BLOC I: Mrqueting personal BLOC II: Canals de recerca de feina BLOC III: Eines de comunicaci BLOC IV: Lentrevista

de feina

FORMES DE COMUNICACI
Com contactar amb les empreses (clients)? Personalment: has danar amb compte de triar el moment en qu la persona responsable et pugui atendre millor. Preparat prviament i presenta la teva candidatura resumint el teu CV i explicant les competncies que ms inters puguin tenir per a lempresa o el lloc de treball. Internet: Internet s una eina fcil i rpida per a distribuir el teu currculum i per a trobar ofertes laborals. Mitjanant aquest recurs podrs accedir a intermediaris, empreses, treballar la xarxa de contactes, fer s del correu electrnic, del navegador, mirar videoconferncies, consultar o participar en xats, frums etc. Correu electrnic: permet enviar i rebre missatges, a travs duna pgina web des de qualsevol ordinador. s necessari disposar dun correu electrnic per poder-nos registrar i tenir accs a les ofertes de feina dels portals dInternet. Trucada telefnica: ens permet establir contacte amb les empreses duna forma rpida i senzilla i, alhora, evitar desplaaments innecessaris i despeses de temps i diners. El telfon el podem utilitzar per a: Respondre a un anunci de feina i optar a ocupar la vacant Obtenir informaci sobre el lloc de treball Concertar entrevista Presentar-nos / explicar qu oferim Fer el seguiment desprs denviar una carta o un CV Mantenir contacte amb empreses, contactes, borses de treball o altres intermediaris... Abans de trucar: Tenir clar quina informaci volem donar i quina informaci volem rebre amb la trucada. Aix ens exigir elaborar un gui de la possible conversa. Veure qu pot interessar a lempresa de tot el que hem fet (ser tot all que t a veure amb el lloc de treball ofert). Tindrem paper i llapis per si hem danotar alguna dada: adrea, condicions laborals, horari, nom de la persona amb qui parlem o per qui haurem de demanar, dia i hora dentrevista... Durant la trucada: Hem de saludar i presentar-nos al principi de la trucada. Podem intentar esbrinar el nom del nostre interlocutor per aix poder demanar per la mateixa persona de cara a futures ocasions. Hem de mirar de concretar dia, hora i lloc de la cita. Hem de parlar clar i respectar el torn de paraules. Hem destar atents al que ens pregunten i intentar respondre de manera breu i clara. No direm mentides o falses veritats. Intentarem compensar les mancances amb daltra informaci rellevant per al lloc. Hem dacomiadar-nos al final de la trucada. Desprs de la trucada: Conv anotar les dades obtingudes a lagenda o fitxer. Aquesta informaci et permetr planificar les trucades posteriors.

CONTINGUT BSIC DUN ANUNCI: Descripci de lempresa (nom i dades de contacte) Descripci del lloc de treball Requisits (nivell destudis, experincia, edat, etc) Qu sofereix (retribuci, possibilitats de promoci, etc.) Ubicaci del lloc de treball Altres especificacions: tipus de contracte, durada... Com reconixer els anuncis falsos? Solliciten personal sense especificar de quin treball es tracta ni les condicions que es requereixen ni les que sofereixen Demanen que la persona candidata es presenti a lempresa i no deixen clars els motius Ofereixen condicions poc ajustades a la realitat Ofereixen cursos que tasseguren feina per sempre

CANALS PER A LA RECERCA DE FEINA

Borses de treball Portals docupaci on line generalistes. Per ex.: Infojobs.net, trabajos.com, etc. Recomanacions Per apuntar-te has domplir prviament un currculum a la web del portal, que desprs adjuntars a les ofertes que tinteressin. s molt important anar actualitzant el currculum, i omplir-lo amb el mxim detall possible. Tajudar a tenir ms possibilitats de que et truquin per una entrevista. Apuntat noms a les ofertes de les que compleixes la majoria dels requisits. Pensa a fer arribar el currculum a lempresa per altres vies o posar-thi en contacte, sempre que et sigui possible. Trobars moltes ofertes de feina. Podrs fer-te una idea de com est el mercat per la professi que vols fer: Qu s el que et demanen? Quines condicions sofereixen? Quin tipus de contracte acostumen a oferir? etc. Generalment, aquestes borses de treball ofereixen la possibilitat de fer un seguiment de les teves candidatures: veure si lempresa tha preseleccionat o tha descartat, etc. Tot i aix, el fet de que una empresa et preseleccioni no implica que thagin de trucar. Les borses de treball on line generalistes acostumen a estar molt massificades, el que fa molt difcil distingir la teva candidatura de les altres. Les borses de treball on line faciliten a les empreses fer un filtre per criteris objectius: Edat, formaci reglada i anys dexperincia. Abans dobrir el teu currculum les empreses veuran tota aquesta informaci de tu. Abans denviar el currculum pensa si alguns daquests factors et pot perjudicar (menors de 25 i majors de 50, si no tens experincia en la feina que cerques o si la formaci no s exactament la que sacostuma a precisar per la feina a la que aspires). Les borses de treball on line proporcionen un format de currculum estndard que no et permetr mostrar la informaci professional que et conv: agrupar les experincies si has tingut molts canvis de feina, mostrar o no ledat segons et convingui, poder explicar les teves competncies per distingir-te dels altres candidats, dates, etc.

Avantatges

Inconvenients

Portals docupaci on line sectorials o per collectius especfics (per joves, persones amb discapacitat, etc.) Recomanacions les mateixes que pels portals docupaci on line generalistes Avantatges les mateixos que els portals generalistes.

En els portals especfics per sector o mbit professional lempresa tindr ms probabilitats de trobar candidats/dates afins al que necessita i les ofertes estaran menys massificades. Els portals especfics per un determinat collectiu, poden facilitar laccs al mercat de treball ja que les caracterstiques que en altres portals poden ser un motiu per descartar la candidatura aqu sn un valor o sn caracterstiques buscades. generalment, a travs dels portals docupaci on line per collectius especfics es pot accedir a una varietat dofertes menor que a travs dels portals generalistes.

Inconvenients els mateixos que els portals generalistes i

Borses de treball de Gremis, Associacions i Collegis Professionals Caldr que busquis informaci sobre els gremis, associacions o collegis professionals vinculats a la teva feina per veure si la borsa de treball s on line o presencial, etc. Les ofertes de treball acostumen a ser molt especfiques i poc massificades. En molts casos aquestes borses de treball sn restringides a socis dassociacions o collegis professionals i en alguns casos sn de pagament.

Borses de treball dels centres de formaci Pensa en els centres on has fet formaci recentment: centres de formaci ocupacional, instituts, universitats, etc. Molts daquests centres tenen borses de treball on les empreses cerquen directament perfils com el teu. Ofertes de treball molt especfiques i poc massificades. Moltes vegades les empreses que posen anuncis en instituts o universitats estan pensant en perfils joves. No s aix en els centres de formaci ocupacional.

Premsa / Revistes Generalista (per ex: La Vanguardia, El Pas, etc.) o Especfiques La majoria de publicacions tenen una versi on line. Pots trobar una recopilaci de les ofertes publicades en premsa generalista a la web http://kiosko.net/es/ Es convenient que investiguis si existeixen publicacions prpies del teu sector o mbit dinters i quin tipus dofertes publiquen. A les publicacions especfiques podrs trobar ofertes concretes i poc massificades. Amb laugment en ls de les noves tecnologies i de les borses de treball on line cada vegada sutilitzen menys les ofertes de treball en premsa. Per una empresa, posar una oferta de feina en premsa s molt car comparat amb posar una oferta de feina per Internet, per aquest motiu noms acostumen a posar-ne grans empreses i consultories, moltes vegades per a posicions directives.

Intermediaris Serveis pblics docupaci Servei dOcupaci de Matar (SOM) Xarxa de Serveis Locals d'Ocupaci XALOC Servei dOcupaci de Catalunya (SOC)- Feina Activa: pots accedir a les ofertes a travs de https://feinaactiva.gencat.cat/ o anant directament a loficina per preguntar per les ofertes que es gestionen directament des dall. Servicio Pblico de Empleo Estatal (SEPE) Xarxa Eures (European Employment Services) s una xarxa de cooperaci per a locupaci i per a la lliure circulaci dels treballadors, promoguda per la Comissi Europea i els serveis pblics docupaci dels pasos de lEspai Econmic Europeu (EEE).

Empreses de treball temporal (Adecco, Manpower, etc.) En moltes ocasions, les empreses de treball temporal tenen borsa de treball prpia (que pots trobar a les diferents webs) i posen ofertes en borses de treball on-line. No obstant, tindrs ms possibilitats de que comptin amb tu si tinformes sobre les empreses de treball temporal que operen per la teva zona i thi inscrius anant directament a les seves oficines. Repetir la visita un cop cada mes o cada dos mesos (anar-hi ms sovint no es convenient per no fer-se pesat/da), facilitar que el tcnic/a que hi treballa sen recordi de tu amb ms facilitat per una oferta. Una part important de les persones que troben feina a travs de treball temporal acaben consolidant-se en aquesta ocupaci. Quan les empreses no busquen alg noms per cobrir una punta de treball especfica, sin que volen cobrir un lloc de treball ms perdurable, moltes vegades utilitzen el treball temporal per conixer el treballador/a abans de fer-li un contracte indefinit. Cobrars exactament el mateix sou i treballars en les mateixes condicions (amb lexcepci de tenir les pagues prorratejades i una retenci dIRPF menor) que els altres treballadors de lempresa on estiguis. Existeixen empreses que abusen de la temporalitat. De la mateixa manera que optar pel treball temporal a la llarga pot portar-te a consolidar-te en una empresa, tamb pots tenir el risc dacabar encadenant contractes temporals.

Empreses dexternalitzaci de serveis (Manpower business solutions, Eulen, etc) Les empreses dexternalitzaci de serveis sencarreguen dassumir les tasques que daltres empreses decideixen subcontractar. Pots accedir a les ofertes dempreses dexternalitzaci de serveis a travs de la seva web o apuntant-te a les ofertes que publiquen en borses de treball on line. Moltes vegades les mateixes empreses actuen alhora com empresa dexternalitzaci i ETT, conv que tinformis sobre en quina modalitat testan contractant.

Lexternalitzaci s una tendncia cada vegada ms consolidada dins del mn de lempresa, en alguns sectors (com logstica o comercial, per exemple). Existeix el risc de consolidar-se com a temporal. En el cas dun servei dexternalitzaci, paradoxalment, els contractes temporals acostumen a tenir ms durada, per en molt poques ocasions s possible acabar formant part de la plantilla estable de lempresa. Les empreses dexternalitzaci tenen conveni propi, aix vol dir que pots treballar en condicions diferents de la resta de companys contractats per lempresa.

Inconvenients

Empreses de selecci de personal i consultores (IOR Consulting, ICSA, etc.) Pots inscriuret a les ofertes directament a la seva web o a travs de les ofertes que publiquen a la premsa o en alguns portals. Indicades especialment per perfils tcnics, especialistes i crrecs intermedis. Generalment les empreses que contracten consultores per a cobrir les seves vacants ho fan per cobrir llocs estables. La recerca de feina a travs de consultores pot permetret que el teu perfil es tingui en compte per diverses ofertes a la vegada. Habitualment el procs de selecci s ms llarg, haurs de passar ms entrevistes i probes abans darribar a contactar amb lempresa.

Avantatges

Inconvenients

Empreses de headhunting (Seeliger y Conde, etc.) Indicades per persones amb un perfil directiu. En aquests casos es recomanable contactar de manera proactiva amb els headhunters.

Interim management (Zobelton, Uniempro, etc.) Algunes empreses poden necessitar determinats perfils de directius/ tives especialistes amb molta experincia per portar a terme projectes despecial complexitat per amb una execuci limitada en el temps. Les empreses dinterim management miren de respondre a aquesta necessitat oferint treballs per projectes a directius/tives especialitzats. Especialment indicades per a directius/ives snior.

Treball pblic Per accedir a llocs de treball de ladministraci pblica sha de passar per un procs selectiu. Hi ha tres tipus de processos selectius: Oposici: realitzaci duna o ms proves. Els aspirants entraran o no al lloc de treball ofert en funci de la puntuaci obtinguda a la prova o proves.

Concurs: en aquest procs es tenen en compte els mrits del candidat: formaci, experincia laboral. En la convocatria apareix una baremaci dels mrits. Concurs - Oposici: s una combinaci dels dos processos. Es tenen en compte la prova o proves i tamb els mrits dels candidats.

Cada Administraci aprova les bases que regiran la convocatria i quan surt aquesta has de presentar la sollicitud. Es recull la documentaci a laspirant i es temporalitza la realitzaci de les proves. Si tinteressa el treball pblic has de consultar les webs que ofereixen la informaci de les convocatries on trobars les bases de la convocatria amb tota la informaci necessria per poder inscriuret a loferta que tinteressa.

Autocandidatura El 70 % de les vacants que es cobreixen no ho fan en resposta a la publicaci dun anunci, aix vol dir que una part important de les vacants es cobreixen per autocandidatura o a travs de la gesti de contactes.

Presencial Autocandidatura fa referncia a dirigir-se directament a lempresa sense esperar que es publiqui un anunci. Lautocandidatura presencial implica fer-ho anant a portar el currculum directament a lempresa. Fer autocandidatures et permetr accedir a les empreses avanant-te a les seves necessitats i amb menor competncia daltres candidats/dates. Quan pensis que les desavantatges de respondre a les borses de treball poden perjudicarte, pots fer servir la informaci que trobis als anuncis per dirigir-te directament a les empreses. Treballar lautocandidatura et permetr tenir entrevistes amb empreses que no haguessis conegut si thaguessis limitat a respondre anuncis. Lautocandidatura presencial est indicada en casos dempreses petites (comeros, hostaleria, etc.). Caldr que esbrinis, mitjanant la pgina web, telfons o guies dinformaci de comeros, etc. la direcci i horari de lempresa, aix com alguna persona adequada de contacte, si hi tens accs. Sin, pots preguntar per lencarregat/gada o el propietari/ria. s un mtode que requereix ms temps i dedicaci que la resposta a anuncis. No acostuma a donar resposta de manera immediata, pots comenar a tenir alguna notcia de les empreses amb que has contactat setmanes desprs de fer-ho. Lautocandidatura presencial no est indicada en casos dempreses grans.

Avantatges

Inconvenients

On line Autocandidatura fa referncia a dirigir-se directament a lempresa sense esperar que es publiqui un anunci. Lautocandidatura on-line implica fer-ho enviant el currculum per correu electrnic. Sn les mateixes que les de lautocandidatura presencial amb la diferncia qu lautocandidatura on-line est indicada sobretot per empreses grans i no est indicada per empreses petites (comer i hostaleria, etc.). T ms resultat si esbrines una persona adequada de contacte i envies a aquesta el teu email. Si no, pots enviar-ho al departament de recursos humans, aconseguint el seu e-mail a la pgina web de lempresa, o omplint un qestionari de candidatures que, de vegades, les empreses posen a la teva disposici a la pgina web, en apartats com: treballa amb nosaltres.

Avantatges i Inconvenients

Networking El 70 % de les vacants que es cobreixen no ho fan en resposta a la publicaci dun anunci, aix vol dir que una part important de les vacants es cobreixen o b per autocandidatura o a travs de la gesti de contactes.

Presencial La paraula networking fa referncia a cercar feina a travs de contactes. La gesti de contactes no s demanar favors, si no aprofitar el temps de desocupaci per reprendre relacions que potser hem descuidat. s important que siguis organitzat/da a lhora de decidir amb quines persones vols contactar i com. Reprendre els contactes amb les persones del teu voltant, al marge de multiplicar les teves possibilitats de trobar una feina, pot ajudar-te a mantenir-te actiu/iva i connectat/da. Moltes vegades et ser difcil recuperar contactes amb els que fa temps que no parles, pot arribar a resultar incmode al comenament, per amb el temps es fa duna manera natural.

Avantatges

Inconvenients

On line Algunes pgines com per exemple www.xing.com, www.linkedin.com o www.viadeo.com ens permeten cercar professionals a travs dInternet, o estar en contacte amb persones de lmbit professional amb qui vam tenir contacte per no tenim les seves dades de-mail, telfon, etc. per reemprendre la relaci i/o conixer altres professionals del sector amb qui es poden establir collaboracions directament a travs dInternet.

Avantatges Permeten ampliar les xarxes de contactes presencials i en alguns casos reprendre contactes perduts. A diferncia dels contactes presencials no s necessari que coneguis a les persones a les que trobes en aquestes xarxes socials, poden ser simplement altres professionals a qui tinteressi donar-te a conixer o intercanviar informaci. La majoria de professionals de recursos humans tenen el seu compte en aquestes pgines perqu les fan servir per cercar candidats/dates. Formar part de les xarxes socials per Internet pot facilitar-te un accs directe a aquestes persones. No nhi ha prou destar present a les xarxes de contactes per Internet sin que conv mantenir-hi una actitud activa en la cerca de contactes i la participaci en grups. En aquest cas tamb s necessita planificaci, es pot crrer el risc de fer i acceptar nous contactes indiscriminadament sense tenir-ne en compte la seva idonetat. La informaci compartida pot ser accessible a tcnics/niques de recursos humans quan entres en un procs de selecci. Cuida la imatge pblica que dones, vetllant perqu sigui favorable als llocs de feina que vols ocupar, sobretot a les xarxes professionals.

COM FER UN MAPA DE CONTACTES 1. Comena per anotar aquells mbits en els que et mous en el teu dia a dia, o que thas mogut al llarg de la teva vida (la famlia, lescola, les empreses on has treballat, el barri on vius, el gimns, linstitut, la universitat, lescola dels nens, lesplai o associaci, etc. ). Anotals als cercles que tens a la pgina segent. 2. Ara que ja tens els mbits per on et mous o thas mogut en algun moment de la teva vida, pensa en les persones que hi pertanyen. Apunta totes les que et vinguin al cap, encara que faci molts anys que no hi parles. Es pot donar el cas que una persona aparegui en ms dun mbit, no hi ha problema, apunta-la encara que es repeteixi.

10

Mapa de contactes

11

Et proposem tamb que classifiquis els teus contactes seguint alguns criteris que et suggerim, pots anar-los marcant al mapa que ja has fet. Pensa amb quines tens una relaci personal ms directa ( ) i identifica-les al mapa. s recomanable que aquestes siguin les primeres amb qui contactis, et ser ms fcil fer-ho i explicar-los la situaci. Podem dir que tots aquells contactes que de moment no has marcat, sn aquelles persones amb qui no tens una relaci personal directa, i que per tant, et ser ms complicat contactar amb elles. Tot i aix tanimem a que progressivament vagis contactant-hi mitjanant un e-mail, un conegut com, o algun altre mitj que thi torni a posar en contacte, i aix vagis recuperant relaci directa amb tot els membres dels teus cercles de contactes que et resultin significatius. Identifica ara aquelles persones que poden estar ms relacionades amb el teu objectiu professional ( ). s a dir, aquells contactes que podrien tenir una relaci ms directa amb el camp professional en el que cerques feina, i que per tant et poden ser de suport alhora dentrar i mouret pel sector.

Aquests dos criteris que et proposem poden ser complementats per altres que marquis tu. La nica premissa s que siguin criteris que et serveixin per classificar i prioritzar els contactes, i et permetin ser conscient de tota la gent que tens al teu voltant i daquelles relacions que resulten especialment efectives. Persones que sn ms properes a tu i que tenen relaci directa amb el teu objectiu professional Persones que sn ms properes a tu per que no tenen relaci directa amb el teu objectiu professional Persones que no sn tant properes a tu per que tenen relaci directa amb el teu objectiu professional

12

RECURSOS A INTERNET
SERVEIS PBLICS DOCUPACI Servei dOcupaci de Matar Xarxa de serveis locals docupaci Servei dOcupaci de Catalunya Servicio Pblico de Empleo Estatal (SEPE) Xarxa Eures RECURSOS LOCALS www.artcatalunya.es www.capgros.com www.laclaudigital.com www.portaldemataro.com www.guiacapgrosdemataro.com www.mataro.cat RECURSOS ESPECFICS Poseu al "Borses de treball a Internet" "Oficina jove de treball www.mataro.cat (La feina) www.diba.cat/slo http://feinaactiva.gencat.cat http://www.sepe.es/ http://ec.europa.eu/eures

portal on line local premsa local premsa local premsa local empreses del Maresme per activitat Ofertes de treball municipals

Vegeu la primera i la segona entrada

13

www.bcn.cat/treball Eines Canals de recerca de feina

En aquesta secci trobars una mplia ressenya de canals, ordenats segons diferents criteris:

Canals per sectors Canals per collectius especfics: Joves Majors de 45 anys Persones amb discapacitat ... Portals docupaci Treball a lestranger Networking Empreses intermediries de selecci Administraci pblica Directoris dempreses

ALTRES RECURSOS www.trobarefeina.com www.trabajo.workea.org www.castingforjobs.com portal on line sense intermediaris portal on line sense intermediaris portal on line que permet penjar-hi el videocurrculum

14

Empreses de Treball Temporal a Matar

Nom/ Web-correu Adrea Postal
Avda. Jaume Recoder, 73

Telfon

Horari

Informaci dinters
Portar CV + foto i DNI / NIE Inscripci presencial + Internet Perfils: Indstria-peons-magatzem; Banca- Administraci + idiomes; Monitoratge menjador i autobs Deixar CV i cpia DNI / NIE de dll a dv de 10 a12 i de 15:30 a 16:30 Perfils: administraci amb o sense idiomes; personal tcnic de manteniment, manipulaci, metall, mecnica... Perodes de contractaci molt curts. Perfils: manteniment, manipulats txtils i de la indstria en general i altres. Inscriures informticament a loficina o directament al web. No agafen cv. Deixar CV de dm a dj de 10 a 12h Portar CV + omplir sollicitud + DNI original. Perfils: electricitat, metall, muntatge, manipulats... poc txtil, mai construcci. Perfils: administraci, magatzem, operaris/es en general NOMS INSCRIPCI PER INTERNET CV + DNI / NIE original i cpia. Perfils: de tota mena.

ADECCO www.adecco.es rosario.martin@adecco.com

93 741 15 30

9h a 19h

FLEXI PLAN www.flexiplan.es Thas de registrar www.eulen.com MARLEX GESTI ETT www.marlex.es mataro@marlex.es (Miriam/Gemma) PERSONAL 7 ETT www.grupoconstant.com/personal7/ yolandacaro@grupoconstant.com Ofertes a Infojobs RANDSTAD www.randstad.es mataro@randstad.es MEDITEMPUS www.meditempus.com mataro@meditempus.com

Rda. Prim, 19 baix

93 757 65 06

9h a 14h i 15h a 18h

C/ Iluro, 53

93 741 16 06

9h a 13:30h i 15h a 18:30h Dv fins 17:45h 9h a 14h i 16h a 19h (entrega CV de dm a dijous de 10 a 12h)

C/ Cam Ral, 518 baixos

93 799 95 24

Cam Ral, 568-570 Cam Ral, 515 baixos

93 741 57 40

9h a 19h

93 114 68 68

9 a 14 i 16 a 19h

Poques ofertes a la web, millor anar a loficina

15

PLANIFICACI DE LA RECERCA DE FEINA

1. Posat objectius en quant a les persones amb qui contactars, empreses on anirs a presentarte, registres a borses de treball, consulta dofertes... Tingues en compte els recursos que necessitars per assolir-los (ordinador, accs a Internet...). Marcat uns terminis de temps per assolir els objectius. 2. Agenda de recerca docupaci. Registra a lagenda la data i les dades principals de cada acci: la recepci duna carta de resposta, la convocatria duna entrevista, com van anar aquestes entrevistes (preguntes difcils, no respostes...), les teves impressions... Lagenda s una eina molt til per a planificar el temps i fer un seguiment de tot el que fas per trobar feina. Ajuda a ser ms sistemtic/a en la recerca i a dur un control dall que es fa i del que es t intenci de fer, aix com de les respostes obtingudes de les diferents organitzacions. A ms a ms, permet incloure les dades de les persones, entitats o empreses relacionades amb aquesta recerca, s a dir, se sistematitza la xarxa de contactes. 3. Fes un seguiment i una avaluaci de les diferents accions. Un cop donades les primeres passes, es convenient seguir demostrant inters pel lloc de treball. Es recomana preguntar per lestat del procs passat un temps.

16

Dades de l'empresa

Dades de l'oferta

Localitzat a travs de

Tipus d'acci (autocandidatura, resposta a oferta)

Documents que he entregat

Data d'enviament o de contacte

Estat de la candidatura

Observacions

17