Felix Vilardell Camprodon Metacomentari d’Aristòtil Història de la filosofia Antiga I

En el tercer capítol del llibre I d’Aristòtil, sobre el qual tractarà el Metacomentari es mostren una part de
les doctrines filosòfiques anteriors a Plató, i en trobem el comentari sobre aquestes en la seva totalitat
entre els capítols 3 i 7 respectivament. Més enllà de qui va ser Aristòtil i la seva vida, cal que ens centrem
en la seva obra Física, en la qual parla de les quatre causes, I és a partir d’aquesta doctrina d’on treu el
punt de comparació amb els altres filòsofs, sobre els quals diu que filosofen d’acord amb la veritat1 tal
com reflecteix en la seva Metafísica.

En el fragment de text segueix una estructura que planteja la necessitat de trobar les causes primeres, ja
que aquesta causa primera és la que en l’època es creia que era el saber de cada cosa2. A partir d’aquesta
justificació es desenvolupa una síntesis de la Física3 i seguidament una espècie d’història de la filosofia a
mode comparatiu entre els diferents filòsofs anteriors, i prenent la seva teoria4 com a certa, fa una
comparació amb cada un d’ells, entre ells i respecta la seva teoria de tal forma que mostra d’on ve l’origen
de les idees emprades fins al moment i la interpretació de cada filòsof. És una búsqueda de l’origen de les
idees dels pensadors i del propi l’origen o causa primera.

El fragment de text5 que comença a tractar amb els altres filòsofs és de summa importància, no només en
el capítol o l’obra en qüestió, sinó sobre el coneixement de la cosmologia6, sobre el qual també hi trobem
diferències entre la tradició del moment i la pròpia cosmologia7 i la concepció de la terra fent al·lusió als
Babilonis i Egipcis respectivament, essent Tales l’únic qui defensi una cosa així8.

Si ens centréssim únicament en aquest fragment caldíra analitzar en profunditat les traduccions dels textos,
ja que ens ajudarien a entendre les diferènciesi per a poder anar més enllà9 entre corrupció i descomposició
o bé entre els accidents i el canvi tal com s’exposen les principals obres de referència sobre el tema.10
Seguidament trobem la idea de la Natura11 fent una al·lusió a la poètica i el paral·lelisme dels progenitors

1
Aristòtil, Metafísica. 3, 983b 2.
2
Aquesta afirmació es troba ampliada al final del capítol tercer amb la comparació entre el bronze i l’estàtua.
3
Aristòtil, Metafísica. 3, 983a 26 fins a 3, 983b 6.
4
Aristòtil, Física.
5
Aristòtil, Metafísica. 3, 983b 7 fins a 3, 984a 27.
6
C.S. Kirk, J.E. Raven, M. Schofield, Los filósofos presocráticos, Vol 1, p.105-113
7
Robin Hard, El gran libro de la mitologia griega, p.67 i 273.
8
C.S. Kirk, J.E. Raven, M. Schofield, Los filósofos presocráticos, Vol 1, p.105-113
9
Fer pròpiament Metafísica en el sentit aristotèlic del mètode plantejat al comentari. Anar a l’antic per a saber, entès
aquest com a coneixement verdader.
10
C.S. Kirk, J.E. Raven, M. Schofield, Los filósofos presocráticos, Vol 1, p. 102-104., Aristòtil, Metafisica llibre I, cap. 3.
11
Aristòtil, Metafísica. 3, 984a 26 fins a 3, 984a 31.

1
Felix Vilardell Camprodon Metacomentari d’Aristòtil Història de la filosofia Antiga I

de l’Oceà i de Tetis12 amb la concepció que dóna la poesia13, gran influenciadora tant de Tales com de
tota la intel·lectualitat grega posterior, ja que acaba sent el punt de partida de les investigacions de tot
filòsof14, ja que es considerava en l’època que això era cert i es prenia com a punt de partida la poètica15.

El següent apartat, un cop acotat el com, el perquè i el què en l’origen,, ens trobem a Tales16, Anaxímenes
i Diògenes, Hipaso, Heràclit i Empèdocles, sobre els quals Aristòtil es limita a nombrar quins són els
elements primers i segons cada teoria respectiva a mode historiogràfic, fins que finalment anomena a
Anaxàgoras, el qual empra per a tancar i concloure l’enumeració els filòsofs abans esmentats. Aquesta
tesi, i rerefons de la Metafísica d’Aristòtil és el ja esmentat, la referència a l’antic, i una mostra d’això és
la relació amb la saviesa que mostra al descriure a Anaxàgores fent al·lusió a la seva edat17.

A partir d’aquest punt hi ha una síntesi i una conclusió amb relació a la matèria i és en aquest punt on
trobem l’esmentada comparació entre bronze i l’estàtua, i a partir d’aquí es busca la causa del canvi18, allò
d’on procedeix l’inici del moviment. Trobem a Parmènides dins el debat, i se li dona importància cabdal
degut a la seva Via de la Veritat19, que el situen com a fundador de la Metafísica Occidental, moment en
el que la causa originador a del moviment canvia de perspectiva cap a un agent capaç de produir la
perfecció20 i l’ordre, tal com reflexa Aristòtil en el llibre cinquè21. Més enllà del que diu Aristòtil i les
diferències, explicacions i punts de partida diferents que intenten donar els filòsofs esmentats, es torna a
concloure amb Anaxàgores22. Conclou amb el principi d’on venen el moviment de les coses que són23,
concloent a la causa de l’ordre partint del propi canvi de la matèria.

En el capítol VII i VIII es fa una crítica més profunda de l’exposat anteriorment, seguit d’una crítica en el
capítol IX a la doctrina del seu mestre, Plató. En el capítol VII hi ha una classificació de les causes i es

12
Aristòtil, Metafísica. 3, 984a 30.
13
Aristòtil, Metafísica. 3, 984a 31 fins a 3, 984a 32.
14
A Aristòtil, Metafísica. 983b 5 fins a 983b 6 es mostra aquesta concepció de la veritat per part d’Aristòtil, influenciat
també per la poètica.
15
També ho és de la ètica amb el concepte de Heroi.
16
Quan parlem d’aquest filòsof cal tenir en compte la posterior influència que tindrà ell i la seva ciutat com a heredera del
centre de saber continuat per Anaximandre i Anaxímenes respectivament, ambdós de Milet, així creant-se l’escola de Milet,
influenciada per a Babilonis i Egipcis.
17
Aristòtil, Metafísica. 3, 984a 12 fins a 3, 984a 14.
18
Aristòtil, Metafísica. 3, 984b 25. En aquest punt s’entreveu el que posteriorment Aristòtil exposarà juntament a la obra
Metafísica, la necessitat de dos principis, un actiu el qual sigui capaç d’originar el moviment, i el passiu, és a dir la Matèria.
19
Idees que s’enfronten a l’enfoc de Heràclit i els Pitagòrics.
20
Τελειον
21
Aristòtil, Metafísica. 5, 1013b fins a 5,1014b.
22
Encunya el concepte Homeómeras
23
Aristòtil, Metafísica. 3, 984b 22.

2
Felix Vilardell Camprodon Metacomentari d’Aristòtil Història de la filosofia Antiga I

conclou amb la seva legitimació en base a que els antics no han tocat cap altre tipus de causa, al·legant la
necessitat de continuar per aquesta línia que i tracta la totalitat de principis arribant al punt de la Forma,
que s’entén com a essència de l’objecte, pel que és i es distingeix de la matèria24, del que està fet.

Fent una reflexió més enllà del propi text, es mostra la diferència social i intel·lectual de l’època amb el
primer element, el qual està socialment difós i defensat per Hesíode, la terra, representada per Gea, aspecte
que es lliga molt a la mitologia i la poètica abans esmentada25, aspecte el qual caldria tenir en compte per
entendre bé el que diu Aristòtil.

Seguidament en el capítol VIII, on hi trobem la crítica dels filòsofs pre-platònics esmenta els múltiples
errors que hi veu Aristòtil i més enllà de nomenar-los arriba a una reflexió entorn de les propostes dels
filòsofs i el seu encaix en gènesis26 i en respecte a aquesta27. La paraula gènesis seguidament apareix en
els Pitagòrics28 que parlen de dualisme i de remuntar-se fins a les més altres coses que són29, tot i que
Aristòtil a partir d’aquí ataca aquesta línia de pensament d’acord amb les preguntes que no poden
respondre’s d’acord amb la teoria i qualificant-les d’absurdes i finalment d’incompatibles30. Cal tenir en
compte que abans d’acabar el capítol també parla d’Empèdocles el qual el resumeix en l’escrit a obra de
física31. Seguidament torna a parlar altre cop d’Anaxàgores32.

A mode conclusiu trobem un cert culte a l’antiguitat, una concordança amb el coneixement reflectit en
diferents obres, Anaxàgores33 i en el saber general. S’observa una constant citació d’Anaxàgores, ja que
Aristòtil s’hi apoia per establir els seus principis34, si hi sumem el culte a l’antic, podem dubtar de
mètodes35, metodologia 36 i sobretot de l’originalitat37 d’Aristòtil a l’enfrontar-se al noús38.

24
Segons Aristòtil aquesta és merament passiva.
25
Robin Hard, El gran libro de la mitologia griega, cap. 2.3, 2.5.
26
Aristòtil, Metafísica. 3, 989a 16.
27
Aristòtil, Metafísica. 3, 989a 18.
28
Aristòtil, Metafísica. 3, 990a 36.
29
Aristòtil, Metafísica. 3, 990b 4. Es fa una referència al Cosmos com a origen.
30
Aristòtil, Metafísica. 3, 990b 30 fins a 3, 990b 33.
31
Especialment fa referència a: Física, I 6-7, defensant que el canvi o moviment exigeix un substrat per contraris.
32
Aristòtil, Metafísica. 3, 989b 31.
33
S’han escrit diferents tesis doctorals en referència a Anaxàgoras i la seca recepció en Aristòtil, v. C. Cherniss.
34
Torrijos-Castrillejo, David, Anaxágoras y su recepción en Aristóteles, p.327.
35
Torrijos-Castrillejo, David, Anaxágoras y su recepción en Aristóteles, p.333-335.
36
Torrijos-Castrillejo, David, Anaxágoras y su recepción en Aristóteles, p.330.
37
Torrijos-Castrillejo, David, Anaxágoras y su recepción en Aristóteles, p.332.
38
Podria ser vist com a una interpretació de la doctrina d’Anaxàgoras amb un afany especulatiu d’Aristòtil, en: C. Cherniss,
Aristotle’s Criticism of Presocratic Philosophy, p. 237.

3
Felix Vilardell Camprodon Metacomentari d’Aristòtil Història de la filosofia Antiga I

Bibliografia

 Aristòtil, Fisica, en: Biblioteca Grandes Pensadores, trad: Tomás Calvo, Madrid: Gredos, 2013.

 Aristòtil, Metafisica, en: Biblioteca Grandes Pensadores, trad: Tomás Calvo, Madrid: Gredos,

2003.

 Cherniss, Harold. Aristotle’s Criticism of Presocratic Philosophy, en :

https://search.proquest.com/openview/38dae529a895542045a97cfbffc33669/1?pq-

origsite=gscholar&cbl=1817784, [última consulta: 18/11/2019].

 C.S. Kirk, J.E. Raven, M. Schofield, Los filósofos presocráticos, Vol 1, en:

http://juango.es/files/Kirk---Raven---Los-Filosofos-Presocraticos-1.pdf, [última

consulta:17/11/2019].

 C.S. Kirk, J.E. Raven, M. Schofield, Los filósofos presocráticos, Vol 2 en:

http://juango.es/files/Kirk---Raven---Los-Filosofos-Presocraticos-2.pdf, [última

consulta:17/11/2019].

 C.S. Kirk, J.E. Raven, M. Schofield, Los filósofos presocráticos, Vol 3, en:

http://juango.es/files/Kirk---Raven---Los-Filosofos-Presocraticos-3.pdf, [última

consulta:17/11/2019].

 Robin Hard, El gran libro de la mitologia griega, en:

http://www.delingualatina.info/dlll/ESQUEMAS/pdf/El%20gran%20libro%20de%20la%20mitol

og%C3%ADa%20griega_Robin%20Hard.pdf, [última consulta: 17/11/2019].

i
La raó pel qual hi ha la citació en format capítol, llibre, línia (ex.:3, 989a 18) és degut a poder justificar, donar sentit i
facilitar una altre possible lectura d’aquest treball en funció de l’edició que s’agafi.