Possibles preguntes Rodoreda

Fragment 1
Eren morts els que havien mort i els que havien quedat vius, que també era
com si fossin morts, que vivien com
si els haguessin matat. I vaig pujar l’escala amb els polsos que em foradaven
els costats del front i vaig obrir la
porta, que no trobava el pany per ficar-hi la clau, i vaig tancar la porta i m’hi
vaig clavar d’esquena, respirant
com si m’ofegués, i vaig veure en Mateu que em donava la mà i deia que no hi
havia més remei...

La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda

a) Explica el sentit, tant personal, per a la protagonista, com col·lectiu,

per a la gent del seu entorn, que tenen les paraules d’aquest fragment
de La plaça del Diamant (Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]

Aquest fragment de La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda descriu l’estat

emocional i físic de Natàlia. Després d’haver passat fam i de no poder donar-li
de menjar als seus fills. Ella se sent com si hagués sobreviscut a una mort ,
però sense morir i així li infereix una gran angoixa i por.

A nivell col·lectiu, les paraules poden representar l’experiència de molts

ciutadans que van viure la guerra civil i l’impacte tan devastador que havia
tingut. En efecte, els qui van sobreviure també eren com si foren morts.

b) Relaciona aquest fragment de La plaça del Diamant amb les

principals característiques de la prosa narrativa de Mercè Rodoreda
(Extensió: 75-80 paraules) [1 punt]

Aquest fragment de La plaça del Diamant reflecteix algunes de les principals

característiques de la seua prosa narrativa. Rodoreda permet que la
protagonista expresse la seua vida, sentiments i emocions sense la
interferència d’un narrador. En aquest cas, Rodoreda condensa la intensitat
emocional que està vivint en aquest període bèl·lic caracteritzat per la fam, les
morts, la penúria i la depressió.