Universitat

d’Oxford
Marta Angles Araguas
Context univeristats
Sorgiment de les ciutats i estats d'Europa occidental
Aparició de les llengües derivades del llatí
Naixement de les universitats i de les corporacions gremials (artistes, artesans,
mestres, comerciants) , etc.)
Època de Monestirs, Castells, Catedrals, Heretgies, Sacre Imperi i lluites entre el
poder polític i el religiós
Època d'esplendor del cristianisme
El paper dels burgesos
Principal riquesa: la terra com a font de poder, d'autoritat i d'ascens.
El Rei–emperador (Carlo Magno), Federico II, entre d'altres: poder polític relatiu
 Informacio general
 S'ubica a Anglaterra, és la universitat més antiga i
prestigiosa.

 Va ser fundada al segle XIII

 Tenia com a precedents certs establiments eclesiàstics a la

ciutat, juntament amb escoles en funcionament des de
mitjans del segle XII

 Composta per 38 escoles

 Estan dividides en facultats.

 L'any 1201, la universitat era dirigida per un mestre que més

Esta foto de Autor desconocido está bajo licencia CC BY-SA-NC
tard va ser nomenat Carceller
INDEX
Context naixement universitats
Informacio general d’Oxford
Contingut educatiu
Fets rellevants
Bibliografia
Contingut
Les arts liberals:
Trivium: gramàtica, retòrica i dialèctica; és
a dir, el llatí, l'única llengua que es feia
servir a les universitats.
Quadrivium: l'aritmètica, la música,
l'astronomia i la geometria.
Es consideraven facultats superiors: dret,
medicina i teologia.
Els alumnes d’arts eren mes nombrosos.
Esta foto de Autor desconocido está bajo licencia CC BY-ND
Programa educatiu
les universitats es dividien en facultats. La primera era la facultat d'"arts", o
d'"arts liberals", en què s'ensenyaven tres disciplines de caràcter general:
gramàtica, retòrica i dialèctica; és a dir, el llatí, l'única llengua que es feia
servir a les universitats; l'art d'escriure i de parlar bé, i la lògica i la filosofia,
l'art de pensar. Aquestes tres disciplines es corresponien amb el trivium, les
tres arts liberals bàsiques de la cultura antiga. En canvi, l'aritmètica, la
música, l'astronomia i la geometria, que formaven el quadrivium, les quatre
arts liberals restants, no es consideraven tan importants, igual que les “arts
mecàniques”, els ensenyaments tècnics, que eren menyspreats i
considerats indignes d'un savi.
els estudiants de les anomenades facultats superiors -les de
dret, medicina i teologia- eren alhora mestres de la facultat d'arts,
sent també els alumnes d'arts els més nombrosos i més joves ,
exercint gran control sobre la universitat.
 Fets rellevants
 Comença a créixer l'any 1167.
 En 1878 es va establir una facultat per
dones.
 Segle XX a XXI Oxford incorpora als seus
estudis la medicina.
 Fundació de Cambridge l'any 1209.

Esta foto de Autor desconocido está bajo licencia CC BY-SA

Comença a créixer l'any 1167: A partir de l’any 1167, el seu creixement es va
desenvolupar ràpidament, quan Enric II d'Anglaterra va prohibir als estudiants anglesos
assistir a la Universitat de París i van anar cap a Oxford.

En 1878 es va establir una facultat per dones: Des de 1878, es van establir facultats per a
les dones i van ser admeses completament a la universitat el 1920.

Segle XX a XXI Oxford incorpora als seus estudis la medicina; Durant el segle XX i XXI
Oxford va afegir als seus estudis una major investigació en les ciències naturals i
aplicades, incloent-hi la medicina. Ha anat enfortint el seu paper tradicional com a focus
internacional d'aprenentatge i debat intel·lectual.

Fundació de Cambridge l'any 1209: El 1209, un grup de mestres i estudiants d'Oxford, per
protestar per l'execució de diversos per ordre dels burgesos en un assumpte d'assassinat,
es van declarar en vaga i després es van instal·lar a Cambridge, fundant així l'altra gran
universitat de Anglaterra
El 1201, la Universitat era dirigida per un mestre, qui va rebre el títol de Canceller el 1214 i
el 1231 els mestres van ser reconeguts com a corporació o universitas
 sólo los maestros eran realmente miembros de pleno derecho, que podían ejercer cargos,
pertenecer a los consejos, etc., mientras que los simples estudiantes (de artes, como
ahora diremos) o todos aquellos que gravitaban en torno a la universidad, como sirvientes
de maestros o de alumnos pudientes, bedeles, escribas, libreros, etc., tan sólo se
beneficiaban de la protección de la universidad, pero sin participar de forma activa en ella.
No obstante, la jerarquía era menos acusada debido a que los estudiantes de las llamadas
facultades superiores -las de derecho, medicina y teología- eran a su vez maestros de la
facultad de artes, siendo también los alumnos de artes los más numerosos y más jóvenes,
ejerciendo gran control sobre la universidad.
COUNCLUSIONS
Bibliografia
Relancio, A. (2007) Las universidades medievales. Biblioteca Gonzalo Berceo.
http://www.bibliotecagonzalodeberceo.com/berceo/relancio/lasuniversidadesmedie
vales.htm
Esperanza, S. (2013) El origen y la naturaleza de las universidades. SlideShare.
https://es.slideshare.net/manuelalejo1984/1-el-origen-y-naturaleza-de-las-universi
dades-2013-2
( 1 d’octubre 2013) El nacimiento de la universidad. Historia, National Geographic.
https://historia.nationalgeographic.com.es/a/nacimiento-universidad_7629
(2015) Historia de la universidad de Oxford. Descubrir UK.
https://www.descubriruk.com/historia-de-la-universidad-de-oxford.html
Context univeristats
Ens situem entre la caiguda de l'Imperi Romà i l'arribada del Renaixement.
Època de grans esdeveniments que avui encara veiem les seves repercussions:
 Sorgiment de les ciutats i estats d'Europa occidental
 Aparició de les llengües derivades del llatí
 Naixement de les universitats i de les corporacions gremials (artistes,
artesans, mestres, comerciants) , etc.)
 Època de Monestirs, Castells, Catedrals, Heretgies, Sacre Imperi i lluites entre
el poder polític i el religiós
 Època d'esplendor del cristianisme
ESTRUCTURA SOCIAL
 Principal riquesa: la terra com a font de poder, d'autoritat i d'ascens.
 El Rei–emperador (Carlo Magno), Federico II, entre d'altres: poder
polític relatiu
 El comerciant. -el burgès
 A finals del segle XII i durant el segle XIII, l'estructura feudal entra en
crisi i decadència; dóna pas al sorgiment de les ciutats, viles o burgs.