2 El contracte de treball

coneixerem...
1. El contracte de treball i la capacitat per contractar
2. Aspectes bsics del contracte
3. Modalitats contractuals
4. Contractes indefinits
5. Contractes temporals
6. Altres contractes
7. Les empreses de treball temporal
PRCTICA PROFESSIONAL
Contractada a travs duna ETT
EL MN LABORAL EN EL CINEMA
Una nit a lpera
ACTUALITAT LABORAL
Incentius a la contractaci

El contracte de treball i la capacitat per contractar

Qu s el contracte de treball?
s un acord entre lempresari i el treballador, mitjanant el qual el
treballador es compromet, voluntriament, a prestar uns serveis i
sotmetres al poder dorganitzaci i direcci de lempresari, a canvi
duna remuneraci, que ha de rebre independentment de la bona
marxa de lempresa.

La capacitat per contractar :

Qui pot signar un contracte de treball?
El contracte de treball s signat per:

el treballador i

lempresari o el representant legal de lempresa
cas prctic inicial

El contracte de treball i la capacitat per contractar

cas prctic inicial

El contracte de treball i la capacitat per contractar

Vocabulari
Una persona fsica s un subjecte amb drets i obligacions (qualsevol de
nosaltres som persones fsiques).
Una persona jurdica s una associaci de persona/es fsica/ques a les quals la
llei concedeix una personalitat prpia, diferent i independent de la de cadascun
dels seus membres. Aquest s el cas de les societats. Per exemple, una societat
annima o una societat limitada sn persones jurdiques.
Larticle 392 del Codi civil estableix que hi ha comunitat de bns quan la
propietat duna cosa o dun dret pertany proindivs a diverses persones. La
capacitat per contractar correspon a qui posseeix la representaci de la comunitat
de bns. En lactivitat econmica es distingeixen per aparixer amb el seu nom
comercial i la sigla CB. Un exemple de comunitat de bns s la comunitat de
propietaris dun edifici dhabitatges.

Aspectes bsics del contracte

La forma del contracte
verbal

escrita
CONTRACTES QUE PODEN
SER DE FORMA VERBAL

CONTRACTES QUE HAN DE SER

OBLIGATORIAMENT PER ESCRIT

el contracte indefinit ordinari

el
contracte
eventual
per
circumstncies de la producci, a
temps complet, la durada del qual
sigui inferior a quatre setmanes

Tota la resta

El treballador pot exigir en qualsevol moment que lempresari faci per

escrit el contracte i que en quedi constncia des del primer dia en qu el
treballador va anar a treballar.

Aspectes bsics del contracte

Els elements essencials del contracte

Lempresari ha dinformar per escrit el treballador en el termini de dos mesos des de la
data de comenament de la relaci laboral (i sempre abans que acabi el contracte), sobre
els elements essencials del contracte.

Aspectes bsics del contracte

Validesa del contracte
El treballador ha de signar el contracte de treball per indicar que est conforme
amb la relaci acordada; no obstant aix, si hi ha alguna clusula abusiva o
amb frau de llei, no perjudicar el treballador i es considerar com a no
posada.

Obligacions de lempresa

Lliurar una cpia del contracte al treballador.

Lliurar una cpia bsica als representants dels treballadors perqu
la signin.

Comunicar i lliurar a loficina docupaci, en el termini de 10 dies
hbils des de la subscripci del contracte, una cpia daquest i la
cpia bsica signada pels representants dels treballadors.
Aquesta comunicaci es dur a terme amb independncia que el
contracte es faci per escrit o de paraula.

Aspectes bsics del contracte

La durada del contracte
El contracte de treball es podr concertar per temps indefinit (sense lmit de
temps) o per una durada determinada.

El contracte de treball temporal es transforma en indefinit en els

casos segents:

Aspectes bsics del contracte

L'encadenament dels contractes temporals (sups fins al 31/12/2012)

EXEMPLE

La Luca ha estat treballant per a la mateixa empresa, primer amb un

contracte eventual de sis mesos, concertat a travs d'una ETT; desprs,
l'empresa la va contractar directament durant 19 mesos amb un contracte
d'obra o servei. El segent contracte que signi haur de ser indefinit.

Aspectes bsics del contracte

El perode de prova

En signar un contracte de treball, es pot establir, mitjanant un pacte

escrit, un perode de prova, durant el qual es pretn veure si la relaci
laboral interessa a l'empresari i al treballador.
Durant aquest perode, les dues parts poden trencar el vincle contractual
en qualsevol moment, sense generar dret a indemnitzaci, i el treballador
t els mateixos drets i deures que qualsevol altre.

Durada
La durada mxima del perode de prova es pot fixar en el conveni
collectiu. En absncia de regulaci, caldr atenir-se al que disposa
l'Estatut dels treballadors, segons el qual, el perode de prova no podr
excedir:
De sis mesos per als tcnics titulats.
De dos mesos per a la resta, excepte en les empreses amb menys de 25
treballadors, en qu no ha de superar els tres mesos.

Modalitats contractuals

Contractes indefinits
Contracte indefinit
ordinari

Poden celebrar-se per escrit o de paraula.

No sexigeix cap requisit per la seva celebraci.

Poden celebrar-se a temps complet o parcial.

contracte de foment de la contractaci indefinida

Per incentivar la contractaci indefinida, es concedeixen a les empreses unes bonificacions en les quotes
que paguen a la Seguretat Social per cada treballador indefinit contractat.
La quantia d'aquestes bonificacions varia segons els casos, i el seu gaudi pot durar uns anys o tota la
vigncia del contracte.

Contractes indefinits
Contracte indefinit de suport als emprenedors
Aquesta modalitat de contracte indefinit es crea l'any 2012, amb l'objecte de
facilitar l'ocupaci estable i potenciar la iniciativa empresarial. Es podran
realitzar fins que la taxa de desocupaci al nostre pas se situ per sota del
15%. Noms el poden concertar empreses que tinguin menys de 50
treballadors.

Jornada: sha de formalitzar a temps complert.

Forma: per escrit, en model oficial.

Durada del perode de prova: un any.

No es podr establir un perode de prova quan el treballador hagi

exercit les mateixes funcions amb anterioritat en l'empresa, sota
qualsevol modalitat de contractaci.

Contractes indefinits
Contracte indefinit de suport als emprenedors

L'empresa tindr dret i podr compatibilitzar els incentius segents:

Contractes indefinits
Contracte indefinit de suport als emprenedors
Limitacions:

Per aplicar aquests incentius, l'empresari haur de mantenir el treballador

ocupat, almenys, 3 anys i mantenir el nivell d'ocupaci en l'empresa
durant almenys un any des de la formalitzaci del contracte (en cas
contrari, haur de retornar els incentius).
No es considerar incomplerta aquesta obligaci quan el contracte
s'extingeixi per causes objectives o per acomiadament disciplinari
declarats o reconeguts com a procedents; ni les extincions per dimissi,
mort, jubilaci o incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa
del treballador o per l'expiraci del temps convingut o realitzaci de l'obra
o servei objecte del contracte.

No podran concertar aquest contracte les empreses que durant els sis
mesos anteriors a la subscripci del contracte hagin adoptat decisions
extintives improcedents. Aquesta limitaci noms afecta per a la
cobertura de llocs del mateix grup professional que els afectats per
l'extinci i per al mateix centre o centres de treball.

Contractes temporals: contractes formatius

CONTRACTE PER LA FORMACI I LAPRENENTATGE

Finalitat

Aconseguir que el treballador adquireixi la formaci terica i prctica necessria per exercir un ofici o lloc de
treball, alternant l'activitat laboral retribuda en una empresa, amb una activitat formativa rebuda en el marc del
sistema de formaci professional per a l'ocupaci o del sistema educatiu.

Requisits
dels
treballadors

Lmit dedat. Amb carcter general, cal tenir entre 16 i 25 anys. Excepcions:
No hi haur lmit mxim d'edat quan el contracte es concerti amb persones amb discapacitat
i en situaci d'exclusi social (quan siguin contractats per empreses d'inserci).
Fins que la taxa de desocupaci al nostre pas se situ per sota del 15% es podran realitzar
contractes per a la formaci i l'aprenentatge amb treballadors menors de 30 anys.

No tenir una qualificaci professional reconeguda pel sistema de formaci professional del sistema educatiu
o de formaci professional per a l'ocupaci (ttol o certificat de professionalitat, respectivament) requerida per a un
contracte en prctiques.

No haver exercit abans aquest lloc de treball en la mateixa empresa per un temps superior a dotze mesos.

Durada

La durada mnima ser d'un any, i la mxima de tres. Per conveni collectiu es podran establir diferents durades del
contracte, en funci de les necessitats organitzatives o productives de les empreses, sense que la durada mnima
pugui ser inferior a sis mesos, ni la mxima superior a tres anys.
Si el contracte es concerta per una durada inferior a la mxima legal establerta, es podr prorrogar fins a per dues
vegades, sense que cada prrroga pugui ser inferior a 6 mesos, ni la durada total del contracte excedeixi de la
mxima establerta.

Formaci

El treballador rebr la formaci directament en un centre de la xarxa de centres de formaci professional (prviament
reconeguts pel Sistema Nacional d'Ocupaci). No obstant aix, tamb la podr rebre a lempresa quan aquesta
disposi de les installacions i el personal adequats. L'activitat laboral exercida pel treballador en l'empresa haur
d'estar relacionada amb la formaci. Acreditaci. La formaci sha de justificar a la finalitzaci del contracte..

Jornada

El temps de treball efectiu haur de ser compatible amb el temps dedicat a les activitats formatives, i no podr ser
superior al 75%, durant el primer any, o al 85%, durant el segon i el tercer any, de la jornada mxima prevista en el
conveni collectiu o, si no nhi ha, a la jornada mxima legal. Els treballadors no podran fer hores extraordinries
(excepte casos de fora major), treballs nocturns, ni treball per torns..

Retribuci

Es fixar en proporci al temps de treball efectiu, d'acord amb el que estableix el conveni collectiu. En cap cas, la
retribuci podr ser inferior al salari mnim interprofessional en proporci al temps de treball efectiu.

Protecci

Comprendr totes les contingncies, situacions protegibles i prestacions, inclosa la desocupaci.

Incentius

Bonificacions en les quotes que paguen les empreses a la Seguretat Social per cada treballador contractat, inscrit a
loficina docupaci.

Contractes temporals: contractes formatius

CONTRACTE EN PRCTIQUES

Finalitat

Proporcionar al treballador prctica professional adequada al seu nivell d'estudis.

Requisits
dels
treballadors

Tenir un ttol universitari o dFP de grau mitj o superior, un ttol oficialment reconegut
com a equivalent o un certificat de professionalitat.

Que no hagin transcorregut ms de cinc anys des de la finalitzaci dels estudis (set
anys si es tracta d'un treballador discapacitat).

Forma

Sha de subscriure per escrit i hi ha constar la titulaci del treballador, la durada del
contracte i el lloc de treball a exercir durant les prctiques

Durada

Com a mnim ha de durar sis mesos i, com a mxim, dos anys. Dins d'aquests lmits, els
convenis collectius podran especificar la durada d'aquest tipus de contractes. Un
treballador no haur destar ms de dos anys contractat en prctiques a la mateixa o
diferent empresa en virtut del mateix ttol o certificat de professionalitat; ni ms de dos
anys a la mateixa empresa, per al mateix lloc de treball, encara que es tracti dun ttol o
certificat de professionalitat diferents.

Jornada

Es pot formalitzar a temps complet i a temps parcial.

Retribuci

Ser la que fixi el conveni collectiu, sense que pugui ser inferior al 60% durant el primer
any, o al 75% durant el segon, del salari fixat per conveni per a un treballador que
exerceixi el mateix o equivalent lloc. Per als treballadors contractats a temps parcial, el
salari es reduir en funci de la jornada que realitzin.

Perode de
prova

Llevat del que disposa el conveni collectiu, el perode de prova no ha de ser superior a:

Un mes per als treballadors amb un ttol de grau mitj o un certificat de professionalitat
de nivell 1 o 2.

Dos mesos per als qui tinguin un ttol de grau superior o un certificat de professionalitat
de nivell 3.

Contractes temporals: pel tipus de treball a realitzar

CONTRACTE EVENTUAL PER CIRCUMSTNCIES DE LA PRODUCCI
FINALITAT

Aquests contractes noms shan de subscriure per atendre

circumstncies especials en el mercat: acumulaci de tasques o excs
de comandes, fins i tot si es tracta de l'activitat normal de l'empresa.
Per exemple: en l'poca nadalenca, els grans magatzems necessiten
ms dependentes, a causa de l'augment de
comandes i vendes durant aquestes dates.

FORMA

Per escrit, aquells la durada dels quals sigui superior a quatre

setmanes. Si s inferior poden ser simplement verbals, si se
subscriuen a temps complet.

DURADA

Com a mxim 6 mesos dins d'un perode de referncia de 12 mesos.

Per conveni collectiu es pot ampliar el perode de referncia fins a 18
mesos; en aquest cas, el contracte no pot durar ms de 3/4 parts del
perode de referncia que es fixi (entre 12 i 18 mesos). Aix i tot, si les
3/4 parts del perode de referncia superen els 12 mesos, el perode
mxim de durada del contracte es considerar 12 mesos.
Si el contracte es formalitza per temps inferior al mxim establert
legalment o convencionalment, noms se n'admet una prrroga.

JORNADA

Es pot formalitzar a temps complet i a temps parcial.

Contractes temporals: pel tipus de treball a realitzar

CONTRACTE DOBRA O SERVEI DETERMINAT
FINALITAT

Es concerta per realitzar una obra o prestar un servei, amb autonomia i

substantivitat prpia dins de l'activitat de l'empresa (s a dir, diferent de
l'activitat normal de l'empresa) i l'execuci de la qual sigui, en un principi,
de durada incerta, encara que limitada en el temps. Els convenis
collectius podran identificar els treballs o les tasques amb substantivitat
prpia dins de l'activitat normal de l'empresa que es puguin cobrir amb
contractes d'obra o servei.
Exemple: una empresa l'activitat normal de la qual s la fabricaci i
venda de bosses i sabates, decideix condicionar un local perqu els
empleats el facin servir com a menjador. Aquesta obra d'obra de paleta
s independent de la fabricaci de sabates i no se sap exactament
quant temps trigaran a acabar-la. Per tant, amb els paletes que contracti
per dur-la a terme, formalitzar un contracte d'obra o servei.

FORMA

Per escrit i shi han didentificar clarament lobra o el servei.

DURADA

En un principi, el contracte finalitzar quan acabin l'obra o el servei,

sense que pugui superar els tres anys de durada. Aquest termini es pot
ampliar fins a dotze mesos ms per conveni. Un cop hagin transcorregut
aquests terminis, els contractes es converteixen en fixos. No s
necessari que l'obra estigui acabada per complet perqu l'empresari
pugui anar extingint a poc a poc els contractes.

JORNADA

Es pot formalitzar a temps complet i a temps parcial.

Contractes temporals: pel tipus de treball a realitzar

CONTRACTE DINTERINITAT
FINALITAT

Aquest contracte noms es pot subscriure en els casos segents:

Per substituir un treballador amb dret a reserva del lloc de treball, per exemple, un
treballador que est de baixa per malaltia o accident.

Per cobrir temporalment un lloc de treball, durant el procs de selecci que es faci per
cobrir aquest lloc definitivament.

FORMA

Per escrit. Hi han de constar el treballador substitut i la causa de la substituci, i shi ha

dindicar si el lloc s el mateix que ocupava la persona substituda o el d'un altre
treballador que passi a desenvolupar el lloc de qui est de baixa.

DURADA

Quan es tracta de substituir un treballador amb dret a reserva del lloc de treball, la seva
durada ser la mateixa que la de la baixa del treballador substitut.

Si s'est cobrint un lloc de treball durant un procs de selecci, la durada mxima del
contracte ser de 3 mesos, excepte si l'empresa s l'Administraci pblica, en aquest cas
no hi ha lmit mxim.

EXTINCI

El treballador no rep cap indemnitzaci. El contracte d'interinitat es transforma en indefinit

si una vegada produda la causa prevista per a l'extinci del contracte (reincorporaci del
treballador substitut), no s'ha produt denncia expressa d'alguna de les parts i es
continua treballant.

JORNADA

A temps complet. Noms es pot formalitzar a temps parcial quan:

la persona substituda treballi a temps parcial o,

quan es completi la jornada d'alg que hagi redut la seva.

INCENTIUS

Si el contracte d'interinitat se subscriu per substituir un treballador que s'acull a un

descans relacionat amb la maternitat o amb la conciliaci de la vida familiar i laboral o per
substituir una vctima de violncia de gnere o un discapacitat, l'empresari tindr dret a
una bonificaci en les quotes que paga a la Seguretat Social.

Contractes temporals: bonificats

Aspectes comuns als contractes temporals

Preavs

Prrroga i
conversi en
indefinits

Si la durada del contracte temporal s superior a un any, la part que el

vulgui donar per finalitzat ho ha de notificar a l'altra amb una antelaci
mnima de quinze dies. Si l'empresari no ho fa aix, haur d'abonar al
treballador una indemnitzaci equivalent al salari corresponent als dies
en qu aquest termini s'hagi incomplert.

Els contractes de durada determinada que tinguin establert un termini

mxim de durada, inclosos els contractes en prctiques i per a la
formaci, concertats per una durada inferior a la mxima legalment
establerta, s'entendran prorrogats automticament fins a la durada
mxima de la modalitat contractual corresponent, quan no hi hagi
denncia o prrroga expresses i el treballador continu prestant serveis.
Un cop expirada aquesta durada mxima o realitzats l'obra o el servei
objecte del contracte, si no hi ha denncia i es continua en la prestaci
laboral, el contracte es considerar prorrogat tcitament per temps
indefinit, llevat de prova en contra que acrediti la naturalesa temporal
de la prestaci.

Contractes temporals
Aspectes comuns als contractes temporals

EXEMPLE

LElena ha estat contractada en prctiques durant un any. Quan acaba el seu contracte,
ning a l'empresa li diu res i ella segueix treballant com fins aleshores. Qu passa?
El contracte es prorroga fins a la durada mxima dels contractes en prctiques, dos anys. Si
desprs d'aquests dos anys, l'empresa tampoc avisa de la finalitzaci del contracte i lElena
continua en el seu lloc, s'entn que el contracte es transforma en indefinit, tret que l'empresari
demostri la naturalesa temporal de la prestaci.

Indemnitzaci

A la finalitzaci dels contractes temporals (excepte els dinterinitat i els

formatius), el treballador tindr dret a rebre una indemnitzaci
corresponent a:

Nou dies de salari per cada any de servei per als contractes temporals
que se subscriguin a partir de l'1-1-2012.

Deu dies de salari per cada any de servei per als contractes temporals
que se subscriguin a partir de l'1-1-2013.

Onze dies de salari per cada any de servei per als contractes
temporals que se subscriguin a partir de l'1-1-2014.

Dotze dies de salari per cada any de servei per als contractes
temporals que se subscriguin a partir de l'1-1-2015.
(o la indemnitzaci que estableix la normativa especfica aplicable)

Altres contractes
CONTRACTE DE RELLEU
FINALITAT

s aquell que es concerta per substituir parcialment el treballador

que accedeix a la jubilaci parcial anticipada.

REQUISITS

El treballador ha d'estar inscrit com a aturat a l'oficina d'ocupaci.

DURADA

Es pot formalitzar per temps indefinit o temporal. En aquest ltim

cas, la seva durada ser el temps que li falti al treballador substitut
per arribar a l'edat de jubilaci. Si una vegada arribada aquesta edat,
el treballador decideix continuar treballant, el contracte de relleu es
pot prorrogar per perodes anuals i finalitza l'any en qu es jubili
totalment el treballador rellevat.

EXTINCI

A la finalitzaci del contracte, el treballador t el dret de rebre una

indemnitzaci de 8 dies de salari per cada any de servei o la part
proporcional corresponent.

JORNADA

Pot ser equivalent a la disminuci de la jornada del treballador

substitut o a temps complet; els dos treballadors poden assistir a la
vegada a la feina.

cas prctic inicial

Altres contractes
CONTRACTE A TEMPS PARCIAL

CONCEPTE

s el que es concerta per realitzar la prestaci de serveis durant un nombre

d'hores al dia, a la setmana, al mes o a l'any, inferior a la jornada de treball
d'un treballador a temps complet comparable.
S'entn per treballador a temps complet comparable aquell de la mateixa empresa,
amb el mateix tipus de contracte, que realitzi un treball idntic o similar, a jornada
completa. Si a l'empresa no hi ha cap treballador comparable a temps complet, es
considerar la jornada a temps complet prevista en el conveni collectiu corresponent
o, si no nhi ha, la jornada mxima que estableix l'ET.

FORMA

Sempre per escrit.

DURADA

Pot ser temporal o indefinit.

HORAS
EXTRES I
HORAS
COMPLEMENTRIES

Els treballadors a temps parcial podran fer hores extraordinries. El nombre mxim
ser el legalment previst en proporci a la jornada pactada. Els treballadors a temps
parcial poden fer hores complementries si el seu contracte s indefinit. Les hores
complementries sn les que excedeixen de la jornada ordinria i es caracteritzen
per:

cas
prctic
inicial

No poden superar el 15% de les hores ordinries. Per conveni collectiu

es pot ampliar aquest percentatge fins a un 60%.

Es retribueixen igual que les hores ordinries.

Es recullen en un pacte especfic, per escrit.
En tot cas, la suma de les hores ordinries, extraordinries i complementries
no podr excedir del lmit legal del treball a temps parcial.

Les empreses de treball temporal

Una empresa de treball temporal s aquella l'activitat fonamental de la qual consisteix a
contractar treballadors per, posteriorment, cedir-los a una altra empresa (denominada
empresa usuria) per a la qual treballaran durant un temps determinat.

ETT

Les ETT podran actuar com a agncies de

collocaci si obtenen l'autoritzaci corresponent
per fer-ho. Hauran de comunicar expressament i
en cada cas si actuen en condici dETT o
dagncia de collocaci.

Contracte de treball

Indefinit

Contracte de
posada a
disposici

Temporal:

interinitat,

eventual per circumstncies de
la producci i

per obra o servei

EMPRESA
USURIA

TREBALLADOR
Prestaci de serveis

Les empreses de treball temporal

CONTRACTACI A TRAVS DUNA ETT

EXCLUSIONS

No es podran formalitzar contractes de posada a disposici en aquests

casos:

Per substituir treballadors en vaga en l'empresa usuria.

Quan en els dotze mesos immediatament anteriors a la contractaci,
l'empresa hagi amortitzat els llocs de treball que es pretenguin cobrir per
acomiadament improcedent o per causes econmiques, tcniques,
organitzatives o de producci (excepte fora major).

Per cedir treballadors a altres empreses de treball temporal.

Per a la realitzaci de treballs o ocupacions especialment perillosos per
a la seguretat i la salut en el treball, excepte en els casos que preveu la llei.

FORMA

Sempre per escrit.

EXTINCI

Quan la durada del contracte sigui temporal, el treballador tindr dret a una
indemnitzaci de dotze dies de salari per any de servei, o a l'establerta, si
sescau, en la normativa especfica que sigui aplicable. La indemnitzaci
podr ser prorratejada durant la vigncia del contracte.

CONVENI
COLLECTIU

Als treballadors contractats per una ETT se'ls aplica el conveni collectiu de
l'empresa usuria.

Les empreses de treball temporal

DRETS DEL TREBALLADOR CONTRACTAT PER UN A ETT

Tindran dret en les mateixes condicions que si han estat contractats directament per l'empresa
usuria per ocupar el mateix lloc a:

L'aplicaci de les mateixes condicions essencials de treball (remuneraci, durada de la
jornada, hores extres, perodes de descans, treball nocturn, vacances, dies festius).

L'aplicaci de les mateixes condicions de treball.

Les mateixes condicions quant a protecci de dones embarassades i en perode de lactncia,
protecci de menors, igualtat de tracte d'homes i dones, lluita contra la discriminaci i s de
serveis i installacions comuns, com ara guarderia, menjador, transport, etc.

Ser informats per l'empresa usuria sobre l'existncia de llocs de treball vacants, a fi de
garantir-los les mateixes oportunitats que als treballadors contractats directament per aquesta.

Ser representats pels representants dels treballadors de l'empresa usuria.
RESPONSABILITATS I POTESTATS EMPRESARIALS
Responsabilitats i potestats de
l'ETT:

Complir les obligacions salarials i
de Seguretat Social.

Destinar anualment l1% de la
massa salarial a la formaci dels
treballadors cedits.

Sancionar el treballador (poder
disciplinari).

Responsabilitats i potestats de l'empresa usuria:

Informar el treballador sobre els riscos del seu lloc de
treball i les mesures de protecci i prevenci.

T el poder d'organitzaci i direcci de l'activitat
laboral. L'empresa usuria respondr subsidiriament
de les obligacions salarials i de Seguretat Social
contretes amb el treballador, aix com de la
indemnitzaci econmica que correspongui a l'extinci
del contracte.

Incentius a la contractaci (extracte)