TEMA 5: GESTIÓ I CONTROL DEL TEMPS DE TREBALL

TEMA 5: GESTIÓ I CONTROL DEL TEMPS DE TREBALL

1. LA JORNADA DE TREBALL LABORAL I L'HORARI DE TREBALL

La jornada laboral és el nombre d'hores al dia, a la setmana, mes o any que el treballador ha
d'estar a la disposició de l'empresari.
A Espanya la duració màxima de la jornada laboral és de 40 hores setmanals de mitjana
en còmput anual (és a dir es pot treballar en unes setmanes més de 40 hores i en altres
menys sempre que el resultat final no excedisca de 40 ni supere els límits diaris).
La jornada tampoc pot ser superior a l'establida en el Conveni col·lectiu aplicable. És a
dir, per pacte entre les parts o per conveni, pot establir-se una duració de la jornada laboral
inferior però mai superior a les 40 hores setmanals.
La jornada ordinària a Espanya està limitada a un màxim de 9 hores diàries, excepte per als
menors d'edat, que serà de 8 hores com a màxim.
Pots consultar la regulació del temps de treball en l'article 34 i següents de l'Estatut dels
treballadors.

Distribució irregular de la jornada. L'apartat 2 de l'article 34 *ET indica que es poden

realitzar jornades irregulars, de forma pactada en conveni o per acord entre les parts.

A falta de pacte, respectant els períodes mínims de descans, l'empresa pot distribuir de
manera irregular en un any el 10% de la jornada i el treballador haurà de conèixer amb un
preavís mínim de cinc dies el dia i l'hora de la prestació de treball resultant d'aquella.

2. ELS PERÍODES DE DESCANS

Entre el final de la jornada i el començament de l’altra han de passar com a mínim 12 hores.
Sempre que la jornada diària continuada excedisca de les sis hores diàries, s'establirà un
període mínim de descans la duració del qual no pot ser inferior als 15 minuts. Per als
menors de 18 anys, sempre que la jornada continuada s'estenga més de quatre hores i mitja,
el temps de descans serà de 30 minuts.

Els menors de 18 anys no podran realitzar més de 8 hores diàries de treball efectiu, incloent
en el seu cas el temps destinat a formació.

Els treballadors tindran un descans mínim setmanal de dia i mig sense interrupció, que
podrà ser acumulable per períodes de fins a catorze vaig dies (això és, poden treballar-se 11
dies seguits i descansar 3), de dia i mig ininterromput que, com a regla general,

1
TEMA 5: GESTIÓ I CONTROL DEL TEMPS DE TREBALL

comprendrà la vesprada del dissabte o, en el seu cas, el matí del dilluns i el diumenge
complet.
En el cas dels menors de 18 anys serà de dos dies ininterromputs.

3. TIPUS DE JORNADA
Partida: quan la jornada diària està dividida per un període de descans d'una hora mínim.
Continuada: quan es realitza sense interrupció i de produir-se alguna la seua duració serà
inferior a una hora.
A torns: quan existeix rotació dels treballadors en els mateixos llocs de treball. Poden canviar
l'horari per dies o setmanes. Els treballadors a torns no poden estar més de 15 dies en el torn
de nit, llevat que l'hagen sol·licitat expressament.
Si el treballador/a està cursant estudis oficials té preferència per a l'elecció del torn.
Si acaba de nit i al matí següent comença de matins el descans mínim entre jornada pot ser de
7h, compensant la diferència fins a 12 en els dies immediatament següents.

4. TREBALL NOCTURN
Treball nocturn És aquell que es realitza entre les 10 de la nit i les 6 del matí.
Treballador nocturn Es denomina així a l'empleat que realitza normalment en període
nocturn almenys tres hores de la seua jornada diària de treball o un terç de la seua jornada de
treball anual.
La seua jornada de treball no pot superar les 8 hores diàries de mitjana en un període de 15
dies.
Ha de ser sotmesos periòdicament a avaluacions gratuïtes de la salut.
No pot, generalment, realitzar hores extraordinàries, excepte algunes excepcions
com per exemple prevenció i reparació de sinistres o danys urgents.

5. JORNADES ESPECIALS.
Determinats sectors i activitats poden ser sotmesos a una regulació específica que permet
ampliacions i reduccions en l'ordenació i duració de la jornada de treball i dels descansos.
Exemples d'ampliacions de jornada
- Empleats de finques urbanes amb plena dedicació
- Guardes i vigilants no ferroviaris
- Treball en el camp
- Treball en el comerç i hostaleria
- Transports i treball en la mar
Exemples de reducció de jornada Hi ha treballs en els quals la jornada és més reduïda a

2
TEMA 5: GESTIÓ I CONTROL DEL TEMPS DE TREBALL

causa d'una regulació especial a conseqüència de les particulars circumstàncies físiques en què
s'executa el treball, concretament són:
- Treballs amb riscos per a la salut dels treballadors
- Treballs en cambres frigorífiques i de congelació
- Treballs a l'interior de les mines
- Treballs de construcció i obres públiques
- Altres reduccions de jornada: guarda legal de fills o lactància.

6. REDUCCIONS DE JORNADA.

La reducció de la jornada laboral té la seua causa en les circumstàncies personals del

treballador. Tindran dret a una reducció de la jornada de treball, d'almenys un huitè i un
màxim de la meitat de la duració d'aquesta, amb la disminució proporcional del salari.

L'horari i el període de gaudi són triats per ell i ha de preavisar 15 dies abans de la seua
reincorporació.
PER GUARDA LEGAL
Fills menors de 12 anys. Una de les funcions de la reducció de jornada és facilitar la
conciliació laboral als progenitors, especialment durant els primers anys de criança. Per aquest
motiu, és possible reduir l'horari de treball al·legant la necessitat de cuidar als fills. No obstant
això, aquesta opció expira quan els menors compleixen 12 anys.

Familiars directes amb necessitat d'atenció personalitzada. Cura de familiars que

requereixen atenció constant per motius de salut. El vincle no pot superar el segon grau de
consanguinitat..

Persones amb discapacitat a cura del treballador/a.

Fills menors de 18 anys en situació de tractament mèdic. Quan un fill menor necessita
un tractament de llarga duració o requereix estar hospitalitzat, també pot sol·licitar-se una
reducció de jornada. Només és necessari que aquest tractament estiga acreditat pel Servei
Públic de Salut. En aquests casos, la reducció mínima és del 50% (mitja jornada) i no té un
màxim establit.

PER LACTÀNCIA
Lactància de menor de 9 mesos:
Reducció de la jornada en 1 hora per fill al dia.

3
TEMA 5: GESTIÓ I CONTROL DEL TEMPS DE TREBALL

Opcions:
1 hora.
2 vegades ½ hora a la meitat de la jornada
Entrar o eixir ½ hora abans
Per conveni col·lectiu es pot acumular en jornades completes.
Poden reduir la jornada el pare o la mare si tots dos treballen.

VÍCTIMA DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE:

Treballador/a tria:
Reducció de jornada i salari
Reordenació de temps de treball

CAUSES ECONÒMIQUES, ORGANITZATIVES O DE PRODUCCIÓ: (*art.47 *ET)

La jornada de treball podrà reduir-se per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de
producció; s'entendrà per reducció de jornada la disminució temporal d'entre un 10 i un 70 per
cent de la jornada de treball computada sobre la base d'una jornada diària, setmanal, mensual
o anual. Durant el període de reducció de jornada no podrà realitzar-se hores extraordinàries
excepte força major.

7. HORES EXTRAORDINÀRIES.
Són les hores de treball efectiu que es realitzen sobre la duració màxima de la jornada de
treball establida per conveni col·lectiu, contracte de treball o jornada fixada legalment.
Límit: El nombre d'hores extraordinàries no pot ser superior a 80 a l'any, excepte les
realitzades per causa de força major i les que siguen compensades amb descans.
Menors de 18 anys Està prohibit que realitzen aquestes hores de treball.
Classes d'hores extraordinàries
- Voluntàries: aquelles hores treballades sense que s'hagen acordat en conveni col·lectiu o
contracte de treball.
- Obligatòries: són les hores que han sigut pactades en conveni col·lectiu o en contracte
laboral. També es consideren aquelles que per força major tenen la seua causa en la reparació
o prevenció de sinistres i altres danys extraordinaris o urgents.

Han de ser retribuïdes o compensades per períodes de descans, a gaudir dins dels 4 mesos
següents. La seua retribució no pot ser inferior a la d'una hora ordinària.

8. VACANCES.
Vídeo 1: Les teues vacances els teus drets vídeo

4
TEMA 5: GESTIÓ I CONTROL DEL TEMPS DE TREBALL

Vídeo 2: Vacances en ERTO Vídeo 2

La duració de les vacances pot establir-se per pacte entre les parts, treballador i empresari, o
per conveni col·lectiu, sense que en cap cas aquest temps puga ser inferior a 30 dies naturals
(en el seu còmput s'inclouen els diumenges i festius).
El gaudi de les vacances no pot ser substituït per una compensació econòmica llevat que
finalitze el contracte i no s'hagen gaudit, no són acumulables i han de gaudir-se pel treballador
dins de l'any natural en el qual es reporten (de l'1 de gener al 31 de desembre).
Quan el període de vacances fixat en el calendari de vacances de l'empresa al qual es refereix
el paràgraf anterior coincidisca en el temps amb una incapacitat temporal derivada de
l'embaràs, el part o la lactància natural, es tindrà dret a gaudir les vacances en data diferent a
la del gaudi del permís que per aplicació d'aquest precepte li corresponguera, en finalitzar el
període de suspensió, encara que haja acabat l'any natural al fet que corresponguen.
En el cas que el període de vacances coincidisca amb una incapacitat temporal per
contingències diferents a les assenyalades en el paràgraf anterior que impossibilite al
treballador gaudir-les, totalment o parcialment, durant l'any natural al fet que corresponen, el
treballador podrà fer-lo una vegada finalitze la seua incapacitat i sempre que no hagen
transcorregut més de díhuit mesos a partir del final de l'any en què s'hagen originat.

El calendari de les vacances ha de fixar-se per l'empresa de manera que el treballador puga
conéixer amb almenys 2 mesos d'antelació al gaudi d'aquestes, quin període li ha
correspost. Si el treballador no està conforme amb aquest, podrà acudir als Jutjats i formular
les al·legacions que estime convenients.
Per acord entre l'empresari i el treballador, el gaudi de les vacances pot dividir-se en períodes
sempre que almenys un d'ells tinga una duració de 2 setmanes no interrompudes.

9. PERMISOS RETRIBUÏTS.

Permisos laborals Vídeo

Els permisos retribuïts (amb el salari ordinari) han d'avisar-se amb antelació i justificar-se a
l'empresari. Són els següents:
- Matrimoni o inscripció com a parella de fet: 15 dies naturals.
- Malaltia greu, hospitalització, intervenció quirúrgica o defunció del cònjuge o de parents fins
al segon grau de consanguinitat o afinitat: 2 dies o 4 en els casos en els quals haguera de
desplaçar-se.
- Per trasllat del domicili habitual: 1dia.
- Pel compliment d'un deure inexcusable de naturalesa pública i personal (com el dret a
vot), el treballador disposarà del temps mínim indispensable que li permeta complir amb

5
TEMA 5: GESTIÓ I CONTROL DEL TEMPS DE TREBALL

aquesta obligació, llevat que per pacte o conveni s'establisca un període determinat.
-Per a realització de funcions sindicals, el treballador disposarà del temps que legalment
s'establisca.
- Per a la realització d'exàmens per a obtindre un títol acadèmic o professional, el temps
necessari. Els treballadors que cursen estudis tindran preferència per a triar torn dins de
l'empresa.
- Realització d'exàmens prenatals: La treballadora pot absentar-se el temps
indispensable per a la realització d'exàmens prenatals i tècniques de preparació al part si es
desenvolupen dins de la jornada de treball.

Tots aquests permisos poden ser ampliats per mutu acord entre les parts i per
conveni col·lectiu

10. FESTES LABORALS.

Són les festes establides en el calendari laboral anual, retribuïdes i no recuperables i segons
l'Estatut no poden excedir de 14 dies a l'any (sumant totes: estatals de les CCAA i locals)
Són festes comunes, que han de respectar-se en tot el territori espanyol (art. 37.2 *ET):
25 desembre, 1 gener, 1 maig, 12 octubre
En cada CCAA es fixen un total de 12 festes. A elles se sumen altres 2 de caràcter
local, que estableixen els Ajuntaments.