INSTRUCCIONS PER AL LLIURAMENT DE LA

PAC1
La PAC1 es correspon a continguts de la unitat 1: La Psicobiologia (mdul 1) i Les
Cllules del Sistema Nervis (mdul 2).
Per tal de contestar les preguntes, utilitzeu el mateix document (preguntes) i canvieu-li
el nom. El nom daquest arxiu amb les vostres respostes ha despecificar els vostres
cognoms, el nom i el nmero de PAC. Per exemple: Cognom1_Cognom2_nom_PAC1.
Una condici per poder avaluar aquesta PAC, i les segents, s que estiguin contestades
TOTES les preguntes de manera raonada, tal com es demana als enunciats. Veureu que
els enunciats estan en color blau i vosaltres heu de fer les respostes en color negre. Un
altre aspecte molt important s que es respongui de manera sinttica, per aix l'espai
disponible per a les respostes est limitat (en cada pregunta veureu un nombre
mxim de lnies per respondre sense canviar el tipus de lletra Times New Roman
12). Es tindr en consideraci no solament el grau de coneixement dun tema especfic,
sin tamb la vostra capacitat per a organitzar, estructurar i sintetitzar la informaci,
aix com per a relacionar els diferents conceptes de la unitat 1. Aix mateix, es valorar
positivament ls de vocabulari adient i especfic de lassignatura.

1. Una de les tcniques destudi del sistema nervis consisteix en valorar els efectes
relacionats amb la presncia de determinades lesions cerebrals. A) En qu es diferencia
aquesta tcnica quan es treballa amb humans en comparaci a la investigaci amb
animals? B) Quina utilitat pot tenir aquesta tcnica en el cas de la investigaci amb
humans? Mxim 5 lnies.
En animals podem causar lesions experimentals per tal destudiar quins dficits
sobserven quan una determinada estructura est lesionada. En el cas dhumans
sestudien els efectes en subjectes que han patit alguna lesi per malaltia o traumatisme.
Mitjanant ls de tcniques de neuroimatge es pot determinar la localitzaci de la lesi,
i mitjanant lexploraci neuropsicolgica es pot determinar el patr de dficit associat.

2. A la segent imatge es pot identificar un tipus de neurona. A) Segons la seva

morfologia, de quin tipus es tracta? Mxim 3 lnies. B) Identifica les diferents parts
assenyalades amb els nmeros de l1 al 6. Es tracta duna neurona multipolar Golgi I, s
a dir, duna neurona amb mltiples dendrites i un ax llarg.
1.Dendrita
2.Soma
3.Beina de mielina
4.Node de Ranvier
5.Ax o internode
6.Bot terminal

3. Al segent dibuix es representa un tipus de cllula glial. A) A quin nmero

correspon la cllula glial? B) De quina cllula es tracta? C) A qu corresponen els
altres dos nmeros? D) Creus que es tracta dun dibuix del sistema nervis central o del
sistema nervis perifric? E) Per qu? Mxim 7 lnies.

La cllula glial s el nmero 3. Es tracta dun oligodendrcit. El nmero 1 correspon a

la membrana de loligodendrcit, que forma diferent segments de mielina en diferents
axons. El nmero 2 correspon a un node de Ranvier dun dels axons mielinitzats per
loligodendrcit de la imatge. Es tracta duna imatge de lSNC, ja que els
oligodendrcits noms es troben a lSNC. La mielinitzaci a lSNP s duta a terme per
les cllues de Schwann. En aquest cas observarem com cada beina de mielina est
formada per la membrana duna cllula de Schwann diferent.

4. Al segent dibuix es representa una protena present a les membranes de les

neurones. A) De quin tipus de protena de membrana creus que es tracta? B) Per qu?
C) Hi ha algun procs de la fisiologia de la neurona en el qual aquesta protena estigui
especialment activa? Mxim 5 lnies.
El pas dATP a ADP representat al dibuix indica que el funcionament daquesta
protena consumeix energia. D) Per qu creus que s necessari aquest consum energtic
pel seu funcionament? Mxim 5 lnies.

Es tracta de la bomba de Na+/K+. Es pot veure com la protena extreu 3 cations de Na+
de linterior cellular a lexterior (en contra del gradient electroqumic del Na+), mentre
que introdueix dos cations de K+ a linterior cellular (en contra del gradient qumic del
K+). La bomba de Na+/K+ est especialment activa desprs del potencial dacci per tal
de restablir les concentracions iniques entre els dos costat de la membrana.
El funcionament de la bomba de Na+/K+ consumeix energia donat que el moviment
inic transmembrana que genera es produeix en contra dels gradients dels ions
implicats, de manera que no es pot produir per difusi simple mitjanant canals inics
passius.

5. El topiramat s un frmac anticomicial (usat pel tractament de lepilpsia). Un dels

seus possibles mecanismes dacci consisteix en bloquejar els canals de Na+
dependents de voltatge. Sobre quin o quins processos de la fisiologia de la neurona
creus que pot tenir efecte aquest bloqueig? Justifica la teva resposta Mxim 6 lnies.
Els canals inics de Na+ dependents de voltatge sn els responsables de linici del
potencial dacci. Per tant el bloqueig daquests canals dificultar que es produeixin
potencials dacci. Si no sobren aquests canals el Na+ no podr entrar dins la neurona a
favor del seu gradient electroqumic i, per tant, la neurona no es despolaritzar.

6. A) Quina s lltima fase del potencial dacci? B) Quines sn les bases iniques
daquesta fase? C) Si utilitzssim una droga que dificults el tancament dels canals de
K+ dependents de voltatge, creus que allargarem o escurarem aquesta fase? Justifica
la teva resposta Mxim 7 lnies.
La hiperpolaritzaci. El canals de Na+ dependents de voltatge ja shan tancat, pel que
no entra ms Na+ a la neurona, mentre que els canals de K+ dependents de voltatge
romanen oberts, pel que el K+ continua sortint de la neurona, apropant-se al seu
potencial dequilibri (~-90mV) i, per tant, hiperpolaritzant la neurona (posant-la per sota
del potencial de reps (~-70mV)). Una droga que dificults o allargus el tancament
dels canals de K+ perllongaria la fase dhiperpolaritzaci.

7. La segent imatge correspon al cervell dun pacient amb esclerosi mltiple, en el que
es pot observar una important degeneraci de la mielina que recobreix els axons duna
estructura cerebral, coneguda com a cos calls, que transmet els impulsos elctrics de
les neurones entre els dos hemisferis cerebrals. Per qu creus que en aquesta malaltia
est alentit del pas dinformaci (en forma dimpulsos elctrics neuronals) entre els dos
hemisferis cerebrals? Mxim 6 lnies.

Una de les funcions de la mielina s facilitar, o accelerar, la transmissi dels impulsos

elctrics (potencials dacci) al llarg de la membrana de lax. A les neurones
mielniques els potencials dacci noms es regeneren als nodes de Ranvier, mentre que
a les amielniques es regeneren a cada fragment de lax, alentint la seva transmissi.
Com a conseqncia, quan la mielina est danyada la transmissi dels impulsos elctrics
es veur alentida ja que el potencial dacci es regenerar a ms punts de lax.

D
C

En el dibuix pots veure 5 neurones (A, B, C, D i E) amb diferents contactes sinptics.

1) Qu passar en la neurona C si sactiven al mateix moment les neurones A i B?
Justifica la teva resposta. (Mxim 6 lnies)
Es produiria una sumaci espacial de les respostes postsinptiques de les dues
sinapsis. La sinapsi A-C s axo-somtica i, per tant, probablement inhibidora
(generar PIPs). La sinapsi B-C s axo-dendrtica i, per tant, probablement
excitadora (generar PEPs). Si la integraci dels PEPs i PIPs en el segment inicial
de l'ax supera el llindar de descrrega la neurona C disparar un potencial
d'acci.
2) Suposa que lactivaci de la neurona B produeix potencials dacci en la neurona C
i en conseqncia es produeixen potencials dacci en la neurona D. Quin efecte
tindr sobre el potencial postsinptic de les neurones C i D el bloqueig dels canals
de Ca2+ controlats per voltatge en la neurona C? Justifica la teva resposta (Mxim 6
lnies).
El bloqueig dels canals de Ca2+ controlats per voltatge en la neurona C no tindr
cap efecte sobre la resposta postsinptica en la sinapsi B-C, ja que en aquesta
sinapsi els canals de calci no estaran bloquejats, per impedir l'alliberament del
neurotransmissor en la sinapsi C-D. Per tant, no es produir cap resposta
postsinptica a la neurona D.
3) Imagina una droga que generi smptomes d'ansietat. Si haguessis de dissenyar un
frmac que actus sobre els receptors postsinptics d'algun neurotransmissor i que
tingus per objectiu disminuir l'ansietat que provoca la droga, sobre quins receptors
de quin neurotransmisor actuaries i com hauria d'actuar el frmac. Justifica la teva
resposta (mxim 6 lnies).
El GABA s un neurotransmissor molt lligat als trastorns d'ansietat i en concret els
receptors GABA-A. Augmentar l'activitat d'aquests receptors amb agonistes genera
un efecte ansioltic i sn una diana per alguns frmacs ansioltics com les
benzodiacepines.
4) Imagina una droga que generi smptomes de depressi. Si haguessis de dissenyar
un frmac que actus sobre els mecanismes d'inactivaci d'algun neurotransmissor

i que tingus per objectiu disminuir els smptomes de depressi, quin

neurotransmissor seria i com hauria d'actuar el frmac. Justifica la teva resposta
(mxim 6 lnies).
La serotonina s un neurotransmissor molt lligat a la depressi. Augmentar
l'activitat de les sinapsis serotoninrgiques genera un efecte antidepressiu, per tant,
si hagussim d'actuar sobre els mecanismes d'inactivaci i afavorir la transmissi
serotoninrgica, escollirem un inhibidor de la recaptaci d'aquest
neurotransmissor.
5) La sndrome de Giles Dissket s una malaltia neurolgica rara que es caracteritza
per una disminuci de la funci colinrgica en determinats circuts cerebrals.
Actualment no hi ha cap tractament efica per a la mateixa. Si haguessis de
dissenyar un frmac quin del segents mecanismes d'acci escolliries (de cada
frmac justifica la resposta amb mxim 3 lnies per opci)
1. Antagonista receptors postsinptics.
2. Inhibidor de la captaci de colina.
3. Inhibidor de la degradaci d'acetilcolina.
1. No seria adequat perqu un antagonista postsinptic disminueix la resposta del
receptor i per tant tindria un efecte inhibidor de la transmissi colinrgica.
2. No seria adequat perqu en inhibir la captaci de colina disminuiria la sntesi
d'acetilcolina i per tant tindria un efecte inhibidor de la transmissi colinrgica.
3. Seria adequat perqu en inhibir la inactivaci del neurotransmissor, aquest
restar ms temps a l'espai sinptic potenciant la transmissi colinrgica.
6) L'adrenalina pot ser alliberada a l'espai sinptic afectant els receptors postsinptics
o alliberada a la circulaci sangunia afectant a receptors distributs per diferents
rgans del cos. Consideres que l'adrenalina s un neurotransmissor, una hormona
o ambdues coses? Justifica la teva resposta (mxim 8 lnies).
Moltes substncies, com l'adrenalina, poden actuar com a hormones i com a
neurotransmissors, ja que aquests conceptes no es defineixen en funci de la
substncia sin del tipus de comunicaci intercellular. Quan una substncia s
alliberada a l'espai sinptic i difon pel mateix afectant receptors localitzats a la
cllula postsinptica, parlem d'un neurotransmissor. En canvi, si aquesta mateixa
substncia s alliberada a la sang, distribuint-se per tot l'organisme i afectant a les
cllules amb receptors especfics, parlem d'una hormona.

INSTRUCCIONS PER AL LLIURAMENT DE LA PAC3

La PAC3 es correspon a continguts de la unitat 3 Anatomia del sistema nervis.

Per tal de contestar les preguntes, utilitzeu el mateix document (preguntes) i
canvieu-li el nom. El nom daquest arxiu amb les vostres respostes ha despecificar
els vostres cognoms, el nom i el nmero de PAC. Per exemple:
Cognom1_Cognom2_nom_PAC3.
Una condici per poder avaluar aquesta PAC, com les anteriors, s que estiguin
contestades TOTES les preguntes de manera raonada, tal com es demana als
enunciats. Veureu que els enunciats estan en color blau i vosaltres heu de fer les
respostes en color negre. Un altre aspecte molt important s que es respongui de
manera sinttica, per aix l'espai disponible per a les respostes est limitat (en
cada pregunta veureu un nombre mxim de lnies per respondre sense canviar el
tipus de lletra Times New Roman 12). Es tindr en consideraci no solament el
grau de coneixement dun tema especfic, sin tamb la vostra capacitat per a
organitzar, estructurar i sintetitzar la informaci, aix com per a relacionar els
diferents conceptes de la unitat 3. Aix mateix, es valorar positivament ls de
vocabulari adient i especfic de lassignatura.
1- Identifica les estructures assenyalades a la figura segent (mxim 1 lnia per
nmero)
3

7
8

2
1

5
4

1 ---Aqeducte cerebral
2 ---Plexe corodal del tercer ventricle/tercer ventricle
3 ---Plexe corodal del ventricle lateral/ventricle lateral
4 ---Plexe corodal del quart ventricle/quart ventricle
5 ---Cisterna Magna
6 ---Duramter/meninge
7---Espai subaracnodal
8---Granulacions aracnodals
9---Sinus longitudinal vens

2- De les estructures assenyalades a la pregunta anterior, indica on se secreta i per

on s eliminat del sistema nervis central el lquid cefaloraquidi (mxim 3 lnies).
El lquid cefaloraquidi es secreta als plexes corodals dels ventricles, principalment dels
laterals, i selimina del sistema nervis central pels sinus vens mitjanant les
granulacions aracnodals.

3- En aquesta figura es mostra el desenvolupament primerenc del sistema nervis

central i cadascuna de les vescules encefliques. Identifica les vescules
encefliques marcades amb diferents colors i les estructures derivades en lencfal
adult assenyalades amb fletxes (mxim 1 lnia per vescula o estructura).

Vescules encefliques
Vermell --- prosencfal
Taronja --- mesencfal
Groc --- romboencfal

Estructures derivades en lencfal adult

1--- Protuberncia
2--- Mesencfal
3--- Cerebel
4--- Bulb

4- Completa aquesta taula sobre el desenvolupament embrionari de lencfal (a la

tercera columna poseu ms dun exemple a cada casella):

Vescules encefliques
primries

prosencfal

Vescules encefliques
secundries

telencfal
diencfal

mesencfal

mesencfal
metencfal

romboencfal

mielencfal

Derivats en lencfal adult

escora, ganglis basals,

sistema lmbic
tlem, hipotlem
rea tegmental ventral,
substncia negra
protuberncia, cerebel
bulb raquidi, formaci
reticular

5- A partir de les figures segents, descriu els smptomes que creus que patiria una
persona amb una lesi a larrel dorsal dreta de la medulla espinal lalada de T10
(mxim 4 lnies).

s una arrel dorsal (aferent) i, per tant, tindr dficits de sensibilitat a la part del cos o
dermatoma que envia informaci sensorial al segment medullar T10, del costat dret.

6-En el segent dibuix es destaca en verd un conjunt destructures que formen

part dun sistema del tronc de lencfal molt important per a la regulaci del nivell
dexcitabilitat cortical i la conscincia. A) Quin nom rep aquest sistema? B) Si li
administrssim a una persona un frmac amb accions estimulants sobre aquest
sistema, que observarem? C) Quins smptomes presentaria una persona que es
lesions aquest sistema? (mxim 4 lnies).
Aquest sistema rep el nom de formaci reticular. Si li administrem a una persona un
frmac amb efectes psicoestimulants augmentarem el seu estat dactivaci general. Pel
contrari si una persona es lesiona aquest sistema pot entrar en un estat de coma greu o
incls morir.

7-La Maria s una senyora de 68 anys que fa 3 mesos va patir un ictus cerebral.
Desprs daquest succs, la pacient ha comenat a mostrar canvis en la seva
expressi verbal caracteritzada per una producci incoherent. Aix mateix, els seus
familiars comenten que ja no poden tenir una conversa amb ella perqu s incapa
de respondre adequadament a les preguntes que se li fan. La Maria s avaluada
per una neuropsicloga i quan aquesta li pregunta: Maria, que li ha passat? La
pacient respon: Jo estava per all en una part, i anava a missa i baixava, i em va
donar una cosa, i em va donar i aix em va caure com que no, com pensativa i
aleshores, em van donar, i no s, no puc assegurar; i desprs va ser quan va seguir
malalta, i llavors vaig venir, i aix s, em van portar aqu per fer la rutina i fer-me la
gestial, aix els metges, un altre i un altre, i la doctora aqu, a les seves ordres.
Tenint en compte el quadre clnic que presenta la pacient, quina regi cerebral pot
haver quedat afectada per lictus? Per qu? Quin nom rep el dficit que presenta
la Maria? (Mxim 7 lnies).
L ictus pot haver afectat lrea sensorial o receptiva del llenguatge composta per lrea
de Wernicke (22 de Brodmann), que est a la part superior del lbul temporal, i lrea
posterior del llenguatge (39 de Brodmann), situada en la part posterior del lbul parietal
degut a que la lesi en aquesta regi provoca un problema en el llenguatge
anomenat afsia de Wernicke (o sensorial o de comprensi), que es caracteritza per
presentar una manca de comprensi lingstica, una expressi verbalment fluida per
sense sentit, parafsies, s de paraules sense significat, etc.

8-A) En quin pla de referncia han estat obtingudes les imatges A, B i C? (mxim 1
lnia per lletra).
A: Sagital
B: Coronal
C: Horitzontal
B) Indica el nom de cada estructura assenyalada amb els diferents nmeros
(mxim 1 lnia per nmero).
1: Lbul frontal
2: Cerebel
3: Lbul parietal
4: Lbul temporal
5: Pont
6: Cos calls
7: Nucli caudat
8: Tlem
9: Ventricle lateral
10: Hipocamp

1.Qu s la Psicobiologia i quin mtode destudi utilitza?

La Psicobiologia s la disciplina que pretn estudiar el comportament observable i els
processos cognitius com un conjunt de les fases successives dun fenomen biolgic.
Utilitzant el mtode cientfic, la Psicobiologia t com a objecte destudi la conducta i la
cognici, en tant que aquesta saborda com un procs biolgic. A partir daix, des de la
Psicobiologia interessa analitzar els diferents components del sistema neuroendocr
implicats, els factors gentics i epigentics subjacents, els processos que posen en
marxa la conducta i aquells que la controlen; fins i tot s interessant conixer el conjunt
dadaptacions esdevingudes al llarg de la histria evolutiva que es recull en el patrimoni
gentic i que la modelarien.
2.Quines sn les cllules que formen la beina de mielina a lSNP i a lSNC? Quina s
la funci principal de la mielina? Qu sn els nodes de Ranvier? I els internodes? On es
concentren ms canals inics, als nodes o als internodes? De quin tipus de canals inics
estarem parlant? A quina part de la neurona es dna la major concentraci daquests
canals inics? Per qu? Qu hi tenen a veure els potencials locals amb aquesta part de la
neurona rica en canals inics?
Al SNP cllules de Schwann formen la beina de mielina mentre que al SNC els
oligodendrcits sn els que la formen. La mielina alla lax i aquest allament produeix
lacceleraci de la propagaci de limpuls nervis. Els nodes de Ranvier sn el segment
de lax on la membrana no est coberta per mielina mentre que els internodes sn els
segments de lax coberts per la mielina. Als nodes es concentren ms canals inics de
sodi i de potassi voltatge dependents ja que quan es genera un potencial dacci al conus
axnic dun ax mielinitzat, el senyal es transmet de forma passiva al llarg del primer
segment de mielina fins al primer node de Ranvier. El senyal arriba al primer node, i s
el suficientment intens com per obrir els canals de sodi activats per voltatge del node i
generar un altre potencial dacci. Aquest potencial dacci es transmet novament al
segent node de forma passiva i aix successivament. Aquest fenomen es coneix com a
conducci saltatria. Al conus axnic es concentren la major part daquets canals inics.
s on sintegren els senyals elctrics per produir el potencial dacci. Que una neurona
dispari o no un potencial dacci depn de lequilibri entre els senyals excitadors i els
senyals inhibidors que arriben al conus axnic. Els PEPs i PIPs (potencials locals),
productes de lacci dels neurotransmissors sobre els receptors postsinptics, sn
conduts i es van atenuant progressivament fins arribar al conus axnic. Si la suma de
despolaritzacions i hiperpolaritzacions arriba al llindar de descrrega es generar un
potencial dacci.
3.En relaci amb la pregunta anterior, s el mateix tipus de canals inics el que interv
en el potencial de reps? Per qu es produeix el potencial de reps? Quin s el principal
i responsable del valor del potencial de reps? Quin paper juga la bomba de Na+/K+
en el manteniment del potencial de reps? La bomba de Na+/K+, s un canal inic?
Al potencial dacci intervenen els canals dependents de voltatge. Al potencial de reps
els canals passius hi juguen un paper ms important. L'existncia de diferents quantitats
d'aquests canals per a cada i fa que la membrana sigui ms o menys permeable a uns
ions que a uns altres i aix genera una distribuci asimtrica dels ions que implica una

diferncia de potencial elctric entre el dos costats de la membrana (potencial de

membrana). El principal responsable del potencial de reps s el K+. La bomba de
Na+/K+ est integrada per molcules proteiques inserides a la membrana i impulsades
per lenergia que proporcionen les molcules dATP produdes pels mitocondris. La
bomba extreu tres ions de Na+ cap a lexterior per cada dos ions de K+ que introdueix a
linterior. Aix restableix el potencial de reps de la membrana desprs del potencial
dacci. Tot i que la bomba permet la circulaci dions entre les dos costats de la
membrana neuronal, no es considera prpiament un canal inic ja que els ions travessen
la membrana en contra del seu gradient electroqumic, de manera dependent denergia
(ATP).
4.Quins sn els fonaments inics de la fase de despolaritzaci del potencial d'acci? I de
les fases de repolaritzaci i d'hiperpolaritzaci?
L'inici del potencial d'acci es correspon amb un canvi (augment) en la permeabilitat de
la membrana al Na+, per l'obertura de canals de Na+ dependents de voltatge. Aquesta
obertura fa que el Na+ es precipiti cap a l'interior de la cllula i despolaritzi la
membrana. La repolaritzaci del potencial d'acci es produeix pel tancament del canals
de Na+ i per l'obertura de canals de K+ dependents de voltatge. D'aquesta manera deixa
d'entrar sodi i surt K+ repolaritzant el potencial de membrana. Quan la membrana
recupera el valor del potencial de reps, la conductncia del K+ continua essent elevada,
i aix fa que el K+ continu sortint de la neurona i fent que la membrana s'hiperpolaritzi.
5.Per qu sn importants els neurotransmissors qumics que arriben a la neurona
postsinptica en la gnesi del potencial dacci daquesta cllula? I per qu s necessari
el potencial dacci per lalliberaci del neurotransmissor en les neurones
presinptiques? Una manca de Ca2+ extracellular, pot afectar sobre la conducci de
potencials dacci al llarg de tot lSNC, o noms sobre lalliberaci de
neurotransmissor?
Quan els neurotransmissors suneixen als receptors postsinptics produeixen lobertura
o el tancament de canals inics de manera immediata (receptor ionotrpic), amb el qual
es produeix un potencial postsinptic immediat o de forma ms lenta (receptor
metabotrpic). En alguns casos es produeixen PEPs (potencials postsinptics
excitadors) perqu el neurotransmissor produeix lobertura dels canals de Na+ i de K+.
Si la suma de les despolaritzacions (PEPs) i hiperpolaritzacions (PIPs) que arriba al
conus axnic es suficient per despolaritzar la membrana, s a dir, sarriba al nivell del
llindar de descrrega (aproximadament -55mV), es generar un potencial dacci al
conus axnic. El potencial dacci s necessari per lalliberaci dels neurotransmissors
en les neurones presinptiques perqu fa que sobrin els canals de Ca++ controlats per
voltatge. El Ca++ suneix a les vescules presinptiques i fa que aquestes es fusionin
amb el bot terminal i alliberin el neurotransmissor (NT) per exocitosi. Sense Ca++ el
potencial dacci no produir alliberaci de NT, i sense alliberaci de NT no es
produiran nous potencials dacci en les neurones segents. Aix doncs, una manca de
Ca++ extracellular afectar directament sobre lalliberaci de NT i indirectament sobre
la generaci de potencials dacci en les segents neurones, ja que el senyal no es podr
conduir a travs del SN. Per exemple, si la quantitat dacetilcolina alliberada amb cada
impuls nervis disminus fins al punt que fos insuficient per generar nous potencials
dacci a les fibres musculars, es produiria una parlisi complerta.

6.Qu passaria si les neurones no tinguessin perode refractari? Creus que el potencial
dacci podria propagar-se pel soma i les dendrites? I creus que seria possible que
sallibers neurotransmissor des de les dendrites? Per qu?
Si les neurones no tinguessin perode refractari, el potencial dacci que es propaga per
lax en direcci als botons terminals, podria tamb propagar-se en direcci al soma de
la neurona. Els canals de Na+ i K+ responsables del potencial dacci, que sn
dependents de voltatge, sestarien obrint constantment, independentment de la histria
recent dactivacions (s a dir, independentment de si el potencial dacci acaba de
passar pel punt de la membrana on estan situats), pel que el potencial dacci no es
podria propagar en una sola direcci. Per que les dendrites i/o el soma alliberessin
neurotransmissors es necessitaria que aquestes estructures tinguessin canals de Ca2+
dependents de voltatge, iguals als que trobem als botons terminals. En qualsevol cas, hi
ha alguns tipus de neurotransmissors, com els gasos (lxid ntric, per exemple), que
poden travessar lliurament la membrana cellular, i que per tant poden ser alliberats per
les dendrites i els somes de les neurones postsinptiques en direcci a les
presinptiques, on actuen sobre receptors situats als botons terminals i poden modular
lalliberaci de neurotransmissors en el sentit clssic (de neurona presinptica a
postsinptica).
7.En relaci als mecanismes dintegraci sinptica, descriu quins processos es donen en
les segents situacions i descriu breument en qu consisteixen cada un dells.

Existeixen dos processos dintegraci sinptica:

A. La sumaci espacial: Es produeix quan arriben informacions al mateix temps a
llocs diferents de la neurona postsinptica. Els PEP (o PIP) produts se sumen. Si
totes les informacions sn excitadores, el resultat ser similar al de la sumaci
temporal, i augmentar la probabilitat que es desencadeni un potencial d'acci o
la freqncia i durada del tren de potencials d'acci. Si entre les diferents

informacions que se sumen hi ha senyals inhibidors (PIP), aquests poden reduir

l'amplitud i duraci del PEP final, o modular la freqncia i duraci dels trens de
potencials d'acci postsinptics Mecanismes bsics de la transmissi sinptica.
B. La sumaci temporal: Es produeix quan arriben diverses informacions a una
mateixa sinapsi en moments propers. Si immediatament desprs del primer
potencial d'acci arriben consecutivament ms potencials d'acci, quan encara
no hagi acabat el primer PEP se li sumaran progressivament ms PEP,
augmentant l'amplitud i la durada del PEP final. Aix facilitar que es
desencadeni un potencial d'acci o augmentar la freqncia i durada del tren de
potencials d'acci

8.Completa la segent taula indicant per a cada substncia:

-

el sistema de neurotransmissi sobre el que actua,

els seus efectes sobre la neurotransmissi (facilita la seva acci o la inhibeix,
independentment de qu lefecte de la substncia neurotransmissora sigui
excitador o inhibidor)
el seu mecanisme dacci sobre la neurotransmissi,
i els principals efectes conductuals (excitaci, desinhibici...) i/o les possibles
aplicacions teraputiques (antidepressius, ansioltics...)

Efecte sobre el
Sistema
de
sistema
de
neurotransmissi
Substncia
neurotransmissi
sobre
el
que
(facilitaci/inhibi
actua
ci)
Nicotina
Acetilcolina
Facilitaci
Morfina
Pptids opiacis

Facilitaci

Catecolamines

Facilitaci

Cocana

Mecanisme
dacci

Efectes
conducta

sobre

Agonista
receptors
nicotnics

Alerta cortical
Funcions vegetatives

la

Sensaci de tranquillitat
i benestar
Agonisme dels
Analgsia
receptors opiacis
Disminuci
activitat
gastrointestinal
Sensaci de benestar i
Inhibici de la
eufria
recaptaci
Activaci psicomotora

9.Quina via del cervell est alterada en els malalts de Parkinson? On comena i on acaba
aquesta via? Amb quins tipus de funcions creus que est relacionada? En aquests
malalts, quina s la principal alteraci daquesta via? I qu els hi passa a les seves
neurones? Per qu? Creus que un problema en la neurotransmissi dins una estructura
pot fer que safectin les neurones duna altra estructura distant?

El fascicle nigroestriat (origen: substncia negra, dest: nuclis estriats -caudat i putamen)
est alterat en els malalts de Parkinson. Els nuclis caudat i putamen reben informaci de
les neurones dopaminrgiques de la substncia negra. Lalteraci que pateixen aquests
pacients s la destrucci de les neurones dopaminrgiques de la substncia negra. La
lesi daquesta via causa lentitud de moviments, rigidesa muscular, tremolor en reps i
alteraci en lajustament de la postura i en, alguns casos, trastorns cognitius. Per tant,
aquesta via est relacionada amb funcions bsicament motores. Un problema en la
neurotransmissi dins duna estructura pot fer que safectin neurones dun altra
estructura distant sobre la qual projecta, ja que la lesi podria afectar les neurones que
rebien informaci d aquestes neurones lesionades, produint-se una degeneraci
transneuronal.
10. Pel que fa a la histognesi del sistema nervis, en qu consisteix la fase de
proliferaci i quin s el seu procs?
A la histognesi del sistema nervis, la proliferaci s la fase de divisi cellular per la
qual, a partir de les poques cllules que originalment formen el tub neural (cllules
germinals embrionries), es formen els milers de milions de neurones i cllules de glia
del sistema nervis central.
El procs s el segent:
Les cllules embrionries es desplacen des de la zona ventricular (interna) del
tub neural fins a la zona marginal (externa) mitjanant lextensi dels seus
processos.
En la zona marginal, les cllules dupliquen el seu ADN.
Desprs es desplacen, per retracci dels processos, cap a la zona ventricular on
es divideixen.
Cadascuna de les dues cllules filles tornar a comenar el mateix procs.

Desprs de diverses divisions, les cllules embrionries realitzen una ltima divisi que
produeix neurones immadures o glioblastos (cllules precursores de les cllules glials).

Lltima divisi de les cllules germinals sanomena data de naixement de les

neurones.
11.Imagina una persona amb una lesi medullar unilateral del costat dret a lalada de
les vertebres torciques, s a dir que afecta el sistema espinotalmic, el de les columnes
dorsals (Goll i Burdach) i les vies motores del sistema piramidal (corticoespinal) per
noms del costat dret de la medulla. Creus estar afectada la sensibilitat al dolor del peu
dret? I el tacte epicrtic daquest mateix peu? Qu passaria amb el peu esquerre? Podria
moure algun dels dos peus?
Una lesi medullar dreta a nivell torcic que afecti el fascicle espinotalmic afectar la
informaci del dolor des del punt de la lesi cap als peus, per del costat contralateral,
ja que aquesta via es fa contralateral a la prpia medulla. Per tant, la sensibilitat del
dolor del peu dret no quedar afectada, per s la del peu esquerre. La lesi del sistema
de la columna dorsal donar lloc a una prdua ipsilateral del tacte epicrtic i de la
sensibilitat propioceptiva del peu dret degut a que aquesta via es contralateralitza a
lalada del bulb raquidi, s a dir, per sobre de la lesi. El tacte epicrtic i la
propiocepci del peu esquerre no es veuran afectats. La lesi del fascicle corticoespinal
dret tamb afectaria a la informaci motora del peu dret, per la mateixa ra que en el cas
anterior, la decussaci daquesta via s a la superfcie ventral del bulb raquidi. La
mobilitat del peu esquerre no estar afectada.
12. Quins sistemes sensorials fan relleu sinptic al tlem? A quins nuclis? A quines
regions corticals es dirigeix aquesta informaci? Desprs de passar per les escorces
sensorials primries, a on anir aquesta informaci? Quins efectes creus que tindria una
lesi a un nucli sensorial del tlem? I a una escora sensorial primria? On sintegren
les informacions de les diferents modalitats sensorials?
Tots els sentits excepte lolfacte fan relleu al tlem, ens centrarem, per, en la visi,
laudici i el tacte.
Les lesions dels nuclis talmics sensorials o de les escorces sensorials primries solen
produir dficits en la percepci conscient de la modalitat sensorial que processen. Per
exemple, una lesi al nucli geniculat lateral del tlem produeix la prdua la percepci
visual conscient. I la lesi de lrea auditiva primria produeix la prdua de la percepci
auditiva. Si la lesi es produeix a les rees dassociaci secundries es produeixen
agnsies, s a dir, incapacitat per reconixer els estmuls tot i que es poden percebre.
Desprs de passar per les rees sensorials primries i dassociaci, les informacions de
les diferents modalitats sensorials sintegren a les escorces dassociaci polimodal. Una
lesi daquestes rees produeix alteracions cognitives complexes i afectacions de
diferents funcions cognitives com el llenguatge o latenci, entre daltres.
A continuaci teniu uns esquemes del processament de la informaci sensorial, del
tlem a les escorces dassociaci:
Visi:
Retina nucli geniculat lateral del tlem Escora visual primria o estriada
(lbul occipital) escora visual dassociaci o extraestriada (vegeu figura).
Audici:

4. Codificaci i percepci a lescora auditiva

Cclea
de lorella interna nucli geniculat medial del tlem Escora
Escora auditiva: Reconeixement final de la naturalesa del sons i del seu significat
auditiva primria escora auditiva secundria (vegeu figura).
Escora primria
(A1), COR

Escora secundria
(A2), regi CINTUR

Escora
dassociaci, regi
PARACINTUR

Tacte
Receptors de sensibilitat somtica (pell, articulacions, msculs, etc.) nucli
ventral posterior del tlem Escora somestsica primria (SI) escora
somestsica dassociaci (SII) (vegeu figura).
CPP

SI

Escora
dassociaci
polimodal

SII
Escora
secundria
dassociaci
unimodal

SII
Tlem

11. En Totes les vies que porten informaci somestsica (amb origen a la
el
cas
de
lesquizofrnia,
quin
sistema
de neurotransmissi
et sembla
que ventral
est ms afectat en
medulla o
al tronc
de l'encfal)
convergeixen al tlem,
al complex
posterior (CVP)
es projecta
a lescora
SI.neurotransmissi penses que podria
aquesta malaltia?
Quini daqu
mecanisme
dacci
sobre la
alleugerir els smptomes (agonista de receptors, antagonista, inhibici dalgun enzim,
A SI, cada hemisferi rep informaci somtica del costat contralateral
facilitaci
inhibici
de la
recaptaci,somatotpica
de la sntesi,
etc.)?
et sembla ms til per
delocos
i cont una
representaci
amb
mapesQu
mltiples,
tractar launa
depressi,
un frmac
que
inhibeix
laalta
recaptaci
de la serotonina o un altre que
organitzaci
columnar
i presenta
una
plasticitat.
antagonitza els receptors serotoninrgics? Per qu?
En el cas de lesquizofrnia el sistema dopaminrgic s el que est ms afectat. Els
frmacs antipsictics (antagonistes dels receptors dopaminrgics) sn els ms eficaos
en el tractament de lesquizofrnia. Aquests frmacs disminueixen els smptomes
positius (deliris i allucinacions). La hiptesi dopaminrgica sost que la malaltia est
causada por un excs dactivitat de les sinapsis dopaminrgiques, probablement del
sistema mesolmbic, que projecta de lrea tegmental ventral del mesencfal al nucli
accumbens i a lamgdala. Shipotetitza que els pacients depressius presenten dficits
en la transmissi serotoninrgia. Pel tractament de la depressi sutilitzen, entre daltres

frmacs, inhibidors selectius de la recaptaci de serotonina (ISRS). Aquests frmacs

inhibeixen la recaptaci de la serotonina de lespai sinptic i, per tant, la serotonina
estar disponible durant ms temps per actuar sobre els receptors. Com a conseqncia,
els ISRS augmenten els nivells de serotonina en els malalts amb depressi. Un frmac
que antagonitzs els receptors serotoninrgics tindria lefecte contrari, s a dir, inhibiria
la transmissi serotoninrgica.
12. Quines sn les principals implicacions funcionals i clniques de l'escora prefrontal?
Coneixes algun cas fams en la histria de la neurocincia amb una lesi a l'escora
prefrontal? Descriu breument la seva simptomatologia.
L'escora prefrontal es relaciona principalment amb el raonament abstracte i la
planificaci de la conducta. Les alteracions anatmico-funcionals de l'escora prefrontal
es relacionen amb diferents trastorns psiquitrics com el trastorn obsessiu-compulsiu
(TOC), l'ansietat extrema i l'esquizofrnia. Un dels casos ms famosos amb lesi a
l'escora prefrontal s el d'en Phineas Gage. El 1848, Phineas Gage, encarregat d'un
equip de construcci ferroviria, installava una crrega explosiva amb una barra de
ferro d'un metre de longitud. De sobte, la crrega va explotar i la barra va sortir
disparada cap a la seva galta i li va sortir pel front, destruint gran part de l'escora
prefrontal. El pacient va sobreviure, per la seva personalitat va canviar; abans de
l'accident era molt treballador, intelligent, responsable i desprs es va tornar poc
treballador, irresponsable, inconstant, impulsiu (feia plans i els abandonava
immediatament), infantil o fantasis, despreocupat pel seu futur o les conseqncies de
la seva conducta.

13. Localitza les segents estructures en els segents 4 mapes muts:

Espai
grapa

Examen 2011/12-2
Assignatura

Codi

Data

Hora inici

Fonaments de psicobiologia

10.507

16/06/2012

15:30

10.507 16 06 12 EX

Enganxeu en aquest espai una etiqueta identificativa

amb el vostre codi personal
Examen

Fitxa tcnica de l'examen

Comprova que el codi i el nom de lassignatura corresponen a lassignatura en la qual ests

matriculat.

Noms has denganxar una etiqueta destudiant a lespai corresponent daquest full.

No es poden adjuntar fulls addicionals.

No es pot realitzar la prova en llapis ni en retolador gruixut.

Temps total: 2 h.

En cas que els estudiants puguin consultar algun material durant lexamen, quin o quins
materials poden consultar?
NO

Valor de cada pregunta: Les preguntes 1 i 6 tenen un valor d'1 punt cadascuna. Les preguntes 2, 3, 4 i
5 tenen un valor de 2 punts cadascuna.

En cas que hi hagi preguntes tipus test: Descompten les respostes errnies?

Indicacions especfiques per a la realitzaci daquest examen:

NO

Quant?

Enunciats
1. Quin coneixement pot aportar lestudi de lesions cerebrals? Com es realitzen i en quin tipus de
subjectes?
Amb aquesta tcnica podem estudiar les relacions entre les regions cerebrals afectades i els dficit
conductuals mostrats pel subjecte. Aquesta tcnica es pot fer servir en animals experimentals, a qui sels
causar lesions controlades de regions cerebrals concretes per posteriorment avaluar la seva conducta. En
humans es poden avaluar els dficit cognitius, conductuals i emocionals mostrats per pacients amb lesions
adquirides a diferents regions cerebrals.

Pgina 1 de 11

Examen 2011/12-2
Assignatura

Codi

Data

Hora inici

Fonaments de psicobiologia

10.507

16/06/2012

15:30

2. Quins tipus de cllules glials existeixen? On es localitzen i quines sn les seves funcions?
Existeixen quatre tipus de cllules glials. Els astrctis, els oligodendrcits i la micrglia es localitzen a lSNC,
mentre que les cllules de Schwann es localitzen a lSNP. Els astrcits donen suport estructural a les
neurones, les separen entre si i poden captar els neurotransmissors alliberats per les neurones. Igualment
sencarreguen de funcions de reparaci i regeneraci del teixit desprs duna lesi. Per ltim, sembla que
podrien ser les cllules encarregades de fer arribar a les neurones els nutrients de la sang.
Els oligodendrcits, per la seva part, sn els encarregats de formar la beina de mielina dels axons de lSNC, i
la micrglia t funcions immunitries, com fagocitar les restes neuronals, protegir lSNC davant
microorganismes externs i intervenir en els processos dinflamaci desprs duna lesi.
Les cllules de Schwann, per la seva banda, sencarreguen de realitzar a lSNP totes les funcions que fan
els tres tipus de cllules glials descrites anteriorment a lSNC.

3. En qu consisteix la fase dhiperpolaritzaci del potencial dacci? Explica els seus fonaments inics.
Lhiperpolaritzaci s la darrera fase del potencial dacci, i en ella el potencial de membrana se
situa a valors per sota del potencial de reps (ms negatius). En concret, durant lhiperpolaritzaci la
conductncia al K+ continua sent elevada, el que fa que aquest continu sortint de la neurona
intentant arribar al seu potencial dequilibri. A mesura que disminueix la conductncia al K+ (es van
tancant els seus canals inics dependents de voltatge), es va normalitzant el valor del potencial de
membrana.

Pgina 2 de 11

Examen 2011/12-2
Assignatura

Codi

Data

Hora inici

Fonaments de psicobiologia

10.507

16/06/2012

15:30

4. Quins tipus de sinapsis existeixen en funci del lloc de contacte? Comenta quina resposta se sol
produir en les neurones postsinptiques en cada tipus de les sinapsis esmentades.

En funci del lloc de contacte trobem sinapsis axosomtiques (ax-soma), axodendrtiques (ax-dendrita o
ax espina dendrtica) i axoaxniques (ax-ax).
Mentre que a les neurones postsinptiques de les sinapsis axodendrtiques solem observar una resposta
excitadora (PEP), a les axosomtiques se sol observar una resposta inhibidora (PIP). Les axo-axniques
solen modular lalliberaci de neurotransmissor per part de lax post-sinptic, en els processos dinhibici i
facilitaci pre-sinptica.

5. Per tal dalleugerir els efectes secundaris duna medicaci per a la psicosi que es basa en usar
antagonistes de la dopamina, quina d'aquestes substncies escolliries? Raona la teva resposta, tot
comentant cada opci.
a) Un inhibidor de la recaptaci de la serotonina.
b) Un agonista postsinptic dopaminrgic.
c) Un potenciador de la MAO.
Si el frmac antipsictic est antagonitzant els efectes de la dopamina, per compensar-ho haurem
de donar un frmac agonista del receptors postsinptics dopaminrgics, que imitar els efectes de la
dopamina endgena.
Linhibidor de la recaptaci de la serotonina no alterar la neurotransmissi dopaminrgica, i el
potenciador de la MAO afavorir que la dopamina sigui degradada a lespai sinptic, de manera que
encara podria tenir menys efectes post-sinptics i causar ms efectes secundaris.

Pgina 3 de 11

Examen 2011/12-2
Assignatura

Codi

Data

Hora inici

Fonaments de psicobiologia

10.507

16/06/2012

15:30

6. Situa al costat del nom de cada estructura de la segent llista el nmero que li correspon en el
dibuix. Fixat que en els dibuixos hi ha ms nmeros que estructures a localitzar; noms has
descriure UN SOL nmero per a cada estructura
Lbul parietal......5................
Cos calls.....13............
rea motora primria.......2.........
Lbul temporal....7....
Putamen....6.....

Pgina 4 de 11

Espai
grapa

Examen 2011/12-2
Assignatura

Codi

Data

Hora inici

Fonaments de psicobiologia

10.507

20/06/2012

09:00

10.507 20 06 12 EX

Enganxeu en aquest espai una etiqueta identificativa

amb el vostre codi personal
Examen

Fitxa tcnica de l'examen

Comprova que el codi i el nom de lassignatura corresponen a lassignatura en la qual ests

matriculat.

Noms has denganxar una etiqueta destudiant a lespai corresponent daquest full.

No es poden adjuntar fulls addicionals.

No es pot realitzar la prova en llapis ni en retolador gruixut.

Temps total: 2 h.

En cas que els estudiants puguin consultar algun material durant lexamen, quin o quins
materials poden consultar?
NO

Valor de cada pregunta: Les preguntes 1 i 6 tenen un valor d'1 punt cadascuna. Les preguntes 2, 3, 4 i
5 tenen un valor de 2 punts cadascuna.

En cas que hi hagi preguntes tipus test: Descompten les respostes errnies?

Indicacions especfiques per a la realitzaci daquest examen:

NO

Quant?

Enunciats
1. En qu consisteix la cirurgia estereotxica i qu permet estudiar?
s un procediment quirrgic que permet accedir a estructures profundes del cervell per tal dimplantar-hi
elctrodes, cnules, injectar frmacs, realitzar lesions experimentals o recollir mostres de teixit. Es pot usar
amb finalitats experimentals amb animals de laboratori o amb finalitat clnica en certes intervencions
quirrgiques que es practiquen en humans (bipsies, implantaci delctrodes destimulaci cerebral
profunda, etc.).

Pgina 1 de 11

Examen 2011/12-2
Assignatura

Codi

Data

Hora inici

Fonaments de psicobiologia

10.507

20/06/2012

09:00

2. Quins tipus de neurones existeixen segons la seva morfologia? I segons la seva funci? Explica
cadascun dels tipus que has anomenat.
Segons la seva morfologia tenim les neurones unipolars, que solen estar presents en invertebrats, i les
pseudounipolars, o neurones en T, que sn les neurones unipolars que sobserven en mamfers i que tenen
una funci sensorial, amb una arboritzaci fora de lSNC que forma les dendrites receptores.
Tamb trobem les neurones bipolars, que sn sensorials, amb una ramificaci que forma la dendrita i laltre
que forma lax. Solen rebre i transmetre la informaci a daltres neurones, i se solen localitzar a rgans
receptors com la retina.
Les multipolars sn les neurones ms freqents en els vertebrats. Del soma surt un ax i vries branques
dendrtiques. Les que tenen lax llarg es diuen de Tipus Golgi I (neurones de projecci), mentre que les
dax curt es diuen de Tipus Golgi II, i formen sinapsi amb neurones prximes.
Segons la seva funci trobem neurones sensorials (que solen ser pseudomonopolars) i porten informaci de
la perifria a lSNC; neurones motores (solen ser Golgi I) que porten informaci de lSNC a la perifria; i
interneurones (les ms abundants), que sn totes les neurones no sensorials i no motores que processen i
transmeten la informaci dins lSNC.

3. En qu consisteix el potencial de reps? Com es distribueixen els ions en aquestes condicions?

El potencial de reps s la diferncia de voltatge que sobserva entre els dos costats de la
membrana de les neurones quan aquestes no estan actives (no reben ni transmeten cap mena
destimulaci).
En aquesta condici, a linterior de la neurona se situen els anions orgnics, de crrega negativa, i el
K+, de crrega positiva, mentre que a lexterior trobem el Na+ (positiu) i el Cl- (negatiu). En aquesta
condici de reps la membrana s molt permeable al K+ que al Na+, sent la permeabilitat al Clintermdia entre aquests valors. La membrana s totalment impermeable als anions orgnics.
Aix fa que linterior de la neurona sigui negatiu respecte lexterior (uns -70mV), i que el K+,
bsicament pel seu gradient de concentraci (qumic), es mogui de linterior a lexterior de la
membrana buscant el seu potencial dequilibri, que s duns -90mV. De tota manera, no aconsegueix
mai aquest valor ja que hi ha una petita entrada contnua de Na+ (que t un gran gradient
electroqumic per entrar a la neurona) que compensa la sortida de contnua de K+. A ms, la bomba
de Na+/K+ sencarrega de mantenir aquesta distribuci dions entre els dos costats de la membrana
durant el potencial de reps.

Pgina 2 de 11

Examen 2011/12-2
Assignatura

Codi

Data

Hora inici

Fonaments de psicobiologia

10.507

20/06/2012

09:00

4. Qu sn els mecanismes dintegraci sinptica, on es produeix i quins tipus hi ha? Raona les teves
respostes.

La integraci sinptica consisteix en la suma algebraica dels potencials locals (PEPs i PIPs) que en un
moment donat estan alterant el potencial de reps duna neurona.
Es produeix al con axnic, o segment inicial de lax, i el resultat daquesta suma de potencials locals
determinar que sorigini o no un potencial dacci (si la suma passa el llindar de descrrega soriginar un
potencial dacci).
Existeixen dos tipus principals dintegraci sinptica, la sumaci temporal i la sumaci espacial. La sumaci
temporal consisteix en la suma de tots els potencials locals que arriben a una mateixa sinapsi en moments
successius, de manera que els seus efectes es van acumulant. La sumaci espacial consisteix en la suma
dels potencials locals provinents de diferents sinapsis en un mateix moment. Aquests dos mecanismes
serviran per integrar els potencials locals al segment inicial de lax i determinar si soriginar o no un
potencial dacci.

5. Qu s la comunicaci qumica no sinptica? Quins tipus existeixen? Explicals.

La transmissi qumica no sinptica s tota aquella comunicaci entre cllules no neuronals que fa
servir mitjancers qumics. La transmissi sinptica s una forma de comunicaci qumica entre
neurones o entre neurones i cllules musculars o secretores, per tamb existeix la comunicaci
autocrina, que s quan una cllula no neural allibera substncies que sn reconegudes per
receptors que ella mateixa expressa; la comunicaci paracrina, que s quan la substncia alliberada
per una cllula difon per lespai extracellular per actuar sobre altres cllules; i la comunicaci
endocrina, que s quan una cllula allibera substncies (que es coneixen amb el nom dhormones)
al torrent sanguini per actuar sobre cllules situades a distncia.
Tamb es poden alliberar substncies fora de lorganisme per afectar sobre receptors situats a les
cllules dindividus de les mateixa espcie (feromones) o daltres espcies (alomones).

Pgina 3 de 11

Examen 2011/12-2
Assignatura

Codi

Data

Hora inici

Fonaments de psicobiologia

10.507

20/06/2012

09:00

6. Situa al costat del nom de cada estructura de la segent llista el nmero que li correspon en el
dibuix. Fixat que en els dibuixos hi ha ms nmeros que estructures a localitzar; noms has
descriure UN SOL nmero per a cada estructura
Lbul frontal........1..............
Putamen........6.........
Cissura lateral......9..........
Lbul occipital....8....
Tlem....4.....

Pgina 4 de 11

Espai
grapa

Examen 2011/12-2
Assignatura

Codi

Data

Hora inici

Fonaments de psicobiologia

10.507

23/06/2012

18:30

10.507230612
10.507 23 06 12 EX

Enganxeu en aquest espai una etiqueta identificativa

amb el vostre codi personal
Examen

Fitxa tcnica de l'examen

Comprova que el codi i el nom de lassignatura corresponen a lassignatura en la qual ests

matriculat.

Noms has denganxar una etiqueta destudiant a lespai corresponent daquest full.

No es poden adjuntar fulls addicionals.

No es pot realitzar la prova en llapis ni en retolador gruixut.

Temps total: 2 h.

En cas que els estudiants puguin consultar algun material durant lexamen, quin o quins
materials poden consultar?
NO

Valor de cada pregunta: Les preguntes 1 i 6 tenen un valor d'1 punt cadascuna. Les preguntes 2, 3, 4
i 5 tenen un valor de 2 punts cadascuna.

En cas que hi hagi preguntes tipus test: Descompten les respostes errnies?

NO

Quant?

Indicacions especfiques per a la realitzaci daquest examen:

Enunciats
1. Qu s la ressonncia magntica i quina utilitat t el camp de les neurocincies?
s la tcnica de neuroimatge que ms sutilitza en el camp de les neurocincies. s la tcnica per la qual
sobtenen imatges de linterior del nostre organisme a partir de les ones que emeten els toms dhidrogen
en ser activats per ones electromagntiques. Al no utilitzar-se cap tipus de rajos X, sin que es basa en la
utilitzaci dones electromagntiques, la RM es pot considerar com una tcnica completament inncua per
lorganisme. La RM pot ser estructural o funcional. Lestructural se sol utilitzar per a veure alteracions
anatmiques o ms fisiopatolgiques. La ressonncia magntica funcional (fMRI) s una de les tcniques
no invasives que permet registrar lactivitat cerebral in vivo i, a ms, en un temps real. Sha convertit en la
tcnica ms utilitzada per a mesurar els canvis hemodinmics al cervell i mapejar la resposta
neurofisiolgica davant de diferents estmuls: sensorials, motors i cognitius.
Pgina 1 de 6

Examen 2011/12-2
Assignatura

Codi

Data

Hora inici

Fonaments de psicobiologia

10.507

23/06/2012

18:30

2. Qu s la bomba de sodi-potassi i quin s el seu paper en el potencial de reps?

Quan les neurones no estan actives, s a dir, no reben ni condueixen informaci, tenen una
diferncia de potencial a travs de la seva membrana dentre 60 i 70 mV (linterior cellular s
negatiu respecte a lexterior cellular, ja que cont un nombre ms gran de crregues negatives).
Per tant, es diu que el potencial de reps es troba entre 60 i 70 mV.
La permeabilitat de la membrana al Na+ s baixa mentre la neurona est en reps. Per com que la
membrana no s totalment impermeable a aquest i, i tant les forces elctriques com qumiques
lempenyen cap a linterior, hi ha una filtraci de Na + cap a linterior cellular. Aquesta situaci, que
augmenta la positivitat del fluid intracellular, contribueix al fet que el K+ tingui tendncia a sortir.
En teoria, la diferncia de concentraci entre els dos ions tendiria a desaparixer si no exists la
bomba de Na+-K+ que expulsa ions de Na+ cap a lexterior i impulsa ions de K+ a linterior. Per tant,
el seu paper consisteix en el manteniment de les concentracions de Na + i K+.
La bomba de Na+-K+ s un sistema de transport actiu, que gasta energia quan funciona, que per
cada tres ions de Na+ que expulsa a lexterior, nentra dos de K +, fet que afavoreix la negativitat
interior de la cllula.

3. En qu consisteix la fase de despolaritzaci del potencial dacci? Explica les seves bases
iniques.

El potencial dacci consta de tres fases: despolaritzaci, repolaritzaci i hiperpolaritzaci. La fase

de despolaritzaci es caracteritza pel fet que linterior de la membrana perd negativitat fins que
arriba un moment en qu no hi ha diferncia de potencial i, posteriorment, el potencial sinverteix,
s a dir, linterior es fa positiu respecte a lexterior.
El potencial dacci es desencadena quan sarriba al llindar de descrrega, s a dir, a un determinat
valor de despolaritzaci. En aquest moment, sobren els canals de Na + dependents de voltatge: el
Na+ es precipita cap a linterior impulsat tant per forces qumiques com elctriques, i produeix una
despolaritzaci rpida del potencial de membrana. Els ions de Na + tendeixen a entrar fins que
aconsegueixen que el potencial de membrana coincideixi amb el valor del seu potencial dequilibri .
El valor del potencial dequilibri del Na + s de +55 mV, per el potencial dacci t un pic (punt de
ms gran despolaritzaci) de +40 mV. Per tant, el Na + mai no arriba a estar en equilibri, ja que la
conductncia del K+ comena a augmentar gaireb al mateix temps que comena a disminuir la
conductncia del Na+.

Pgina 2 de 6

Examen 2011/12-2
Assignatura

Codi

Data

Hora inici

Fonaments de psicobiologia

10.507

23/06/2012

18:30

4. Explica tot el procs des de larribada del potencial dacci al terminal axnic fins que el
neurotransmissor es troba a lespai sinptic.
Lalliberament de neurotransmissor depn de lentrada de Ca2+ al bot terminal. El Ca2+ est
ms concentrat en el medi extracellular, per la qual cosa tendir a entrar a la cllula a favor
del seu gradient qumic.
El Ca2+ travessa la membrana grcies a canals inics selectius controlats per voltatge que
sobren quan es despolaritza la membrana per larribada de potencials dacci.
Per a alliberar el neurotransmissor, les vescules sinptiques han de fusionar-se amb la
membrana presinptica. En situaci de reps, algunes vescules estan unides al citoesquelet
de la cllula i daltres estan fixades a les zones actives preparades per a fusionar-se amb la
membrana presinptica.
Les vescules suneixen al citoesquelet per mitj dunes protenes conegudes com a sinapsines
I.
Per la seva banda, les vescules situades a les zones actives estan preparades per a formar un
canal duni amb la membrana presinptica (un porus de fusi). Aquest porus connectar
lespai de dintre la vescula amb lespai extracellular.
La despolaritzaci del terminal presinptic, amb la consegent entrada de Ca2+, tindr un
doble efecte:

Les sinapsines I es fosforilaran per lacci duna protenquinasa dependent de Ca2+. Daquesta
manera, les vescules unides al citoesquelet quedaran lliures per a poder-se fixar a les zones
actives.

A les zones actives, la membrana vesicular es fusionar amb la membrana presinptica per
mitj del canal duni, de manera que el neurotransmissor que cont la vescula sortir a
lespai extracellular. Aquest procs de fusi de membranes es coneix com a exocitosi.

5. En alguns trastorns psiquitrics es requereix laugment de la resposta postsinptica en les sinapsis

serotoninrgiques per tractar dalleugerir alguns smptomes. Quina d'aquestes substncies
escolliries per aquest objectiu? Raona la teva resposta.
a) Un inhibidor de la recaptaci de la serotonina.
b) Un antagonista serotoninrgic postsinptic.
c) Un inhibidor de l'obertura dels canals de calci presinptics.
De les tres opcions donades, noms la a) augmentar la resposta postsinptica en les sinapsis
serotoninrgiques.
a) Un inhibidor de la recaptaci de la serotonina: a linhibir la recaptaci de serotonina,
aquest NT estar durant ms temps a lespai sinptic augmentant la resposta postsinptica
b) Un antagonista serotoninrgic postsinptic. Un antagonista impedeix la resposta a la uni
del NT amb el receptor disminuint la resposta postsinptica
c) Un inhibidor de l'obertura dels canals de calci presinptics. Lentrada de calci al terminal
s necessria per a lalliberaci de NT a lespai sinptic. Si inhibim lobertura dels canals de calci,
no salliberar el NT i per tant, disminuir la resposta postsinptica.

Pgina 3 de 6

Examen 2011/12-2
Assignatura

Codi

Data

Hora inici

Fonaments de psicobiologia

10.507

23/06/2012

18:30

6. Situa al costat del nom de cada estructura de la segent llista el nmero que li correspon en el
dibuix. Fixat que en els dibuixos hi ha ms nmeros que estructures a localitzar; noms has
descriure UN SOL nmero per a cada estructura
Lbul temporal...........7...........
Tlem.......4..........
rea somatosensorial primria........3........
Hipotlem.....12...
Globus pllid.....11....

Pgina 4 de 6