Natàlia Margenat i Ainhoa Céspedes

1r de Batxillerat B

RELACIÓ ENTRE LA FE I LA RAÓ

Fes una síntesi de 40 línies del capítol IV, tenint en compte els dos temes
següents; “L’harmonia entre la fe i la raó” i “La fe i la teologia escolàstica”:

Com podem considerar la fe i la raó?

Sant Agustí va ocupar un lloc important a la teologia escolàstica gràcies a la seva

doctrina i el seu diàleg, que era “Credo ut intellegam”, que vol dir “crec per
comprendre”. Ell estava en una època on els pensadors cristians redescobrien la
filosofía antigua, en concret la aristòcrata. El tema de l’harmonia entre la fe i la raó
era un tòpic força popular.
Així mateix, Sant Agustí afirma que la fe és com el pressupost de la raó, ajuda o
base amb la qual es pot arribar a entendre o comprendre la veritat (òbviament dins
dels límits del coneixement humà). Ell diu que tant la fe com la raó provenen de Déu
i que no es contradiuen. També reconeix que el coneixement natural (objectiu de la
filosofia), pot ajudar a entendre la revelació divina i que la fe perfecciona i
complementa la raó.
La seva filosofia es caracteritza per la recerca de la veritat, reconeixent la seva
objectivitat i universalitat. Aquest afany de saber, el converteix en un mestre del
pensament, rebent així un títol de “apòstol de la veritat”. L’església el consideren tot
un model teològic.

D’altra banda, San Anselmo regit per el topic “Intellectus fidei”,és a dir, la
inteligencia de la fe, l’ajudava a poder afirmar que la fe, la raó i el cor han de
romandre units per així poder aconseguir o intentar arribar al difícil coneixement de
Déu. També vol resaltar que l'intel·lecte, és a dir, el pensament i el raonament, ha de
buscar el que estima per poder conèixer els límits de la seva capacitat, i el seu desig
de trobar la veritat. Es pot comprendre la fe mitjançant l’ajuda de la raó, així ho
destaca el coneixement filosòfic i el de la revelació. Acaben conformant una
harmonía fondamental la qual és regida per Déu.
 Natàlia Margenat i Ainhoa Céspedes
1r de Batxillerat B

A més a més, la teología escolàstica, impulsada per el pensament anselmià, va ser

creada per unificar la filosofia clàssica, és a dir, la d’Aristòtil amb la fe. Diversos
teòlegs escolàstics, com Tomàs d’Aquino van voler explicar la fe mitjançant la raó.
Ells creien que ambdues podien existir amb una certa harmonia, per tant, volia dir
que no són incompatibles. Aquests dos raonaments provenen d’una mateixa font
divina. Creien que la veritat que estava revelada per Déu i la veritat aconseguida
amb la raó no es podien contradir, perquè les dues tenen el mateix origen. Sense
una de les dues bases, era impossible arribar a explicacions completes, ja que o
faltava una part més objectiva o faltava la visió més subjectiva. La raó ens pot
proporcionar coneixements per donar-li una explicació lògica a la fe cristiana, i que
la fe pot fer-nos veure aspectes que el raonament per si sol no hi pot arribar.

Com a conclusió, els pensadors més destacats dins la teologia escolàstica, van ser
Sant Agustí i Sant Anselm els quals perseguien defensar la harmonia entre la fe i la
raó. Els dos tenien pensaments que abarquen que la fe és el fonament de la raó ja
que les dues són originades per Déu i no són contradictòries. També destaquen
l’afany de la unificació de la revelació amb el pensament humà juntament amb el
unificador que és el cor. La relació actual entre la fe i la raó discerneixen força, ja
que s’ha empobrit la idea, llavors s’han debilitat. Però, tot i així, sense donar-nos
compte acabem unificant-les i aplicant-les sempre al nostre dia dia. És crucial que la
fe i la filosofia recuperin la seva unitat.