Professional Documents
Culture Documents
Protocol Intervencio Grupal Psicoeducativa 2009
Protocol Intervencio Grupal Psicoeducativa 2009
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
Coordinaci:
Roco Casaas Snchez
Psicloga. Centre dHigiene Mental Les Corts.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
M. Antonia Aymar Fabrega (infermera, Equip dAtenci Primria Sant Andreu 9D).
M. Rosina Crespo Lpez (infermera, Equip dAtenci Primria Sant Elies 5B).
Vicenta Estrada Mui (infermera, Equip dAtenci Primria Rio de Janeiro 8D).
M. ngeles Gil Mil (infermera, Equip dAtenci Primria Sant Andreu 9D).
M. Carme Gran Torradeflot (infermera, Equip dAtenci Primria Sant Elies 5B).
Fani Rodrigo de Pablo (infermera, Equip dAtenci Primria Passeig Sant Joan 2H).
Carmen Sard Lloret (infermera, Equip dAtenci Primria Pare Claret 6A).
Pilar Tarrag Esp (infermera, Equip dAtenci Primria Rio de Janeiro 8D).
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
Revisors externs:
Dr. Miquel Casas
Psiquiatre. Cap del Servei de Psiquiatria de lHospital Universitari Vall dHebron.
Catedrtic de Psiquiatria de la Universitat Autnoma de Barcelona.
Dra. Merc Teixidor
Psiquiatra. Psicloga clnica. Coordinadora del Centre Salut Mental Sarri-Sant
Gervasi, Barcelona.
Dr. Josep Maria Recasens
Psiquiatre. Centre Pi i Molins, Barcelona.
Sra. Yolanda Lejardi Estvez
Responsable de lrea d'Infermeria d'Atenci Primria.
mbit de Barcelona Ciutat. Institut Catal de la Salut.
Sra. Isabel Montull Sanz
Infermera especialista en salut mental. Equip dAtenci Primria Sant Andreu 9G.
Sra. Teresa Cervell Rodon
Infermera especialista en salut mental. Equip dAtenci Primria Sant Andreu 9G.
Sra. M. Merc Valls Colomer
Infermera. Equip dAtenci Primria Raval Nord 1E.
Comit de Salut Mental dAtenci Primria de Barcelona Ciutat
Dr. Ramon Ciurana. Metge. Equip dAtenci Primria La Mina.
Dra. Eullia Torrent. Metgessa. Equip dAtenci Primria Poble Sec.
Dr. Xavier Fernndez. Metge. Equip dAtenci Primria Sant Andreu.
Dr. J. Antonio Prez. Metge. Equip dAtenci Primria Carmel.
Sra. M. ngeles Fuertes. Treballadora Social. Equip dAtenci Primria Via Barcino.
Grup Tcnic de Salut Mental a lAtenci Primria de lInstitut Catal de la Salut
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
Entitats collaboradores:
- Centre Higiene Mental Les Corts. Barcelona.
- Departament de Psiquiatria. Hospital Universitari Vall dHebron. Barcelona.
- Institut dInvestigaci en Atenci Primria, IDIAP Jordi Gol. Barcelona.
- Instituto de Salud Carlos III. Madrid.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
NDEX
1.
Presentaci...........13 pg.
2.
Introducci...............................................................................................17 pg.
3.
4.
5.
6.
4.1.
4.2.
4.3.
Conclusions...........................................................................................135 pg.
8.
9.
Annexos
9.1. Full de derivaci al grup psicoeducatiu............................................145 pg.
9.2. Escales davaluaci
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
11
1. Presentaci
El document que us presentem s un protocol dintervenci grupal psicoeducativa per a
pacients amb depressi lleu/moderada que ha estat creat especficament per a la
realitzaci de lestudi, finanat pel Ministerio de Sanidad y Consumo, Evaluacin de la
efectividad y eficiencia de un programa de enfermera de intervencin grupal
psicoeducativa en pacientes con trastorno depresivo leve desarrollado en los equipos
de atencin primaria de Barcelona Ciudad. PI07/90712, en el marc de la convocatria
dAjuts a Projectes de Recerca de Evaluacin de Tecnologas Sanitarias 2007 del
Instituto de salud Carlos III.
Per dur a terme aquest protocol ens hem basat en dues guies editades per lInstitut Catal
de la Salut, elaborades per a la realitzaci daquest tipus dintervenci grupal a latenci
primria de Barcelona:
- Institut Catal de la Salut. mbit dAtenci Primria Barcelona Ciutat. Guia per a la
infermera. Sessions grupals psicoeducatives en lepisodi depressiu a latenci primria.
Barcelona: Institut Catal de la Salut. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut;
2006(9).
- Institut Catal de la Salut. mbit dAtenci Primria Barcelona Ciutat. Guia per a la
infermera. Sessions grupals psicoeducatives en el trastorn dansietat a latenci primria.
Barcelona: Institut Catal de la Salut. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut;
2006(10).
Aquest protocol pretn aconseguir lhomogenetzaci de les intervencions grupals que fan
els infermers/es dels diversos equips dAtenci Primria (EAP) que participen en aquesta
investigaci.
Aix mateix, lobjectiu final de lestudi s desenvolupar una nova eina dintervenci en el
tractament de les depressions lleus que es pugui utilitzar des de lmbit dinfermeria
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
13
datenci primria i que sintegri en la continutat assistencial de les intervencions que rep
el pacient, tant des de latenci primria com des de lespecialitzada en salut mental.
En aquest protocol, sha volgut donar molta importncia als aspectes prctics de cada
sessi i a les tasques que el pacient ha de fer a casa. Per aix, a cada sessi sutilitza com
a eina de treball un material didctic i shi duen a terme una o diverses dinmiques grupals
per facilitar la participaci dels membres del grup. Tamb, per a cada sessi hi ha una
activitat que els pacients han de dur a terme durant la setmana. Daquesta manera es vol
potenciar el paper actiu de la persona que forma part del grup i la seva implicaci en la
prpia educaci sanitria, en ladquisici de recursos i habilitats i, per tant, en el seu canvi.
Lobjectiu s afavorir lautocura i la coresponsabilitat del pacient en el seu estat de salut.
Sha elaborat un document en PowerPoint que cont tot el material didctic que sutilitza
com a suport de les sessions i sha gravat en un disc compacte per lliurar-lo als
infermers/es conductores dels grups.
Aquest document, el componen les 12 sessions que formen el protocol dintervenci grupal
i per a cada sessi sesmenten les intervencions dinfermeria corresponents. Ats que
algunes intervencions no sn especfiques duna sola sessi, sin que es podrien
desenvolupar en ms duna, sha valorat crear un document a part on es recullin de
manera global totes les intervencions de la Classificaci de les intervencions dinfermeria,
Nursing Intervention Classification (NIC), que shan utilitzat(26, 35).
Com a documentaci annexa hi trobem: a) full de derivaci/acollida al grup, amb els seus
criteris dinclusi/exclusi per a aquest tipus dintervenci grupal en concret; b) full
dobservaci de la sessi; c) els instruments davaluaci utilitzats preintervenci i
postintervenci grupal (Beck Depression Inventory i EuroQoL), i d) una documentaci
complementria per a cada sessi grupal, com a informaci dinters per linfermer/a que
du a terme la sessi.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
14
El grup que ha elaborat aquest protocol est format per infermeres datenci primria,
infermeres especialistes en salut mental, psiclegs i psiclogues i professionals sanitaris
amb experincia en aquest tipus dintervenci grupal.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
15
2. Introducci
La depressi i lansietat sn dos dels trastorns mentals ms freqents en la nostra societat.
Normalment, provoquen una discapacitat important, sofriment i limitacions a la persona que
les pateix, arribant a perjudicar la seva activitat en diversos mbits de la vida, com ara
locupacional i la psicosocial, i estan associades significativament a ms morbiditat i
mortalitat(14).
Segons lOMS, els trastorns mentals dansietat i depressi es troben entre els trastorns
psiquitrics de major prevalena, tot i que hi ha variacions culturals en la seva
incidncia(36). La depressi ocupa el quart lloc dins les patologies ms prevalents en
lactualitat, ja que afecta al voltant de 121 milions de persones a tot el mn(37), i es calcula
que lany 2020 se situar en segon lloc, darrere les patologies coronries(37).
Lalta prevalena dels trastorns mentals es relaciona amb les transformacions de la nostra
societat, la falta de suport familiar i social, la solitud, la ruptura de les xarxes socials,
laugment de patologies orgniques crniques relacionades amb laugment de lesperana
de vida i lenvelliment de la poblaci(42,43).
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
17
La promoci de la salut mental t lobjectiu de fomentar una salut mental positiva que
augmenti el benestar psicolgic, la capacitat i la fortalesa emocional i cre condicions i
entorns favorables de vida(36). Per a la prevenci dels trastorns mentals es remarca la
necessitat(36,37) dun procs de mobilitzaci dels recursos locals, estatals, nacionals i
internacionals per resoldre problemes importants de salut que afecten les comunitats
(Detels i altres, 2002[16]), aix com per detectar precoment els trastorns per tal de
minimitzar-ne el risc devoluci disfuncional.
A latenci primria, els trastorns depressius se situen en una prevalena dun 5% a un 9%,
en les dones, i dun 2% a un 4%, en els homes; amb xifres ms altes en les dones entre
els 12 anys i els 55 anys(38).
Per aix, latenci primria s lmbit fonamental en la detecci i labordatge dels trastorns
depressius lleus, segons les directrius del Pla director de salut mental i addiccions del
Departament de Salut(42), i seguint la lnia de la Declaraci europea de salut mental
(Hlsinki, 2005) i de les Estrategias en el Sistema Nacional de Salud (2006) de lEstat
espanyol.
Malgrat que els tractaments psicolgics i els psicoeducatius shan mostrat tan eficaos com
els farmacolgics i, fins i tot, ms eficients, sn els tractaments farmacolgics els ms
estesos dins la Sanitat Pblica, a pesar de la seva controvertida eficcia. Tamb, moltes
persones abandonen els tractaments farmacolgics a causa dels seus efectes secundaris
i, per tant, resten sense tractament, amb les consegents limitacions socials, familiars i
laborals que aix comporta(17).
Segons un informe de lOMS, hi ha estudis que demostren que els programes en format
grupal amb lobjectiu deducar el pacient per a una cognici positiva eviten els estils de
pensament negatiu i milloren les habilitats de soluci de problemes, demostren efectes
significatius en la reducci dels smptomes depressius i en la prevenci dels episodis de
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
18
depressi. Els estudis valoren que aquests programes sn intervencions indicades per a
persones amb un trastorn depressiu lleu/moderat i per als pacients datenci primria(37).
Les terpies psicolgiques que han demostrat la seva eficcia en aquest perfil de pacients
sn la terpia cognitiva, la terpia interpersonal i la terpia conductual(22).
A partir dels anys 90 han anat emergint les anomenades terpies de tercera generaci
dins les terpies cognitivoconductuals; una daquestes terpies s lactivaci conductual,
que neix de les investigacions realitzades per Jacobson i altres, el 1996(25), per verificar
quin dels components de les terpies psicolgiques tenia ms pes en la millora dels
pacients. Els estudis mostren que la terpia dactivaci conductual s tan efica com
laplicaci de tota la terpia cognitivoconductual.
Segons aquestes terpies de tercera generaci, la depressi sentn dins el context de
les circumstncies personals, allunyada de les explicacions que la consideren una avaria
interna, psiquitrica o psicolgica. Els smptomes es valoren com a intents o esforos fallits
per resoldre un problema de la vida. Lenfocament de la depressi s ms, doncs, una
situaci en qu una persona est, i no el concepte de malaltia que un t dins el cap.
Des de la perspectiva daquestes noves terpies, la visi de la persona depressiva canvia;
t un paper ms actiu en relaci amb el seu problema, ja que pot modificar les condicions
reals que loriginen, i no se la concep com un subjecte passiu, receptor de remeis que
fomenten que se senti desvalgut i que sinstalli en el rol de malalt.
La psicoeducaci s una intervenci til per a la prevenci i la promoci de la salut en
lmbit de la salut mental. Segons la bibliografia, es recomanen les intervencions
psicoeducatives, tant individuals com grupals, com a tractament delecci o alternatiu per a
aquests trastorns.
La psicoeducaci fa referncia a leducaci que sofereix a les persones que pateixen un
trastorn mental amb lobjectiu que entenguin i siguin capaces de conviure amb les seves
dificultats. Refora els punts forts, els recursos i les habilitats dels pacients per fer front a la
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
19
seva situaci, per evitar recaigudes i contribuir a la salut i el benestar propis. Tamb t la
funci de contribuir a la no estigmatitzaci dels trastorns psiquitrics i a la disminuci de les
barreres per al seu tractament. La intervenci educativa es basa en la intervenci activa
del pacient, en lanlisi del seu problema i en la seva soluci(1, 24).
En lmbit del grup sinforma alhora diversos pacients sobre la seva malaltia i es
possibiliten els intercanvis dexperincies entre ells. Es crea un espai de suport mutu. La
durada del grup oscilla en funci dels continguts, la patologia, el nombre de membres i de
la seva adhesi. Els contextos sanitaris ms habituals per portar a terme grups
psicoeducatius sn: hospitals, centres datenci primria, despecialitats i de salut mental(27,
40).
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
20
material didctic
dinmiques grupals
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
21
A continuaci, us fem una descripci de les 12 sessions grupals, amb els continguts de
cada sessi.
Sessions
Contingut de la sessi
Activaci conductual I
Activaci conductual II
Alimentaci
Son
Educaci sobre el tractament farmacolgic
5
Autoimatge i autoestima
Assertivitat
10
11
12
Avaluaci final
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
22
23
* Sha creat un dossier de recollida de variables on els infermers/es recullen les dades dels
participants en la investigaci durant les quatre avaluacions.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
24
Tamb s important disposar dun espai per poder parlar de les experincies personals al
grup amb altres companys i companyes que tamb estan fent la mateixa intervenci
grupal. Aquest espai de suport, supervisi o consultoria s important per al professional
dinfermeria, ja que li permet expressar experincies i dubtes i aprendre dels companys i
companyes.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
25
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
27
1a sessi
Presa de contacte amb el grup
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
29
1a sessi
Desenvolupament de la sessi
1. Preparaci de lespai fsic. Per preparar la sala, es colloquen les cadires en forma de
circumferncia perqu totes les persones es puguin veure les cares. Aquesta preparaci
de la sala sha de fer abans de cada sessi.
2. Presentaci dels professionals sanitaris i explicaci dels objectius generals del grup.
Els objectius grupals sn:
Augmentar les capacitats per fer front al propi estat dnim mitjanant
laprenentatge i la prctica de tcniques especfiques.
Reconixer les dificultats que poden implicar algunes daquestes tcniques, segons
cada moment personal, per animar a la participaci i a la prctica diria a casa.
3. Presentaci dels membres del grup i de les seves expectatives, respecte a la intervenci
grupal.
4. Seguidament, es passa a detallar les normes del grup, els avantatges i la metodologia
de la intervenci grupal.
5. Es fa lexplicaci de la tcnica de respiraci i es comenten les tasques per fer a casa.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
31
Digui alguna cosa que li agrada fer o que li agradaria fer o que li agradava
fer.
Es valora que la presentaci la faci cada persona directament al grup, aix es facilita la
seva integraci.
La persona que condueix el grup va elaborant durant la presentaci la llista dactivitats
positives i de fites que van comentant les persones del grup. A partir daquesta llista pot
introduir el concepte de depressi i/o els objectius grupals.
Per tal de facilitar la comunicaci i la identificaci dels diferents membres del grup, al
finalitzar aquesta dinmica, tothom es colloca un adhesiu a la roba o una targeta a la taula
amb el seu nom.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
32
PUNTUALITAT
Fes que els altres no thagin desperar. No et perdis linici de la sessi. Hem de
poder aprofitar el temps del grup.
CONFIDENCIALITAT
Pots parlar del que ests aprenent amb els altres. Respecta els teus companys:
no facis comentaris a altres persones sobre el que parlen els teus companys.
TORNA AL GRUP
No hi renuncis. Si tens problemes que no es tracten en les sessions, podem
treballar aquests aspectes fora del grup i en altres moments, si ho prefereixes.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
33
Fomenta el seu altruisme. Ajudo els altres i els altres majuden a mi.
La respiraci
Una de les vies dentrada per a la regulaci emocional s la respiraci. La respiraci poc
profunda i irregular ens comporta una oxigenaci insuficient. Un estat de tensi emocional
ens porta a unes formes de respirar superficials.
Per relaxar-nos duna manera efica, fa falta respirar adequadament. Loxigen s lelement
bsic de la vida, ja que lutilitza com a combustible cadascuna de les cllules del nostre
organisme.
La respiraci ha de ser natural, suau, lenta i silenciosa. Loxigenaci del cos mitjanant una
respiraci adequada resulta essencial per a la salut i el benestar fsic. En inspirar, el cor es
relaxa i sincorpora energia vital a tot el sistema. Exhalar completament i profundament s
el primer pas per a una respiraci perfecta.
Si adoptem un patr respiratori despiraci ms llarga que la inspiraci, el resultat ser el
reps i la calma, ja que daquesta forma sestimula la resposta de relaxaci.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
34
Posar la llengua al paladar per relaxar la tensi facial i la boca una mica oberta.
Mentre sespira, cal anar repetint les paraules pau, calma, relaxaci.
Espirar per la boca durant 4 segons de manera lenta, llarga i profunda i fer una
pausa breu abans dinspirar una altra vegada. Durant lespiraci es pot comprovar
amb les mans si labdomen descendeix.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
35
2a sessi
Activaci conductual I
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
2a sessi
Objectiu. Facilitar una nova visi de lestat depressiu, per tal didentificar els
comportaments devitaci que ajuden a mantenir-lo.
Contingut
Qu s la depressi lleu? Cal arribar a la definici de la depressi a partir dels
smptomes (des del punt de vista fsic i mental [dels pensaments]).
Conseqncies destar depressiu en les conductes i els pensaments.
Conducta-emoci. Activaci conductual (part I).
Desenvolupament de la sessi
1. Recordatori dels noms dels participants del grup. Es poden deixar les targetes amb el
nom sobre la taula, per tal de facilitar la comunicaci i la identificaci dels participants.
2. Revisi dels continguts de la sessi anterior mitjanant la participaci del grup.
3. Posada en com de les tasques per fer a casa: les tcniques de respiraci.
3. Identificaci dels smptomes caracterstics de la depressi mitjanant una dinmica
grupal.
4. Es llana al grup la pregunta: Qu s la depressi? Qu ens porta a dir que estem
deprimits? Es recull a la pissarra tot all que resulti rellevant i pertinent del que diguin els
participants, separant emoci, pensament, conducta i relacions socials. A partir daquest
esquema, es facilita la visi de la depressi com un estat, relacionat i mantingut per les
prpies respostes devitaci, com a conseqncia de ladaptaci a lestat dnim.
Sexplica el cercle vicis de la depressi (vegeu el material de suport 1).
5. Posada en com, facilitant la identificaci de tot all que el pacient ha deixat de fer.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
37
6. Tasques per treballar a casa: registre de coses que es fan com a conseqncia del fet
destar deprimit i les conseqncies que comporten (full: Quines coses faig com a
conseqncia destar deprimit/ida?).
Demanar que cadasc escrigui els smptomes que ell reconeix com a depressius
en un paper en blanc de manera annima. Sha descriure un smptoma per paper.
Tots els papers es colloquen dins duna bossa. Una vegada que tots els papers
estan dins la bossa, la persona que condueix el grup els extreu, paper per paper,
enumera els diversos smptomes i els escriu en una pissarra.
2. Qu s lestat depressiu?
La depressi s una forma destar, no una forma de ser.
Com tota situaci en qu hom est, s canviant; t un inici i pot tenir un final. T relaci amb els
fets i les circumstncies que passen a la vida i amb la forma particular que cadasc t de fer-hi
front.
Parlem destat depressiu, en lloc de depressi. Aquest estat, que acostuma a iniciar-se com una
reacci emocional a un fet o a diversos fets ms o menys clars per a cada persona, es veu enfortit i
potenciat per totes aquelles accions que es deixen de fer.
Sinicia la trampa depressiva en qu, a partir dels sentiments de tristesa, es van evitant tot un
seguit dactivitats, de contactes socials, etc.; aquesta evitaci porta a potenciar els mateixos
sentiments de tristesa, fins que soblida, en ocasions, o no es fa front al fet que ha precipitat lestat
emocional i aquest va embolcallant la persona. Aquest estat es pot convertir en una forma
dentendre i sentir la vida, si no es pren el cam de lacci.
Lestat depressiu acaba sent una forma dadaptar-se als sentiments de tristesa; la persona entra en
un terreny devitaci de tot all que ens enganxa a la vida.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
38
Sn les conductes devitaci, les que impedeixen fer front a les circumstncies: la persona fa de la
reacci emocional de tristesa, el nucli del problema; quan el problema s, en realitat, el
comportament devitaci que es va instaurant.
Cal estar atent a all que es deixa de fer, ara i aqu; si es deixa passar loportunitat de fer-ho, s
una ocasi perduda per a la recuperaci; si es fa, s una oportunitat aprofitada que va construint la
millora.
3. Esquema de la depressi
LA TRAMPA DE LA DEPRESSI
CAUSA PRECIPITANT
SITUACIONS
ADVERSES
DE LA VIDA
ESTRS
RESPOSTA
EMOCIONS
DE
TRISTESA I
DESESPERANA
EVITACI
AILLARSE,
ALLAR-SE,
DONAR
DONARVOLTES
VOLTESA LES
PREOCUPACIONS,
A LES
PREOCUPACIONS
DEIXAR DE FER
,
COSES
DEIXAR DE FER
RESPOSTA
EMOCIONS
DE
TRISTESA I
DESESPERANA
COMPORTAMENT
ALTERNATIU
COMENAR A
FER-HI ALGUNA
COSA
ESTRS
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
39
Tasques per fer a casa. Sha demplenar durant la setmana el registre Quines coses faig com
a conseqncia destar deprimit/ida? Sentrega una fotocpia daquest full.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
40
41
Conseqncies
Conseqncies
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. PI07/90712
Conseqncies
Actitud passiva
Reducci dactivitats
Nom
Pensaments pessimistes
3a sessi
Activaci conductual II
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
43
3a sessi
Desenvolupament de la sessi
1. Revisi dels continguts de la sessi anterior, facilitant la participaci del grup, ja
sigui perqu alg en fa el recordatori o perqu hi participa parcialment. Comentaris
del grup respecte daquests continguts.
2. Posada en com de les tasques per fer a casa: Quines coses faig com a
conseqncia destar deprimit/da?
3. Realitzaci duna dinmica per recordar els noms de les persones del grup i
afavorir, aix, la cohesi grupal.
4. Presentaci del model dactivaci conductual. La millora a partir de lacci.
Establiment dobjectius. Actuar com si....
5. Posada en com que faciliti la identificaci dobjectius i les possibles activitats que
shaurien de recuperar.
6. Tasques per fer a casa. Inici del registre en el Quadern dactivitats quotidianes i en
el Quadern dactivitat setmanal.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
45
Tasques per fer a casa. Cal escriure durant la setmana el Quadern dactivitat
quotidiana i Quadern dactivitat setmanal.
Lobjectiu daquestes tasques s fer entendre als membres del grup que aquestes
activitats, tot i que potser els semblin poc importants, formen part del seu procs de
mobilitzaci per a la recuperaci.
Tamb sadjunta lactivitat Termmetre emocional. Aquesta activitat, es recomana
fer-la cada nit, abans danar a dormir, durant tot el procs grupal.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
46
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
47
49
Diumenge
Dissabte
Divendres
Dijous
Dimecres
Dimarts
Setmana
Dilluns
Mat
Tarda
Nit
Mat
Tarda
Nit
Mat
Tarda
Nit
Mat
Tarda
Nit
Mat
Tarda
Nit
Mat
Tarda
Nit
Mat
Tarda
Nit
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
Activitats proposades
Setmana
Nom
Comentaris
El termmetre emocional
Es recomana que, a partir dara i fins a finalitzar el grup, cada nit, abans danar a
dormir, valorem com ens hem sentit durant el dia. Per recollir els nostres sentiments
utilitzarem un termmetre emocional. Daquesta manera realitzarem un seguiment del
nostre estat dnim i podrem avaluar si millora.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
51
Nom
Termmetre emocional
Com us sentiu en aquest moment?
Data
Hora
Data
Hora
Data
Hora
Data
Hora
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
53
4a sessi
Com cuidar-se per avanar I
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
55
4a sessi
Contingut
Alimentaci. Dieta. Conceptes bsics sobre les necessitats dels nutrients i la seva
repercussi en la salut i el benestar. Necessitats de lorganisme. Recomanacions
diettiques. Dieta equilibrada.
Desenvolupament de la sessi
1. Revisi dels continguts de la sessi anterior, facilitant la participaci del grup, ja
sigui perqu alg en fa el recordatori o perqu hi participa parcialment.
Comentaris del grup respecte daquests continguts.
2. Posada en com de les tasques per fer a casa: Quadern dactivitat quotidiana,
Quadern dactivitat setmanal i Termmetre emocional.
3. Presentaci dels continguts de la sessi.
4. Posada en com que faciliti la identificaci dobjectius i de les possibles
activitats que shan de recuperar.
5. Tasques per fer a casa. Proposta de distribuci dels aliments per a un dia de
dieta equilibrada.
Nota. Aquesta sessi presenta un annex al final amb informaci complementria per a
linfermer/a sobre els temes dalimentaci i dieta, hbits del son i tractament
farmacolgic. Sadjunta aquesta informaci com a material de suport i consulta o per
ampliar els coneixements sobre el tema, sha devitar dutilitzar-lo i entregar-lo als
pacients durant la sessi.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
57
1. Lalimentaci
En aquesta sessi, analitzarem els nutrients que tenen una relaci directa amb la
salut mental, i explicarem en quins aliments els trobem en major quantitat. Tamb
farem recomanacions per a la dieta de cada dia.
1.1.
(31, 47)
Una bona alimentaci s la base per a una bona salut. A partir dels nutrients
que ingerim amb els aliments, el nostre cos pot funcionar amb normalitat; per
la carncia de qualsevol nutrient repercuteix en la utilitzaci de la resta. Quan
en la nostra alimentaci hi falta algun nutrient, aix afecta el bon funcionament
de tot el cos. El cervell s lrgan ms sensible del nostre cos i, per aix, s el
primer que sent la carncia de qualsevol nutrient. Cada vegada disposem de
ms estudis
(44,49,52)
estats depressius.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
58
Freqncia
recomanada
De 4 a 6 racions al dia
Verdura i hortalisses
2 racions al dia
150 g 200 g
Fruita
3 racions al dia
120 g 200 g
Llet i derivats,
preferiblement
semidescremats
De 2 a 4 racions al dia
Oli doliva
De 2 a 4 racions al dia
Peix
De 3 a 4 racions a la
setmana
De 3 a 4 racions a la
setmana (cal alternar-ne el
consum)
125 g 150 g
Ous
100 g 125 g
De 3 a 4 racions a la
setmana
De 3 a 4 racions a la
setmana
De 3 a 7 racions a la
setmana
53 g 63 g
Aigua
De 4 a 8 racions al dia
Consum ocasional i
moderat
Dolos i refrescos
Consum ocasional i
moderat
Mantega i margarina
Consum ocasional i
moderat
Cervesa o vi
Consum ocasional i
moderat, solament en
adults
Llegum
Fruita seca
60 g 80 g
20 g 30 g
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
59
Compareu la vostra dieta amb aquesta proposta de dieta equilibrada per a un dia:
Aliment i quantitat
Esmorzar i
a mig mat
Consum habitual
Dinar
Berenar
Sopar
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
60
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
61
Nota. Si els participants tenen preguntes o dubtes respecte daquest tema que no es
puguin respondre durant la sessi, es recomana adrear-los al seu metge o a la seva
metgessa de referncia.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
62
ALIMENTACI I DEPRESSI
Una bona alimentaci s la base per a una bona salut. A partir dels nutrients que
singereixen amb els aliments, el cos pot funcionar amb normalitat. La carncia de
qualsevol nutrient repercuteix en la utilitzaci de la resta de nutrients. Una dieta
inadequada podria ser lorigen dun estat depressiu. Alguns aliments poden ajudar a
millorar la depressi lleu i moderada. De la mateixa manera, la depressi pot
comportar una dieta desequilibrada i inadequada que empitjori lestat general de la
persona.
La depressi no t relaci amb els problemes, sin amb la manera que la persona els
assumeix. Quan sorgeix un conflicte, la possibilitat dafrontar-lo depn ms, en molts
casos, de lestat en qu es troba la persona, quant al seu nivell denergia i als seus
recursos mentals, que de la gravetat del problema mateix.
Des del punt de vista energtic, les depressions responen quasi sempre a carncies
energtiques, que impedeixen que la persona pugui afrontar els problemes que se li
presenten.
La correcta circulaci de lenergia permet que totes les funcions orgniques, mentals i
corporals treballin de forma harmnica. Quan lenergia no flueix i no nodreix el cos de
forma adequada, poden produir-se bloquejos emocionals i mentals amb ms facilitat.
Tot est influenciat, en bona part, pels aliments que singereixen; aix, hi ha aliments
que dificulten la correcta circulaci de lenergia i daltres que la faciliten.
Amb un tractament diettic que augmenti lenergia, la capacitat de concentraci i el
grau de claredat mental de la persona, que harmonitzi lestat dels seus rgans i que li
permeti ser ms conscient dels seus recursos, molts estats depressius poden millorar.
Molts hbits dalimentaci actuals poden ser grans enemics del cervell. Cada vegada
es disposa de ms estudis(44,49,52) que demostren la relaci entre determinats nutrients i
els estats depressius.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
63
64
que, per una banda, el cos demani una nova incorporaci de sucre (en un cercle
disfuncional) i per laltre, que es generi sensaci desgotament i dirritabilitat.
Glcids rics en mid
Arrs, pasta, pa, llegum, patata, pltan, figa, castanya.
Lpids
En la composici del cervell, els greixos hi tenen un elevat percentatge i sn
fonamentals per a la seva formaci i creixement. Estudis recents demostren la relaci
entre els cids grassos omega-3 i la depressi: els nivells domega-3 apareixen
sempre baixos en pacients deprimits.
Shan devitar els greixos saturats i lexcs de colesterol, ja que sn els grans enemics
del cervell.
Aliments rics en omega 3
Peix blau, fruita seca.
Vitamines
Les vitamines sn nutrients essencials per a un bon funcionament de lorganisme,
actuen com a reguladors metablics i com a reguladors hormonals. Shan dobtenir
dels aliments perqu el cos no les pot sintetitzar.
Es classifiquen en 2 grups:
Liposolubles
o Vitamina A (retinol)
o Vitamina D (colecalciferol)
o Vitamina E (tocoferol)
o Vitamina K
Hidrosolubles
o Vitamina B1 (tiamina)
o Vitamina B2 (riboflavina)
o Vitamina B3 (niacina)
o Vitamina B5 (cid pantotnic)
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
65
o Vitamina B6 (piridoxina)
o Vitamina B8 (biotina)
o Vitamina B9 (cid flic)
o Vitamina B12 (cianocobalamina)
o Vitamina C (cid ascrbic)
Totes les vitamines del grup B sn essencials per al benestar mental i emocional, no
es poden emmagatzemar en el cos i, per tant, shan dincloure en la dieta cada dia.
Tamb s molt important la vitamina C.
Minerals
Els minerals sn fonamentals per prevenir i millorar els processos depressius perqu
contribueixen a la formaci dalgunes substncies, com ara la serotonina.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
66
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
67
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
68
TRACTAMENT FARMACOLGIC
Efectes secundaris
Els antidepressius (AD) poden produir efectes secundaris que solen desaparixer o
disminuir entre els 7 i els 10 dies. Els efectes secundaris sn molt variats i depenen de
cada antidepressiu. Els ms freqents sn els segents:
Insomni. Pot ser que aparegui les primeres setmanes; normalment, es resol
amb el temps o disminuint el tractament segons la prescripci mdica.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
69
Boca seca. s til prendre glops daigua amb llimona, mastegar xiclet i rentarse les dents sovint.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
70
s important que la persona conegui els medicaments que pren, la seva funci
i els seus possibles efectes adversos.
Un mtode per evitar els oblits s mantenir sempre els horaris de la presa dels
medicaments.
s molt important fer un bon compliment de la medicaci per evitar els signes
de descompensaci i aconseguir una bona qualitat de vida.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
71
5a i 6a sessions
Tcnica de resoluci de
problemes I i II
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
73
5a i 6a sessions
Objectius
Ajudar els pacients a identificar els problemes o conflictes com a causa del seu
malestar psicolgic.
Ensenyar-los a reconixer els recursos que tenen per fer front a les dificultats i
millorar el seu locus de control davant les circumstncies negatives.
Contingut
Desenvolupament de la sessi
1. Revisi dels continguts de la sessi anterior, facilitant la participaci del grup, ja
sigui perqu alg en fa el recordatori o perqu hi participa parcialment.
Comentaris del grup respecte daquests continguts.
2. Posada en com de les tasques per fer a casa: Proposta de distribuci per a un
dia de dieta equilibrada.
3. Presentaci del contingut de la sessi.
4. Posada en com i realitzaci de lactivitat plantejada.
5. Tasques per fer a casa: Estratgies de resoluci de problemes.
Nota. Aquesta sessi presenta un annex al final amb informaci complementria per a
linfermer/a sobre la indicaci daquesta tcnica de resoluci de problemes i sobre els
conceptes terics principals. Sha adjuntat aquesta informaci com a material de
suport, de consulta o per ampliar coneixements sobre el tema i no per ser utilitzat ni
lliurat als pacients durant la sessi.
Sentreguen als participants fotocpies del document Estratgies de resoluci de
problemes.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
75
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
76
2. Dinmiques grupals
Durant les dues sessions shan de treballar aquestes tcniques mitjanant problemes
que hagin sorgit en el grup.
2.1. Dinmica grupal de la sessi 5
Ats que el nombre de participants s dunes 12 persones, shan de triar dos
problemes per exemplificar en grup el procs complet.
Es pot fer que el grup es plantegi aquests dos problemes per tal de treballar els passos
per a la seva resoluci o que els conductors del grup plantegin dos problemes tipus,
amb qu els participants puguin sentir-se identificats, per amb un comproms
emocional menor.
Situaci del problema (esquema degradat per identificar-lo)
Quin s el problema?
Quan passa?
On passa?
Qui hi est implicat?
Elaboraci de la llista de problemes. Sovint, cal fer un esquema degradat del
problema inicialment plantejat, seguint les preguntes anteriors, per centrar el procs
en el primer gra de la cadena, destacar una prioritat, definir-la i consensuar-la.
Generalment, els pacients presenten problemes relacionats entre si; inicialment, se
nhan de triar un o dos per treballar-los:
dols o prdues
relacions de parella
treball o estudis
diners
habitatge
trastorns sexuals
altres
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
77
Cal que el pacient redacti els seus propis problemes, anotant el temps que fa que els
t (en mesos) i que els enumeri.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
78
79
Soluci
1
2
3
4
5
Soluci
1
2
3
4
5
Pros
Pros
Contres
Contres
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
Hem de viure sense que els problemes ens molestin. Creieu-me, no s una
utopia; es pot aconseguir sigui quin sigui el seu origen.
Una mateixa situaci pot ser problemtica per a algunes persones i no ser-ho
per a unes altres. Aix ens demostra que la dificultat est en nosaltres, en la
nostra manera denfocar i dencaixar la qesti.
Quan aprengueu a relativitzar les coses, donant a cadascuna el seu valor just, i
quan pugueu solucionar les situacions contradictries, moltes de les coses que
avui us suposen un problema, desapareixeran.
Dinmica grupal
Aquest exercici ajuda a parar-se a pensar i a buscar el mxim dalternatives possibles i
les ms eficaces. En funci de com es valoren els avantatges i els desavantatges que
t cada alternativa, sha descollir la ms adequada per obtenir el millor resultat
possible per al problema plantejat i sha de posar en prctica (afrontament efica,
reforament positiu).
Cada participant escriu el problema que desitja treballar en el full de treball per a
aquest exercici, anota les seves alternatives de soluci (escrivint-ne els avantatges i
els desavantatges) i el diposita en una safata, damunt una taula o en un lloc com, de
forma annima. Desprs, una m innocent o la conductora del grup anir traient els
escrits un per un. Es tria un problema i es treballa entre tots els participants del grup.
Shi afegeixen les alternatives de soluci que vagin aportant les persones del grup.
Desprs, entre tots, shan de comentar les opcions i escollir la que sembli, segons la
majoria, ms adequada.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
81
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
82
(18)
efica en el grup de les terpies cognitivoconductuals per tractar les situacions destrs
de la vida diria. Es caracteritza per la facilitat daplicaci, la brevetat en el temps,
laprenentatge senzill i un bon nivell defectivitat.
1. Indicaci de la tcnica
- Prdues reals o temudes (propietats, nivell social, relacions, etc.).
- Dificultats en les relacions conjugals o interpersonals.
- Problemes laborals o destudis.
- Adaptaci a situacions de malalties psquiques o psicolgiques.
El principal criteri s que hi hagi patologia psiquitrica lleu; si no nhi ha (si no hi ha un
diagnstic clnic per smptomes valorables com a trastorn) no s pertinent practicar la
tcnica, ja que no estarem parlant de terpia. Aix vol dir que si lindividu t problemes
conjugals, per exemple, per no li estan produint simptomatologia psicolgica, s que
sha adaptat als problemes i que no seria un bon candidat a aquesta tcnica.
Tamb est contraindicada la utilitzaci de la tcnica a lmbit datenci primria en
pacients diagnosticats desquizofrnia, consum de txics o trastorns de la personalitat.
J. Garca Campayo
(21)
Problemes en:
-
Pel que fa als trastorns depressius (que sn els que ara es tracten) s important que,
al fer la selecci de pacients que configuraran el grup, hi hagi el mxim dhomogenetat
en aquests aspectes:
1. grau de gravetat de lestat depressiu (lleu)
2. temps de durada de la malaltia (cronicitat)
3. autoestima i confiana (indicadors que hi ha)
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
83
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
84
SOLUCI
s la resposta o model dafrontament que resulta efectiu. Fa que la persona deixi de
percebre un conflicte com a tal i, al mateix temps, que es maximitzin les
conseqncies positives (beneficis) i que es minimitzin les conseqncies negatives
(costos).
Lefectivitat duna soluci particular varia segons els individus i els entorns, ja que
depn dels valors i objectius de la persona interessada.
Aquest punt de la relaci beneficis/costos s molt important perqu, a vegades, no
sintenta solucionar el problema si els costos poden ser massa elevats. Tot i aix, cal
assumir que sempre hi ha costos.
RESULTATS
Sn lefecte o la conseqncia dun fet, duna actuaci o deliberaci.
- Avaluaci dels resultats: consisteix a fer una estimaci del valor dels resultats.
- Incertesa dels resultats: s el grau dindeterminaci de la conseqncia o de lefecte.
- Valor del resultat: s el grau dutilitat o aptitud de les conseqncies per satisfer les
necessitats o proporcionar una soluci satisfactria.
EXPECTATIVA
s lanticipaci i lactualitzaci imaginada de successos futurs (immediats o demorats),
en connexi amb les nostres aspiracions.
A) Expectativa deficcia: s la confiana que es podr adoptar la conducta requerida.
B) Expectativa de resultats: s la confiana que ladopci duna determinada conducta
podr desencadenar el resultat estimat.
PERCEPCI DE CONTROL
s la creena de la persona sobre les seves possibilitats de controlar els successos
que tenen lloc.
A) Sensaci de control: consisteix a ser capa de prendre decisions i de poder
escollir qu fer, com i quan fer-ho.
B) Locus de control
- Intern: la persona creu que pot controlar el que passa en funci del que fa o no fa.
- Extern: la persona creu que el que li passa depn de circumstncies externes al
seu control.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
85
MOTIVACI
Fora que ens impulsa a fer una acci.
A) Motivaci extrnseca: s la que prov de premis o incentius externs, bns materials
o laprovaci dels altres.
B) Motivaci intrnseca: s la que prov de recompenses internes, com ara linters per
la tasca, la curiositat i la satisfacci personal de fer aquella tasca.
ATRIBUCI
Fa referncia a les explicacions que cada persona es dna a si mateixa sobre els xits
o fracassos, s a dir, a les causes a qu atribueix els resultats de les seves accions.
A) Externa: fora de la persona (la sort).
B) Interna: dins de la persona (la capacitat, lesfor).
COMPETNCIA
A) Competncia social. s un constructe que defineix la qualitat o el grau dadequaci
del comportament dun individu a un context determinat, segons la valoraci dun agent
social del seu entorn. Ens dna la mesura de fins a quin punt sn adequades les seves
conductes socials en un determinat entorn social.
B) Competncia emocional. s la demostraci de lautoeficcia en les interaccions
socials en qu estan implicades les emocions.
INDEFENSI APRESA
s lemoci que desperta una situaci sobre la qual, la persona creu tenir poc o cap
control. A partir daquesta emoci, la persona desenvolupa lexpectativa que la seva
conducta futura tindr poc o cap efecte en el seu entorn.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
86
7a sessi
Autoimatge i autoestima
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
87
7a sessi
Autocura
Autoimatge
Autoestima
Lautoestima s el nucli principal al voltant del qual orbita cada aspecte de la vida de la
persona. El grau de benestar que s capa dexperimentar, lxit que li permetin
expressar i altres aspectes de la seva vida personal estan intrnsecament lligats a
lautoestima.
Lobjectiu daquesta sessi s la presa de conscincia de la importncia de tenir un
bon concepte dun mateix. Aprendre a identificar i reconixer les nostres virtuts i/o
punts forts, els nostres defectes i/o punts febles. Autoconfiana: centrar-nos en els
nostres punts forts i saber minimitzar lefecte dels nostres punts febles.
Desenvolupament de la sessi
1. Revisi dels continguts de la sessi anterior, facilitant la participaci del grup, ja
sigui perqu alg en fa el recordatori o perqu hi participa parcialment.
Comentaris del grup respecte daquests continguts.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
89
Amb un nivell dautoestima baix ens costa assumir riscos i prendre decisions
per viure una vida gratificant.
Depenem de resultats presents per establir com ens hem de sentir amb
nosaltres mateixos.
Ens hem de fer una autocrtica, que sigui molt lleu i sempre amb aportacions de
millora. No hem de parlar de defectes, sin de coses que podem millorar.
Per acceptar les crtiques, ens han despecificar actituds i fets. Especificam
qu he fet, quina actitud tha molestat que jo hagi adoptat.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
90
2. Dinmiques grupals
2.1. Dinmica grupal 1
Cada membre del grup ha dintentar conixer i remarcar les qualitats dels seus
companys. En un full, cada persona escriu el nom dun dels companys del grup; al
costat, hi escriu una qualitat caracterstica; els fulls es colloquen a la paret i, per torns,
totes les persones del grup han danar passant i afegint una qualitat al full de cada
company o si coincideixen amb la qualitat que ja est escrita cal que la subratllin. Per
facilitar la dinmica, es pot dividir el grup en subgrups. El conductor ha de ressaltar si
tenim tendncia a veure el costat bo dels altres o no.
En un full, cada persona ha descriure alguna cosa positiva sobre ella mateixa.
Sinicia la msica i les persones del grup es mouen lliurement per la sala.
Quan safluixa la msica, els participants shan dajuntar per parelles i intercanviarse els fulls. Darrere del full del company, hi han descriure una impressi positiva
sobre ell i retornar-li el full.
Cada persona retorna al seu lloc i llegeix el que els companys li han escrit, primer
en veu baixa, per a ella mateixa, i desprs en veu alta. El resultat es comenta.
Cada persona escriu les impressions que els altres li han escrit, ara en primera
persona: jo sc...
I es torna a fer una ronda llegint les frases en primera persona i es comenten
novament els resultats.
A casa, aquest paper o un recordatori del que shi ha escrit ha de quedar a la vista
i sha de repassar diriament.
Fer una llista de 20 aspectes positius dun mateix. Si no sarriba als 20, es pot
demanar ajuda a un amic o familiar. Tamb es pot demanar que un familiar o un
amic realitzi aquest exercici pensant en tu, daquesta manera es poden
contrarestar els aspectes positius que tu penses de tu mateix i els que pensen els
dems.
Anotar com ens cuidem durant la setmana: petits premis que ens donem (no cal
que siguin coses materials: gaudir del paisatge, una trucada a un amic, reconixer
que fem quelcom b, etc.).
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
91
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
93
8a sessi
Assertivitat
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
95
8a sessi
Desenvolupament de la sessi
1. Revisi dels continguts de la sessi anterior, facilitant la participaci del grup, ja
sigui perqu alg en fa el recordatori o perqu hi participa parcialment.
Comentaris del grup respecte daquests continguts.
2. Posada en com de les tasques per fer a casa: Llista daspectes positius i Com
ens cuidem durant la setmana.
3. Presentaci del concepte dassertivitat.
4. Posada en com. Identificaci dels estils de comunicaci assertiu, passiu i
agressiu mitjanant activitats grupals.
5. Tasques per fer a casa: Qestionari de resposta interpersonal.
Nota: Aquesta sessi presenta un annex al final amb informaci complementria per a
linfermer/a. Shi adjunta aquesta informaci com a material de suport, de consulta o
per ampliar coneixements sobre el tema i no per ser utilitzat ni entregat als pacients
durant la sessi.
1. Lassertivitat (12)
Gran part de lxit o del fracs en les nostres relacions socials dependr de si
coneixem els altres per comprendrels millor. Un concepte bsic per aconseguir-ho s
lassertivitat.
Es pot entendre per assertivitat la capacitat dautoafirmar els propis drets, sense
deixar-se manipular per les altres persones.
97
Sap dir no
- Manifesta una postura prpia davant un tema, petici o demanda.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
98
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
99
Caracterstiques
Estil passiu
Estil agressiu
Postura
Sc inferior
Sc superior
que adopta
Estil assertiu
Sc igual
que les altres persones.
Puc confiar
en les altres persones.
Guanyar
Arribar a un acord
de totes maneres.
amb sinceritat.
s incapa dexpressar
s incapa de
Conseqncies
opinions; accepta la
negociar; exposa
sentiments;
que produeix
rotundament la seva
tendeix a fugir.
opini.
persones.
Entorn familiar
Entorn familiar
Generalment,
molt crtic.
molt agressiu.
aprenentatge.
indiferncia posterior.
se, enuig.
Objectiu que
busca
Causa possible
Reacci que
produeix
en els altres
Evitar conflictes.
Conducta
verbal
Frases indirectes,
poc clares (potser, no
ho s, de vegades).
Conducta
no verbal
Veu baixa,
sense mirar directament
els ulls,
arronsada.
Frases en segona
persona (ets un...,
qu et penses...,
deixa de).
Veu alta,
mirada fixa i agressiva,
postura rgida.
Respecte.
3. Dinmiques grupals
3.1. Mitjanant uns exercicis dexemple, ens aproparem a la realitat de cada persona
perqu pugui identificar lestil de comunicaci que utilitza.
Davant les situacions segents, identificarem la resposta assertiva/passiva/agressiva.
Situaci 1
La teva amiga acaba darribar a la cafeteria on heu quedat, just una hora tard. No tha
trucat per avisar que sendarreriria. Tu et sents irritat per la tardana. Li dius:
* Seu, el caf s a la taula. CONDUCTA PASSIVA.
* The estat esperant durant una hora. Mhagus agradat que mavisessis que
arribaves tard. CONDUCTA ASSERTIVA.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
100
* Mhas posat molt nervis arribant tard. s lltima vegada que et convido i fem un
caf junts. CONDUCTA AGRESSIVA.
Situaci 2
Una amiga et dna constantment la seva llista de les coses que ha de comprar, perqu
tu hi vagis. Tu has decidit acabar amb aquesta situaci. La teva amiga acaba de
demanar-te que li vagis a comprar. Tu li contestes:
* Estic bastant ocupada. Per si no hi pots anar, et puc ajudar. CONDUCTA
PASSIVA.
* Oblida-ten. Gaireb ja han tancat les botigues. Em tractes com un esclau. Ets una
desconsiderada. CONDUCTA AGRESSIVA.
* No, Anna. No thi vaig, a comprar. Estic cansada de fer, a ms de la meva feina, la
teva. CONDUCTA ASSERTIVA.
Situaci 3
Un ve nou acaba darribar a la reuni de vens i el vols conixer.
* Somrius al mateix temps que el ve nou sacosta, per no li dius res. CONDUCTA
PASSIVA.
* Tu tacostes on s ell i li dius: Hola! Sc l'Antoni/La Llusa. Sc el ve/la vena de...
Benvingut a la comunitat de vens. Malegro de conixer-te. CONDUCTA
ASSERTIVA.
* Et mires detalladament el nou ve a distncia. CONDUCTA AGRESSIVA.
3.2. El conductor o un participant del grup ha de llegir el segent fragment en veu alta.
Desprs es posa en com en el grup.
Sempre que set presentin situacions adverses que no puguis canviar, accepta-les. En
el moment que les acceptes, es redueixen a la meitat i, fins i tot, poden arribar a
desaparixer. El pitjor que pots fer s viure amb coses que et mortifiquen.
Lacceptaci permet el canvi.
A ms a ms, intenta aprendre tot el que puguis daquestes situacions, com si fossin
llions per al teu creixement interior.
Una causa de problemes molt comuna en moltes persones s no saber dir
NO. En efecte, quan et demanin qualsevol tipus de favor o comproms, si comprens
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
101
que no tinteressa dir S, des del primer moment, tingues la valentia de dir NO.
Encara que et costi.
No contestis mai amb evasives com, per exemple, que tho pensars i ja els
dirs alguna cosa, ja que, mentre no els donis la resposta definitiva, et sentirs
malament; sobretot si es tracta de persones a qui tagradaria complaure, per veus
que no s possible. A ms a ms, els pots crear falses esperances. Daltra banda, si
quan anessis a donar-los la resposta ja fos massa tard per dir NO, finalment, hauries
dacceptar fer alguna cosa que pot comportar-te males conseqncies.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
102
Fins a quin punt les frases segents descriuen la vostra conducta respecte de la relaci amb els
altres?
Anoteu el valor que representa la vostra resposta a la dreta de cada frase:
Mai s aix. 1 punt.
Alguna vegada s aix. 2 punts.
Gaireb sempre s aix. 3 punts.
Sempre s aix. 4 punts.
Preguntes
Puntuaci
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Quan alg critica la meva feina, trobo la manera de fer que es retracti.
9.
Seqncies de preguntes
Valor assignat als enunciats: 1+4+7+10+13+16
Estil resultant
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
103
1. Drets assertius
Sha de tenir sempre present que lassertivitat parteix de la idea que tot sser hum t
certs drets:
1. Dret a ser tractat amb respecte i dignitat.
2. Dret a experimentar i expressar els propis sentiments i emocions.
3. Dret a ser escoltat i considerat seriosament.
4. Dret a jutjar les prpies necessitats, establir les prpies prioritats i prendre
les prpies decisions.
5. Dret a dir no, sense sentir culpa.
6. Dret a demanar el que es vol, acceptant que laltre t dret a dir no.
7. Dret a canviar dopini, idea o lnia dacci.
8. Dret a equivocar-se i a fer-se responsable dels propis errors.
9. Dret a demanar informaci i ser informat.
10. Dret a obtenir all pel que sha pagat.
11. Dret a decidir no ser assertiu.
12. Dret a ser independent.
13. Dret a decidir qu fer amb les propietats, el cos, el temps, etc., mentre no
es violin els drets daltres persones.
14. Dret a tenir xit.
15. Dret a gaudir.
16. Dret al descans i a lallament, sent assertiu.
17. Dret a lautosuperaci, encara que superi a la resta.
2. Tcniques o conductes assertives
Sovint hi ha persones que no es mostren respectuoses amb el que diuen les altres
persones i que no es donen per venudes davant les postures assertives. En aquests
casos, s necessari no acovardir-se ni cedir terreny, i augmentar progressivament i
amb pacincia la fermesa de la resposta inicial.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
104
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
105
9a sessi
Com cuidar-se per avanar II
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
107
9a sessi
Contingut
Exercici fsic.
Activitats diries.
Se sap que fer exercici produeix una millora de lhumor i de la sensaci de benestar
general; s per aix que sha intentat determinar fins a quin punt pot ser til com a
tractament en els pacients amb depressi. El pacient deprimit que fa un exercici
regular aconsegueix desenvolupar la seva autoestima, millorar i augmentar el suport
que rep dels seus i afavorir les seves relacions amb lentorn (22).
Desenvolupament de la sessi
1. Revisi dels continguts de la sessi anterior, facilitant la participaci del grup, ja
sigui perqu alg en fa el recordatori o perqu hi participa parcialment.
Comentaris del grup respecte daquests continguts.
2. Posada en com de la tasca per fer a casa: Qestionari destils de
comunicaci.
3. Presentaci del contingut de la sessi i posada en com.
4. Tasques per fer a casa: Llista dactivitats de temps lliure.
Nota. Aquesta sessi presenta un annex al final amb informaci complementria per a
linfermer/a sobre la indicaci de lexercici fsic. Sha adjuntat aquesta informaci com
a material de suport, de consulta o per ampliar coneixements sobre el tema, i no per
ser utilitzada ni entregada als pacients durant la sessi.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
109
1. Lexercici fsic
En persones amb depressi lleu o moderada, lexercici estructurat i supervisat t un
impacte clnic significatiu en la millora dels smptomes
(34).
Escalfament: 5 - 10 minuts.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
110
Penseu en el dia com una unitat de temps abordable. Considereu les activitats
diries, setmanals i mensuals.
Apreneu a diferenciar entre les tasques habituals i les especials, que requereixen
ms temps.
Intenteu gaudir sensorialment de les petites coses que feu dia a dia. Exemple, si us
dutxeu, sentiu laigua calenta, laroma del sab, la hidrataci de la pell.
Utilitzeu la pausa com a recrrega denergia. Podeu tenir cada dia una cita
important amb vosaltres mateixos.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
111
Pocs sn els que tenen temps suficient i qualsevol t quasi tot el temps que hi
ha.
El cam llarg es recorre pas a pas i s en cada pas que ens hem danar fixant.
3. Dinmica grupal
Pregunta per als participants:
Com seria, per a cadascun dels membres del grup, un bon dia?
Cal detectar les activitats que els ajuden a tornar a recarregar les piles, en un
mal dia o en un mal moment.
Es pot proposar que anotin ms activitats que formin part de les seves aficions,
per anar ampliant la seva caixa deines.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
112
Tasques per fer a casa: Llista dactivitats de temps lliure. En el darrer any, amb quina
freqncia has practicat alguna de les activitats segents? (material elaborat per lEquip del
Club Social del Centre dHigiene Mental Les Corts).
Cal entregar una fotocpia a cada participant del grup, i que lomplin durant el transcurs
de la setmana.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
113
Mai
De manera
espordica
Cada mes
Cada
setmana
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
114
Ms de dos
dies a la
setmana
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
115
fsica moderada, la majoria dels dies de la setmana, s suficient per aconseguir els
efectes saludables que comporta lexercici fsic.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
116
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
117
Objectiu.
Aprendre estratgies cognitives que ajudin els participants del grup a identificar els
pensaments negatius irracionals caracterstics dels episodis depressius.
Contingut
Proporcionar coneixements, als participants del grup, de les diverses tcniques que
els poden ajudar en laprenentatge destratgies cognitives per identificar els
pensaments
irracionals
treballar
en
lelaboraci
de
pensaments
ms
adaptatius/racionals.
Desenvolupament de la sessi
1. Revisi dels continguts de la sessi anterior, facilitant la participaci del grup, ja
sigui perqu alg en fa el recordatori o perqu hi participa parcialment.
Comentaris del grup respecte daquests continguts.
2. Posada en com de les tasques per fer a casa: Amb quina freqncia has
practicat alguna de les activitats segents?
3. Presentaci de les caracterstiques dels pensaments negatius irracionals propis
de lepisodi depressiu. Caracterstiques dels pensaments racionals positius.
4. Posada en com en el grup que faciliti la identificaci de pensaments negatius
irracionals i la proposta de pensaments ms adaptatius o racionals.
5. Realitzaci de lactivitat del grup.
6. Tasques per fer a casa: registre dels pensaments irracionals negatius i les
conseqncies que comporten.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
119
Nota. Aquesta sessi presenta un annex al final amb informaci complementria per a
linfermer/a sobre els pensaments positius. Sha adjuntat aquesta informaci com a
material de suport, de consulta o per ampliar coneixements sobre el tema, i no per ser
utilitzada ni entregada als pacients durant la sessi.
1. Tcniques cognitivoconductuals
Les tcniques cognitivoconductuals poden ser utilitzades per tal damortir i reconduir
les reaccions emocionals intenses que porten sovint a reaccions disfuncionals,
desadaptatives o a bloquejar la persona, tot allunyant-la de les conductes que voldria
mostrar.
Els pensaments participen en la direcci que prenen les emocions. Ampliant la
representaci mental que es fa de la realitat a travs del pensament i del llenguatge,
es poden reconduir les reaccions emocionals disfuncionals i, per extensi, adequar els
comportaments en la direcci desitjada.
Mitjanant les tcniques cognitivoconductuals es poden treballar procediments
dautoajuda que poden ser utilitzats per disminuir o eliminar reaccions emocionals no
desitjades.
No sn les situacions o els esdeveniments els que causen els nostres estats
depressius (els que fan que ens enfadem, sentim ansietat o gelosia), sin que sn els
pensaments que nosaltres tenim sobre aquells fets, els responsables de les nostres
emocions. Canviant els nostres pensaments, podem canviar les nostres emocions.
1.1. El procediment teraputic per treballar les distorsions cognitives
1. Anlisi funcional de la conducta depressiva. La persona fa un autoregistre i, a
ms, un registre conductual en qu identifica, de les activitats que ha de fer
diriament, les que considera agradables i reforadores.
2. Generaci de solucions. Es formulen maneres de pensar alternatives a les
formes rgides i estereotipades; i, tamb, formes alternatives conductuals,
introdudes mitjanant tcniques com ara el modelatge, la realitzaci gradual de
tasques, lentrenament en la relaxaci o les habilitats socials.
3. Experimentaci personal que consisteix a posar a prova noves hiptesis i
estratgies de pensament i comportament en la vida quotidiana de la persona.
4. Avaluaci dels processos, tenint en compte el canvi conductual.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
120
Lentrenament consisteix a fer que la persona es digui una srie de frases racionals
com a mtode per contrapesar les seves creences irracionals. Cadascuna daquestes
frases sha descriure en una targeta. Exemples: tu pots fer-ho, val la pena intentarho, no hi perds res per provar-ho...
Se li ha de demanar a la persona que les llegeixi diverses vegades al dia per afavorir
la seva memoritzaci i interioritzaci i, sobretot, que les repeteixi cada vegada que en
la vida quotidiana senfronti a esdeveniments activadors de la depressi.
1.2.3. Tcniques de distracci. Lobjectiu daquesta tcnica s dur a terme activitats
que facin la competncia a les cognicions negatives, de forma que propicin un canvi
en el punt de mira. Entre aquestes activitats hi ha:
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
121
2. Dinmiques grupals
2.1. Entrenament en autoinstruccions (dinmica grupal de la sessi 10 i 11)
Cada participant del grup ha descollir un pensament positiu (o alternatiu racional) dels
treballats durant la sessi, lha danotar a un full i llegir-lo en veu alta. Desprs, ha
danotar al seu full els pensaments dels altres membres del grup, a mesura que els
vagin dient en veu alta; primer es llegeixen per compartir-los i desprs es tornen a
repetir perqu els puguin anotar en el full.
Daquesta manera, es garanteix que cada participant tingui el full amb el recull dels
pensaments positius al final de la sessi i, aix, es pugui comprometre a posar-los en
prctica i pugui repassar-los sempre que li sigui possible, per tal de no oblidar-los.
Exemple de graella que els participants del grup poden fer a casa:
Hora
Situaci
Sentiment
17.00 h
Recollint els
Por
Pensament
Alternativa ms racional i
negatiu
adaptativa
Mai tornar a
tenir parella
nens a lescola
Intentant
Desesperana
conciliar el son
Estic sola i
ning no
mestima
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
122
Annex de la sessi 10 i 11
Pensaments positius
1. Caracterstiques dels pensaments irracionals
-
Sn dogmtics o absolutistes.
Sn:
* Subjectius, incoherents amb els fets externs.
* Inflexibles, rgids.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
123
124
10. Falsejament. Per exemple: Quan no ho faig tan b com ho hauria de fer i em
segueixen acceptant i alabant, sc un veritable farsant i aviat els demostrar la
meva veritable cara i com en sc, de menyspreable!.
11. Perfeccionisme. Per exemple: S que ho vaig fer bastant b, per una tasca
com aquella, lhauria dhaver fet perfectament i, per tant, sc un veritable
incompetent!.
12. Inferncia arbitrria. Procs darribar a una conclusi sense evidncia
emprica suficient que hi doni suport o amb evidncia contrria a la conclusi.
Per exemple: Ning no mestima, perqu sc un desastre.
13. Abstracci selectiva. Valoraci duna experincia centrant-la en un detall
especfic extret fora del seu context i ignorant altres elements ms rellevants de
la situaci. Per exemple: Sc mala mestressa de casa. Mhe oblidat de
comprar el pa.
14. Generalitzaci excessiva. Procs dextreure una conclusi o elaborar una
regla general a partir dun o diversos fets allats, i aplicar-la tant a situacions
relacionades amb el fet en qesti, com a les que no hi estan relacionades. Per
exemple, la persona depressiva pensa: No he estat capa de sortir al carrer;
mai no podr ser una persona com les altres.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
125
12a sessi
Comiat del grup
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
127
12a sessi
Objectiu. Comiat del grup i avaluaci dels beneficis teraputics grupals i individuals.
Contingut
Avaluaci posttest.
Desenvolupament de la sessi
1. Sinicia la sessi duna manera informal, donant resposta a les preguntes
sobre la sessi anterior.
2. Es posen en com les tasques proposades per fer a casa: estratgies que
ajudin a substituir els pensaments distorsionats i a la identificaci dels
pensaments negatius.
3. Es pregunta als participants del grup si creuen que el fet de participar-hi els
ha ajudat a una bona evoluci de la seva malaltia i com ho ha fet.
4. Es demana als participants que avalun el programa grupal mitjanant el
Qestionari de satisfacci grupal (que avalua qu els ha ajudat i els ha
agradat ms, i si hi ha algun aspecte que creuen que es podria millorar).
5. Sagraeix els membres del grup la seva participaci com a pea fonamental
de lxit, del bon funcionament del grup i de tot el que sha assolit durant el
transcurs de les sessions grupals. Sha dinsistir en la necessitat de
practicar les habilitats treballades en les sessions, per tal que quedin
incorporades en el propi bagatge de recursos personals.
6. Cal emplenar els tests segents per avaluar el grau dintensitat de la
depressi al final del tractament:
-
Qestionari EuroQol-5D
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
129
Tamb sha de llanar el missatge de confiana, tant dels companys del grup
com dels professionals, que continuaran cuidant-se i treballant per sentir-se
cada dia millor.
Sha dinsistir a recordar que qui ha treballat i avanat en tot moment sn els
participants mateixos. Cal felicitar-los pel treball que han dut a terme. Ara es
tracta de continuar-lo. Si ara es troben millor, han de seguir posant en prctica
el que saben per continuar millorant.
Cal recordar-los que les tasques pendents sn continuar posant en prctica tot
all que han aprs per sentir-se millor, cuidar-se i estimar-se molt.
Amb aquests missatges positius, amb qu sels dna protagonisme i que reforcen la
seva capacitat de treball personal, els professionals fan que els participants se sentin
valorats i compresos, que sentin que, realment, tenen tot el seu suport i que confien en
la seva capacitat dautonomia, de millora i de manteniment del propi benestar.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
130
(26, 35)
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
131
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
132
Enfocar
intencionadament
latenci
per
allunyar-la
de
sensacions
indesitjables.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
133
7. Conclusions
Aquesta intervenci grupal pot ajudar la persona a ser ms conscient del que li passa,
pot ajudar-la a controlar o fer-li ms suportables les seves dificultats i contribuir, per
tant, a millorar el seu estat de salut.
Amb aquesta intervenci sha intentat oferir una millora en el tractament, leducaci i el
suport teraputic daquesta patologia mental lleu, que cada vegada s ms freqent en
la nostra societat actual i ocupa ms temps en les consultes dels metges de famlia i
dinfermeria.
A partir de la detecci preco, i mitjanant la prevenci i la promoci de recursos
saludables es vol aconseguir una millora assistencial.
Amb aquest protocol i, per tant, amb aquest estudi, es pretn demostrar la utilitat de
les intervencions grupals psicoeducatives orientades a leducaci sanitria i a
proporcionar recursos que millorin lautocura. Tamb es vol destacar el paper de
linfermer/a datenci primria, com la pea clau per al suport, leducaci sanitria, el
vincle teraputic i la cura dels pacients amb problemes de depressi lleu(43).
Cal remarcar que actualment no hi ha suficient evidncia sobre les intervencions
grupals psicoeducatives en general i, concretament, en lmbit de l'atenci primria.
Lefectivitat potencial daquestes intervencions encara no sha investigat, segons la
bibliografia trobada. Aquest estudi intenta donar resposta a si aquestes intervencions
sn efectives com a tractament preventiu i de promoci de la salut emmarcat en lmbit
de latenci primria, en pacients amb depressi lleu/moderada, tal com ho estableix el
Pla director de salut mental i addiccions(42).
Aquest protocol s el resultat dun treball conjunt dun equip multidisciplinari
dinfermeria i de psicologia, tant datenci primria com especialitzada en salut mental.
Valorem la collaboraci de totes els infermers/es que estan actualment duent a terme
aquest tipus dintervenci a lAtenci Primria de Barcelona ciutat; els seus
comentaris, opinions, coneixements i experincia ens han proporcionat una visi
prctica i realista, que ens ha ajudat en la realitzaci daquest document de treball.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
135
8. Referncies bibliogrfiques
1. Baml J. et al. Psychoeducation: A Basic Psychotherapeutic Intervenction for
Patients with schizophrenia and their families. Schizophrenia Bulletin 2006;
32(S1): S1-S9.
2. Bas Ramallo F., Andrs Navia V. Terapia cognitivo-conductual de la depresin:
un manual de tratamiento. Madrid: Fundacin Universidad-Empresa; 1994.
3. Beck AT, Ward CH, Mendelson M et al. Inventory for measuring depression.
Arch Gen Psychiatr 1961; 4: pg. 561-571.
4. Beck AT, Shaw BF. Enfoques cognitivos de la depresin (edicin original:
1981). En: Ellis A, Grieger R. Manual de terapia racional-emotiva. Bilbao: Ed.
Descle de Brouwer; 1985.
5. Becoa E. Tcnicas de solucin de problemas. A: Labrador FJ, Cruzado JA, y
Muoz M (eds). Manual de tcnicas de modificacin y terapia de conducta.
Madrid: Pirmide; 1993. Pg. 710-743.
6. Benedito Monlen MC, Carri Rodrguez MC, Del Valle G, Domingo Gonzles
A. Protocolo de tratamiento psicolgico grupal para abordar sintomatologa
depresiva. Rev Asoc Esp Neuropsiquiatra 2004; n 92 oct-dic: 165.176.
7. Bobes J, Portilla MP, Bascarn MT, Siz PA, Bousoo M. Banco de
instrumentos bsicos para la prctica de la psiquiatra clnica, 3a Edicin.
Barcelona: Ars Medica, Psiquiatra editores; 2004.
8. Caballo VE. Manual de evaluacin y entrenamiento de las habilidades sociales.
Madrid: Siglo Veintiuno Editores; 1993.
9. Casaas Snchez R, Armengol Valls J, Puigdevall Grau E. Institut Catal de
la Salut. mbit dAtenci Primria Barcelona Ciutat. Guia per a la infermera.
Sessions grupals psicoeducatives en lepisodi depressiu a latenci primria.
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut; 2006.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
137
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
138
139
Intervenciones
efectivas
opciones
de
polticas:
Informe
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
140
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
141
Neurosci
2007;
32(6):
pg.
394399. Disponible
en
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
142
lnia
ANNEXOS
Full de derivaci al grup psicoeducatiu
Escales davaluaci:
Inventari de Beck (Beck Depression Inventory)
Qestionari EuroQoL-5D
Enquesta de satisfacci
Full dobservaci
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
143
Tel. de contacte
Centre
Adrea
Codi postal
Localitat
CIP*
NHC
Data de naixement
Edat
Sexe
Data de la visita
Resultat BDI
Diagnstics de depressi
F32
Episodi depressiu
F32.0
F32.1
F32.8
F32.9
F33.4
F41.2
F41.3
F34.1
Distmia
Criteris dinclusi
Persones amb edat superior a 20 anys,
amb diagnstic mdic de depressi del CIM-10.
i qestionari de depressi de Beck (Beck Depression Inventory. BDI) entre 10 i < 30 (El BDI, lha de passar al
pacient el/la metge/essa o infermer/a que el deriva).
Criteris dexclusi
Pacients que:
presentin patologia de trastorn mental greu: psicosi, trastorn de personalitat sever, esquizofrnia
-
siguin analfabets.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
145
Inventario de Beck
A continuacin encontrar 21 apartados referentes a su estado de nimo actual y de la ltima semana. En
cada apartado se ofrecen varias respuestas posibles. Marque con una cruz la letra de inicio de la frase
que describa mejor su situacin.
Aunque varias afirmaciones parezca que se ajustan de manera semejante a cmo se encuentra usted,
debe elegir solamente una. Marque slo una letra de cada apartado. No deje ningn apartado sin
responder.
Preguntas
Puntuacin
1.
A)
B)
C)
D)
2.
No me siento triste
Me siento triste.
Siempre me siento triste o afligido y no puedo evitarlo.
Me siento tan triste o afligido que no puedo soportarlo.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
147
11.
A) No estoy ms irritado que antes.
B) Me preocupo o me irrito ms fcilmente que antes.
C) Me siento irritado contnuamente.
D) Ya no me irritan en absoluto cosas que antes me irritaban.
12.
A) No he perdido el inters por la gente.
B) Estoy menos interesado por la gente que antes.
C) He perdido gran parte del inters por la gente.
D) He perdido todo el inters por otras personas.
13.
A) Tomo mis decisiones tan bien como siempre.
B) Retraso las decisiones ms que antes.
C) Me cuesta tomar las decisiones ms que antes.
D) Ya no puedo tomar ninguna decisin nunca ms.
14.
A) No creo que tenga un aspecto peor que antes.
B) Me preocupa tener un aspecto envejecido o poco atractivo.
C) Creo que hay cambios permanentes en mi apariencia que me dan un aspecto poco
atractivo.
D) Creo que parezco feo.
15.
A) Puedo trabajar tan bien como antes.
B) Me supone un esfuerzo extra empezar a hacer algo.
C) Tengo que esforzarme muchsimo para hacer cualquier cosa.
D) No puedo hacer ningn tipo de trabajo.
16.
A) Puedo dormir tan bien como antes.
B) No duerno tan bien com antes.
C) Me despierto una o dos horas ms temprano que antes y no puedo volver a dormir.
D) Me despierto varias horas ms temprano que antes y no puedo volver a dormir.
17.
A) No me canso ms que antes.
B) Me canso con ms facilidad que antes.
C) Me canso al hacer casi cualquier cosa.
D) Estoy demasiado cansado para hacer algo.
18.
A) No tengo menos hambre que antes.
B) No tengo tanta hambre como antes.
C) Actualmente tengo mucha menos hambre.
D) Ya no tengo hambre nunca.
19.
A) No he perdido peso o casi nada de peso, ltimamente.
B) He perdido ms de 2,5 kg.
C) He perdido ms de 5 kg.
D) He perdido ms de 7 kg.
20.
A) Mi salud no me preocupa ms que antes.
B) Estoy preocupado por molestias fsicas como dolores, o bien molestias gstricas, o
bien estreimiento.
C) Estoy muy preocupado por molestias fsicas y me resulta difcil pensar en otras
cosas.
D) Estoy tan preocupado por molestias fsicas que no puedo pensar en nada ms.
21.
A) No he notado ningn cambio reciente en mi inters por el sexo.
B) Estoy menos interesado por el sexo que antes.
C) Estoy bastante menos interesado por el sexo, ltimamente.
D) He perdido totalmente mi inters por el sexo.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
148
Factor depresivo
Factor biolgico
Factor psicolgico
Factor psicosocial
Cada tem se responde segn una escala tipo Liker de 4 valores (rango del 0 al 3) que hace
referencia a la frecuencia de presentacin de los sntomas. El marco de referencia temporal es el
momento actual y la ltima semana.
El paciente tiene que seleccionar, para cada tem, la alternativa de respuesta que mejor refleje su
situacin durante el momento actual y la ltima semana. La puntuacin total se obtiene sumando
los valores de las frases seleccionadas, que van de 0 a 3.
No depresin:
0-9 puntos
Depresin leve:
10-18 puntos
Depresin moderada:
19-29 puntos
Depresin grave:
30 puntos
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
149
Marque con una cruz la respuesta de cada apartado que mejor describa su estado de salud el da de
HOY:
Puntuacin
Movilidad
No tengo problemas para caminar.
Tengo algunos problemas para caminar.
Tengo que estar en la cama.
Cuidado personal
No tengo problemas con el cuidado personal.
Tengo algunos problemas para lavarme o vestirme.
Soy incapaz de lavarme o vestirme.
Actividades cotidianas (por ej.: trabajar, estudiar, hacer las tareas domsticas,
actividades familiares o actividades durante el tiempo libre)
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
151
100
Su estado
de salud
hoy
0
El peor estado de
salud
imaginable
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
153
Ens interessa saber la seva opini sobre la intervenci grupal en qu ha participat. Li demanem que
contesti s o no a les preguntes segents:
Preguntes
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
Creieu necessari tractar altres temes?
Si la resposta s afirmativa; quins?
15.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
155
No
14.
Cree necesario tratar otros temas?
Si la respuesta es afirmativa, cules?
15.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
157
No
Data de la sessi
Nm. de la sessi
1. En aquest full shi ha denregistrar lobservaci duta a terme als participants durant la dinmica grupal.
Protocol dun programa dinfermeria dintervenci grupal psicoeducativa en pacients amb trastorn depressiu lleu a lAtenci Primria. I07/90712
159