JOCS DE TCNICA VOCAL PER ALS INFANTS

I. RESPIRACI Bufar El primer exercici, i el ms fcil, s el de buidar els pulmons bufant. Ha dsser un bufar despreocupat; es tracta, noms de treure laire amb fora unes quantes vegades. Amb aix aconseguim: 1) Una descontracci dels rgans de la respiraci. 2) Crear la necessitat duna aspiraci profunda per poder tornar a bufar fort. 3) Una oxigenaci de la sang superior al normal, cosa molt saludable si no se nabusa. Inflar globus: amb tres grans bufades fer esclatar el globus. Inflar una bicicleta imitant el gest amb els braos. El llop que, duna sola bufada, fa volar la casa de palla i la de troncs dels porquets. El vent dun dia de tempesta Apagar les espelmes dun pasts daniversari. Els esbufecs que fem quan tenim calor.

Aspirar Un sistema fcil per obtenir una bona respiraci s provocar fam daire, buidant els pulmons enrgicament; per aix el primer exercici proposat ha estat el de bufar el de bufar. Tots sabem que la millor respiraci s la que est controlada pel diafragma, tant a lentrada com, i especialment, a la sortida de laire. Ara b, no conv crear en els infants una preocupaci que pot produir efectes contradictoris. En canvi ser bo de provocar situacions que ajudin a exercitar, duna manera inconscient i natural, el diafragma. Aix, ja sigui duna manera pausada. Aspirar lentament i profundament el perfum duna flor. Imaginant que estem ajaguts a la platja i ens deixem penetrar de la salabror de laire del mar Imaginar que la panxa s un globus que sinfla i es desinfla: posem-nos les mans a la panxa.. Ser bo de retenir uns moments quan el globus est ple, abans de buidar-lo. Fer el mateix, imaginant que la panxa s una esponja que xucla laigua (en el nostre cas, laire) i que desprs lestrenyem per a escrrer-la. Endevinar, per lolor, qu hi haur per dinar.

O b, duna manera rpida: Quan tenim una sorpresa desagradable: ens tirem aigua freda a lesquena, ens cremem la punta dels dits, tenim un espant.... - Aspirar un inhalador nassal, primer per un forat del nas, desprs per laltre, tapant sempre el forat contrari. En tots els exercicis de respiraci hem devitar aixecar les espatlles quan aspirem. Retenci de laire Un cop plens, els pulmons, daire s bo de retenir-lo uns moments abans de treurel. Aix es produeix mitjanant un cert bloqueig del diafragma que el predisposa a controlar-ne, desprs, la sortida. Aquest bloqueig ja el fem espontniament davant duna sorpresa desagradable, com les indicades a lapartat anterior. Ho podem fer duna manera ms perllongada i tamb molt natural: - Intentar reconixer un so feble i allunyat. Ex) el cant duna grill o duna ocell al captard, al bosc. Instintivament aspirem i retenim laire mentre concentrem la nostra atenci en loda. - Es pot fer, tamb, lexercici contrari: treure laire dient h (aspirada), retenir uns moments i, desprs, deixar entrar laire pel nas. Repetir-ho unes quantes vegades. Expirar: Desprs duna aspiraci ampla que aprofiti tota la cavitat pulmonar interessa que lexpiraci sigui portada, duna manera ben natural, pel diafragma . Que sigui el diafragma la base de la columna daire que ha de produir el so. El que ms ens fa veure aquest control sn les sibilants precedides o seguides duna consonant plosiva. - Reclamar latenci: tsst..., txt-txt ..., pssst-pssst.... (conv que siguin sons curts, energtics i repetits) - Caminar per laigua : xip-xap... - La serra: rrrist-rrrast..., zzzic-zzzac... - Esternudar: aaatxum, aatxist. - Picar matalassos amb un bast: ffflist-ffflast. - Fer lacci de tallar llenya, o de segar traient laire pel nas amb fora. - Les onades que espeteguen contra les roques: xxxipsss-xapsss. - El coet que senfila: s-s-s..........t (bumm) ss-ss......... t x-x-x.........t f-f..............p g-g (j)........t

Per allargar lexpiraci oposant resistncia a la sortida daire: La mnega: x x x........g (j) El vent: fffff........ El ventilador: ff........, vvv......... Apagar les espelmes del pasts daniversari de lavi que t 99 anys.

Per controlar la sortida de laire perqu duri molt i es produeixi duna manera regular: Bufar la sopa. Bufar una ferida. Enllorar un vidre amb lal. Fer bombolles de sab. Mantenir amb el buf una ploma flotant a laire. La roda punxada: el forat s petit i la roda triga molt a desinflar-se. Xiuxiuejant, recitar un text, o comptar fins a 50, aspirant cada 10. Bufar una espelma a distncia de dos pams, de manera que la flama sinclini sense apagar-se. Fer voltar un mol de vent de paper, de manera que duri molta estona. Dos fets naturals que provoquen la respiraci perfecta i ampla sn les riallades i el badallar. El primer fa treballar ms el diafragma; la prova s que quan ens partim de riure ens posem les mans a lestmac del mal que ens fa. El segon, el badall, s laspiraci ms perfecta que mai podem fer i inclou uns moments de retenci de laire. Aquest segon fins i tot s fcil de provocar en grup, proposant badallar com un gat... com un lle... com un hipoptam. Aquests dos fets provoquen a ms un relaxament muscular molt saludable.

II. RESSONNCIA La veu no cultivada tendeix a llenar el so cap a fora sense deixar-lo desenvolupar. El resultat s una veu aspra que cansa al que canta i al que escolta. Conv obrir a la veu les cavitats de ressonncia: boca, nas, i cavitats cranianes. El millor ajut el trobem en les consonants m, n, ny, ng, especialment en la primera. Per aix seran bons tota mena de sons que acabin amb algunes daquestes consonants, ja siguin sons tinguts com tamb glissandos ascendents i descendents. Haurem danar amb compte en dir la m, de no pressionar les dents ni els llavis; si b els llavis shan de tocar lleugerament, conv que hi hagi el mxim de separaci entre les dents a fi daugmentar la cavitat bucal. Per als altres tres sons (n, ny, ng), tot i que els llavis no es toquen perqu s la llengua la que tapa la sortida, convindr tenir la boca oberta perqu entrin mosques. Consonants Glissandos amb la boca closa, amb so de m: - El mugir de la vaca - El vent: ondulat ascendent i descendent, creixent i decreixent. - Labella que puja i baixa, sapropa i sallunya. - La sirena que puja lentament, es mant i torna a baixar lentament. - Labella dintre del nas que es passeja amunt i avall, que senfila cap al front i volta per dintre el cap. So de ny. - Els cotxes de curses que passen volant: rrrrr........rrrr........ - La reacci davant un pasts molt bo: mmmm.... ascendent i descendent. - Llanar una fletxa: iuinn..... - Molts daquests exercicis es poden practicar, tamb, amb n, ny, ng. Sons tinguts: La sirena dun vaixell: m___________ (greu i fosca)

Sons articulats allargant la ressonncia final: - El gronxador: zimm-zamm - Imitar instruments musicals, amb sons allats, o b fent com si toquessin una can: Timbales: bum-bum..., bom-bom...., plum-plum.... Contrabaix: drum-drum... Campanes: clong.... clang..... Triangle: cling... Carill: plim Xilfon: plong Els instruments que tinguem a m (triangle, campana, etc.) ser bo escoltar-los primer per, desprs, imitar-ne el so i la ressonncia. - Inventar frases que continguin aquests sons i repetir-les en ostinato:

A les

cinc

ja

tinc

son.

En fer aquests jocs conv evitar la crispaci dels llavis i mandbula; per aix s bo de tant en tant. - mastegar xiclet tot dient un m molt llarga i movent molt exageradament la mandbula i tots els msculs de la cara. .................................................. Vocals Un cop practicades les ressonncies consonntiques, passarem a les vocals. Hem de procurar que la ressonncia, fcil dobtenir amb les consonants m, n, ny, ng sencomani a les vocals La ms fcil de totes s la u, sobretot si va precedida de m.

-m_________um________

-m_________u________ ... pot ser un tren que passa i sallunya (acompanyar amb el gest de la m)

-m_________um________ ... pot ser, amb petites variants: el vent, una sirena, un coet, un llop, un cotxe de carreres. Exclamacions que ja fem espontnia ment:

Oh_____________ Eh_____________

Oh_____________ Ah____________

Podem invertir la direcci meldica a fi dexplotar-ne les seves possibilitats:

Oh_____________ Eh_____________

Oh_____________ Ah____________

El crit dels indis: fer un so tingut tot tapant i destapant repetidament la boca amb el pla de la m: es pot fer amb totes les vocals; la que ms b s la o. Imitar el so dalguns instruments, com qui toca una can amb la flauta: du, du... La trompa: tu, tu... El clarinet: dua, dua.... ...etc. Es pot practicar, tamb lligant les notes de dues en dues o de tres en

tres.

III.-ARTICULACI La pronunciaci de les consonants ha de ser molt clara per tal que el text de la can sigui intelligible a loient. No tinguem por a exagerar molt larticulaci. s ms, hi ha infants, sobretot en ambient bilinges, que tenen molta dificultat de pronunciar la s de nosa (nossa), la g de metge (metxe), la j de menja (menxa), la z quinze (quinse), la m de pam-i-pipa (pan-i-pipa), la x de Xavier (Javier)..... Est molt ests el vici de dir atxecat en lloc daixecat. Els embarbussaments com setze jutges..., En Pinxo va dir en Panxo... poden ajudar a practicar aquests sons difcils. Hem dexercitar molt la mobilitat dels rgans que intervenen en la pronunciaci, com sn la llengua, els llavis, la mandbula i el vel del paladar. Llengua - Una cosa que trenca: crec-crac..... catacrec-catacrac..... - La serra: rrrist-rrrrast. - Imitar el gos que llepa, o beu aigua. - Cavalls que galopen: tgata, tgata... Id. Per lherba: tguede, tguede... Id. Per la sorra: tguidi, tguidi... Id. Per un pont de fusta: tgodo, tgodo... Id. Per un tnel: tgudu, tgudu... - El rellotge: tic-tac... - La trompeta: tatatata ( fer ritmes ben tallants ) - Imitar el galop dels cavalls fent espetegar la llengua. Buscar-hi diferents sonoritats variant lobertura de la boca i la posici dels llavis. - Intentar tocar-se la punta del nas amb la llengua. Llavis - Cridar un gos posant els llavis punxeguts, com per fer un pet. - Imitar els moviments de la boca dels peixos. Id. El vol dun ramat de perdius: brrrrr ( que noms vibrin els llavis ). - Caminar per un bassal: xip-xap... - Menjar-se una cirera comenant per la cua, sense tocar-la amb les mans. Llengua i llavis - Un vol docells: brrrrrr... ( fent vibrar llengua i llavis ) Llavis, llengua, mandbula i vel del paladar - Pa-ta-ca-da, articulant fort i exageradament. - Molta gent que parla alhora: bla-bla-bla... - Dir frases com les segents: Un bon bou no beu quan plou Mil milions de menuts molls, ms o menys Quin golafre tha agafat el got a Tagamanent? - Tota mena dembarbussaments de dicci dificultosa i refranys populars daquesta mena. - Imitar animals: lnec, el gat, el gos, el cuc, etc.

- Parlar xiuxiuejant o, encara millor, articular mots exageradament, per sense so, com per fer-nos entendre per un sord. JOCS COMBINATS Es poden fer muntatges on intervinguin tota classe de jocs rtmics, de respiraci, de ressonncia, darticulaci, de representaci, etc. units per un fil conductor que els justifiqui i els doni continutat. Contes, narracions, histries que portin fcilment els oients a participar-hi amb tota mena de sons onomatopeics i de moviments. La tcnica daquest procediment la trobarem en la prctica i en els manuals danimadors de grups juvenils. Els temes preferits sn: la tempesta, el tren, lexplorador, els indis, etc. OPORTUNITAT DELS JOCS MUSICALS s molt important que qualsevol joc o exercici tingui la seva finalitat, que sapiguem qu volem aconseguir: solucionar una dificultat que es presenta o, encara millor, prevenir un obstacle. Ser bo daprofitar les ocasions que ens oferiran les canons per muntar, sobre la marxa, un joc darticulaci, de ressonncia, etc. partint dun element de la mateixa can. Potser la norma fonamental s la de no desaprofitar cap ocasi sense, per, esperar-ne resultats immediats. El poc, per sovint s el que, a la llarga, potser molt a la llarga, ser realment eficient. Hem de saber adequar el treball a cada grup i a cada moment; no podem anar amb esquemes prefabricats que qualsevol detall imprevist pot portar al fracs. El pedagog ha de ser sempre un creador. Hi ha dhaver un clima de simpatia i dalegria que estimuli per al treball de conjunt sense que el riu surti de mare. Tampoc no ens podem acontentar fent jocs musicals; els infants han daprendre que hi ha un treball seris a fer. Els hem de portar cap als exercicis de tcnica vocal fets duna manera molt conscient. I, amb aix, obrim la porta a un altre camp, immens i ms interessant, que supera la finalitat daquest treball. La millor escola de tcnica vocal s el cant. No ho oblidem. La prctica del cant solucionar la major part de les dificultats. Hem de saber-lo conduir per fer descobrir als infants el goig de la bellesa.

Santi Riera