UF 1 M10

NF 3 i NF 7

LA RELACIÓ LABORAL I LA PARTICIPACIÓ DE L’EMPRESA

1. EL TREBALL
El treball: Perquè una activitat laboral es consideri treball ha de complir 4
característiques:

 Voluntarietat: Treballar de forma voluntària.

 Per compte d’altri: Treballar per un altre.
 Retribució sou.
 Subordinació: Algú que ens marca unes pautes.

Si l’activitat laboral no es considera treball, es considera activitat professional.

2. LA JERARQUIA NORMATIVA
Les principals normes laborals són:

 Constitució Espanyola.
 Tractats internacionals.
 Estatut de treballadors.
 Convenis col·lectius.
 Contracte de treball.

2.1 L’Estatut dels treballadors:

És la norma laboral bàsica que desenvolupa i concreta els drets i les
obligacions dels treballadors i les empreses indicats de manera genèrica.

2.2. Els convenis col·lectius:

Són acords pactats entre els representants dels treballadors i les empreses
d’un determinat sector on es fixen les normes de convivència que s’aplicaren
en un període determinat.

2.3: El contracte de treball:

És un acord d’àmbit individual on es pacten, entre treballadors i empresa, les
característiques de la relació laboral.

Totes aquestes normes laborals han de seguir dos principis:

 Principi de jerarquia normativa: una norma de rang inferior no pot contradir

a una de rang superior

 Principi de norma mínima: una norma de rang inferior pot millorar una
norma de rang superior.

3. LA REPRESENTACIÓ A L’EMPRESA
Per tal que les persones treballadores i les empreses puguin defensar els seus
drets de manera que la negociació col·lectiva i les relacions laborals es
desenvolupin fluidament, cal que estiguin convenientment representats.
UF 1 M10
NF 3 i NF 7

3.1 Les organitzacions sindicals

Els sindicats són organitzacions on les persones treballadores s’associen
lliurament per defensar els seus drets laborals.

Serveixen per protegir els drets dels treballadors, assessorar-los en aspectes

legals i permetre que puguin discutir amb l’empresa com a representants vàlids
dels treballadors.

3.2 La representació dels treballadors dins l’empresa

Dins l’empresa existeixen uns representants laborals que fan la funció
d’interlocutors entre treballadors i empresaris. Són escollits de manera
democràtica.
Les funcions bàsiques d’aquests representants són:

 Vetllar pel compliment de la normativa laboral per part de l’empresa.

 Conèixer els estats financers de l’empresa.
 Rebre informació sobre l’activitat de l’empresa.
 Representar els treballadors en la resolució de conflictes i en els processos
de negociació col·lectiva.

Si l’empresa té entre 10 i 50 treballadors tindrà com a representants dels

treballadors els delegats de personal ( 1/3). Si l’empresa supera els 50
treballadors passa a tenir comitè d’empresa ( +5)

3.3 Les organitzacions laborals

Les empreses estan representades per la patronal, les més importants són:

 CEOE ( confederació espanyola d’organitzacions empresarials).

 CEPYME ( confederació empresarial de la petita i mitjana empresa).

Aquestes organitzacions tenen la funció de defensar als interessos de

l’empresa i participar en la negociació col·lectiva i la resolució de conflictes.

4. ELS CONFLICTES LABORALS

Un conflicte laboral es produeix quan l’empresa i els treballadors presenten
discrepàncies en algun aspecte de relació laboral.
La manifestació d’aquest conflicte es pot donar de diferents formes: conflicte
col·lectiu, la vaga i el tancament patronal.
UF 1 M10
NF 3 i NF 7

4.1 El conflicte col·lectiu

En el moment que es planteja un desacord sobre aspectes rellevants de les
relacions laborals cal fixar u calendari de reunions per trobar una solució
pactada al conflicte sorgit.

La solució d’aquest conflicte pot ser de diferents formes:

 Acord voluntari: Entre totes les parts.

 Conciliació: Les parts acorden que un tercer intervingui per facilitar la
negociació però sense aportar solucions. Aquest agent conciliador és una
entitat pública anomenada SMAC ( servei de mediació arbitratge i conciliació).
 Mediació: Les parts acorden que un tercer intervingui en la solució oferint
propostes però sense poder decisió. Aquest agent conciliador és una entitat
pública anomenada SMAC ( servei de mediació arbitratge i conciliació).
 Arbitratge: El jutge determina la solució del conflicte.

4.2 La vaga
És tracta de la interrupció de la prestació laboral per part dels treballadors amb
la finalitat d’imposar certes condicions a l’empresa o manifestar una protesta.
La vaga s’ha de notificar per escrit a la direcció de l’empresa amb 5 dies
naturals d’antelació.
En aquesta notificació s’han d’especificar els aspectes següents:

 Data d’inici.
 Objectius de la vaga.
 Gestions realitzades prèviament per solucionar el conflicte.
 Composició del comitè de vaga.

Durant la vaga els treballadors participants no tenen dret al seu salari. S’ha de
respectar el dret a treballar de les persones que no s’afegeixen a la vaga.
La finalitat de la vaga es forçar la solució del conflicte laboral mitjançant la
negociació amb l’empresa.