any 1999 l’anciana Natalia Sangama, parlant de chamicuro, una llengua araucana que llavors
comptava amb només vuit parlants, va dir:
“Somio en chamicuro,
http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/221667--dedle-ultima-parlant-deyak-.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_dels_darrers_parlants_coneguts_de_lleng%C3%BCes
e) Lectura i comentari de l’entrevista a Francesc Bailón: “El dia que vaig aprendre a parlar
ESQUIMAL” (fragment: Ara.cat):
Quan era petit, al Francesc el perdia tot el que tingués a veure amb l’Àrtic: els trineus tirats per
gossos, els óssos polars, les foques i els iglús se li presentaven a la imaginació com un món
llunyà però fascinant. Quan va acabar la carrera d’antropologia va caure a les seves mans un
llibre en què va descobrir que el poble dels inuits -que ell de petit coneixia com a esquimals -
resolien les seves discussions improvisant poemes i cançons. “Vaig pensar que un poble que
recorria a la llengua per solucionar els seus conflictes havia de ser molt ric”, explica a aquest
diari.
Aviat va descobrir que esquimal volia dir consumidor de carn crua i constructor de raquetes de
neu, i que el poble preferia que s’hi referissin com a inuit, que significa humà. El 1997 va
començar a aprendre kalaallisut, la llengua que parlen els inuits a Groenlàndia, i que prové
d’una família lingüística coneguda com a esquimoaleuta. A partir d’aquí, la família es divideix en
múltiples branques lingüístiques i dialectals. “Els inuits donen molta importància a la llengua. Als
vuit anys, la majoria de nens ja saben cinc idiomes: el kalaallisut, el seu dialecte local, l’anglès,
el danès i, en alguns casos, l’alemany”, diu el Francesc. De fet, per als inuits, segons recullen
en una famosa cita popular, “la llengua és l’únic instrument que s’esmola amb l’ús”. Fins i tot
tenen un llenguatge per dirigir-se exclusivament als gossos, format per sons guturals molt
concrets.
Per als inuits, a més, el seu idioma està estretament lligat a la seva cultura. “Tot el que no forma
part de la seva tradició són paraules prestades, en el cas del kalaallisut, del danès”, il·lustra
l’antropòleg. Els inuits, per exemple, només compten fins a 11, i com a màxim fins a 12. Per
referir-se a quantitats més grans, recorren a la llengua danesa. “Tampoc tenen cap paraula que
signifiqui guerra, perquè no l’han practicada mai”, relata el Francesc, que explica que sí que
tenen paraules similars, com ara conflicte i batalla. A ell, un dels mots que més li agraden del
kalaallisut és takuss, que significa fins aviat. “Els inuits mai et diuen adéu, sempre tenen
l’esperança de tornar-te a veure”, conclou.
Serà el vostre punt de partida per a l’argumentari i la vostra pancarta d’equip. Vegeu-ne exemples i
links de programaris a: https://pensalla.cat/?p=332
-Cerca almenys de 4 arguments de defensa del punt de vista grupal sobre la conservació o no de
les llengües (un per a cada participant del grup).
-Convé reforçar cada argument amb exemples o bé amb citacions d’autoritat (frases d’intel·lectuals,
escriptors, lingüistes, etc.).
-Nombreu un portaveu per a cada grup que sigui hàbil per a replicar/refutar els punts de vista dels
equips contraris.
-Assageu la dicció del vostre argument en grup: pareu esment a la mirada, els gestos (les mans), el
to de veu i l’entonació.
-Cada grup exposarà els seus arguments. Un cop acabada la ronda d’exposicions, s’obrirà el torn
de rèplica.
SESSIÓ 6. 1h. Visualització en gran grup i coavaluació grupal d’acord amb la rúbrica
consensuada en la primera sessió.
PLÀNOLS DE FABRICACIÓ
Us adjuntem a continuació els plànols per poder fabricar el vostre propi embolcall reutilitzable pels
entrepans:
● Un tros de tela que us agradi (millor si és un retall d’alguna peça que ja no feu
servir, així reutilitzem donant nova vida a materials en desús)
● Una bossa buida de cereals d’esmorzar (es pot fer amb altres materials, però així ens
assegurem que el plàstic sigui d’ús alimentari)
● Tisores
● Fil (millor torçal, és més resistent)
● Agulla de cosir
● Agulles de cap
● Goma elàstica
● Metre
EMBOLCALL ENROTLLABLE
1. Obrim mica en mica la bossa buida de cereals estirant per la “costura”. Ens ha de quedar
totalment desplegada, formant un rectangle:
4.Ara toca cosir el plàstic i la tela. IMPORTANT!! Perquè no es vegin les costures, ho cosirem de
l’inrevés, així doncs, cal ajuntar la cara bona de la tela (la que voleu que quedi per fora) amb la
cara bona del plàstic (la que estava en contacte amb l’aliment). Abans de cosir, per facilitar la
feina i que no es mogui, ho ajuntarem amb agulles de cap.
5.Cal cosir tota la vora menys un tram d’uns 8-10 cm a un lateral perquè li puguem donar la
volta. Per cosir es pot fer una embasta o bé el punt endarrere, com us sigui més fàcil. Si feu
servir fil torçal no cal posar doble fil ja que és força resistent. Important no cosir molt arran del
límit, millor deixar 8mm!
6.Un cop tot cosit menys un tros del lateral toca donar-li la volta com un mitjó per tal d’amagar
la costura i que el costat bo de la tela i del plàstic quedin a fora.
7. Estirem bé l’embolcall i l’aplanem (si se li dona un cop de planxa per la banda de la tela queda
molt millor!). Ara ja només queda cosir el trosset que ens falta incorporant la goma elàstica (que
pot ser de la mida que considereu en funció de l’elasticitat, recomanem al voltant de 20 cm).
Podeu fer un punt que es vegi, amb un fil ben llampant, o fer un punt invisible si en sabeu. I ja
tindrem l’embolcall fet!
7.2 Busqueu informació i entre tots expliqueu bé què vol dir “petjada de carboni”
1 hora
Trabajo cooperativo
https://www.lavanguardia.com/lacontra/20141027/54417569202/la-contra-sebastiao-sal
gado.html
Actividades
Tipología textual
c/ ¿Cómo se distinguen las preguntas del periodista de las respuestas del entrevistado?
Comprensión lectora
c/ La sal de la vida es un film realizado por Juliano Salgado (el hijo del autor) y Wim
Wenders. ¿De qué crees que trata?
e/ «Hoy para mí nuestra especie no es importante, lo son todas las especies». ¿Estás
de acuerdo con esta afirmación de Salgado? ¿Por qué?
Expresión escrita
Mientras, por grupos salen del aula y observan las imágenes (visita de la exposición).
Deben llevar un cuaderno en que apunten las imágenes que están viendo, qué les
impresiona de ellas, etc.
SESIÓN 2: DEBATE
Trabajo cooperativo.
1 hora
Trabajo individual
Vemos un vídeo en que el autor describe algunas de sus imágenes. ¿Te animas a
hacer tú lo mismo?
https://www.facebook.com/CaixaForum/videos/obras-confinadas-sebastiao-salgado/690
088581562638/
- usa conectores: en un primer plano, al fondo, además, por un lado, por otro lado, etc.
2 horas
Trabajo cooperativo
-temática de las imágenes: ¿de qué tratan estas imágenes? ¿cuál es el tema común a
todas ellas?
-algunas o todas las imágenes de la exposición. Cada imagen debe incluir un pie de
foto con su título.
- una obra vuestra. Vamos a incluir una octava fotografía. Para ello, vamos a recuperar
las imágenes que utilizasteis para elaborar el texto descriptivo. De entre ellas, vais a
escoger una para cada grupo, y la vais a incluir en vuestro tríptico.
1 hora
Trabajo cooperativo
1. Busca fotografías que ilustren el cambio climático o paisajes en emergencia, tales como:
desastres naturales, modificaciones del paisaje, modificaciones de la conducta de los
animales, cambios de hábitat...
Debes buscar un hecho provocado por el hombre que haya tenido una consecuencia
negativa en el medio, es decir, debes poner un ejemplo de cómo la acción del hombre en el
planeta ha provocado un desastre natural, una emergencia climática.
Primero debes buscar ese hecho provocado por el hombre, luego debes explicarlo muy
brevemente y, por último, buscar fotografías que lo ilustren.
Puedes añadir alguna página WEB que dé más información y algún vídeo explicativo.
Te proponemos un ejemplo.
Y luego te daremos un par de ideas para que busques por si no recuerdas ningún hecho
que puedas mencionar.
EJEMPLO 1
Para producir algodón en una zona donde no era el cultivo autóctono, se construyeron diques
que desviaron el agua de los ríos que alimentaban al que fue el cuarto lago más grande del
mundo. Este hecho ha provocado una catástrofe ambiental y social mayúscula. Donde antes
había agua, ahora solo queda arena.
https://www.elagoradiario.com/agua/el-mar-de-aral-ya-no-existe-ahora-hay-quieren-reforest
arlo/
https://www.wearewater.org/es/mar-de-aral-el-dificil-retorno-del-agua_322871
Otros sucesos provocados por la mano del hombre que han generado grandes desastres
medioambientales:
- Agente naranja.
- Chernóbil.
- Explosiones de Jilin.
- El desastre de Bhopal.
- Prestige.
- Pozo de Darvaza.
- Deepwater Horizon.
- Sequías.
- Huracanes.
- Inundaciones.
- Guerras.
IMAGEN:
EXPLICACIÓN:
- Ping-pong paddles
- Twister
- Indiacas
- Baseball bat
- Ringo
- Juggling balls
- Skipper
- Dumbbells
- Agility ladder
- Bouncing balls
It could be very useful for you the YouTube channel created by the teacher Antonio
Méndez-Gimenez during the pandemic:
https://www.youtube.com/channel/UC8CSAgyxqkTQNCzIEVCSPGQ/videos
PHASE 2 (1 hour)
In the gym each group will show their material and explain how to use it.
Then, in a circuit, everybody will try and play with their mates’ creations.
Després de tot el que heu après, CREEU UNA PRESENTACIÓ DIGITAL, que mostrareu a la resta de la classe
amb les vostres propostes de mitigació i adaptació al canvi climàtic que ja estem patint.
Per trobar idees, podeu consultar les webs:
https://www.ara.cat/internacional/10-coses-que-pots-fer-canvi_climatic-greta-thunberg_0_1476452476.htm
l
https://fundaciosigea.org/greta-thunberg-i-el-canvi-climatic/
https://www.barcelona.cat/barcelona-pel-clima/ca/noticia/consum-responsable-per-lluitar-lemergencia-clim
atica_894276
https://canviclimatic.gencat.cat/ca/ambits/
La presentació es realitzarà Dimarts 21/12 A LES 15:00h i serà avaluada per els vostres companys i
companyes de classe utilitzant la rúbrica:
1a ENTRADA: Dilluns 13/12/21 Un cop finalitzada la presentació digital del canvi climàtic. L’alumnat ha de
respondre les qüestions següents:
- Tenies clar des del principi de l’activitat què era el que havies de fer? Com ho has fet?
- Explica què és el més important que has après i digues el per què.
- Durant aquests primers dies de projecte, quina creus que ha estat la teva implicació, esforç i
compromís?
2a ENTRADA: Dimecres 15/12/21 Un cop finalitzada l’activitat sobre la petjada de carboni. L’alumnat ha de
respondre les preguntes següents:
- Durant la realització de la tasca del càlcul de la petjada de carboni, què has après sobre tu mateix i
els teus hàbits?
- Del que has après amb aquesta activitat, què ha estat el que més t’ha sorprès i per què?
- Quines dificultats has tingut en la realització de la tasca? i com les has resolt?
3a ENTRADA: Divendres 17/12/21 Un cop celebrada la manifestació de Fridays for future. L’alumnat ha de
respondre les preguntes següents:
4a ENTRADA: Dimecres 22/12/21 Un cop finalitzat tot el projecte. L’alumnat ha de respondre les preguntes
següents: