LA PRIMERA ETAPA DE LA RESTAURACIÓ

(1875-1898)

CONTINGUTS:
TEMA 1: LA PRIMERA ETAPA 1. Restauració: els fets polítics (1875-
DE LA RESTAURACIÓ 1898).
(1875-1898) 2. Sistema polític: la teoria i la pràctica.
3. Oposició política.
Història Contemporània
d’Espanya 4. Moviment obrer: antecedents i evolució.
2n Batxillerat – Prof. Imma Serra -. 5. Desastre de 1898: pèrdua colònies.
6. Catalanisme polític (Tema 2)
ALFONS XII M. CRISTINA AMB ALFONS XIII

ESQUEMA DE LA 1ª. RESTAURACIÓ 8. Oposició política: (forces polítiques marginades del

sistema)
1. Context mundial i europeu. • Republicans:
• Partit Possibilista.
2. Periodització i concepte de la Restauració • Partit Republicà Progressista o Reformista.
3. Problemes i pacificació: • Partit Republicà centralista i Unitari.
– Carlisme. • La Unió Republicana (1893).
– Insurreccions cubanes. • Carlisme.
4. Partits Polítics: el Bipartidisme i el torn pacífic. • Catalanisme.
• Nacionalistes Bascos.
Partit Conservador (Cánovas del Castillo)
• Socialistes.
– Partit Liberal (Sagasta) • Anarquistes.
6. Constitució de 1876. • Oposició d’intel·lectuals.
7. Pràctica Política: 9. Moviment obrer.
• Legislació de cada govern. • Consolidació de les idees de la Internacional (anarquistes i
• Mecanisme polític de govern. socialistes).
• Corrents anarquistes:
• Manipulació electoral (tupinada) i caciquisme. » Anarcomunisme (Kropotkin, Maletesta).
» Anarcosindicalisme o anarcocol·lectivisme (Ass. Sindicats, Bakunin)
• Organitzacions socialistes.
 10. La Guerra de Cuba i les Filipines:
–
–
Política espanyola a Cuba.
Guerra de Cuba i les Filipines. 1. CONTEXT: MUNDIAL
– Catalunya i la Guerra de Cuba.

11. Conseqüències del 98:

• Expansió colonial (Imperialisme)
– Conseqüències econòmiques. • Estabilització dels nous estats europeus
– Conseqüències polítiques.
– Aparició de moviments:
• Aparició d’una nova gran potència: Estats
– Regeneracionalisme. Units.
– Militarisme.
– Nacionalisme. • Moviment obrer en augment.
– Tancament de Caixes.

2. PERIODITZACIÓ DE LA
1. CONTEXT EUROPEU RESTAURACIÓ
• França: episodi revolucionari (1871).
• Moviment obrer europeu i espanyol: conseq.: temor a RESTAURACIÓ
les classes benestants (burgesia). (1875-1931)
• Moviment nacionalista (italià i Alemany). Conseq. :
unificació dels territoris.
CONSEQÜÈNCIA GENERAL: Provoca a tot Europa una onda de conservadorisme
• Construcció estat liberal, uniformista i centralitzat que
va ser qüestionat durant la I República i també contava 1r. Període 2n. Període
amb l’amenaça dels nacionalistes (bascos i catalans) que
volien la reforma de l’estat (descentralització).
(1875-1898) (1898-1931)
CONSEQÜÈNCIA GENERAL: Provoca el temor de les classes benestants les quals
TEMA 1 TEMA 3
Defensaven una política conservadora.
 LA PRIMERA ETAPA DE LA RESTAURACIÓ (1875-1898) LA PRIMERA ETAPA DE LA RESTAURACIÓ
(1875-1898)
En la història contemporània d’Espanya, es coneix amb
el nom de Restauració el període comprès entre el REGNAT ALFONS XII (1875-1885) REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA (1885-1902)
1875 i el 1931.
CÁNOVAS SAGASTA CÁNOVAS SAGASTA CÁNOVAS SAGASTA CÁNOVAS
Aquesta etapa se sol dividir en dues fases, separades (assassinat
(conservadors) (Liberals) (Liberals) (conservadors) (Liberals)
per l’any 1898, data de la pèrdua de les últimes colònies. el 1897)
1875-1883 1881-1883 1884-1885 1885-1890 1890-1892 1892-1895 1895-1897
La primera etapa de la Restauració es busca equilibri
polític i com a conseqüència es fan eleccions 1876 1879 1882 1885 1887 1891 1895 1898
fraudulentes. Aquest fet provocarà que en la segona Fi de la guerra Fundació del Fundació Memorial de Fundació de la Eleccions per Fundació del Pèrdua de
fase de la Restauració (1898-1931) hi hagi: carlina i nova del Centre
sufragi
les colònies
universal
- l’ascens dels nacionalismes perifèrics català i basc. constitució PSOE Català Greuges Lliga de Catalunya masculí PNB d'ultramar
- l’augment polític i social de les organitzacions obreres. 1886 1888 1892
Lo Catalanisme Fundació de la Bases de
- L ‘Augment del republicanisme de les classes mitjanes UGT i Exposició
urbanes. Universal de
Barcelona Manresa
Alfons XII

1875 1885 1902 1931 CONCEPTE: RESTAURACIÓ

Alfons XII Regència Alfons XIII
Maria Cristina

Restauració I Restauració II
1898 • Restauració: vol dir tornar a establir la
Pèrdua de Cuba i Filipines dinastia borbònica.

“Pronunciament” de Sagunt (Martínez Campos)

Proclama Alfons XII, rei d’Espanya
Sota el control de Antonio Cánovas del Castillo

Alfons havia proclamat els seus principis en

el “Manifest de Sandhurst”

INTRODUCCIÓ
• Després del cop d’estat del general Martínez Campos a
Sagunt, altres caps militars es van unir a la seva
proclamació.
• Es formà a Madrid un govern provisional presidit per
Antonio Cánovas del Castillo.
• Alfons XII estava a Anglaterra (Acadèmia Militar) a on va
redactar un manifest que es coneix amb el nom de
Sandhurst en el qual era partidari del paper moderador i
constitucional de la monarquia, tot respectant el poble.
• El 9 de gener de 1875, Alfons XII entrà a Espanya pel
port de Barcelona, on va ser rebut amb una gran
cordialitat. El 14 de gener va arribar a Madrid. La
dinastia borbònica acabava de ser restaurada.
Continuació de l’activitat
• Classifica el text: naturalesa, autor i
circumstàncies en què fou escrit el
document.
• Context històric del document.
• Anàlisi de les idees principals del text.
Activitat
L’única cosa que ja inspira confiança a Espanya és una monarquia
hereditària i representativa, mirant-la, des de les classes obreres fins a les
més enlairades, com una garantia insubstituïble dels seus drets i interessos
(...) No cal esperar que jo decideixi res d’una manera arbitrària; els prínceps
espanyols, en els temps antics de la monarquia, no van resoldre cap negoci
difícil sense les Corts, i jo, en la meva condició actual, no oblidaré aquesta
justíssima regla de conducta, i quan tots els espanyols ja estan habituats
als procediments parlamentaris. Quan arribi el cas, un príncep lleial i un
poble lliure serà fàcil que s’entenguin i es posin d’acord en les qüestions
que s’hagin de resoldre (...) Tot el que s’està vivint ensenya que les nacions
més grans i pròsperes, on millor s’admiren l’ordre, la llibertat i la justícia,
són les que més respecten la pròpia història. Això no impedeix, és cert, que
observin atentament i segueixin amb passos segurs la marxa progressiva
de la civilització.
(...) Per part meva, dec a l’infortuni estar en contacte amb els homes i les
coses de l’Europa moderna, i si Espanya no hi assoleix una posició digna
de la seva història, i independent i simpàtica alhora, no serà pas culpa
meva ni ara ni mai. Sigui quina sigui la meva sort, mai no deixaré de ser un
bon espanyol, ni, com tots els meus avantpassats, un bon catòlic, ni
tampoc, com a home del segle, veritablement liberal.
Manifest de Sandhurst, Alfons XII
RESTAURACIÓ BORBÒNICA
Text: Manisfest de Sandhurts (solució).
1.- Classifica el text: naturalesa, autor i circumstàncies en què fou
escrit el document.
Aquest text és una font primària, de naturalesa política, ja que es
tracta d’un manifest.
El document fou firmat pel futur Alfons XII, fill d’Isabel II, a l’1
d’octubre, a Sandhurst, acadèmia militar anglesa a on cursava els
estudis, després d’exiliar-se de la revolució de la Gloriosa (1868).
Tot i això, la majoria d’historiadors afirmen que el text fou escrit
per Antonio Cànoves del Castillo, qui anteriorment ja havia
col·laborat a la redacció del Manifest de Manzanares (1854) i
havia ocupat diversos càrrecs polítics en els governs de la Unió
Liberal. També, durant el Sexenni Democràctic (1868-1874) fou
qui va crear el partit alfonsí. A partir de 1973, Cànovas va passar
a preparar el retorn als Borbons a la monarquia espanyola.
2.- Context històric del document
El document fou escrit abans del cop d’estat a Sagunt
del General Martínez Campos, qui posà fi a la Primera
República Espanyola (1873-1874) i s’uní, juntament
amb altres militars a favor de la proclamació d’Alfons
XII com a rei d’Espanya.
3.- Anàlisi de les idees principals del text.
El text hi ha una forta influència del model anglès, ja que Alfons
XII era un bon coneixedor del sistema polític britànic i del paper
moderador i constitucional de la monarquia anglesa. Per això en
el text, el futur monarca suggereix que és el millor model per
restablir la monarquia a Espanya, ja que garanteix ordre, llibertat i
justícia.

Un cop aconseguit el triomf del general, es formà un
govern provisional presidit per Antonio Cánovas del
Castillo a Madrid. El nou cap del govern ja gaudia
oficiosament de la confiança del nou monarca, Alfons
XII, que estava a Anglaterra, moment que s’inicià la
redacció del document. Per tant, el document és la
clau d’una nova etapa de la història d’Espanya que rep
el nom de la restauració borbònica.
En el document s’hi pot observar dues idees principals:
Alfons XII es reconeix com a legítim hereu de la corona
espanyola, com a conseqüència de l’abdicació de la seva mare,
el 1870 (revolució de la Gloriosa, 1868). Per tant, és partidari de
la monarquia hereditària i no electiva (com la d’Amadeu de
Savoia, 1871-1873), ja que és la única que inspira confiança
(ordre i estabilitat) a tots els sectors de la població.

3.- Anàlisi de les idees principals del text (Continuació)

RESTAURACIÓ: ALFONS XII
3. Problemes i Pacificació
Paral·lelament, és partidari de restablir una monarquia
parlamentària. És a dir, dotar el país d’una constitució i d’unes
corts constituents, ja que a l’època moderna, durant el regnat dels
Àustries, els reis governaven i decidien conjuntament amb les corts.
Per això, els espanyols estan acostumats al paper moderador i PROBLEMES
constitucional de la monarquia. Per tant, la sobirania de l’estat
espanyol ha de ser compartida entre la monarquia i les corts.

No obstant això, Alfons XII proposa per a Espanya un nou règim en

què combini la tradició i la modernitat. Una modernitat, segons la
qual es basa en un sistema polític liberal i centralitzat, basat amb
l’existència de dos partits com a Anglaterra (Torys i Whigs); i una
tradició, segons la qual es basa en la fe catòlica i la instauració de INSURRECCIONS
la monarquia com a institució de govern. CARLISME
DE CUBA
 ACTIVITATS. PACIFICACIÓ.
La fi de la 3a guerra carlina (1872-1876)
CARLISME
Amnistia (R. Cabrera pren partit per Alfons XII)
• Mapa: Tercera guerra carlina a Catalunya (1872-
Derrota de Carles VII (a Catalunya
destaquen els carlins Francesc Savalls 1876), pg. 180 del llibre.
i Rafael Tristany)
El carlisme es converteix en • Text: El reconeixement d’Alfons XII pels carlins
un partit d’extrema dreta (1875)
La guerra de Cuba: “La guerra llarga”

Havia començat el 1868 amb el “Grito de Yara”

(Carlos Manuel Céspedes, amb els famós “Viva
Cuba libre!)
Acaba el 1878, amb la Pau de Zanjón (Martínez
Campos). Promeses d’amnistia i autonomia.
• Il·lustracions: Portades del Setmanari La Campana de
Gràcia.
• Text: Abolició dels furs bascos, pg. 159 del llibre.

Activitat: Elabora una síntesi breu de la tercera guerra carlina a Activitat

Catalunya a partir de la informació del mapa. Pàgina 180
Text: El reconeixement d’Alfons XII pels carlins
(1875)

Quin tipus
De font és?

RAMON
CABRERA

Font: C. Gatell, V. Hurtado i F. Molinero: Atles històric de Catalunya, 1998.


Continuació activitat
• Tipus de font?
• Quins són els motius amb què el general
Cabrera argumenta el reconeixement de
la legitimitat d’Alfons XII?
• A partir d’aquest text, es pot afirmar que
Cabrera es mantingué fidel al que sempre
havia defensat? O bé creus que va
canviar de pensament. Explica-ho.
Activitat
• Com és diu el diari?
• Tipus de font?
• Pots deduir la tendència ideològica (progressista
o conservadora) del diari a partir d’aquestes
portades. Per què?
• Tractant-se d’un setmanari satíric i humorístic,
com valora la tercera guerra carlina?
• Per què et sembla que s’ha suprimit la
capçalera tradicional a l’exemplar del 8 de
desembre de 1875?
Premsa: La Campana de Gracia
5 abril de 1874 8 desembre de 1875
Conseqüències del Carlisme
• Abolició definitiva del Activitat: (Document 4,
règim foral: pàgina 159 del llibre)
Sintetitza què va significar per al País Basc
Els bascos van quedar subjectes l’abolició dels furs i explica en quin context
al pagament d’impostos i al servei es va dictar aquest decret.
militar, comuns a tot l’estat.
Substituint el règim foral, va
quedar establert un sistema de
“concerts econòmics” (1878)
que consistia en una certa
autonomia fiscal per la qual les
províncies basques pagarien
anualment a l’administració central
una determinada quantitat
recaptada directament per les
diputacions forals.