Ref y Ampl CCSS 4 SH Voramar PDF

BIBLIOTECA DEL PROFESSORaT PrimÀria
Ensenyament
individualitzat
Pla de millora
Programa d’ampliació
Ciències Socials 4
El quadern Ensenyament individualitzat, Ciències

Socials, per a quart curs de primària, és una obra
col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el
departament d’Edicions Educatives de Santillana
Educación, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit
per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori
Soldevila.
TEXT I EDICIÓ
Montserrat Herrero González
María Rosa López Pérez
IL·LUSTRACIÓ
Jordi Baeza Albalate
EDICIÓ EXECUTIVA
Aurora Moral Santa-Olalla
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Lourdes Etxebarria Orella
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL

DE PRIMÀRIA
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Direcció d’art: José Crespo González.
Projecte gràfic: Estudio Pep Carrió.
Cap de projecte: Rosa Marín González.
Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera Sevillano.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González, Jorge Gómez Tobar i Julia Ortega Peralejo.
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.

Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero.
Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte.
Confecció i muntatge: Raquel Sánchez Mayo i Marisa Valbuena Rodríguez.
Elaboració cartogràfica: Tania López González.
Correcció: Gemma Avellan Bisbal i Àngels Campos González.
Documentació i selecció de fotografies: Marilé Rodrigálvarez Martín.

Fotografies: ARXIU SANTILLANA.
© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

C/ València, 44
46210 Picanya, València
Printed in Spain Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la seua propietat
intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims de l’obra només
estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a material d’aula. Queda
prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos permesos, especialment aque-
CP: 671616 lla que tinga finalitats comercials.
Presentació
L’ensenyament individualitzat
L’ensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la
consecució dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Per això, és important establir un pla que els ajude a superar les difi-
cultats, així com a desenvolupar i potenciar les habilitats.
Aquest tipus d’ensenyament se centra, doncs, en l’ús d’una metodologia flexible
i de les tècniques i els recursos educatius que s’adapten millor a les necessitats
particulars dels alumnes. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-
dàctics específics que puguen ser utilitzats en funció de les condicions concre-
tes d’aprenentatge de cada xiquet o xiqueta, així com dels objectius de millora
que es plantegen en cada cas.
Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix una sèrie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre
aquests hi ha:
• La sèrie Aprenentatge eficaç, que en els primers cursos de Primària està
destinada a treballar les habilitats bàsiques –atenció, memòria i raonament– i
les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l’entrena-
ment en les tècniques d’estudi.
• El recull de material denominat Recursos complementaris, que conté secci-
ons variades per a cada una de les àrees del currículum, amb la finalitat que
el professor seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
• I, finalment, aquest quadern, denominat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didàctica del llibre de l’alumne, dos apartats:
– Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-
nes que requereixen un reforç més gran per a consolidar els continguts
principals i per a desenvolupar les competències.
– Un Programa d’ampliació, compost també per fitxes, l’objectiu del qual és
que els alumnes aprofundisquen en determinats continguts, amplien els
seus coneixements i posen en joc les competències adquirides.
Ciències Socials 4 3
FITXES DE CONTINGUTS
PLA DE MILLORA. PROGRAMA D’A
CASTELLA- CASTELLA
Bloc Continguts ANDALUSIA ARAGÓ CANÀRIES CANTÀBRIA
LA MANXA I LLEÓ
BLOC 2: La Terra i l’univers X X X X X X

EL MÓN
EN QUÈ VIVIM La representació
X X X X X X
de la Terra
La geosfera, les
X X X X X X
roques i els minerals
El relleu d’Espanya X X X X X X
L’atmosfera
X X X X X X
i l’oratge
Els climes X X X X X X
La hidrosfera
X X X X X X
i les aigües
Els rius d’Espanya X X X X X X
Els elements del
X X X X X X
paisatge
Els paisatges
X X X X X X
d’Espanya
BLOC 3: VIVIM El territori
X X X X X X
EN SOCIETAT i les institucions
La població X X X X X X
Les activitats
X X X X X X
econòmiques
BLOC 4: LES El temps històric X X X X X X
EMPREMTES
DEL TEMPS Les edats de la
història
La prehistòria X X X X X X
Els pobles preromans X X X X X X
L’època romana X X X X X X
Els aborígens canaris X
4 Ciències Socials 4 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

AMPLIACIÓ – 4t CIÈNCIES SOCIALS
COMUNITAT AUTÒNOMA
COMUNITAT
COMUNITAT COMUNITAT PRINCIPAT REGIÓ CEUTA
FORAL DE EXTREMADURA LA RIOJA
DE MADRID VALENCIANA D’ASTÚRIES DE MÚRCIA I MELILLA
NAVARRA
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Ciències Socials 4 5

Índex
PLA DE MILLORA
Bloc 2
Fitxa 1. El sistema solar .......................... 10
Fitxa 2. El planeta Terra i la Lluna ........... 11
Fitxa 3. La representació de la Terra
i l’orientació ............................... 12
Fitxa 4. La geosfera ............................... 14
Fitxa 5. Les roques i els minerals ............ 15
Fitxa 6. El relleu d’Espanya .................... 16
Fitxa 7. L’atmosfera ................................ 18
Fitxa 8. El temps atmosfèric ................... 19
Fitxa 9. Els climes .................................. 20
Fitxa 10. Els climes d’Espanya ................. 21
Fitxa 11. La hidrosfera i el cicle
de l’aigua ................................... 22
Fitxa 12. Les aigües de la Terra ................ 23
Fitxa 13. Els rius d’Espanya ..................... 24
Fitxa 14. Els elements del paisatge........... 26
Fitxa 15. Els paisatges d’Espanya ............ 28
Bloc 3
Fitxa 16. El territori d’Espanya .................. 30
Fitxa 17. Les institucions d’Espanya ........ 31
Fitxa 18. El govern de la UE ..................... 32
Fitxa 19. La població ............................... 34
Fitxa 20. Els canvis de població ............... 35
Fitxa 21. Les activitats econòmiques ....... 36
Bloc 4
Fitxa 22. El temps històric ........................ 38
Fitxa 23. Les etapes de la història ............ 39
Fitxa 24. Com vivien en la prehistòria ....... 40
Fitxa 25. L’art de la prehistòria ................. 41
Fitxa 26. Els celtes i els ibers ................... 42
Fitxa 27. Els pobles colonitzadors ............ 43
Fitxa 28. Roma i la conquista
d’Hispània ................................. 44
Fitxa 29. La romanització ......................... 45
Fitxa 30. Els aborígens canaris ................. 46
6 Ciències Socials 4
PROGRAMA D’AMPLIACIÓ
Bloc 2
Fitxa 1. Un repte, conéixer l’univers ........ 50
Fitxa 2. Representar el nostre planeta ..... 52
Fitxa 3. E ls fòssils, roques que ens
parlen del passat ........................ 54
Fitxa 4. Les nostres costes...................... 56
Fitxa 5. El temps atmosfèric .................... 58
Fitxa 6. Els climes del món ..................... 60
Fitxa 7. Els rius ....................................... 62
Fitxa 8. Els rius espanyols ...................... 64
Fitxa 9. Els paisatges .............................. 66
Fitxa 10. Els paisatges transformats ......... 68
Bloc 3
Fitxa 11. El nostre territori ......................... 70
Fitxa 12. La població espanyola ................ 72
Fitxa 13. L’economia ................................ 74
Bloc 4
Fitxa 14. El temps històric ......................... 76
Fitxa 15. Les edats de la història ............... 78
Fitxa 16. La prehistòria ............................. 80
Fitxa 17. Els pobles preromans ................. 82
Fitxa 18. L’època romana ......................... 84
Fitxa 19. Els aborígens canaris ................. 86
Solucionari ........................................ 89
Ciències Socials 4 7
2 Pla de millora
BLOC
EL MÓN EN QUÈ VIVIM
2
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
El sistema solar
Nom Data
REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.
El sistema solar està format pel Sol, huit planetes i altres astres. Cada planeta
segueix una òrbita. Els planetes del sistema solar es classifiquen en dos grups:
els pròxims al Sol i els allunyats del Sol.
1 Defineix els termes següents.
• Estrella:
• Planeta:
• Satèl·lit:
2 Escriu el nom dels planetes que formen part del sistema solar.

BLOC
2
El planeta Terra i la Lluna
Nom Data
La Terra fa dos moviments: el moviment de rotació i el moviment

de translació. El nostre planeta té un satèl·lit, la Lluna.
1 Indica si les afirmacions següents corresponen al moviment

de rotació (R) o al moviment de translació (T).
El fa la Terra sobre si mateixa.
El fa la Terra al voltant del Sol.
Tarda a fer-lo un any.
Dóna lloc als dies i les nits.
Dóna lloc a les estacions de l’any: primavera, estiu, tardor i hivern.
2 Explica què són les fases de la Lluna.
3 Identifica quin moviment de la Terra representa cada dibuix.
21 de juny 21 de març 21 de desembre
eix de
rotació
SOL
SOL
22 de setembre
• Afig en el dibuix que corresponga cada estació de l’any.
• Escriu dia i nit en el lloc que corresponga.

BLOC
2
La representació de la Terra i l’orientació
Nom Data
Els globus terraqüis i els mapes són representacions del nostre planeta. Els mapes
i els plànols informen del territori que representen mitjançant diversos elements.
Hi ha diferents tipus de mapes: físics, polítics i temàtics.
Per a poder orientar-se en un lloc, és imprescindible localitzar els punts cardinals:
nord, sud, est i oest.
1 Explica les diferències entre un globus terraqüi i un mapa.
2 Indica els elements del globus terraqüi.
A. Eix de rotació

B. Pol nord

C. Pol sud

D. Equador

E. Hemisferi nord

F. Hemisferi sud

3 Indica a quin element del mapa o plànol es refereix cada oració.
• Serveix per a orientar-nos en el mapa o en el plànol:
• Són els textos del mapa o del plànol:
• Explica els símbols i els colors utilitzats:
• Indica quantes vegades s’hi ha reduït el territori:

4 Contesta les preguntes.
• Quins són els punts cardinals?
• Per quin punt cardinal ix el Sol?
• Per quin es pon?
5 Si estem en un bosc, com podríem localitzar el nord?
6 Escriu el nom del relleu o el riu a què fa referència cada número.
7
5
8
6
1
3
4
1. 5.
2. 6.
3. 7.
4. 8.

BLOC
2
La geosfera
Nom Data
La geosfera és la capa sòlida de la Terra i té tres parts: escorça, mantell i nucli.

L’escorça és la part exterior i més estreta de la geosfera. S’hi distingeixen
l’escorça dels continents i l’escorça dels oceans.
1 Indica quines són les tres capes del planeta Terra i de què està composta
cada una.
2 Assenyala les parts de la geosfera.
3 Què és el relleu? Assenyala’n algunes de les formes.
4 Explica les diferències que hi ha entre l’erosió i la sedimentació.

BLOC
2
Les roques i els minerals
Nom Data
Les roques estan formades per minerals. Les roques poden ser sedimentàries,
metamòrfiques o magmàtiques. Les propietats dels minerals són: duresa, lluïssor,
forma i color.
1 Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents.

Després, escriu correctament les oracions falses.
Les roques estan formades per minerals.
Totes les roques són líquides.
La sienita és una roca formada per un sol mineral.
2 Completa la taula següent sobre els tipus de roques segons l’origen.
Tipus de roca Com es formen Exemples
Granit
Sedimentàries
Es formen a partir d’altres

roques, però es transformen
per pressió o temperatura.
3 Escriu amb cada una de les paraules següents una oració que tinga
relació amb els minerals. Inclou algun exemple de mineral en cada cas.
• Dur:
• Brilla:
• Color:
• Forma:

BLOC
2
El relleu d’Espanya
Nom Data
El relleu d’Espanya és molt variat. Al centre de la península Ibèrica hi ha la Meseta,

que té dues serralades a l’interior i quatre que la voregen.
Hi ha cinc serralades exteriors a la Meseta i dues depressions. A més, al territori
d’Espanya hi ha dos arxipèlags.
A les costes espanyoles alternen entrants i ixents.
1 Escriu on corresponga en el dibuix el número d’aquestes unitats

del relleu d’Espanya.
1. Sistema Central 2. Muntanyes de Toledo 3. Serralada Cantàbrica

4. Sierra Morena 5. Serralada Ibèrica 6. Massís Galaic
7. Pirineus 8. Serralades Bètiques 9. Muntanyes Basques

2 Quins mars i oceans banyen Espanya? Enumera’ls i després situa’ls en el mapa anterior.
3 Escriu en els espais que han quedat buits en el mapa els noms de la depressió
de l’Ebre i de la depressió del Guadalquivir.
4 Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions.

La Meseta central és una gran serralada.
El Sistema Central és una gran plana.
Al centre de la península Ibèrica hi ha la Meseta.
Les muntanyes de Toledo són unes muntanyes interiors de la Meseta.
Les muntanyes interiors de la Meseta són els Pirineus i les muntanyes de Lleó.
5 Indica si aquests sistemes muntanyosos voregen la Meseta (V) o són exteriors

a la Meseta (E).
Serralades Bètiques Sierra Morena Serralada Ibèrica
Serralada Cantàbrica Massís Galaic Pirineus
6 Quina és l’altitud màxima d’Espanya? On està situada?
7 En quin mar o oceà es troben les illes Canàries? I les illes Balears?
8 Esmenta el nom de dos caps i dos golfs d’Espanya.

BLOC
2
L’atmosfera
Nom Data
L’atmosfera és la capa de gasos de la Terra. Està dividida en diverses capes.
1 Explica què és l’atmosfera i per què és important per a la vida.
2 Situa correctament les capes

que formen l’atmosfera.
A. Troposfera

B. Estratosfera

C. Capes exteriors

3 Completa el text.
La és la capa més pròxima a la Terra. En aquesta
es produeixen els atmosfèrics.
A l’ hi ha la capa d’ ,
un gas que ens protegeix dels rajos solars perjudicials per als .
Més enllà dels 50 km d’altitud, hi ha altres capes
fins a arribar a l’ .

BLOC
2
L’oratge
Nom Data
Per a saber l’oratge o temps atmosfèric d’un lloc cal saber com són
les temperatures, les precipitacions i el vent.
1 Identifica en la fotografia els fenòmens atmosfèrics representats.
2 Què és el temps atmosfèric?
3 Completa les oracions.
El termòmetre… … indica la direcció del vent.

L’anemòmetre… … mesura les precipitacions.

El pluviòmetre… … mesura la velocitat del vent.

El penell… … mesura la temperatura de l’aire.


BLOC
2
Els climes
Nom Data
La Terra té climes molt diferents segons la proximitat a l’equador, l’altitud

i la distància al mar.
Els climes de la Terra es poden classificar en tres grups: càlids, temperats
i freds.
1 Què és el clima?
2 Quins factors fan que a la Terra hi haja distints tipus de climes?
3 Relaciona les dues columnes.
Climes càlids Al voltant dels pols nord i sud

Climes freds Entre la zona càlida i les dues fredes

Climes temperats Al voltant de l’equador

4 Indica les característiques i el tipus de vegetació dels climes de la Terra.
Característiques Tipus de vegetació
Climes càlids
Climes freds
Climes temperats

BLOC
2
Els climes d’Espanya
Nom Data
La major part d’Espanya està situada a la zona temperada. A Espanya hi ha quatre

tipus de climes: oceànic, mediterrani, subtropical i de muntanya.
1 Pinta el mapa segons la llegenda.
Verd Oceànic
Groc Mediterrani
Roig Subtropical
Morat De muntanya
2 Completa la taula sobre els climes d’Espanya.
Temperatures Precipitacions
Clima oceànic
Clima mediterrani
Clima subtropical
Clima de muntanya

BLOC
2
La hidrosfera i el cicle de l’aigua
Nom Data
La hidrosfera és la capa d’aigua de la Terra. Està formada per aigua salada i aigua
dolça. L’aigua està en moviment continu.

La major part de l’aigua de la hidrosfera és dolça.
L’aigua dolça es troba als rius, llacs, aigües subterrànies…
Les marees són pujades i baixades del nivell dels rius.
Els corrents marins són desplaçaments de grans masses d’aigua

per diferències de temperatura.
2 Completa el dibuix del cicle de l’aigua.

BLOC
2
Les aigües de la Terra
Nom Data
Les aigües continentals s’agrupen en superficials i subterrànies.
1 Explica les diferències entre aquests termes.
• Aigües superficials i aigües subterrànies:
• Llit i cabal:
2 Completa.
Les glaceres són una capa gruixuda de que es forma per l’acumulació
d’ . Els són corrents continus d’aigua.
Els aqüífers són depòsits d’aigua.
3 Observa el dibuix i completa’l amb el número corresponent.
1. Curs alt
2. Curs mitjà
3. Curs baix
4. Afluent
5. Desembocadura
MAR

BLOC
2
Els rius d’Espanya
Nom Data
Els rius d’Espanya són molt variats perquè per les zones per les quals corren
tenen relleus i climes molt distints.
A Espanya hi ha tres vessants: el cantàbric, l’atlàntic i el mediterrani.
1 Completa aquest text.
Els rius són quan naixen en muntanyes allunyades del mar
on desemboquen; si hi estan pròximes, són . Quan els rius
passen per zones amb clima sec, tenen de cabal; si travessen
zones amb clima plujós, tenen un cabal .
2 Què és un vessant?
3 A quins mars i oceans aboquen les aigües els rius d’Espanya?

El cabal dels rius del vessant cantàbric és irregular i escàs.
Els rius del vessant atlàntic són curts.
Els rius del vessant mediterrani són llargs perquè naixen en muntanyes
molt allunyades del mar.

5 Quin és el riu més cabalós d’Espanya? Raona la resposta.
6 Pinta el mapa segons s’indica en la llegenda.
Verd Vessant cantàbric Rosa Vessant mediterrani

Taronja Vessant atlàntic

7 Relaciona cada riu amb el vessant a què pertany.
Tajo Cantàbric Guadiana

Nerbion Atlàntic Segura

Ebre Mediterrani Eo


BLOC
2
Els elements del paisatge
Nom Data
El paisatge és l’aspecte de la superfície terrestre. Els paisatges tenen elements

naturals i elements fets per les persones, és a dir, poden ser naturals
o transformats.
1 Què és el paisatge?
2 Explica les diferències entre un paisatge natural i un paisatge transformat.
3 Escriu els elements naturals que observes en aquesta fotografia.

4 Localitza en aquesta fotografia els elements realitzats per les persones.
habitatges carretera cultius pont

5 Indica quines activitats humanes poden deteriorar el paisatge.
6 Enumera tres formes de deteriorament del paisatge.
7 Escriu dues mesures que es poden prendre per a conservar un paisatge.

BLOC
2
Els paisatges d’Espanya
Nom Data
A Espanya hi ha paisatges diferents perquè el relleu, les aigües i la vegetació

són distints. A més, s’hi desenvolupen diferents activitats humanes.
A Espanya es distingeixen paisatges d’interior, mediterranis, atlàntics i canaris.
1 Descriu com és el relleu de cada paisatge i quina activitat humana

l’ha transformat.

Després, copia correctament les oracions falses.
En els paisatges d’interior el clima és oceànic.
El relleu dels paisatges canaris és volcànic.
Les ciutats que destaquen en els paisatges d’interior són Madrid,

Valladolid i Saragossa.
A Canàries s’han fet terrasses per a cultivar als vessants de les muntanyes.
3 Observa aquest paisatge i respon a les preguntes.
• Quins elements naturals hi ha?
• Indica quins elements han transformat aquest paisatge.
4 Contesta a les preguntes sobre els paisatges mediterranis.
• Com és el clima en els paisatges mediterranis?
• On viu la població?
• A quines activitats es dedica la població dels paisatges mediterranis?

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3
El territori d’Espanya
Nom Data
El nostre país està organitzat en dèsset comunitats autònomes i dues ciutats

autònomes.
Cada comunitat autònoma està formada per una o diverses províncies, i cada
província està dividida en municipis.
1 Observa el mapa i fes les activitats.
• Pinta de roig les comunitats

autònomes formades per illes.
• Pinta de verd les comunitats

autònomes amb una sola
província.
• Pinta de blau les comunitats

autònomes formades per diverses
províncies.
• Encercla de groc les ciutats

autònomes.
2 Completa aquestes oracions.
alcalde – diputacions – capital – ajuntaments – regidors

Cada província té una provincial.
Les provincials s’encarreguen d’administrar
el territori de cada província.
Els municipis estan governats pels .
L’ajuntament està format per l’
i els .

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3
Les institucions d’Espanya
Nom Data
Espanya és un estat democràtic. En la Constitució es recullen els drets

i els deures dels ciutadans i les principals institucions de l’estat.
1 Explica per què Espanya és un estat democràtic.
2 Quina és la llei més important d’Espanya? Quan es va aprovar?

Què s’hi recull?
3 Completa la taula.
Funcions Membres
Cap de l’estat
Corts Generals
Govern
Tribunals de Justícia

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3
El govern de la UE
Nom Data
La Unió Europea (UE) és una organització política i econòmica que agrupa diversos
països europeus.
• Ciutadania europea:
• Euro:
2 Pinta els països que formen part de la UE.

3 Quins objectius comuns tenen els països de la Unió Europea?
4 Completa aquesta taula.
Funcions
Parlament Europeu
Consell de la Unió
Europea
Comissió Europea
Tribunal de Justícia S’ocupa que es respecten les lleis de la UE.
5 Relaciona les institucions de la UE amb els membres corresponents.
Parlament Europeu Jutges

Consell de la Unió Europea Ministres

Comissió Europea Eurodiputats

Tribunal de Justícia Comissaris

6 Escriu el nom de tres països que tinguen l’euro com a moneda.
7 Per què és important l’euro?

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3
La població
Nom Data
La població són les persones que viuen en un territori. La població s’estudia

amb el padró i el cens.
La població es pot classificar de diferents maneres.
• Immigrant:
• Natalitat:
• Mortalitat:
• Emigrant:
2 Completa aquest esquema.
Per sexe
Classificació
Per edat
de la població
Per activitat

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3
Els canvis de població
Nom Data
La població canvia, ja que augmenta amb la natalitat i la immigració,

i disminueix amb la mortalitat i l’emigració.
Els habitants solen estar repartits de manera desigual pel territori.
1 Observa les dades de població de la Pobla i respon a les preguntes.
Defuncions
Bebés nascuts Immigrants Emigrants
de persones
240 37 17 3
• Quina va ser la natalitat que va tindre? I la mortalitat?
• Quants immigrants i emigrants va haver-hi?
• La població de la Pobla, va augmentar o va disminuir? Per què ho saps?

A Espanya la població no està repartida de manera desigual.
Les zones molt poblades es troben a l’interior.
Les zones poc poblades tenen àrees rurals extenses.
A les zones de costa arriba un gran nombre d’immigrants.

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3
Les activitats econòmiques
Nom Data
Els treballs s’agrupen en tres sectors: primari, secundari i terciari.
• Sector primari:
• Sector secundari:
• Sector terciari:
2 Indica a quin sector correspon cada una de les imatges.
3 Defineix aquestes activitats i digues a quin sector pertanyen.
• Agricultura:
• Pesca:

4 Observa el procés d’elaboració del formatge i contesta.
• Quina és la matèria primera que es necessita per a elaborar formatge?
• Què és el que es fa a la fàbrica?
• Una vegada elaborat el formatge, què es fa amb aquest producte?
5 Què vol dir que el procés industrial es fa amb un treball en cadena?

El sector terciari és el que ocupa més persones.
El turisme agrupa les activitats relacionades amb els desplaçaments

de les persones per a descansar i divertir-se.
A Espanya, el turisme és el servei en què treballen més persones.
El transport és el trasllat de productes i passatgers.

BLOC
LES EMPREMTES DEL TEMPS
4
El temps històric
Nom Data
La història és la ciència que estudia el passat de les persones. Les fonts

històriques són les empremtes del passat que han perviscut al llarg del temps;
les fonts poden ser escrites i no escrites.
Les unitats de temps més usades en història són l’any i el segle. La data
de referència és l’any de naixement de Jesucrist, que és l’any 1.
1 Qui són els historiadors? Quins altres científics treballen amb els historiadors
per analitzar el passat?
2 Què és una font històrica? Posa’n dos exemples i digues de quin tipus
de font històrica es tracta.
3 Ordena cronològicament aquests anys.
51 dC – 450 dC – 3250 aC – 21 aC – 1 aC – 1 dC

4 Explica les diferències que hi ha entre els fets successius

i els fets simultanis.

BLOC
4
Les etapes de la història
Nom Data
Els historiadors han dividit la història en cinc etapes.
1 Ordena les etapes de la història de més antiga a més recent.

Escriu 1, 2, 3, 4 i 5.
edat antiga
edat contemporània
edat mitjana
prehistòria
edat moderna
2 Quin és el període més llarg de la història? I el més curt?
3 Escriu en aquesta línia del temps el nom de les edats de la història.
edat
contemporània
• Afig-hi l’esdeveniment que va iniciar cada una d’aquestes etapes.

BLOC
4
Com vivien en la prehistòria
Nom Data
La prehistòria és l’etapa més llarga del passat. Es divideix en: paleolític, neolític
i edat dels metalls.
En cada un d’aquests períodes les persones van fer descobriments i invents.
1 Completa la taula següent.
Com estaven
On vivien De què s’alimentaven
organitzats
Paleolític
Neolític
Edat
dels metalls
2 Escriu si va ser un invent o un descobriment. Després afig si va començar a usar-se

en el paleolític, en el neolític o en l’edat dels metalls.
• Molí de mà:
• Foc:
• Arada:
3 Quan va aparéixer la ceràmica? Per què va ser tan important?

BLOC
4
L’art de la prehistòria
Nom Data
De la prehistòria es conserven distintes manifestacions artístiques, com pintures

rupestres i monuments megalítics.
1 Què significa el terme pintura rupestre?
2 Indica si aquestes afirmacions corresponen a les pintures rupestres

de la zona cantàbrica (C) o de la zona llevantina (L).
Representen animals com mamuts, cavalls…
Representen persones dansant, caçant o recol·lectant.
Són esquemàtiques i d’un sol color.
Estan fetes amb gran realisme i utilitzen diversos colors.
3 Què és un monument megalític?
4 Observa les imatges i escriu a què correspon cada una.
menhir – dolmen - cromlec


BLOC
4
Els celtes i els ibers
Nom Data
Abans de l’arribada dels romans, la península Ibèrica estava ocupada per dos pobles:
els celtes i els ibers.
1 Pinta el mapa segons s’indica en la llegenda.
Àrea
Groc d’influència
celta
Àrea
Taronja d’influència
ibera
2 Observa la fotografia d’aquest poblat i marca l’opció correcta.
• Les cases són:
rectangulars.
circulars.
• Les cases estan disposades de forma:
ordenada.
desordenada.
• Es tracta d’un poblat:
celta.
iber.

BLOC
4
Els pobles colonitzadors
Nom Data
Els grecs, els fenicis i els cartaginesos habitaven a la vora del mar Mediterrani i van
fundar colònies a la Península.
1 Localitza aquests elements de la polis grega.
muralla – acròpolis – temple – teatre – àgora

2 Contesta les preguntes.
• Per a què van arribar els fenicis a la Península?
• Quins productes intercanviaven els fenicis?
• On es van instal·lar els cartaginesos quan van arribar a la península Ibèrica?

BLOC
4
Roma i la conquista d’Hispània
Nom Data
En l’any 753 aC les tribus que vivien a la península Itàlica es van unir i van arribar
a formar un gran imperi que va durar fins l’any 476 dC.
Els romans van conquistar la península Ibèrica entre els anys 218 aC i 19 aC,
i la van anomenar Hispània.
1 Pinta en el mapa el territori d’origen de Roma i situa-hi la ciutat de Roma.
2 Ordena cronològicament les fases de la conquista romana

de la península Ibèrica. Escriu 1, 2 i 3.
Interior de la Península
Costa mediterrània
Nord peninsular
3 Com estava organitzat el territori d’Hispània?

BLOC
4
La romanització
Nom Data
A Hispània els romans van fundar moltes ciutats, encara que la majoria de la
població vivia al camp. La població estava dividida en grups.
1 Completa aquest text sobre la societat romana.
La societat romana estava composta per i persones lliures.
Entre les persones lliures hi havia i .
2 Indica a quin tipus d’habitatge correspon cada imatge i qui vivia

en cada una.
Hi vivien: Hi vivien:
3 Escriu el nom de l’edifici en què es feien les activitats següents.
• Se celebraven lluites de gladiadors i feres:
• S’organitzaven carreres de quadrigues de cavalls:
• Es retia culte als déus romans:

BLOC
4
Els aborígens canaris
Nom Data
Els primers pobladors de Canàries van arribar fa uns 2.000 anys. Els aborígens
vivien en coves o poblats i es dedicaven principalment a la ramaderia.
Tenien una cultura molt rica i molts dels seus costums han arribat
fins a l’actualitat.
1 D’on provenien els primers pobladors de Canàries?
2 Respon a les preguntes.
• On estaven situades les coves dels aborígens canaris?
• Què es va trobar dins de les coves?
• Quins motius pintaven a les coves?
3 Observa la imatge i marca l’opció correcta.
• Els poblats se situaven en:
llocs plans.
zones escarpades.
• Les cases eren de:
pedra.
fang.
• El sostre es feia amb:
pedra.
vares, lloses, palla i terra.

Habitatge del poblat de Gáldar (Gran Canària).

Tenien ramats de cabres, ovelles de pèl i porcs amb ullals.
Amb els grans de blat i ordi elaboraven el gofio.
Recol·lectaven arrels i fruits silvestres i recollien fusta.
Per a treballar la terra utilitzaven ferramentes de metall.
5 Qui eren els guanartemes i els menceys?
6 Coneixien els aborígens canaris l’escriptura? Raona la resposta.
7 Indica què representa cada imatge.
8 Posa tres exemples de costums dels aborígens canaris que

han arribat fins a l’actualitat.

2 Programa
d’ampliació
BLOC
2 Un repte, conéixer l’univers
Nom Data
La Via Làctia
L’univers està format per milers de milions
de galàxies. Una galàxia és una gran
concentració d’estrelles, planetes, gasos,
pols…
S’hi distingeixen diversos tipus de galàxies
segons la grandària, la forma (espiral, el·líptica
o irregular), la llum, etc. Les galàxies estan
en moviment continu i se separen les unes
de les altres a gran velocitat.
La galàxia en què està el sistema solar és la
Via Làctia. El terme Via Làctia vol dir
‘camí de llet’.
S’anomena així perquè si es mira al cel durant la nit s’hi pot vore una banda
ampla de color blanc formada per milers d’estrelles, com si fóra un camí. També
es va anomenar Camí de Sant Jaume, ja que orientava els peregrins que
viatjaven a Santiago de Compostel·la.
La Via Làctia és una galàxia gran en forma d’espiral amb diversos braços. Té
més de 200.000 milions d’estrelles. Les estrelles més antigues estan situades
al centre de la galàxia i les més joves, als braços.
La nostra galàxia tarda més de 200 milions d’anys a rotar sobre si mateixa.
I, si volguérem travessar-la, tardaríem 100.000 anys.
El sistema solar es troba al Braç d’Orió.
1 Llig el text i contesta.
• Què és una galàxia?
• Per què la nostra galàxia s’anomena Via Làctia?
• Quina forma té?
• Per quantes estrelles està formada?
• On està situat el sistema solar dins de la Via Làctia?

PROGRAMA D’AMPLIACIÓ. Fitxa 1
2 El sistema solar està a la Via Làctia. Quins astres formen part del sistema solar?
3 Els planetes són cossos que giren al voltant d’una estrella.

Classifica els planetes del sistema solar, segons la posició respecte al Sol.
Planetes pròxims al Sol Planetes allunyats del Sol
4 Quins moviments realitzen els planetes? Indica en què consisteix cada un.
5 Alguns planetes tenen satèl·lits. Com s’anomena el satèl·lit del nostre planeta?
6 Busca informació en Internet sobre una altra galàxia (Andròmeda, del Triangle…)
i respon a les preguntes.
• On està situada respecte a la Via Làctia?
• Quina forma té: espiral, el·líptica…?
• Quins colors hi predominen?

BLOC
2 Representar el nostre planeta
Nom Data
Les projeccions cartogràfiques

Les projeccions cartogràfiques s’utilitzen per a representar la Terra, que és una
esfera, en un pla. Això provoca certes distorsions en la grandària, la forma
o les distàncies de l’espai representat.
Algunes de les projeccions més conegudes són la de Mercator i la de Peters.
Cada projecció representa més bé unes zones del planeta que altres.
Projecció cilíndrica La Terra es projecta sobre

un cilindre. És la projecció
més usada per a representar
tot el planeta (planisferis).
Projecció cònica La Terra es projecta sobre

un con. És la projecció
les zones entre els tròpics
505399_06_125b_b p cilindrica
505399_06_125b_b p cilindrica i els pols.
Projecció azimutal La Terra es projecta sobre

un pla tangent a un dels
plans. És la projecció 505399_06_125b_d p cónica
les zones polars.
505399_06_125b_e p cónica

505399_06_125b_f acimutal
• Què és una projecció acimutal
505399_06_125b_e cartogràfica?
• Quin tipus de projeccions hi ha?
• Quina projecció empraries per a representar les zones polars?

2 Escriu on corresponga els elements del plànol.
A B C D E F
N
1
O E Hotel
Bon Son
Car
S H
rer
r
l’Amo
nt
lum
r de
de
l Ve
r re
aL
2 Ca
l’
de
Alb
el
rer
rd
Hotel
a
H
rre
Car
Descans
Ca
Museu de
la Ciència Església
de Sant Pere
3
Museus Esglésies
Escala
0 50 Carr H Hotels Parcs i jardins
4 er d
el Qu
metres adra
t
3 Observa les projeccions de Mercator i de Peters en cada planisferi.
662328_00_07_plano de una ciudad
Projecció de Mercator Projecció de Peters
• Compara Europa i Àfrica en les dues projeccions. Quines diferències hi observes?

665187_02_p51b_mapamundiPetersBN
• En quina projecció s’exagera la grandària dels continents de l’hemisferi nord

en perjudici dels continents del sud?

BLOC
2 Els fòssils, roques que ens parlen del passat
Nom Data
Els dinosaures que van viure a Espanya

T’has parat a mirar alguna vegada una pedra amb restes fòssils? Voràs que
en aquestes s’han quedat restes d’animals, ossos, esquelets i plantes.
Se sap que molts d’aquests són d’éssers vius que habitaven a la Terra fa milions
d’anys.
Els fòssils es troben a les roques
sedimentàries i són estudiats pels
paleontòlegs. Són documents molt
importants per a conéixer, per exemple,
les condicions ambientals d’una època
remota. Si en una zona es troben roques
amb restes d’animals marins, es podrà
deduir que aquest lloc va estar alguna
vegada cobert per les aigües dels mars.
A Espanya, en concret, en diverses
localitats de la comunitat autònoma de
La Rioja i de les províncies de Terol i Sòria,
a Aragó i Castella i Lleó, respectivament,
s’han trobat uns fòssils molt especials.
S’anomenen icnites i són roques en què
han quedat impreses les petjades dels
dinosaures.
• Què és un fòssil?
• Qui estudien els fòssils? Què els indiquen?
• Què són les icnites?
• On s’han trobat icnites a Espanya?

2 Els fòssils es formen en roques sedimentàries. Algunes roques

metamòrfiques es creen a partir de les sedimentàries. Relaciona
a partir de quines roques s’han generat aquestes roques metamòrfiques.
Pissarra Gres

Marbre Argila

Quarsita Calcària

3 El carbó i el petroli són també tipus de roques sedimentàries.

Busca informació i completa la fitxa.
Roca Nom Com es forma Per a què s’empra
4 Com creus que es formen les icnites?

Llig, observa els dibuixos i numera’ls
en ordre.
a. L’animal xafa amb força sobre

el terreny.
b. La xafada de l’animal queda impresa

sobre el terreny.
c. Sobre la petjada, al llarg del temps,

es van depositant altres materials.
d. Amb el temps, l’erosió o l’acció

de l’ésser humà fan que la petjada
aparega de nou i siga visible.

BLOC
2 Les nostres costes
Nom Data
Les ries
Les costes espanyoles són molt variades. Tenen un gran nombre d’entrants
i ixents, amb platges, cales, penya-segats, deltes, ries…
Les ries són valls fluvials situades a la costa i que estan inundades per l’aigua
del mar. Al nostre país es localitzen al llarg de la costa cantàbrica i a la costa
atlàntica de Galícia.
Destaquen les Rías Altas i les Rías Baixas. Les Rías Altas van des de la ria
de l’Eo fins a la de la Corunya, a la costa nord de Galícia. Les Rías Baixas
s’estenen des de la ria de Corme i Laxe fins a la frontera amb Portugal,
a la costa oest de Galícia.
Ria de Cedeira.
• Què és una ria?
• En quines costes espanyoles podem trobar ries?
• Descriu la ria de Cedeira, situada a les Rías Altas.

2 Situa en el dibuix el nom d’aquests accidents costaners.
A. Cap
B. Golf
C. Platja
D. Illa
E. Delta
F. Arxipèlag
G. Badia
3 Explica quina diferència hi ha entre els termes següents.
• Un cap i un golf:
• Una illa i un arxipèlag:
4 Indica en quina costa se situen cada un d’aquests accidents.
• Cap de Finisterre:
• Cap de Gata:
• Cap de la Nau:
• Golf de Cadis:
• Golf de València:
5 Busca informació en Internet i assenyala en quins altres llocs d’Europa

es poden trobar ries.

BLOC
2 El temps atmosfèric
Nom Data
Un temporal inesperat
Des que era menut, Xavier observava com es
movien els núvols i jugava a trobar-los una
semblança amb diversos objectes.
Li encantaven els dies de tronada. Es quedava
a les fosques a la seua habitació, sentint com
retrunyien els trons i esperant la llum dels llamps.
Després, començava el tamborineig de les gotes
de pluja als vidres i li arribava una agradable olor
de terra banyada.
Per això, va tindre clar que volia estudiar l’oratge.
I va descobrir que la professió era la de
meteoròleg.
Ara treballa en l’Institut Valencià de Meteorologia, on elabora informes sobre
l’oratge que farà cada dia.
L’any passat es va produir una cosa molt important en la vida de Xavier. Era el
mes de setembre i feia alguns mesos que la calor era intensa i les pluges molt
escasses. Xavier revisava les dades per fer l’informe diari. En analitzar-les, es va
adonar que els pròxims dies s’aproximava un temporal per al qual ningú estava
preparat.
Xavier va reaccionar amb rapidesa i va comunicar aquella informació als seus
caps i a les autoritats. Aleshores van prendre les mesures necessàries perquè
el temporal no ocasionara una catàstrofe.
Al cap de poc de temps va començar a ploure intensament. I va continuar
plovent durant cinc dies! Sort que Xavier ho havia advertit a temps.
• Què és un meteoròleg?
• En què creus que es fixa un meteoròleg per predir l’oratge?
• Com era l’oratge al mes de setembre?
• Per què es va evitar una catàstrofe?

2 Què és el temps atmosfèric?
3 Què mesura un termòmetre? I un pluviòmetre?
4 Observa el mapa amb la previsió del temps i respon a les preguntes.
Mar Cantàbric
FRANÇA
Andorra
sol núvols pluja
Oceà Atlàntic
AL
tronada neu núvols

P O RT U G
i clarianes
Illes
Balears vent vent vent
fluix moderat fort
Mar
Mediterrani
N
Illes Canàries
O E
• En quines zones d’Espanya farà sol?
• On es preveu que plourà?
• Quin temps farà a les illes Balears?
• Com seran els vents a la costa cantàbrica?
• I a la costa mediterrània?

BLOC
2 Els climes del món
Nom Data
El desert florit
A l’Amèrica del Sud es troba el desert d’Atacama, que és el més sec
del món. Encara que parega mentida… poden passar 5, 20 o 400 anys
sense ploure! I com et pots imaginar, la falta d’aigua fa quasi impossible
la vida dels animals i les plantes.
Però, curiosament, si plou en aquest mateix lloc, es produeix un fenomen
extraordinari, que s’anomena desert florit.
Las llavors de les plantes, que porten anys enterrades, germinen, floreixen
i reparteixen les llavors a una velocitat increïble. Tot seguit, el desert es cobreix
d’una catifa de flors.
• On es troba el desert d’Atacama?
• Quant de temps pot estar sense ploure en aquest desert?
• Què passa quan plou?
• Creus que la vida al desert d’Atacama deu ser fàcil? Per què?

2 Què és el clima?
3 A la Terra hi ha climes molt diferents. De quins factors depenen

aquestes diferències?
4 Observa el dibuix
i fes les activitats.
PA
RO
EU
AMÈRICA
OcEÀ ÀFRICA
eq
uad
or
AtlÀntic
• Situa en el dibuix les zones climàtiques de la Terra.
• Com són les temperatures en els climes pròxims a l’equador?
• Quins climes tenen les temperatures més baixes? On es localitzen?
• En quins climes es dóna una vegetació formada per praderies i boscos?

BLOC
2 Els rius
Nom Data
El naixement del riu Cuervo

El riu Cuervo naix al nord-oest de la província de Conca (Castella-la Manxa).
El naixement d’aquest riu està situat en una zona composta de roques
molt permeables. Per aquest motiu, cada vegada que plou l’aigua es filtra
a l’interior de la terra. A l’interior l’aigua circula i s’acumula, i torna a eixir
a la superfície a través de molts brolladors.
El brollador més destacat és el del naixement del riu Cuervo. Quan l’aigua arriba
a l’exterior, corre uns metres per una zona plana, per a caure després en forma
de cascades.
A causa d’una reacció química, un dels
components de l’aigua no es dissol, i en caure
l’aigua sobre les roques i les plantes pròximes
crea formes molt variades de gran fragilitat.
Gràcies a això es crea un paisatge singular
i de gran bellesa. Per aquest motiu, en 1999
el naixement del riu Cuervo va ser declarat
Monument Natural.
Si alguna vegada decideixes visitar-lo has de
tindre en compte que el cabal del riu Cuervo
varia amb les estacions de l’any. A l’estiu,
i en els anys amb una sequera molt prolongada,
el naixement d’aquest riu sol estar sec.
• On es troba el naixement del riu Cuervo?
• Què és el que passa amb l’aigua de pluja en aquesta zona?
• De quina manera ix a l’exterior l’aigua del riu Cuervo?
• Per què el naixement del riu Cuervo a vegades està sec?

2 Què és la hidrosfera?
3 Ordena el cicle de l’aigua. Escriu 1, 2, 3, 4 i indica el nom de cada una

de les fases.
L’aigua dels rius acaba al mar.
En augmentar el pes de les gotes d’aigua, cauen dels núvols a l’escorça terrestre
i arriben als rius.
L’aigua passa d’estat líquid a estat gasós (vapor) a causa de la calor del Sol.
El vapor es refreda en ascendir per la troposfera. En refredar-se es condensa

en gotes d’aigua que formen els núvols.
4 Escriu on trobem aigua en la naturalesa.

BLOC
2 Els rius espanyols
Nom Data
Es pot navegar pels rius d’Espanya?

És interessant observar que barcasses que transporten mercaderies o vaixells
de diferents mides solquen grans rius com el Rin, a Alemanya, el Nil, a Egipte,
o el Mississippí, als Estats Units.
Podem vore imatges semblants a Espanya? Són navegables els rius
espanyols?
En general, els rius espanyols no són navegables, encara que en algun tram
del curs baix d’alguns es puga navegar. A què és degut? Hi ha diverses
explicacions.
Gran part dels rius espanyols corren entre
muntanyes o encaixats entre valls. En aquestes
zones els rius són estrets, amb moltes revoltes
i les aigües corren a gran velocitat.
Per altra banda, el cabal dels rius espanyols és
molt irregular, disminueix molt a l’estiu.
No obstant això, a Espanya al llarg del temps
s’han construït alguns canals amb la intenció
d’utilitzar-los com a vies de comunicació.
Per exemple, el canal de Castella, projectat
per a unir el nord de la Meseta amb el port
de Santander, o el canal de Sevilla-Bonanza,
que permetia la navegació des de Sevilla fins
a l’oceà Atlàntic. Canal de Castella.
• Què significa que els rius espanyols tenen un cabal irregular?
• Per què els rius espanyols no són navegables?
• Amb quin motiu s’han construït alguns canals a Espanya?

2 Observa el mapa i contesta a les preguntes.
Mar Cantàbric
R iu FRANÇA
via
Na
R iu Eo
lón
Ne
Na
rbion
Riu
IÑO
M Ri u S i R IU ANDORRA
e r ga
EB
RI
U
RE
Esla
i su
e
r
uP
eg
RI U DUERO
R iu
Ri
uS
Ri
R iu
Tor n
m Jal ó
R iu
es
OCEÀ
Riu Jarama
Riu
AT L À N T I C ón
AL
Túri a
lag
uA RS
Ri RIU T A JO EA
TUG
L
BA
ela
gü ES
A ILL
i
uC
AN R I U X ÚQUER
POR
DI Ri
RIU GU A Riu
ni
ra
Zúj
er
ar
SEGU t
RIU RA
e di
DAL
QUIVIR a r M
A
G U Ri M
R IU uG
e ni
l
VESSANTS D’ESPANYA
ILLES CANÀRIES atlàntic
mediterrani
Ceuta cantàbric
rius
Melilla
MARROC barrancs o rambles
• Com són els rius del vessant cantàbric, llargs o curts, amb molt de cabal
662328_03_p46_vertientes
o amb poc? Raona la resposta.
• I els del vessant atlàntic? Per què?
662328_03_p46_leyenda mapa vertient
3 Busca informació sobre el riu Ebre i indica on naix, on desemboca, quins són
els afluents principals i quines comunitats autònomes travessa.

BLOC
2 Els paisatges
Nom Data
La platja del Silenci

En les vacances d’estiu, la meua família i jo sempre passem uns quants dies
en un poble que es diu Castañeras, al concejo de Cudillero (Astúries).
Molt prop d’allí hi ha la platja del Silenci, que forma part del paisatge protegit
de la Costa Occidental.
La platja del Silenci és increïble. Per a apreciar-ne la bellesa, el millor és pujar
al penya-segat. Cal pujar-hi a peu ja que no hi ha carreteres ni camins. És un
lloc molt poc transformat per les persones.
Des del lloc més alt es pot contemplar la
platja, que té forma d’arc, i els illots rocosos
que hi ha enfront, dispersos al mar.
Des d’aquest punt, els colors de cada
element del paisatge es fonen en un de sol:
el blanc de l’arena de la platja, el blau del
mar i el verd de les plantes.
Amb sort, fins i tot s’hi pot vore algun corb
marí emplomallat prenent el sol sobre les
pedres dels illots.
• On es troba la platja del Silenci?
• Observa la fotografia. Quins elements naturals del paisatge hi veus? Descriu-los.
• És un lloc poc o molt transformat per les persones? Per què?
• Per què creus que està protegit aquest lloc?

2 Què és un paisatge?
3 Com poden ser els paisatges?
4 Observa aquesta fotografia i contesta a les preguntes.
• Quin tipus de paisatge és?
• On es localitza, a l’interior o a la costa?
• Com és el relleu?
• Quin tipus de vegetació hi distingeixes?
• Hi veus algun riu, llac…? En cas d’afirmativa, on és?
• Hi ha algun element fet per les persones? Quin?

BLOC
2 Els paisatges transformats
Nom Data
Una cascada en un poble!

Orbaneja del Castillo és un poble de muntanya
que està situat al nord de la província
de Burgos, prop del riu Ebre.
El paisatge que l’envolta, els carrers costeruts
i les cases amb balcons atrauen molts turistes,
sobretot durant la primavera i l’estiu, per la qual
cosa té restaurants i hotels.
Va ser declarat conjunt històric artístic
en 1993.
Però el que més sorprén d’aquest lloc
és que… pel mig del poble cau una gran
cascada!
L’aigua ve d’un rierol que naix en una cova
situada a la part alta d’Orbaneja.
I cau, relliscant a tota velocitat, com si fóra una
font natural immensa que alegra el so dels
carrers.
• On està situat el poble d’Orbaneja del Castillo?
• D’on ve l’aigua que forma la cascada a Orbaneja?
• Quins elements naturals té aquest paisatge?
• I quins són els elements realitzats per persones?
• A quin paisatge d’Espanya correspon: interior o mediterrani?

2 Quins elements naturals tenen els paisatges d’interior?
3 Quines són les activitats humanes que destaquen més en els paisatges
d’interior?
4 Observa aquestes fotografies i contesta a les preguntes.
• Quina fotografia es correspon amb un paisatge mediterrani?

I amb un paisatge atlàntic?
• Quins elements naturals veus en el paisatge atlàntic?
• Quins elements realitzats per les persones es veuen en el paisatge mediterrani?
5 Quins altres paisatges hi ha a Espanya? On es localitzen?

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 El nostre territori
Nom Data
Un món de fronteres
El món està dividit en estats que tenen
sobirania pròpia, és a dir, que disposen
d’un territori i d’un govern que regula
la vida dels ciutadans mitjançant lleis
i s’encarrega de les relacions amb
els governs d’altres estats.
Els límits entre els estats s’anomenen El riu Miño és la frontera natural
fronteres i s’estableixen per acords. entre Espanya i Portugal.
Les fronteres poden ser naturals, si coincideixen
amb una barrera muntanyosa o un riu, o bé línies de delimitació
que hi ha en els mapes però no en el terreny.
En el passat, les fronteres eren un barrera important entre els països
i resultava difícil traspassar-les. En l’actualitat, són més permeables:
les mercaderies, els treballadors, els turistes, els diners… circulen cada vegada
amb més llibertat entre els estats. Per exemple, la ciutadania europea permet
als habitants dels països membres de la Unió Europea residir, estudiar
o treballar en qualsevol país de la UE.
En canvi, en el món actual hi ha fronteres d’un altre tipus: aquelles que
diferencien els països pobres dels països rics i que constitueixen barreres,
moltes vegades infranquejables, per a les persones que pretenguen millorar
la qualitat de vida.
• Què és una frontera?
• Com poden ser les fronteres?
• És fàcil passar hui dia d’un país a un altre? I fa anys?
• Quin altre tipus de fronteres hi ha actualment?

2 Quins territoris formen part d’Espanya?
3 Quines són les fronteres naturals i polítiques del país?
4 Observa el mapa i respon a les preguntes.
N Mar Cantàbric
Santander F R A N Ç A
Oviedo BISCAIA GUIPÚSCOA
O E LA CORUNYA PRINCIPAT C A N TÀ B R I A
Santiago LUGO PAÍS
D’ASTÚRIES BASC Pamplona
de Compostel·la
GAL ÍCIA ÀLABA
LLEÓ Vitòria AND ORRA
PONTEVEDRA COMUNITAT
PALÈNCIA FORAL DE
S OURENSE
Logronyo
LLEIDA GIRONA
BURGOS L A R I O J A NAVARRA OSCA
CAS T EL LA I LLEÓ ARAGÓ C ATA L U N Y A
ZAMORA BARCELONA
VALLADOLID SÒRIA
Saragossa Barcelona
SARAGOSSA
SEGÒVIA
TARRAGONA
L
SALAMANCA GUADALAJARA
COMUNITAT
OCEÀ TEROL
A
ÀVILA DE MADRID
P
G
AT L À N T I C Madrid CASTELLÓ
Toledo CONCA
U
CÀCERES TOLEDO Palma

CAS T EL LA -L A M ANX A VALÈNCIA
València
T
EX T RE MA DU RA C O M U N I TAT IL LES B AL EAR S

R
CIUDAD REAL VA L E N C I A N A
Mèrida
ALBACETE
O
BADAJOZ
ALACANT
P
CÒRDOVA JAÉN Múrcia

REGIÓ
HUELVA SEVILLA
A N D A L U S I A DE MÚRCIA i
n
Sevilla GRANADA ALMERIA a
r r
MÀLAGA e P Capital d’estat
CADIS
d i t
r M e Capital de comunitat
autònoma
O C E À AT L À N T I C
C A N À R I E S
M a
Ceuta Ciutat autònoma
SANTA CRUZ
DE TENERIFE LAS PALMAS Melilla
Límit d’estats
Santa Cruz
de Tenerife Las Palmas
Límit de comunitats
de Gran Canaria Límit de províncies
MARROC
• Quantes comunitats autònomes té Espanya?
• Quines són les comunitats formades per una sola província?

662328_05_p68_Politico_Espana


BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 La població espanyola
Nom Data
Quan es va fer el primer cens de població?

Fins al segle XVI no hi havia bons mètodes per a saber la població
que habitava un lloc, per això només es coneixia el nombre d’habitants
de forma aproximada.
Va ser l’any 1594 quan es va fer el primer cens amb un mètode rigorós.
Els reis necessitaven conéixer exactament quants súbdits tenien i, sobretot,
quants d’ells havien de pagar els impostos amb els quals havien de costejar
les despeses de l’estat. Gràcies als censos sabem que en aquell temps
a Espanya vivien 9 milions de persones i que la població augmentava poc.
Els censos i els padrons no sols serveixen per
a conéixer la població absoluta d’un territori.
Recullen també informació del nombre de
persones de cada edat, quantes són homes
i quantes són dones, el lloc de naixement
de cada persona i el seu nivell d’estudis.
Amb les xifres que proporciona el cens,
els governants, tant locals com estatals, poden
fer molts càlculs, per exemple, si la població
augmenta o disminueix, quines necessitats
hi haurà en aquell territori, si hi ha molts
ancians o molts xiquets, conéixer quines
persones tenen l’edat per a treballar i quines
persones han de pagar impostos...
• Què és un cens?
• Quan es va fer el primer cens a Espanya?
• Per a què es volia saber el nombre de persones que vivien a Espanya?
• Quina informació es recull en un cens?

2 Els censos s’utilitzen per a fer projeccions de població, és a dir, saber com serà
d’ací a uns anys la natalitat, la mortalitat, l’emigració… Observa la projecció de
població per a Espanya i respon a les preguntes.
Any 2014 Any 2028 Any 2063
Natalitat 408.901 299.279 229.434
Mortalitat 395.196 411.392 559.857
Immigrants 332.522 332.522 332.522
Emigrants 417.191 288.152 245.903
• Com va ser la natalitat en 2014? Com serà en 2028?

I en 2063? Augmentarà o disminuirà?
• Passarà el mateix amb la mortalitat? Raona la resposta.
• El nombre d’immigrants en 2063, augmentarà o disminuirà respecte

als anys 2014 i 2028?
• I el d’emigrants?
• En 2063, la població espanyola augmentarà o disminuirà? Per què?
3 Tenint en compte les dades de l’activitat anterior. Quin tipus

d’infraestructures o serveis s’hauran de crear? Raona la resposta.

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 L’economia
Nom Data
La fàbrica de joguets
Les mans del meu iaio eren prodigioses. De menuda,
em quedava hores mirant com convertia un tros
de fusta en un tren amb diversos vagons o en un cotxe
amb rodes que giraven de veritat. El taller del meu iaio
era màgic per a mi. Recorde les seues ferramentes
penjades en ordre, la serradura escampada per terra i l’olor de fusta.
En notar el meu entusiasme pels joguets del iaio, a mon pare se li va ocórrer
la idea de muntar un petit negoci. Va començar fabricant joguets
de fusta que enviava a les ciutats pròximes. Després van arribar els encàrrecs
des de tots els racons del país. De joguets de fusta, va passar a la fabricació
de construccions de metall. Més tard van vindre les nines de plàstic, els joguets
amb piles, els cotxes teledirigits… La fàbrica va augmentar de mida i les vendes
van créixer.
Però, al cap dels anys, el negoci va començar a decaure. Els gustos dels xiquets
havien canviat i ja no es venien els mateixos joguets. Mon pare va creure
aleshores que havia de ser jo qui s’encarregara de
l’empresa. I va decidir apostar per uns jocs nous que
encara no tenien molt d’èxit i… així vam començar a
vendre videojocs i consoles de joc!
Gràcies a aquella decisió, el negoci es va recuperar
i hui tenim una gran empresa amb molts treballadors.
Però al meu despatx, junt amb els catàlegs de videojocs,
conserve alguns joguets del meu iaio.
• En què s’assemblen els treballs del iaio, del fill i de la néta?
• I en què es diferencien?
• Quines activitats econòmiques ixen en el text? A quins sectors econòmics

corresponen?

2 Quina és l’activitat del sector secundari que ocupa més quantitat

de treballadors?
3 Què és el procés industrial?
4 Busca informació sobre el treball artesanal i respon a les preguntes.
• Quantes persones treballen en un taller artesanal, poques o moltes?
• Cada treballador està especialitzat en una part del procés productiu?

Raona la resposta.
• Quines ferramentes utilitzen per a elaborar els productes?
• Hi ha moltes màquines? Per què?
• Elaboren molts productes o pocs? Justifica la resposta.
5 Què és el sector terciari?
6 Quines activitats econòmiques del sector terciari estan molt relacionades

amb el sector secundari? Per què?

BLOC
4 El temps històric
Nom Data
Champollion i la pedra Rosetta

Fa més de 200 anys, en una localitat
egípcia anomenada Rosetta, uns soldats
de l’exèrcit francés trobaren una pedra molt
especial. Era de basalt de color negre
intens i hi tenia impresos tres textos:
un en grec, un altre en una llengua egípcia
molt antiga i el tercer estava compost
de jeroglífics.
El francés Jean-François Champollion va
dedicar deu anys de la seua vida a desxifrar
el misteri de la pedra. Ell va ser qui va
descobrir el significat de cada un
dels símbols que constituïen l’escriptura
jeroglífica.
El seu descobriment va ser molt important,
perquè gràcies a ell es va aconseguir la clau
que obria les portes del fascinant món de
l’antic Egipte.
• Què és la pedra Rosetta?
• Com és?
• Qui la va trobar?
• Qui la va desxifrar?
• Què va significar aquest descobriment?

2 Busca informació sobre la pedra Rosetta. Tria les dates que són correctes.
La pedra Rosetta es va trobar en 1799.
La pedra Rosetta es va trobar en 2002.
La pedra Rosetta conté un text de l’any 1525.
La pedra Rosetta conté un text de l’any 196 aC.
3 Observa aquesta línia del temps i contesta.
Anys ➞ 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Naix Comença Va Se li Va Viatja Toca Guanya un

Eva. a a la cau una a en el concurs de
caminar. platja. dent. l’escola. tren. piano. lectura.
• De què ens informa aquesta línia del temps?
• Quina direcció té la línia?
• Què representa cada tram de la línia del temps?
• En quin any comença?
• En quin acaba?
• On se situa l’esdeveniment més antic?
• I el més recent?
• A quina edat va començar Eva a tocar el piano?

BLOC
4 Les edats de la història
Nom Data
Mitjans de comunicació antics

Que curiosos eren els mitjans de comunicació del passat!
Les tribus d’Àfrica transmetien missatges a distància a través del tam-tam,
és a dir, amb colps de tambor.
Fa uns 2.500 anys els grecs tenien emissaris. El soldat Filípides és l’emissari
grec més famós. Va córrer sense descansar 42 quilòmetres per anunciar als
atenesos la victòria de la seua armada en la batalla de Marató. Després de
donar el seu missatge va morir
a causa de tan gran esforç.
També s’utilitzaven senyals de fum
o coloms missatgers. Fa 800 anys
el soldà de Bagdad va ser el
primer a entrenar coloms perquè
volaren d’una estació de correus
a la següent amb un missatge lligat
a la pota.
• Quins mitjans podries usar per a enviar un missatge fa milers d’anys?
• Amb quin dels mitjans anteriors creus que podries comunicar-te amb terres més
llunyanes?
• En quina edat de la història es va desenvolupar la civilització

grega?
• En quin segle es van començar a utilitzar els coloms missatgers?

2 Observa aquestes fotografies i ordena-les de més antiga a més recent.
Edat contemporània. Prehistòria. Edat mitjana.
Edat antiga. Edat moderna.
3 Completa una línia del temps sobre les etapes del passat. Dibuixa
en cada requadre l’habitatge o construcció corresponent.
Edat antiga
4 Descriu breument com era una de les construccions o habitatges

representats en l’activitat 2.

BLOC
4 La prehistòria
Nom Data
L’invent més important de la història

Fa mig milió d’anys, els nostres avantpassats
coneixien el foc com un fenomen terrible de la
naturalesa. Quan un llamp partia el cel o prenia
foc als boscos, les persones es refugiaven
atemorides al fons de les seues coves,
fugint de la desgràcia igual que els animals.
Però un dia la curiositat els va portar a
acostar-s’hi, a agafar una branca encesa
i a portar-la a la cova; d’aquesta manera van
aprendre per primera vegada a evadir-se de la
foscor, del fred i de la por de la nit. El gran
descobriment dels éssers humans va ser arribar
a produir ells mateixos aquest foc, i ho
aconseguiren fregant dues pedres de sílex i
encenent amb les espurnes unes branquetes seques. Ja no era necessari
vigilar constantment el foc perquè no s’apagara.
El descobriment del foc va canviar per complet el rumb de la supervivència
humana. Amb el foc es protegien del fred de la nit, espantaven las grans feres
dels poblats, la carn de la caça era més saborosa i saludable passada pel foc,
i també es va aprendre a cauteritzar les ferides amb foc. Finalment, el foc era
el lloc al voltant del qual es reunien les persones al final de la jornada, on es
contaven les històries i el coneixement passava dels uns als altres, i on l’ésser
humà va continuar l’aprenentatge com a ésser social.
• Quants anys fa que l’ésser humà coneix el foc?
• Com va aconseguir l’ésser humà fer foc per si mateix?
• Quins avantatges ha suposat el descobriment del foc per a la humanitat?

2 Observa aquesta fotografia i contesta a les preguntes.
• On estan les persones que ixen en la fotografia?
• Què fan?
• Quina professió creus que tenen?
• Per què?
• Quines restes del passat observen?
3 Busca en ta casa dos objectes semblants als que s’usaven fa milers d’anys
i explica en què s’assemblen i en què es diferencien.
Exemple: Un ganivet fa milers d’anys i en l’actualitat s’assemblen en el fet que s’utilitzen

per a tallar, i es diferencien en el fet que fa milers d’anys es fabricaven amb pedra
i en l’actualitat es fabriquen amb acer.

BLOC
4 Els pobles preromans
Nom Data
Visita a un museu arqueològic

En un museu arqueològic s’exposen, conserven i classifiquen objectes
i materials del passat, rescatats pels arqueòlegs o guardats al llarg dels segles.
El seu objectiu és documentar el passat d’una comunitat o un país i pot
contindre tant objectes de temps prehistòrics com altres del segle passat, des
d’una col·lecció
de peces de vestir fins a
restes de gerros de fang
que tenen milers d’anys
d’antiguitat.
El nostre país té una
història molt llarga
i plena d’esdeveniments.
Nombrosos pobles
i cultures han passat per
Espanya i hi han deixat
la seua empremta, per
la qual cosa hi ha molts
museus arqueològics.
Museu Arqueològic de Lorca, Múrcia.
• Què hi ha en un museu arqueològic?
• Per a què serveix estudiar els objectes de temps passats?
• Has visitat algun museu?
• Com hem de comportar-nos en un museu?

Fa més de 5.000 anys es va inventar l’escriptura. Al principi, s’utilitzaven jeroglífics,

que són dibuixos que representen paraules o idees.
Més tard, es va inventar l’alfabet, que és un conjunt de lletres que combinades

entre si formen les paraules.
La invenció de l’escriptura és tan important que marca els inicis de la història.
• Per què és important l’aparició de l’escriptura?
• Què va aparéixer de primer, els jeroglífics o l’alfabet?
• Quina diferència hi ha entre els jeroglífics i l’alfabet?
3 Observa aquesta maqueta d’un habitatge celta i escriu com t’imagines

que devia ser la vida d’un xiquet d’aquella època a Espanya.

BLOC
4 L’època romana
Nom Data
Els mosaics romans

Una de les manifestacions de l’art romà que s’ha conservat més bé fins a
l’actualitat són els mosaics. Els mosaics eren quadres o murals que podien
recobrir i decorar tant sostres com terres o parets. Les imatges es componien
ajuntant peces xicotetes quadrades de colors, anomenades tessel·les.
Les tessel·les podien estar fetes de materials diferents, com el vidre, la
ceràmica o la pedra de diversos colors. Per a fer-les, de primer calia tallar
el material en làmines fines, després en tires
i després en quadradets.
També s’usaven
excepcionalment tessel·les
de metalls preciosos,
com l’or i la plata.
Amb els mosaics
representaven escenes
de caça, de lluita de
gladiadors, de carreres
de carros, figures
geomètriques...
• Què és un mosaic?
• Com es fan els mosaics?
• Per a què serveixen els mosaics?
• Has vist un mosaic alguna vegada? On? Què representava?

2 Observa aquestes imatges i escriu quin creus que correspon a un pont romà.
Després, contesta.
• Quines diferències observes entre un pont i l’altre?
• Coneixes altres monuments romans?
3 Busca informació en Internet sobre els romans a Espanya i assenyala

quins monuments són romans.
La Universitat de Salamanca El circ de Tarragona
El temple de Diana (Mèrida) El monestir d’El Escorial (Madrid)
El teatre de Sagunt (València) Les muralles de Lugo
La catedral de Burgos L’Alhambra (Granada)
L’arc de Medinacel·li (Sòria) El pont d’Alcántara (Càceres)

BLOC
4 Els aborígens canaris
Nom Data
La història del gofio

La història del gofio va
començar fa molts milers
d’anys, molt abans de
l’arribada dels conquistadors a
les illes, encara que en aquella
època només es coneixia
l’ordi. Posteriorment, s’hi van
anar afegint nous ingredients,
com el blat, l’avena, el cigró
i el mill.
Per a preparar-lo s’usaven
pedres sobre les quals es
col·locava el test o torrador de fang. Una vegada torrat el gra, es triturava als
molins de pedra. Aquests molins consistien en dues pedres redones, planes en
la part corresponent a la superfície de fregament, i convexes a la part superior,
on hi havia un forat, per on s’introduïen els grans torrats del cereal.
Posteriorment, la fabricació d’alguns molins de vent o d’aigua va facilitar-ne
la mòlta. La majoria dels molins han desaparegut amb el pas del temps
i han donat pas als molins elèctrics.
El gofio és un aliment ric en vitamines, com les B1, B2, B3 i C; proteïnes, fibra,
magnesi, ferro, calci i sodi.
• Des de quan elaboraven gofio els aborígens?
• Què és el gofio?
• Com es prepara el gofio?

2 Consulta un atles, localitza-hi les illes Canàries i contesta.
• En quin oceà es troben les illes Canàries?
• Quantes illes componen l’arxipèlag canari?
• Com s’anomenen les dues províncies canàries? I les capitals?
3 Llig el text següent. Busca en el diccionari els termes que no conegues.

Després completa la taula.
Els símbols de les illes Canàries
La comunitat canària i cada una de les illes que la formen tenen com a símbols
un animal i un vegetal. Els de la comunitat són la palmera i l’ocell canaris.
Els de les illes són els següents: Fuerteventura, el cardó de Jandía i la hubara;
Gomera, la Persea indica i la xixella canària; Gran Canària, el cardó i el gos de presa
canari; Hierro, la savina i el fardatxo gegant; Lanzarote, la tabaiba dolça i l’aliguenya;
La Palma, el pi canari i la graula; i Tenerife, el drago i el pinsà.
Territori Animal Vegetal

Comunitat canària Ocell canari Palmera canària
Fuerteventura
Gomera
Gran Canària
Hierro
Lanzarote
La Palma
Tenerife

2 Solucionari
Solucions. Pla de millora
Bloc 2 Fitxa 4
1. Les capes són: l’atmosfera, que és la capa
Fitxa 1 gasosa; la hidrosfera, que és la capa líquida;
1. • Estrella: astre que emet llum i calor contínuament. i la geosfera, que és la capa sòlida.
• Planeta: cos esfèric que gira al voltant 2. RG. De dalt a baix: escorça, mantell i nucli.
d’una estrella. 3. El relleu és el conjunt de formes que tenen
• Satèl·lit: astre que gira al voltant d’un planeta. els continents i els oceans. Algunes formes
són les muntanyes i les planes.
2. R
G. D’esquerra a dreta i seguint la direcció de les
agulles del rellotge: Júpiter, Venus, Mercuri, Terra, 4. L’erosió és el desgast de les roques, mentre que
Urà, Mart, Saturn i Neptú. la sedimentació és l’acumulació dels materials
erosionats.
Fitxa 2
Fitxa 5
1. El fa la Terra sobre si mateixa. Rotació.
El fa la Terra al voltant del Sol. Translació. 1. Les roques estan formades per minerals. Verdadera
Tarda a fer-lo un any. Translació. Totes les roques són líquides. Falsa.
Dóna lloc als dies i les nits. Rotació. La sienita és una roca formada per un sol mineral.
Dóna lloc a les estacions de l’any: primavera, Falsa.
estiu, tardor i hivern. Translació. Les oracions correctes serien: Les roques poden
2. Són les diferents formes que presenta la Lluna. ser dures, toves o líquides. La sienita està
formada per diversos minerals.
3. El dibuix de l’esquerra representa el moviment
de translació i el de la dreta, el de rotació. 2. Roques magmàtiques. Algunes es formen
• RG. En el dibuix de l’esquerra l’alumne afegirà a l’interior de la Terra i altres procedeixen
dalt, primavera; a la dreta, hivern; baix, tardor, de la lava dels volcans. Exemples: granit
i a l’esquerra, estiu. i basalt.
• RG. En el dibuix de la dreta, l’alumne escriurà en Roques sedimentàries. Es formen a partir de
la cartel·la que assenyala la zona amb més llum, restes d’altres roques, de restes d’éssers vius,
dia, i nit, en la cartel·la que marca la zona menys o a partir de substàncies dissoltes en l’aigua.
il·luminada. Exemples: argila, carbó, petroli i calcària.
Roques metamòrfiques. Es formen a partir
Fitxa 3 d’altres roques, però es transformen per pressió
o temperatura. Exemples: pissarra i marbre.
1. Un globus terraqüi és una representació
tridimensional, de manera que reprodueix 3. RM. • El diamant és el mineral més dur.
la Terra sense distorsionar. És com una miniatura • L’anell d’or de ma tia brilla molt.
de la Terra. En un mapa la forma, la grandària • El quars de color rosa és el que més m’agrada.
i les distàncies es distorsionen. • La malaquita és un mineral de forma irregular.
2. R
G. De dalt a baix l’alumne marcarà: B. Pol nord.
A. Eix de rotació. E. Hemisferi nord. D. Equador. Fitxa 6
F. Hemisferi sud. C. Pol sud. 1. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix:
3. • La rosa dels vents. 6. Massís Galaic. 3. Serralada Cantàbrica.
• La retolació. 9. Muntanyes Basques. 7. Pirineus. 1. Sistema
• La llegenda. Central. 5. Serralada Ibèrica. 2. Muntanyes de
• L’escala. Toledo. 4. Sierra Morena. 8. Serralades Bètiques.
4. • Nord, sud, est i oest. • Per l’est. • Per l’oest. 2. Mar Cantàbric, mar Mediterrani i oceà Atlàntic.
5. R
L. RG. Cal situar el mar Cantàbric, al nord; el mar
6. 1
. Muntanyes Rocalloses. 2. Serralada dels Mediterrani, a l’est, i l’oceà Atlàntic, a l’oest.
Andes. 3. Desert del Sàhara. 4. Riu Nil. 5. Gran 3. RG. Els alumnes escriuran en la cartel·la que està
plana europea. 6. Himàlaia. 7. Monts Urals. més al nord ‘depressió de l’Ebre’ i en la que està
8. Arxipèlag del Japó. mes al sud, ‘depressió del Guadalquivir’.

4. La Meseta central és una gran serralada. Falsa. 2. El temps atmosfèric és l’estat de l’atmosfera
El Sistema Central és una gran plana. Falsa. en un lloc i un moment determinats.
Al centre de la península Ibèrica hi ha la Meseta. 3. El termòmetre mesura la temperatura de l’aire.
Verdadera. L’anemòmetre mesura la velocitat del vent.
Les muntanyes de Toledo són unes muntanyes El pluviòmetre mesura les precipitacions.
interiors de la Meseta. Verdadera. El penell indica la direcció del vent.
Les muntanyes interiors de la Meseta són
els Pirineus i les muntanyes de Lleó. Falsa. Fitxa 9
Les oracions correctes serien: La Meseta central 1. El clima és el conjunt de condicions de l’atmosfera
és una gran plana. El Sistema Central és una que es donen en una regió durant molts anys.
gran serralada. Les muntanyes interiors de la
2. Els factors són la proximitat a l’equador, l’altitud
Meseta són el Sistema Central i les muntanyes
de les terres i la distància o llunyania al mar.
de Toledo.
3. Climes càlids: al voltant de l’equador.
5. Serralades Bètiques. Exteriors a la Meseta.
Climes freds: al voltant dels pols nord i sud.
Serralada Cantàbrica. Envolten la Meseta.
Sierra Morena. Envolten la Meseta. Climes temperats: entre la zona càlida i les dues
fredes.
Massís Galaic. Exteriors a la Meseta.
Serralada Ibèrica. Envolten la Meseta. 4. Climes càlids. Alguns tenen temperatures altes
i pluges freqüents, en aquesta zona creixen selves.
Pirineus. Exteriors a la Meseta.
Quan ens allunyem de l’equador les pluges només
6. La màxima altitud és el Teide. Es troba a les illes es produeixen en una estació, per la qual cosa
Canàries. hi ha sabanes. En d’altres a penes plou i només
7. Les illes Canàries estan a l’oceà Atlàntic hi creixen palmeres i cactus.
i les illes Balears, al mar Mediterrani. Climes freds. Fa molt de fred tot l’any i plou poc.
8. RM. Els alumnes podrien esmentar els golfs Hi creix la tundra (molses i herbes).
de Cadis i València, i els caps de Finisterre Climes temperats. En uns llocs plou molt, en
i de la Nau. d’altres, poc… i les temperatures no són ni molt
altes ni molt baixes, tots tenen les quatre
Fitxa 7 estacions. Hi creixen praderies i boscos.
1. L’atmosfera és la capa d’aire que envolta la Terra.

Fitxa 10
És important perquè filtra els rajos del Sol
perjudicials per als éssers vius, reté part de la 1. RG.
calor del Sol i impedeix que les temperatures
2. Clima oceànic. Temperatures: suaus.
siguen massa altes o massa baixes.
Precipitacions: freqüents tot l’any.
2. RG. De dalt a baix: C. Capes exteriors. Clima mediterrani. Temperatures: a la costa,
B. Estratosfera. A. Troposfera. suaus tot l’any; a l’interior, baixes a l’hivern i altes
3. La troposfera és la capa més pròxima a la Terra. a l’estiu. Precipitacions: escasses, sobretot
En aquesta es produeixen els fenòmens a l’estiu.
atmosfèrics. Clima subtropical. Temperatures: suaus tot
A l’estratosfera hi ha la capa d’ozó, un gas que l’any. Precipitacions: escasses.
ens protegeix dels rajos solars perjudicials per als Clima de muntanya. Temperatures: baixes
éssers vius. a l’hivern i fresques a l’estiu. Precipitacions:
Més enllà dels 50 km d’altitud, hi ha altres capes abundants.
fins a arribar a l’espai.
Fitxa 11
Fitxa 8
1. La major part de l’aigua de la hidrosfera és dolça.
1. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta. Pluja (pel Falsa.
paraigua), núvols (estan al cel) i vent (que L’aigua dolça es troba als rius, llacs, aigües
impedeix caminar a la persona de la fotografia). subterrànies… Verdadera.

Les marees són pujades i baixades del nivell dels 5. El riu més cabalós d’Espanya és el riu Ebre
rius. Falsa. perquè en el seu curs alt travessa zones
Els corrents marins són desplaçaments en què plou i neva molt.
de grans masses d’aigua per diferències
6. RG.
de temperatura. Verdadera.
Les oracions correctes serien: La major part 7. Cantàbric: Nerbion, Eo.
de l’aigua de la hidrosfera és salada. Les marees Atlàntic: Tajo, Guadiana.
són pujades i baixades del nivell del mar. Mediterrani: Ebre, Túria.
2. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: evaporació,
condensació, precipitació i retorn. Fitxa 14
1. El paisatge és l’aspecte de la superfície terrestre
Fitxa 12 que observem des d’un lloc.
1. • Les aigües superficials es troben a la superfície 2. En els paisatges naturals no hi ha elements fets
de la Terra i les subterrànies són els corrents per les persones i en els transformats, sí.
i depòsits naturals d’aigua de l’interior de
3. RM. L’alumne hauria de destacar les muntanyes,
l’escorça terrestre
la vegetació, l’animal (ant) i el riu o llac pel qual
• El llit és el terreny per on corre l’aigua
passa l’animal.
d’un riu i el cabal és la quantitat d’aigua que
porta un riu. 4. RG. De dalt a baix i seguint la direcció de les
agulles del rellotge. Carretera, habitatges, cultius
2. Les glaceres són una capa gruixuda de gel que
i pont.
es forma per l’acumulació de neu. Els rius són
corrents continus d’aigua. Els aqüífers són 5. RM. L’alumne podria assenyalar l’agricultura,
depòsits subterranis d’aigua. la indústria, els transports…
3. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta. 1. Curs alt. 6. RM. L’alumnat hauria de destacar la desforestació,
2. Curs mitjà. 4. Afluent. 3. Curs baix. la contaminació i la construcció excessiva.
5. Desembocadura.
7. RM. Entre les mesures per a conservar un
paisatge hi ha establir lleis i normes que obliguen
Fitxa 13 a utilitzar depuradores o filtres, i declarar espais
1. Els rius són llargs quan naixen en muntanyes protegits.
allunyades del mar on desemboquen; si hi estan
pròximes, són curts. Quan els rius passen Fitxa 15
per zones amb clima sec, tenen poc de cabal;
1. En el paisatge superior, el relleu és pla i està
si travessen zones amb clima plujós, tenen
transformat per l’agricultura i la ramaderia.
un cabal abundant.
En el paisatge inferior el relleu és pla i costaner;
2. Un vessant és el terreny format per diverses
està transformat per l’activitat turística.
conques, els rius del qual desemboquen en un
mateix mar o oceà. 2. En els paisatges d’interior el clima és oceànic.
Falsa.
3. Mar Cantàbric, mar Mediterrani i oceà Atlàntic.
El relleu dels paisatges canaris és volcànic.
4. El cabal dels rius del vessant cantàbric és irregular Verdadera.
i escàs. Falsa.
Les ciutats que destaquen en els paisatges
Els rius del vessant atlàntic són curts. Falsa.
d’interior són Madrid, Valladolid i Saragossa.
Els rius del vessant mediterrani són llargs, perquè Verdadera.
naixen en muntanyes molt allunyades del mar.
A Canàries s’han fet terrasses per a cultivar als
Falsa.
vessants de les muntanyes. Verdadera.
Les oracions correctes serien: El cabal dels rius
del vessant cantàbric és regular i abundant. Els rius L’oració correcta seria: En els paisatges d’interior
del vessant atlàntic són llargs. Els rius del vessant el clima és mediterrani.
mediterrani són curts, perquè naixen en muntanyes 3. • Els elements naturals són els penya-segats,
pròximes al mar. el mar i la vegetació.

• Els elements que han transformat el paisatge Fitxa 18
van ser els habitatges, la carretera, els camins
1. • Ciutadania europea: permet als habitants
i el port.
dels països de la Unió Europea viure, estudiar
4. • El clima és el mediterrani de costa.
o treballar en qualsevol país de la UE.
• La població viu en ciutats de la costa.
• Euro: moneda que comparteixen molts països
• La població es dedica a la indústria i al turisme. de la UE.
2. RG.
3. Els països de la Unió Europea tenen per objectiu
Bloc 3 millorar l’economia i la societat.
4. Parlament Europeu. Representa els ciutadans
Fitxa 16 de la UE i aprova les lleis.
Consell de la Unió Europea. Aprova les lleis.
1. RG. • De roig pintaran les illes Balears i les Comissió Europea. Governa la UE i decideix
Canàries. en què es gastarà els diners de la Unió.
• De verd: Principat d’Astúries, Cantàbria, Tribunal de Justícia. S’ocupa que es respecten
Comunitat Foral de Navarra, La Rioja, Comunitat les lleis de la UE.
de Madrid, Regió de Múrcia i les Illes Balears. 5. Parlament Europeu: eurodiputats.
• De blau Galícia, Castella i Lleó, País Basc, Consell de la Unió Europea: ministres.
Aragó, Catalunya, Extremadura, Castella-la Comissió Europea: comissaris.
Manxa, Comunitat Valenciana, Andalusia Tribunal de Justícia: jutges.
i Canàries. 6. RM. Els alumnes podrien assenyalar Espanya,
• Encerclaran de groc Ceuta i Melilla. Portugal i Itàlia, entre altres.
2. Cada província té una capital provincial. 7. L’euro és important perquè entre els països
Les diputacions provincials s’encarreguen que l’utilitzen no s’ha de canviar de moneda,
d’administrar el territori de cada província. cosa que facilita els intercanvis.
Els municipis estan governats pels ajuntaments.
L’ajuntament està format per l’alcalde i els Fitxa 19
regidors.
1. • Immigrant: persona que arriba a un lloc a viure.
Fitxa 17 • Natalitat: nombre de bebés que naixen en un any.

• Mortalitat: nombre de persones que moren
1. Espanya és un estat democràtic perquè tots al llarg d’un any.
els ciutadans tenen els mateixos drets i deures, • Emigrant: persona que se’n va d’un lloc per
i perquè les persones poden elegir lliurement viure en un altre.
els governants en les eleccions.
2. Classificació de la població. Per sexe: dones
2. L
a llei més important d’Espanya és la Constitució. i homes.
Va ser aprovada en 1978. S’hi recullen els drets Per edat: joves, adults i ancians.
i deures dels ciutadans, i les institucions de l’estat. Per activitat: població activa i població inactiva;
3. Cap de l’estat. Representa Espanya i és el Rei. i dins de l’activa, ocupada i desocupada.
Corts Generals. Elaboren i aproven les lleis,
controlen l’actuació del govern i aproven els Fitxa 20
pressupostos. Estan formades pels diputats
1. • La natalitat va ser de 240 bebés i la mortalitat
i senadors. de 37 persones.
Govern. Dirigeix l’estat i s’ocupa de les relacions • Va haver-hi 17 immigrants i 3 emigrants.
entre Espanya i altres països. El componen el
• La població de la Pobla va augmentar ja que
president i els ministres.
hi van nàixer més bebés que persones hi van
Tribunals de Justícia. S’ocupen que es respecten morir,
les lleis. Els seus membres són els jutges i van arribar més persones que les que se
i magistrats. n’anaren.

2. A Espanya la població no està repartida Bloc 4
de manera desigual. Falsa.
Les zones molt poblades es troben a l’interior.
Fitxa 22
Falsa.
Les zones poc poblades tenen àrees rurals 1. Els historiadors són les persones que investiguen
extenses. Verdadera. els esdeveniments ocorreguts en el passat.
A les zones de costa arriba un gran nombre Treballen amb ells científics com els geògrafs
d’immigrants. Verdadera. i els arqueòlegs.
Les oracions correctes serien: A Espanya la 2. És una empremta del passat que ha perviscut
població està repartida de manera desigual. al llarg del temps. RM. Un llibre (font escrita)
Les zones molt poblades es troben a la costa. i un quadre (font gràfica).
3. 3250 aC, 21 aC, 1 aC, 1 dC, 51 dC
Fitxa 21 i 450 dC.
1. • Sector primari: agrupa les activitats 4. Els fets successius són els que tenen lloc un
que obtinguen productes que puguen utilitzar-se darrere d’un altre i els fets simultanis són els que
directament o que s’utilitzen com a matèries es produeixen al mateix temps.
primeres per a la indústria.
• Sector secundari: agrupa els treballs Fitxa 23
que transformen les matèries primeres
1. (2) edat antiga.
en productes elaborats.
(5) edat contemporània.
• Sector terciari: agrupa els treballs que no
(3) edat mitjana.
produeixen objectes sinó que ofereixen serveis
a les persones. (1) prehistòria.
(4) edat moderna.
2. RG. D’esquerra a dreta: secundari, terciari,
primari. 2. El període més llarg va ser la prehistòria i el més
curt, l’edat contemporània.
3. • Agricultura: cultiu de la terra per a obtindre
3. RG. Seguint la línia del temps: prehistòria, edat
productes vegetals. Sector primari.
antiga, edat mitjana, edat moderna i edat
• Pesca: captura de peixos i mol·luscos de les
contemporània.
aigües superficials i marines. Sector primari.
• RG. Prehistòria, aparició de l’ésser humà; edat
4. • L a matèria primera necessària per a elaborar antiga, invenció de l’escriptura; edat mitjana,
formatge és la llet. fi de l’Imperi romà; edat moderna, descobriment
• A les fàbriques es transforma la llet d’Amèrica; edat contemporània, Revolució
en formatge. Francesa.
• Es du als establiments comercials perquè
es venga. Fitxa 24
5. El treball en cadena significa que cada treballador 1. Paleolític. Vivien a l’aire lliure, en coves o en
s’especialitza en una part del procés industrial. cabanes. S’alimentaven de la caça, la pesca
6. El sector terciari és el que ocupa més persones. i la recol·lecció de fruites silvestres. Estaven
Verdadera. organitzats en tribus i es repartien les tasques.
El turisme agrupa les activitats relacionades Neolític. Vivien en aldees. S’alimentaven dels
amb els desplaçaments de les persones per a productes que cultivaven i dels animals que
descansar i divertir-se. Verdadera. criaven. Els homes i dones s’anaren especialitzant
A Espanya, el turisme és el servei en què treballen en un treball.
més persones. Falsa. Edat dels metalls. Vivien en aldees, que es van
El transport és el trasllat de productes convertir en poblats i més tard en ciutats.
i passatgers. Verdadera. S’alimentaven de l’agricultura i la ramaderia.
L’oració correcta seria: A Espanya, el comerç és Les ciutats tenien un cap i guerrers, també van
el servei en què treballen més persones. aparéixer nous oficis, com l’artesania.

2. • Molí de mà: invent. Neolític. Fitxa 29
• Foc: descobriment. Paleolític.
• Arada: invent. Edat dels metalls. 1. La societat romana estava composta per esclaus
i persones lliures. Entre les persones lliures
3. La ceràmica va aparéixer en el neolític i va ser
molt important ja que en els gerros es guardava hi havia patricis i plebeus.
i es conservava la collita, en les olles es cuinava, 2. La imatge de l’esquerra és una insula. Hi vivien
i en els plats i bols es menjava i es bevia. les persones pobres.
La imatge de la dreta és una domus. Hi vivien
Fitxa 25 les persones riques.
1. Pintura rupestre significa ‘pintura a les roques’. 3. • Amfiteatre.

• Circ.
2. Representen animals com mamuts, cavalls…
• Temple.
Zona cantàbrica.
Representen persones dansant, caçant
o recol·lectant. Zona llevantina. Fitxa 30
Són esquemàtiques i d’un sol color. Zona
1. Els primers pobladors de Canàries van arribar
llevantina.
des del nord-est d’Àfrica.
Estan fetes amb gran realisme i utilitzen diversos
colors. Zona cantàbrica. 2. • Les coves estaven situades als penya-segats
de la costa o als barrancs.
3. Un monument megalític és un monument construït
amb grans pedres anomenades megàlits. • Dins de les coves es van trobar molins
de pedra, d’oli, agulles d’os, grinyols de
4. RG. D’esquerra a dreta: cromlec, menhir i dolmen.
ceràmica, sarrons de pell…
• Hi pintaven animals, figures humanes i formes
Fitxa 26
geomètriques.
1. RG. 3. • Els poblats se situaven en llocs plans.
2. • Les cases són circulars. • Les cases eren de pedra.
• Les cases estan disposades de forma
• El sostre es feia amb vares, lloses, palla i terra.
desordenada.
• Es tracta d’un poblat celta. 4. Tenien ramats de cabres, ovelles de pèl
i porcs amb ullals. Verdadera.
Fitxa 27 Amb els grans de blat i ordi elaboraven
el gofio. Verdadera.
1. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: temple,
Recol·lectaven arrels i fruites silvestres i recollien
teatre, muralla, acròpolis, àgora.
fusta. Verdadera.
2. • Els fenicis van arribar a la Península per
Per a treballar la terra utilitzaven ferramentes
comerciar amb els pobles que la poblaven.
de metall. Falsa.
• Els fenicis intercanviaven adorns d’or i plata,
ceràmica, ivori o seda. L’oració correcta seria: Per a treballar la terra
• Els cartaginesos es van instal·lar a les antigues no utilitzaven ferramentes de metall, ja que
colònies fenícies. a Canàries no hi havia metalls.
5. Els guanartemes i els menceys era com
Fitxa 28 s’anomenaven els caps de territoris extensos
a Gran Canària i a Tenerife.
1. RG.
2. (2) Interior de la Península. 6. Els aborígens canaris coneixien l’escriptura,
se sap perquè a Lanzarote, Gran Canària i Hierro
(1) Costa mediterrània.
es conserven textos gravats en pedra.
(3) Nord peninsular.
7. La imatge de l’esquerra és un gravat
3. Els romans van organitzar el territori d’Hispània
i la de la dreta, una ceràmica aborigen.
en cinc províncies: Bètica, Tarraconense, Gal·lècia
i Cartaginense. Al front de cada una hi havia un 8. RM. Els alumnes poden esmentar la lluita canària,
governador. el pasturatge de cabres i el xiulet gomer.

Solucions. Programa d’ampliació
Bloc 2 • Les icnites són roques en les quals han quedat

impreses les petjades dels dinosaures.
• A La Rioja, Terol i Sòria.
Fitxa 1
2. Pissarra: argila. Marbre: calcària. Quarsita: gres.
1. • Una galàxia és una concentració d’estrelles,
3. Carbó. Roca sedimentària. De restes d’éssers
planetes, gasos, pols…
vius. S’empra per a obtindre energia.
• Perquè si es mira al cel a la nit es pot vore una Petroli. Roca sedimentària. De restes d’éssers
banda ampla de color blanc, com si fóra un camí vius. S’empra per a obtindre energia.
de llet.
4. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix
• Forma d’espiral amb diversos braços.
els dibuixos corresponen a: c, b, a i d.
• Està formada per més de 200.000 milions
d’estrelles. Fitxa 4
• Al Braç d’Orió.
1. • Una ria és una vall fluvial inundada per l’aigua
2. Sol, Lluna, Terra, Venus, Mart, Mercuri, Urà, del mar.
Júpiter, Saturn i Neptú.
• Al llarg de la costa cantàbrica i a la costa
3. Planetes pròxims al Sol: Mercuri, Venus, Terra atlàntica de Galícia.
i Mart. • RM. L’alumne pot fer referència a l’extensió de
Planetes allunyats del Sol: Júpiter, Saturn, Urà la ria i al fet que està envoltada de penya-segats.
i Neptú.
2. RG. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: arxipèlag,
4. Moviment de rotació: el planeta gira sobre badia, delta, golf, cap, platja, illa.
si mateix.
3. • Un cap és un ixent de terra al mar i un golf és
Moviment de translació: el planeta es trasllada un entrant de mar a la terra.
al voltant del Sol.
• Una illa és un tros de terra envoltada d’aigua
5. La Lluna. i un arxipèlag és un conjunt d’illes.
6. RL. Els alumnes poden escriure sobre Lleó, 4. • Costa atlàntica • costa mediterrània • costa
Andròmeda, el Triangle, el Drac, etc. mediterrània • costa atlàntica • costa mediterrània.
5. RL. L’alumne pot anomenar les ries de Formosa
Fitxa 2 i d’Aveiro a Portugal.
1. • Una projecció cartogràfica és la representació
de la Terra en un pla. Fitxa 5
• Cilíndrica, cònica i azimutal. 1. • La persona que estudia el temps.
• La projecció azimutal. • RM. Revisa i analitza les dades atmosfèriques.
2. RG. Dalt a l’esquerra, la rosa dels vents; • Feia calor intensa i les pluges eren molt
a l’esquerra baix, l’escala; a la dreta dalt, escasses.
la retolació i a la dreta baix, la llegenda. • Perquè Xavier va advertir que s’aproximava
3. • En la projecció de Peters, Àfrica apareix més un temporal i s’hi van prendre les mesures
gran que Europa. En canvi, en la projecció de necessàries a temps.
Mercator, Europa i Àfrica tenen una grandària 2. És l’estat de l’atmosfera en un lloc i un moment
molt semblant. determinats.
• En la projecció de Mercator. 3. Un termòmetre mesura la temperatura de l’aire.
Un pluviòmetre mesura les precipitacions que
Fitxa 3 cauen cada dia al depòsit.
1. • Un fòssil es forma per les restes d’un organisme 4. • Al sud, Ceuta, Melilla i Canàries.
viu que s’ha petrificat. • A Galícia, País Basc, Castella i Lleó, sud d’Aragó
• Els paleontòlegs. Indiquen com eren i Catalunya.
les condicions ambientals d’una zona. • Estarà núvol.

• Moderats. 2. • Són curts i tenen bastant pendent perquè naixen
• Moderats al nord i fluixos al sud. en muntanyes pròximes al mar i amb molt de
cabal perquè hi plou molt en totes les estacions.
Fitxa 6 • Són llargs perquè naixen en muntanyes
allunyades de l’oceà i tenen més cabal en els
1. • A l’Amèrica del Sud. mesos de primavera i tardor.
• Poden passar 5, 20 o 400 anys.
3. RM. El riu Ebre naix a Reinosa, desemboca al mar
• Les llavors de les plantes germinen, floreixen Mediterrani, els seus afluents principals són el
i estenen les llavors per formar el desert florit. Segre i el Jalón. Travessa Cantàbria, Castella
•N
o, la vida hi deu ser molt difícil per la falta i Lleó, La Rioja, Navarra, Aragó i Catalunya.
d’aigua.
2. El clima és el conjunt de condicions de Fitxa 9
l’atmosfera que es donen en una regió durant
1. • A Cudillero, Astúries.
molts anys.
• RM. És una platja prop d’un gran penya-segat,
3. D
e la proximitat a l’equador, del relleu i de la
amb vegetació.
distància al mar.
• És un lloc poc transformat per les persones
4. • RG. Partint de la cartel·la superior esquerra perquè està protegit.
i seguint el moviment de les agulles del rellotge:
• RM. Per a mantindre la bellesa que té.
zona temperada, zona freda, zona temperada,
zona càlida, zona temperada, zona freda, zona 2. És l’aspecte que té la superfície terrestre des
temperada i zona càlida. d’un lloc.
• Les temperatures són altes. 3. Naturals o transformats.
• Els climes freds. Es localitzen al voltant dels pols 4. • És un paisatge transformat.
nord i sud, i a les altes muntanyes. • És un paisatge d’interior.
• En els climes temperats. • El relleu és muntanyós.
• Arbres.
Fitxa 7 • No es veu l’aigua, però sembla que hi ha un riu
a la part dreta de la foto.
1. • Al nord-est de la província de Conca,
Castella-la Manxa. • Les carreteres i els edificis.
• L’aigua es filtra a l’interior de la terra, circula
i s’acumula. Fitxa 10
• Ix a través de molts brolladors. 1. • A Burgos.
• Per les sequeres molt prolongades. • D’un rierol que naix en una cova situada
2. La hidrosfera és la capa de la Terra que està a la part alta del poble.
composta d’aigua. • La muntanya, el riu i la vegetació.
3. 4. Retorn; 3. Precipitació; 1. Evaporació; • Les cases i el camí.
2. Condensació. • Paisatge interior.
4. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: glacera, afluent, 2. Les planes de la Meseta central i de la depressió
riu, torrent o barranc, brollador, aqüífer. de l’Ebre, tenen poca vegetació.
3. L’agricultura i la ramaderia.
Fitxa 8 4. • La fotografia de la dreta. Paisatge atlàntic
1. • Que no porten el mateix cabal al llarg de l’any, és la fotografia de l’esquerra.
a l’estiu disminueix molt. • Muntanyes, prats i arbres.
• Perquè gran part dels rius corren entre • Els edificis.
muntanyes o encaixats en valls i tenen un cabal 5. Els paisatges d’interior i els paisatges canaris.
molt irregular. Al centre de la península Ibèrica i a l’arxipèlag
• Per a utilitzar-los com a vies de comunicació. canari.

Bloc 3 • La forma de fer els joguets és diferent:
el iaio els feia de fusta; el fill, de metall,
i la néta, digitals.
Fitxa 11
• El text tracta de la fabricació de joguets, és a dir,
1. • El límit entre dos estats. correspon al sector secundari.
• Naturals, com les muntanyes o els rius, o línies 2. La indústria.
de delimitació que hi ha en els mapes, però no
3. El procés industrial és la transformació
en el terreny.
de les matèries primeres en productes elaborats.
• Sí, en l’actualitat és fàcil circular entre
els estats. Fa anys les fronteres eren una barrera 4. • En un taller artesanal solen treballar poques
important entre els països. persones.
• Les que diferencien els països pobres • No, cada treballador fa el producte des
dels països rics. del començament fins al final.
2. La major part de la península Ibèrica, les illes • Les ferramentes són senzilles.
Balears, les illes Canàries, Ceuta i Melilla. • No, és un treball manual.
3. Fronteres naturals: mar Cantàbric, Pirineus, oceà • Elaboren pocs productes perquè no és una
Atlàntic i mar Mediterrani. Fronteres polítiques: fabricació en cadena.
França, Andorra, Portugal i el Marroc. 5. El sector terciari agrupa els treballs que
4. • Dèsset comunitats autònomes i dues ciutats no produeixen objectes sinó que ofereixen serveis
autònomes. a les persones.
• Astúries, Cantàbria, La Rioja, Comunitat Foral 6. El comerç i el transport perquè posen en contacte
de Navarra, C. de Madrid, Illes Balears i Regió els productes amb els consumidors.
de Múrcia.
Fitxa 12 Bloc 4
1. • El cens és una relació de població d’un territori. Fitxa 14
• En 1594.
1. • És una pedra molt especial que conté tres textos:
• Per conéixer amb exactitud quants súbdits
un en grec, un altre en una llengua egípcia molt
havien de pagar els impostos.
antiga i el tercer estava compost per jeroglífics.
• El nombre de persones de cada grup d’edat,
• És una pedra de basalt de color negre intens.
quantes són homes i dones, lloc de naixement
de cada persona i el nivell d’estudis. • Uns soldats de l’exèrcit francés.
• Jean-François Champollion.
2. • 2014: 408.901. 2028: 299.279. 2063: 229.434.
Disminuirà. • Va servir per a descobrir el significat de cada un
• La mortalitat anirà augmentant. dels símbols que constituïen l’escriptura
jeroglífica, i així conéixer el fascinant món
• Aquesta xifra no canvia.
de l’antic Egipte.
• El nombre d’emigrants anirà disminuint.
2. Són correctes les dates 1 i 4.
• La població disminuirà perquè la natalitat es
reduirà i augmentarà la mortalitat i hi haurà més 3. • De diferents esdeveniments en la vida
emigrants que immigrants. d’una xiqueta que es diu Eva.
3. RM. L’alumnat ha de reflexionar sobre les • D’esquerra a dreta.
necessitats d’una població cada vegada més • Cada tram representa un any en la vida d’Eva.
envellida: més hospitals, geriàtrics, residències, • En 2006
etc. • En 2015.
• Al principi de la línia del temps.
Fitxa 13 • Al final de la línia del temps.
1. • Els tres es dedicaven a fabricar joguets. • Als 8 anys.

Fitxa 15 Fitxa 18
1. • El tam-tam, emissaris, senyals de fum 1. • És un quadre o mural fet amb tessel·les.
o coloms missatgers. • Es componen imatges ajuntant peces menudes
• Amb els coloms missatgers o emissaris. quadrades de colors, anomenades tessel·les.
• En l’edat antiga. • Per a recobrir i decorar sostres, terres o parets.
• En el segle XIII. • RL.
2. RG. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: 5, 1, 3, 2 2. El pont de l’esquerra és renaixentista i el de

i 4. la dreta, romà.
• RM. Els alumnes faran referència a les
3. RG. característiques estètiques, els materials
4. RL. L’alumne ha de fer referència a l’aparença de construcció, la grandària, etc.
externa dels edificis. • RL.
3. El temple de Diana (Mèrida), el teatre de Sagunt
Fitxa 16 (València), l’arc de Medinacel·li (Sòria), el circ
de Tarragona, les muralles de Lugo i el pont
1. • Fa mig milió d’anys. d’Alcántara (Càceres).
• Fregant dues pedres i encenent amb
les espurnes unes branquetes seques. Fitxa 19
• Protegir-se del fred de la nit, espantar les grans
feres dels poblats, guisar la carn i cauteritzar 1. • Des d’abans de l’arribada dels conquistadors
les ferides. a les illes.
• És un aliment ric en vitamines, proteïnes, fibres,
2. • En un jaciment arqueològic. magnesi, ferro, calci i sodi.
• Busquen restes del passat. • Es torra el gra d’ordi, blat, avena, cigró o mill
• Arqueòlegs. i es tritura als molins.
• RM. Perquè treballen en un jaciment. 2. • A l’oceà Atlàntic.
• RM. Les restes humanes que hi estan enterrades • Set illes.
i el lloc. • Província de Santa Cruz de Tenerife, capital
Santa Cruz de Tenerife, i província de Las
3. RM. Els alumnes poden parlar d’una agulla
Palmas de Gran Canaria, capital Las Palmas
de cosir, un arpó, una peça de roba...
de Gran Canaria.
Fitxa 17 3. Fuerteventura: hubara i cardó de Jandía; Gomera:

xixella canària i Persea indica; Gran Canària: gos
1. • Objectes i materials del passat, des de peces de presa canari i cardó; Hierro: fardatxo gegant
de vestir fins a restes de gerres de fang. i savina; Lanzarote: aliguenya i tabaiba dolça;
• Per a comprendre com vivien els nostres La Palma: graula i pi canari; Tenerife: pinsà
avantpassats. i drago.
• RL.
• RL. Els alumnes han de comprendre que s’ha de
respectar el lloc i el que hi ha, no córrer ni cridar,
no molestar els altres visitants, etc.
2. • Perquè marca el començament de la història.
• Els jeroglífics.
• Els jeroglífics són figures i símbols que
representen les paraules i l’alfabet es compon
de lletres que formen les paraules.
3. RL.

NOTES

NOTES

NOTES

NOTES

NOTES

Ref y Ampl CCSS 4 SH Voramar PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ref y Ampl CCSS 4 SH Voramar PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORaT PrimÀria

El quadern Ensenyament individualitzat, Ciències

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL

Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.

Documentació i selecció de fotografies: Marilé Rodrigálvarez Martín.

© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

PLA DE MILLORA. PROGRAMA D’A

BLOC 2: La Terra i l’univers X X X X X X

Els pobles preromans X X X X X X

Els aborígens canaris X

4 Ciències Socials 4 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Ciències Socials 4 5

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

1 Defineix els termes següents.

10 Ciències Socials 4 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

El planeta Terra i la Lluna

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

La Terra fa dos moviments: el moviment de rotació i el moviment

1 Indica si les afirmacions següents corresponen al moviment

El fa la Terra sobre si mateixa.

El fa la Terra al voltant del Sol.

Tarda a fer-lo un any.

Dóna lloc als dies i les nits.

Dóna lloc a les estacions de l’any: primavera, estiu, tardor i hivern.

2 Explica què són les fases de la Lluna.

3 Identifica quin moviment de la Terra representa cada dibuix.

21 de juny 21 de març 21 de desembre

• Afig en el dibuix que corresponga cada estació de l’any.

• Escriu dia i nit en el lloc que corresponga.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Ciències Socials 4 11

La representació de la Terra i l’orientació

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

1 Explica les diferències entre un globus terraqüi i un mapa.

2 Indica els elements del globus terraqüi.

3 Indica a quin element del mapa o plànol es refereix cada oració.

• Serveix per a orientar-nos en el mapa o en el plànol: 

• Són els textos del mapa o del plànol: 

• Explica els símbols i els colors utilitzats: 

• Indica quantes vegades s’hi ha reduït el territori: 

12 Ciències Socials 4 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

• Quins són els punts cardinals? 

• Per quin punt cardinal ix el Sol? 

• Per quin es pon? 

5 Si estem en un bosc, com podríem localitzar el nord?

6 Escriu el nom del relleu o el riu a què fa referència cada número.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Ciències Socials 4 13

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

La geosfera és la capa sòlida de la Terra i té tres parts: escorça, mantell i nucli.

2 Assenyala les parts de la geosfera.

3 Què és el relleu? Assenyala’n algunes de les formes.

4 Explica les diferències que hi ha entre l’erosió i la sedimentació.

14 Ciències Socials 4 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

Les roques i els minerals

REPASSA AQUESTA INFORMACIÓ.

1 Escriu si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents.

Les roques estan formades per minerals.

Totes les roques són líquides.

La sienita és una roca formada per un sol mineral.

2 Completa la taula següent sobre els tipus de roques segons l’origen.

Tipus de roca Com es formen Exemples

Es formen a partir d’altres

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. Ciències Socials 4 15

El fa la Terra sobre si mateixa.

Tarda a fer-lo un any.

Dóna lloc als dies i les nits.

Dóna lloc a les estacions de l’any: primavera, estiu, tardor i hivern.

• Serveix per a orientar-nos en el mapa o en el plànol:

• Són els textos del mapa o del plànol:

• Explica els símbols i els colors utilitzats:

• Indica quantes vegades s’hi ha reduït el territori:

• Quins són els punts cardinals?

• Per quin punt cardinal ix el Sol?

• Per quin es pon?

Les roques estan formades per minerals.

Totes les roques són líquides.

La sienita és una roca formada per un sol mineral.

La Meseta central és una gran serralada.

El Sistema Central és una gran plana.

Al centre de la península Ibèrica hi ha la Meseta.

Les muntanyes de Toledo són unes muntanyes interiors de la Meseta.

Serralades Bètiques Sierra Morena Serralada Ibèrica

Serralada Cantàbrica Massís Galaic Pirineus

La major part de l’aigua de la hidrosfera és dolça.

L’aigua dolça es troba als rius, llacs, aigües subterrànies…

Les marees són pujades i baixades del nivell dels rius.

Els corrents marins són desplaçaments de grans masses d’aigua

• Aigües superficials i aigües subterrànies: