Recull dexercicis

Fsica
Batxillerat
Fsica
Batxillerat

2
Aquest recull ha estat elaborat per
Tavi Casellas, professor de
Fsica i Qumica.
Fsica
Batxillerat

1
ndex
Introducci........................................................................................................................................ 3
1. Com resoldre un problema?................................................................................................ 3
2. Fsica i derivades................................................................................................................ 4
Cinemtica.......................................................................................................................................... 7
1. Moviments uniformes............................................................................................................... 7
2. Moviments accelerats..........................................................................................................10
3. Caiguda Lliure....................................................................................................................... 15
4. Moviment circular ...................................................................................................................19
5. Moviment harmnic...............................................................................................................23
6. Composici de moviments............................................................................................... 28
Dinmica..........................................................................................................................................31
1. Exercicis senzills..................................................................................................................31
2. Forces de fricci.................................................................................................................... 37
3. Sistemes dobjectes.............................................................................................................. 40
4. Dinmica del moviment circular............................................................................... 46
5. T, P i E. Qestions.......................................................................................................51
6. T, P i E. Problemes....................................................................................................55
7. Impuls i quantitat de moviment................................................................................ 70
Electricitat ....................................................................................................................................... 81
1. Conceptes........................................................................................................................................81
2. Problemes................................................................................................................................. 84
3. Electrocintica....................................................................................................................... 97
Gravitaci.................................................................................................................................... 107
1. Dades......................................................................................................................................... 107
2. Conceptes....................................................................................................................................108
3. Problemes................................................................................................................................ 110
Magnetisme...................................................................................................................................... 121
1. Conceptes...................................................................................................................................... 121
2. Fora i camp magntic.................................................................................................... 127
3. Inducci magntica...........................................................................................................134
Ones....................................................................................................................................................139
1. Conceptes................................................................................................................................... 139
Fsica
Batxillerat

2
2. El moviment ondulatori.................................................................................................. 142
3. Fenmens ondulatoris..................................................................................................... 146
4. La llum: dualitat ona-corpuscle........................................................................... 154
Fsica nuclear.......................................................................................................................... 159
1. Fsica nuclear..................................................................................................................... 159
Annexos............................................................................................................................................. 165
1. Masses atmiques d'istops...................................................................................165
2. Dades i constants........................................................................................................... 166
3. Pgines Web ....................................................................................................................... 167
Fsica
Batxillerat

3
Introducci
1. Com resoldre un problema?
1. Llegir atentament lenunciat. No podem deixar escapar cap detall, a vegades hi ha
paraules o dades que sn molt importants.
2. Escriure les dades numriques (o de concepte) que podem extreure de lenunciat.
3. Aclarir qu sens demana? A vegades en un enunciat hi ha ms duna pregunta.
4. Establir un sistema de referncia clar: eixos i sentits positiu - negatiu.
5. Fer un dibuix esquemtic sobre la situaci que reflexa lenunciat. Aquest esquema ha
dincloure els valors de les magnituds conegudes i tamb els smbols de les
incgnites.
6. Fer una previsi del resultat que ha de tenir el problema (positiu, negatiu, quin interval
de valors pot prendre ...)
7. Descriure (mentalment o per escrit) les diferents etapes del procs a seguir per a la
resoluci del problema.
8. Realitzar els clculs, tant numrics com de les unitats.
9. Analitzar el resultat obtingut. Ha de ser del tot coherent amb lenunciat i la situaci,
alhora ha destar dacord amb la previsi feta al punt 6. Si aquesta anlisi s negativa
aleshores cal localitzar lerror coms. Si no trobem lerror haurem dexplicar clarament
perqu considerem que la resposta s incorrecta.
10. Donar el resultat obtingut amb les unitats corresponents.
Observacions:
a. Sempre hem de treballar en el Sistema Internacional dunitats. Noms
excepcionalment ens saltarem aquesta norma.
b. Els canvis dunitats els realitzarem sempre per factors de conversi.
c. Qualsevol resultat (encara que sigui intermig) o mesura ha danar acompanyat
de la seva unitat.
d. Mai s vlid dir "no el s fer ...", sempre podem (com a mnim) arribar fins al
punt 5 de la resoluci.
e. s millor no donar un resultat que donar una resposta incoherent !!! Per
exemple: s molt greu dir que un objecte llisca per un pla inclinat amb una
acceleraci de 25 m/s
2
si noms est sotms a lacci de la gravetat i a la fora
que li fa el terra.

Fsica
Batxillerat

4
2. Fsica i derivades
1. Lequaci del MRUA s x = x
0
+ v
0
t + at
2
. Calcula la derivada respecte del temps i
observa el resultat... Deriva ara una segona vegada i torna a observar...

2. (PAU juny 98) El grfic del costat est referit a un mbil que
descriu un moviment rectilini. Raona si les afirmacions
segents sn vertaderes o falses:
a. La grfica correspon a un moviment uniformement
accelerat.
b. Lacceleraci en el punt t
1
s positiva i en el punt t
2
s
negativa.
3. A partir de la segent grfica pots obtenir aproximadament la grfica v-t i tamb la
grfica a-t.

4. Un objecte es mou horitzontalment segons lequaci (en unitats del SI) x = 3 + 4t +
2t
2
. Calcula la seva posici, velocitat i acceleraci en linstant t = 5 s.
Resultat: 73 m
24 m/s
4 m/s
2

5. Un objecte es mou en el pla segons equaci r = (2t + 2) i + (4t
4
3t
2
) j (en unitats del
SI).
a. Calcula la seva velocitat (vector i mdul) en linstant inicial i en linstant t = 2 s.
b. Quina ser la seva acceleraci (vector i mdul) quan t = 1 s
Resultat: 2 m/s i
2 m/s
2 m/s i + 116 m/s j
116,02 m/s
42 m/s
2
j
42 m/s
2

6. (PAU setembre 99) La posici dun mbil ve donada per lequaci (en unitats del SI) r
= 3t
2
i 5t j. Determinan la velocitat i lacceleraci en linstant t = 2 s.
Resultat:
12m/s i - 5m/s j (mdul: 13m/s)
6m/s
2
i (mdul: 6m/s
2
)
7. El vector posici dun mbil ve donada per lexpressi vectorial (en unitats
internacionals) r = (30t, 40t 5t
2
)
a. Dibuixa la seva trajectria durant els 5 primers segons.
b. Esbrina quin tipus de moviment t a cadascun dels eixos.
c. Calcula lexpressi que ens dna la seva velocitat en funci del temps.
x
t
t1 t2 t
v
Fsica
Batxillerat

5
d. Calcula la seva acceleraci i les components de la mateixa quan el temps s 2
segons.
Resultat: v = (30, 40 10t)
a = (0, -10)
8. (PAU juny 02) El mdul de la velocitat dun punt material que descriu una trajectria
circular ve donat per lequaci (en unitats del SI) v = 6 + 10 t. Si el radi de la trajectria
s de 100 m, quina ser lacceleraci normal en linstant t = 8 s? I lacceleraci
tangencial?
Resultat: 74 m/s
2
i 10 m/s
2

9. (PAU setembre 99) Un mbil descriu un moviment circular de radi r = 2 m. Langle
descrit pel mbil en funci del temps ve donat per lequaci = t
3
+ 5t 4 (en unitats
del SI). Calcula la velocitat angular i lacceleraci tangencial en linstant t = 1 s.
Resultat: 8 rad/s
12 m/s
2

10. Lequaci de la trajectria dun MHS s x = A sin (t +
0
). Deriva-la respecte del
temps... qu observes? Torna-la a derivar respecte del temps i ...

11. (PAU setembre 99) Lequaci del moviment dun cos que descriu un moviment
harmnic s, en unitats del SI: x = 10 sin (t /2). Quant valen lamplitud i el perode
del moviment? I la velocitat del cos per a t = 2 s?
Resultat: 10 m
2 s
0 m/s
12. Un objecte vibra segons lequaci (expressada en unitats del SI) x = 0,2 sin (4t + 2).
a. Calcula la velocitat daquest objecte quan t = 3 segons.
b. Quina ser la funci acceleraci a = a(t)?
Resultat: 0,109 m/s
- 3,2 sin (4t +2)
13. (PAU juny 03) Una partcula segueix una trajectria circular. Si langle descrit en
funci del temps ve donat per lequaci = t
2
, on est expressat en rad i t en s,
calcula:
a. El temps que triga la partcula a fer les dues primeres voltes.
b. La velocitat angular de la partcula a linstant t = 3 s.
Resultat: 3,54 s
6 rad/s
14. Un istop radioactiu artificial t un temps de semidesintegraci de 10 segons. Si es t
una mostra de 25 mg daquest istop,
a. Quina quantitat es tenia ara fa mig minut?
b. Quina quantitat es tindr daqu a mig minut?
c. Quina s la funci que dna la quantitat daquest istop en funci del temps
(comenant a comptar el temps a partir daquest instant).
d. Quina quantitat distop tindrem daqu a 5 segons?
e. Quina s la funci que ens dna la velocitat de desintegraci (milligrams per
segon) daquest istop?
f. Quina ser la velocitat de desintegraci (mg/s) que es mesurar ara mateix?
g. Quina seria daqu a 5 segons? I daqu a 10 segons?
Resultat: 200 mg
3,13 mg
m = 25 mg e
-0,069 1/s t

17,67 mg
v = 1,725 mg/s e
-0,069 1/s t

1,725 mg/s
1,22 mg/s
0,8625 mg/s
Fsica
Batxillerat

6
15. Un objecte de 3 kg est sobre una superfcie horitzontal i lestirem amb una fora de
30 N fent un angle amb el terra. El coeficient de fricci cintic amb el terra s 0,5.
a. Troba la funci matemtica que ens permet calcular lacceleraci de lobjecte
(en funci de langle ). Has de resoldre el problema aplicant la segona llei de
Newton per deixant langle com a variable.
b. Representa aquesta funci F = F (). Pots fer-ho amb el full de clcul: realitza
una taula de valors dangles entre 0 i 90 (millor entre 0 rad i /2 rad amb
increments de 0,05 rad) i a la segent columna introdueix la frmula de la
funci que has trobat en lapartat anterior. Posteriorment representa la grfica
en format x-y.
c. Quin s langle, segons la grfica, pel qual lacceleraci s mxima?
d. Per quin angle lacceleraci de lobjecte seria nulla, s a dir la fora de fricci
sigualaria amb la component horitzontal de la fora que faig?
e. Deriva matemticament la funci que has trobat en el primer apartat.
f. Iguala la funci derivada i resol lequaci resultant (matemticament saps que
obtindrs el mxima de la funci). El valor obtingut correspon a langle que has
trobat a partir de la representaci de la funci?
Resultat: Has dobtenir una grfica com la segent
16. Llancem una pilota des de dalt dun edifici de 24 m daltura amb una velocitat de 20
m/s fent un angle amb lhoritzontal.
a. Per quin angle de llanament labast horitzontal s mxim? Resol el problema
de forma grfica (amb el full de clcul) tal com has fet en lanterior problema.
b. En aquest cas pots provar de trobar matemticament el mxim de la funci...
per veurs que la resoluci s molt complicada!
c. Tamb pots utilitzar lapplet Moviment parablic de la pgina www.FisLab.net
per trobar el resultat aproximat (per tempteig).

a ( m/ s2)
- 6,00
- 4,00
- 2,00
0,00
2,00
4,00
6,00
8,00
0,00 0,50 1,00 1,50 2,00 2,50
angl e ( r ad)
Fsica
Batxillerat

7
Cinemtica
1. Moviments uniformes
1. Mirant la representaci grfica,
a. Descriu verbalment el moviment del cotxe en els diferents trams del recorregut.
b. Calcula la velocitat de cada interval.
c. Representa la corresponent grfica v-t.
d. Calcula la velocitat mitjana de tot el recorregut.
Resultat: 2,5 m/s
5 m/s
0 m/s
- 7,5 m/s
-3,75 m/s
2. El moviment dun cotxe ve representat per la segent grfica posici-temps.
a. Explica quin moviment fa aquest autombil.
b. Calcula la velocitat en cada tram.
c. Fes la grfica v-t que li correspon.
d. En quins instants el cotxe est en la posici 200 m?
e. Troba la velocitat mitjana del moviment.
f. Quina s la velocitat mitjana fins als 50 segons?
Resultat: 15 m/s
- 10m/s
40m/s
5 m/s
13,3 s 30 s i 55 s
5 m/s i 6,6 m/s
4 8 12 16 t (s)

x(m)

30

20

10


20 40 60 80 t (s)

x(m)



400

200


Fsica
Batxillerat

8
3. Un cotxe fa un trajecte segons la segent grfica v-t. Sabem que en linstant inicial la
seva posici s zero.
a. Descriu verbalment el moviment.
b. Calcula la posici daquest cotxe al final de cada interval de temps (sempre
respecte lorigen).
c. Construeix la grfica posici-temps corresponent.
d. Quin ha estat el seu desplaament?
e. Quina velocitat mitjana ha mantingut?
Resultat: 3.000 m
5.000 m
4.000 m
5.000 m
125 m/s
4. En un punt duna carretera shan creuat dos vehicles que marxen en sentits contraris.
El primer porta una velocitat de 54 km/h i el segon de 36 km/h.
a. Quina ser la distncia que els separar als 45 minuts?
b. Representa les grfiques v-t i x-t dels dos moviments.
c. Comprova el resultat de la primera pregunta en la grfica posici-temps.
Resultat: 67.500 m
5. Dos pobles, Girona i Quart, estan separats per una distncia de 5 km. Una carretera
recta els uneix. Un vianant surt de Girona cap a Quart caminant amb una velocitat de
3,6 km/h.
a. En quina posici estar al cap de 3 hores?
b. A quina distncia es trobar de Girona?
c. I a quina distncia de Quart estar en aquest moment?
Resultat: 10.800 m
5.800 m
Si en comptes de caminar cap a Quart ho fa en sentit contrari,
d. A quina distncia estar de Girona al cap de tres hores?
e. I quina distncia el separar de Quart?
Resultat: 10.800 m
15.800 m
6. Dos cotxes estan separats 1.000 m en una recta de lautopista. Els dos es mouen
amb velocitats constants de 126 km/h i 72 km/h amb sentits contraris fins a trobar-se.
a. Quant temps tardaran en trobar-se?
b. En quina posici tindr lloc lencontre?
c. Dibuixa les grfiques v-t i x-t.
Resultat: 18,18 s
363,6 m
Pots repetir lexercici per suposant que tots dos porten el mateix sentit,
d. Quant tardar el que va ms de pressa a atrapar el cotxe ms lent?
e. En quina posici latrapar?
f. Representa les grfiques dels moviments.
100 200 300 400 t (s)
v(m/s)
40

20

0

-20

Fsica
Batxillerat

9
Resultat: 66,6 s
2.333,3 m
7. Un cotxe surt de Girona cap a Cass a 72 km/h en el mateix moment una moto surt
de Cass per anar a Girona amb una velocitat de 10 m/s. Entre Cass i Girona hi ha
7,2 km.
a. Calcula la posici dambds als 2 minuts.
b. Calcula tamb la seva posici al cap de 5 minuts.
c. Fes les grfiques x-t dels dos moviments.
Resultat: 2.400 m i 6.000 m
6.000 m i 4.200 m
8. A les 9 hores del mat passa per una estaci de servei un vehicle robat amb una
velocitat constant de 90 km/h. Als deu minuts passa pel mateix punt un cotxe de la
policia perseguint al primer amb una velocitat de 126 km/h.
a. Quant temps tardar la policia en detenir als lladres?
b. En quina posici tindr lloc la detenci?
c. Fes les grfiques v-t i x-t dels dos cotxes.
Resultat: 1.500 s
52.500 m
9. Girona i Castell estan separades 360 km. Un tren surt de Girona cap a Castell amb
una velocitat de 108 km/h mentre a la mateixa hora en surt un altre de Castell per
amb una velocitat de 72 km/h.
a. Quant temps tardaran en creuar-se els dos trens?
b. En quina posici es trobaran?
c. A quina distncia de Girona estaran aleshores?
d. I a quina distncia de Castell?
Resultat: 7.200 s
216.000 m
216.000 m
144.000 m
10. Dues persones que circulen amb bicicleta surten de dos llocs separats 400 metres i
porten velocitats constants de 5 m/s i 3 m/s. Han quedat que es trobaran en un punt
intermig.
a. Quant temps tardaran en trobar-se.
b. On es trobaran?
c. Fes les grfiques v-t i x-t dels moviments.
Resultat: 50 s
250 m
11. En el moment de fer un atracament, un lladre s descobert per un policia que es troba
a 100 m de distncia . El lladre surt corrent a 18 km/h mentre que el policia el
persegueix a 27 km/h. El lladre t un cmplice amb una moto a 300 m de distncia.
Podr el policia a agafar el lladre? Troba la soluci numricament i grfica.
Resultat: S, 300 m i 40 s
12. Lintrpid viatger Phileas Fogg, protagonista de "La volta al mn en 80 dies" de Jules
Verne, ha arribat tard al port. El vaixell on havia de continuar el viatge fa dues hores
que ha sortit i va a 40 km/h. Per Fogg no es dna per venut. Contracta els serveis
duna petita motora i surt en persecuci del vaixell a 50 km/h.
a. A quants quilmetres de la costa latrapar?
b. Quant temps tardar en atrapar-lo?
Troba la soluci numricament i grfica.
Resultat: 400 km
8 h
Fsica
Batxillerat

10

2. Moviments accelerats
1. (OIF febrer 01) La trajectria duna partcula ve descrita en un sistema de referncia
per x = 22 m + 20 m/s t 2 m/s
2
t
2
. La distncia que haur recorregut la partcula als 6
segons s:
a. 48 m
b. 52 m
c. 70 m
d. 72 m
Resultat: a
2. (OIF febrer 01) La figura representa les posicions de dos blocs a intervals de temps
successius de 0,3 s; els blocs es mouen cap a la dreta. Els dos blocs tenen la mateixa
celeritat (mdul de la velocitat):
a. Noms a linstant 2.
b. Noms a linstant 5.
c. Ens els instants 2 i 5.
d. En algun moment entre els instants 3 i 4
Resultat: d
3. Digues a quin tipus de moviment corresponen les grfiques segents:

4. (PAU setembre 98) s possible que la velocitat dun mbil sigui negativa i la seva
acceleraci positiva? Si la resposta s s, posan un exemple; si s no, raona-ho.

5. Una bola la lleno per un pla inclinat: puja fins que satura i desprs torna a baixar.
a. Fes les grfiques a-t, v-t i x-t aproximades del moviment.
6. Donada la grfica segent i sabent que el mbil surt del reps,
a. Descriu el moviment
t
x
t
v
t
a
t
v
a) b) c) d)
4 8 12 16 t (s)
a(m/s
2
)
2

1

0

-1

1 2 3 4 5 6 7
1 2 3 4 5 6
Fsica
Batxillerat

11
b. Fes, qualitativament les grfiques v-t i x-t.
c. Calcula les velocitats finals de cada interval (suposant que inicialment la
velocitat s zero).
d. Calcula tamb les posicions finals de cada tram.
e. Representa, ara quantitativament, les grfiques v-t i x-t.
f. Calcula la velocitat mitjana als 8 segons i tamb als 16 segons.
Resultat: 4, 12, 12, 8 i 10 m/s
8, 40, 64, 104 i 122 m
5 m/s i 7,625 m/s
7. Un mbil parteix del reps amb una acceleraci de 10 m/s
2
.
a. Construeix les grfiques a-t, v-t i x-t.
b. Repeteix les grfiques considerant que la velocitat inicial s 5 m/s.
8. Un cotxe que va a una velocitat de 108 km/h queda aturat en noms 5 segons.
a. Calcula lespai que necessita per frenar.
b. Fes les grfiques a-t, v-t i x-t del moviment.
Resultat: 75 m
9. Un mbil va a 72 km/h i frena amb una acceleraci de 2 m/s
2
.
a. Fes la grfica v-t del seu moviment.
b. Calcula el temps que tarda en aturar-se.
c. Quin espai recorre abans daturar-se?
Resultat: 10 s
100 m
10. Observa les grfiques segents. Has de treure de cadascuna la mxima informaci
possible del moviment que representa.

2 4 6 t (s)
v (m/s)
6
3
2 4 6 t (s)
v (m/s)
6
3
2 4 6 t (s)
x (m)
6
3
2 4 6 t (s)
v (m/s)
6
3
2 4 6 t (s)
v (m/s)
6
3
Fsica
Batxillerat

12
11. Un bloc es deixa baixar per un pla inclinat de 2 metres de longitud. T una acceleraci
constant de 4 m/s
2
. Quan arriba al final del pla inclinat continua movent-se amb
moviment uniforme, amb la velocitat que ha adquirit, sobre un pla horitzontal fins que
xoca i queda aturat de cop desprs de recrrer 2 metres ms.
a. Calcula el temps que tardar en baixar el pla inclinat.
b. Calcula la velocitat que tindr al final de la rampa.
c. Calcula el temps que tardar en xocar.
d. Fes les grfiques a-t, v-t i x-t del moviment.
Resultat: 1 s
4 m/s
1,5 s
12. (PAU juny 98) El grfic del costat est referit a un mbil que descriu un moviment
rectilini. Raona si les afirmacions segents sn vertaderes o
falses:
a. La grfica correspon a un moviment uniformement
accelerat.
b. Lacceleraci en el punt t
1
s positiva i en el punt t
2
s
negativa.
13. (PAU juny 02) La figura representa la grfica
velocitat - temps per a un cos que es mou
sobre una recta i que surt del reps. Raoneu si
lespai recorregut pel mbil en linterval de
temps en qu augmenta la seva velocitat s
ms gran, ms petit o igual que lespai
recorregut durant la frenada.
Resultat: igual
14. Les dades segents corresponen a un moviment uniformement accelerat. Completa
les dades que falten a la taula.
t (s) 0 1 5
v (m/s) 20 24
x (m) 0 21 300
15. Un cotxe que va a 36 km/h accelera durant 5 segons fins arribar a una velocitat de
108 km/h. Mant aquesta velocitat durant 20 segons i desprs frena fins aturar-se en
10 segons.
a. Calcula la distncia que haur recorregut en total.
b. Fes les corresponents grfiques a-t, v-t i x-t.
Resultat: 850 m
16. Un bloc es deixa lliscar amb acceleraci constant per un pla inclinat de 6 metres de
longitud i tarda 2 segons en baixar-lo. Desprs continua desplaant-se en lnia recta i
velocitat constant per un pla horitzontal de 4 metres. Finalment puja per un pla inclinat
(amb un m.r.u.a.) i satura desprs de recrrer 3,6 m.
a. Construeix les grfiques a-t, v-t i x-t del moviment.
17. Fes les grfiques a-t, v-t i x-t del segent moviment: un cotxe que va per la carretera
Barcelona veu un semfor vermell, frena i abans daturar-se el semfor es posa verd,
accelera i al cap duna estona mant la seva velocitat constant. Al final frena fins
aturar-se.

18. Fes les grfiques a-t, v-t i x-t del moviment de la pilota:

t1 t2 t
v
0 6 12 t(s)
V
(m/s)
30
Fsica
Batxillerat

13
19. Sanomena temps de reacci al que transcorre des que un conductor observa un
obstacle fins que prem el pedal del fre. Normalment s dalgunes dcimes de segon.
Suposa que la velocitat que porta s de 90 km/h, el temps de reacci s de 0,4
segons i que lacceleraci de frenada s de -3 m/s
2
.
a. Calcula lespai necessari per quedar aturat.
b. Representa les grfiques a-t, v-t i x-t del moviment.
Resultat: 114,1 m
20. (PAU juny 01) La grfica de la figura representa la velocitat en funci del temps dun
mbil que surt de lorigen de coordenades i segueix un moviment rectilini. Calcula:
a. Lacceleraci del mbil a linstant t =
20s.
b. La distncia recorreguda durant el
moviment de frenada.
c. En quin interval de temps la seva
acceleraci s mxima? Dibuixa la
grfica x(t) per a aquest interval.
Resultat: 0,5 m/s
2

300 m
21. (PAU setembre 01) Una partcula surt del
reps i es mou sobre una recta. A la
grfica adjunta es representa lacceleraci
de la partcula durant els 6 primers
segons. Representa la grfica v(t) del
moviment.

22. Dos mbils es mouen en lnia recta i
inicialment els dos estan en la mateixa
posici.
El blau, que estava aturat, accelera de
manera que desprs dun segon ha recorregut 2 metres. Sabem que ha seguit el
trajecte amb la mateixa acceleraci.
a. Calcula la velocitat que porta en els instants 2, 3, 4 i 5 segons.
b. En quines posicions es troba en els mateixos instants?
Resultat: 8, 12, 16 i 20 m/s
8, 18, 32 i 50 m
El vermell porta des del principi i durant tot el trajecte una velocitat constant i tamb fa
2 metres durant el primer segon.
c. Calcula tamb la velocitat i posici durant els 5 primers segons.
d. En quin moment els dos cotxes porten la mateixa velocitat?
Resultat: 2 m/s
0,5 s
23. Un cotxe i un cami estan separats 50 metres. El cami es mou amb una velocitat
constant de 54 km/h mentre que el cotxe, que est inicialment aturat, arrenca amb
una acceleraci d1,6 m/s
2
que mant constant.
a. Quant de temps tardar el cotxe en atrapar al cami?
b. En quina posici estaran aleshores?
c. Quina velocitat portar el cotxe en aquest instant?
0 10 30 50 t (s)
v (m/s)
30

20


a (m/s
2
)
12







-10
2 4 6 t
(s)
Fsica
Batxillerat

14
d. Fes les grfiques a-t, v-t i x-t dels dos moviments.
Resultat: 21,6 s
373,2 m
34,5 m/s
24. Un vianant corre amb la mxima velocitat possible a 6 m/s per agafar una autobs
que est aturat en un semfor. Quan est a 25 metres el semfor es posa verd i
lautobs accelera uniformement a ra d1 m/s
2
.
a. Calcula el temps que tardar en atrapar lautobs, si s que no se li escapa.
b. Fes les grfiques a-t, v-t i x-t dels moviments.
Resultat: No latrapa
25. Dos cotxes circulen pel mateix carril per en sentits contraris amb velocitats de 90
km/h i 108 km/h. Quan es veuen un a laltre estan a 100 m de distncia i els dos
comencen a frenar amb una acceleraci de 5 m/s
2
.
a. Arribaran a xocar?
b. Si ho fan, a quina posici tindr lloc limpacte?
Resultat: S, xoquen
44 m
26. Un ciclista va a una velocitat constant de 6 m/s. Un altre, que ha sortit 16 m ms
enrera, accelera a 2 m/s
2
fins arribar a una velocitat de 8 m/s (que desprs mant
constant).
a. Quant temps tardar en atrapar-lo?
b. A quina posici latrapar?
c. Fes les grfiques x-t i v-t de tots dos ciclistes.
Resultat: 16s
112 m
Fsica
Batxillerat

15

3. Caiguda Lliure
1. (PAU setembre 01) Sha mesurat el temps de caiguda de tres pedres per un precipici
amb un cronmetre manual i shi han llegit els valors: t
1
= 3,42 s; t
2
= 3,50 s; t
3
=
3,57 s. Quin ser el resultat daquesta mesura de t? Expressal en la forma: (valor de
t) (incertesa de t).
Resultat: 3,5 0,1 s
2. Representa les grfiques a-t, v-t i x-t del moviment dun objecte que el llancem
verticalment i cap amunt des de terra: puja, satura i torna a caure.

3. (PAU juny 99) Duna aixeta gotegen, separades una de laltra, dues gotes daigua. En
un instant determinat, estan separades una distncia d. Raona si, amb el pas del
temps, mentre cauen, aquesta distncia anir augmentant, minvant o romandr
constant.

4. Deixem anar un objecte des del terrat dun edifici i observem que xoca amb el terra al
cap de 2,5 segons.
a. Amb quina velocitat arriba a terra?
b. Quina s lalada del terrat?
c. Fes les grfiques del moviment.
Resultat: -25 m/s
31,25 m
5. De quina altura ha de caure un objecte perqu arribi a terra amb una velocitat de 100
km/h?
Resultat: 38,6 m
6. Llencem un objecte des de terra cap amunt amb una velocitat de 25 m/s.
a. Quina velocitat i posici t al cap de 2 segons?
b. Pots calcular-ho tamb als 4 segons?
c. Quant temps tarda en arribar a lalada mxima?
d. Calcula la mxima altura a la que arriba.
Resultat: 5 m/s i 30 m
-15 m/s i 20 m
2,5 s
31,25 m
7. Un globus es troba a 80 m daltura. Quant temps tardar en arribar a terra un objecte
que deixem anar des del globus si:
a. el globus est parat.
b. el globus baixa a 2 m/s.
c. el globus puja a 2 m/s.
Resultat: 4 s
3,80 s
4,20 s
8. (PAU juny 99) Javier Sotomayor s lactual campi de salt dalada amb una marca
de 2,45 m. Determina la velocitat amb qu va saltar verticalment de terra (velocitat de
sortida). Suposa negligibles els efectes del fregament amb laire.
Resultat: 7 m/s
Fsica
Batxillerat

16
9. Deixem caure un objecte des de 10 metres dalada.
a. Amb quina velocitat arriba a terra?
Resultat: -14,1 m/s
10. Al deixar caure una pilota des duna finestra arriba a terra amb una velocitat de 10
m/s.
a. Quant de temps ha durat la caiguda?
b. A quina alada est la finestra?
c. Quina s la velocitat mitjana de la caiguda?
Resultat: 1 s
5 m
5 m/s
11. Un bombarder en picat baixa verticalment a 720 km/h i deixa caure una bomba, que
tarda 10 s en arribar a terra.
a. Des de quina altura cau la bomba?
b. Amb quina velocitat xocar amb el terra?
Resultat: 2.500 m ; 300 m/s
12. Des de dalt dun pont llancem verticalment i cap amunt una pedra amb una velocitat
inicial de 12 m/s i triga 3 segons en arribar al riu.
a. A quina alada mxima ha arribat la pedra
b. Quina s lalada del pont?
c. Amb quina velocitat ha xocat amb laigua?
d. Fes les grfiques a-t, v-t i x-t del moviment.
Resultat: 7,2 m
9 m
-18 m/s
13. Des de 40 metres dalada llencem un objecte cap a baix amb una velocitat de 10
m/s.
a. Pots saber el temps que tarda en caure?
b. Amb quina velocitat xoca amb el terra?
Resultat: 2 s
-30 m/s
14. Deixem caure una pedra.
a. Quin s lespai que recorre en els 4 primers segons?
b. Quin s lespai que recorre en els 4 segons segents?
Resultat: 80 m
240 m
15. Una persona des de dalt dun terrat a 30 m dalada llena una pilota cap a baix amb
una velocitat de 5 m/s. En el mateix moment un seu company en llena una altra des
de terra i cap amunt amb una velocitat de 30 m/s.
a. Pots calcular en quin instant es troben les dues?
b. Saps si es troben pujant o baixant?
c. Quina s lalada mxima de la segona pilota?
d. Representa aproximadament les grfiques x-t, v-t i a-t dels dos moviments.
Resultat: 0,85 s
Pujant
45 m
16. Un mtode que pot utilitzar-se per determinar la profunditat dun avenc consisteix en
deixar caure una pedra i comptar el temps que transcorre fins que se sent el xoc amb
el fons. Suposem que hem sentit el xoc desprs de 4 segons i no tenim en compte la
velocitat del soroll.
Fsica
Batxillerat

17
a. Quina s la profunditat de la cova?
Resultat: 80 m
Si tenim en compte la velocitat del so (340 m/s),
b. Quina ser ara la fondria de lavenc?
Resultat: 71,7 m
17. Deixem caure un objecte des de 125 m dalada i desprs de 3 segons llancem un
objecte.
a. Amb quina velocitat hem de llanar aquest objecte perqu arribin tots dos al
mateix temps a terra.
b. Calcula la velocitat de cada objecte quan arriba a terra.
Resultat: -52,5 m/s
-50 m/s i -72,5 m/s
18. Des de quina alada deixem caure una pedra si per fer la primera meitat del trajecte
tarda 5 segons ms que per fer la segona.
Resultat: 722,5 m
19. Llencem una pedra des del terra cap amunt amb una velocitat de 30 m/s. Una
persona que est dins de ledifici veu la pedra entre 1 s i 1,1 s desprs dhaver-la
llenat.
a. A quina alada est la finestra?
b. Quines dimensions t la finestra (verticalment)?
c. A quina alada arribar la pedra?
d. Fes les grfiques a-t, v-t i x-t del moviment.
Resultat: 25 m
1,95 m
45 m
20. Un pedra en caiguda lliure passa pel davant dun observador situat a 300 m de terra.
Al cap de 2 segons passa per davant dun altre observador situat a 200 m de terra.
Calcula:
a. De quina altura cau la pedra.
b. Quan tarda en arribar a terra des que ha comenat a moures.
c. Amb quina velocitat arriba a terra.
Resultat: 380 m
8,72 s
-87,2 m/s
21. (PAU juny 00) Des duna altura de 200 m sobre el terra llancem verticalment i cap
amunt un cos amb una velocitat inicial de 30 m/s.
a. Feu un dibuix aproximat de la grfica velocitat-temps corresponent al moviment
daquest cos des de linstant de llanament fins que arriba a terra (indiqueu en
el grfic els valors de v i t corresponents als instants inicial i final). Considereu g
= 10 m/s
2
.
b. Quant temps tarda a recrrer els darrers 50 m?
c. Quina ser la seva posici respecte al terra a linstant en qu el cos baixa amb
una velocitat de mdul igual a 40 m/s?
Resultat: 0,76 s
165 m
22. Llancem verticalment cap enlaire dos objectes, amb una velocitat de 100 m/s amb un
interval de 4 s.
a. Quin temps passar des del llanament del primer fins que es trobin?
b. A quina altura es troben?
c. Quines velocitats tindran en el moment de creuar-se?
Fsica
Batxillerat

18
Resultat: 12s
480m
20 i -20 m/s
23. (PAU juny 03) Un coet s llanat verticalment cap amunt, des del reps, i puja amb
una acceleraci constant de 14,7 m/s
2
durant 8 s. En aquest moment se li acaba el
combustible, i el coet continua el seu moviment de manera que lnica fora a qu
est sotms s la gravetat.
a. Calcula laltura mxima a qu arriba el coet.
b. Calcula el temps transcorregut des de la sortida fins a la tornada del coet a la
superfcie de la terra.
c. Fes un grfic velocitat - temps daquest moviment.
Considera g = 9,81 m/s
2
.
Resultat: 1175 m
35,46
Fsica
Batxillerat

19

4. Moviment circular
1. (PAU setembre 04) La Lluna descriu una rbita al voltant de la Terra que correspon
prcticament a un moviment circular i uniforme, de perode T = 27,4 dies. La llum
procedent de la Lluna triga 1,28 s a arribar a la Terra. Calcula la velocitat angular i
lacceleraci de la Lluna. Dada: c = 3 10
8
m/s.
Resultat: 2,6510
-6
rad/s
2,710
-3
m/s
2

2. (PAU setembre 01) Una partcula segueix una trajectria circular de 3 m de radi. Si
langle descrit ve donat per lequaci: = t
2
1, on est expressat en rad i t en s,
quina s la longitud de larc recorregut entre els instants t = 1 s i t = 3 s?
Resultat: 24 m
3. (OIF febrer 01) Un cotxe experimenta una acceleraci tant centrpeta com tangencial.
Quina de les segents afirmacions s correcta?
a. Es mou al llarg duna lnia recta disminuint la seva velocitat.
b. Es mou al llarg duna lnia recta incrementant la seva velocitat.
c. Es mou al llarg duna corba a velocitat constant.
d. Es mou al llarg duna corba amb velocitat no constant.
Resultat: d.
4. (OIF febrer 01) Una partcula es mou descrivint una trajectria circular horitzontal.
Passa per un punt P amb celeritat |v| = v que est disminuint. En el punt P
lacceleraci:
a. T la direcci i sentit de la velocitat.
b. T la direcci de la velocitat i sentit contrari.
c. Est dirigida cap al centre de la trajectria.
d. Est dirigida cap a una altra direcci.
Resultat: d
5. (PAU juny 97) Un cos es mou amb acceleraci constant s possible que vari la
direcci de la seva velocitat? Raona la resposta.

6. (PAU juny 97) De quin tipus s un moviment amb acceleraci centrpeta constant i
igual a zero? I un moviment amb acceleraci constant i igual a zero?

7. (PAU juny 04) Sn les dotze en punt. Tant lagulla horria com lagulla minutera del
rellotge apunten cap amunt. En quin instant tornaran a coincidir, per primer cop, les
dues agulles del rellotge?
Resultat: 1 h 52 min 27 s
8. (PAU setembre 97) Quan tardar a parar-se un disc que gira a 50 revolucions per
minut si comena a frenar amb una acceleraci constant de 2 rad/s
2
?
Resultat: 2,61 s
9. (PAU juny 00) Un cotxe es mou per una carretera seguint una corba i lagulla del seu
velocmetre marca constantment 60 km/h. T acceleraci el cotxe? Raona la
resposta.

Fsica
Batxillerat

20
10. (PAU setembre 99) Un mbil descriu un moviment circular de radi r = 2 m. Langle
descrit pel mbil en funci del temps ve donat per lequaci = t
3
+ 5t 4 (en unitats
del SI). Calcula la velocitat angular i lacceleraci tangencial en linstant t = 1 s.
Resultat: 8 rad/s
12 m/s
2

11. Una rentadora centrifuga a 900 rpm i quan est aturada tarda 20 segons en
aconseguir aquesta velocitat de rotaci. El radi del cilindre s de 30 cm.
a. Quina s la velocitat de la roba quan centrfuga?
b. Quan tarda en donar una volta?
c. Des que sengega fins que arriba a la mxima velocitat, quantes voltes dna la
roba?
d. Quina s lacceleraci tangencial?
e. Al cap de 2 segons dengegar quin s el valor de lacceleraci normal?
f. Quin s, en aquest instant, el valor global de lacceleraci?
g. Calcula tamb els valors daquestes acceleracions als 10 segons dhaver-se
engegat el programa del centrifugat.
Resultat: 28,2 m/s
0,066 s
150 voltes
1,41 m/s
2

26,64 m/s
2

26,68 m/s
2

1,41 m/s
2
, 666,1 m/s
2
i 666,1 m/s
2

12. Una snia (en castell: noria) de 40 metres de dimetre gira amb un perode dun
minut.
a. Calcula la velocitat lineal de les persones que estan donant voltes.
b. Estan accelerant? Si ho fan, amb quina acceleraci?
c. Quan la snia satura tarda dos minuts en fer-ho, quantes voltes donaran durant
la frenada?
Resultat: 2,07 m/s
0,21 m/s
2

1 volta
13. (PAU juny 98) En un moviment curvilini lacceleraci forma, en un instant determinat,
un angle de 60 graus amb la velocitat i val 6 m/s
2
. Calcula, per a aquest instant, el
mdul de les acceleracions tangencial i normal.
Resultat:
3m/s
2

5,19 m/s
2

14. (PAU juny 02) El mdul de la velocitat dun punt material que descriu una trajectria
circular ve donat per lequaci (en unitats del SI) v = 6 + 10 t. Si el radi de la trajectria
s de 100 m, quina ser lacceleraci normal en linstant t = 8 s? I lacceleraci
tangencial?
Resultat: 74 m/s
2
i 10 m/s
2

15. (PAU juny 02) Un mbil que surt del reps realitza un moviment circular accelerat
uniformement. Raoneu si cadascuna de les afirmacions segents s vertadera o
falsa:
a. El valor de lacceleraci normal del mbil augmenta amb el temps.
b. El valor de lacceleraci tangencial del mbil no varia amb el temps.
Resultat: Certa
certa
Fsica
Batxillerat

21
16. (PAU setembre 98) Tres ciclistes, A, B i C, descriuen una corba circular de 20 metres
de radi. Calcula lacceleraci total de cada ciclista en un instant en qu el mdul de la
seva velocitat s de 10 m/s, sabent que:
a. El ciclista A conserva una velocitat de mdul constant.
b. El ciclista B accelera uniformement i la seva velocitat passa de 9,5 m/s a 10,5
m/s en 0,5 segons.
c. El ciclista C frena uniformement d11 m/s a 9 m/s en un temps de 0,5 segons.
Resultat: 5 m/s
2

5,38 m/s
2

6,40 m/s
2

17. El motor dun cotxe gira a 3.000 rpm. Redum una velocitat i per tant el motor
augmenta de revolucions passant a 5.000 rpm en noms 4 s.
a. Calcula quina acceleraci angular ha experimentat el motor?
b. Quina acceleraci tangencial i normal t un punt de la perifria del motor situat
a 25 cm de leix de gir en el moment de comenar a reduir?
c. I quins seran aquests valors al cap d1 segon?
Resultat: 52,4 rad/s
2

13,1 i 24.674 m/s
2

13,1 i 33.599 m/s
2

18. (PAU juny 99) Una centrifugadora de 12 cm de radi que est inicialment en reps
accelera uniformement durant 20 segons. En aquest interval de temps, = 100
rad/s
2
. Desprs mant la velocitat adquirida.
a. Amb quina velocitat gira la centrifugadora quan fa 20 segons que funciona?
Expressa el resultat en revolucions per minut.
b. Quantes voltes ha fet la centrifugadora desprs de funcionar durant 20 segons?
I desprs de funcionar 50 segons?
c. Calcula les acceleracions tangencial i normal que com a mxim tenen els
objectes a linterior de la centrifugadora quan aquesta fa un minut que gira.
Resultat: 19.099 rpm
3.183 voltes i 12.732 voltes
0 i 4,8.10
5
m/s
2

19. Una roda que inicialment est aturada comena a girar i dna 8 voltes fins que arriba
a girar amb velocitat angular constant al cap de 8 segons.
a. Quin s el valor daquest velocitat?
Resultat: 12,56 rad/s
20. Un motor dun cotxe gira, al ralent, a 1.000 rpm.
a. Calcula el perode, la freqncia i la velocitat angular del cigonyal.
b. Quina ser la seva acceleraci si triplica aquesta velocitat angular en 8
segons?
c. Quantes voltes haur girat en aquest espai de temps?
Resultat: 104,7 rad/s
0,06 s i 16,6 Hz
26,17 rad/s
2

266 voltes
21. (PAU juny 01) Un mbil que surt del reps segueix una trajectria circular de 3 m de
radi amb una acceleraci angular constant = rad/s
2
.
a. Quant temps triga a fer una volta completa? Quina s la longitud de larc
recorregut durant la meitat daquest temps?
b. Quina s la velocitat angular del mbil a linstant t = 0,5 s? I lacceleraci
normal al mateix instant?
Fsica
Batxillerat

22
c. Quant val lacceleraci tangencial del mbil a linstant t = 0,5 s? Quin angle
formen lacceleraci tangencial i lacceleraci total en aquest instant?
Resultat: 2 s i 3/2 m
/2 rad/s i 3
2
/4 m/s
2

3 m/s
2
i 38,14
22. (PAU juny 03) Una partcula segueix una trajectria circular. Si langle descrit en
funci del temps ve donat per lequaci = t
2
, on est expressat en rad i t en s,
calcula:
a. El temps que triga la partcula a fer les dues primeres voltes.
b. La velocitat angular de la partcula a linstant t = 3 s.
Resultat: 3,54 s
6 rad/s
23. (PAU juny 04) En un moviment circular de radi r = 6,5 m la velocitat angular ve
donada per = 2 + 3 t (en unitats del sistema internacional).
a. Es tracta dun moviment circular uniformement accelerat? Per qu?
b. Calcula lacceleraci tangencial i lacceleraci normal del punt mbil en linstant
t = 3 s.
c. Determina la longitud de larc recorregut en els dos primers segons del
moviment i la velocitat angular al final de la primera volta.
Resultat: S
at = 19,5 m/s
2

an = 786 m/s
2

65 m
6,5 rad/s
24. (PAU setembre 05) Una roda de 3 m de radi realitza un moviment circular
uniformement accelerat amb una acceleraci angular de 2 rad/s
2
, partint del reps.
a. En un mateix instant, tots els punts de la roda tenen la mateixa: a) Velocitat
lineal. b) Velocitat angular. c) Acceleraci normal.
b. Lacceleraci tangencial: a) Augmenta amb el temps. b) Augmenta amb la
distncia al centre. c) s la mateixa per a tots els punts de la roda.
c. Lacceleraci normal: a) No depn del temps. b) s la mateixa per a tots els
punts de la roda. c) Va dirigida cap al centre.
d. Passats 2 s, els punts de la perifria tenen una velocitat lineal de: a) 12 rad/s.
b) 12 m/s. c) 4 m/s.
e. En aquests 2 s, la roda ha girat: a) Menys duna volta. b) Ms duna volta. c)
Exactament una volta.
Resultat: a.b), b.b), c.c), d.b), e.a)
25. (PAU setembre 06) Un disc es posa a girar des del reps. En els primers 40 s
augmenta la seva velocitat angular de manera uniforme i gira 10 voltes senceres.
Calculeu les components intrnseques (normal i tangencial) del vector acceleraci per
a un punt del disc situat a 15 cm del seu centre, quan fa 15 s que sha iniciat el
moviment.
Resultat: an = 0,21 m/s
2

at = 1,210
-2
m/s
2

26. (PAU juny 09) Una atracci duna fira consisteix en uns cotxes petits que giren a una
velocitat de mdul constant de 3,0 m/s i que descriuen una circumferncia de 8,0 m
de radi en un pla horitzontal.
a. Calculeu les components intrnseques de lacceleraci dun dels cotxes.
b. Si el mdul de la velocitat dels cotxes, quan finalitza el temps de latracci, es
redueix de manera uniforme des de 3,0 m/s fins a 1,0 m/s en 10 s, calculeu-ne
lacceleraci angular i lacceleraci tangencial en aquest interval de temps.
Resultat: at = 0 i ac = 1,125 m/s
2

-0,025 rad/s
2
i -0,20 m/s
2

Fsica
Batxillerat

23

5. Moviment harmnic
1. (PAU juny 99) Un mbil descriu un moviment harmnic dequaci x = A sin t. Quina
ser la seva velocitat en linstant en qu lelongaci sigui mxima (x = A)?
Resultat: 0 m/s
2. Lequaci dun moviment vibratori harmnic s, expressada en unitats internacionals,
x = 6 sin t.
a. Calcula el perode, la freqncia i lamplitud del moviment.
b. Quina ser la seva posici i velocitat quan t = 0,25 s?
Resultat: 2 s, 0,5 Hz i
6 m
4,2 m i 13,19 m/s
3. La grfica segent correspon a un m.v.h. Pots escriure la seva equaci de moviment?
Resultat: x = 4 sin t
4. Un objecte es mou amb un moviment vibratori harmnic amb un perode de 4 segons
i un desfasament de 0,8 radians. Lorigen s la posici dequilibri i sabem que quan t
= 2 s la velocitat s -3 m/s.
a. Troba lequaci que descriu la posici en funci del temps.
b. Calcula la posici i la velocitat de lobjecte quan t = 1,82 s.
c. La velocitat mxima i el primer instant que ladquirir.
Resultat:

x = 2,74 sin (t/2 + 0,8)
-1,35 m i -3,74 m/s
4,3 m/s i 3,49 s
5. Una partcula t un moviment donat per lexpressi x = 5 sin (2t + 0,8). Calcula:
a. La posici quan t = 0,1 s.
b. La velocitat en aquest mateix instant.
c. El perode, lamplitud i la freqncia del moviment.
Resultat: 4,21 m
5,4 m/s
3,14 s, Hz, 5 m I 0,32 Hz
6. (PAU setembre 02) Una massa de 4 kg est lligada a lextrem duna molla de constant
recuperadora k =
2
N/m. El conjunt es troba sobre una taula horitzontal sense
fregament. La molla sestira 20 cm i es deixa anar a una velocitat v0 = 0, amb la qual
cosa la massa experimenta un moviment vibratori harmnic simple. Quina s la
2 3 4 t (s)
x (m)
4

2

0

-2

Fsica
Batxillerat

24
freqncia del moviment? Escriu les funcions posici - temps (x(t)) i velocitat - temps
(v(t)) per al moviment de la massa.
Resultat: 0,25 Hz
x = 0,2 cos (.t/2) i v = -0,1. sin (.t/2)
7. Escriu lequaci del m.v.h. que correspon a la segent grfica:
Dibuixa tamb la corresponent grfica v-t.
Resultat:

x = 2,5 sin (t/4 + 0,93)
8. Una massa vibra verticalment al llarg dun segment de 20 cm de longitud amb un
moviment vibratori harmnic de 4 segons de perode. Determina:
a. Lamplitud.
b. La velocitat en cada instant.
c. La velocitat quan passi just pel mig del segment.
d. La velocitat quan estigui en un extrem.
e. La posici i la velocitat mig segon desprs darribar a un extrem.
Resultat: 0,1 m
v = 0,05 cos t/2
0,157 m/s i 0 m/s
0,0707 m i -0,111 m/s
9. (OIF febrer 01) Un oscil.lador harmnic est format per una massa d1,0 kg i una
molla elstica; amb x = 0 corresponent a la posici dequilibri. Les condicions inicials
sn x(0) = 20 cm y v(0) = 6,0 m/s, essent lamplitud del moviment de 25 cm. El
moviment queda descrit per:
a. x(t) = 0,20 cos (40t 0,64)
b. x(t) = 0,25 cos (40t)
c. x(t) = 0,25 cos (40t 0,64)
d. x(t) = 0,25 cos (40t + 0,64)
Resultat: c
10. (PAU setembre 99) Lequaci del moviment dun cos que descriu un moviment
harmnic s, en unitats del SI: x = 10 sin (t - /2). Quant valen lamplitud i el perode
del moviment? I la velocitat del cos per a t = 2 s?
Resultat: 10 m
2 s
0 m/s
11. (PAU juny 00) Lagulla duna mquina de cosir oscil.la entre dos punts separats una
distncia vertical de 20 mm. Suposant que fa un moviment harmnic simple de
freqncia 30 Hz, quina s la seva acceleraci mxima en unitats de lSI?
Resultat: 355 m/s
2

8 t (s)
x (m)
2

1

0

-1

Fsica
Batxillerat

25
12. (PAU setembre 00) Un cos descriu un moviment harmnic simple dequaci: x = A
sin(t + ). Quina ser lequaci de la seva velocitat en funci del temps? Quant val la
constant de fase si per a t = 0 la velocitat del cos s nul.la?
Resultat: 90
13. (PAU juny 04) Un punt material que efectua un moviment harmnic simple realitza
1.700 oscillacions damplitud 20 cm en 10 s i genera una ona transversal que es
propaga a 340 m/s. Calculan la longitud dona. Sabent que la posici inicial del punt
material s la de mxima elongaci, escriviu lequaci y(x,t) daquesta ona en unitats
del sistema internacional.
Resultat: 2 m
y = 0,2 cos 2 (x/2 170t)
14. (PAU juny 04) Un cos de massa m es troba sobre una superfcie horitzontal sense
fricci, lligat a lextrem duna molla ideal. El cos experimenta un moviment vibratori
harmnic simple, representat per lequaci x = 0,02 cos (10 t + /2) en unitats del
sistema internacional.
a. Calcula els valors mxims de la posici i la velocitat del cos. Indica en quins
punts de la trajectria sassoleixen aquests valors mxims.
b. Si m = 150 g, Calcula la constant recuperadora de la molla. Calcula tamb
lenergia total del moviment.
c. Calcula el mdul de la velocitat del cos quan aquest es troba en la posici
corresponent a la meitat de lamplitud.
Resultat: 0,02 m i 0,2 m/s
15 N/m i 0,003 J
0,173 m/s
15. (PAU juny 05) Una ona harmnica transversal es propaga per un medi material
homogeni segons lequaci y (x, t) = 0,3 cos (1,5 t 3 x), expressada en unitats del
SI. Determina:
a. La velocitat de propagaci de lona, la longitud dona i el perode.
b. Lamplitud de loscillaci duna partcula del medi i la seva velocitat mxima en
el moviment doscillaci.
c. Lacceleraci, en el moviment doscillaci, duna partcula del medi que es
troba en la posici x = 0,25 m en linstant t = 1 s.
Resultat: 0,5 m/s, 0,67 m i 1,33 s
0,3 m i 1,4 m/s
4,71 m/s
2

16. (PAU setembre 09) Lmbol duna mquina de
vapor t un recorregut D = 100 cm i comunica a
leix una velocitat angular de 60 rpm. Si
considerem que el moviment de lmbol descriu
un moviment harmnic simple, deduu el valor de
la velocitat que t quan s a una distncia de 20
cm dun dels extrems del recorregut.
Resultat: 2,51 m/s
17. (PAU juny 06) Una partcula descriu un moviment vibratori harmnic horitzontal. La
seva posici en funci del temps ve donada per lequaci x = 0,40 sin ( t), en unitats
de lSI. Calcula:
a. La freqncia del moviment.
b. Lacceleraci de la partcula quan es troba a 20 cm a lesquerra de la seva
posici dequilibri.
Resultat: 0,5 Hz
1,97 m/s
2

Fsica
Batxillerat

26
18. (PAU juny 06) Un objecte de massa 3 kg penja duna molla. Des de la seva posici
dequilibri lestirem cap avall una distncia de 25 cm i, des daquest punt i trobant-se
inicialment en reps, el deixem oscillar lliurement. EI perode doscillaci s d1 s.
Determina:
a. Les constants A, , , en unitats de lSI, de lequaci y= A cos (t + ) que
descriu el moviment de lobjecte.
b. EI valor mxim de lacceleraci de lobjecte, la seva direcci i sentit, i els punts
de la trajectria en qu sassoleix.
c. La constant recuperadora de la molla.
Resultat: 0,25 m, 2 rad/s i rad
9,87 m/s
2

118 N/m
19. (PAU juny 08) Una molla horitzontal est unida per lextrem de lesquerra a la paret i
per lextrem de la dreta a una partcula de massa 2 kg. Separem la partcula una
distncia de 25 cm cap a la dreta de la seva posici dequilibri i la deixem anar. En
aquest moment comencem a comptar el temps. La partcula descriu un moviment
harmnic simple amb un perode de 0,75 s. Quan la partcula es trobi a 0,10 m a la
dreta del punt central de loscillaci i sestigui movent cap a la dreta, determineu:
a. Lenergia cintica de la partcula.
b. Lenergia mecnica del sistema.
c. La fora resultant que actua sobre la partcula. Doneu-ne el mdul, la direcci i
el sentit.
Resultat: 3,7 J
4,4 J
14,04 N
20. (PAU setembre 08)Sobre una taula horitzontal hi ha una massa de 380 g lligada a
lextrem duna molla de constant recuperadora k = 15 N/m. Laltre extrem de la molla
s fix, i el fregament del conjunt s
negligible. Desplacem la massa 10 cm
des de la posici dequilibri, tal com es
veu a les figures segents, i la deixem
anar. Trobeu:
a. El perode del moviment.
b. Lequaci del moviment, tenint en
compte que quan t = 0 s, la molla
est a lelongaci mxima positiva,
com es veu a la segona figura.
c. Lenergia cintica de la massa
quan passa per un punt situat 2 cm
a la dreta de la posici dequilibri.
Resultat: 1 s
x = 0,10sin (6,28t + /2)
7,2010
-2
J
21. (PAU juny 09) Una molla, situada sobre una taula horitzontal sense fregament, est
fixada per un dels extrems a una paret i a laltre extrem hi ha lligat un cos de 0,5 kg de
massa. La molla no est deformada inicialment. Desplacem el cos una distncia de
50 cm de la seva posici dequilibri i el deixem moure lliurement, amb la qual cosa
Fsica
Batxillerat

27
descriu un moviment vibratori harmnic simple. Lenergia potencial del sistema en
funci del desplaament es representa amb la parbola de la grfica segent:
Determineu el valor de la constant recuperadora de la molla i el valor de la velocitat
del cos quan t una elongaci de 20 cm.
Resultat: 400 N/m i 13 m/s
22. (PAU juny 09) Un cos de 10 kg de massa es penja duna molla vertical i sobserva que
la molla sallarga 2 cm. A continuaci, estirem la molla cap avall i el sistema comena
a oscillar fent un moviment harmnic simple de 3 cm damplitud. Calculeu:
a. Lequaci del moviment que seguir el cos.
b. La velocitat del cos oscillant al cap de 5 s dhaver comenat el moviment.
c. La fora recuperadora de la molla al cap de 6 s dhaver comenat el moviment.
Resultat: X = 0,03cos (22,1t + )
-0,343 m/s
-117 N
Fsica
Batxillerat

28

6. Composici de moviments
1. (PAU setembre 97) Un vaixell que desenvolupa una velocitat de 40 km/h sutilitza per
travessar un riu de 500 m damplada. Si la velocitat del riu s d1,5 m/s i el vaixell
(lnia proa - popa) sempre es mant perpendicular als marges del riu,
a. Quina ser la velocitat del vaixell respecte dun observador situat als marges
del riu?
b. A quin punt de laltre marge arribar?
c. Quina ser lequaci de la trajectria del vaixell?
Resultat: 11,21 m/s
67,5 m
r = 1,5m/s t i + 11,11m/s t j
2. Una barcassa, que pot anar a una velocitat mxima de 14,4 km/h, transborda cotxes
duna riba a laltra dun riu que fa 80 metres damplada. El corrent del riu s de 3 m/s.
a. Si la barcassa sorienta perpendicularment al riu, quina ser la seva velocitat
real (mdul i direcci)? Recorda: fes un esquema clar!
b. En aquest cas, quant tardaria en travessar el riu i a quina posici de laltra riba
atracaria?
c. Si la barcassa vol seguir una trajectria perpendicular al riu, amb quina direcci
lha dorientar el capit? Torna a recordar: has de fer un nou esquema!!!
d. En aquest cas, quina seria la seva velocitat real? Quant temps tardaria en
travessar el corrent daigua?
Resultat: 5 m/s 36,8
20 s 60 m
48,5
2,64 m/s 30,23 s
3. (PAU juny 06) Una partcula descriu un moviment parablic en les proximitats de la
superfcie de la Terra.
a. Es conserva: a) Lenergia cintica de la partcula. b) La quantitat de moviment
de la partcula. c) Lenergia mecnica de la partcula.
b. En el punt ms alt de la trajectria de la partcula, es compleix que: a)
Lacceleraci normal de la partcula s nulla. b) Lacceleraci tangencial de la
partcula s nulla. c) La velocitat de la partcula s nulla.
Resultat: a.c), b.b)
4. Des dun avi que vola a 720 km/h horitzontalment a 200 metres daltura sha de
llanar un paquet a un cotxe que va per lautopista a 108 km/h. A quina distncia del
cotxe ha de deixar anar lavi aquest objecte? A quina distncia lhauria de deixar
anar si el cotxe circuls en sentit contrari?
Resultat: 1.075 m
1.454 m
5. De dalt dun cingle de 300 m daltura llancem horitzontalment un objecte amb una
velocitat de 40 m/s.
a. Quan tarda en arribar a terra?
b. A quina distncia de la base del cingle hi arriba?
Resultat: 7,75 s; 310 m
6. Llancem un projectil amb una velocitat inicial de 100 m/s en una direcci que forma un
angle de 60 amb lhoritzontal. Calcula:
Fsica
Batxillerat

29
a. El seu abast.
b. La seva altura mxima.
c. La posici, la velocitat i lacceleraci que t quan al cap de 2 segons.
Resultat: 866 m; 375 m
(100, 153,2) m
(50, 67) m/s
(0, -10) m/s
2

7. Llano una pilota amb una velocitat de 16 m/s i fent un angle de 60 graus amb el
terra. A 20 metres hi ha un arbre de 4 metres daltura.
a. Passar la pilota per sobre daquest arbre?
b. Si passa, a quina posici xocar la pilota amb el terra?
c. Si no passa, a quina alada xocar amb larbre?
d. Si no passa, xocar amb larbre pujant o baixant?
Resultat: No passa
3,375 m
8. Des de terra lleno un objecte amb una velocitat de 20 m/s i amb un angle de 45
graus. A 22 metres hi ha un edifici de 8 metres dalada amb un terrat molt ample i
llarg.
a. Arribar aquest objecte al terrat o b xocar contra la paret vertical daquest
edifici?
b. Si arriba al terrat, a quin lloc del terrat caur exactament lobjecte?
c. Si xoca amb la paret, on tindr lloc limpacte?
Resultat: Arriba al terrat
28 m
9. Des de terra deixo anar una pilota amb una velocitat de 8 m/s i puja per la rampa per
frena amb una acceleraci de 6 m/s
2
. Lalada del pla inclinat s de 2 metres i la
pilota recorre 4 metres mentre el puja. Calcula:
a. Quina ser lalada mxima durant la caiguda lliure desprs dabandonar la
rampa?
b. A quin lloc del terra caur exactament aquesta pilota?

Resultat: 2,204 m
3,028 m
10. (PAU setembre 98) Es llana un cos de 5 kg des dun penyasegat que est a una
alria de 120 m sobre laigua. La velocitat inicial del cos t un mdul de 100 m/s i
forma un angle de 30 amb lhoritzontal. Si la fricci
amb laire s negligible,
a. Quant valdr el component horitzontal de la
velocitat en el moment de limpacte amb laigua?
b. En quin instant, desprs de llanar-lo, el cos es
troba a una altura de 80 metres sobre laigua?
c. Quina ser lenergia cintica del cos en aquest
mateix punt de la trajectria?
Nota: considera g = 10 m/s
2
30
120 m
Fsica
Batxillerat

30

Resultat: 86,6 m/s
10,74 s
27.000 J
Fsica
Batxillerat

31
Dinmica
1. Exercicis senzills
1. (OIF febrer 01) Una massa 2m est enganxada a una massa m a travs duna corda,
com es mostra a la figura. Una fora N actua sobre la massa m tot accelerant el
sistema. La fora F en la corda que actua sobre la massa 2m val:
a. (2/3) N
b. N
c. (3/2) N
d. 2N
a.
2. (OIF febrer 01) Un home que sest pesant dalt sun ascensor observa que el pes que
marca la bscula s major que el seu pes real.
a. Lascensor es mou cap amunt amb velocitat decreixent.
b. Lascensor es mou cap avall amb velocitat decreixent.
c. Lascensor es mou cap amunt amb velocitat creixent.
d. Lascensor es mou cap avall amb velocitat constant.
c.
3. (OIF febrer 01) Quina daquestes frases inclou els elements essencials de la Primera
Llei de Newton?
a. Un cos en reps roman sempre en aquestes condicions a no ser que actu
sobre ell una fora no nul.la.
b. Per cada acci hi ha sempre una reacci igual i oposada.
c. Un cos persisteix en el seu estat de reps o de moviment uniforme en una lnia
recta mentre actu sobre ell una fora de valor constant.
d. Un cos persisteix en el seu estat de reps o de moviment uniforme en una lnia
recta sempre i quan no actu sobre ell cap fora.
d.
4. (OIF febrer 01) Una persona de 80 kg de massa est conduint un cotxe. Si en un
determinat instant nota que el respatller del seu seient lempeny endavant amb una
fora duns 40 N, quina de les segents situacions no pot produir lesmentat efecte?
a. El cotxe circula costa amunt per una carretera inclinada 0,05 radians, a una
celeritat constant de 30 m/s.
b. El cotxe circula costa avall, pel pendent anterior, augmentant la seva celeritat a
un ritme d1,0 m/s
2
.
c. El cotxe est frenant, a ra de 0,5 m/s2, amb lobjectiu dacabar una maniobra
(en terreny pla) de marxa enrera.
d. El cotxe accelera endarrere en terreny pla augmentant la seva celeritat a ra de
0,5 m/s
2
.
d
5. (PAU juny 97) s possible que la velocitat dun cos estigui dirigida cap a lest i la fora
que actua sobre ell cap a loest? Raona la resposta.

N F
m
2m
Fsica
Batxillerat

32
6. A un cos de 1.000 kg que est sobre el terra sel sotmet a una fora horitzontal de 300
N durant 5 segons. Suposa que es pot moure lliurement i que no hi ha fricci amb el
terra.
a. Calcula lacceleraci que tindr.
b. La seva velocitat al cap dels 5 segons.
0,3 m/s
2

1,5 m/s
7. Un cotxe de 400 kg porta una velocitat de 72 km/h.
Calcula la fora que han de fer els frens per aturar-lo en 20 segons.
Quina fora han de fer els frens si el cotxe ja t una fricci de 100 N?
- 400 N
- 300 N
8. Un cos de 80 kg es desplaa per una pista horitzontal aplicant-li una fora constant de
100 N. La seva fora de fricci s de 20 N.
a. Calcula lacceleraci que adquireix.
1 m/s
2

9. Si sostenim amb la m un cos de 10 kg, calcula la fora que haur de fer jo en els
casos segents.
a. Mantenir-lo en reps.
b. Pujar-lo amb una acceleraci d1 m/s
2
.
c. Baixar-lo amb una acceleraci d1 m/s
2
.
100 N
110N
90 N
10. (PAU juny 03) Una massa de 5 kg est penjada dun fil vertical, inextensible i de
massa negligible. Si la tensi del fil t un valor de 60 N, raona quina de les propostes
segents s correcta:
a. La massa puja a velocitat constant.
b. La massa t una acceleraci cap amunt de 2 m/s
2
.
c. La massa es troba en reps.
Considera g = 10 m/s
2
.
Lopci b
11. (PAU juny 01) El pndol de la figura est penjat del sostre dun vehicle que es mou
desquerra a dreta. Raona si el vehicle
est frenant, accelerant o es mou a
velocitat constant. Quina seria la
resposta a la pregunta anterior si la
posici observada del pndol fos
vertical en relaci amb el vehicle?
Accelerant
velocitat constant
12. Dos patinadors, un de 40 kg i laltre de 80 kg de massa, es troben un davant de laltre.
Estan sobre una superfcie sense fricci i el primer empeny al segon amb una fora
de 20 N.
a. Calcula lacceleraci que tindr cadascun dells.
b. Calcula-la tamb en el cas que el que empenti sigui el segon al primer per ho
fa amb la mateixa fora.
Fsica
Batxillerat

33
0,5 m/s
2

0,25 m/s
2

13. A un cos de 50 kg que est sobre una superfcie horitzontal se li aplica una fora,
tamb horitzontal, de 100 N. Sabem que la fora de fricci s de 40 N.
a. Calcula lacceleraci que adquireix el cos.
b. La velocitat que porta al cap de 8 segons si parteix del reps.
c. La seva posici al final daquests 8 segons.
1,2 m/s
2

9,6 m/s
38,4 m
14. A un cos de 50 kg se li aplica una fora constant de 80 N que fa un angle de 30 graus
amb lhoritzontal (tal com est representat en el dibuix). Suposa que no hi ha fricci
amb el terra.
a. Calcula lacceleraci que tindr.
b. Quina fora far el terra sobre ell?
c. Calcula la velocitat de lobjecte desprs
dhaver recorregut una distncia de 6 m
partint del reps (calcula primer el
temps).
1,38 m/s
2

540 N
4,06 m/s
15. (PAU juny 99) Un cos de massa 25 kg puja amb velocitat constant per un pla inclinat
que forma un angle de 15 amb lhoritzontal. Sobre el cos hi actua una fora de mdul
F paral.lela al pla inclinat. Si el fregament entre el cos i el pla s negligible, quant val
F?
64,7 N
16. Calcula lacceleraci i la fora de reacci del terra sobre lobjecte de 20 kg de la figura
de sota.
5 m/s
2

172 N
17. Un cos de 3 kg que est inicialment aturat baixa per un pendent de 30 graus. Sabem
que la fora de fricci s de 5,7 N i que tarda 8 segons en baixar.
Calcula quina ser la seva velocitat al final del pendent.
24,8 m/s
18. Calcula la massa dun objecte que baixa per un pendent de 30 graus amb una
acceleraci de 2 m/s
2
si sabem que la fricci s de 6 N.
2 kg
19. (PAU juny 99) Aixequem un cos de 10 kg de massa mitjanant un fil. Si la tensi de
ruptura del fil s de 200 N, quina s la mxima acceleraci amb qu es pot aixecar el
cos sense que es trenqui el fil?
a mx = +10 m/s
2

50 kg
30
80 N
20 kg
30
Fsica
Batxillerat

34
20. Quina s lacceleraci i la reacci del terra sobre lobjecte
de 10 kg (esquema de la dreta) si t una fricci de 20 N?
6,6 m/s
2

50 N
21. Un cos de 100 kg baixa per un pla inclinat 45 graus amb
una acceleraci de 6 m/s
2
.
a. Calcula la fora de fricci.
b. El temps que tarda en adquirir una velocitat de 6
m/s si partia del reps.
c. Lespai que ha recorregut en aquest temps.
100 N
1 s
3 m
22. A un vag de 2.000 kg se li aplica una fora de 500 N. Si sabem que no hi ha fricci,
a. Quina acceleraci adquireix?
b. Quin espai haur recorregut al cap de 10 segons?
c. Si deixa dactuar la fora, quina ser la seva posici final al cap de 10 segons
ms?
0,25 m/s
2

12,5 m/s
37,5 m
23. Un cos de 75 kg ha realitzat els segents moviments:
a. Calcula la fora a qu ha estat sotms en cada cas.
225 N
0 N
150 N
24. Un cotxe de 500 kg pot accelerar a ra de 2 m/s
2
com a mxim.
a. Quina seria la seva acceleraci si est remolcant un cotxe igual?
1 m/s
2

25. La massa del cos dibuixat es de 3 kg. Sobre ell actuen les forces indicades.
a. Quina direcci i sentit t la fora resultant?
b. Amb quina acceleraci es mou el cos?
12 N
4 m/s
2

26. Un cos de 25 kg est sotms a una acceleraci de 8 m/s
2
. La fora que actua sobre
ell s la resultant de dues forces que tenen la mateixa direcci. Una delles val 3.000
N.
a. Quant val laltra?
10 kg
60
Fora de
fricci = 20 N
v(m/s)

15

10

5
5 t(s)
v(m/s)

15

10

5
5 t(s)
v(m/s)

15

10

5
5 t(s)
20 N 8 N
Fsica
Batxillerat

35
b. Actuen en el mateix sentit?
2.800 N
27. Quina fora hem de fer per aixecar un cos d1 kg amb moviment rectilini uniforme?
I si el volem aixecar amb una acceleraci de 2 m/s
2
?
10 N
12 N
28. Hem portat la nostra bscula de bany a linterior dun ascensor i provem de pesar-nos
en diverses circumstncies. Sabent que amb lascensor aturat la bscula marca 55
kg, qu marcar quan lascensor:
a. Comenci a pujar amb una acceleraci de 2 m/s
2
.
b. Pugi amb una velocitat constant de 15 m/s.
c. Freni amb una acceleraci de 2 m/s
2
, en arribar al des pis.
d. Comenci a baixar accelerant a 2 m/s
2
.
e. Arribi a baix i freni amb una acceleraci de 2 m/s
2
.
66, 55, 44, 44 i 66 kg
29. (OIF febrer 01) Imagina una col.lisi frontal entre el bloc lleuger m
2
i el gran bloc m
1

>> m
2
. Durant la col.lisi:
a. El bloc gran exerceix una fora sobre el bloc lleuger, ms gran que la fora que
el bloc lleuger exerceix sobre el bloc gran.
b. El bloc lleuger exerceix una fora sobre el bloc gran, ms gran que la fora que
el bloc gran exerceix sobre el bloc
lleuger.
c. El bloc gran exerceix una fora sobre el
bloc lleuger, per aquest no exerceix
cap fora sobre el bloc gran.
d. El bloc gran exerceix una fora sobre el
bloc lleuger, igual que la fora que el
bloc lleuger exerceix sobre el bloc gran.
d
30. (PAU) A quina distncia de la Terra la gravetat es redueix a una desena part del seu
valor a la superfcie? Dada: Radi de la Terra = 6.400 km.
20.238 km del centre de la Terra
31. (PAU) Un satl.lit artificial de massa 2.000 kg est en rbita circular al voltant de la
Terra a una altura de 3,6.10
6
m sobre la superfcie terrestre. Determina:
a. La relaci entre la intensitat del camp gravitatori g aquesta altura i el seu valor a
la superfcie de la Terra.
b. Representa la fora que actua sobre el satl.lit i calculan el mdul. Sobre quin
cos actuaria la fora de reacci corresponent?
c. Quant valdr la velocitat del satl.lit?
Dades: R = 6.400 km; M = 6.10
24
kg; G = 6,7.10
11
N.m
2
/kg
2

0,4096
8.040 N, sobre el planeta Terra
6.340 m/s
32. (PAU setembre 97) Un bomber de 70 kg baixa lliscant per un pal. Si la seva
acceleraci s de 3 m/s
2
,
a. Quina fora vertical fa el pal sobre el bomber?
b. I el bomber sobre el pal?
490 N
- 490 N
m2


m1
Fsica
Batxillerat

36
33. (PAU setembre 98) Un pndol est penjat del sostre dun cotxe. El cotxe arrenca i
viatja amb una acceleraci constant de 120 cm/s
2
durant 2 minuts.
a. Fes un diagrama de les forces que actuen sobre la massa del pndol i indica la
direcci i el sentit de la resultant.
b. Calcula langle que forma el fil del pndol amb la vertical.
c. Determina la distncia que ha recorregut el cotxe durant els 2 minuts i la seva
velocitat final.
Horitzontal dreta
6,98
8640 m i 144 m/s
34. (PAU setembre 08) En una experincia de laboratori, mesurem la longitud duna molla
vertical fixada per lextrem superior quan hi pengem diferents masses de lextrem
inferior. A la taula segent hi ha els resultats obtinguts, on L representa lallargament
de la molla quan li pengem de lextrem inferior una massa m.

m (g) 200 300 400 500 600 700
L (cm) 32,7 49,0 65,3 81,7 98,0 114,3

a. Representeu grficament lallargament (ordenada) en funci de la fora que
actua sobre la molla (abscissa). Doneu lequaci de la funci que ajusta els
valors experimentals.
b. Determineu la constant elstica de la molla. Expresseu el resultat en les unitats
del sistema internacional (SI).
DADES: g = 9,81 m/s
2
.
Resultat: L = 16,7 F
5,9910
-4
N/m
35. (PAU setembre 02) Una molla de constant recuperadora k = 50 N/m i longitud natural
l
0
= 2 m est lligada al sostre dun ascensor. Si pengem de lextrem lliure de la molla
un cos de massa m = 3 kg, quina ser la longitud de la molla quan
a. lascensor pugi amb una acceleraci igual a 2 m/s
2
en el sentit del moviment?
b. lascensor pugi a una velocitat constant?
2,71 m
2,59 m
a
Fsica
Batxillerat

37

2. Forces de fricci
1. (OIF febrer 01) Dos objectes estan lliscant a la mateixa velocitat en una superfcie de
fusta. El coeficient de fregament cintic entre el primer objecte i la superfcie s doble
que entre el segon objecte i la superfcie. La distncia recorreguda pel primer objecte
abans daturar-se s S. La distncia recorreguda pel segon objecte s:
a. S/2.
b. 2S.
c. 4S.
d. Impossible de determinar sense conixer les masses involucrades.
Resultat: b.
2. Un ascensor de 300 kg t una fricci de 1.000 N. Calcula la tensi del cable en els
segents casos:
a. Lascensor puja amb velocitat constant de 5 m/s.
b. Baixa amb el doble de velocitat.
c. Lascensor accelera cap amunt a ra de 2 m/s
2
.
d. Accelera cap avall amb la mateixa acceleraci.
Resultat: 4.000 N
2.000 N
4.600 N
1.400 N
3. Perqu una caixa de fusta de 120 kg, recolzada sobre el terra, comenci a moures es
necessita una fora de 500 N.
a. Calcula el coeficient esttic de fricci entre la caixa i el terra.
Resultat: 0,42
4. Calcula el pes duna caixa sabent que per arrossegar-la per terra sha de fer una fora
de 800 N i el coeficient esttic de fricci s 0,8.
Calcula tamb quina acceleraci adquireix en aplicar-li una fora de 1.000 N si el
coeficient cintic de fricci s 0,7.
Resultat: 1.000 N
3 m/s
2

5. El coeficient cintic de fricci entre el terra i el bloc de la figura s 0,4.
a. Calcula lacceleraci en cadascun dels casos segents si el bloc t una massa
de 100 kg.
Resultat: 3,08 m/s
2

3,5 m/s
2

0,74 m/s
2

6. Els coeficients esttic i cintic de fricci entre un cos i el terra sn 0,4 i 0,3
respectivament. La massa de lobjecte s de 60 kg.
a. Calcula si amb una fora de 300 N podrem mourel.
700 N
700 N
30
30
700 N
Fsica
Batxillerat

38
b. En cas de fer-ho, quina seria lacceleraci del moviment?
Resultat: S
2 m/s
2

7. El coeficient de fricci entre les rodes dun cotxe (quan no roden) i el terra s 0,8. El
cotxe va a una velocitat de 90 km/h i el conductor prem el fre a fons.
a. Quina distncia recorre el vehicle abans daturar-se si llisca per la carretera?
Resultat: 39,82 m
8. Es llana un bloc de gel de 2 kg sobre una superfcie gelada amb una velocitat de 15
m/s i recorre 97,8 m abans daturar-se.
a. Calcula el coeficient cintic de fricci entre el gel.
b. Quina s lacceleraci del moviment?
Resultat: 0,115
1,15 m/s
2

9. Posem un bloc en un pla inclinat. El coeficient esttic de fricci entre ell i el terra s
0,8.
a. Quin s langle mxim dinclinaci que pot tenir el pla si no volem que el bloc
baixi?
Resultat: 38,6
10. Col.loquem un objecte de 2 kg en un pla inclinat 30 graus. Suposem que aquest pla
inclinat t una longitud de 3 metres.
a. Calcula lacceleraci amb qu baixa si el coeficient cintic de fricci s 0,2.
Resultat: 3,26 m/s
2

11. (PAU setembre 99) Col.loquem un cos sobre un pla inclinat 60 respecte de
lhoritzontal. El coeficient de fricci esttic entre el cos i el pla s = 0,5. Raona si el
cos quedar en reps o comenar a baixar.

12. Calcula el coeficient de fricci entre un trineu i el terra, sabent que al baixar per un
pendent de 20 graus adquireix una acceleraci de 3 m/s
2
.
Resultat: 0,044
13. Un objecte de 4 kg est situat en un pla inclinat 45 graus. Els coeficients de fricci
amb el terra sn 1,2 i 0,8.
a. Es podr aguantar quiet?
b. Si li donem una empenta, amb quina acceleraci baixar?
c. Quina acceleraci tindr si el llencem cap amunt?
Resultat: S
1,4 m/s
2

12,6 m/s
2

14. Un cos t 0,3 i 0,2 de coeficients de fricci. Apliquem sobre ell una fora que va
augmentant de mica en mica fins que comena a moures i en aquest moment es
mant invariable.
a. Calcula lacceleraci del moviment daquest objecte.
Resultat: 1 m/s
2

15. (PAU setembre 99) Una fora horitzontal F empenya contra una
paret vertical un cos de 2,5 kg que est inicialment en reps. Els
coeficients de fricci esttic i cintic entre la paret i el cos sn
e
=
0,6 i
c
= 0,4, respectivament.
a. Si el mdul de F s igual a 23,4 N, el cos cau verticalment.
Quant val en aquest cas la fora horitzontal que la paret fa
F
Fsica
Batxillerat

39
sobre el cos? I la fora vertical de fregament entre la paret i el cos?
b. Quina ser aleshores lacceleraci del cos?
c. Si F = 63,5 N, quina ser lacceleraci del cos? Quant valdr en aquest cas la
fora de fricci entre la paret i el cos?
Resultat: 23,4 N i 9,36 N
- 6,256 m/s2
0 m/s2 i 25 N
16. (PAU juny 00) Un cos de massa M = 40 kg est sobre un terra horitzontal amb el qual
t una fricci no nul.la. Apliquem al cos una fora de mdul F = 100 N que forma un
angle = 37 amb lhoritzontal, i el cos adquireix una acceleraci horitzontal d1 m/s
2
.
a. Fes un esquema amb totes les forces que actuen sobre el cos. Hi ha entre
aquestes forces algun parell dacci - reacci? Per qu?
b. Quant val el mdul de la fora total que actua sobre el cos? I el de la fora
normal que el terra fa sobre el cos?
c. Determineu el valor del coeficient de fricci dinmic entre el cos i el terra.
Resultat: 40 N; 340 N
0,11
F

M
Fsica
Batxillerat

40

3. Sistemes dobjectes
1. (OIF febrer 01) Dos blocs situats sobre una superfcie horitzontal llisa (fregament
menyspreable) sn empesos cap a la dreta per una fora F. La fora que el bloc de
major massa exerceix sobre el de menor massa s:
a. 0
b. F/10
c. 9F/10
d. F
Resultat: b
2. Si ens referim a la situaci del problema anterior, la fora que el bloc de menor massa
exerceix sobre el de major massa s:
a. 0
b. F/10
c. 9F/10
d. F
Resultat: b
3. Calcula lacceleraci i les tensions dels segents sistemes. Suposa que les cordes
sn inelstiques i que no hi ha cap mena de fricci amb les politges.
Resultat: Resultat:2 m/s
2

96 N
2,54 m/s
2

376N
447 N
4. Calcula lacceleraci dels dos sistemes, suposant que no hi ha fricci.
8 kg
12 kg
Fora de fricci = 20 N
60 kg
20 kg
30 kg
1 kg
3 kg
10 kg
15 kg
F
9m
m
Fsica
Batxillerat

41
Resultat: 5 m/s
2

15 N
4 m/s
2

60 N
5. Calcula lacceleraci del sistema del dibuix suposant que no hi ha fricci amb el terra.
Resultat: 2,5 m/s
2

6. (PAU setembre 99) Tenim dues masses iguals (M = 5 kg) penjades dels extrems
duna corda que passa per una politja. Les masses de la corda i de la politja es poden
considerar negligibles. Inicialment les dues masses estan en reps.
a. Considera una de les dues masses M. Fes un esquema de les forces que
actuen sobre M i indica sobre quin cos estarien aplicades les forces de reacci
corresponents.
b. Sobre la massa penjada a la dreta cau un tros de plastilina de massa m = 500 g
que shi queda enganxat. Quina ser lacceleraci de les masses en el
moviment posterior al xoc?
c. Quins sn els valors de la tensi de la corda abans i desprs del xoc?
Resultat: 0,47 m/s2
50 N i 52,38 N
7. Calcula lacceleraci i les tensions dels segents sistemes, suposant que no hi ha cap
mena de fricci.
Resultat: 4,28 m/s
2

21,4 N
4,2 m/s
2

22,4 N
1,8 m/s
2

68 N
20 kg
20 kg
60
M
M
m
30 kg
30
5 kg
8 kg
2 kg
45 45
10 kg
30
10 kg
60
Fsica
Batxillerat

42
8. Calcula lacceleraci del sistema de la figura sabent que el coeficient cintic de fricci
entre els blocs i el terra s de 0,2.
Resultat: 0,44 m/s
2

9. Calcula el pes P del bloc de la figura sabent que
baixa amb una acceleraci de 0,5 m/s
2
.
Has de tenir en compte que el coeficient cintic
de fricci entre el bloc de 2 kg i el terra s de
0,1.
Resultat: 17,2 N
10. (OIF febrer 01) Dos cossos de massa m1 = 5,8 kg i m2 = 3,0 kg es troben units per
una vareta de massa 200 g, descansant sobre una taula sense fregament. Si sestira
del cos 1 amb una fora F = 18 N, quina daquestes afirmacions s certa?
a. La fora que exerceix el cos 1 sobre la vareta s de 18 N.
b. La fora que exerceix la vareta sobre el cos 1 s de 6,4 N.
c. La fora que exerceix la vareta sobre el cos2 s de 6,4 N.
d. La fora que exerceix la vareta sobre el cos 2 s de 18 N.
Resultat: b
11. Estirem el sistema de la figura amb una fora de 38 N. Calcula lacceleraci del
sistema i la tensi de les cordes en els segents casos:
a. No hi ha friccions.
b. El coeficient de fricci entre els blocs i el terra s de 0,1.
Resultat: 3,17 m/s
2

9,5 i 22,17 N
2,17 m/s
2

9,5 i 22,17 N
12. (PAU juny 03) Tres cossos iguals de massa M = 20 kg cadascun estan en contacte
sobre una superfcie horitzontal, tal com es veu a la figura. El sistema es mou per
lacci duna fora horitzontal de mdul F.
a. Suposa que el fregament entre els cossos i la superfcie s negligible, i que la
fora de contacte entre
el cos B i el cos C val
60 N. Calcula
80 kg
30
80 kg
60
2 kg
45
F
m1
m2
200 g
3 kg
1 kg 4 kg
5 kg
A B C
F
Fsica
Batxillerat

43
lacceleraci del sistema.
b. En les condicions de lapartat anterior, calcula el valor de F i el valor de la fora
de contacte entre els cossos A i B.
c. Suposa que el coeficient de fricci entre els cossos i la superfcie horitzontal s
= 0,2. Calcula el valor de F perqu el sistema tingui una acceleraci de 2
m/s
2
.
Considera g = 10 m/s
2

Resultat: 3 m/s
2

180 N i 120 N
240 N
13. Els tres blocs del dibuix tenen la mateixa massa. Pots calcular lacceleraci del
sistema sabent que el coeficient cintic de fricci s 0,2?
Resultat: 0,41 m/s
2

14. Quina ser lacceleraci del sistema? I cap on es mour? Sabem que el coeficient
cintic de fricci s 0,3.
Resultat: 0,59 m/s
2

15. Sabem que el coeficient cintic de fricci entre el cos i el terra s de 0,1. Calcula la
distncia x que recorrer sobre el pla horitzontal abans daturar-se. Lhem deixat
lliscar des duna alada de 2 metres.
Resultat: 16,53 m
16. (PAU juny 97) Sobre un cos de m = 2 kg que es troba sobre un pla inclinat un
angle de 30, hi actua una fora F de direcci horitzontal, tal com sindica a la figura.
Si el coeficient de fricci entre el cos i el pla s negligible,
a. Quines altres forces actuen sobre el cos i quins
sn llurs direccions i sentits?
b. Quant haur de valer la fora F si el cos es mou
cap a la part superior del pla inclinat amb velocitat
constant?
c. Si el coeficient de fricci entre el cos i el pla s = 0,3, com canviarien els
apartats anteriors? (Nota del professor: aquest apartat numricament s
difcil!).
30
20 kg
30
120 kg
60
30
x
2 m
F
Fsica
Batxillerat

44
Resultat: 11,54 N
21,39 N
17. (PAU juny 98) Dos blocs amb masses M
1
= 4 kg i M
2
= 8 kg, units per una corda,
es mouen per una superfcie horitzontal. El fregament del primer amb el terra s
negligible, i per al segon el coeficient de fricci dinmic amb el terra val = 0,2.
Saplica una fora horitzontal F = 50 N al primer cos.
a. Dibuixeu totes les forces que actuen sobre cadascun dels cossos.
b. Calculeu lacceleraci dels cossos.
c. Determineu el valor de la tensi de la corda que els uneix.
Resultat: 2,83 m/s2
38,66 N
18. (PAU juny 99) La massa m
1
del sistema de la figura val 40 kg, i la massa m
2
s
variable. Els coeficients de fricci esttic i cintic entre m
1
i la taula sn iguals i valen
= 0,2.
Si el sistema est inicialment en reps,
a. Amb quina acceleraci es mour el sistema si
m
2
= 10 kg?
b. Quin s el valor mxim de m
2
per al qual el
sistema romandr en reps?
c. Si m
2
= 6 kg, quina ser la fora de fregament
entre el cos i la taula? i la tensi de la corda?
Resultat: 0,4 m/s2
8 kg
60N i 60 N
19. (PAU juny 01) Una massa M
1
= 10 kg s a linterior duna caixa de massa M
2
= 30 kg.
El conjunt est lligat a un cos de massa M
3
= 100
kg mitjanant una corda i una politja de masses
negligibles, tal com es veu a la figura. Es deixa
anar el sistema, que inicialment est en reps, i
observem que sha desplaat 10 m durant els
primers 4 s. Calcula:
a. Lacceleraci del sistema i el coeficient de
fricci dinmic entre M3 i la superfcie
horitzontal.
b. La tensi de la corda.
c. La fora normal que la superfcie inferior (terra) de M
2
fa sobre M
1
.
Resultat: 1,25 m/s
2
= 0,225
350 N
87,5 N
20. Entre els dos cossos (de 5 kg i d1 kg) de la
figura hi ha un coeficient de fricci de 0,4 i amb
el terra un coeficient de 0,2.
a. Calcula la fora F amb la que hem
dempentar el conjunt per tal que la massa petita no caigui.
Resultat: 162 N
M2
M1
= 0,2 = 0
F
m2
m1
F
5 kg
1 kg
M2
M3
M1
Fsica
Batxillerat

45
21. (PAU setembre 01) En el sistema de
la figura la massa de la cabina (A) val
M
A
= 200 kg i la de la cabina (B) val M
B

= 300 kg. Dins de cadascuna hi ha una
massa M = 50 kg. Suposant
negligibles les masses del cable i de
les politges i els efectes del fregament,
calcula:
a. Lacceleraci amb qu es mou
el sistema.
b. La tensi del cable.
c. La fora de contacte entre cada una de les masses M de 50 kg i la cabina
respectiva.
Resultat: 1,63 m/s
2

2.858 N
571 N i 409 N
22. (PAU setembre 03) El sistema de la figura, inicialment en reps, es posa en moviment
sota lacci de la fora F, de mdul 1.370 N. A linterior de la cabina, de massa m
2
=
100 kg, hi ha una maleta de massa m
3
= 10 kg. El coeficient de fregament entre la
massa m
1
i el terra horitzontal s = 0,2. La massa m
1
= 30 kg. Les masses de la
politja i de la corda sn negligibles. Calcula:
a. Lacceleraci del sistema i la tensi de la corda.
b. La fora de contacte entre la massa m
3
i el terra de la cabina.
Considera g = 10 m/s
2

Resultat: 1,5 m/s
2

1,265 N
115 N
M M
(A) (B)
MA MB
m2
m1
m3
F
Fsica
Batxillerat

46

4. Dinmica del moviment circular
1. (PAU juny 04) Considera una partcula que descriu un moviment circular
uniformement retardat, amb acceleraci angular no nulla. Quin dels diagrames
segents li correspon?
Tria la resposta que consideris correcta i justifica la resposta.
Resultat: B
2. (PAU setembre 97) Una massa m col.locada sobre una taula sense fregament
est unida a una massa M penjada mitjanant una corda que
passa per un forat practicat a la taula. El cos de massa M
est en reps mentre que el cos de massa m descriu un
moviment circular uniforme de radi r.
a. Fes un esquema de les forces que actuen sobre cada
cos i especifica les relacions que hi ha entre elles.
b. Calcula la velocitat v amb qu es mou el cos de massa m.
c. Indica quines sn les acceleracions tangencial i normal del cos de massa m.
Dades: m = 1 kg, M = 4 kg, r = 0,1 m
Resultat: 2 m/s
0 m/s
2
i 40 m/s
2

3. Un cos de 3 kg est lligat a lextrem duna corda de 2
m de llargada i gira en un pla vertical tal com pots
observar en lesquema del costat, tot fent 90 voltes
en mig minut, sempre a la mateixa velocitat. Calcula
la tensi que suporta la corda:
a. En el punt ms baix de la trajectria.
b. En el punt ms alt de la trajectria.
c. En el punt mig de la trajectria.
m
r
M
b.
c.
a.
v
at = 0
an
at
an
v
at
v
an
at
v
an = 0
A
B
C D
Fsica
Batxillerat

47
Resultat: 2.162 N
2.102 N
2.132 N
4. Un cos de massa m lligat a una corda de longitud l oscil.la com si fos un pndol. A
linstant en qu la corda forma un angle amb la vertical, fes un diagrama de les
forces que actuen sobre el cos i dibuixa la fora resultant (recorda de dibuixar les
forces proporcionades al seu valor).

5. (PAU juny 07) En un tram del recorregut, lAVE Lleida-Tarragona du una velocitat
constant en mdul de 300 km/h. En aquest tram fa un revolt de 600 m de radi que
est peraltat amb un angle de 20. Damunt duna taula del vag restaurant hi ha un
plat buit de massa 350 g. El plat es troba en reps en el tren grcies a la fricci amb
la taula, que impedeix que el plat es desplaci cap enfora.
a. Fes un diagrama de les forces que actuen sobre el plat.
b. Determina el mdul de la fora de fricci que actua sobre el plat.
c. Determina el mdul de la fora centrpeta que actua sobre el plat.
Resultat: 2,61 N
4,05 N
6. Una cabina cilndrica gira respecte el seu eix amb una velocitat de 5 rad/s. En
contacte amb la paret interior hi ha un cos que gira solidriament amb la cabina. El
coeficient de fregament entre la paret i el cos s 0,2. Quin s el radi de la cabina)
Resultat: 1,96 m
7. Un pilot acrobtic segueix una trajectria circular (looping) de 2.000 m de radi en un
pla vertical amb una velocitat constant de 540 km/h. El pilot t una massa de 70 kg i
porta una bscula en el seient de pilotatge.
a. Quant marcar la bscula en el punt ms alt i en el punt ms baix del looping?
b. Quina velocitat hauria de portat lavi perqu la bscula marqus zero en el
punt ms alt?
Resultat: 87,5 N
1.487,5 N
141 m/s
8. (PAU juny 08) Una plataforma circular gira, en un pla horitzontal, respecte dun eix
vertical que passa pel seu centre, a una velocitat de 120/ rpm (revolucions per
minut). Determineu el valor de la distncia mxima respecte de leix a qu pot situar-
se una massa sobre la plataforma de manera que giri solidriament amb aquesta,
sense lliscar, sabent que el coeficient de fregament esttic val 0,5.
Resultat: 0,31 m
9. (PAU reserva 04) Una partcula de massa 0,1 kg, lligada a lextrem dun fil, descriu un
moviment circular en un pla vertical. Quan el fil es troba en posici horitzontal, la seva
tensi s 10 N. Calcula per a aquesta posici:
a. Lacceleraci centrpeta de la partcula.
b. Lacceleraci tangencial de la partcula.
Resultat: 100 m/s
2

10 m/s
2

Ff
P
N
Fsica
Batxillerat

48
10. Un cos de 500 g lligat a una corda de 0,5 metres de longitud dna voltes amb
velocitat constant en un pla horitzontal. El sistema forma un pndol cnic dangle
constant de 60 graus amb la vertical. Calcula:
a. La tensi de la corda.
b. La velocitat lineal del cos.
c. Langle que formen el vector velocitat i el vector acceleraci.
Resultat: 10 N
2,73 m
90
11. Un bloc de 2 kg de massa que est lligat a lextrem dun fil de 30 cm fa un moviment
circular a 10 revolucions per minut sobre una taula horitzontal sense fregament.
Laltre extrem del fil est fixat a la taula.
a. Quant val la tensi del fil?
Mitjanant un fil de 15 cm lliguem a aquest bloc un segon bloc de 5 kg de massa i fem
girar el conjunt a 20 revolucions per minut,
b. Quant valdran les tensions dels fils?
Resultat: 0,65 N
9,86 N i 12,49 N
12. Un esquiador de 80 kg es deixa caure per un pendent que segueix una trajectria
circular (de 15 m de radi de curvatura) i a la part baixa hi ha un pont de neu que tapa
una esquerda. Si aquest pont de neu pot aguantar com a mxim una fora de 1.000
N,
a. Lesquiador haur de passar molt rpid o molt a poc a poc per evitar que la neu
senfonsi i que caigui dins lesquerda? Raona-ho.
b. Quina ser la velocitat lmit amb qu pot passar abans no es trenqui?
Resultat: Lent
6,35 m/s
13. (PAU setembre 04) Un avi vola a una velocitat de mdul 400 m/s, constant, i descriu
un cercle en un pla horitzontal. Els lmits de seguretat li permeten experimentar com a
mxim una acceleraci que s vuit vegades la de la gravetat. En aquestes condicions
extremes, calcula:
R = 15
m
Fsica
Batxillerat

49
a. El radi de la trajectria circular.
b. El temps que lavi triga a fer una volta.
c. Langle dinclinaci de les ales de lavi respecte de lhoritzontal perqu la fora
de sustentaci (perpendicular al pla definit per les ales) li permeti fer aquest gir.
Resultat: 2.039 m
32 s
93
14. (PAU setembre 05) Un cotxe de massa 1.250 kg descriu un revolt circular, no peraltat,
de 300 m de radi. La trajectria s mitja circumferncia. El cotxe augmenta de
velocitat de manera uniforme mentre descriu el revolt, i passa danar a 40 km/h a
linici a anar a 80 km/h al final. Calcula:
a. Lacceleraci tangencial i lacceleraci centrpeta que t el cotxe quan circula a
20 m/s pel revolt.
b. El valor de la fora de fricci esttica entre les rodes i lasfalt quan el cotxe
circula a 20 m/s.
c. El valor del coeficient de fricci esttica entre les rodes i lasfalt si el cotxe pot
circular pel revolt a una velocitat mxima de 30 m/s sense derrapar.
Resultat: 0,2 m/s
2
i 1,3 m/s
2

1,710
3
N
0,31
15. (PAU juny 00) s possible que un cos sobre el qual actua una nica fora de mdul
constant que forma un angle 0 amb la seva velocitat segueixi una trajectria
rectilnia? Raona la resposta.

16. (PAU juny 09) Fem oscillar un objecte lligat a una corda de 40 cm de longitud, com si
fos un pndol, de manera que quan lobjecte es troba en el punt ms alt de la
trajectria la corda forma un angle de 37amb la v ertical.
a. Lobjecte passar pel punt ms baix del recorregut a una velocitat de a) 2,50
m/s. b) 2,80 m/s. c) 1,26 m/s.
b. La tensi de la corda a) s mxima en el punt ms alt del recorregut. b) s
mxima en el punt ms baix del recorregut. c) fa un treball positiu sobre
lobjecte quan passa del punt ms alt al ms baix de la trajectria.
Resultat: a.c
b.b
17. (PAU juny 04) El muntatge duna atracci de fira consisteix en una anella horitzontal
de 3 m de radi, de la qual pengen cordes de 4 m de longitud i massa negligible. A
lextrem de cada corda hi ha una cadireta de 2 kg de massa. Lanella gira a velocitat
angular constant, al voltant dun eix vertical que passa pel seu centre.
a. a. a. a. Calcula la velocitat angular de lanella
quan la corda duna cadireta buida forma
un angle de 37 amb la vertical.
b. En les condicions anteriors, Calcula la
tensi de la corda.
c. Si la tensi mxima que poden suportar
les cordes sense trencar-se s de 796 N
i latracci gira a la velocitat adequada
perqu la corda continu formant un
angle de 37 amb la vertical, quin s el
pes mxim que pot tenir un usuari de
latracci sense que es trenqui la corda?
A quina massa (en kg) correspon aquest
pes mxim?
Considera g = 9,81 m/s
2
.
Fsica
Batxillerat

50
Resultat: 1,17 rad/s
24,6 N
616,4 N
62,8 kg
18. (PAU reserva 04) Un oscillador harmnic est format per una molla ideal de massa
negligible i una partcula puntual unida a lextrem de la molla, de massa m = 40 g. El
perode doscillaci s de 2 s.
a. Si lamplitud de les oscillacions s de 10 cm, quina velocitat mxima adquireix
la massa m?
b. Representa en un grfic lacceleraci de loscillador en funci del temps, i
indica en els eixos les escales corresponents.
c. Quant hauria de valer la massa m perqu la freqncia de loscillador es
multipliqus per dos?
Resultat: 31,4 cm/s
10 g
19. (PAU juny 05) Disposem de dues molles idntiques, fixades al sostre. Pengem una
massa A a la primera molla i una massa B a la segona, i les deixem oscillar amb un
moviment harmnic simple.
a. Si m
A
= 2 m
B
, determina la relaci entre els perodes doscillaci.
b. Explica com afecta lamplitud de loscillaci al valor del perode.
Resultat: TA = 2 TB
20. (PAU setembre 09) El tambor duna assecadora de roba s un cilindre horitzontal
dacer inoxidable de radi 20 cm. En posar lassecadora en funcionament, la velocitat
del tambor augmenta regularment de 0 a 900 rpm en 10 s.
a. Escriviu les equacions de les magnituds angulars (t) i (t) en els primers 10 s
del moviment.
b. Determineu lacceleraci tangencial i lacceleraci centrpeta dun punt del
tambor al cap de 5 s de linici del moviment.
c. Calculeu la fora mxima que exerceix el tambor sobre un jersei mullat, de 0,5
kg de massa, quan gira a 900 rpm. Suposeu que, quan el tambor de
lassecadora gira, el jersei est sempre en contacte amb la paret del cilindre.
Expresseu tots els resultats en unitats del sistema internacional (SI).
Resultat: (t) = 9,425 rad/s
2
t i (t) = 9,425 rad/s
2

1,885 m/s
2
i 444 m/s
2

893,2 N
21. (PAU setembre 05) La posici duna partcula puntual de massa 500 g que descriu un
moviment vibratori harmnic ve donada, en unitats del SI, per x = 0,30 sin (20 t).
Calcula:
a. Lenergia cintica mxima de la partcula.
b. La fora mxima que actua sobre ella.

Resultat: 88,8 J
592,2 N
Fsica
Batxillerat

51

5. T, P i E. Qestions
1. (OIF febrer 01) Un cos cau a travs de latmosfera (es considera la fora de fricci
amb laire) guanyant 20 J denergia cintica. Quanta energia potencial gravitatria ha
perdut?
a. Menys de 20 J.
b. 20 J.
c. Ms de 20 J.
d. Impossible de saber-ho si desconeixem la massa del cos.
Resultat: c.
2. (OIF febrer 01) Un cos de massa M llisca sobre una superfcie horitzontal una
distncia d i amb un coeficient de fricci . Quant treball ha realitzat la gravetat?
a. Mgd
b. Mgd
c. zero
d. Mgd
Resultat: c.
3. (OIF febrer 01) Una fora s de la forma F = 3 i + 4 j (components en Newtons) i
actua sobre una massa inicialment en reps desplaant-la des del punt A(0,0) al
B(4,3) (coordenades en metres).
a. s lnica fora que actua sobre la partcula.
b. El treball realitzat per aquesta fora s necessriament igual a lincrement
denergia cintica.
c. El treball realitzat entre A i B s de 24 J.
d. El treball realitzat entre A i B s de 25 J.
Resultat: c
4. Cinc boles de metall digual grandria per de diferents masses es deixen caure
sobre un recipient que
cont sorra humida. Les
alades des don cauen
estan indicades en el
dibuix. Raona les teves
respostes
a. Quina far el forat
ms gran?
b. I quina deixar
menys marca en la sorra?
5. Tenim un cotxe de joguina. Li donem corda i el posem a terra. El cotxe es desplaa
fins que satura. Quan el cotxe t ms energia? Dna raons que expliquin la teva
resposta.
a. Abans de donar-li corda.
b. En acabar de donar-li corda.
c. Quan sest movent.
d. Quan sha aturat.
e. Sempre t la mateixa energia?
40 cm
20 cm
1 kg
1 kg
4 kg
2 kg
2 kg
Fsica
Batxillerat

52
6. En una experincia de laboratori un alumne deixa caure una bola des del punt x sobre
un carril metl.lic.
Assenyala quin ser el punt ms lluny al que arribar la bola.
7. Suposa que ests en un planeta on no hi ha atmosfera de cap mena i en el que
existeixen uns materials que permeten el desplaament sense fricci.
a. Ser necessari emprar energia per poder posar en moviment, fins a una
velocitat de 70 km/h, un tren de 10.000 kg de massa?
b. Ser necessria energia perqu el tren mantingui aquesta velocitat?
8. El dibuix de sota ens mostra un home pujant un cilindre pesat des de terra fins a una
alada de 2 metres. Ho fa utilitzant tres rampes diferents. Assenyala, raonant el
perqu, la resposta que et sembla correcta.

a. Lenergia que gasta per pujar el cilindre per la rampa A s la menor.
b. Gasta menys energia si puja el cilindre per la rampa B.
c. La mnima despesa denergia laconsegueix utilitzant la tercera rampa.
d. Lenergia utilitzada s independent de la rampa que faci servir.
9. Podries explicar quin avantatge t utilitzar una rampa per pujar un objecte (si s que
en t alguna)?

10. Si hem destirar una vagoneta per una via, en quin cas et sembla que ens ser ms
fcil moure-la: fent una fora en la direcci de la via o fent-la amb un angle de 30
graus amb aquesta? Per qu?

11. Imaginem una noia que agafa una maleta de terra i es posa a caminar. Troba un
amic i es posen a xerrar una estona. Al cap duns minuts deixa la maleta en el terra
per no cansar-se. En quins moments creus que sha realitzat treball?

12. Pot ser que dos objectes de la mateixa massa tinguin diferent energia cintica?

13. s possible que dos cossos que tinguin igual velocitat tinguin energia mecnica
diferent?

x
d
c
b
e
a
A B C
Fsica
Batxillerat

53
14. Una persona que fa tota la fora que pot sobre una paret, est fent un treball? Raona-
ho.

15. (PAU setembre 98) Un nen de 30 kg es deixa caure per un tobogan de 2 m daltura i
arriba a terra amb una velocitat de 4 m/s. Quin treball han fet les forces de fregament?
Resultat: - 360 J
16. (PAU setembre 98) Un paracaigudista baixa a velocitat constant. Per tant, la seva
energia cintica es mant constant i la seva energia potencial disminueix. Significa,
aix, que no es conserva lenergia? Representa en un diagrama les forces que actuen
sobre el paracaigudista i indica quina relaci hi ha entre les forces.

17. (PAU juny 08) Llancem cap amunt, amb una certa velocitat inicial, un cos de massa 1
kg per un pendent de 37de manera que recorre 10 m fins a aturar-se i posteriorment
torna al punt de partida. El coeficient de fricci entre el cos i el pla inclinat val 0,1.
a. El treball que fa el pes sobre la massa a) s positiu a la pujada, b) val 59,0 J a
la baixada o c) des que surt fins que torna al punt de partida (pujada i baixada)
s nul.
b. El treball que fa la fora de fricci sobre la massa a) val 9,80 J a la pujada, b)
val 7,83 J a la baixada o c) des que surt fins que torna al punt de partida
(pujada i baixada) s nul.
Resultat: a.c, b.b
18. (PAU juny 00) Un avi de massa M fa un ris (loop) de manera
que segueix una trajectria circular i vertical de radi R. Quin
treball fa la fora pes quan lavi va del punt ms alt A al punt
ms baix B de la trajectria? Quin treball fa aquesta fora en fer
una volta completa de A a A?
Resultat: 2MgR
19. (PAU juny 01) Quina de les grfiques segents representa
millor la variaci de lenergia mecnica dun oscil.lador harmnic
simple en funci del temps? Raona la resposta.
Resultat: (b)
20. (OIF febrer 01) Una massa de 500 g unida a un fil lleuger i inextensible, gira descrivint
una circumferncia vertical de radi 0,50 m. La velocitat de la massa s de 6 m/s quan
el fil est en posici horitzontal. La tensi del fil en la posici ms baixa val (els
clculs shan fet amb g = 10 m/s
2
):
a. 5,0 N
b. 41 N
c. 46 N
d. 51 N
Resultat: d
21. (PAU setembre 03) Un cos de massa m lligat a lextrem duna corda de longitud L
descriu una trajectria circular de radi L en un pla vertical. Quant val el treball realitzat
A
B
t
Em (a)
t
Em (b)
t
Em (c)
t
Em (d)
Fsica
Batxillerat

54
per la tensi de la corda quan el cos va del punt ms alt al punt ms baix de la
trajectria? Quant val el treball realitzat pel pes del cos entre aquests mateixos punts?
Resultat: 2mgL
22. (PAU setembre 03)Quin dels grfics segents pot representar lenergia potencial dun
objecte lligat a una molla en funci del seu desplaament de la posici dequilibri?
Raona la resposta.
Resultat: d
23. (PAU setembre 09) El punt ms alt duna pista desqu (que podem aproximar a un pla
inclinat sense fregament, tram AB), es troba a una altura h respecte del final. Fora de
la pista, tram BC, no queda neu i per tant hi ha fregament (coeficient de fregament, ,
no nul). Si un esquiador surt del comenament de la pista (punt A) a una velocitat
nulla:
a. Quina ser la seva velocitat al final
de la pista (punt B)?
a) gh 2
b) 2 / gh
c) Depn de la massa de
lesquiador.
b. Quina distncia horitzontal (BC)
recorrer lesquiador abans daturar-se?
a) h
b) h
c) / h
Resultat: a.a
b.c

Ep
x
Ep
x
Ep
x
Ep
x
a b c d
Fsica
Batxillerat

55

6. T, P i E. Problemes
1. Una vagoneta de 200 kg es troba sobre una via horitzontal i recta. Calcula el treball
realitzat en els segents casos:
a. Empentem amb una fora de 100 N sense que la vagoneta es mogui.
b. Lempentem fent 200 N de fora en la direcci de la via i la vagoneta es mou 10
metres.
c. Estirem pel costat de la via, formant un angle de 30 graus amb la direcci de la
via, fent una fora de 200 N i la vagoneta recorre 20 metres.
Resultat: 0 J
2.000 J
3.440 J
2. Volem pujar un ascensor de 700 kg fins a 20 metres daltura.
a. Calcula el treball necessari per fer-ho.
b. Quina ser la potncia del motor si sabem que tarda 28 segons en fer el
recorregut?
Resultat: 140.000 J
5.000 W
3. Una bomba hidrulica puja un metre cbic daigua a 12 m dalada.
a. Quin ser el treball que haur realitzat?
b. Quina ser la potncia de la bomba si puja 200 litres per minut?
Resultat: 120.000 J
400 W
4. Una grua aixeca un objecte de 200 kg a una altura de 30 metres en 12 segons.
Calcula:
a. El treball que realitza sobre el cos.
b. La potncia efectiva desenvolupada.
c. El rendiment del motor, sabent que aquest t una potncia de 10 CV.
Resultat: 6.10
4
J
5 kW
68%
5. Dintre dun camp de forces constants de valor F = (0, -10) N desplacem una partcula
seguint la trajectria ABCD.
a. Quin s el treball realitzat per la fora al llarg de tota la trajectria?
Resultat: 0 J
6. (PAU juny 97) Un cami de 60 tones porta
una velocitat de 72 km/h quan comena a
frenar. Si satura 10 segons desprs, quina
ha estat la potncia mitjana de la frenada? (1
tona = 10
3
kg)
Resultat: 1.200.000 W
7. Un vaixell de vela es mou grcies al vent que
fa sobre les veles una fora de 580 N. La
fora forma un angle de 30 graus amb la direcci del moviment.
a. Calcula el treball realitzat quan el vaixell ha recorregut 2 km.
Resultat: 1.004.589 J
4 8 x (m)
y (m)

4

2




-2

A
B C
D
Fsica
Batxillerat

56
8. Un tren de 20.000 kg triga 45 minuts en pujar un port de muntanya de 600 metres de
desnivell.
a. Quina s la potncia de la mquina?
b. Quina fora ha de fer la mquina si puja per un pendent de 10 graus?
Resultat: 44.444 W
34.729 N
9. Un objecte de 50 kg est situat a una alada de 30 metres respecte del terra.
a. Quant val la seva energia potencial?
b. Si el cos cau, quina energia cintica tindr quan arribi a terra?
c. Quina ser la seva velocitat en aquest instant?
Resultat: 15.000 J
15.000 J
24,49 m/s
10. (PAU setembre 99) Un cotxe de 800 kg arrenca del reps i assoleix una velocitat de
100 km/h en 8 segons. Suposant negligible el fregament, determina el treball i la
potncia mitjana desenvolupats pel motor.
Resultat: 308.642 J
38.580 W
11. Amb lesquema de la figura i considerant que no hi ha fricci,
a. Calcula la velocitat en els punts B i C.
b. A quina alada mxima arribar la bola per la paret de la dreta?
Resultat: 3,16 m/s
2,23 m/s
12. Una pedra de 2 kg de massa lligada a lextrem duna corda de 0,5 metres de longitud
gira a 2 revolucions per segon.
a. Quina s la seva energia cintica?
b. Quant val la fora centrpeta que actua sobre ella?
c. Quin treball realitzar la fora centrpeta en una volta?
Resultat: 39,5 J
158 N
0 J
13. (PAU juny 08) En la grfica segent es mostra com varia lacceleraci dun cos de
massa 10 kg que es mou en lnia recta. Quin treball sha efectuat sobre el cos per a
mourel des de x = 0 fins a x = 8 m?
Resultat: 800 J
50 cm
25 cm
0 cm
A
B
C
Fsica
Batxillerat

57
14. Es dispara un cos verticalment i cap amunt amb una velocitat de 1.200 m/min. La
massa del cos s de 50 grams.
a. Quina s la mxima alada a la qu arriba?
b. Quina energia cintica t quan est a 5 metres de terra?
c. Quant temps transcorre des del moment que es dispara fins que arriba a terra?
Resultat: 20 m
7,5 J
4 s
15. Un objecte de 5 kg es deixa caure des de 20 m dalada.
a. Amb quina velocitat arribar a terra?
b. A quina alada estar quan vagi a 10 m/s?
Resultat: 20 m/s
15 m
16. Un objecte cau des dun terrat. Quan li falten 16,25 metres per arribar a terra va a una
velocitat de 30 m/s.
a. Amb quina velocitat xocar amb el terra?
b. Des de quina alada sha deixat anar?
Resultat: 35 m/s
61,25 m
17. Troba la velocitat amb qu arriba a terra la massa de 15 kg de lesquema de la dreta.
Resultat: 12,24 m/s
18. Calcula la velocitat dun pndol d1 metre de longitud quan
passa per la vertical si el deixem anar des duna desviaci
de 37.
Resultat: 2 m/s
19. Una massa de 150 grams cau a terra des duna altura d1
metre i desprs del xoc torna a pujar fins a una altura de 80
cm.
a. Quanta energia sha perdut en el xoc?
b. Indica el percentatge daquesta prdua.
Resultat: 0,3 J
20%
20. Troba lalada h del dibuix de sota sabent que la velocitat de la massa de 6 kg en el
moment darribar a terra s de 12 m/s.
Resultat: 12 m
21. Un projectil de 40 kg es mou amb una velocitat de 200 m/s.
a. Quina s la seva energia cintica?
15 kg
5 kg
15 m
6 kg
4 kg
h
Fsica
Batxillerat

58
Aquest projectil xoca amb una paret i shi enfonsa 20 cm, de manera que es
transforma tota la seva energia cintica en treball de penetraci.
b. Pots calcular la fora de resistncia de la paret?
Resultat: 800.000 J
4.000.000 N
22. Calcula amb quina velocitat surt una bala de 15 g de massa desprs dhaver travessat
un taul de 7 cm de gruix que li oposa una resistncia de 1.800 N. La velocitat inicial
de la bala era de 450 m/s.
Resultat: 430,92 m/s
23. Un cami de 10 tones circula a 90 km/h. Frena i satura desprs de recrrer 62,5
metres.
a. Quina s lenergia cintica inicial del cami?
b. Quant temps tarda en aturar-se?
c. Quina s lacceleraci amb qu frena?
Resultat: 3.125.000 J
5 s
- 5 m/s
2

24. Una fora de 580 N actua verticalment i cap amunt sobre un cos de 10 kg durant 5
segons.
a. Quina ser la velocitat que tindr desprs daquests 5 segons?
b. I lenergia cintica?
c. En aquest instant quina s la seva energia potencial?
Resultat: 240 m/s
288.000 J
60.000 J
25. Un cos de 5 kg de massa es llena per un pla inclinat 30 amb una velocitat de 15 m/s
cap amunt. Calcula quina distncia recorre fins aturar-se,
a. En cas que no hi hagi friccions.
b. En cas que el coeficient de fricci entre el pla i lobjecte sigui 0,1.
Resultat: 22,5 m
19,18 m
26. Un bloc de 5 kg s llanat cap amunt dun pla inclinat 30 amb una velocitat de 9,8
m/s. Observem que recorre una distncia de 6 metres abans daturar-se i tornar a la
posici inicial. Calcula:
a. La fora de fricci que actua sobre el bloc.
b. La velocitat amb qu arriba al punt de partida.
Resultat: 15,52 N
4,64 m/s
27. (PAU juny 08) Un bloc de massa 20 kg cau lliscant per un pla inclinat, salvant un
desnivell de 25 m. Si parteix del reps i assoleix una velocitat final de 15 m/s,
determineu lenergia perduda per fricci.
Resultat: -2.650 J
28. (PAU setembre 02) Un cos de 2 kg, inicialment en reps, baixa per un pla inclinat 42
respecte de lhoritzontal. Desprs de recrrer una distncia de 3 m sobre el pla
inclinat, arriba a un terra horitzontal i, finalment, puja per un altre pla inclinat 30
respecte de lhoritzontal (observa el dibuix). Suposant que els efectes del fregament
sn negligibles, calcula:
a. El temps que triga a arribar al peu del primer pla inclinat i la velocitat del cos en
aquest moment.
b. La mxima longitud recorreguda pel cos en la pujada pel pla inclinat de la dreta.
Fsica
Batxillerat

59
Si el coeficient de fregament entre el cos i el primer pla inclinat fos = 0,4,
c. quanta energia salliberaria en forma de calor des de linstant inicial fins a
arribar al peu del primer pla inclinat?

Resultat: 0,96 s i 6,3 m/s
4,01 m
17,5 J
29. Una molla necessita 160 N per comprimir-se 1 cm.
a. Calcula lenergia potencial elstica que t quan est comprimida 6 cm.
Resultat: 28,8 J
30. Una molla t una constant de deformaci k = 0,69 N/mm. Es mant comprimida 2 cm
contra el terra i es deixa anar de cop de manera que surt impulsada cap amunt. La
seva massa s de 0,5 grams.
a. Calcula lalada a la que arribar.
b. Amb quina velocitat surt disparada del terra?
Resultat: 27,6 m
23,49 m/s
31. Sobre una superfcie horitzontal disposem duna molla de constant elstica 3 N/m.
Des dun punt situat a 3 metres de la molla, li llancem un cos d1 kg de massa amb
una velocitat de 4 m/s.
a. Calcula la mxima compressi de la molla si el coeficient de fricci entre el cos
i el terra s 0,1.
Resultat: 1,52 m
32. (PAU juny 01) Lamplitud en un moviment harmnic simple originat per una molla de
constant recuperadora k = 500 N/m s de 40 cm. Quina ser lenergia total del mbil?
Quant val la seva energia cintica a linstant en qu lelongaci s de 30 cm?
Resultat: 40 J i 17,5 J
33. Es deixa caure des de 3,4 metres dalada un objecte de 100 grams de massa sobre
una molla vertical dun metre de llargada i 75 N/m de constant de deformaci, tal com
es veu en la figura.
Nota: Has de tenir en compte lenergia potencial de lobjecte quan la molla lha aturat.
a. Calcula la mxima compressi x de la molla.
Resultat: 0,26 m
3,4 m
0,1 kg
1 m
x
k = 75 N/m
42
30
L = 3 m
Fsica
Batxillerat

60
34. (PAU setembre 06) Tenim una molla collocada verticalment amb un extrem fix a
terra. Deixem caure una massa de 2,50 kg des duna altura d1 m respecte a lextrem
lliure de la molla, i la molla experimenta una compressi mxima de 15 cm. El
fregament amb laire s negligible.
a. Lenergia cintica amb qu la massa impacta contra lextrem lliure de la molla
val: a) 24,5 J. b) 245 J. c) 245 N.
b. La constant elstica de la molla val: a) 2,50 N. b) 2,50 10
3
Nm
1
. c) 2,50 10
6

Nm
1
.
Resultat: a.a), b.b)
35. Una corda descalada fa 40 metres de llarg i quan li aplico una fora de 400 N
sallarga 0,8 m. Un escalador de 60 kg est acabant de fer el llarg de la corda i est
assegurat per un mosquet que est 5 metres per sota seu. En aquest moment cau.
a. Pots calcular la velocitat mxima de lescalador en la caiguda?
b. Quan sallargar la corda?
c. Quin ser doncs el punt ms baix on arribar lescalador abans daturar-se?
Resultat: 14,1 m/s
6,2 m
36. (PAU setembre 99) Una bola de 500 g que es deixa caure des duna altura de 3 m
sobre una superfcie de sorra penetra 15 cm en la sorra abans daturar-se. Determina
la fora, suposada constant, de la sorra sobre la bola.
Resultat: 102,9 N
37. Una pilota, de 400 grams de massa, circula per una pista de la forma i dimensions
indicades en la figura.

a. Calcula lenergia potencial de la pilota quan est aturada en la part superior.
b. Quina s lacceleraci amb qu baixa pel pendent?
c. Quina velocitat tindr quan estigui en la part superior del looping (la
circumferncia)?
d. Quina hauria de ser la constant de la molla que esmorteeixi el xoc final si volem
que es comprimeixi 5 cm.
e. Quina ser la seva velocitat un instant abans de xocar amb la molla?
f. Quina s la velocitat de la pilota quan la molla est comprimida 2 cm?
Resultat: 4,8 J
8,6 m/s
2

4,47 m/s
3.840 N/m
4,89 m/s
4,49 m/s
38. Tirem una pilota de 2 kg amb una velocitat inicial de 10 m/s. Puja per la rampa de la
figura i al final latura la molla.
0,2 m
60
1,2 m
2 m
Fsica
Batxillerat

61
a. Quina s la velocitat quan est a un metre dalada?
b. I quina tindr quan ja estigui en el pla de dalt?
c. Quina ser la mxima compressi de la molla si la seva constant s de 100
N/m?
d. Quina s la mxima fora que ha de fer la molla?
Resultat: 8,94 m/s
7,74 m/s
1,09 m
109 N
39. Llancem verticalment una pilota cap amunt amb una velocitat v
o
. Si laire exerceix una
fora constant F
a
sobre la pilota, demostra:
a. Que laltura assolida per la pilota s:
b. Que la velocitat amb qu torna al punt de partida s:
40. Estic dissenyant unes muntanyes russes i vull fer una volta vertical completa de 10
metres de radi. La vagoneta t una massa de 80 kg.
a. Des de quina alada mnima haur de deixar-la anar perqu passi el "looping"
sense cap problema?
b. Quina ser la fora que far aquest cas el carril circular en el punt ms baix?
Resultat: 25 m
4.800 N
41. Un pndol est constitut per una bola de 5 kg enganxada a una vareta de massa
despreciable de mig metre de llargada. Deixem caure lliurement la bola des del punt
de mxima alada.
a. Quina ser la tensi de la barra quan la bola ha recorregut un quart de volta?
b. Calcula tamb la tensi quan la bola passa pel punt ms baix de la trajectria
circular.
Resultat: 100 N
250 N
42. Deixem anar un pndol de llargada l i massa m des de la posici horitzontal.
a. Quina ser la tensi del fil quan el pndol passi pel punt ms baix de la seva
trajectria?
Resultat: 3mg
43. Des del punt A deixem anar un objecte de massa m. Calcula:
a. La velocitat de la massa en el punt C.
b. La fora que fa la via sobre lobjecte en aquest punt.

+
=
m
F
g
v
h
a
2
2
a
a
F mg
F mg
v v
+

=
0
A
R
6R
m
C
Fsica
Batxillerat

62
Resultat: (8gR)
1/2

7mg
44. (PAU juny 98) Un cos de 5 kg de massa est inicialment en reps sobre una
superfcie horitzontal. El coeficient de fricci dinmic entre el cos i la superfcie s =
0,3. Saplica al cos una fora constant horitzontal F = 40 N que deixa dactuar quan el
cos ha recorregut 6 m. Calcula:
a. La velocitat del cos en linstant en qu F deixa dactuar.
b. La distncia recorreguda pel cos des de linstant en qu F deixa dactuar fins
que el cos es para.
c. El treball total fet per la fora de fricci i per la fora F. Comenteu el resultat en
relaci amb el principi de conservaci de lenergia.
Resultat: 7,74 m/s
10 m
240 J
45. (PAU juny 02) Una pilota de 5 kg de massa es llena des del terra verticalment cap
amunt amb una velocitat inicial de 10 m/s. Si el vent comunica a la pilota una velocitat
horitzontal constant de 15 km/h, trobeu:
a. a) Lalada mxima a la qual arribar la pilota i el temps que trigar a assolir-la.
b. b) La distncia entre el punt de llanament i el punt dimpacte amb el terra.
c. c) Lenergia cintica de la pilota en el moment dimpactar amb el terra.
Resultat: 5 m i 1 s
8,33 m
293 J
46. (PAU juny 98) Un cos puja per un pla inclinat amb fregament per lacci duna
fora externa. Raona si s positiu, negatiu o nul el treball fet per les forces segents:
a. El pes.
b. La normal.
c. El fregament.
47. (PAU juny 99) Un esquiador de 70 kg de massa llisca per un trampol de 200 m de
longitud. Durant aquest trajecte, lesquiador perd 90 m daltura i sobre ell actua una
fora de fregament amb la neu que suposem constant i de valor 100 N. La velocitat de
lesquiador just quan perd el contacte amb el trampol i comena el vol forma un angle
de 20 respecte lhoritzontal. Lesquiador aconsegueix fer un salt de 120 m de
longitud. Suposa negligible el fregament entre lesquiador i laire. Calcula:
a. Lenergia que perd per fregament lesquiador en el recorregut pel trampol.
b. El mdul i les components del vector velocitat .
c. El desnivell y
0
que hi ha entre el punt A, on lesquiador ha comenat el vol, i la
pista a qu arriba.

v
20
120 m
Y0
A
90 m
Fsica
Batxillerat

63
Resultat: 20.000 J
35 m/s (33 m/s i 12 m/s)
22,3 m
48. (PAU setembre 99) Un esquiador de 80 kg que surt des de A arriba a B amb una
velocitat de 30 m/s, i quan passa per C la seva velocitat s de 23 m/s. La distncia
entre B i C s de 30 m.
a. Quant han variat les energies cintica i potencial de lesquiador en anar des de
B fins a C?
b. Quanta energia sha perdut per fregament en el tram recte BC? Quant val la
fora de fregament, suposada constant, en aquest tram?
c. Si la pista sacaba a C i lesquiador fa un salt parablic, quina s la mxima
alada h que assolir, mesurada sobre el nivell de C (observa el dibuix)?
Suposa negligibles els efectes del fregament amb laire.
Resultat: -14.840 J i +12.000 J
- 2.840 J i 94,6 N
6,61 m
49. (PAU juny 01) Un objecte puntual baixa sense fricci per la rampa representada a la
figura. En arribar al punt A t una velocitat horitzontal v = 5 m/s i desprs vola fins a
terra.
a. Quant val h?
b. A quina distncia d de la paret vertical arriba lobjecte?
c. Determina el mdul de la velocitat de lobjecte quan s a 1 m de terra. Quin
angle forma aquesta velocitat amb la vertical?
Resultat: 1,25 m
3,67 m
7,66 m/s 40,76
50. (PAU juny 02) Un cotxe de 2.000 kg de massa que arrossega un remolc de 150 kg
mitjanant un cable de massa negligible es troba inicialment en reps. El cotxe
arrenca amb una acceleraci que es mant constant durant els primers 10 segons i la
tensi del cable durant aquest temps val 500 N. Suposant que la fricci dels
pneumtics del cotxe i del remolc amb el terra equival a una fora de fregament amb
coeficient = 0,2 i que la fricci amb laire s negligible, calculeu:
30
A
30 m
90 m
B
C
h
2,7 m
h
A
d
Fsica
Batxillerat

64
a. Lacceleraci i la velocitat del sistema cotxe - remolc 8 segons desprs
dhaver-se iniciat el moviment.
b. La fora de tracci i la potncia del motor del cotxe 8 segons desprs dhaver-
se iniciat el moviment.
c. El treball que han fet les forces de fregament durant els primers 10 segons del
moviment.
Resultat: 1,37 m/s
2
i 11 m/s
7.160 N i 7,86.10
4
W
-2,89.10
5
J
51. (PAU juny 00) Sobre una massa M = 5 kg, que es troba en reps a la base del pla
inclinat de la figura, saplica una fora horitzontal F de mdul 50 N. En arribar a
lextrem superior E, situat a una altura H = 10 m respecte el terra horitzontal, la fora
F deixa dactuar. Si el coeficient de fricci durant el moviment entre la massa i el pla
inclinat val = 0,2 i langle del pla amb lhoritzontal = 30, calcula:
a. La fora normal i la fora de fregament entre la massa i el pla inclinat.
b. La velocitat de la massa en arribar a lextrem superior E.
c. Lenergia cintica amb qu la massa arribar al terra. Quin tipus de trajectria
seguir la massa desprs de passar per E?
Resultat: 68,3 N
13,66 N
6,41 m/s
592,7 J
52. (PAU setembre 00) Volem fer pujar amb velocitat constant un cos de massa 10 kg per
un pla inclinat. Per a aix li apliquem una fora F. El coeficient de fregament dinmic
entre el cos i el pla inclinat s = 0,3.
a. Quant ha de valer el mdul de F si la seva
direcci s paral.lela al pla inclinat ( = 0)?
b. En aquest cas, quant varien lenergia cintica i
lenergia potencial gravitatria del cos si aquest
es desplaa una distncia de 5 m pel pla inclinat?
Quin treball fan F i la fora de fregament en
aquest trajecte?
c. En el cas que fos tal com es veu a la figura,
raoneu si la fora de fregament seria ms gran o ms petita que per a = 0.
Resultat: 74,46 N
245 J i 0 J
372,3 J i -127,3 J
ms petita
53. (PAU juny 02) Un cotxe de massa 1.500 kg arrossega un remolc de 500 kg.
Inicialment el cotxe est aturat en un semfor i arrenca amb una acceleraci constant
de 2 m/s
2
. La carretera sobre la qual circula s ascendent i t una inclinaci constant
de 10. Suposant que les forces de fricci sobre el cotxe i sobre el remolc sn
negligibles:
a. Feu un esquema amb totes les forces que actuen sobre el remolc. Per a
cadascuna daquestes, indiqueu sobre quin cos saplicar la fora de reacci
corresponent.
H

F
M
E
30
F

Fsica
Batxillerat

65
b. Calculeu la fora de tracci que fa el motor del cotxe i la fora amb qu el cotxe
estira el remolc.
c. Quina haur estat la variaci de lenergia mecnica del cotxe en un recorregut
de 25 m a partir del punt darrencada?
Resultat: 7.403,5 N i 1.851 N
1,39.10
5
J
54. (PAU setembre 00) Deixem caure sense velocitat inicial un objecte de 4 kg de massa
per un pla inclinat 30 sobre lhoritzontal. El coeficient de fricci cintic entre el cos i el
pla s = 0,1. Troba lenergia cintica del cos desprs dhaver recorregut una
distncia de 5 m pel pla inclinat.
Resultat: 81,02 J
55. (PAU setembre 00) A la grfica es representa la fora en funci de la distncia a
lorigen de coordenades que actua sobre un cos que es mou sobre una recta. Quin
ser el treball fet per la fora sobre el cos entre els punts x = 1 i x = 2 m? I entre els
punts x = 0 i x = 4 m?
Resultat: 5 J i 7,5 J
56. (PAU setembre 00) Un cos de 200 g lligat a un cordill de massa negligible i 60 cm de
llargada gira en un pla vertical. En el punt ms alt
de la seva trajectria (A) el cos t una velocitat de
3 m/s:
a. Fes un esquema de les forces degudes a la
corda i al pes que actuen sobre el cos quan
la corda est horitzontal i quan est vertical
(quan el cos passa per A, per B, per C i per
D).
b. Calcula la tensi de la corda quan el cos
passa per A.
c. Quina s la velocitat del cos quan passa
pel punt ms baix (C)?
Resultat: 1,04 N
5,7 m/s
57. (PAU juny 01) Una massa m = 500 g penja dun fil de longitud l = 2 m. Es deixa anar
la massa quan el fil forma un angle amb la vertical, i quan passa pel punt ms baix
la seva velocitat s v = 3 m/s. En aquest instant es trenca la corda i la massa m
continua movent-se sobre el pla horitzontal fins a topar amb una molla. La compressi
mxima de la molla deguda al xoc amb la massa m s de 40 cm. Es demana:
a. La tensi de la corda immediatament
abans de trencar-se.
b. El valor de langle .
0 1 2 3 4 x
F (N)


5






0
A
D B
C
40 cm

l
m
Fsica
Batxillerat

66
c. La constant recuperadora (k) de la molla.
Resultat: 7,25 N
39,2
28,125 N/m
58. (PAU juny 05) Un gronxador est format per una cadira d1,5 kg i una cadena d1,80
m de longitud i massa negligible. Una nena de 20 kg shi gronxa. En el punt ms alt
de loscillaci, la cadena forma un angle de 40 amb la vertical. Determina:
a. Lacceleraci del gronxador i la tensi de la cadena en el punt ms alt de
loscillaci.
b. La velocitat del gronxador en el punt ms baix de loscillaci.
c. La tensi mxima de la cadena.
Resultat: 6,3 m/s
2
i 162 N
2,9 m/s
310 N
59. (PAU juny 02) Un esquiador de 70 kg de massa puja un pendent nevat de 30
dinclinaci a una velocitat constant v = 2 m/s mitjanant un remuntador, tal com es
veu a la figura adjunta. El coeficient de fregament entre lesquiador i el terra nevat val
= 0,02. Calculeu:
a. Lenergia que es perd per fregament durant
un interval de temps de 10 s.
b. El treball que realitza el motor del remuntador
quan lesquiador puja un desnivell de 100 m.
c. La potncia que desenvolupa el motor del
remuntador.
Resultat: 242 J
72.420 J
724,2 W
60. (PAU juny 05) Des de la part superior dun pla inclinat, dangle 37 amb el pla
horitzontal i longitud 5 m, deixem caure una partcula de massa 10 kg. La partcula
arriba a la part inferior del pla inclinat amb una velocitat de 6 m/s.
a. Quant val el treball que la fora pes ha fet sobre la partcula en aquest trajecte?
b. Quant val el treball fet per la fora de fregament?
Resultat: 294 J
-114 J
61. (PAU reserva 04) Una vagoneta que pesa 500 N es troba inicialment en reps al
capdamunt duna rampa de 20 m de
llargada, 30 dinclinaci amb
lhoritzontal i coeficient de fricci =
0,2. La vagoneta es deixa lliure i al
final de la rampa continua el seu
moviment sobre un pla horitzontal
sense fricci, on topa amb una molla
de constant recuperadora k = 7 10
4

N/m. Considera g = 10 m/s
2
. Calcula:
a. La velocitat amb qu la vagoneta arriba al final de la rampa.
b. El temps que la vagoneta triga a arribar al final de la rampa.
c. La deformaci mxima que es produeix en la
molla, si no sha perdut energia mecnica en la
collisi.
Resultat: 11,43 m/s
3,5 s
0,3 m
30
A
B
C
Fsica
Batxillerat

67
62. (PAU setembre 02) Un cos de 5 kg de massa gira en un pla vertical lligat a lextrem
lliure duna corda de 2,1 m de longitud, tal com es veu a la figura. El cos passa pel
punt A amb una velocitat angular
A
= 2,9 rad/s i pel punt C amb una velocitat lineal
v
C
= 10,9 m/s. La tensi de la corda quan el cos passa per B val T
B
= 185,8 N. Es
demana:
a. La tensi de la corda quan el cos passa pels punts A i C.
b. La variaci de lenergia potencial del cos quan aquest va des de A fins a B i el
treball que fa la tensi de la corda en aquest trajecte.
c. Lacceleraci normal del cos quan passa per B.
Resultat: 39,3 N i 331,9 N
-103 J i 0 J
37,2 m/s
2

63. (PAU juny 05) Deixem caure una massa puntual de 2 kg des de lextrem A de la guia
representada a la figura, situat a 3 m de terra. Laltre extrem de la guia descriu un
cercle de radi 1 m, en un pla vertical. Suposa que no hi ha fregament a la guia, i
determina:
a. La velocitat de la partcula en el punt B.
b. La fora que la guia fa sobre la partcula en el punt B.
c. El mdul de lacceleraci total de la partcula en el punt B.
Resultat: 6,3 m/s
78 N
40 m/s
2

64. Deixo anar un objecte de mig quilogram per un pla inclinat 30 des duna alada de
4,05 m i arriba a baix amb una velocitat de 7 m/s.
a. Sha conservat lenergia?
b. Si la resposta a s negativa, quina energia sha perdut?
c. Quant val la fora de fricci? I el coeficient de fricci?
Resultat: No
8 J
0,987 N i 0,23
65. (PAU setembre 03) Una partcula de massa 500 g descriu un moviment vibratori
harmnic de manera que la seva posici (en unitats del sistema internacional) ve
donada per x = 0,20 sin (10 t), on t s el temps. Calcula lenergia cintica mxima
de la partcula i la fora mxima que actua sobre ella. Indica en quins punts de
loscillaci sassoleixen aquests valors mxims.
Resultat: 9,87 J
98,7 N
66. (PAU juny 09) Una atracci de fira consisteix en una vagoneta que, a partir del reps,
s impulsada una distncia de 100 cm per un ressort horitzontal inicialment comprimit.
La vagoneta puja fins a una altura de 10
1 m B
A
3 m
Fsica
Batxillerat

68
m i a partir daqu baixa per un pla inclinat 45e n qu una fora de fricci constant fa
que saturi just quan arriba a laltura zero. La vagoneta t una massa total de 1.000
kg, la constant elstica del ressort s 2,5010
5
N/m i suposem que sobre la vagoneta
no hi actuen forces de fricci ni mentre s impulsada ni mentre puja. Calculeu:
a. La velocitat de la vagoneta just desprs que la molla la impulsi.
b. La velocitat amb qu arribar al punt ms alt de latracci.
c. El mdul de la fora de fricci que fa que la vagoneta saturi.
Resultat: 15,8 m/s
7,32 m/s
8,8210
3
N
67. (PAU setembre 06) En una atracci de fira, una vagoneta de massa M = 300 kg
arrenca del reps en el punt A i arriba al punt B amb una velocitat de 10 ms
1
,
desprs de recrrer el circuit representat en la figura. Preneu g = 10 ms
2
i calculeu:
a. El treball fet pel pes de la vagoneta des del punt A fins al punt B.
b. La quantitat de calor alliberada, com a conseqncia del fregament, en el
descens de A a B.
c. El valor de la fora de contacte entre la vagoneta i el punt B de la pista, si tenim
en compte que el punt B s el punt ms baix dun arc de circumferncia de 6 m
de radi.
Resultat: 310
4
J
-1,510
4
J
810
3
N
68. (PAU setembre 08) Deixem anar un cos d1 kg de massa des del punt A, situat sobre
una pista constituda per un quadrant de circumferncia de radi R = 1,5 m i en la qual
es considera negligible el fregament, tal com es veu a la figura de sota. Quan el cos
arriba a la part inferior del quadrant (punt C), llisca sobre una superfcie horitzontal
fins que queda aturat a una distncia de 2,7 m
del punt C. Trobeu:
a. La velocitat del cos en el punt C.
b. El coeficient de fregament cintic entre la
pista i el cos a la part horitzontal.
c. La fora que fa el cos sobre la pista quan
passa pel punt B.
Resultat: 5,42 m/s
0,56
25,5 N
69. (PAU juny 09) En unes muntanyes russes, una vagoneta de massa M
1
= 2.500 kg
arrenca del reps en el punt A i recorre una pista com la representada a la figura.
Desprs de recrrer el trajecte, xoca amb un altra vagoneta de massa M
2
= 3.500 kg,
que estava aturada en el punt D, de manera que desprs de la collisi queden totes
dues unides. El fregament s negligible en tot el recorregut. El punt A s a una altura
de 25 m respecte de lhoritzontal que passa pels punts B i D, i el punt C s a una
altura de 20 m.
Fsica
Batxillerat

69
a. Calculeu la velocitat que tindr el conjunt de
les dues vagonetes desprs del xoc.
b. Dibuixeu lesquema de les forces que actuen
sobre la vagoneta de massa M
1
quan passa
pel punt B. Calculeu el valor de cada una
daquestes forces. Sabem que el punt B s
el punt ms baix dun arc de circumferncia
de 20 m de radi.
c. Calculeu el mnim radi de curvatura que ha
de tenir la pista en el punt C perqu la vagoneta no perdi el contacte amb les
vies.
Resultat: 9,2 m/s
24.500 N i 8,5710
4
N
10 m

Fsica
Batxillerat

70

7. Impuls i quantitat de moviment
1. (OIF febrer 01) Dos cossos A i B es mouen un contra laltre amb velocitats de 80 cm/s
i 20 cm/s respectivament. La massa dA s 140 g i la de B s de 60 g. Desprs duna
col.lisi frontal elstica la velocitat de B s:
a. 20 cm/s.
b. 92 cm/s.
c. 1,2 m/s.
d. 8 m/s.
Resultat: c.
2. (OIF febrer 01) Una partcula de massa m = 1,0 kg est sotmesa a una nica fora,
resultant una acceleraci que s mostrada a la figura. Limpuls mecnic rebut per la
partcula s:
a. 0,5 N.s
b. 2 N.s
c. 4 N.s
d. 8 N.s
Resultat: c
3. (PAU juny 99) s possible que en un cert
procs es conservi la quantitat de moviment
dun sistema de partcules per que no sen conservi lenergia cintica? si la resposta
s negativa, raona-ho. Si la resposta s afirmativa, posan un exemple.

4. (PAU juny 05) La figura representa una guia circular en un pla vertical. La bola m
1
,
inicialment en reps en el punt A, llisca per la guia i xoca elsticament amb la bola m
2
,
inicialment en reps en el punt B. Com a conseqncia del xoc, la bola m
1
retrocedeix
fins a la posici C. El fregament s negligible.
a. La massa de la bola m
2
: a) s igual que
la de la bola m
1
. b) s ms petita. c) s
ms gran.
b. La quantitat de moviment de la bola m
1

desprs del xoc: a) s la mateixa que
abans del xoc. b) s diferent que abans
del xoc. c) Es mant constant.
c. La quantitat de moviment del sistema
constitut per les dues boles: a) s la
mateixa en tot moment des que m
1
ha
sortit dA. b) Varia per efecte del xoc. c)
No varia per efecte del xoc.
d. En tot el procs es mant constant: a)
Lenergia cintica del sistema. b) Lenergia mecnica del sistema. c) Lenergia
mecnica de m
1
.
e. Suposem que les masses m
1
i m
2
sn iguals. Es verifica que: a) La bola m
1
retrocedeix fins a una posici superior al punt C. b) La bola m
2
ascendeix fins a
una altura igual a la del punt A. c) Immediatament desprs del xoc, les
velocitats de m
1
i m
2
sn iguals i de sentit contrari.
Resultat: a.c), b.b), c.c), d.b), e.b)
a (m/s
2
)


2
4 t (s)
A
B
C
m1
m2
Fsica
Batxillerat

71
5. (PAU juny 07) Per a mesurar la velocitat duna bala es fa servir un pndol balstic. La
bala impacta contra un bloc molt ms gran que penja del sostre. Desprs de
limpacte, el conjunt bala-bloc puja fins a una determinada altura.
a. En limpacte de la bala, es conserva a) la quantitat de moviment de la bala, b)
la quantitat de moviment del bloc, c) la quantitat de moviment del conjunt.
b. En el moviment de pujada del conjunt bala-bloc, es conserva a) la quantitat de
moviment, b) lenergia mecnica, c) totes dues magnituds.
Resultat: a.c)
b.b)
6. Un objecte de 20 g de massa que porta una velocitat de 0,5 m/s xoca amb un segon
objecte de 50 g i que t una velocitat de 0,2 m/s en el mateix sentit que el primer.
Calcula les velocitats dels dos cossos desprs del xoc si aquest s completament
elstic.
Resultat: 0,0714 i 0,3714 m/s
7. (PAU juny 99) Suposa el cas ideal duna pilota de tennis de 80 g de massa que xoca
contra una paret vertical i tant abans com desprs de xocar-hi va a 30 m/s i es mou
en la mateixa direcci horitzontal. Sha conservat la quantitat de moviment de la pilota
durant el xoc? Quant val el mdul de limpuls realitzat per la paret sobre la pilota?
Resultat: No
4,8 kg.m/s
8. Un cos de 8 kg de massa t una velocitat de 10 m/s i xoca frontalment amb un objecte
de 12 kg que es troba aturat. Si el xoc s totalment inelstic, calcula
a. La velocitat del sistema desprs del xoc.
b. La prdua denergia en el procs.
Resultat: 4 m/s
240 J
9. (PAU juny 08) Un vag de massa M es desplaa a una velocitat v per una via
horitzontal sense fricci i xoca contra un altre vag idntic aturat. Si desprs de
limpacte ambds vagons queden units, quin percentatge de lenergia inicial sha
perdut en el xoc?
Resultat: 50%
10. (PAU juny 03) Un projectil de 5 kg de massa es dispara amb una velocitat inicial de
200 m/s i amb un angle de 45 amb lhoritzontal. Suposant negligibles els efectes del
fregament, explica raonadament si les magnituds segents es conserven al llarg del
moviment:
a. La quantitat de moviment del projectil.
b. Lenergia mecnica del projectil.
Daquelles magnituds que es conservin, calculan el valor.
Resultat: No es conserva
S es conserva, 10
5
J
11. Una molla de constant elstica 2.000 N/m s comprimida 10 cm per dos blocs de
masses 5 kg i 2 kg situats als seus extrems. El sistema es deixa lliure sobre una
superfcie plana sense fregament.
a. Quina ser la velocitat de sortida dels dos blocs?
Resultat: 1,07 m/s
2,67 m/s
12. Un pndol est format per una massa de 3 kg situada a lextrem dun fil d1 metre de
llargada. Inicialment se situa el pndol en posici horitzontal i es deixa caure. Quan la
massa passa pel punt ms baix xoca amb una massa de 200 g que va en sentit
contrari amb una velocitat de 10 m/s i shi enganxa.
Fsica
Batxillerat

72
a. Quina ser laltura mxima a qu arribar el conjunt de les dues masses?
b. Quina s la tensi del fil just abans del xoc?
c. Quina fora ha de suportar el fil just desprs de limpacte?
d. Quina energia sha perdut en el xoc?
Resultat: 0,63 m
138 N
71,64 N
19,61 J
13. Un cami (que ve de loest) i un cotxe (que ve del sud) xoquen inelsticament en una
crulla de carrers perpendiculars. La massa del cami s de 8 tones i la del cotxe 1,5
tones i les seves velocitats sn 36 km/h i 126 km/h respectivament.
a. Quina s la velocitat de la ferralla desprs del xoc?
b. En quina direcci es mou el conjunt?
Resultat: 10,06 m/s
33,24
14. Un cotxe de 1.000 kg que va amb una pelocitat de 64,8 km/h en sentit nord xoca amb
una moto de 120 kg qu va a 50,4 km/h i li surt de la dreta dun carrer que fa 60 amb
el principal. El xoc s totalment inelstic.
a. Quina ser la velocitat del sistema cotxe-moto desprs del xoc?
Resultat: 16,87 m/s
15. Una bala de 10 grams penetra en un bloc de 5 kg i el conjunt comprimeix 3 cm una
molla de constant elstica 1.500 N/m. Si tenim en compte que no hi ha fregament
amb el terra,
a. Calcula la velocitat de la bala abans de limpacte.
b. Quina s la variaci denergia mecnica daquest xoc?
Resultat: 260 m/s
337 J
16. Un can de 5 tones dispara un projectil de 8 kg amb un angle de tir de 30 graus
respecte lhoritzontal. El projectil triga vuit centsimes de segon a recrrer el can i
surt amb una velocitat de 200 m/s.
a. Quina ser la velocitat de retrocs del can en direcci horitzontal?
b. Quina s la fora (normal) de reacci del terra sobre el can?
Resultat: 0,28 m/s
60.000 N
17. (PAU juny 02) Dos patinadors, A i B, amb la mateixa massa, m = 40 kg, es troben en
reps sobre una pista horitzontal sense fregament apreciable. El patinador A llena a
una velocitat horitzontal v = 2 m/s una bola de massa m = 6 kg que recull el patinador
B. Trobeu la velocitat final de cada patinador.
Resultat: -0,3 i 0,26 m/s
18. Dues partcules de 4 i 6 kg que van en sentits contraris xoquen frontalment amb
velocitats de 8 i 12 m/s i reboten de manera perfectament elstica.
a. Quines sn les velocitats desprs del xoc?
Resultat: -16 m/s
4 m/s
19. (PAU juny 02) En un xoc unidimensional, una bola de 5 kg es dirigeix cap a la dreta a
una velocitat de 7 m/s i col.lideix contra una altra bola de 8 kg que inicialment est en
reps. Desprs del xoc, la bola de 5 kg va cap a lesquerra a una velocitat d1 m/s i la
bola de 8 kg va cap a la dreta a una velocitat de 5 m/s.
a. Esbrineu si el xoc s elstic o inelstic.
b. Comproveu si es conserva la quantitat de moviment.
Fsica
Batxillerat

73
Resultat: Inelstic
es conserva
20. Un objecte de 3 kg es troba situat en el lmit dun desnivell vertical de 3 m dalada
quan un bloc dun quilogram que porta una velocitat de 5 m/s xoca elsticament amb
ell i el fa caure.
a. A quina distncia de la vertical caur el bloc de 3 kg?
Resultat: 1,96 m
21. (PAU) Siguin dos satl.lits A i B de masses iguals m que es mouen en la mateixa
rbita circular al voltant de la Terra, que t massa M , per en sentits de rotaci
oposats i, per tant, en una trajectria de xoc. El perode de rotaci, T, dels satl.lits s
de 24 h.
a. Demostra que el radi de la trajectria satisf lequaci r
3
= G . M (T/2)
2
.
b. Quines sn la velocitat i lenergia mecnica dels satl.lits abans del xoc?
c. Si, com a conseqncia del xoc, un satl.lit sincrusta en laltre, quina ser la
velocitat del cos de massa 2m desprs del xoc?
d. Quin moviment seguir desprs del xoc el cos de massa 2m que en resulta?
Quant val la prdua denergia mecnica?
Dades: m = 100 kg; M = 5,98 . 10
24
kg; G = 6,673 . 10
11
N.m
2
/kg
2

Resultat: 3.073 m/s
- 4,72.10
8
J
0 m/s
- 9,44.10
8
J
22. (PAU juny 97) Una granada de 4 kg, inicialment en reps, explota en tres fragments.
Dos dells tenen la mateixa massa i surten amb velocitats que tenen el mateix mdul
(v = 5 m/s) per direccions perpendiculars. El tercer tros t massa triple que cadascun
dels altres dos.
a. Quant val la quantitat de moviment de la granada abans i desprs de
lexplosi?
b. Amb quina velocitat surt el tercer tros?
c. Calculeu lenergia mecnica de la granada generada com a conseqncia de
lexplosi. Quin s lorigen daquesta energia?
Resultat: 26,62 J
23. (PAU juny 98) Un cos en reps esclata i es divideix en dues parts. Justifica que les
velocitats de les dues parts han de tenir la mateixa direcci. Les velocitats, tindran el
mateix sentit o sentit contrari?

24. (PAU juny 98) Dos cotxes de masses M
1
= 800 kg i M
2
= 600 kg es mouen en
direccions perpendiculars. El primer, a velocitat horitzontal v
1
= 36 km/h i el segon, a
velocitat vertical v
2
= 18 km/h. Els cotxes xoquen de manera totalment inelstica.
a. Quins sn els components del vector quantitat de moviment total abans i
desprs del xoc?
b. Quina s la velocitat (en mdul i direcci) del conjunt dels dos cotxes desprs
del xoc?
c. Quanta energia sha perdut en el xoc?
Resultat:
8.000 kg.m/s i + 3.000 kg.m/s j
6,10 m/s i 20,55
- 21.453 J
25. (PAU juny 98) Dos cossos amb la mateixa massa, que tenen velocitats digual mdul
(v= 10 m/s) i igual direcci per sentit contrari, xoquen frontalment. En el dibuix es
Fsica
Batxillerat

74
representen dues possibles situacions per a les velocitats dels cossos desprs del
xoc. Raona per qu cap de les dues s possible. (Les masses dels cossos sn les
mateixes abans i desprs del xoc.)

26. (PAU setembre 97) Un patinador de 45 kg de massa que est aturat al mig duna
pista de gel llana un disc de 500 g amb una velocitat de 6 m/s. Quina velocitat tindr
el patinador immediatament desprs del llanament?
Resultat: 0,066 m/s
27. (PAU setembre 98) Un bloc de fusta de 2 kg de massa est en reps sobre una taula.
El coeficient de fricci entre el bloc i la taula s = 0,8. El bloc est unit a una molla
que est fixada per laltre extrem. Un petit cos metl.lic de 150 g de massa, amb
velocitat horitzontal de 200 m/s, xoca contra el bloc i hi queda incrustat. Suposant que
el xoc s instantani, calcula:
a. La velocitat del conjunt bloc-cos immediatament desprs del xoc.
b. La prdua denergia mecnica en el xoc.
c. Si la mxima compressi de la molla s de x= 90 cm, quant valdr la constant
elstica k de la molla?
Resultat: 13,95 m/s
- 2.790 J
516,5 N/m
28. (PAU setembre 97) En una experincia de laboratori es deixa caure verticalment una
pilota de goma de 50 g sense velocitat inicial des duna certa alada h i es mesura
lalada h a la qual puja desprs de rebotar a terra. La taula de resultats s:
.h (cm) 200,0 175,0 150,0 125,0 100,0 75,0 50,0 25,0
.h (cm) 171,0 149,5 100,5 106,5 85,5 64,2 42,5 21,5
a. Refusaries alguna de les dades? Per qu? Si shan mesurat amb un regle
mil.limtric, quin s lerror relatiu en la primer i lltima de les mesures dh?
b. s elstic el xoc amb el terra? Com hauria de ser la taula per poder afirmar que
el xoc s elstic?
c. Quanta energia sha perdut en la primera de les mesures de la taula?
d. Si v s la velocitat just abans de tocar a terra i v s la velocitat just desprs,
podrem considerar que la relaci v/v s constant i donar-ne un valor?
29. (PAU setembre 99) Es llana verticalment des de terra un coet de 20 kg de massa. El
coet explota 10 segons desprs, quan la seva velocitat s de 102 m/s. Com a
conseqncia de lexplosi es divideix en dos fragments. El primer, que t una massa
de 5 kg, surt amb una velocitat de 50 m/s en la mateixa direcci i sentit amb qu es
movia el coet en el moment de lexplosi. Determina,
a. La velocitat amb qu es va llanar el coet i a quina distncia de terra estava en
el moment de lexplosi.
b. La velocitat del segon fragment immediatament desprs de lexplosi (indican
el mdul, la direcci i el sentit).
c. Lenergia cintica i lenergia potencial gravitatria del fragment de 5 kg quan
hagin transcorregut 7 segons des de lexplosi.
Nota: suposa constant lacceleraci de la gravetat g = 9,8 m/s
2
.
Abans del xoc Desprs del xoc
Cas A
Cas B
10 m/s 10 m/s 10 m/s 10 m/s
10 m/s 10 m/s 15 m/s 15 m/s
Fsica
Batxillerat

75
Resultat: 200 m/s i 1.510 m
119,33 m/s vertical i cap amunt
864,9 J i 1.619,9 J
30. (PAU juny 00) Una pilota cau des duna altura H, xoca elsticament amb el terra i
rebota de manera que puja fins a la mateixa altura H. Raona si com a conseqncia
del xoc ha canviat o no:
a. La quantitat de moviment de la pilota.
b. Lenergia cintica de la pilota.
31. (PAU juny 00) Un cos es mou amb una velocitat de 5 m/s. Si de cop es trenca en
dues parts iguals de manera que una delles es mou amb una velocitat de 2 m/s en la
mateixa direcci i sentit que el cos original, quina ser la velocitat (en mdul, direcci i
sentit) de laltra part?
Resultat: 8 m/s, mateixa direcci i sentit
32. (PAU juny 03) Un projectil de 20 g va a una velocitat horitzontal de 300 m/s i
sencasta en un bloc de 1,5 kg que est inicialment en reps. Calcula la velocitat del
conjunt immediatament desprs de limpacte.
33. (PAU juny 05) En el joc del billar les boles tenen masses iguals, i poden xocar entre
elles o rebotar en una de les bandes de la taula de billar.
a. Les bandes de la taula estan dissenyades perqu les boles hi rebotin
elsticament. En un daquests rebots: a) Es conserva la quantitat de moviment.
b) Es conserva lenergia cintica. c) No es conserva ni la quantitat de moviment
ni lenergia cintica
b. El xoc entre dues boles s parcialment inelstic. En un xoc daquesta mena: a)
Es conserva la quantitat de moviment. b) Es conserva lenergia cintica. c) No
es conserva ni la quantitat de moviment ni lenergia cintica.
c. En un xoc entre dues boles, les forces que sexerceixen entre si: a) Sn iguals
en mdul i direcci, i tenen sentits contraris. b) Tenen mdul diferent, perqu el
mdul de la fora sobre cada bola depn de la velocitat amb qu la bola arriba
al xoc. c) Tenen direcci diferent, perqu la direcci de la fora sobre cada bola
depn de la direcci de la velocitat amb qu la bola surt del xoc.
d. Si una de les boles inicialment est aturada i el xoc s frontal, quina de les
situacions finals segents s impossible: a) La bola que estava aturada s la
que es mou ms rpidament. b) Les boles surten en sentits contraris. c) Les
boles surten en el mateix sentit.
e. Si en el cas anterior el xoc hagus estat elstic, en la situaci final: a) Les boles
es reparteixen la velocitat inicial, la meitat cadascuna. b) Les boles es
reparteixen lenergia cintica inicial, la meitat cadascuna. c) La bola que estava
aturada es queda amb tota lenergia cintica.
Resultat: a.b), b.a), c.a), d.b), e.c)
Resultat: 3,95 m/s
34. (PAU setembre 00) Un jugador de futbol, que est parat amb la pilota als peus, passa
la pilota a un company que es troba 15 m davant seu i que sest allunyant amb
velocitat constant en la direcci de la recta que uneix els dos jugadors. La pilota t
una massa de 400 g i surt dels peus del primer jugador amb una velocitat de 20 m/s,
formant un angle de 20 respecte al terra. Calcula:
a. La mxima altura assolida per la pilota en la seva trajectria.
b. La velocitat que ha de dur el segon jugador perqu la pilota caigui als seus
peus just quan aquesta arriba al terra.
c. Els components horitzontal i vertical de limpuls mecnic que el primer jugador
ha comunicat a la pilota.
Fsica
Batxillerat

76
Resultat: 2,38 m
8,08 m/s
7,51 i 2,73 kg.m/s
35. (PAU setembre 00) Es produeix una explosi en un sistema allat. Justifica quina o
quines de les segents afirmacions sn correctes:
a. No varia ni la seva quantitat de moviment ni la seva energia cintica.
b. Varia la seva quantitat de moviment per no la seva energia cintica.
c. Varien la seva quantitat de moviment i la seva energia cintica.
d. No varia la seva quantitat de moviment per s la seva energia cintica.
Resultat: F, F, F i V
36. (PAU setembre 00) Es llana una pedra de 20 kg de massa amb una velocitat inicial
de 200 m/s que forma un angle de 30 amb lhoritzontal.
a. Quant valdr la seva energia mecnica en el punt ms alt de la seva
trajectria?
b. Quina ha estat la variaci de la quantitat de moviment de la pedra en anar des
del punt de llanament fins al de mxima altura en la seva trajectria
parablica?
Suposa que quan arriba al punt de mxima altura la pedra es trenca en dos trossos
de 5 kg i 15 kg, de manera que la massa de 15 kg queda parada immediatament
desprs de lexplosi.
c. Quina seria la velocitat de la massa de 5 kg en aquest instant?
Resultat: 400.000 J
-2.000 kg.m/s
692 m/s
37. (PAU juny 01) Un atleta de 70 kg participa en una prova de salt de longitud. Si en el
salt el terra li comunica un impuls de 680 N.s en una direcci que forma un angle de
20 amb lhoritzontal, es demanda:
a. Les components horitzontal i vertical de la velocitat amb qu latleta surt de
terra.
b. La longitud del salt.
c. Si latleta shagus donat el mateix impuls en un lloc on la gravetat fos ms
gran, raona si la longitud del salt hauria estat ms gran, igual o ms petita.
Resultat: 9,13 i 3,32 m/s
6,06 m
Ms petita
38. (PAU setembre 01) Un can de 5.000 kg dispara un projectil de 40 kg amb una
velocitat inicial horitzontal de 300 m/s des dun penya-segat a una altura de 60 m
sobre el nivell del mar. El can est inicialment en reps sobre una plataforma
horitzontal fixada a terra i el coeficient de fregament entre el can i la plataforma s
= 0,2. Calcula:
a. La velocitat del can immediatament desprs que surti el projectil.
b. Lespai recorregut pel can sobre la plataforma com a conseqncia del tret.
c. Lenergia cintica amb qu arriba el projectil a laigua.
Fsica
Batxillerat

77
(Suposa negligible la fricci amb laire.)
Resultat: -2,4 m/s
1,47 m
1,82.10
6
J
39. (PAU juny 03) Considera el sistema de la figura. La massa m
1
= 1,5 kg es troba
inicialment en reps, en contacte amb lextrem duna molla ideal de constant
recuperadora k = 500 N/m, comprimida 30 cm. La massa m
2
= 1,5 kg tamb es troba
inicialment en reps, a una distncia de 2 m de m
1
, a la part interior duna pista
semicircular de radi R = 0,25 m. Al tram horitzontal que separa m
1
de m
2
, el coeficient
de fregament s = 0,2, mentre que a la pista semicircular el fregament s negligible.
Quan la molla es deixa anar, es descomprimeix i impulsa la massa m
1
, que se separa
de la molla i xoca elsticament amb m
2
. Calcula:
a. La velocitat de m
1
un instant abans dentrar en contacte amb m
2
.
b. Les velocitats de les dues masses un instant desprs dentrar en contacte.
c. Lacceleraci centrpeta de m
2
quan arriba a la part ms alta de la pista circular
(punt B).
Resultat: 4,69 m/s
0 m/s i 4,69 m/s
48 m/s
2

40. (PAU juny 04) Una massa m
1
= 200 g es troba en reps sobre una superfcie
horitzontal, sense fricci apreciable, unida a lextrem duna molla de massa negligible
que per laltre extrem est unida a una paret i inicialment no est ni comprimida ni
estirada. Una segona massa m
2
= 600 g es desplaa sobre la mateixa superfcie amb
una velocitat v = 4 m/s en el sentit indicat en la figura i experimenta un xoc frontal,
perfectament inelstic, amb m1. La constant recuperadora de la molla val k = 500
N/m. Calcula:
a. Lenergia mecnica perduda en el xoc.
b. La compressi mxima de la molla.
c. La velocitat del sistema quan el desplaament, mesurat des del punt on es
produeix el xoc, s de 6 cm.
Resultat: -1,2 J
0,12 m
2,6 m/s
41. (PAU setembre 04) Deixem caure un cos m
1

de massa 1 kg des del punt A duna guia
m1 m2
R
A
B
d = 2 m
k m1 m2
v
Fsica
Batxillerat

78
semicircular de radi R = 2 m. En arribar al punt B, xoca contra una altra massa en
reps m
2
de 500 g, de manera que desprs de limpacte ambdues masses queden
unides i el conjunt puja per la guia fins a una altura h de 60 cm (punt C). Sabent que
en la meitat AB de la guia no hi ha fricci, per en laltra meitat s, calcula:
a. La velocitat amb qu m
1
xoca contra m
2
.
b. El treball de la fora de fricci en el tram BC.
c. La fora que fa la guia sobre el conjunt en el punt C.
Resultat: 6,26 m/s
-4,21 J
10,3 N
42. (PAU setembre 05) Un vag de massa 1.000 kg es desplaa a una velocitat constant
de 5 m/s per una via horitzontal sense fricci. En un moment determinat xoca amb un
altre vag de massa 2.000 kg que estava aturat, de manera que desprs de la
collisi queden units. Calcula:
a. La velocitat que tindr el conjunt desprs del xoc.
b. Lenergia mecnica perduda en el xoc.
Resultat: 1,67 m/s
-8,333 J
43. (PAU juny 08)Dues masses, M
1
= 200 g i M
2
= 400 g, pengen de dos fils inextensibles
d1 m de longitud cada un. Inicialment els dos fils formen un angle de 60, tal com es
mostra en la figura segent: En un moment
determinat deixem anar la massa M
1
, de manera
que es produeix un xoc perfectament elstic
contra la massa M
2
. Calculeu:
a. La velocitat de cada massa justament
desprs del xoc.
b. El valor de la variaci de la quantitat de
moviment que experimenta la massa M
1
en
el xoc.
c. Laltura que assolir la massa M
2
desprs
del xoc.
Resultat: -1,04 m/s i 2,09 m/s
-0,83 kgm/s
0,22 m
44. (PAU juny 06) Una bola dacer xoca elsticament contra un bloc d1 kg inicialment en
reps sobre una superfcie plana horitzontal. En el moment del xoc la bola t una
velocitat horitzontal de 5 m/s. EI coeficient de fricci dinmic entre la superfcie i el
bloc s de = 0,2. Com a conseqncia del xoc, el bloc recorre 2 m abans daturar-
se. Calcula:
a. La velocitat del bloc just desprs del xoc.
b. La massa de la bola dacer.
c. Lenergia cintica perduda per la bola en el xoc elstic.
Resultat: 2,80 m/s
1,27 kg
10,90 J
45. (PAU juny 08) Dues partcules puntuals es mouen sobre un pla horitzontal sense
fregament. La velocitat inicial de la primera partcula, de massa 2 kg, s (2, 3). La
velocitat inicial de la segona partcula, de massa 4 kg, s (3, 3). Les partcules
xoquen entre elles i desprs del xoc es mouen separadament. La velocitat de la
primera partcula desprs del xoc s (3, 2). Totes les velocitats es donen en
coordenades cartesianes i en m/s.
a. Calculeu el mdul de la velocitat de la segona partcula desprs del xoc.
Fsica
Batxillerat

79
b. Determineu si el xoc s elstic.
c. Calculeu la variaci denergia cintica que experimenta cada partcula en el
xoc.
Resultat: 3,54 m/s
xoc no elstic
0 J, -11 J


Fsica
Batxillerat

81
Electricitat
1. Conceptes
1. Dos objectes carregats elctricament amb crrega oposada satrauen. Explica perqu
un bolgraf BIC que lhe carregat fregant-lo amb el jersei atrau a uns trossets de paper
que tinc damunt la taula i que no tenen crrega elctrica.

2. Explica perqu hi ha objectes petits que sn atrets per un altre objecte gran i carregat
per al cap dun instant surten disparats (s a dir primer actua una fora datracci i
desprs de repulsi!!!).

3. (PAU juny 97) Si un sistema de dues crregues elctriques puntuals t energia
potencial positiva, sn necessriament positives les dues crregues? Raona la
resposta.

4. Perqu no podem carregar elctricament una vara metl.lica si la freguem amb un
drap de llana mentre laguantem amb la m? Qu haurem de fer per carregar-la?

5. (PAU juny 97) Raona si s certa o falsa lafirmaci segent: No cal fer cap treball per
moure una partcula carregada sobre una superfcie equipotencial.

6. Raona el signe de lenergia potencial elctrica duna crrega positiva quan est a una
certa distncia duna crrega negativa.
Nota: recorda que lenergia potencial duna crrega s zero a linfinit.
7. s cert que si en un punt el camp elctric s nul aleshores el potencial elctric
daquest punt tamb ho ser? Raona-ho o posa un exemple que demostri el contrari.

8. (PAU setembre 99) Dibuixa esquemticament les lnies de camp elctric per al
sistema format per dues crregues elctriques, iguals per de signe contrari,
representades a la figura.

9. (OIF febrer 01) Quan lenergia potencial U(r) ve donada per la figura A, llavors la fora
ve donada en la figura B per la corba:
U F
r r
1
2
3
4
Figura A Figura B
Fsica
Batxillerat

82
a. 1
b. 2
c. 3
d. 4
Resultat: d
10. (OIF febrer 01) Sigui un camp E electrosttic:
a. Si en una regi de lespai el camp s uniforme, el potencial s nul en la mateixa
regi.
b. Si en una regi de lespai el camp s uniforme, el potencial s constant.
c. Si en una regi de lespai el camp s nul, el potencial s constant.
d. Si en una regi de lespai el camp s nul, el potencial tamb s nul.
Resultat: c
11. (OIF febrer 01) Tenim tres esferes metl.liques idntiques. Es carrega la primera i es
toca amb ella la segona; amb la segona es toca la tercera. Finalment amb la tercera
es toca la primera, quina fracci de la crrega inicial queda en les esferes primera,
segona i tercera respectivament?
a. 1/3, 1/3 i 1/3
b. , i
c. 3/8, 2/8 i 3/8
d. 2/8, 4/8 i 2/8
Resultat: c
12. (OIF febrer 01) Considera els tres camps representats en les figures i suposa que no
hi ha crregues elctriques en les regions que es mostren, quina o quines figures
representen un possible camp electrosttic?
a. 1
b. 2
c. 1 i 2
d. 2 i 3
Resultat: b
13. (PAU juny 03) A la figura es mostren tres distribucions de crregues, A, B i C,
cadascuna de les quals est formada per quatre crregues puntuals situades als
vrtexs dun quadrat. Totes les crregues tenen el mateix valor absolut q, per poden
diferir en el signe, com es mostra a la figura. Indica en quina o quines distribucions es
compleix que:
a. El camp s nul al centre del quadrat per el potencial no.
b. Tant el camp com el potencial sn nuls al centre del quadrat.
Fsica
Batxillerat

83
Justifica les respostes.
Resultat: B i C
C
14. (PAU setembre 04) Dues crregues puntuals fixes Q i Q estan separades una
distncia D. Digues si les afirmacions segents sn certes o falses i justifica la
resposta.
a. En la lnia que uneix les dues crregues noms hi ha un punt (a distncia finita)
en qu el potencial elctric s nul.
b. No hi ha cap punt de lespai (a distncia finita) en qu el camp elctric sigui nul.
Resultat: Certa: D/2
Certa
15. (PAU setembre 04)Una partcula de massa m, carregada elctricament i lligada a
lextrem duna corda, es mant en equilibri dins dun camp
elctric horitzontal uniforme. Assignem els nombres: 1: la
crrega s positiva; 2: la crrega s negativa; 3: el camp
elctric apunta cap a lesquerra i 4: el camp elctric apunta
cap a la dreta. Tria, de les possibilitats segents, la que
correspongui a la situaci representada en la figura i
justifican la resposta:
a. 1 i 4
b. 2 i 3
c. 1 i 3
d. 2 i 4
Resultat: c o d (les dues sn vlides)
16. (PAU juny 06) Un electr inicialment en reps es deixa lliure en un punt de lespai, en
presncia del camp elctric creat per una crrega puntual positiva.
a. Quan lelectr es desplaa en el camp elctric: a) Augmenta la seva energia
potencial electrosttica. b) Segueix el sentit de les lnies de camp. c) Es mou en
la direcci de potencial elctric creixent.
b. Quan lelectr es desplaa entre dos punts del camp que tenen una diferncia
de potencial de 1.000 V: a) La seva energia cintica augmenta en 1.000 J. b)
La seva energia cintica augmenta en 1.000 eV. c) La seva energia mecnica
augmenta en 1.000 eV.
Resultat: a.c), b.b)
-q +q
+q -q
A
-q -q
-q -q
B
-q +q
-q +q
C
Fsica
Batxillerat

84

2. Problemes
1. Calcula a quina distncia haurien de situar-se un electr i un prot de manera que la
seva fora datracci elctrica iguals al pes del prot.
Resultat: 0,12 m
2. Recordes la definici dun mol? Quina crrega t un mol delectrons?
Resultat: 96.000 C
3. Compara numricament la fora gravitatria amb la fora elctrica entre dos
electrons.

4. Tenim tres objectes carregats idnticament situats segon la figura. La fora que
produeix A sobre B s de 3.10
-6
N.
a. Quina fora fa C sobre B?
b. Quina s la fora resultant sobre B?
c. Quina s la crrega de les tres partcules?
Resultat: 12.10
-6
N
9.10
-6
N
3,65.10
-8
C
5. (PAU setembre 03) Una crrega puntual Q crea en un punt de lespai un camp elctric
dintensitat 10 N/C i un potencial elctric de 3 V. Determina el valor i el signe de la
crrega.
Dada: k = 1/(4
0
) = 9 10
9
Nm
2
/C
2

Resultat: -1.10
-10
C
6. (PAU juny 04) Una esfera conductora de radi 2 cm t una crrega de 3 C.
a. Quant val el potencial elctric creat per lesfera en un punt que dista 3 cm del
centre de lesfera?
b. Quant val el camp elctric creat per lesfera en un punt que dista 1 cm del
centre de lesfera?
Dada: k = 1/(40) = 9 10
9
N m
2
/C
2
.
Resultat: 9.10
5
V
0 N/C
7. (PAU setembre 02) En cadascun dels vrtexs dun triangle equilter de costat l = 3 m
hi ha situada una crrega elctrica puntual q = +10
4
C. Calcula el mdul de la fora
total que actua sobre una de les crregues a causa de la seva interacci amb les
altres dues.
Dada: k = 9.10
9
N.m
2
/C
2
Resultat: 52 N
8. (PAU setembre 97) Dues crregues elctriques positives de 5 C cadascuna estan
situades sobre leix de les x, una a lorigen i laltra a 10 cm de lorigen en el sentit
positiu de leix.
2 m 1 m
A B C
Fsica
Batxillerat

85
Dada: 1/(4
o
) = 9.10
9
N.m
2
/ C
2

a. Calculeu el camp elctric, en mdul, direcci i sentit, al punt x= 2 cm i tamb al
punt x= 15 cm
b. En quin punt de leix el camp s nul
Resultat: 105,46.10
6
N/C
20.10
6
N/V
5 cm
9. Dues crregues iguals separades entre elles 4 cm es fan una fora de 18 N.
a. Quina ser la fora que actuar entre elles si les ajuntem fins a 2 cm?
b. I si les separem fins a 12 cm, quina ser la fora aleshores?
Resultat: 72 N
2N
10. Calcula la fora resultant que actua sobre la crrega q1 (40 C) produda per les
crregues q2 i q3 (8 mC i 3 mC) situades com a la figura.
Resultat: 69,12 N i 27,84 N j
11. (PAU setembre 98) Es col.loquen quatre crregues en els vrtexs dun
quadrat. Raona quina ser la direcci del camp elctric
en el centre del quadrat si:
a. Q
A
= Q
B
= Q
C
= Q
D

b. Q
A
= Q
B
= Q
C
= Q
D

(Q
A
s positiu en tots dos casos)
12. Una partcula de massa 10
-11
kg i crrega negativa de -
1.10
-13
C es troba en equilibri en un camp elctric
vertical.
a. Quin sentit t el camp elctric?
b. Quin s el seu mdul?
Resultat: 980 N/C
13. (PAU juny 01) La posici relativa de tres crregues elctriques positives A, B i C s la
representada a la figura. Si el mdul del camp elctric creat per cadascuna al punt O
val: E
A
= 0,06 N/C; E
B
= 0,04 N/C; E
C
= 0,03 N/C. Quines seran les components del
camp total creat a O? Quant valdr el mdul daquest
camp?
Resultat: Ex = 0,03 N/C; Ey = -0,04 N/C
0,05 N/C
14. Dues crregues de 2 C i -3 C estan situades en els
punts de coordenades (1,0) i (-1, 0) respectivament. Si
Y (m)


3





1
1 3 x (m)
q1
q3
q2
O
A
C
B
D
A
B
C
O
Fsica
Batxillerat

86
les coordenades sexpressen en metres, calcula:
a. El camp elctric en lorigen de coordenades.
b. El camp elctric en el punt (0, 1).
c. En quin punt de la recta de les abscisses el camp elctric ser zero?
Resultat: 4,5.10
4
N/C
1,62.10
4
N/C
9,9 m
15. Dues crregues de 20 C i 30 C estan situades en els punts (3, 2) m i (-5, 4) m
respectivament.
a. Calcula la fora que actua sobre la crrega negativa, expressant el resultat
vectorialment i en mdul.
Resultat: 0,077 N i 0,019 N j
0,079 N
16. (PAU juny 06) Tres partcules carregades, q
1
= -1 C, q
2
= 3 C, q
3
= -2 C, es troben
sobre un pla en els punts de coordenades P
1
= (0,0), P
2
= (10,0) i P
3
= (0,10), respec-
tivament. Totes les coordenades sexpressen en m. Calcula:
a. La fora elctrica que actua sobre q
1
.
b. EI potencial elctric en el punt P
4
= (0,5).
c. La variaci denergia potencial elctrica que experimenta un electr quan el
desplacem del punt P
4
= (0,5) al punt P
5
= (0,15).
Dades: q
e
= -1 ,602.10
-19
C, k= 1/(4
o
) = 9,0.10
9
Nm
2
C
-2

Resultat: (2,710
-4
, -1,7910
-4
) N
-2.985,1 V
-4,5310
-17
J
17. Al capdavall dun pla inclinat 30 tenim una crrega de 3 mC. A quina distncia sobre
la canal es mantindr un segon objecte de 200 g de massa i 5 C de crrega.
Considerem que no hi fricci de lobjecte amb el pla inclinat.
Resultat: 11,7 m
18. Dues esferes carregades amb 1 C cadascuna pengen de dos fils de 40 cm lligats al
mateix punt del sostre. Quina massa han de tenir les esferes si langle entre els dos
fils s de 60.
Resultat: 9,9 .10
-3
kg
19. (PAU juny 99) Una petita esfera de massa 0,5 g i crrega elctrica negativa q = -
3,6.10
-6
C penja dun fil. Com que lesfera est situada en una regi on hi ha un camp
elctric horitzontal dintensitat E = 800 N/C, el fil forma un angle respecte a la
vertical.
a. Fes un esquema amb totes les forces que actuen
sobre lesfera. Raona quin ha de ser el sentit del
camp elctric.
b. Quant val langle ?
c. Si es trenca el fil, quant valdran els components
horitzontal i vertical de lacceleraci de lesfera?
Quina ser la velocitat de lesfera 2 segons
desprs de trencar-se el fil?
Resultat: 30
5,76 i -9,8 m/s
2
; 23,08 m/s
20. (PAU juny 00) Dues crregues elctriques positives q
1
i q
2
estan separades per una
distncia d1 m. Entre les dues hi ha un punt, situat a 55 cm de q
1
, on el camp
elctric s nul. Sabent que q
1
= +7 C, quant valdr q
2
?
m

Fsica
Batxillerat

87
Resultat: 4,68 C
21. (PAU juny 98) Dues partcules amb crregues +q i 2q estan separades 1 m. En
quin punt de la recta que passa per les dues crregues el potencial elctric s nul?
Resultat: 1/3 m
22. (PAU juny 08) Una esfera petita de massa 250 g i crrega q
penja verticalment dun fil. Apliquem un camp elctric constant
de 10
3
N/C dirigit al sentit negatiu de leix dabscisses i
observem que la crrega es desvia cap a la dreta i que queda
en reps quan el fil forma un angle de 37amb la v ertical.
a. Dibuixeu lesquema corresponent a les forces que
actuen sobre la crrega q en aquesta posici dequilibri.
Quin signe t la crrega q?
b. Calculeu la tensi del fil.
c. Determineu el valor de la crrega q.
Resultat: q < 0
3,07 N
-1,8510
-3
C
23. (PAU juny 01) En cadascun dels vrtexs dun quadrat de 2 m de costat hi ha una
crrega Q = + 5 C. Quant valdran el camp i el potencial elctrics en el centre del
quadrat?
Dada: 1/(4
0
) = 9.10
9
N.m
2
/C
2

Resultat: 0 N/C
1,27.10
5
V
24. (PAU juny 10) Entre les armadures del condensador planoparallel de la figura
apliquem una diferncia de potencial de 200 V. A linterior del condensador roman en
equilibri una crrega de 15 C, de 20 g de massa, penjada dun fil, tal com indica la
figura segent:
a. Determineu el camp elctric a linterior del
condensador. Indiqueu-ne el mdul, la direcci i el
sentit.
b. Dibuixeu les forces que actuen sobre la crrega.
Calculeu langle que forma el fil amb la vertical, , en la
figura.
NOTA: Leix z indica la vertical.
DADA: g = 9,80 m/s
2
.
Resultat: 10.000 N/C horitzontal cap a la dreta
p=0,2 N, Fe=0,15 N, T=0,25 N i =37,4
25. Un prot es mou entre dos punts que tenen una diferncia de potencial de 10.000 V.
Si la velocitat del prot en el primer punt s de 10 m/s, quina velocitat tindr en el
segon punt?
Nota: has de consultar la crrega i la massa del prot.
Resultat: 1,38.10
6
m/s
26. (PAU juny 03) Una esfera metllica de 10 cm de radi es carrega amb una crrega
positiva de 10
-5
C. A continuaci es connecta a una altra esfera metllica, de 20 cm
de radi, inicialment descarregada, i seguidament es desconnecta della. Calcula la
crrega de cada esfera a la situaci final.
Resultat: 3,33 i 6,66 C
Fsica
Batxillerat

88
27. (PAU setembre 98) Les lnies MP, NR i OS de la figura representen superfcies
equipotencials dun camp elctric uniforme de 1.000 N/C.
a. Quin s el treball necessari per portar una crrega de 2 mC des de O fins a R?
b. Quina s la distncia entre Pi S?
Resultat: 0,02 J
0,02 m
28. Entre dos punts dun camp elctric uniforme separats 3 cm hi ha una diferncia de
potencial de 100 V.
a. Quin s el mdul daquest camp?
b. Quina fora exercir sobre una partcula de 4 C de crrega?
Resultat: 3.333 N/C
0,0133 N
29. (PAU juny 99) En una regi de lespai hi ha un camp elctric uniforme de mdul E =
10
5
N/C (veure la figura).
a. Quina s la diferncia de potencial entre dos punts A i B daquesta regi
separats 2 cm si la direcci AB s paral.lela al camp elctric? I entre dos punts
A i C tamb separats 2 cm si la direcci AC s
perpendicular al camp elctric?
Un prot (q
p
= 1,6.10
-19
C, m
p
= 1,67.10
-27
kg), que en
linstant inicial t una velocitat v
0
= 2.10
5
m/s, es mou
sobre una recta en la mateixa direcci del camp, per en
sentit contrari.
b. Quant val el treball efectuat per la fora elctrica sobre el prot des de linstant
inicial fins que la seva velocitat s nul.la?
c. Quina s la distncia recorreguda pel prot en aquest mateix interval de
temps?
Resultat: 2,1 V i 0 V
- 3,34.10
-17
J
2,08710
-3
m
30. (PAU juny 09) Un electr penetra en un camp elctric uniforme de mdul E = 4,0010
4

N/C a una velocitat de mdul v
0
= 10
6
m/s, perpendicular a
la direcci del camp, tal com mostra la figura. Calculeu el
mdul de lacceleraci que experimenta lelectr i indiqueu-
ne la direcci i el sentit. Feu un dibuix de la trajectria
aproximada que seguir lelectr. Justifiqueu quina ser
lequaci de la grfica que representa aquesta trajectria i
calculeu-la.
DADES: m
e
= 9,11 10
31
kg; q
e
= 1,60 10
19
C.
Resultat: 7,0310
15
m/s
2

31. A ltom dhidrogen, lelectr descriu al voltant del nucli una circumferncia de radi
5,3.10
-11
m. Aplicant-hi el model de Rutherford, quina velocitat lineal t lelectr?
E
M N O
P R S
30 V 20 V 10 V
C
A B
Fsica
Batxillerat

89
Resultat: 2,18.10
6
m/s
32. Llancem horitzontalment amb una velocitat de 10 m/s una bola de 100 g amb una
crrega de 5 C positiva just pel mig dun condensador format per dues plaques
conductores separades 10 cm i amb una diferncia de potencial entre elles de 50.000
V. Suposem que el camp elctric entre les plaques s constant i fora delles s nul.
a. Quin s el valor del camp dins del condensador?
b. Quina s la fora total que actua sobre la bola?
c. Descriu la trajectria que seguir.
d. Quant temps tardar en travessar tot el condensador?
e. Calcula el punt exacte per on sortir del condensador o b el punt on xocar
amb alguna placa.
Resultat: 500.000N/C
1,5 N
0,05 s
1,875 cm
33. (PAU setembre 97) Un electr entra amb una velocitat v
o
en una zona de lespai on hi
ha un camp elctric E vertical creat per les armadures dun condensador. Un cop
lelectr es troba a dins del condensador,
a. Quines sn les forces que actuen sobre lelectr i quines direccions i quins
sentits tenen? Fes-ne una estimaci i valora si t sentit negligir els efectes de la
gravetat.
b. Quin moviment descriur lelectr? Escriu lequaci de la seva trajectria tot
considerant com a origen de coordenades el punt A dentrada al condensador.
c. Quant de temps trigar lelectr a sortir de lespai interior del condensador?
Quines seran les coordenades x i y del punt de sortida?
Dades: E = 10 N/C; m
e
= 9,1.10
-31
kg; q
e
= -1,6.10
-19
C; v
o
= 8.10
5
m/s; d = 10 mm
Resultat: 1,6.10-18 N
9.10-30 N
r = 8.10
5
m/s t i + 8,75.10
11
m/s
2
t
2
j
0,01 m, 1,33.10
-4
m
34. Calcula el treball necessari per traslladar una crrega de 3.10
-5
C en els segents
casos:
a. Des dA fins a B.
b. Des dA fins a C.
50 cm
0 V
50.000 V
10
cm
d
E V0
A B +2.10
-5
C C
3 m 3 m 6 m
Fsica
Batxillerat

90
c. Des de B fins a A.
Resultat: 0,9 J
0 J
-0,9 J
35. Tenim dues crregues de 6 C separades 8 cm entre elles. Calcula el treball que
haur de fer per traslladar una crrega de 3 C des del punt A al punt B.
Resultat: - 2,7 J
36. El potencial creat per una crrega Q en un punt A s 300 V i la intensitat de camp en
el mateix punt s 200 N/C. Quina s la distncia des de la crrega al punt A?
Resultat: 1,5 m
37. (PAU setembre 97) Dues crregues elctriques positives de 5 mC cadascuna estan
situades sobre leix de les x, una a lorigen i laltra a 10 cm de lorigen en el sentit
positiu de leix.
Dada: 1/(4
o
) = 9.10
9
N.m
2
/ C
2

a. Calcula el potencial elctric, al punt x = 5 cm i tamb al punt x = 15 cm
b. En quin punt de leix el camp s nul?
Resultat: 18.10
8
V i 12.10
8
V
x = 5 cm
38. (PAU juny 02) El camp elctric creat en un cert punt de lespai per una crrega
elctrica Q puntual i positiva val E = 200 N/C. El potencial elctric en aquest mateix
punt s V = 600 V. Deduu el valor de la crrega elctrica Q.
Dada: k = 9 . 10
9
N.m
2
/C
2

Resultat: 0,2 C
39. (PAU juny 08) Dues crregues puntuals de +2 C i +20 C es troben separades per
una distncia de 2 m.
a. Calculeu el punt, situat entre les dues crregues, en qu el camp elctric s
nul.
b. Busqueu el potencial elctric en un punt situat entre les dues crregues i a 20
cm de la crrega menor.
c. Determineu lenergia potencial elctrica del sistema format per les dues
crregues.
DADES: k = 1/(4
0
) = 9 10
9
N m
2
/C
2
.
Resultat: 0,48 m
19010
3
V
0,18 J
40. Quina s lenergia despresa en separar dues crregues elctriques de 3 C i 8 C
des duna distncia de 10 cm fins a linfinit.
Resultat: 2,16 J
41. Tres crregues sn situades a tres dels vrtexs dun
quadrat de 2 m de costat. Calcula:
a. El vector camp elctric en el punt A situat al centre
del quadrat.
A B
4 cm 4 cm 4 cm
A
6 C -6 C
B
8 C
Fsica
Batxillerat

91
b. El treball necessari per traslladar una crrega de 6 C des de linfinit fins al punt
A.
c. El treball necessari per traslladar aquesta mateixa crrega des dA fins a B.
Resultat: 28.460 N/C
305.470 J
42.021 J
42. (PAU juny 02) En dos vrtexs oposats dun quadrat de 10 cm de costat hi ha dues
crregues iguals Q = + 1 C.
a. Quant valen les components horitzontal i vertical
del vector camp elctric en els vrtexs A i B? I en
el centre del quadrat O?
b. Quin ser el potencial elctric en els punts A i O?
c. Quin seria el treball necessari per portar una
crrega de prova q = +0,2 C des dun punt molt
lluny fins al punt O? Quant valdria aquest treball
si la crrega de prova fos q = 0,2 C?
Compareu ambds resultats i comenteu quin s el
significat fsic de la diferncia entre aquests.
Dada: k = 9 . 10
9
N.m
2
/C
2

Resultat: 9.10
5
N/C i 0 N/C
180 i 254 kV
0,0508 J
43. (PAU juny 10) Dues crregues elctriques puntuals idntiques, de valor q = 1,6010

19
C, estan fixes en els punts (a, 0) i (a, 0), on a = 30 nm. Calculeu:
a. Les components del camp elctric creat per
les dues crregues en el punt A, de
coordenades (0, a).
b. El treball necessari per a portar una crrega
Q = 3,2010
19
C des del punt A fins a
lorigen de coordenades. Interpreteu el signe
del resultat.
DADES: k = 1/4
0
= 9,0010
9
Nm
2
C
2
, 1nm =
10
9
m.
Resultat: (0, -1,1310
6
) N/C
8,9610
-21
J
44. (PAU juny 04) Tres crregues elctriques puntuals, positives, de 10
4
C cadascuna,
estan situades als vrtexs dun triangle equilter de m de costat. Calcula:
a. El valor de la fora electrosttica que actua sobre cada crrega per efecte de
les altres dues.
b. El potencial elctric en el punt mitj dun costat qualsevol del triangle.
c. Lenergia potencial electrosttica emmagatzemada en el sistema de crregues.
Dada: k = 1/(40) = 9 10
9
N m
2
/C
2
.
Resultat: 52 N
2,7.10
6
V
1,56.10
2
J
45. (PAU setembre 06) Tres crregues elctriques puntuals i positives es troben situades
als vrtexs dun triangle equilter de costat 3 m. Dues daquestes tenen crrega q i la
tercera t crrega 2 q, essent q = 10
4
C. Calculeu:
a. El potencial elctric en el punt mitj del costat en qu es troben les dues
crregues ms petites (punt P).
b. El camp elctric en el mateix punt P.
O
Q
Q
A
B
Fsica
Batxillerat

92
c. El treball que cal fer per traslladar la crrega 2 q des del vrtex on es troba fins
al punt P.
Dada: k = 1/(4
0
) = 9,0 10
9
Nm
2
C
2

Resultat: 3,2810
6
V
810
5
(0, -1) N/C
2,1 J
46. (PAU juny 05) Considera dues crregues idntiques de valor q = 3 C situades als
vrtexs de la base dun triangle equilter de costat r = 2 m. Determina:
a. El camp elctric creat per aquestes crregues en el vrtex superior del triangle.
b. El treball necessari per portar una crrega positiva d1 C des de linfinit fins al
vrtex superior del triangle.
c. Lenergia potencial duna crrega positiva d1 C collocada al vrtex superior
del triangle.
Dada: k = 1/(4
0
) = 9,0 10
9
Nm
2
C
2

Resultat: (0, 11.691) N/C
-2,710
-2
J
-2,710
-2
J
47. Tenim dues crregues positives de 6 C cadascuna i separades entre elles 6 cm.
Nota: les dues crregues i els punts A i B estan en un pla horitzontal.
a. Calcula el camp elctric al
punt A
b. Calcula el potencial
elctric en aquest mateix
punt.
c. Quin s el camp elctric i
el potencial elctric al
punt mig entre les dues
crregues (punt B)?
d. Quina energia elctrica
tindr una petita bola de 4
grams que t una crrega
negativa de 5 C situada
al punt A?
e. Quina ser la seva energia quan estigui a B?
f. Si deixem anar aquesta bola des dA, quina ser la seva velocitat quan passi
per B?
g. Amb quina velocitat haurem de llenar aquesta mateixa bola des del punt B
per tal que arribs just fins linfinit?
48. (PAU juny 04) Considera dues crregues iguals, cadascuna de valor Q = 10
5
C, fixes
en els punts (0,2) i (0,2). Les distncies es mesuren en m i la constant de Coulomb
val k = 1/(40) = 9 10
9
N m
2
/C
2
.
a. Calcula el camp elctric en el punt (2,0). Determina la fora elctrica total que
experimentaria una petita crrega q = 10
6
C situada en aquest punt.
b. Determina el treball elctric que un agent extern ha hagut de fer sobre la
crrega q per portar-la des de linfinit fins al punt (2,0) sense modificar la seva
energia cintica.
c. Suposa que la crrega q t una massa de 3 g i es troba en reps en el punt
(2,0). Calcula la velocitat amb qu arriba al punt (3,0).
A
B
6 cm
4

c
m

Fsica
Batxillerat

93
Resultat: 1,59.10
4
N/C
1,59.10
-2
N
6,36.10
-2
J
3,02 m/s
49. (PAU setembre 08) Dues crregues elctriques puntuals de +3 C i 7 C es troben
situades, respectivament, en els punts (0, 3) i (0, 5) dun pla. Calculeu:
a. El camp elctric que creen aquestes crregues en el punt P(4, 0).
b. La diferncia de potencial V(O) V(P), on O s el punt (0, 0).
c. El treball que cal fer per a traslladar una crrega de +5 C des del punt O(0, 0)
fins al P(4, 0). Interpreteu el signe del resultat.
NOTA: Les coordenades dels punts sexpressen en metres.
DADES: k = 1/(4
0
) = 910
9
Nm
2
C
2
.
Resultat: Ex=-97 N/C, Ey=-1,849 N/C
844 V
4,2210
-3
J
50. (PAU reserva 04) Una crrega elctrica puntual Q = +2 10
8
C est fixa en el punt A,
de coordenades (4,0). Una segona crrega idntica a lanterior est fixa en el punt B,
de coordenades (4,0). Les distncies estan donades en m. Dada: k = 1/(4
0
) = 9
10
9
N m
2
/C
2
. Determina:
a. El mdul, la direcci i el sentit del camp elctric a lorigen de coordenades (O) i
en el punt P, de coordenades (0,3).
b. El potencial elctric en aquests mateixos punts.
c. Suposa que una crrega positiva q es mou des de P fins a O seguint leix y.
Analitza com es modifica la velocitat de q (augmenta, disminueix o es mant
constant) a causa de la interacci amb les crregues fixes. Raona la resposta.
Resultat: 8,64 N/C
90 V i 72 V
disminueix
51. (PAU juny 09) Un dipol elctric s un sistema constitut per dues crregues del mateix
valor i de signe contrari, separades per una distncia fixa. Sabem que la crrega
positiva dun dipol est situada en el punt (0, 0), que la negativa s en el punt (3, 0) i
que el valor absolut de cada una de les crregues s 10
4
C. Calculeu:
a. El potencial elctric creat pel dipol en el punt (0, 4).
b. Lacceleraci que experimenta un prot situat en el punt mitj del segment que
uneix les dues crregues del dipol, si el deixem inicialment en reps en aquest
punt.
c. Lenergia necessria per a separar les crregues del dipol fins a una distncia
doble de la inicial.
NOTA: Les coordenades sexpressen en metres.
DADES: q
prot
= 1,6010
19
C; m
prot
= 1,6710
27
kg; k = 1/4
0
= 9,0010
9
Nm
2
/C
2
.
Resultat: 4510
3
V
7,6710
13
m/s
2

15 J
52. (PAU setembre 09) Tenim dues crregues elctriques de valors q
1
= +10
3
C, q
2
=
10
4
C, situades en els punts (0, 3) i (3, 0), respectivament. Determineu:
a. Les components del camp elctric en el punt (0, 0).
b. Lenergia potencial electrosttica del sistema.
c. El treball que cal fer per a traslladar una crrega Q = +10
4
C des de linfinit fins
al punt (0, 3). Interpreteu el signe del resultat obtingut.
NOTA: Les coordenades dels punts sexpressen en metres.
Fsica
Batxillerat

94
DADES: k = 1/(4
0
) = 9,010
9
Nm
2
/C
2
.
Resultat: -10
6
N/C i -10
5
N/C
-212 J
129 J
53. (PAU reserva 04) Tenim tres superfcies equipotencials, A, B i C, planes i paralleles,
en el si dun camp elctric uniforme representat per les lnies de fora (o lnies de
camp) de la figura. Els potencials de les
superfcies sn de 60 V, 40 V i 80 V.
a. Indica de forma raonada a quina
superfcie correspon cadascun
daquests valors.
b. Si la distncia entre dues superfcies
equipotencials consecutives s de 5
cm, determina el valor del camp.
Resultat: A = 80 V, B = 60 V i C = 40 V
400 V/m
54. (PAU setembre 00) Al laboratori tenim dues plaques metl.liques de gran superfcie
col.locades en forma horitzontal i paral.leles. Les plaques estan separades 5 cm i
tenen crregues iguals per de signe contrari. El camp elctric a lespai entre les
plaques es pot suposar constant. Si en col.locar un electr (m
e
= 9,1.10
31
kg, q
e
=
1,6.10
19
C) al centre, aquest resta en reps:
a. Dibuixa les forces que actuen sobre lelectr i indican lorigen. Raona quin ser
el signe de la crrega elctrica de la placa superior.
b. Quant val el camp elctric en el punt on est situat lelectr? Fes un dibuix i
indican la direcci i el sentit del camp elctric.
c. Quina s la diferncia de potencial elctric entre les plaques?
Resultat: Positiu
5,57.10
-11
N/C vertical i cap avall
2,78.10
-12
V
55. (PAU setembre 05) Un condensador pla t les plaques metlliques verticals i
separades 2 mm. En el seu interior hi ha un camp elctric constant, dirigit cap a
lesquerra, de valor 105 N/C.
a. Calcula la diferncia de potencial entre les plaques del condensador. Fes un
esquema del condensador i indica quina placa s la positiva i quina la negativa.
b. Calcula la diferncia de potencial entre dos punts A i B de linterior del
condensador separats 0,5 mm i collocats de manera que el segment AB s
perpendicular al camp elctric.
Justifica la resposta.
c. Considera un electr a la regi entre les dues plaques del condensador. Si el
deixem anar des del reps molt a prop de la placa negativa, determina amb
quina energia cintica arriba a la placa positiva. Els efectes gravitatoris es
poden considerar negligibles.
Dades: crrega de lelectr q
e
= 1,60 10
19
C, massa de lelectr m
e
= 9,11 10
31

kg
Resultat: 200 V
0 V
3,210
-17
J
5 cm
e
-
Fsica
Batxillerat

95
56. (PAU setembre 09) En la grfica
segent es representa el potencial
elctric que hi ha a linterior dun
condensador planoparallel, en qu la x
indica la distncia a una de les
armadures del condensador. La
distncia entre les armadures s de 10
cm. Determineu:
a. La diferncia de potencial entre
les armadures.
b. Lequaci de la recta que ajusta
els punts de la grfica i la
intensitat del camp elctric a
linterior del condensador.
Resultat: 600V
V=600x+100 i 6.000 N/C
57. (PAU setembre 00) Una bola metl.lica de 100 g de massa amb una crrega elctrica
de 5 C penja verticalment dun fil de seda subjectat al sostre. Quan li apliquem un
camp elctric uniforme i horitzontal de mdul E = 2.10
5
N/C
i sentit com a la figura, la bola es desvia de la vertical fins a
assolir una nova posici dequilibri. En aquesta situaci,
a. Quina de les dues posicions representades amb lnia
de punts a la figura ser la dequilibri? Fes un
esquema de les forces que actuen sobre la bola.
b. Determina langle que forma el fil amb la vertical.
c. Calcula la tensi del fil en la posici dequilibri.
Resultat: Lesquerra
45,58
1,4 N
58. (PAU juny 10) Un dispositiu per a accelerar ions est constitut per un tub de 20 cm
de llargria dins del qual hi ha un camp elctric constant en la direcci axial. La
diferncia de potencial entre els extrems del tub s de 50 kV. Volem accelerar ions K
+

amb aquest dispositiu. Calculeu:
a. La intensitat, la direcci i el sentit del camp elctric dins de laccelerador i el
mdul, la direcci i el sentit de la fora que actua sobre un i quan s dins del
tub.
b. Lenergia cintica que guanya li quan travessa laccelerador. La velocitat que
tindr li a la sortida del tub accelerador, si inicialment estava parat. Indiqueu
si, en aquest cas, cal considerar o no la variaci relativista de la massa.
DADES: m
i
K
+
= 6,510
26
kg; q
i
K
+
= 1,610
19
C; c = 3,0010
8
m/s.
Resultat: 2,510
5
N/C
8,010
-15
J // 5,010
5
m/s // No cal
59. (PAU juny 02) Una partcula de massa m = 3.10
2
kg t una crrega elctrica negativa
q = 8 C. La partcula es troba en reps a prop de la superfcie de la Terra i est
sotmesa a lacci dun camp elctric uniforme E = 5.10
4
N/C, vertical i dirigit cap al
terra. Suposant negligibles els efectes del fregament, trobeu:
a. La fora resultant (en mdul, direcci i sentit) que actua sobre la partcula.
b. El desplaament efectuat per la partcula durant els primers 2 segons de
moviment. Quin ser lincrement de lenergia cintica de la partcula en aquest
desplaament?
E
Fsica
Batxillerat

96
c. Si la partcula es desplaa des de la posici inicial fins a un punt situat 30 cm
ms amunt, quant haur variat la seva energia potencial gravitatria? I la seva
energia potencial elctrica?
Resultat: 0,11 N vertical cap amunt
7,1 m i 0,75 J
8,8.10
-2
J i -0,12 J
60. 60. 60. 60. (PAU juny 03) Dues esferes puntuals de 20 g de massa cadascuna estan carregades
amb la mateixa crrega elctrica positiva. Les esferes estan situades als extrems de
dos fils d1 m de longitud, tal com es veu a la figura. En la posici dequilibri cada fil
forma un angle de 30 amb la vertical.
a. Calcula la tensi dels fils en la posici dequilibri.
b. Calcula la crrega de cada esfera.
c. Calcula el camp elctric (mdul, direcci i sentit)
que shauria daplicar a lesfera de lesquerra per
mantenir-la en la mateixa posici dequilibri si no
exists lesfera de la dreta.
Dades: k = 1/(4
0
) = 9 10
9
Nm
2
/C
2
, g = 10 m/s
2
.
Resultat: 0,23 N
3,57 C
32.130 N/C

30 30
Fsica
Batxillerat

97

3. Electrocintica
1. (OIF febrer 01) Si a lampermetre A
2
de la figura es
llegeix 60 mA, quina ser la lectura de lampermetre A
1
?
a. 20 mA
b. 30 mA
c. 40 mA
d. 50 mA
Resultat: c
2. Un corrent de 0,25 A circula per una lmpada
dincandescncia. Calcula:
a. Quina crrega elctrica passa a travs della en dues hores de funcionament.
b. Quants electrons hauran circulat durant aquest temps?
Resultat:
1.800 C
1,125.10
22
e
-
3. (PAU juny 01) Per mesurar la resistncia dun element R sha fet el muntatge de la
figura i els resultats obtinguts sn els de la taula adjunta.
I (mA) V (V)
7,5 0,49
15 0,99
22,5 1,48
30 2,01
36 2,41
47,5 3,12
52 3,39

a. Dels aparells A1 i A2, quin ser el voltmetre i quin lampermetre? Per qu?
b. Quant val la resistncia de R?
Resultat: A1 ampermetre
A2 voltmetre
66
4. (PAU) Un generador de fem = 12 V es connecta a un circuit. Si quan hi circula una
intensitat de 10 A la tensi entre el borns del generador s d11,2 V, quina s la
resistncia interna del generador?
Resultat: 0,08
5. (PAU setembre 00) Raona si la diferncia de potencial en borns duna pila s ms
gran o ms petita que la seva f.e.m. Quina caracterstica ha de tenir la pila perqu
siguin iguals?
Resultat: Ms petita
r
int
= 0
6. (PAU juny 02) Dues bombetes iguals es connecten en paral.lel a un generador de
corrent continu. Si una de les bombetes es fon, raoneu si laltra lluir ms, menys o
igual que abans. Qu hauria passat si les bombetes haguessin estat connectades en
srie i una shagus fos?
Resultat: Igual
no lluir
R
A2
A1
400
800
A2
A1
Fsica
Batxillerat

98
7. Disposem de tres resistncies de 24 cadascuna. Calcula la resistncia equivalent si
sassocien de totes les maneres possibles.
Resultat: 72, 36,16 i 8
8. (PAU setembre 98) Raona si s vertadera o falsa lafirmaci segent: si dues
bombetes de 110 V i 75 W es connecten en srie i el conjunt salimenta dun
generador de 220 V, la potncia lluminosa s la mateixa que amb una bombeta de
220 V i 150 W connectada al mateix generador (suposa el mateix rendiment llumins
per a totes les bombetes).
Resultat: Vertader
9. (PAU setembre 98) Tenim dues bombetes amb les caracterstiques de voltatge i
potncia segents: luna amb 110 V i 75 W, i laltra amb 220 V i 150 W.
a. Quina tindr una resistncia ms gran?
b. Per quina passar ms intensitat, suposant que cada una es connecti al
voltatge adequat?
Resultat: La de 220V
Igual
10. (PAU setembre 98) Quina magnitud fsica t com a unitat el kW.h? Calcula el factor
de conversi entre el kW.h i la seva unitat corresponent en el SI.
Resultat: 1 kW.h = 3,6.10
6
J
11. Tenim una bombeta de 125 V i 60 W. Quina resistncia li haurem de posar en srie
per poder connectar-la a la xarxa de 220 V?
Resultat: 198
12. (PAU juny 01) Tenim dues bombetes amb les indicacions segents: 60W; 220V; 60W;
120V. Quants kW.h consumeix cada bombeta en 30 minuts? Quina t una resistncia
ms gran? Justifica les respostes.

13. Si escurcem la resistncia duna estufa elctrica, desprendr ms o menys calor que
abans?
Resultat: Ms
14. (PAU setembre 01) Una resistncia de 5,0 pot ser travessada per un corrent mxim
de 20 mA si no volem que es faci malb. Si li est arribant un corrent d1 A, com
haurem de connectar-li (en srie o en paral.lel) una segona resistncia per tal que
passin 20 mA a travs seu? Raona la resposta. Quin valor ha de tenir aquesta segona
resistncia?
Resultat: En paral.lel
0,1
15. Unim tres resistncies de 10 formant un triangle. Entre dos vrtexs daquest triangle
establim una diferncia de potencial de 20 V. Quina intensitat circular per cada
resistncia?
Resultat: 2 A i 1 A
16. (PAU setembre 01) El transport de corrent des de les centrals elctriques fins als
centres de consum es fa a voltatges elevats. Per qu?
Resultat: Per reduir prdues per efecte Joule
17. En el circuit de la figura lampermetre A1 senyala 100 mA, i lA3, 15 mA. Qu
senyalaran els altres ampermetres?
Fsica
Batxillerat

99
Resultat: 0,085 A
0,1 A
18. El voltmetre del circuit segent senyala 2,5 V. Qu indiquen els ampermetres?
Resultat: 1,25 A
1,875 A
19. Lampermetre del circuit de la figura indica 1,5 mA. Calcula la diferncia de potencial
entre els punts A i B.
Resultat: 3,375 mV
20. (PAU juny 97) En el circuit de corrent continu de la figura,
a. Calcula la intensitat que circula per cada branca.
b. Calcula la diferncia de potencial entre els punts a i b (Va - Vb).
c. Si volem substituir les quatre resistncies per una de sola, quant hauria de
valer aquesta?
Resultat: 0,75 i 0,5 A
3,5 V
9,6
21. (PAU juny 97) En el circuit de la figura, si les
resistncies internes de les piles estan incloses a les
resistncies de cada branca, calcula:
a. El valor que marca lampermetre A.
b. Els valors de V1 i V2.
c. Lenergia (en kW.h) que es dissipar en forma
de calor a la resistncia de 10 ohms durant 30

A2

A3

A1
A4
2 4
A1
A2 V
B
9
2
A
A
1
b
6
16
a
12 V
8
10
3A
5
V2
2 A
V1
10
5
A
Fsica
Batxillerat

100
minuts.
Resultat: 1 A
5 i 35 V
0,045 kW.h
22. (PAU setembre 97) Calcula la resistncia elctrica equivalent entre A i B,
a. Amb linterruptor C connectat.
b. Amb linterruptor C desconnectat.
Resultat: 1,33
1,33
23. (PAU juny 00) Sabent que les tres resistncies del diagrama sn iguals i que la
resistncia del conjunt s de 8 , quin ser el valor de cadascuna de les resistncies?
Resultat: 12
24. (PAU juny 98) Tres resistncies estan agrupades tal com sindica en la figura adjunta.
Si la diferncia de potencial entre A i B s de 40 V, quina intensitat circula per
cadascuna de les resistncies?
Resultat: 15, 10 i 5 A
25. (PAU setembre 98) En el circuit de la figura, la intensitat que circula per la resistncia
de 8 s d1 A.
a. Quina intensitat circular per cadascuna de les resistncies de 16 ?
b. Quina potncia es dissipar per efecte Joule en la resistncia de 20 ?
c. Quina intensitat circular per la resistncia de 6 ?
Resultat: 0,5 A
80 W
8 A
C
1
A
1
2 2
B
R R
R
3
8
4
A B
20
16
8
1
A
16
6
Fsica
Batxillerat

101
26. (PAU juny 99) Si la intensitat que circula per la resistncia de 5 val 1,25 A,
a. Qu marcar el voltmetre de la figura?
b. Quin s el valor de la resistncia R entre C i D?
c. Calcula lenergia despresa per la resistncia de 5 en 1 hora i lenergia
subministrada pel generador en aquest mateix temps.
Resultat: 10 V
2
28.125 i 90.000 J
27. (PAU juny 98) La central trmica del Bess genera, a ple rendiment, una potncia til
de 5.10
8
W.
a. Si el rendiment de la central s del 30%, quanta energia consumeix la central
en dues hores? Expressa el resultat en unitats del SI i en kW.h.
b. Quantes bombetes de 60 W i 220 V podrien funcionar simultniament amb
lenergia produda per aquesta central? Quina s la resistncia elctrica
daquestes bombetes en funcionament?
c. Quant costa lenergia til que produeix la central en un dia si el kW.h es paga a
quinze pessetes?
Resultat: 1,19.10
13
J
3,33.10
6
kW.h
8,33.10
6
bombetes i 806,6
180.10
6
ptes
28. Un corrent altern de tensi efica 25 V proporciona a una resistncia elctrica una
potncia de 100 W.
a. Quina intensitat efica circula per la resistncia?
b. Quanta energia sha donat a la resistncia en 30 minuts? (Expressa el resultat
en J i en kW.h)
29. Calcula la resistncia interna del generador del circuit representat sabent que
lampermetre indica 550 mA.
Resultat: 4,66
30. (PAU setembre 03)Dues bombetes B iguals, de tensi nominal 3 V i resistncia 20 ,
R
D
C
A
B
= 20 V
r = 1
5
8
V
4,5 V
6
2
A
= 6 V
R
B
B
Fsica
Batxillerat

102
es connecten en parallel a una font de tensi de 6 V i resistncia interna negligible. A
fi que les bombetes funcionin a la seva tensi nominal, es connecta al circuit una
resistncia R en srie, tal com es veu a la figura. Quin ha de ser el valor de R?
Resultat: 10
31. (PAU setembre 99) En un circuit com el de la figura realitzem una experincia que
consisteix a anar modificant el valor de la resistncia R i mesurar la diferncia de
potencial entre el seus extrems (V) i la intensitat dels
corrent (I) que la travessa. Per dur-la a terme disposem
dun generador de corrent continu de fem = 1,5 V, dun
conjunt de resistncies iguals de valor R
0
, dun voltmetre
i dun ampermetre. Els resultats que obtenim en
lexperincia sn els que sexposen en la taula segent:

R
0
2R
0
3R
0
4R
0
5R
0
V (V) 1,45 1,48 1,45 1,49 1,49
I (A) 4,85.10
-1
2,46.10
-1
1,64.10
-1
1,24.10
-1
9,9.10
-2

a. Fes un esquema indicant com col.locaries en el circuit el voltmetre i
lampermetre. Com ha de ser la resistncia interna de cadascun daquests
aparells?
b. Segons aquesta experincia, quin seria el valor de R
0
i quin marge derror
assignareu a aquest valor?
c. Quina de les mesures de la intensitat t una incertesa relativa ms gran? Per
qu els valors de V sn lleugerament inferiors a la fem del generador?
Resultat: 2,992
32. Troba la resistncia equivalent a lassociaci de resistncies representada en aquest
dibuix.
Resultat: 5
33. Per a cada resistncia del circuit calcula:
a. La diferncia de potencial aplicada.
b. La intensitat que hi circula.

R
2
3
2 1
2
2
Fsica
Batxillerat

103
Resultat: 8,04; 3,22; 3,22; 5,6; 5,6 i 5,6 V
1,34; 0,8; 0,54; 1,4; 0,7 i 0,7 A
34. (PAU setembre 99) Lampermetre del circuit representat en la figura marca 0,2 A.
Troba:
a. La resistncia equivalent entre M i N i
la fem del generador.
b. La intensitat per a cadascuna de les
dues branques entre M i N i la
indicaci del voltmetre.
c. Lenergia subministrada pel
generador en 10 minuts i la potencia
despresa en la resistncia de 6
Resultat: 5 i 3,2 V
0,1 A; 0,1 A i 0,3 V
384 J i 0,06 W
35. (PAU juny 00) En el circuit de la figura, quan
linterruptor B est tancat i el C est obert, lampermetre A marca 0,375 A. Sabent
que = 4,5 V i r = 1 ,
a. Quin s el valor de la resistncia R?
b. Quina s la potncia dissipada en forma de calor dins el generador?
c. Qu marcar lampermetre si mantenim tancats simultniament els dos
interruptors B i C?
Resultat: 5
0,14 W
0,5625 A
36. (PAU setembre 02) Sabent que el voltmetre del circuit representat a la figura marca V
= 1,8 V, es demana:
a. La intensitat pel circuit i la resistncia
interna r del generador.
8
6
4
6
4
8
14 V
1
3 7
6
10
4

1
N M
V
A
R
, r
6
3
A
B
C
R1 = 3
= 2 V
r
R2 = 6
V
Fsica
Batxillerat

104
b. La potncia til del generador i la diferncia de potencial entre els extrems de la
resistncia R1.
c. Lenergia alliberada en forma de calor en tot el circuit durant un interval de
temps de 20 minuts.
Resultat: 0,2 A i 1
0,36 W i 0,6 V
480 J
37. (PAU juny 03) Al circuit de la figura, lampermetre A
2
marca una intensitat de 0,25 A.
Calcula:
a. La intensitat mesurada pels ampermetres A
1
i A
3
.
b. La caiguda de tensi mesurada pel voltmetre V.
c. El valor de la resistncia r.
Resultat: 0,4 A i 0,15 A
11,6 V
25,25
38. (PAU setembre 00) Una bateria de f.e.m. = 12 V i resistncia interna r = 1 es
connecta en srie amb una resistncia R = 20 i amb un motor de resistncia interna
negligible i f.c.e.m. = 4 V. Quant valdr la diferncia de potencial entre els extrems
de la resistncia R?
Resultat: 7,61 V
39. (PAU juny 02) La figura representa la grfica
diferncia de potencial - intensitat en una
resistncia R connectada a un generador de
corrent continu. Quanta energia emetr la
resistncia R en forma de calor si se li aplica una
diferncia de potencial de 200 V durant 15
minuts?
Resultat: 6.10
5
J
40. (PAU juny 03) Determina la lectura del voltmetre V, al circuit de la figura, sabent que
a la resistncia de 4 es dissipen 240 J cada minut.
0 2 I(A)
V (V)
120
12 V, 1
10
6
A2
A3
A1
r
V
10
4
V
10
Fsica
Batxillerat

105
Resultat: 2 V

Fsica
Batxillerat

107
Gravitaci
1. Dades
G = Constant de gravitaci universal = 6,67.10
-11
N.m
2
/kg
2


Cos Massa (kg) Radi (km) Distncies (km)
Terra 6.10
24
6.400 Terra Sol 150.000.000
Lluna 7,4.10
22
1.740 Terra Lluna 384.000
Sol 2.10
30
695.000
Venus 4,8.10
24
6.310

Fsica
Batxillerat

108

2. Conceptes
1. (PAU) Raona si s certa l'afirmaci segent: "No cal fer cap treball per moure un
objecte de massa m sobre una superfcie equipotencial".

2. (PAU juny 97) Un astronauta dins d'un satl.lit en rbita al voltant de la Terra a 250
km nota que no pesa. Aix succeeix perqu s negligible la gravetat a aquesta alada
o per alguna altra ra? Explica-ho.

3. (PAU juny 98) Si el radi de la Terra queds redut a la meitat per es mantingus la
seva massa, quina seria la intensitat del camp gravitatori sobre la nova superfcie
terrestre? Es modificarien les rbites dels satl.lits que giren al voltant de la Terra?
Raona la resposta.

4. (PAU setembre 97) Per qu no podria haver-hi rbites tancades si la fora gravitatria
fos repulsiva?

5. (PAU juny 04) Dos satllits A i B tenen la mateixa massa i giren al voltant de la Terra
en rbites circulars, de manera que el radi de lrbita dA s ms gran que el radi de
lrbita de B.
a. Quin dels dos satllits t ms energia cintica?
b. Quin dels dos satllits t ms energia mecnica?
Resultat: EcA < EcB
EmA > EmB
6. (PAU juny 04) Dos satllits que tenen la mateixa massa descriuen rbites circulars al
voltant dun planeta. Les rbites tenen radis a i b, amb a < b. Raona quin dels dos
satllits t ms energia cintica.
Resultat: Eca > Ecb
7. (PAU juny 08) Quina de les expressions segents dna lenergia amb qu cal llanar
un cos des de la superfcie terrestre perqu escapi del camp gravitatori?
a. mg
0
R
T

b. mg
0
R
T
2

c. mg
0
/R
T

Resultat: a
8. (PAU juny 08) Si la intensitat gravitatria en un punt exterior a la Terra val g
0
/16, es
pot assegurar que aquest punt es troba a una distncia de
a. 4R
T
de la superfcie terrestre.
b. 16R
T
del centre de la Terra.
c. Cap de les respostes anteriors no s correcta.
NOTA: g
0
representa lacceleraci de la gravetat a la superfcie terrestre, i R
T

representa el radi de la Terra.
Resultat: C
9. (PAU juny 09) Els cometes descriuen rbites ellptiques molt allargades al voltant del
Sol, de manera que la distncia del cometa al Sol varia molt. En quina posici
respecte al Sol el cometa va a una velocitat ms gran? I en quina va a una velocitat
ms petita? Justifiqueu les respostes utilitzant arguments basats en lenergia.
Fsica
Batxillerat

109
Resultat: Mnima i mxima distncia
10. (PAU juny 09) Suposem que la distncia entre la Terra i el Sol es redus a la meitat.
a. La fora datracci entre el Sol i la Terra seria a) el doble. b) la meitat. c) quatre
vegades ms gran.
b. La durada de lany terrestre a) disminuiria. b) augmentaria. c) seria la mateixa.
Resultat: a.c
b.a

Fsica
Batxillerat

110

3. Problemes
1. Quina s l'acceleraci de la gravetat a la superfcie del Sol? I a Venus? Consulta la
taula de dades del sistema solar.
Resultat: 273,4 m/s
2

8,09 m/s
2

2. Quant pesa una persona de 90 kg al cim de l'Everest (8.840 m)?
Resultat: 876,92 N
3. Calcula l'atracci gravitatria entre els dos protons de la molcula d'hidrogen si estan
separats 0'74.10
-10
m. La massa del prot s 1'673.10
-27
kg.
Resultat: 3,39.10
-44
N
4. Dues partcules alfa, nuclis d'heli, estan separades a una distncia de 1.10
-9
m.
Calcula la fora electrosttica amb que es rebutgen, la fora gravitatria amb que
s'atrauen i compara-les.
Resultat: 9,22.10
-10
N
2,98.10
-45
N
5. Tres masses de 1.000 kg cadascuna estan situades en els punts a, b i c (alineats).
Calcula quin s el camp gravitatori que crea el conjunt de les tres masses en el punt
P. Realitza el clcul vectorial i desprs calcula'n el mdul i la direcci.
Resultat: 1,14.10
-9
m/s
2

6. Un astronauta que a la Terra pesa 700 Newtons , arriba al planeta Venus i es pesa a
la seva superfcie. Descomptant el pes de l'equip i accessoris resulta que el seu pes
s de 600 Newtons. Si considerem que el dimetre de Venus s gaireb igual al de la
Terra, calcula la massa del planeta Venus.
Resultat: 5,14.10
24
kg
7. (PAU juny 06) Un hipottic planeta t la mateixa massa que la Terra i un radi doble.
a. Quant val la gravetat a la superfcie d'aquest planeta?
b. Si traslladem al planeta un rellotge de pndol que a la Terra estava perfecta-
ment ajustat, s'avana o s'endarrereix? Per qu?
Resultat: g0/4
el perode augmenta i per tant sendarrereix
8. Quin seria el valor del camp gravitatori en el centre d'un
quadrat de 5 metres de costat si en cada vrtex hi ha situada
una massa diferent (el valors sn correlativament 100 kg, 200
kg, 300 kg i 400 kg). Quina fora actuaria sobre una massa
P
10
m
a b c
10
m
10
m
100 kg
5 m
5 m
200 kg
400 kg 300 kg
Fsica
Batxillerat

111
de 50 kg situada en aquest punt? Quin s el potencial gravitatori en el centre d'aquest
quadrat?
Resultat: 1,5.10
-9
N/kg
7,54.10
-8
N
1,88.10
-8
J/kg
9. En Javier Sotomayor, recordman de salt d'altura, salta amb facilitat per sobre de 2,4
metres. El conviden als Jocs Llunmpics (tenen lloc cada quatre anys a la Lluna) i
salta amb la mateixa velocitat inicial que ho fa a la Terra. Calcula el rcord lluntic
d'alada que establir.
Resultat: 14,4 m
10. En Pep Boixaderes pertany al Club Atletisme Llagostera i la seva especialitat s el
llanament de pes. La seva millor marca personal s de 22 metres aconseguida,
lgicament, llenant la bola amb un angle de 45 graus. Si repets aquest llanament a
la Lluna, quina seria aleshores la seva millor marca?
Resultat: 65,97 m
11. (PAU juny 97) A quina distncia de la Terra la gravetat es redueix a una desena
part del seu valor a la superfcie? R
T
= 6.400 km
Resultat: 20.238 km
del centre
12. (PAU setembre 99) A quina altura sobre la superfcie de la Terra l'acceleraci de la
gravetat es redueix a la meitat? (Radi de la Terra = 6.400 km)
Resultat: 2.650 km
13. Fins a quina altura ens haurem d'enlairar perqu el valor del camp gravitatori es
redueixi en un 20 %?
Resultat: 755 km
14. Quin s el valor del camp gravitatori a la superfcie de Jpiter , si la massa s 300
vegades la de la Terra i el seu radi 11 vegades el de la Terra?
Resultat: 2,48.g
15. Deixem caure una pedra per un pou vertical que passa pel centre de la Terra i que
comunica amb les antpodes.
a. Demostra que el moviment d'aquesta pedra ser vibratori harmnic.
b. Quant temps tardar la pedra a tornar a les nostres mans (perode del
moviment)?
Resultat: 1,41 h
16. Quin treball hem de fer per portar una cos de 20 kg de massa des de la superfcie de
la Terra fins a un punt situat a 6.370 km d'altitud? Compara el resultat amb el que
obtindrem si considerssim constant l'atracci de la Terra.
Resultat: 6,25.10
8
J
17. Calcula aproximadament la velocitat amb qu arriba a la Terra un meteorit. Quines
hiptesis has fet en els teus clculs?
Resultat: 11.183 m/s
18. Des de la superfcie terrestre llancem verticalment i cap amunt un cos a una velocitat
inicial de 2.000 m/s. Calcula la seva altitud mxima respecte la superfcie de la Terra
suposant negligible el fregament amb l'atmosfera.
Resultat: 6.611 km
Fsica
Batxillerat

112
19. Un dels coets Pioneer que van anar a la Lluna va assolir una altitud mxima
aproximada de 125.000 km. Ignorant l'efecte de la Lluna, calcula la velocitat amb qu
el coet arribaria a l'atmosfera de la Terra en el seu retorn. Suposa que el coet va ser
llanat verticalment cap amunt i que l'atmosfera arriba fins a 130 km sobre la
superfcie de la Terra.
Resultat: 10.792 m/s
20. Troba la velocitat i l'energia total d'un satl.lit de massa m que orbita a 15.000 km
d'altura sobre la superfcie de la Terra.
Resultat: 4.324 m/s
9,35.10
6
m J/kg
21. (PAU juny 98) Un satl.lit artificial de massa 2.000 kg est en rbita circular al voltant
de la Terra a una altura de 3,6.10
6
m sobre la superfcie terrestre. Determina:
a. La relaci entre la intensitat del camp gravitatori aquesta altura i el seu valor a
la superfcie de la Terra.
b. Representeu la fora que actua sobre el satl.lit i calcula'n el mdul. Sobre quin
cos actuaria la fora de reacci corresponent?
c. Quant valdr la velocitat del satl.lit?
Dades: R
T
= 6.400 km; M
T
= 5,98.10
24
kg; G = 6,673.10
11
N.m
2
/kg
2

Resultat: 0,4096
8.004 N
6.326 m/s
22. (PAU setembre 97) Quina s la mnima velocitat vertical que hem de donar a un cos
perqu s'escapi de l'atracci de la Terra?
Dades: R
T
= 6.370 km; M
T
= 5,98.10
24
kg; G = 6,67.10
-11
N.m
2
/kg
2

Resultat: 11,19 km/s
23. (PAU juny 09) Calculeu la velocitat mnima a la qual sha de llanar verticalment cap
amunt un satllit des de la superfcie terrestre perqu assoleixi una altura igual que el
radi de la Terra.
DADES: G = 6,6710
11
Nm
2
kg
2
; M
T
= 5,9810
24
kg; R
T
= 6,3710
6
m.
Resultat: 7,9110
3
m/s
24. Quina s la velocitat d'escapada per a un cos situat a 2.000 km per sobre de la
superfcie terrestre.
Resultat: 9.761 m/s
25. Herg (el pare d'en Tintn) sempre va procurar
documentar-se correctament per elaborar els seus cmics,
tot i aix en aquest fragment del cmic de Tntin hi ha dues
errades fsiques. Les pots descobrir?

26. (PAU juny 98) Un satl.lit artificial de 100 kg de massa
s'eleva fins a certa altura H de la superfcie terrestre. En
aquesta posici s'encenen els coets propulsors, que li
comuniquen una velocitat de 7.000 m/s, de forma que el
satl.lit descriu rbites circulars. Calcula:
a. L'altura H de les rbites del satl.lit respecte de la superfcie de la Terra.
b. L'acceleraci del satl.lit en la seva trajectria i el temps que tarda a fer deu
rbites completes.
c. L'energia mecnica del satl.lit.
Fsica
Batxillerat

113
Resultat: 1.767 km
5,99 m/s
2

20,36 h
-2,45.10
9
J
27. Quina s aproximadament l'energia cintica, la potencial i la total de la Terra en el seu
moviment al voltant del Sol.
Resultat: 2,69.10
33
J
-5,33.10
33
J
-2,64.10
33
J
Resultat:
28. (PAU juny 97) Siguin dos satl.lits A i B de masses iguals m que es mouen en la
mateixa rbita circular al voltant de la Terra, que t massa MT , per en sentits de
rotaci oposats i, per tant, en una trajectria de xoc. El perode de rotaci, T, dels
satl.lits s de 24 h.
a. Demostreu que el radi de la trajectria satisf l'equaci
r
3
= GM
T
(T/2)
2
.
b. Quines sn la velocitat i l'energia mecnica dels satl.lits abans del xoc?
c. Si, com a conseqncia del xoc, un satl.lit s'incrusta en l'altre, quina ser la
velocitat del cos de massa 2m desprs del xoc?
d. Quin moviment seguir desprs del xoc el cos de massa 2m que en resulta?
e. Quant val la prdua d'energia mecnica?
Dades: m = 100 kg; M
T
= 5,98.10
24
kg; G = 6,673.10
11
N.m
2
/kg
2

Resultat: 3.073 m/s
- 4,72.10
8
J
0 m/s
- 9,44.10
8
J
29. Un satl.lit artificial gira entorn de la Terra a una velocitat de 7'5 km/s.
a. A quina altura es troba?
b. Pots relacionar la velocitat dels satl.lits amb la altura a la que es troben?
c. Pots representar-ho grficament?
Resultat: 715 km
v = (G.M / (RT + h))
30. Quin s el perode i la velocitat d'un satl.lit de la Terra que descriu una rbita circular
a una altitud de dos radis terrestres sobre la superfcie? Si la massa del satl.lit s de
4.000 kg, quina s la seva energia?
Resultat: 7,34 h
4.565 m/s
-4,17.10
10
J
31. Un satl.lit de 5.000 kg descriu una rbita circular al voltant de la Terra de 8.000 km
de radi. Calcula les seves energies cintica, potencial i total.
Resultat: 1,24.10
-11
J
-2,5.10
11
J
-1,26.10
11
J
32. Desprs de molt de temps i com a resultat de la fricci amb l'atmosfera, el satl.lit del
problema anterior disminueix el radi de la seva rbita, que ara s de 7.000 km.
a. Calcula els canvis produts en les seves velocitats lineal i angular, en l'energia
cintica, en l'energia potencial i en l'energia total.
Fsica
Batxillerat

114
Resultat:

7.072 m/s a 7.561 m/s
0,884.10
-3
rad/s a 1,08.10
-3
rad/s
1,25.10
11
J a 1,42.10
11
J
-2,5.10
11
J a -2,85.10
11
J
-1,25.10
11
J a -1,43.10
11
J
33. (PAU setembre 98) Respon a les segents preguntes:
a. A quina altura sobre la superfcie de la Terra la gravetat s la mateixa que
sobre la superfcie de la Lluna?
b. Quina energia potencial gravitatria respecte de la Terra tindria una persona de
50 kg situada a aquesta altura?
c. Amb quina energia cintica haurem de llanar un cos de 50 kg des de la
superfcie de la Terra perqu arribs a aquesta altura amb velocitat nul.la?
Suposa negligible el fregament.
Dades: G = 6,673.10
11
N.m
2
/kg
2
; g
L
=1,6 m/s
2
; R
T
= 6,38.10
6
m; M
T
= 5,98.10
24
kg
Resultat: 9.409 km
1,26.10
9
J
8,611 km/s
34. Dues masses de valor M sn fixes en els punts de coordenades (a, 0) i (-a, 0). Una
tercera massa m s'allibera en reps en el punt (0, b). Calcula la velocitat de la massa
m en passar per l'origen de coordenades.
Resultat:
35. La distncia entre la Terra i la Lluna s aproximadament de 380.000 km i el perode
de l'rbita de la Lluna, de 27,3 dies. Amb aquestes dades calcula la massa de la
Terra.
Resultat: 5,88.10
24
kg
36. Si la massa de la Lluna s 80 vegades ms petita que la de la Terra, la distncia entre
elles s d'uns 380.000 km, i partim de la hiptesi que sn els nics cossos de
l'Univers,
a. En quin punt ser zero el camp gravitatori?
b. Quan val en aquest punt el potencial gravitatori?
c. Quina seria la velocitat descapament en aquest punt?
Resultat: 341.787 km
-1,3.10
6
J/kg
1.612 m/s
37. En els vrtexs d'un triangle equilter de costat "a" tenim tres masses de valors m, 2m i
5m. Calcula el camp i el potencial gravitatori en el centre del triangle.

+
=
2 2
1 1
2
b a
a
GM v
Fsica
Batxillerat

115
Resultat: 10,81.G.m/a
2

-13,8.G.m/a
38. (PAU setembre 01) Quatre masses puntuals estan situades als vrtexs dun quadrat,
tal com es veu a la figura. Determina:
a. El mdul, direcci i sentit del camp gravitatori creat per les quatre masses en el
centre del quadrat.
b. El potencial gravitatori en aquest mateix punt.
c. Si col.loquem una massa M = 300 kg en el centre del quadrat, quant valdr la
fora sobre aquesta massa deguda a latracci gravitatria del sistema format
per les 4 masses? Indica quines sn les components horitzontal i vertical
daquesta fora.
Dades: m
1
= m
2
= m
3
= 100 kg; m
4
= 200 kg; L = 3 m; G = 6,67.10
11
N.m
2
/kg
2
.
Resultat: 1,48.10
-9
N/kg, diagonal i de m2 a m4
-1,57.10
-8
J/kg
(3,14.10
-7
, 3,14.10
-7
) N
39. (PAU setembre 05) Tres masses puntuals, m
1
= 1 kg, m
2
= 2 kg i m
3
= 3 kg, estan
situades als vrtexs dun triangle equilter de costat a = m, en una regi de lespai on
no hi ha cap altre camp gravitatori que el creat per les tres masses. Determina:
a. El treball que sha fet per portar les masses des de linfinit fins a la seva
configuraci actual (aquest treball correspon a lenergia potencial gravitatria
de la configuraci).
b. El potencial gravitatori en el punt mitj del segment que uneix m
1
i m
3
.
c. El mdul de la fora datracci gravitatria que experimenta la massa m
1
.
Dada: G = 6,67 10
11
Nm
2
/kg
2
.
Resultat: -4,210
-10
J
-3,710
-10
J/kg
9,710
-11
N
40. Quina profunditat hauria de tenir un pou orientat cap al centre de la Terra perqu la
intensitat del camp gravitatori en el fons fos igual a la corresponent a una altitud de
6.400 km sobre la superfcie de la Terra
Nota: s millor resoldre algebraicament el problema.
a
m
2m 5m
m1
m2
m3
m4
L
Fsica
Batxillerat

116
Resultat: 3R
T
/4
4.800 km
41. A quina alada sobre la superfcie de la Terra el camp gravitatori s igual al que hi ha
dins d'un pou de la mateixa fondria
Nota: s millor resoldre el problema algebraicament.
Resultat: 3.955 km
42. (PAU setembre 06) Si la intensitat del camp gravitatori a la superfcie de la Lluna s
g
L
, a quina altura sobre la superfcie de la Lluna la intensitat del camp gravitatori val
g
L
/5?
Dades: G = 6,67 10
11
Nm
2
kg
2
, M
L
= 7,34 10
22
kg, R
L
= 1,74 10
6
m
Resultat: 2,1510
6
m
43. (PAU juny 00) Un satl.lit de 2.10
3
kg de massa gira al voltant de la Terra en una
rbita circular de 2.10
4
km de radi.
a. Sabent que la gravetat a la superfcie de la Terra val g
0
= 9,8 m/s
2
, quin ser el
valor de la gravetat en aquesta rbita?
b. Quant val la velocitat angular del satl.lit?
c. Si per alguna circumstncia la velocitat del satl.lit es fes nul.la, aquest
comenaria a caure sobre la Terra. Amb quina velocitat arribaria a la superfcie
terrestre? Suposa negligible l'efecte del fregament amb l'aire.
Dada: Radi de la Terra: R
T
= 6.370 km.
Resultat: 0,99 m/s
2

2,23.10
-4
rad/s
9.233 m/s
44. (PAU juny 00) Un satl.lit artificial de 2.000 kg de massa gira en rbita circular al
voltant de la Terra a una altura h
1
= 1.300 km sobre la seva superfcie. A causa del
petit fregament existent s'acosta a la Terra lentament i, desprs d'uns mesos, l'altura
sobre la superfcie terrestre de la seva rbita circular s'ha redut fins a h
2
= 200 km.
Es demana:
a. La relaci g
1
/g
2
entre els valors del camp gravitatori terrestre en cadascuna de
les dues rbites circulars.
b. La relaci v
1
/v
2
entre les velocitats del satl.lit en cadascuna d'aquestes dues
rbites.
c. L'energia potencial del satl.lit en la segona rbita.
Dades: R
T
= 6,4 . 10
6
m; M
T
= 6,0 . 10
24
kg; G = 6,67 . 10
11
N m
2
kg
2
.
Resultat: 0,73
0,92
-1,21.10
11
J
45. Calcula el treball que hauran de fer els motors d'un satl.lit (800 kg) si est orbitant a
una altura de 600 km i el volem posicionar a una rbita de 800 km.
Resultat: 6,35.10
8
J
46. (PAU juny 05) Tenim una massa de 10 kg en reps sobre la superfcie terrestre. Quin
treball cal fer per pujar-la fins a una altura de 10 m? I fins a una altura de 630 km?
Dades: G = 6,67 10
11
Nm
2
/kg
2
, M
T
= 5,98 10
24
kg, R
T
= 6,37 10
6
m
Resultat: 981 J
5,610
7
J
Fsica
Batxillerat

117
47. Des del punt b deixem anar lliurement una massa de 4 kg que noms pot circular
(sense fricci) pel carril.
a. Anir cap a la dreta o cap a lesquerra? Per qu?
b. Amb quina velocitat arribar al punt a o c (tenint en compte la resposta
anterior)?
c. Calcula el valor del camp gravitatori en els punts b i c.
Resultat: 42.10
-6
m/s
11,43.10
-10
m/s
2
i 16,56.10
-10
m/s
2

48. (PAU juny 03) Un satllit artificial de massa 1.500 kg descriu una trajectria circular a
una altura de 630 km de la superfcie terrestre. Calcula:
a. El perode del satllit.
b. Lenergia cintica i lenergia mecnica del satllit en rbita.
c. Lenergia mnima que caldria comunicar al satllit en rbita perqu sallunys
indefinidament de la Terra.
Dades: G = 6,6710
-11
Nm
2
/kg
2
; R
T
= 6.370 km; M
T
= 610
24
kg
Resultat: 5.817 s
4,2910
10
J i -4,2910
10
J
4,2910
10
J
49. (PAU setembre 03) Un satllit meteorolgic, de massa 300 kg, descriu una rbita
circular geostacionria, de manera que es troba permanentment sobre el mateix punt
de lequador terrestre. Calcula:
a. Laltura del satllit mesurada des de la superfcie de la Terra.
b. Lenergia potencial i lenergia mecnica del satllit en la seva rbita
geostacionria.
c. Lenergia cintica total que es va comunicar al satllit en el moment del seu
llanament des de la superfcie terrestre per posar-lo en rbita.
Dades: G = 6,67 10
11
Nm
2
/kg
2
; R
T
= 6.370 km; M
T
= 6 10
24
kg
Resultat: 3,59.10
7
m
-2,84.10
9
J
-1,42.10
9
J
1,74.10
10
J
50. (PAU juny 10) Lrbita de la Terra al voltant del Sol es pot considerar circular, amb un
perode dun any i un radi d1,5010
8
km. Considerant nicament el sistema format pel
Sol i la Terra:
a. Calculeu la massa del Sol.
b. Determineu lenergia mecnica total (cintica i potencial) de la Terra.
DADES: G = 6,6710
11
Nm
2
kg
2
; M
Terra
= 5,9810
24
kg.
Resultat: 2,0110
30
kg
-2,6710
33
J
51. (PAU juny 09) Els satllits GPS (global positioning system, sistema de
posicionament global) descriuen rbites circulars al voltant de la Terra. El conjunt
dels satllits permet que en qualsevol punt de la Terra una persona amb un receptor
GPS pugui determinar la posici on es troba amb una precisi de pocs metres. Tots
4
kg
100 kg
4 m
200 kg
3 m
c b a
2 m
Fsica
Batxillerat

118
els satllits GPS estan a la mateixa altura i fan dues voltes a la Terra cada 24 hores.
Calculeu:
a. La velocitat angular dels satllits i laltura de la seva rbita, mesurada sobre la
superfcie de la Terra.
b. Lenergia mecnica i la velocitat lineal que t un daquests satllits GPS en la
seva rbita.
c. La nova velocitat i el temps que trigaria a fer una volta a la Terra, si fssim
orbitar un daquests satllits a una altura doble.
DADES: G = 6,6710
11
Nm
2
kg
2
; M
TERRA
= 5,9810
24
kg; R
TERRA
= 6.380 km; MSAT =
150 kg.
Resultat: 1,4510
-4
rad/s i 20,210
6
m
-1,1210
9
J i 3,8710
3
m/s
2,9210
3
m/s i 1,17 dies
52. (PAU reserva 04) Calcula el temps aproximat que trigaria a completar la seva rbita al
voltant del Sol un planeta del sistema solar que es trobs a una distncia mitjana del
Sol tres vegades ms gran que la distncia mitjana de la Terra al Sol.
Resultat: 5,2 anys
53. (PAU setembre 04)El grfic adjunt mostra com varia lenergia potencial gravitatria
dun cos de massa 2 kg, en un planeta de radi R = 5.000 km, amb la distncia h a la
superfcie del planeta (suposant que h s molt ms petita que R). Dada: G = 6,67
10
11
N m
2
/kg
2
. Calcula:
a. Lacceleraci de la gravetat a la superfcie del planeta esmentat.
b. La massa del planeta.
c. La velocitat descapament en el planeta.
Resultat: 2 m/s
2

7,510
23
kg
4,4710
3
m/s
54. (PAU juny 08) A partir de les dades de la taula segent, calculeu el radi de lrbita del
planeta Jpiter.
Planeta
Radi de lrbita
(km)
Perode de revoluci
(anys)
Terra 148 10
6
1,0
Jpiter 11,9

Resultat: 77110
6
km
55. (PAU setembre 08) Calculeu el valor de lenergia mecnica de la Lluna. Considereu
nicament el sistema format per la Terra i la Lluna.
DADES: Constant de la gravitaci universal G = 6,6710
11
Nm
2
kg
2
; massa de la
Terra M
T
= 5,9810
24
kg; massa de la Lluna M
L
= 7,3610
22
kg; distncia de la Terra a
la Lluna D
T-L
= 3,8410
8
m.
Fsica
Batxillerat

119
Resultat: -3,8210
28
J
56. (PAU juny 05) Jpiter s lobjecte ms mssic del sistema solar desprs del Sol. La
seva rbita al voltant del Sol es pot considerar circular, amb un perode d11,86 anys.
Determina:
a. La distncia de Jpiter al Sol.
b. La velocitat de Jpiter en la seva rbita al voltant del Sol.
c. Lenergia mecnica total (cintica i potencial) de Jpiter.
Dades: massa de Jpiter m = 1,9 10
27
kg, massa del Sol M = 2,0 10
30
kg, constant
de la gravitaci universal G = 6,67 10
11
Nm
2
/kg
2
.
Resultat: 7,7910
11
m
1,310
4
m/s
-1,6310
35
J
57. (PAU juny 07) El 19 d'octubre de 2006 es va llenar un nou satllit de la famlia
Meteosat, el MetOp-A. Aquest satllit t una massa de 4.085 kg i descriu una rbita
polar (rbita que passa pels pols i s perpendicular al pla de l' equador) a una altura
de 800 km sobre la superfcie de la Terra. Calcula:
a. A quina velocitat orbita.
b. Quantes vegades passa pel pol Nord diriament.
c. Quina energia mecnica t.
Dades: M
T
= 5,98 10
24
kg; R
T
= 6.400 km; G = 6,6710
-11
Nm
2
kg
-2

Resultat: 7.443 m/s
14.2 vegades
-1,1310
11
J
58. (PAU juny 10) El 4 doctubre de 1957 es va llanar a lespai el primer satllit artificial,
lSputnik 1, que va descriure una rbita a 586 km daltura sobre la superfcie de la
Terra. Suposant que aquesta rbita era circular i sabent que la massa de lSputnik 1
era 83,6 kg, calculeu:
a. El perode de rotaci del satllit en lrbita que descrigu al voltant de la Terra.
b. La velocitat a qu anava lSputnik 1 en girar i la intensitat del camp gravitatori
en la seva rbita.
DADES: G = 6,6710
11
Nm
2
kg
2
; M
Terra
= 5,9810
24
kg; R
Terra
= 6,3710
6
m.
Resultat: 5.772 s
7,5710
3
m/s // 8,24 m/s
2

59. (PAU juny 10) LEstaci Espacial Internacional (ISS, International Space Station) s
fruit de la collaboraci internacional per a construir i mantenir una plataforma
dinvestigaci amb presncia humana de llarga durada a lespai. Suposeu que la ISS
t una massa de 3,710
5
kg i que descriu una rbita circular al voltant de la Terra a
una dis - tncia de 3,5910
5
m des de la superfcie. Calculeu:
a. La velocitat de lEstaci Espacial Internacional i el temps que triga a fer una
volta a la Terra.
b. Lenergia mecnica de la ISS. Justifiqueu el signe del valor trobat.
DADES: G = 6,6710
11
Nm
2
kg
2
; M
Terra
= 5,9810
24
kg; R
Terra
= 6,3710
6
m.
Resultat: 7,710
3
m/s // 5.492 s
-1,110
13
J
60. (PAU setembre 09) La primera missi europea dedicada a estudiar lorigen de
lUnivers enviar a lespai el satllit Planck, que analitzar la radiaci de fons
provinent del Big Bang. El satllit Planck es llanar lany 2009, tindr una massa de
1.800 kg i se situar en una rbita al voltant de la Terra que es troba a 1,5 milions de
kilmetres del centre del planeta. Suposeu que el satllit descriur una rbita circular.
Calculeu:
Fsica
Batxillerat

120
a. La velocitat del satllit i els dies que tardar a fer una volta a la Terra.
b. Lenergia cintica, lenergia potencial gravitatria i lenergia mecnica del
satllit Planck quan estigui en aquesta rbita.
c. La velocitat a la qual arribaria a la superfcie terrestre, si per alguna
circumstncia la velocitat del satllit esdevingus nulla. Considerem negligible
el fregament amb laire quan entrs a latmosfera terrestre.
DADES: M
Terra
= 5,9810
24
kg; R
Terra
= 6,3810
6
m; G = 6,6710
11
Nm
2
kg
2
.
Resultat: 5,1610
2
m/s i 211,4 dies
2, 4010
8
J, -4,7910
8
J i -2,3910
8
J
1,1210
4
m/s
61. (PAU juny 08) A partir de les dades sobre Jpiter i la Terra del quadre segent,
trobeu:
a. Lacceleraci de la gravetat a la superfcie de Jpiter.
b. La velocitat descapament de la superfcie de Jpiter.
c. Els anys que tarda Jpiter a fer una volta entorn del Sol.

Dades bsiques Jpiter Terra
Radi equatorial 71.492 km 6.378 km
Distncia mitjana
respecte al Sol
778.330.000 km 149.600.000 km
Perode de revoluci
entorn del Sol
1 any
Massa 318 M
Terra
5,98 10
24
kg
Gravetat superficial a
lequador
9,8 m/s
2


Resultat: 24,8 m/s
2
59.548 m/s
11,81 anys


Fsica
Batxillerat

121
Magnetisme
1. Conceptes
1. (PAU juny 97) En quines condicions descriur una trajectria rectilnia una partcula
carregada en un camp magntic uniforme? I en un camp elctric uniforme?

2. (PAU setembre 97) Quina d'aquestes sis afirmacions sn certes i quines sn falses?
Una crrega elctrica en reps crea
a. Noms un camp elctric.
b. Noms un camp magntic.
c. Un camp elctric i un camp magntic.
Una crrega elctrica en moviment crea
d. Noms un camp elctric.
e. Noms un camp magntic.
f. Un camp elctric i un camp magntic.
3. (PAU setembre 97) Un camp magntic uniforme actua sobre una espira. En quines
condicions es pot generar un corrent altern a l'espira?

4. (PAU juny 98) Una crrega est en reps en els proximitats d'un fil recte pel qual
passa un corrent elctric d'intensitat constant. Existir camp magntic en el punt on
es troba la crrega? Actuar una fora sobre la crrega? Raona les respostes.

5. (PAU juny 98) Un neutr i un prot entre en una regi on hi ha un camp magntic
constant. Les velocitats d'entrada del neutr i del prot sn perpendiculars al camp
magntic. Fes un esquema de les trajectries que seguiran les dues partcules.

6. (PAU setembre 98) Raona si circular o no un corrent elctric indut per un circuit en
reps travessat per:
a. Un camp elctric i un camp magntic constants.
b. Un flux magntic constant i diferent de zero.
c. Un camp magntic variable.
d. Un camp magntic i un camp elctric variables.
7. (PAU setembre 98) Un electr i un prot entren a la mateixa velocitat en una regi on
hi ha un camp magntic perpendicular a la velocitat. Explica el moviment de cada
partcula i fes un dibuix esquemtic de les seves trajectries.

8. (PAU juny 07) Un prot entra en un camp magntic uniforme, B, amb una
determinada velocitat, v. Descriu el tipus de moviment que efectuar dins del camp si:
a. Els vectors v i B sn parallels.
b. Els vectors v i B sn perpendiculars.
Fsica
Batxillerat

122
Resultat: MRU
MCU
9. (PAU setembre 08) Dins dun camp magntic constant, un electr descriu un
moviment circular i uniforme en un pla horitzontal com el daquest paper, amb un
sentit de gir com el de les agulles del rellotge.
a. El camp magntic que obliga lelectr a descriure el moviment circular a) depn
de la velocitat de lelectr. b) s perpendicular a aquest paper i de sentit cap
enfora. c) s perpendicular a aquest paper i de sentit cap endins.
b. Podem considerar que, quan gira, lelectr s un corrent elctric elemental i,
per tant, a) crea un camp magntic, a linterior de la seva trajectria,
perpendicular al paper i de sentit cap enfora. b) no crea cap camp magntic. c)
crea un camp magntic, a linterior de la seva trajectria, perpendicular al paper
i de sentit cap endins.
Resultat: a.c
b.a
10. (PAU juny 05) Lenergia cintica duna partcula carregada, pot ser modificada per un
camp magntic uniforme? I per un camp elctric uniforme? Justifica les respostes.
Resultat: No
Sempre
11. (PAU juny 99) Per un fil, que suposem indefinidament llarg, hi
circula un corrent continu d'intensitat I. A prop del fil es mou
una partcula carregada positivament amb velocitat v. Tant el fil
com el vector velocitat estan en el pla del paper.
a. Indica la direcci i el sentit del camp magntic creat pel
corrent en el punt on es troba la crrega.
b. Fes un dibuix indicant la direcci i el sentit que hauria de
tenir un camp elctric addicional per tal que la resultant
sobre la partcula fos nul.la. Raona la resposta.
12. (PAU juny 99) Perqu els transformadors poden funcionar amb
corrent altern per no amb corrent continu?

13. (PAU setembre 06) Perqu es generi corrent indut en un circuit indeformable en
reps, cal que: a) Sigui travessat per un camp elctric variable. b) Sigui travessat per
un camp magntic constant. c) Sigui travessat per un camp magntic variable.
Els transformadors: a) Es fonamenten en la inducci electromagntica entre circuits.
b) Funcionen tant en corrent continu com en corrent altern. c) Canvien la freqncia
del corrent altern.
Resultat: c i a
14. (PAU setembre 99) Una partcula carregada penetra en una regi de l'espai on hi ha
un camp magntic de manera que no hi experimenta cap fora. Explica com pot ser
aix.

15. (PAU setembre 99) Un prot penetra amb velocitat v
en una regi de l'espai on hi ha un camp magntic
uniforme perpendicular a la velocitat i al pla del
paper i dirigit cap a dins (observa la figura). Fes un
dibuix indicant la direcci i el sentit de la fora que
fa el camp sobre el prot. Canviaria la resposta si la
partcula fos un electr? Per qu? En cas afirmatiu,
quin seria el canvi?

v
I
q
v
Fsica
Batxillerat

123
16. (PAU juny 06) Un electr es mou en un camp magntic uniforme i descriu una
trajectria circular continguda en el pla del paper, com la de la figura. Determina la
direcci i el sentit del camp magntic amb referncia al pla del paper. Raona la
resposta.
Resultat: Perpendicular i cap a dins
17. Un conductor recte molt llarg recorregut per un corrent d'intensitat I
origina una camp magntic B en un punt O situat a una distncia r. El
mdul de la inducci magntica en un altre punt P situat a una
distncia 3r del mateix conductor s de:
a. 3B
b. B/3
c. B/9
d. 9B
18. Les lnies d'un camp magntic tenen la direcci indicada en la figura segent. En el
punt O es penja un fil allant que porta a l'extrem una bola carregada elctricament
amb 2 C. Quines diferncies hi haur entre el moviment d'oscil.laci del pndol en
presncia i en absncia del camp magntic?

19. Per qu s una trivialitat demanar el valor del camp magntic creat pel mig conductor
indefinit en el punt P de la figura?

20. (PAU reserva 04) Per dos conductors elctrics rectilinis molt llargs i parallels circulen
corrents de la mateixa intensitat. La figura representa les quatre configuracions
possibles, atenent el sentit del corrent en cada conductor, representat per les fletxes.
Digues en quins casos el camp magntic indut en el punt X, equidistant dels dos fils,
ser zero: A) 1 i 2, B) 1 i 4, C) 2 i 3, D) 3 i 4
a. Tria la resposta que consideris correcta (A, B, C o D).
b. Justifica la resposta.
Resultat: B
21. (PAU juny 00) Disposem d'una bobina, cable elctric, un imant potent i un
ampermetre capa de mesurar el pas de corrents elctrics de molt baixa intensitat.
P
d
I
B
Fsica
Batxillerat

124
Com es podria aconseguir que l'agulla de l'ampermetre assenyals pas de corrent?
(Fes-ne un dibuix.) En quina llei es basa l'experiment?

22. (PAU juny 02) Una espira rectangular est sotmesa a l'acci d'un camp magntic
uniforme, com indiquen les fletxes de la figura. Raoneu si l'ampermetre A marcar
pas de corrent:
a. si es fa girar l'espira al voltant
de la lnia de punts
horitzontal (L1).
b. si es fa girar l'espira al voltant
de la lnia de punts vertical
(L2).
Resultat: S
no
23. (PAU setembre 00) Una espira rectangular es troba en una regi de l'espai on hi ha
un camp magntic uniforme, tal com es veu a la figura. Raona si es generar corrent
a l'espira en els casos segents:
a. Si es mou l'espira cap a la dreta.
b. Si es fa girar l'espira sobre ella mateixa per la lnia de punts.
Resultat: No i s
24. (PAU setembre 00) Per un fil vertical indefinit circula un corrent elctric d'intensitat I.
Si dues espires es mouen amb les velocitats indicades a la figura, s'induir corrent
elctric en alguna d'elles? Per quina? Raona la resposta.

25. (PAU juny 01) Per un fil, que suposarem infinitament llarg, hi circula un corrent continu
dintensitat I. A prop del fil i amb velocitat v paral.lela a aquest fil es mou una partcula
amb crrega negativa.
a. Quines seran la direcci i sentit del camp magntic creat
per I en el punt on s la partcula? I els de la fora que el
camp magntic fa sobre la partcula?
b. Canviarien les respostes de lapartat anterior si la crrega
fos positiva? En cas afirmatiu, quin seria el canvi?
Resultat: Perpendicular al paper i cap endins
Horitzontal cap a la dreta
Perpendicular al paper i cap endins
Horitzontal i cap a lesquerra
v
v
I
v
I
A
L
2
L
1
Fsica
Batxillerat

125
26. (PAU juny 04) Una espira es mou en el si del camp magntic uniforme representat en
la figura, en el sentit que sindica en cada cas. El smbol X indica que el camp entra
en el paper. En lespira, sindueix corrent elctric:
a. en tots els casos.
b. noms en el cas D.
c. en els casos A i B.
d. en els casos A, B i C.
Escolliu lopci correcta i raona la resposta.
Resultat: B
27. (PAU juny 04) Considera un camp magntic uniforme, perpendicular a la superfcie
plana delimitada per un fil metllic en forma de U, i una barra metllica que es mou
sobre el fil a velocitat constant i en el sentit indicat en la figura. El smbol X indica que
el camp apunta cap a dins del
paper.
a. En quin sentit circula el
corrent indut en el circuit?
Raona la resposta.
b. Quin moviment hauria de
descriure la barra perqu el
corrent indut fos altern? Per
qu?
Resultat: Antihorari
MHS
28. (PAU reserva 04) La figura representa dues espires circulars, A i B, enfrontades.
Lespira A est connectada a un generador i un interruptor, mentre que lespira B est
connectada a un ampermetre. Raona si les
afirmacions segents sn vertaderes o falses:
a. Si lampermetre no indica pas de corrent,
linterruptor de lespira A est forosament obert.
b. Si linterruptor de lespira A est tancat i lespira
A se separa de lespira B, lampermetre no
indica pas de corrent.
Resultat: Falsa
Falsa
29. (PAU juny 05) Sobre el conductor metllic en forma de de la figura pot lliscar la
barra metllica M. Tot el conjunt es troba en un pla horitzontal, en presncia dun
camp magntic uniforme de mdul B, direcci perpendicular al pla del paper i sentit
cap a dins.
a. Si la barra llisca a velocitat constant en el sentit en
qu augmenta la superfcie delimitada pel circuit,
sindueix un corrent en el circuit que: a) Circula en el
sentit de gir de les agulles del rellotge. b) Circula en
sentit contrari al del gir de les agulles del rellotge. c)
Creix en el temps.
b. Si el flux magntic a travs de la superfcie
delimitada pel circuit, en funci del temps, ve donat
per = 0,1 t (en unitats de lSI), la fora
electromotriu del corrent indut en el circuit en els primers 5 s t un valor de: a)
5 V. b) 0,5 V. c) 0,1 V.
c. Si la barra llisqus sobre el conductor en forma de amb un moviment vibratori
harmnic: a) La fora electromotriu del corrent indut en el circuit tindria un valor
v
M
Fsica
Batxillerat

126
constant. b) El corrent indut seria un corrent altern. c) No sinduiria corrent,
perqu el circuit no cont cap generador.
d. Si la barra es mantingus immbil sobre el conductor en forma de , i
disminus progressivament el valor del camp magntic en el circuit: a) No
sinduiria corrent. b) Sinduiria corrent en el sentit de gir de les agulles del
rellotge. c) Sinduiria corrent en sentit contrari al del gir de les agulles del
rellotge.
e. Si el conductor en forma de girs entorn de leix vertical definit per la barra M:
a) Circularia un corrent dintensitat constant. b) No circularia corrent. c)
Circularia un corrent dintensitat variable.
Resultat: a.b), b.c), c.b), d.b), e.c)
30. (PAU juny 10) Un imant penja duna molla sobre una bobina conductora, fixada a
terra, i un voltmetre tanca el circuit de la bobina, tal com
mostra la figura.
Quan es produeix un terratrmol, limant es mant immbil,
mentre que la bobina puja i baixa seguint els moviments del
terra.
a. Expliqueu qu indicar el voltmetre en les tres
situacions segents: 1. El terra puja. 2. El terra baixa.
3. No hi ha cap terratrmol (i el terra no es mou).
b. Si retirem el voltmetre i apliquem un corrent elctric
altern a la bobina, quin efecte es produir en limant
susps a sobre? Justifiqueu la resposta.
Fsica
Batxillerat

127

2. Fora i camp magntic
1. Una crrega de 6 C penetra en un camp magntic de 0,05 T a una velocitat de 4.000
m/s que forma un angle de 30 amb el camp magntic. Calcula la fora que actuar
sobre la crrega.
Resultat: 0,0006 N
2. Un electr que es mou a una velocitat de 50.000 km/s descriu una circumferncia de
10 cm de radi en un camp magntic uniforme. Calcula el valor del camp.
Resultat: 2,84.10
-3
T
3. Determina la fora que actua sobre una crrega de 3 C sotmesa a un camp
magntic de 0,2 T quan la crrega es mou a la velocitat de 100 m/s.
Resultat: 6.10
-5
N
4. Un prot que es mou a una velocitat de 10.000 km/s penetra perpendicularment en un
camp magntic de 0,1 T.
a. Quin s el temps que tardar a recrrer la circumferncia que descriu?
b. Quants gir completar en un segon?
Resultat: 6,28.10
-7
s
1,6.10
6
Hz
5. Una espira rectangular conductora de 20 cm de llarg i 10 cm d'ample s, tal com es
pot veure a la figura, en un camp magntic uniforme de 0,05 T.
a. Troba la fora que actua sobre cada tram de l'espira quan hi circula un corrent
de 0,01 A.
Resultat: 0 N
5.10
-5
N
6. Troba les forces exercides sobre una espira quadrada de 20 cm de costat, situada en
un camp magntic de 0,2 T i per la qual circula un corrent de 10 A, sabent que el pla
de l'espira forma un angle de 45 amb la direcci del camp.
Resultat: 0,28 N
7. Un conductor rectilini molt llarg s recorregut per un corrent elctric de 5 A. Calcula la
inducci magntica en un punt que dista 2 cm del conductor.
Resultat: 5.10
-5
T
8. Troba el camp magntic el centre d'una espira de 15 cm de radi per la qual circula un
corrent elctric de 25 A.
Resultat: 1.10
-4
T
9. Troba el valor de la inducci magntica a l'interior d'un solenoide de 1.000 espires per
metre quan s recorregut per una intensitat de corrent de 0,2 A.
Resultat: 2,5.10
-4
T
Fsica
Batxillerat

128
10. Dos conductors molt llargs, rectes i paral.lels, es troben en el buit a una distncia de
10 cm l'un de l'altre i sn recorreguts per corrents de 10 A i 20 A. Calcula la fora per
centmetre exercida entre tots dos:
a. Si els corrents tenen el mateix sentit.
b. Si tenen sentits contraris.
Resultat: 4.10
-6
N/cm
11. Un electr amb una energia cintica de 15 eV penetra perpendicularment en un camp
magntic de 10
-3
T. Determina la trajectria que segueix l'electr al camp.
Resultat: 0,01 m
12. Un prot penetra en una regi en qu coexisteixen un camp elctric, la intensitat del
qual s de 3.000 V/m, i un camp magntic la inducci del qual s de 5.10
-4
T. Tots
dos camps exerceixen sobre el prot forces iguals i oposades.
a. Calcula la velocitat del prot.
Resultat: 6.10
6
m/s
13. (PAU juny 02) Un electr i un prot que tenen la mateixa velocitat penetren en una
regi on hi ha un camp magntic perpendicular a la direcci de la seva velocitat.
Aleshores la seva trajectria passa a ser circular.
a. Raoneu quina de les dues partcules descriur una trajectria de radi ms gran.
b. Dibuixeu esquemticament la trajectria de cada partcula i indiqueu quin s el
sentit de gir del seu moviment.
Recordeu que m
e
< m
p
; q
e
= q
p
Resultat: Re < Rp
prot: antihorari / electr: horari
14. (PAU setembre 03) Un prot i un electr que viatgen a la mateixa velocitat penetren
en una regi de lespai on hi ha un camp
magntic perpendicular a la seva trajectria,
com es mostra a la figura. La massa del prot
s aproximadament 1.758 vegades ms gran
que la massa de lelectr.
a. Fes un esquema del moviment que
seguiran les dues partcules.
v
Fm
Fe E
v
e-
p+
Fsica
Batxillerat

129
b. Determina la relaci entre els radis de les trajectries.
c. Determina la relaci entre els perodes de rotaci de les partcules.
Resultat: 1.758
1.758
15. A la figura s'hi representa el moviment de dues partcules amb la mateixa crrega i
amb diferent massa que penetren en
el punt A, totes dues a la mateixa
velocitat, en un camp magntic
uniforme i perpendicular al pla del
paper. Desprs de descriure mitja
circumferncia, la primer incideix al
punt B i la segona al punt C.
a. Calcula la separaci final que
hi ha entre les partcules
(distncia BC).
Resultat: 2v (mC mB) / (qB)
16. (PAU juny 08) Un prot i un electr, ambds a la mateixa velocitat, v0, penetren en
una regi de lespai on hi ha un camp magntic uniforme
perpendicular a la velocitat de les partcules, tal com
sindica a la figura de sota. Dibuixeu i justifiqueu la
trajectria que descriu cada partcula. Determineu la relaci
existent entre els radis de les seves rbites.
DADES: m
p
= 1,67 10
27
kg; m
e
= 9,11 10
31
kg; e = 1,6
10
19
C.
Resultat: Rp/Re = 1.833
17. Una partcula (crrega de 4 protons i m = 6,5.10
-27
kg)
descriu una circumferncia de 80 cm de dimetre a l'interior d'un camp magntic
uniforme de 2,5 T.
a. Calcula el perode del moviment, la velocitat i l'energia cintica (en eV) de la
partcula.
Resultat: 25.10
-9
s
9,8.10
7
m/s
195 MeV
18. (PAU juny 10) Un prot i un electr, amb la mateixa velocitat, entren en una regi de
lespai on hi ha un camp magntic uniforme dirigit cap a
linterior del paper, tal com indica la figura segent:
a. Dibuixeu les forces que actuen sobre cada
partcula en linstant en qu entren a la regi on hi
ha el camp. Sn iguals els mduls daquestes
forces? Descriviu i justifiqueu el moviment que
seguir cadascuna de les partcules.
Imagineu-vos que en aquesta regi, en comptes dun
camp magntic, hi ha un camp elctric uniforme dirigit
cap a la dreta, tal com indica la figura segent:
b. Dibuixeu les forces que actuen sobre cada
partcula en linstant en qu entren a la regi on hi
ha el camp. Sn iguals els mduls daquestes
forces? Descriviu i justifiqueu el moviment que
seguir cadascuna de les partcules.

v
A B C
Fsica
Batxillerat

130
19. (PAU setembre 02) Un prot entra en una regi on hi ha un camp magntic uniforme
B = 0,2 T. Si, en entrar-hi, va a una velocitat v = 10
6
m/s, perpendicular a la direcci
del camp, calcula el radi de la trajectria circular que descriu el prot.
Dades: q
p
= 1,602.10
19
C; m
p
= 1,67.10
27
kg
Resultat: 5,2 cm
20. Un segment horitzontal de conductor de 25 cm de longitud i 20 grams de massa pel
qual circula un corrent de 10 A es troba en equilibri en un camp magntic uniforme
tamb horitzontal i perpendicular al conductor, tal com pots veure en la figura. Calcula
el valor de la inducci magntica.
Resultat: 0,0784 T
21. Disposem d'un conductor de longitud L i resistncia R, que enrotllem per formar una
espira circular. Troba l'expressi del camp magntic al centre de l'espira quan
connectem els extrems del conductor a un voltatge V.
Resultat: oV/(LR)
22. Dos conductors rectilinis, molt llargs i paral.lels, distants entre ells 10 cm sn
recorreguts per corrents elctrics d'1,5 A i 3 A. Calcula la inducci magntica
produda en un punt equidistant de tots dos conductors i coplanari amb aquests:
a. Si tots dos corrents tenen el mateix sentit.
b. Si tenen sentits contraris.
Resultat: 6.10
-6
T
1,8.10
-5
T
23. De la freqncia de gir d'una partcula carregada en un camp magntic uniforme se'n
diu freqncia ciclotrnica. Demostra que la freqncia ciclotrnica d'una partcula
amb crrega q, que penetra a una velocitat v perpendicularment en un camp uniforme
B, no depn d'aquest velocitat.

24. (PAU juny 09) Un dispositiu llana, al mateix temps, en la mateixa direcci i en sentits
oposats, un prot i un electr. s a dir: j v v j v v
electr prot
r r
+ = = ; .
a. Quan aquest dispositiu es colloca dins un camp magntic i B B
r r
+ = : a) Sobre el
prot actua una fora k qvB F
r r
+ = i, sobre lelectr, k qvB F
r r
= . b) Sobre el prot
actua una fora k qvB F
r r
= i, sobre lelectr, k qvB F
r r
+ = . c) Sobre el prot
actua una fora k qvB F
r r
+ = i, sobre lelectr, k qvB F
r r
+ = .
b. Quan el dispositiu es colloca dins un camp elctric j E E
r r
+ = : a) Sobre el prot
actua una fora j qE F
r r
+ = i, sobre lelectr, j qE F
r r
= . b) Sobre el prot actua
una fora j qE F
r r
= i, sobre lelectr, j qE F
r r
+ = . c) Sobre el prot actua una
fora j qE F
r r
= i, sobre lelectr, j qE F
r r
= .
NOTA: q representa el valor absolut de la crrega de lelectr i la del prot.
10 A
Fsica
Batxillerat

131
Resultat: a.c
b.a
25. Dos conductors rectilinis i perpendiculars entre ells, per sense contacte elctric en el
punt Q, sn recorreguts per corrents de 10 A.
Calcula la inducci magntica:
a. Al punt P de la figura.
b. Al un punt Q situat a 4 cm per sobre del
creuament dels dos conductors (i fora del
pla del paper)..
Resultat: 1,5.10
-4
T
0,7.10
-4
T
26. Un electr que es mou a una velocitat de 10
7
m/s
s a 2 cm d'un conductor recte molt llarg pel qual
circula un corrent elctric de 10 A d'intensitat.
Calcula la fora que actua sobre l'electr:
a. Si la velocitat d'aquest s paral.lela al conductor.
b. Si s perpendicular al conductor i al pla en qu tots dos es troben.
Resultat: 1,6.10
-16
N
0 N
27. Un filferro conductor, pel qual circula un corrent i, es doblega i forma una
circumferncia, tal com podem veure a la figura, sense que hi hagi contacte elctric al
punt P.
a. Calcula el camp magntic al centre O de la circumferncia.
Resultat:
o(+1)i/(2R)
28. Un conductor de 15 cm de llarg i de 12 g de massa est en
equilibri situat a 2,8 mm per sobre d'un conductor rectilini molt
llarg al qual s paral.lel; per cadascun dels conductors circula
un corrent igual i oposat a l'altre. Calcula la intensitat dels
corrents als conductors.
Resultat: 105,8 A
29. Un corrent de 10 A circula per una espira rectangular de 20
cm x 30 cm. Lespira es penja duna molla de constant
elstica 200 N/m i la part inferior se sotmet a un camp
magntic exterior de 2 T, tal com indica la figura.
a. Calcula lallargament que experimenta la molla.
Resultat: 2 cm
30. Pel fil conductor dun circuit rectangular que fa 30 cm x 40 cm, hi passa un corrent de
6A. En la mateixa zona de lespai hi ha un camp magntic constant de 0,3 T
horitzontal i cap a la dreta.
I
I
B
I
I
10 A
10 A
2 cm
4

c
m

P
Q
I
P
Q
O
R
Fsica
Batxillerat

132
a. Determina les forces magntiques que actuen sobre cadascun dels costats del
rectangle indicant el seu mdul, direcci i sentit.
Resultat: 0 i 0,54 N
31. Es col.loca un conductor elctric en forma despira rectangular de 4 cm x 15 cm de tal
manera que els costats ms llargs siguin paral.lels a un conductor
rectilini. El conductor i lespira es troben en el mateix pla. La
distncia del conductor rectilini al costat ms prxim de lespira s
de 2 cm.
La intensitat del corrent que circula per lespira s 20 A i la que
circula pel conductor rectilini s 30 A.
a. Calcula la fora neta que actua sobre lespira.
Resultat: 6.10
-4
N
32. Un selector de partcules est constitut per un condensador pla
de plaques separades per una distncia de 2 mm i per un camp
magntic dintensitat constant.
a. Determina la velocitat seleccionada per a les partcules si sestableix una
intensitat de camp magntic de 3 T i una diferncia de potencial entre les
plaques de 270 V.
Resultat: 45.000 m/s
33. (PAU setembre 06) Quatre fils conductors idntics, A, B, C i D, perpendiculars al pla
del paper, tallen el paper en els vrtexs dun quadrat tal com indica la figura. Per tots
els fils circulen corrents elctrics iguals i en el mateix sentit.
Indiqueu la direcci i el sentit de la fora resultant exercida
sobre el conductor A per la resta de conductors.
Resultat: Diagonal del quadrat, sentit cap el centre
34. (PAU juny 03) En una regi de lespai hi ha un camp elctric i
un camp magntic constants en la mateixa direcci i sentit. En
un determinat instant penetra en aquesta regi un electr amb
la velocitat parallela als camps i de sentit contrari. Descriviu el
tipus de moviment que far lelectr. Justifica la resposta.
Resultat: MRUA amb lacceleraci
en el sentit de la velocitat inicial
35. (PAU juny 07) Una partcula carregada positivament, de massa 110
-9
kg i mdul de la
velocitat 100 m/s, descriu un moviment circular uniforme de 0,2 m de radi, en
presncia d'un camp magntic de 0,05 T perpendicular al pla de la trajectria. Calcula
el valor de la crrega de la partcula.
Resultat: 110
-5
C
36. (PAU juny 10) Es colloca per sobre duna balana un imant amb els pols N i S
enfrontats. Tal com veiem en les figures, entre aquests dos pols passa un fil
conductor horitzontal que no toca limant. El fil elctric saguanta mitjanant dos
suports allants que recolzen sobre el plat
de la balana. En absncia de corrent
elctric pel fil, la balana indica un pes de
2,400 N. Quan circula corrent elctric pel
fil conductor, la balana indica pesos
aparents ms petits, que depenen de la
intensitat del corrent, a causa de
laparici duna fora magntica cap
amunt.
30 A
20 A
2 cm
Vista frontal
Fsica
Batxillerat

133
Shan fet circular pel fil diverses intensitats i shan obtingut els resultats que es
mostren en la grfica segent, en qu F s el pes aparent registrat per la balana i I
s la intensitat del corrent que circula pel fil conductor.
a. Determineu lequaci que relaciona la fora amb la intensitat. Calculeu la fora
magntica que actua sobre el fil elctric quan la intensitat del corrent s 2,0 A i
quan s 2,5 A.
b. Considereu que el tram de fil situat entre els pols de limant t una longitud de 6
cm i que el camp magntic s uniforme (constant) dins daquesta zona i nul a
fora. Calculeu el camp magntic entre els pols de limant. En quin sentit circula
el corrent elctric?
Resultat: F = 2,400 6,00010
-3
I // 0,012 N // 0,015 N
0,1 T

Fsica
Batxillerat

134

3. Inducci magntica
1. Una espira quadrada i una espira circular sn al mateix pla.
Entre totes dues hi ha un conductor recte recorregut per un
corrent elctric. Determina el sentit del corrent elctric
indut en cadascuna de les espires si:
a. El corrent s de 5 A.
b. El corrent disminueix de 5 A a 3 A.
c. El corrent augmenta en 4 A.
2. Disposem d'un fil indefinit pel qual circula un corrent
d'intensitat constant. Movem una petita espira circular per
les proximitats del fil indefinit en les formes (a, b, c i d) indicades en la figura. Indica
en quins casos apareixeran corrents induts i quin ser aleshores el sentit del corrent.

3. Disposem d'una espira quadrada per la qual circula corrent en sentit horari. Hi
superposem una altra espira idntica no connectada a cap pila. Indica en quin sentit
circular el corrent indut per la segona espira quan l'allunyis de la primera separant-la
del pla del paper cap a tu.

4. (PAU juny 01) Per un conductor rectilini circula un corrent continu I.
Al costat hi ha una espira circular situada de manera que el fil
rectilini i lespira estan en un mateix pla.
a. Quines seran la direcci i el sentit del camp magntic creat
pel corrent I a la regi de lespai on s lespira?
b. Si disminueix el valor de I, apareixer un corrent elctric
indut a lespira? Per qu?
Resultat: Perpendicular al paper i cap enfora
S, perqu hi haur una variaci del flux
5. Una espira quadrada de 10 cm de costat que t una resistncia elctrica de 0,5 ohms
est en un camp magntic perpendicular al pla de l'espira. El valor de la inducci
magntica disminueix uniformement 0,5 T cada segon. Calcula la intensitat de corrent
elctric que circula per l'espira.
Resultat: 0,01 A
6. Una espira rectangular de 3 cm per 8 cm de costats gira sobre el seu costat ms petit
a una velocitat angular de 50 voltes per segon en un camp magntic uniforme de 2 T.
Calcula el valor mxim de la fora electromotriu induda.
Resultat: 1,50 V
a
d
b
c
I
Fsica
Batxillerat

135
7. Una bobina formada per 200 espires quadrades de 6 cm
2
gira a 3.000 rpm en un
camp magntic uniforme de 0,2 T. Calcula el valor mxim de la fora electromotriu
induda.
Resultat: 7,54 V
8. (PAU juny 08) Per un fil conductor que podem considerar infinitament llarg circula un
corrent elctric ascendent. Tal com sindica en la figura segent, prop del fil hi ha una
espira rectangular amb dos costats parallels al fil.
a. Si augmenta la intensitat del corrent que circula pel fil,
a) a lespira sindueix un corrent elctric en sentit horari,
b) a lespira sindueix un corrent elctric en sentit
antihorari o c) a lespira no sindueix cap corrent elctric.
b. Si mantenim constant la intensitat del corrent que passa
pel fil i movem lespira parallelament a si mateixa
apropant-la al fil conductor a) a lespira sindueix un
corrent elctric en sentit antihorari, b) a lespira sindueix
un corrent elctric en sentit horari o c) a lespira no
sindueix cap corrent elctric.
Resultat: a.b, b.a
9. (PAU juny 04) En aquest grfic es representa la variaci del flux magntic amb el
temps en un circuit. El valor de la fora electromotriu induda ser:
a. 20 V
b. 50 V
c. 100 V
d. 500 V
Tria la resposta que consideris correcta i justifica la resposta.
Resultat: c
10. Un solenode compost per 1.000 espires de 10 cm de dimetre i d'una llargada total
de 20 cm, s recorregut per un corrent de 3 A. Calcula el flux magntic a travs del
solenode.
Resultat: 0,147 Wb
11. (PAU juny 09) En un circuit de 50 cm
2
de superfcie, hi
apliquem un camp magntic perpendicular al pla que
defineix el circuit. El seu mdul varia amb el temps, tal
com es representa en la grfica.
a. Determineu lequaci amb qu sobt la variaci
del camp magntic en funci del temps.
0,1 0,5
t (s)
0
10
50
(Wb)
Fsica
Batxillerat

136
b. Calculeu el valor de la fora electromotriu induda en el circuit.
Resultat: B = 0,1t
510
-4
V
12. Un conductor recte de 10 cm de longitud es mou a una velocitat de 10 cm/s en
direcci perpendicular a un camp magntic uniforme de 2 T. Calcula la fora
electromotriu induda en el conductor sabent que es mant perpendicular al camp
magntic.
Resultat: 0,02 V
13. Una resistncia de 0,2 ohms uneix dos rails paral.lels que disten 5 cm i sn en un
camp magntic uniforme de 0,1 T. Un conductor es desplaa recolzat als rails en
direcci perpendicular a aquests i al camp a una velocitat de 20 cm/s. Calcula:
a. La fora electromotriu induda als extrems del conductor.
b. La intensitat del corrent indut al circuit.
Resultat: 1 mV
5 mA
14. La distncia entre els extrems de les ales d'un avi s de 30 metres. Calcula la fora
electromotriu induda entre aquests extrems quan l'avi vola a una velocitat de 720
km/h en una regi en qu el component vertical del camp magntic terrestre s 4.10
-5

T.
Resultat: 0,24 V
15. Una espira rectangular de dimensions 5 cm i 20 cm amb una resistncia de 6 ohms
es mou a una velocitat de 10 cm/s en una direcci perpendicular a un camp magntic
uniforme de 1,5 T. Calcula:
a. El sentit i el valor de la intensitat del corrent indut a l'espira mentre tota ella
est dins del camp magntic.
b. El sentit i el valor de la intensitat induda mentre est sortint del camp magntic.
Resultat: 1,25 mA
16. Una espira quadrada de 10 cm de costat gira al voltant d'un eix vertical en un camp
magntic uniforme horitzontal de 0,5 T. Calcula la velocitat angular a qu ha de girar
l'espira perqu s'indueixi una fora electromotriu mxima de 5 V.
Resultat: 1.000 rad/s
20 cm/s
0,2
10 cm/s
5

c
m

20 cm
Fsica
Batxillerat

137
17. (PAU juny 08) En una experincia de laboratori, es mesura el flux magntic a travs
de la superfcie duna espira i sobserva que varia amb el temps dacord amb la taula
segent:

(Wb) 100 80 60 40 20 0 -20 -40 -60 -80 -100
t (s) 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

a. Dibuixeu el grfic -t i, dacord amb aquest, deduu el valor de la fora
electromotriu del corrent indut a lespira.
Resultat: 20 V
18. Un conductor recte de 10 cm de longitud penja en posici horitzontal de dues molles
iguals i oscil.la en un pla vertical amb un perode de 0,2 segons i una amplitud d'1 cm
en un camp magntic uniforme de 2 T, horitzontal i perpendicular al conductor.
Determina l'expressi de la fora electromotriu induda.
Resultat: 2.10
-2
T.m
2
/s . cos(10t)
19. Una espira conductora de 10 cm de dimetre s en un camp magntic perpendicular
al pla de l'espira. La inducci magntica varia en funci del temps segons l'expressi
B = 5 + 2.t (t en segons , B en Teslas). Calcula la fora electromotriu induda.
Resultat: 5.10
-3
V
20. Una bobina composta de 30 espires quadrades de 10 cm de costat s en un camp
magntic variable amb el temps segons l'expressi B = 3.t
2
(unitats del SI). El pla de
l'espira i el camp formen un angle de 60 . Calcula:
a. El flux electromagntic a travs de l'espira.
b. La intensitat de corrent elctric que circula per la bobina en l'instant t = 2 s,
sabent que la resistncia elctrica de la bobina s de 5 ohms.
Resultat: 0,78.t
2

0,624 A
21. (PAU juny 10) En una regi mplia de lespai hi ha un camp magntic dirigit en la
direcci de leix y, de mdul 5,010
5
T, tal com mostra la figura segent.
Calculeu:
a. El mdul i el sentit que ha de tenir la
velocitat dun electr que es mou en la
direcci de leix x, perqu la fora magntica
sigui vertical (eix z), de mdul igual que el
pes de lelectr i de sentit contrari.
b. Una espira quadrada de 0,025 m
2
de
superfcie gira, en la regi on hi ha el camp
magntic anterior, amb una velocitat
angular constant de 100 rad/s, al voltant
Fsica
Batxillerat

138
dun eix fix que passa per la meitat de dos dels seus costats oposats, tal com
sindica en la figura. Calculeu lexpressi de la fora electromotriu induda en
funci del temps.
DADES: m
electr
= 9,1110
31
kg; q
electr
= 1,6010
19
C; g = 9,80 m/s
2
.
Resultat: 1,110
-6
m/s
= 1,2510
-4
sin (100t) (en V, si t en s)

Fsica
Batxillerat

139
Ones
1. Conceptes
1. (PAU juny 97) Raona si s certa o falsa aquesta afirmaci: La velocitat d'una ona
transversal en una corda t la mateixa direcci que la velocitat de les partcules de la
corda.

2. (PAU juny 97) Es pot afirmar que l'efecte Doppler s una prova del carcter
corpuscular de la llum? Raona la resposta.

3. (PAU setembre 97) Quant avana una ona harmnica en un perode? Quant triga a
desplaar-se una distncia igual a la longitud d'ona? Raona les respostes.

4. (PAU setembre 97) En passar d'un medi a un altre, la llum varia de velocitat. Varia
tamb la freqncia? I la longitud d'ona? Raona les respostes.

5. (PAU setembre 01) Si observem el fons duna piscina, sembla que sigui menys
profunda del que realment s. Raona si aix s conseqncia:
a. De lefecte Doppler.
b. De la refracci de la llum.
c. Dun fenomen dinterferncies.
d. De la difracci de la llum.
Resultat: Opci b)
6. (PAU juny 98) Comenta breument en qu consisteix la difracci de les ones i posa'n
un exemple.

7. (PAU juny 07) Una ona harmnica es propaga per una corda tensa. Si la freqncia
es redueix a la meitat, a) el perode es redueix a la meitat, b) la velocitat de
propagaci es duplica, c) la longitud dona es duplica.
Si es tracta duna ona transversal, a) en un instant donat, tots els punts de la corda
vibren amb la mateixa velocitat, b) lona es propaga a la velocitat constant de 340 m/s,
c) lona vibra en una direcci que s perpendicular a la de propagaci.
Resultat: c)
c)
8. (PAU setembre 99) Considera una ona harmnica descrita per l'equaci
y = 0,3 cos (/6 x - /3 t), en unitats del SI. En un punt fix de l'espai, quant de temps
hem d'esperar perqu es repeteixi el mateix estat de pertorbaci?
Resultat: 6 s
9. (PAU juny 00) Explica breument un fenomen relacionat amb la llum que pugui ser
explicat satisfactriament segons la teoria corpuscular de la llum per no segons la
teoria ondulatria.
Fsica
Batxillerat

140

10. (PAU setembre 00) Un raig de llum passa de l'aire a un vidre. Raona si cadascuna de
les segents afirmacions referides al raig de llum sn vertaderes o falses:
a. Augmenta la freqncia.
b. Augmenta el perode.
c. Disminueix la velocitat de propagaci.
d. Augmenta la longitud d'ona.
Dada: L'ndex de refracci del vidre s ms gran que el de l'aire.
Resultat: F, F, V i F
11. (OIF febrer 01) Una ona harmnica que viatja per un medi a 600 m/s, amb una
longitud dona de 200 mm, penetra en un altre medi en el que la seva longitud dona
s de 300 mm. La velocitat de lona en aquest segon medi s:
a. 300 m/s
b. 400 m/s
c. 600 m/s
d. 900 m/s
Resultat: d
12. (PAU setembre 00) L'equaci d'una ona transversal s (en unitats de l'SI): y = 0,4 sin
(t/2 x/4). Quant valdran l'elongaci i la velocitat transversals del punt x = 0 a
l'instant t = 6 s?
Resultat: 0 m
-0,62 m/s
13. (PAU setembre 00) L'equaci d'una ona transversal harmnica en una corda s (en
unitats de l'SI):
y = 0,03 sin (10x 40t)
Quina s la velocitat transversal d'un punt situat 0,1 m a la dreta de l'origen de
coordenades en l'instant t = 0,025 s?
Resultat: -3,77 m/s
14. (PAU juny 03) Lequaci duna ona transversal, en unitats del SI, s y = 0,04 sin 2
(t/2 x/4). Determina el perode, la longitud dona, la freqncia i la velocitat de
propagaci.
Resultat: 2 s, 4 m, 0,5 Hz i 2 m/s
15. (PAU setembre 09) La corda del viol, en produir la nota la3, vibra amb una freqncia
de 440 Hz, i aquesta vibraci es transmet a laire com una ona acstica de 5 mm
damplitud.
a. Lona acstica generada per la corda del viol s descrita per lequaci
a) ) 880
17
44
sin( 10 5
3
x t y

b) )
340
440
440 sin( 10 5
3
x t y =

c) )
17
44
880 sin( 10 5
3
x t y

en qu la y representa el desplaament en la posici x. Lamplitud, el
desplaament, y, i la distncia, x, sexpressen en metres i el temps, t, en
segons.
b. La distncia mnima entre dos punts que estan en fase s de
a) 0,773 m,
b) 0,386 m,
Fsica
Batxillerat

141
c) 340 m.
DADES: La velocitat del so en laire s de 340 m/s.
Resultat: a.c
b.a
16. (PAU setembre 00) Enumera tres experincies a favor de la naturalesa ondulatria de
la llum i una que doni suport a la seva naturalesa corpuscular.

17. (OIF febrer 01) La polaritzaci, com a fenomen ondulatori, saplica noms a:
a. Llum
b. So
c. Ones transversals
d. Ones longitudinals
Resultat: a
18. (PAU juny 02) En qu consisteix la difracci? Raoneu si aquest fenomen avala el
carcter ondulatori o el carcter corpuscular de la llum.

19. (PAU juny 03) La velocitat del so a laigua s ms gran que a laire. Quan una ona
harmnica de so passa de laire a laigua:
a. La seva freqncia augmenta, disminueix o queda inalterada?
b. La seva longitud dona augmenta, disminueix o queda inalterada?
Justifica la resposta.
Resultat: Freqncia igual
Longitud dona augmenta
20. (OIF febrer 01) En incidir llum blava sobre un determinat metall duna cl.lula
fotoelctrica, sestableix un corrent elctric; tamb sestablir si incideix:
a. Ones de rdio
b. Microones
c. Llum vermella
d. Llum ultraviolada
Resultat: D
21. (PAU juny 08) En una cubeta dones generem ones de 20 Hz de freqncia i de 2 cm
damplitud, de manera que tarden 5 s per a recrrer 10 m.
a. La velocitat mxima de vibraci dels punts de la superfcie de laigua s a) 2
m/s, b) 0,8 m/s o c) 4 m/s.
b. La diferncia de fase entre dos punts sobre la superfcie de laigua, situats en la
mateixa direcci de propagaci de lona i separats per una distncia de 5 cm,
en un instant determinat s a) /2 rad, b) /4 rad o c) rad.
Resultat: a.b, b.c
22. (PAU juny 09) Una cubeta dones consisteix en un recipient amb aigua en qu,
mitjanant una punta que percudeix la superfcie del lquid, es generen ones
superficials. Regulem el percussor perqu colpegi laigua dues vegades per segon. Si
lona triga 1,0 s a arribar al lmit de la cubeta, situat a 30 cm del percussor, calculeu la
longitud dona.
Resultat: 0,15 m
Fsica
Batxillerat

142

2. El moviment ondulatori
1. (PAU juny 97) Es fa vibrar una corda de 3,6 m de longitud amb oscil.lacions
harmniques transversals perpendiculars a la corda. La freqncia de les oscil.lacions
s de 400 Hz i l'amplitud s d'1 mm. Les ones generades triguen 0,01 s a arribar a
l'altre extrem de la corda.
a. Calcula la longitud d'ona, el perode i la velocitat de transmissi de l'ona.
b. Escriu l'equaci d'ona.
c. Quant valen el desplaament, la velocitat i l'acceleraci mximes transversals?
Resultat: 0,9 m, 0,0025 s, 360 m/s
1 mm, 0,8 m/s, 640
2
m/s
2

2. (PAU setembre 97) La longitud d'ona de la nota la a l'aire s de 0,773 m. Quines sn
la seva freqncia i la seva longitud d'ona a l'aigua? La velocitat del so a l'aire s de
340 m/s i a l'aigua d'1,44 km/s.
Resultat: 440 Hz
3,27 m
3. (PAU juny 98) En una cubeta d'ones s'origina un moviment ondulatori de longitud
d'ona 0,75 m que tarda 25 s a recrrer 12 m. Quant valen el perode i la freqncia
d'aquesta ona?
Resultat: 1,56 s
0,64 Hz
4. (PAU juny 05) En una cubeta dones es generen ones transversals planes de 10 cm
damplitud. El generador fa 10 oscillacions cada 5 s. La vora de la cubeta es troba a
60 cm de distncia, i les ones tarden 1 s a arribar-hi. Determina:
a. Lequaci de les ones generades en la superfcie de la cubeta (en unitats de
lSI).
Les ones fan oscillar un tap de suro de 5 g que es troba a la cubeta, amb un
moviment vibratori harmnic. Calcula:
b. Lenergia cintica del suro quan la seva elongaci s de 5 cm.
c. Lenergia mecnica total del suro.
Resultat: Y = 0,1sin (6,67x 4t)
3,010
-3
J
3,910
-3
J
5. (PAU setembre 98) En el centre d'una piscina circular de 10 m de radi es genera una
ona harmnica que tarda 5 s a arribar a la vora de la piscina. Durant aquest temps
s'han observat 30 crestes en el focus del moviment. Calcula el perode i la longitud
d'ona d'aquest moviment ondulatori.
Resultat: 0,166 s
0,33 m
6. (PAU setembre 04) Un tren dones travessa un punt dobservaci. En aquest punt, el
temps transcorregut entre dues crestes consecutives s de 0,2 s. De les afirmacions
segents, escull la que sigui correcta i justifica la resposta.
a. La longitud dona s de 5 m.
b. La freqncia s de 5 Hz.
c. El perode s de 0,4 s.
d. Cap de les afirmacions anteriors no s correcta.
Fsica
Batxillerat

143
Resultat: b
7. (PAU juny 99) L'equaci d'una ona harmnica s, en unitats de l'SI,
y = 20 cos (20t - 4x).
a. Quina s l'amplitud, la longitud d'ona, la velocitat de propagaci i el perode.
Resultat: 20 m; 0,5 m;
5 m/s; 0,1 s
8. (PAU juny 05) Una ona harmnica descrita per lequaci y (x,t) = 2 cos (x 2t), en
unitats de lSI, viatja per un medi elstic.
a. La velocitat de propagaci de lona s de: a) 0,5 m/s. b) 1 m/s. c) 2 m/s.
b. La distncia mnima entre dos punts en el mateix estat de pertorbaci s de: a)
0,5 m. b) 2 m. c) 5 m.
c. Lamplitud de la pertorbaci s de: a) 0,5 m. b) 1 m. c) 2 m.
d. La freqncia angular (o pulsaci) s de: a) 2 rad/s. b) 2 rad/s. c) /2 rad/s.
e. La velocitat mxima doscillaci dun punt afectat per la pertorbaci s de: a)
m/s. b) 2 m/s. c) 4 m/s.
Resultat: a.c), b.b), c.c), d.a), e.c)
9. (PAU juny 00) Una ona harmnica de freqncia 550 Hz es propaga a una velocitat
de 300 m/s. Quina s la distncia mnima entre dos punts que en tot moment es
troben en el mateix estat de vibraci?
Resultat: 0,545 m
10. (PAU setembre 08) La Xarxa dInstruments Oceanogrfics i Meteorolgics (XIOM) fa
servir boies marines per a estudiar lonatge. De les estadstiques dels ltims deu anys
es pot extreure que, de mitjana, lonatge a la costa catalana t una alada (distncia
entre el punt ms baix i el ms alt de lonada) de 70 cm i un perode de 5 s. Escriviu
lequaci del moviment duna boia que es mou com aquesta onada mitjana.
Resultat: Y=0,35cos(0,4t+0)
11. (PAU juny 02) El focus emissor d'una ona harmnica vibra amb una freqncia de 20
Hz i una amplitud de 2 cm. Si la distncia mnima entre dos punts que estan en fase
s de 15 cm, quina ser la velocitat de propagaci de lona?
Resultat: 3 m/s
12. (PAU juny 10) Una ona harmnica transversal es propaga per una corda a una
velocitat de 6,00 m/s. Lamplitud de lona s 20 mm i la distncia mnima entre dos
punts que estan en fase s 0,40 m. Considereu la direcci de la corda com leix x i
que lona es propaga en el sentit positiu daquest eix.
a. Calculeu la longitud dona, el nombre dona, la freqncia, el perode i la
freqncia angular (pulsaci).
b. Escriviu lequaci de lona sabent que, en linstant inicial, lelongaci dun punt
situat a lorigen de coordenades s mxima. Calculeu lexpressi de la velocitat
amb qu vibra un punt de la corda situat a una distncia de 10 m respecte de
lorigen de la vibraci. Quina s la velocitat mxima daquest punt?
Resultat: 0,4 m, 15,7 m
-1
, 15 s
-1
, 0,067 s i 94 rad/s
13. (PAU setembre 06) Fent servir un diapas es genera una ona sonora unidimensional
de 440 Hz de freqncia i 10 mm damplitud, que viatja en direcci radial des del
focus emissor. La velocitat de propagaci del so en laire, en les condicions de
lexperiment, s de 330 ms
1
. Determineu:
a. Lequaci del moviment de lona generada (en unitats de lSI).
b. El desfasament en la vibraci de dos punts separats 1,875 m en un mateix
instant.
Fsica
Batxillerat

144
c. La mxima velocitat de vibraci (en unitats de lSI) duna molcula doxigen de
laire que fa de transmissor de lona, que es troba a 1 m del diapas.
Resultat: y = 0,01cos 2 (4/3x 440t)
rad
27,65 m/s
14. (PAU juny 03) Una estaci de radar utilitza ones electromagntiques de freqncia
310
10
Hz.
a. Quantes longituds dona hi ha entre lestaci i un avi situat a 50 km de
distncia?
b. Quant de temps transcorre des que semet un pols fins que retorna a lestaci,
desprs de rebotar a lavi?
Dada: c = 310
8
m/s
Resultat: 510
6

3,3310
-4
s
15. (PAU juny 07) Una corda est unida per un extrem a una paret i est lliure per laltre
extrem. Fem vibrar lextrem lliure harmnicament i es genera una ona transversal,
descrita per lequaci
y = 4 sin 2(t/2 x/4)
en qu lamplitud es mesura en centmetres mentre que el temps, t, i la distncia, x,
es mesuren en unitats del sistema internacional (SI). Calcula:
a. La velocitat de vibraci dun punt de la corda que dista 5 m de lextrem lliure, en
linstant t = 3 s.
b. La diferncia de fase entre dos punts de la corda que disten 1 m i 3 m de la
paret, respectivament, en un mateix instant.
c. Quant tardaria la vibraci a arribar a la paret des de lextrem lliure en qu es
genera, si la corda tingus una longitud de 10 m.
Resultat: 0
rad
5 s
16. (PAU juny 10) Observem que dues boies de senyalitzaci en una zona de bany duna
platja, separades una distncia de 2 m, oscillen de la mateixa manera amb lonatge
de laigua del mar. Veiem que la mnima distncia en qu t lloc aquest fet s,
justament, la separaci entre les dues boies. Comptem que oscillen trenta vegades
en un minut i observem que pugen fins a una alada de 20 cm.
a. Determineu la freqncia, la longitud dona i la velocitat de les ones del mar.
b. Escriviu lequaci que descriu el moviment de les boies en funci del temps, si
comencem a comptar el temps quan les boies sn en la posici ms alta.
Escriviu lequaci de la velocitat de les boies en funci del temps.
Resultat: 0,5 Hz // 2 m // 1 m/s
y = 0,20sin (t+ /2) (en m, si t en s)
v = 0,20cos (t+ /2) (en m/s, si t en s)
17. (PAU juny 09) Lequaci duna ona harmnica transversal que es propaga en una
corda tensa de gran longitud s y (x, t) = 0,03 sin(2t x), on x i y sexpressen en
metres i t, en segons. Calculeu:
a. La velocitat de propagaci de lona, el perode i la longitud dona.
b. Lexpressi de la velocitat doscillaci de les partcules de la corda i la velocitat
mxima doscillaci.
c. A linstant t = 2,0 s, el valor del desplaament i la velocitat dun punt de la corda
situat a x = 0,75 m.
Resultat: 2 m/s, 1 s i 2 m
0,19cos (2t - x) i 0,19 m/s
-0,021 m I -0,13 m/s
Fsica
Batxillerat

145

Fsica
Batxillerat

146

3. Fenmens ondulatoris
1. (PAU setembre 03) Quina o quines de les magnituds segents varien quan un fot
passa dun medi a un altre: la freqncia (f), la longitud dona (), la velocitat (v),
lenergia (E)? Justifica les respostes.
Resultat: Varien v i
2. (PAU setembre 98) Un raig llumins que es propaga per l'aire arriba a la superfcie de
l'aigua amb un angle d'incidncia de 15, i es produeixen els fenmens de reflexi i
refracci. L'ndex de refracci de l'aigua respecte l'aire s de 4/3. Fes un dibuix
esquemtic de la situaci i calcula els angles de reflexi i de refracci.
Resultat: 15 i 11,19
3. (PAU juny 99) Quin s l'angle d'incidncia mnim per al qual un raig de llum que es
propaga per un vidre d'ndex de refracci n
v
= 1,6 es reflecteix totalment en arribar a
la superfcie de separaci entre aquest vidre i l'aire. L'ndex de refracci de l'aire s n
a

= 1.
Resultat: 38,68
4. (PAU setembre 99) Un raig de llum vermella que es propaga per l'aire incideix sobre
un vidre amb un angle de 30 respecte la direcci normal en la superfcie del vidre.
L'ndex de refracci del vidre per a la llum vermella val n
v
= 1,5, i l'ndex de refracci
de l'aire val n
a
= 1. Fes un esquema indicant les direccions dels raigs reflectit i
refractat, i calcula el valor dels angles que formen aquests raigs amb la normal.
Resultat: 30 i 19,47
5. (PAU juny 04) Un raig de llum vermella que es propaga per laire incideix sobre un
vidre i forma un angle de 30 amb la direcci normal a la superfcie del vidre. Lndex
de refracci del vidre per a la llum vermella s n
v
= 1,5 i el de laire s n
a
= 1. Calcula
langle que formen entre si el raig reflectit i el raig refractat.
Resultat: 130,53
6. (PAU juny 05) Una ona electromagntica que es propaga en el buit t una longitud
dona = 5 10
7
m. Calcula la seva longitud dona quan penetra en un medi dndex
de refracci n = 1,5.
Resultat: 3,310
-7
m
7. (PAU reserva 04) La figura representa la propagaci dun
raig de llum quan passa dun medi a un altre. Enuncia la
llei que regeix aquest fenomen fsic i raona en quin dels
dos medis (A o B) la llum es propaga amb ms velocitat.
Resultat: vA < vB
8. (PAU setembre 08) Un raig de llum de color groc de 580
nm es propaga per laire a una velocitat de 3,010
8
m/s i
incideix sobre un vidre que t un ndex de refracci d1,55 per a aquesta llum.
Calculeu:
a. La freqncia de la llum groga en laire i la seva velocitat de propagaci en el
vidre.
b. La freqncia i la longitud dona de la llum groga en el vidre.
Fsica
Batxillerat

147
Resultat: 5,210
14
Hz i 1,910
8
m/s
5,210
14
Hz i 3,610
-7
m
9. La longitud d'ona del color groc est compresa entre 5.700 i 5.970 (angstrom).
Calcula la freqncia i el perode del color groc.
Nota: 1 = 10
-10
m
Resultat: 5.10
14
Hz
2.10
-15
s
10. La freqncia de les ones del mar durant un temporal s de 0,2 Hz i la longitud d'ona
s de 20 metres. Calcula la velocitat de propagaci, el nombre d'ona i escriu l'equaci
d'ona si sabem que l'alada de les ones s de 5 metres.
Resultat: 4 m/s
0,314 m
-1

y = 5m . cos 2(t/5s - x/20m)
11. Una ona transversal es propaga per una corda a una velocitat de 7,5 m/s. Si t una
freqncia de 100 Hz i una amplitud de 0,2 m, escriu-ne la funci d'ona.
Resultat: y = 0,2 m cos 2(t/0,01s - x/0,075m)
12. La intensitat d'una ona sonora s dues vegades la intensitat d'una altra ona. Expressa
en decibels la diferncia de nivell d'intensitat sonora (sensaci sonora) que hi ha entre
totes dues.
Resultat: 3,01 dB
13. Una ona sonora harmnica t una freqncia d'1 kHz i una amplitud de 100 .
Calcula'n la longitud d'ona i escriu l'equaci d'ona.
Resultat: 0,34 m
y = 100 cos 2 (t/0,001s -x/0,34m)
14. Dos suros que floten en un estany d'aigua fan 8 oscil.lacions en 10 segons quan una
ona hi arriba. Si sabem que la distncia que hi ha entre ells s de 80 cm i que
oscil.len en oposici de fase, calcula la velocitat de propagaci de l'ona sobre la
superfcie de l'aigua.
Resultat: 1,28 m/s
15. L'equaci d'ona en una corda s y = 0,1 m sin (1,57 rad/s . t - 2,09 rad/cm . x) on x i y
s'expressen en centmetres i t, en segons.
a. En l'instant t = 0 s, quin s el desplaament dels punts x = 1 cm i x = 10 cm?
b. Quin s el desplaament del punt x = 10 cm ens els instants t = 0 s, t = 1 s i t =
2 s?
c. Escriu l'equaci de la velocitat de vibraci d'un punt de la corda.
d. Calcula la velocitat mxima de vibraci d'un punt de la corda i la velocitat de
propagaci de l'ona.
Resultat: -0,087m
-0,087 m, -0,046 m i 0,087 m
y = 0,157 m/s cos ( ... )
0,157 m/s i 0,75 cm/s
16. L'emissora RAC 105 emet des de Barcelona amb una freqncia de 105 MHz (dins
de la banda de freqncia modulada o FM).
a. Calcula el perode i la longitud d'ona d'aquesta emissora.
b. Quant temps tarda la msica que emet en arribar-nos a Llagostera?
Resultat: 9,52.10
-9
s
2,85 m
0,33 ms
Fsica
Batxillerat

148
17. (PAU juny 01) Loda duna persona s sensible als sons de freqncies compreses
entre 30 Hz i 16.000 Hz. Quina ser la mnima longitud dona sonora en laire que
ser capa dapreciar aquesta persona?
Velocitat de propagaci del so a laire: 340 m/s
Resultat: 2,125 cm
18. La freqncia de la llum vermella en el buit s de 4,3.10
14
Hz. Quina s la seva
longitud d'ona?
Resultat: 697 nm
19. (PAU setembre 05) Un raig de llum groga es propaga per un vidre i incideix a la
superfcie que separa el vidre de laire amb un angle de 30,0respecte a la direcci
normal a la superfcie. Lndex de refracci del vidre per a la llum groga s 1,60 i
lndex de refracci de laire s 1.
a. Langle que forma el raig refractat respecte a la direcci normal a la superfcie
de separaci dambds medis val: a) 60,0. b) 18,2. c) 53,1.
b. Langle dincidncia mxim perqu el raig de llum groga passi a laire val: a)
45,0. b) 38,7. c) En aquest cas no pot haver-hi reflexi total. Passen a laire
tots els raigs incidents amb independncia de langle amb qu incideixen.
c. En passar del vidre a laire, la velocitat de propagaci de la llum groga: a)
Augmenta. b) Disminueix. c) No canvia.
d. En passar del vidre a laire, lenergia dels fotons de llum groga: a) Augmenta. b)
Disminueix. c) No canvia.
e. En passar del vidre a laire, la longitud dona dels fotons de llum groga: a)
Augmenta. b) Disminueix. c) No canvia.
Resultat: a.c), b.b), c.a), d.c), e.a)
20. Un raig de llum travessa una lmina de vidre plana de 4 cm de gruix en qu ha incidit
amb un angle de 30. A causa de la refracci, quan en surt s'ha desplaat una
distncia D paral.lelament a ella mateixa. Si sabem que l'ndex de refracci del vidre
s 1,35, quina s la distncia desplaada?
Resultat: 0,62 cm
21. Un raig llumins incideix sobre una superfcie de vidre amb un angle d'incidncia de
50. Quin ser l'angle de refracci si l'ndex de refracci s 1,5?
Resultat: 30,71

22. L'ndex de refracci del diamant s 2,5. Quin s l'angle lmit de la llum que passa del
diamant a l'aire?
Resultat: 23,58
4

c
m

D
30
Fsica
Batxillerat

149
23. (PAU juny 09) Un experiment consisteix a fer penetrar un raig lser de llum vermella
des de laire fins a linterior dun material que t un ndex de refracci desconegut.
Hem mesurat langle dincidncia, que s de 20res pecte de la normal, i langle de
refracci, que s de 14,90. Determineu lndex de refracci daquest material.
Resultat: 1,33
24. Un focus de llum s al fons d'un estany ple d'aigua (n = 4/3) a un metre de profunditat.
Emet llum en totes direccions. A la superfcie de l'aigua s'hi forma un cercle llumins a
causa dels raigs que es refracten en passar a l'aire. Fora d'aquest cercle els raigs es
reflecteixen totalment i no surten a l'exterior. Calcula el radi d'aquest cercle.
Resultat: 1,13 m
25. (PAU juny 07) En una experincia de laboratori fem incidir un raig de llum vermella
amb diferents angles dincidncia, i, sobre una lmina de vidre; mesurem els
corresponents angles de refracci, r, i nobtenim la grfica adjunta. Quant val lndex
de refracci del vidre per a la llum vermella? A quina velocitat es propaga la llum
vermella en aquest vidre?
Dades: c = 310
8
m/s
Resultat: 1,389
216.000 km/s
26. Els ndexs de refracci de l'aigua i d'un vidre sn 1,33 i 1,54 respectivament. Calcula
l'angle lmit entre el vidre i l'aigua.
Resultat: 59,72
27. Quan l'angle d'incidncia d'un raig sobre un material
s de 30, l'angle que formen els raigs reflectit i
refractat s de 135. Calcula l'ndex de refracci
d'aquest medi.
Resultat: 1,93
28. Un raig de llum travessa una lmina de vidre (n = 1,5)
de cares planoparal.leles, amb un angle d'incidncia
de 45. El raig emergent desprs de travessar el vidre
s'ha desplaat paral.lelament a l'incident una distncia
de 0,18 cm. Quin s el gruix de la lmina?
Resultat: 0,54 cm
30
135
0,36 0,72
sin r
1,00
0,50
sin i
Fsica
Batxillerat

150
29. Tenim un prisma de 30 i ndex de refracci per a la llum groga d'1,3. Un raig de llum
groga incideix sobre una de les cares i forma un angle de 12. Quin angle total s'ha
desviat el raig en travessar el prisma?
Nota: per resoldre aquest problema fes el dibuix correctament i molt ampliat. Has de
tenir en compte relacions entre els angles i els triangles que es formen.
Resultat: 9,49
30. (PAU setembre 08) La imatge dun objecte produda per un mirall pla s a) dreta, real,
de la mateixa mida i simtrica respecte de la superfcie del mirall. b) dreta, virtual, de
la mateixa mida i simtrica respecte de la superfcie del mirall. c) dreta, virtual, de
mida diferent i simtrica respecte de la superfcie del mirall.
Resultat: b
31. (PAU juny 05) Un mirall esfric cncau t un radi de curvatura R. Dibuixa els
diagrames de raigs necessaris per localitzar la imatge dun objecte petit en forma de
fletxa situat sobre leix del mirall, a una distncia d de lextrem del mirall, en els casos
segents:
a. d = 2R.
b. d = R/3.
Indica en cada cas si la imatge s virtual o real, dreta o invertida, reduda o ampliada.
Resultat: Real, invertida i reduda
Virtual, dreta i ampliada
32. (PAU setembre 05) Considera un mirall esfric convex. Dibuixa el diagrama de raigs
necessari per localitzar la imatge dun objecte petit en forma de fletxa situat davant del
mirall, sobre el seu eix. Indica si la imatge s virtual o real, dreta o invertida, reduda o
ampliada.
Resultat: Virtual, dreta i reduda
33. (PAU juny 07) Enumera les propietats (real o virtual, dreta o invertida, major o menor)
de la imatge que ens retorna una cullera per la part cncava. Per a demostrar-les,
dibuixa la marxa dels raigs i la imatge que s'obt de la fletxa en el mirall esfric cn-
cau de la figura. El punt C s el centre de curvatura del mirall.
12

30
C
Fsica
Batxillerat

151
Resultat: Real, invertida i major
34. (PAU setembre 09) Una lupa s una lent convergent que sutilitza per a veure ms
grans els objectes propers. Feu la representaci grfica per a trobar la imatge que
produeix una lupa quan situem un objecte en forma de fletxa entre la lent i el focus,
perpendicularment a leix ptic de la lupa. Si volem veure la fletxa ms gran respecte
de la mida real, haurem situat b la fletxa? La veurem dreta o invertida? La imatge
ser real o virtual?
Resultat: S, dreta i virtual
35. (PAU setembre 08) La imatge que forma una lent divergent i prima s sempre a)
virtual, dreta i de mida ms petita que lobjecte. b) dreta o invertida, segons el lloc on
estigui situat lobjecte. c) virtual, dreta i de mida ms gran que lobjecte.
Resultat: a
36. (PAU juny 09) Les persones miops utilitzen lents divergents. Les imatges que forma
una lent divergent, comparades amb els objectes, sn a) ms petites i ms prximes.
b) ms grans i ms llunyanes. c) Depn de si es troben a una distncia de la lent ms
gran o ms petita que la distncia focal.
Resultat: a
37. (PAU juny 04) En lesquema inferior, dibuixa la imatge de la fletxa produda per la lent
fent la marxa de raigs corresponent. F i F' sn els focus de la lent.
Repeteix el dibuix per al cas que la fletxa se situ entre el focus i la lent, com en
lesquema inferior.

38. Al llarg d'una corda de 0,8 m de longitud, subjecta pels dos caps, es propaga una ona
harmnica de freqncia 25 Hz, i es formen ones estacionries. S'observa que s'hi
produeixen 5 nodes (dos d'aquests sn els extrems de la corda). Quina s la velocitat
de propagaci de l'ona harmnica al llarg d'aquesta corda?
Resultat: 10 m/s
39. En una corda es propaga una ona harmnica de freqncia 40 Hz i velocitat de
propagaci 5 m/s. Si es formen ones estacionries en reflectir-se l'ona en un extrem
de la corda, quina ser la distncia entre dos nodes consecutius?
Resultat: 6,25 cm
40. Una corda de guitarra t una longitud de 78 cm entre els seus dos extrems fixos.
F F
F F
Fsica
Batxillerat

152
a. Amb quina velocitat es transmet lona que origina lona estacionria que es
produeix quan oscil.la segons el seu primer harmnic, de freqncia 125 Hz?
b. Quina s lequaci dona estacionria si lamplitud de lona incident s de 0,8
cm?
Resultat: 195 m/s
y = 0,016 sin 4,03 x cos 785,4 t
41. En un tub tancat d1,25 metres de longitud es produeix un so que cont tots els
harmnics. Si agafem un valor de 340 m/s per a la velocitat del so, calcula:
a. La longitud dona i la freqncia del so fonamental.
b. Les longituds dona i les freqncies corresponents a la resta dharmnics.
Resultat: 2,5 m i 136 Hz
2,5/n m i 136n Hz
42. Una corda de nil t una longitud d1,15 metres i est subjectada pels seus extrems.
Si generem una ona estacionria que cont 6 nodes, la corda vibra amb una
freqncia de 325 Hz i una amplitud mxima de 2,3 cm.
a. Amb quina velocitat es propaga per la corda?
b. Quina s lequaci dona?
Resultat: 149,5 m/s
y = 0,023 sin (100x/23) cos (650t)
43. Vull construir una flauta de manera que amb tots els forats tapats soni la nota Do de
la cinquena octava (522 Hz).
a. Calcula la mida que ha de tenir aquesta flauta.
b. Quina seria la longitud si volgus construir una segona flauta de manera que el
seu so ms greu fos una octava inferior, s a dir el Do
4
(261 Hz corresponent a
la meitat de 522 Hz).
Resultat: 0,32 cm
0,64 cm
44. Dos focus puntuals, situats a 20 cm l'un de l'altre en la superfcie de l'aigua, emeten
ones circulars d'igual amplitud, freqncia i fase. La velocitat de propagaci
d'aquestes ones s de 60 cm/s i la seva freqncia de 20 Hz.
a. Qu passar si les dues ones interfereixen en un punt situat a 20 cm d'un focus
i a 12,5 cm de l'altre?
b. I en un punt situat a 30 cm d'un focus i a 24 cm de l'altre?
Resultat: Node
Ventre
45. (PAU juny 10) Cadascun dels extrems dun diapas presenta un moviment vibratori
harmnic amb una freqncia de 1.000 Hz i una amplitud d1 mm. Aquest moviment
genera en laire una ona harmnica de so de la mateixa freqncia. El moviment dels
dos extrems est en fase.
a. Calculeu, per a un dels extrems del diapas, lelongaci i la velocitat del seu
moviment vibratori quan faci 3,310
4
s que ha comenat a vibrar, comptat a
partir de la posici que correspon a la mxima amplitud.
b. Raoneu si, en laire, es produiria el fenomen dinterferncia a partir de les ones
de so que es generen en els dos extrems del diapas. Si sesdev aquest
fenomen, indiqueu en quins punts es produiran els mxims dinterferncia.
DADA: v
so
a laire = 340 m/s.
Resultat: -4,8210
-4
m // -5,51 m/s
r2 r1 = 0,340n (n=0, 1, 2)
46. (PAU setembre 02) Un cotxe de bombers que est aparcat fa sonar la sirena. Una
moto que circula a gran velocitat s'acosta al cotxe i el motorista percep un so ms
Fsica
Batxillerat

153
agut que el propi de la sirena. Raona a quina de les causes segents es pot atribuir
aquest fet:
a. L'ona sonora es refracta.
b. El motorista rep ms fronts d'ona per unitat de temps que un observador en
reps.
c. El motorista rep menys fronts d'ona per unitat de temps que un observador en
reps.
d. L'ona sonora est polaritzada.
Resultat: b)
47. La locomotora d'un tren que s'acosta a una estaci a 108 km/h emet un so continu de
250 Hz. Quina freqncia percep un observador en reps a l'estaci?
Resultat: 274 Hz
48. Un diapas que vibra amb una freqncia de 450 Hz s'allunya a una velocitat de 6
km/h d'un observador fix.
a. Quina s la freqncia percebuda per aquesta persona?
b. Quina seria la freqncia que percebria l'observador si fos ell i no el diapas
que s'allunys a una velocitat de 6 km/h?
Resultat: 447,80 Hz
447,79 Hz

49. Un camioner que circula a 90 km/h fa sonar la botzina, que emet un so de 300 Hz, en
l'instant que passa per davant d'un noi que est quiet. Quina freqncia dels so
percep aquesta persona quan el cami s'allunya?
Resultat: 279 Hz
50. El conductor d'un cotxe s'acosta a una fbrica a 72 km/h mentre la sirena d'aquesta
emet un so de 300 Hz.
a. Quina freqncia percep aquesta persona?
b. Si va ms enll de la fbrica, quina freqncia percep mentre se n'allunya?
Resultat: 317,64 Hz
282,35 Hz
51. Un tren EuroMed travessa una estaci sense reduir la seva velocitat. Quan s'acosta a
l'estaci comena a fer sonar el xiulet. El cap d'estaci sent un so de 280 Hz de
freqncia quan s'acosta el tren i de 240 Hz quan s'allunya.
a. Quina s la velocitat d'aquest tren?
b. Quina s la freqncia del xiulet?
Resultat: 94 km/h
258,5 Hz

52. (PAU juny 00) Un ciclista es desplaa per una carretera rectilnia a velocitat constant.
En aquesta carretera hi dos cotxes aturats, l'un davant i l'altre darrere del ciclista. Els
cotxes tenen botzines idntiques per el ciclista sentir que el to (freqncia) de les
dues botzines s diferent. Com s'anomena aquest efecte? Segons el ciclista, quin
cotxe emetr una freqncia ms alta? Justifica la resposta.

Fsica
Batxillerat

154

4. La llum: dualitat ona-corpuscle
1. Calcula l'energia i la longitud 'ona d'un fot de llum de 10
15
Hz de freqncia.
Resultat: 6,625.10
-19
J
3.10
-7
m
2. Quina energia t un fot de longitud d'ona de 6.000 ?
Resultat: 2,07 eV
3. (PAU juny 04) Calcula el valor de la longitud dona associada a un fot denergia 3
keV.
Dades: h = 6,62 10
34
J s, c = 3 10
8
m/s, 1 eV = 1,609 10
19
J.
Resultat: 4,13.10
-10
m
4. (PAU setembre 04) Calcula lenergia i la longitud dona dun fot de 1.015 Hz de
freqncia. Dades: h = 6,625 10
34
J s, c = 3 10
8
m/s.
Resultat: 6,7210
-31
J
2,9510
5
m
5. (PAU juny 06) Calcula el valor de la longitud d'ona d'un fot d'energia 3 keV. Dades: h
= 6,62 . 10
-34
Js, c = 3 . 10
8
ms
-1
, 1 eV = 1,602 . 10
-19
J
Resultat: 4,1310
-10
m
6. (PAU setembre 06) Calculeu lenergia i la quantitat de moviment dels fotons de llum
roja de longitud dona = 600 nm.
Dades: h = 6,62 10
34
Js, c = 3 10
8
ms
1

Resultat: 3,310
-19
J
1,110
-27
kgm/s
7. (PAU juny 05) Se sap que la sensibilitat ms gran de lull hum correspon a la llum de
longitud dona = 5,5 10
7
m. Determina lenergia i la quantitat de moviment dels
fotons daquesta longitud dona.
Dades: h = 6,62 10
34
Js, c = 3 10
8
m/s
Resultat: 3,610
-19
J
1,210
-27
kgm/s
8. (PAU juny 05) Entre dos punts A i B sestableix una diferncia de potencial V
A
V
B
=
120 V. Un electr est situat al punt B, inicialment en reps. Determina:
a. La velocitat amb qu arriba al punt A.
b. La longitud dona de de Broglie de lelectr, corresponent a la velocitat anterior.
Dades: h = 6,62 10
34
Js, q
e
= 1,6 10
19
C, m
e
= 9,11 10
31
kg
Resultat: 6,510
6
m/s
1,110
-10
m
9. Si l'efecte fotoelctric es produeix amb llum vermella, tindr lloc
amb llum groga? Raona la resposta.
Resultat: S
Fsica
Batxillerat

155
10. En un aparell es produeix l'efecte fotoelctric amb llum blava. Es produir aquest
efecte amb llum groga? Per qu?
Resultat: Potser s o potser no, depn de ...
11. Si la freqncia de radiaci que incideix sobre una placa metl.lica i que produeix
efecte fotoelctric es duplica, tamb es duplicar l'energia cintica dels electrons
emesos? Raona la resposta.
Resultat: No
12. (PAU setembre 05) Un metall emet electrons per efecte fotoelctric quan sirradia amb
llum blava, per no nemet quan sirradia amb llum ataronjada. Determina si emetr
electrons quan sirradi:
a. Amb llum vermella.
b. Amb llum ultraviolada.
Raona la resposta.
Resultat: No
S
13. Una llum de freqncia 6.10
14
Hz incideix sobre una superfcie metl.lica i en surten
electrons amb una energia cintica de 2.10
-19
J. Calcula el treball d'extracci dels
electrons.
Resultat: 1,975.10
-19
J
14. En l'efecte fotoelctric obtingut il.luminant potassi, l'energia cintica mxima dels
fotoelectrons emesos s d'1,6 eV quan la llum incident s de 3.500 . Quina s
l'energia llindar en eV?
Resultat: 1,95 eV
15. (PAU juny 03) Sobre lefecte fotoelctric:
a. Explica breument en qu consisteix lefecte fotoelctric.
b. Suposa que en irradiar un metall amb llum blava es produeix lefecte
fotoelctric. Discutiu si tamb es produir quan irradiem el metall amb llum
groga, sabent que la llum groga t una freqncia ms baixa que la llum blava.
Justifica la resposta.
16. Quan una superfcie metl.lica s'il.lumina amb llum de 180 nm (zona ultraviolada),
aquesta emet electrons. Observem tamb que la freqncia llindar correspon a la llum
de 230 nm.
a. Calcula la velocitat mxima amb qu surten els electrons al principi de
l'experiment.
b. Amb quin potencial invers han de ser frenats aquests electrons per impedir que
arribin a lnode de la cl.lula fotoelctrica?
Resultat: 7,3.10
5
m/s
1,5 V
17. (PAU juny 08) Una radiaci de llum ultraviolada, duna freqncia d1,5 10
15
Hz,
incideix sobre una lmina de coure de manera que es produeix efecte fotoelctric. La
freqncia mnima perqu es produeixi efecte fotoelctric en aquest metall s 1,1
10
15
Hz.
a. Calculeu lenergia cintica mxima dels fotoelectrons emesos.
b. Expliqueu qu passaria si la llum incident tingus una longitud dona de 3,0
10
7
m.
DADES: h = 6,62 10
34
J s; c = 3 10
8
m/s.
Fsica
Batxillerat

156
Resultat: 2,6510
-19
J
No es produir efecte fotoelctric
18. Per a un cert metall la longitud d'ona llindar s de 270 nm.
a. Determina l'energia mnima necessria per arrencar un electr del metall.
b. Quina ser la velocitat que, com a mxim, podran tenir els electrons emesos en
aquest cas?
Si la llum amb qu il.luminem fos de 200 nm,
c. Quina seria la velocitat mxima a qu sortirien els electrons?
Resultat: 7,36.10-19 J
0 m/s
756,8 km/s
19. (PAU juny 10) Fem incidir radiaci electromagntica duna freqncia determinada
sobre un metall que t una freqncia llindar de 6,0010
16
Hz. Observem que lenergia
cintica mxima dels electrons emesos s 6,6210
17
J. Calculeu:
a. La freqncia de la radiaci electromagntica incident.
b. La longitud dona dels fotons incidents i la dels electrons emesos amb la
mxima energia cintica.
DADES: h = 6,6210
34
Js; c = 3,0010
8
m/s; me = 9,1110
31
kg.
Resultat: 1,6010
17
Hz
1,8810
-9
m i 6,0110
-11
m
20. L'energia mnima necessria per arrencar electrons del coure s de 4,4 eV. Quina
ser la diferncia de potencial que haurem d'aplicar per impedir la sortida d'electrons
de coure si aquest s'il.lumina amb una llum de 150 nm de longitud d'ona?
Resultat: 3,88 V
21. (PAU setembre 09) Una font lluminosa emet llum monocromtica de 550 nm amb una
potncia de 2 mW. Aquesta llum es fa incidir sobre un metall i es produeix efecte
fotoelctric. Lenergia dextracci mnima dels electrons del metall s 2,10 eV.
Calculeu:
a. Lenergia cintica mxima dels electrons extrets.
b. El nombre de fotons que emet la font lluminosa en un minut.
DADES: c = 3,0010
8
m/s; h = 6,62610
34
Js; 1 eV = 1,6010
19
J; 1 nm = 10
9
m.
Resultat: 2,5410
-20
J
3,3210
17
fotons
22. (PAU juny 01) Calcula lenergia cintica mxima dels electrons emesos per una
superfcie metl.lica quan hi incideixen fotons de longitud dona = 2 . 10
7
m.
Lenergia mnima per alliberar els electrons (treball dextracci) s W = 6,72 . 10
19
J.
Dades: h = 6,62.10
34
J.s; c = 3.10
8
m/s.
Resultat: 3,21.10
-19
J
23. (PAU juny 09) Les radiacions UV tenen una longitud dona dentre 15 i 400
nanmetres, mentre que les radiacions IR tenen longituds dona compreses entre
0,75 i 1.000 m. Si considerem que per a trencar un enlla duna molcula tpica de
les que es troben en un sser viu s necessria una energia de 4,710
19
J, a) la
molcula es pot trencar amb fotons de radiaci IR de 100 m, per no amb fotons de
radiaci UV de 100 nm. b) la molcula es pot trencar amb fotons de radiaci UV de
100 nm, per no amb fotons de radiaci IR de 100 m. c) Cap de les opcions
anteriors no s certa.
DADES: h = 6,6310
34
Js; c = 3,0010
8
ms
1
; 1 nm = 10
9
m.
Resultat: b
Fsica
Batxillerat

157
24. (OIF febrer 01) Una lmpada darc es disposa amb un dispositiu (filtre interferencial)
que permet passar nicament llum de longitud dona igual a 400 nm (1 nm = 10
-9
m).
En incidir aquesta llum sobre un metall extreu daquest un feix delectrons. Canviem el
filtre per un altre que permeti passar nicament llum de 300 nm, ajustant la lmpada
perqu la intensitat de la llum incident sigui la mateixa que per la llum de 400 nm,
aleshores:
a. Semeten un nmero ms gran delectrons en el mateix perode de temps.
b. Els electrons que semeten tenen energia ms elevada.
c. Els dos apartats anteriors sn certs.
d. Cap dels dos primers apartats s cert.
Resultat: b
25. Determina la longitud d'ona, la freqncia i la quantitat de moviment d'un fot de 200
MeV d'energia i indica en quina zona de l'espectre es troba.
Resultat: 6,21.10
-15
m
4,8.10
22
Hz
1,06.10
-19
kg.m/s
26. Un electr i un fot tenen, cadascun, una longitud d'ona de 2 . Quines sn les seves
quantitats de moviment?
Resultat: 3,3125.10
-24
kg.m/s
27. Sn possibles els fenmens d'interferncia amb electrons? Raona la resposta.

28. Calcula la longitud d'ona de De Broglie associada a cada
partcula:
a. Una persona de 70 kg que es mou a 2 m/s.
b. Un electr que es mou a 1.000 m/s.
Resultat: 4,7.10
-36
m
7,2.10
-7
m
29. Per qu t ms poder de resoluci el microscopi electrnic que
l'ptic?

30. Quina s la longitud d'ona de De Broglie associada a un virus
de 10
-18
g de massa que es mou per la sang a una velocitat de 0,2 m/s?
Resultat: 3,3125.10
-12
m
31. Quina longitud d'ona correspon a un prot que es mou a 2.10
7
m/s i a una bala de
fusell de 5 g de massa que es mou a 100 m/s?
Resultat: 2,07.10
-14
m
1,325.10
-33
m
32. Un microscopi electrnic utilitza electrons accelerats a travs d'una diferncia de
potencial de 40.000 V.
a. Calcula l'energia subministrada a cada electr.
b. Quina ser la velocitat de xoc dels electrons?
c. Determina'n el poder de resoluci suposant que s igual a la longitud d'ona de
De Broglie associada als electrons.
Resultat: 6,4.10
-15
J
1,186.10
8
m/s
0,06138
33. Calcula l'energia d'un fot de longitud d'ona = 5.10
-7
m.
Resultat: 3,975.10
-19
J
Fsica
Batxillerat

158
34. Una emissora de FM transmet amb una potncia d'1 kW a una freqncia de 98 MHz.
Quants fotons emet durant un segon?
Resultat: 1,54.10
28
fotons
35. Calcula la indeterminaci en la quantitat de moviment i en la velocitat de l'electr de
l'tom d'hidrogen a la primera rbita de Bohr. El radi s 0,529 i volem que la
indeterminaci en la posici sigui l'1% d'aquest radi. Expressa la indeterminaci en la
velocitat en funci de la velocitat de la llum, sense considerar efectes relativistes.
Resultat: 1,99.10
-22
kg.m/s
2,19.10
8
m/s
0,73 c
36. Calcula la indeterminaci en la quantitat de moviment d'un neutr situat dins el nucli,
si considerem que la posici s limitada en un entorn d'1.10
-14
m (grandria del
nucli). Quina s la indeterminaci en la velocitat?
Resultat: 1,055.10
-20
kg.m/s
6,296.10
6
m/s

Fsica
Batxillerat

159
Fsica nuclear
1. Fsica nuclear
1. Dibuixa els nuclis dels istops
3
He,
14
C i
23
Na.

2. Quins sn els nombres Z, A i N dels istops 56 del ferro i 235 de lurani?
Resultat: 26, 56, 30
92, 235, 143
3. A quin istop correspon el segent dibuix?
Resultat:
9
B
4. Qu li passa a un tom d'un element radioactiu quan emet una partcula alfa? Raona
la resposta.

5. Qu li passa a una tom d'un element si el seu nucli captura un neutr? Raona la
resposta.

6. Els neutrons sn projectils molt adequats per produir transmutacions nuclears. Explica
el perqu.

7. Considera la reacci nuclear segent:
1
H +
2
H
3
He + (radiaci gamma)
Indica, raonant-ho, si la massa del nucli d'heli format s ms
gran, ms petita o igual que la suma de les masses dels
istops inicials.
8. Com podem explicar que els electrons i els positrons puguin
ser emesos del nucli d'un tom encara que no siguin dins seu?

9. En qu es transforma un tom si perd un electr dels seu embolcall? Si el nucli d'un
tom emet un electr, en qu es transforma? Raona les respostes.

10. El potassi de la natura s format per una mescla de tres istops de nombres mssics
39, 40 i 41. Indica el nombre de protons i de neutrons que hi ha en el nucli de cada
istop i el nombre d'electrons de l'escora.
Resultat: 19 p, 19 e i 20, 21 i 22 n
11. La composici percentual d'istops dels nitrogen s la segent:
Fsica
Batxillerat

160
Nombre de massa Massa isotpica % en toms
14 14,0031 99,6337
15 15,0001 0,3663
a. Calcula el pes atmic de l'element nitrogen.
Resultat: 14,007
12. Completa les reaccions nuclears segents:
a.
9
Be +
4
He
12
C + ....... +
b.
128
I
128
Xe + ....... +
c.
129
Ba
129
Cs + ....... +
d.
35
Cl +
1
n
36
S + ....... +
e.
208
Po
204
Pb + ....... +
f. ....... +
222
Rn
226
Ra +
13. Utilitza la taula de masses atmiques per calcular l'energia d'enlla i l'energia d'enlla
per nucle del
12
C i tamb del
56
Fe.
Resultat: 92,16 MeV
7,68 MeV/nucle
488 MeV
8,716 MeV/nucle
14. Calcula l'energia necessria per treure un neutr del
4
He.
Resultat: 20,58 MeV
15. Calcula els radis dels nuclis de
6
O i de
108
Ag.
Resultat: 3,67.10
-15
m
15,5.10
-15
m
16. L'istop estable del sodi s
23
Na. Quin tipus de radioactivitat cal esperar del
22
Na i
del
24
Na? Raona-ho.
Resultat: - i +
17. Un istop radioactiu artificial t un temps de semidesintegraci de 10 dies. Si es t
una mostra de 25 mg d'aquest istop,
a. Quina quantitat es tenia ara fa un mes?
b. Quina quantitat es tindr d'aqu a un mes?
Resultat: 200 mg
3,13 mg
18. El
222
Rn t un perode de semidesintegraci de 3,9 dies. Si es disposa inicialment
d'una mostra de 10 mg, quan queda d'aquest istop desprs de 7,8 dies?
Resultat: 2,5 mg
19. Suposant que la prdua de massa quan esclata una bomba de fissi de plutoni s al
voltant del 0,05 %, calcula:
a. L'energia despresa quan esclata una bomba que cont 100 kg de plutoni.
b. Quina massa de carb, que tingus un poder calorfic de 32 kJ/kg, hauria de
cremar per obtenir-ne la mateixa energia?
Resultat: 4,5.10
9
MJ
1,4.10
11
kg
20. El perode de semidesintegraci del radi s de 1.620 anys. Calcula el nombre de
desintegracions per segon de 1 g de radi i demostra que aquesta velocitat de
desintegraci s aproximadament 1 Ci.
Fsica
Batxillerat

161
Resultat: 3,7219.10
10
toms/s
21. La velocitat de recompte en una mostra radioactiva s de 8.000 comptes/s en l'instant
t = 0 s. Al cap de 10 minuts es detecten solament 1.000 comptes/s.
a. Quin s el perode de semidesintegraci?
b. Quina s la constant de desintegraci?
c. Quina velocitat de recompte es detectar desprs d'un minut?
Resultat: 200 s
3,46.10
-3
s
-
1
6.498 comptes/s
22. Calcula l'energia de desintegraci alfa pels nuclis de
226
Ra i de
242
Pu.
Resultat: 4,87 MeV
6,99 MeV
23. Es mesura la velocitat de recompte en una font radioactiva cada minut. Les comptes
per segon mesurades sn 1.000, 820, 673, 552, 453, 371, 305, 250,... Dibuixa la
velocitat de recompte en funci del temps i utilitza la grfica per calcular el perode de
semidesintegraci.
Resultat: 210 s
24. Sabem que el perode de semidesintegraci del
14
C s de 5.730
anys i un gram de carboni actual t una activitat de 920
desintegracions per hora. Una mostra de fusta cont 10 g de
carboni i t una velocitat de desintegraci del carboni 14 de 100
comptes/min. Quina s l'edat de la mostra?
Resultat: 3.530 anys
25. Se suposa que l'edat d'un os que cont 15 g de carboni s de
10.000 anys. Quina hauria de ser la velocitat de desintegraci
del
14
C d'aquest os?
Nota: Sabem que la proporci de l'istop 14 del carboni en una mostra de carboni
natural s d'1,326.10
-12
i que el seu temps de semidesintegraci s de 5.730 anys.
Resultat: 3.515 desintegracions/h
26. (PAU juny 10) Per estudiar el procs de desintegraci duna mostra radioactiva que
inicialment tenia 6,0010
23
toms radioactius, hem mesurat en intervals dun segon el
nombre dtoms que encara no shavien desintegrat. Els resultats obtinguts es
representen en la grfica segent:
a. Quant val el perode de semidesintegraci daquesta mostra? Quants toms de
la mostra inicial shauran desintegrat quan hagi transcorregut un temps de 15
Fsica
Batxillerat

162
s?
b. Quant temps haur de transcrrer perqu noms quedi sense desintegrar un
5% de la mostra inicial?
Resultat: 2 s // 5,9710
23
toms
8,63 s
27. Calcula l'energia que es desprn en les reaccions segents:
a.
2
H +
1
H
3
He
b.
2
H +
2
H
3
He + n
c.
6
Li + n
3
H +
4
He
Resultat: 5,49 MeV 3,27 MeV
4,78 MeV
28. La massa atmica del tori Th s 232 i el seu nombre atmic s 90. Quan aquest es
desintegra emet 6 partcules alfa i 4 partcules beta. Troba:
a. La massa atmica i el nombre atmic del nucli final de la desintegraci del tori.
b. Identifica l'istop final d'aquesta desintegraci.
Resultat: 208 i 82
208
Pb
29. Per desintegraci radioactiva el
239
Np emet una partcula beta. El nucli fill tamb s
radioactiu i dna lloc a
235
U.
a. Quina partcula s'emet simultniament a la formaci de
235
U?
b. Quin nucli s el que s'ha format en el procs intermedi?
Resultat: Partcula alfa
239
Pu
30. Quan es bombardeja amb partcules alfa el carboni 12 es produeix una desintegraci
amb l'emissi d'un neutr. El nucli format s inestable i es desintegra emeten un
positr. Quin s el nucli final d'aquesta reacci, aix com el seu nombre i massa
atmica?
Resultat:
15
N
31. Si bombardegem amb neutrons el fluor 19 es forma un nou element amb emissi
d'una partcula alfa.
a. Quin s aquest nou element?
b. Quina s la seva massa atmica?
Resultat: Nitrogen
16
32. Formula la reacci nuclear hipottica de conversi de quatre toms d'heli en un
d'oxigen.
a. Determina si aquest procs s exotrmic o endotrmic.
b. Calcula l'energia equivalent a la variaci de massa que t lloc.
Resultat: Exotrmic
14,43 MeV
33. Observa la reacci de fissi de lurani segent, aconseguida per bombardeig amb un
neutr.
n +
235
U
140
Xe + ? + 2 n
a. Quin s listop desconegut?
b. Com calcularies lenergia obtinguda en aquest procs?
Resultat:
94
Sr
Fsica
Batxillerat

163
34. (PAU juny 10) La tcnica de diagnstic a partir de la imatge que sobt mitjanant
tomografia per emissi de positrons (PET, positron emission tomography) es
fonamenta en lanihilaci entre la matria i lantimatria. Els positrons, emesos pels
nuclis de fluor,
18
F, injectats al pacient com a radiofrmac, sanihilen en entrar en
contacte amb els electrons dels teixits del cos i de cadascuna daquestes anihilacions
es creen fotons, a partir dels quals sobt la imatge.
La desintegraci dun nucli de fluor,
18
F, es pot escriure mitjanant la reacci nuclear
segent:
a. Digueu quants neutrons i quants protons t aquest istop artificial de fluor,
18
F.
Completeu la reacci nuclear, s a dir, determineu x, y i z.
b. El perode de semidesintegraci del
18
F s 109,77 s. Calculeu el temps que ha
de passar perqu quedi una vuitena part de la quantitat inicial de
18
F. Quin
percentatge de partcules quedaran al cap duna hora? Tenint en compte
aquest resultat, digueu si podrem emmagatzemar gaire temps aquest
radiofrmac i justifiqueu-ho.
Resultat: 9 p
+
i 9 n / x= 18, y=0, z=1
329,21 s // 1,310
-8
% // No
35. En un reactor nuclear de fissi de lurani una de les reaccions que t lloc s la
segent:
n +
235
U
140
Cs +
93
Rb + ...
a. Quants neutrons soriginen en cada procs de ruptura de lurani?
b. Calcula lenergia alliberada per la fissi dun quilogram durani.

c. Quantes bombetes de 100 W es podrien encendre durant un any amb aquesta
energia?

Fsica
Batxillerat

165
Annexos
1. Masses atmiques d'istops
Element Smbol Z Massa atmica (u)
1
H
1 1,007 825
2
H
1 2,014 102
Hidrogen
3
H
1 3,016 050
3
He
2 3,016 030
Heli
4
He
2 4,002 603
Liti
6
Li
3 6,015 125
Bor
10
B
5 10,012 939
12
C
6 12,000 000
Carboni
14
C
6 14,003 242
Oxigen
16
O
8 15,994 915
Sodi
23
Na
11 22,989 771
Potasi
39
K
19 38,963 710
Ferro
56
Fe
26 55,939 395
Coure
63
Cu
29 62,929 592
Plata
107
Ag
47 106,905 094
Or
197
Au
79 196,966 541
Plom
208
Pb
82 207,976 650
Poloni
212
Po
84 211,989 629
Radon
222
Rn
86 222,017 531
Radi
226
Ra
88 226,025 360
Urani
235
U
92 235,043 930
Urani
238
U
92 238,048 608
Plutoni
242
Pu
94 242,058 725

Fsica
Batxillerat

166

2. Dades i constants
Nom Smbol Valor
Velocitat de la llum en el buit c
2,99.10
8
m/s
Crrega de l'electr
q
e

-1,6.10
-19
C
Unitat de massa atmica u
1 u = 1,66.10
-27
kg
1 u = 931 MeV
Massa en reps de l'electr
m
e

5,4860.10
-4
u
9,1.10
-31
kg
Massa en reps del prot
m
p

1,0078 u
1,6729.10
-27
kg
Massa en reps del neutr
m
n

1,0087 u
1,6744.10
-27
kg
Constant de Planck h
6,625.10
-34
J.s
Nombre d'Avogadro
N
0

6,023.10
23

Constant de gravitaci universal G
6,67.10
-11
N.m
2
/kg
2

Massa de la Terra
M
T

6.10
24
kg
Radi mitj de la Terra
R
T

6.400 km
Distncia mitjana Terra - Sol
1,5.10
11
m
Radi del Sol
R
S

695.000 km
Massa del Sol
M
S

2.10
30
kg
Distncia mitjana Terra - Lluna
3,84.10
8
m
Radi de la Lluna
R
L

1.740 km
Massa de la Lluna
M
L

7,4.10
22
kg
Constant elctrica del buit K
0
= 1(4
0
)
9.10
9
N.m
2
/C
2

Constant dielctrica del buit
0
= 1/(4K
0
) 8.84.10
-12
C
2
/(N.m
2
)
Permeabilitat magntica del buit

0

4.10
-7
T.m/A

Fsica
Batxillerat

167

3. Pgines Web
Nota: El smbol ~ es pot obtenir amb la combinaci de tecles Alt Gr + 4 o b amb la tecla Alt
premuda i teclejant 126 del teclat numric.
Una altra nota: No cal dir que seran ben rebudes les aportacions sobre pgines interessants,
sempre relacionades directament o indirecta amb el mn de la Fsica. Moltes grcies!
Generals
1. http://www.fislab.net
Pgina web den Tavi Casellas elaborada durant una llicncia destudis concedida pel
Departament dEducaci de la Generalitat. Hi podrs trobar un conjunt dapplets que
et permetran millorar, aprofundir, exercitar-te... alguns dels temes del currculum del
batxillerat. Tamb hi pots trobar aquesta collecci dexercicis, les qestions del
Posat a prova, algunes adreces webs dinters...
2. http://edu365.com
Portal educatiu de la Generalitat de Catalunya adreat especialment a pares i
alumnes. Dins de la secci Alumnes | Batxillerat segur que hi trobars aspectes
interessants (de Fsica i altres temes ms generals com ara les PAU).
3. http://www.explorescience.com
Laboratori virtual amb experincies molt diverses agrupades segons la seva temtica.
4. http://www.scf-iec.org
Pgina de la Societat Catalana de Fsica (secci de lInstitut dEstudi Catalans) on hi
pots trobar tot el que es refereix a lOlimpada Internacional de Fsica: convocatria,
resultats, proves dels darrers anys ...
En aquest Recull dexercicis haurs trobat alguns problemes extrets daquestes
olimpades, sn els que comencen per (OIF ...).
5. http://members.es.tripod.de/pefeco/temas.html
Desenvolupa tericament molts temes de fsica per els complementa amb propostes
dexperincies virtuals per millorar-ne la comprensi.
6. http://pntic.mec.es
Portal del Ministerio dEducacin y Ciencia. Cal triar lopci Laboratorio Virtual per
entrar a PRISMA que cont experincies virtuals adreades a alumnes dESO i de
Batxillerat.
7. http://fisica2000.maloka.org
Viatge interactiu a travs de la Fsica Moderna
Fsica
Batxillerat

168
8. http://www.xtec.es
Pgina adreada especialment al professorat per hi podem trobar alguns recursos
interessants anant a rees Temtiques | Cincies de la Naturalesa (ptica,
astronomia ...).
9. http://www.walter-fendt.de/ph14s/
Applets Java de Fsica de totes les temtiques. Molt interessant!
10. http://www.astro.puc.cl/~aclocchi/como/como.html
Com estudiar Fsica? Aquesta pgina dna un conjunt de recomanacions: com
resoldre exercicis, com preparar els exmens, com estudiar...
11. http://www.edu.aytolacoruna.es/aula/fisica/applets/Hwang/ntnujava/index.html
Applets generals de Fsica.
Cinemtica
1. http://www.educaplus.org/movi/index.html
Apartat de la pgina dEducaPlus dedicada exclusivament als moviments rectilinis.
Incorpora applets per poder realitzar exercicis senzills de comprovaci de la teoria.
Electricitat
1. http://www.xtec.cat/~ocasella
Un altre accs a la pgina FisLab.net den Tavi Casellas. A la secci dApplets hi
podrs trobar el dElectrosttica amb lobjectiu dajudar als alumnes a consolidar
conceptes i procediments dElectrosttica: camp elctric, potencial elctric, lnies de
fora, lnies equipotencials. Molt til tamb per a lautoaprenentatge i per
lautocorrecci de problemes.
Ones
1. http://www.xtec.es/centres/a8019411/caixa/index.htm
La Caixa de Msica s una pgina que complementa molt b la teoria ondulatria del
so amb experincies virtuals. Permet acabar dentendre conceptes com la longitud
dona, la freqncia, els harmnics, la ressonncia ... s molt interessant el
desenvolupament sobre les escales musicals. No cal dir que tota la pgina ve
acompanyada de documents sonors que la il.lustren.
2. http://www.xtec.es/~jlagares/fisica.htm
Permet treballar dos temes. El primer la formaci dimatges a travs duna lent amb
un applet molt senzill per alhora molt clar sobre la formaci dimatges (reals i
Fsica
Batxillerat

169
virtuals) en les lents convergents i divergents. El segon s un estudi sobre msica,
fsica i matemtiques (que cont un oscil.loscopi virtual).
3. http://www.educaplus.org/luz/index.html
Pgina web que permet estudiar i completar molts dels fenmens relacionats amb la
llum. Senzilla per completa.
4. http://webphysics.davidson.edu/Applets/optics4/default.html
Banc virtual dptica que permet simular qualsevol situaci. Pots incorporar objectes,
fonts de llum, miralls (plans i corbats), diafragmes...