7 Els contractes en el mn empresarial

1. El contracte

En aquesta unitat aprendrem que els contractes sn la base que regeix tots els intercanvis que es
produeixen en el mn empresarial. Al principi, els intercanvis es produen amb la paraula i el
comproms personal com a niques garanties, per amb el pas del temps i el desenvolupament de
relacions empresarials ms complexes, va ser necessari perfeccionar el sistema.

El contracte s'ha convertit en el respatller de la venda de les matries primeres, de la recepci del
salari pel treball realitzat, de la compra de la maquinaria que utilitza una empresa o del lloguer del
local on es desenvolupen tasques comercials. En aquest document quedaran reflectides les voluntats
i intencions de les parts que hi participen.

Segons el Codi Civil, el contracte existeix des que una o diverses persones consenten obligar-se,
respecte d'una altra o altres, a donar alguna cosa o prestar algun servei.

Caracterstiques generals dels contractes:

1. Han de reflectir clarament l'objecte o finalitat del mateix

2. Han d'estar redactats de manera adequada, utilitzant un llenguatge correcte, senzill i fcilment
comprensible, per al mateix temps concs i precs, de manera que no doni lloc a equvocs.
3. Han de ser fcilment llegibles, tant pel tipus de lletra utilitzada en la seva redacci com per la
grandria de la mateixa.
4. Si b no hi ha una forma nica d'estructurar un contracte, determinats aspectes han de ser
fcilment localitzables en el document i no poden faltar.
5. Han de contenir tota aquella informaci necessria per al seu correcte enteniment.
6. Han d'estar signats per les parts implicades. 7. Han d'estar d'acord al que estableix la llei.

El Codi Civil estableix els segents requisits per donar validesa als contractes. no hi hauria contracte
si no es donen els tres alhora:
a) Consentiment dels contractants.
b) Objecte cert per a la matria del contracte.
c) Causa per a l'obligaci que s'estableixi.

Per les diverses naturaleses dels contractes, podem establir diferents classificacions; aix, en funci
del repartiment que facin els contractants dels drets i obligacions, cal parlar de contractes unilaterals
o bilaterals. Tamb parlarem de contractes onerosos o gratutaments en funci del repartiment que
facin els contractants dels beneficis i els gravmens.

D'aquesta manera, en tot contracte escrit no han de faltar els segents elements que suposen el
compliment dels anteriors requisits:

L'objecte. s la finalitat del mateix. Ha de ser possible i determinat, per no cal que hi hagi en el moment
actual (en el cas d'un arrendament, l' lloguer d'un determinat immoble).
Els contractants. Subjectes o parts implicades en la signatura del contracte. D'identificar clarament el seu
paper a la signatura del mateix (en el cas d'una compravenda, comprador i venedor). Les dues parts han
d'estar capacitades legalment per a realitzar el contracte. I en signar suposen s
La causa. s la ra per la qual s'arriba a realitzar el contracte (en el cas del arrendament, d'una banda, es
lloga el local per a la posada en marxa d'un negoci i, de l'altra, per guanyar uns diners.
 Les clusules. Sn totes aquelles anotacions necessries per a la correcta definici del contracte. en elles
apareixeran totes les dades oportuns per al perfecte enteniment del mateix, aix com la seva durada (en un
contracte de treball, es faran servir les clusules per informar sobre dades com el salari o la jornada
laboral).
La signatura dels contractants. en aquest apartat s'inclouen el lloc i la data en la qual es realitza.

2. El contracte de treball

Entenem per contracte de treball al celebrat entre una persona que vol treballar (Treballador)
i un empresari que vol donar feina, pel temps i en la jornada laboral que acordin.

Desprs de signar l'acord, el treballador s'obliga a exercir la tasca per a la qual ha estat
contractat, i l'ocupador s'obliga a pagar a l'empleat pel treball realitzat. la normativa aplicable
a aquests contractes es troba reflectida de manera general, en l'Estatut dels Treballadors i,
de manera ms especfica, en els diferents convenis collectius.

2.1. Modalitats del contracte de treball

Com era d'esperar, hi ha multitud de contractes de treball fruit de la varietat de necessitats

tats creades en l'entorn empresarial i particular. Primer veurem algunes classificacions
atenent a determinats criteris, per desprs centrar-nos en una modalitat de contractaci
laboral concreta.
Durada Indefinits Aquells que es realitzen sense determinar la data de la seva
finalitzaci.
Temporals Aquells que es realitzen determinant una data per a la seva finalitzaci.
Tipus A jornada Aquells que es realitzen a les empreses i en els quals el treballador
de jornada completa presta els seus serveis complint el total de la
tasca jornada laboral, ja sigui nica o fraccionada en el dia (per exemple, el
treballador d'una corredoria d'assegurances que
treballa 8 hores diries, fraccionades en horari de mat i tarda).

A mitja Seran aquells contractes que es realitzen a les empreses i en els quals
jornada el treballador presta els seus serveis a la empresa un determinat
(O temps nombre d'hores al dia, a la setmana, al mes oa l'any, sempre inferiors a
parcial) la durada d'una jornada completa comparable (per exemple, el
treballador de la mateixa corredoria d'assegurances que va a treballar
noms quatre hores diries).
Naturalesa Eventuals per El contracte que es realitza amb la finalitat de cobrir les necessitats de
del treball circumstncies personal que permetin fer front a les circumstncies del mercat (per
de la exemple, quan s'acumulen les comandes en una empresa).
producci

Interinitat Aquell que es realitza amb la finalitat de substituir els treballadors el

contracte es trobi temporalment susps (per exemple, el treballador
 que substitueix un altre que es troba de baixa per baixa maternal).
Interinitat Aquell que es realitza amb la finalitat de substituir els
treballadors el contracte es trobi temporalment susps (per exemple,
el treballador que substitueix un altre que es troba de baixa per baixa
maternal).
Contracte s el contracte que es realitza per la participaci de l'empresa en
de substituci programes pblics d'ocupaci, amb la finalitat de donar feina a aturats
inscrits al SEPE (antic INEM), i que atenen alguna caracterstica
especial (per exemple, un aturat major de 45 anys que porta 2 anys
aturat i s contractat en una empresa d'electricitat per mitj d'aquesta
modalitat contractual).
Per la Sn contractes de carcter temporal, la finalitat s la formaci terica i
Finalitat formaci i prctica del treballador per al desobstinaci d'un determinat treball
del l'aprenentatge (per exemple, un jove que s contractat per Ford i s format per
contracte treballarjar a la cadena de producci de vehicles).

En prctiques Sn contractes de carcter temporal, la finalitat, a ms de fomentar

l'ocupaci, s la formaci del treballador. Especialment est dirigit a
joves amb algun tipus de titulaci obtinguda recentment (per exemple,
un tcnic acabat de titular que s contractat per Ford en acabar els
seus estudis i s format all mateix en aspectes industrials).

Obra o servei Aquells que es duen a terme per a la realitzaci d'obres o serveis
determinat determinats a l'empresa, per una duradaci limitada per incerta (per
exemple, una empresa de construcci que contracta a paletes per a
una nova construcci ms gran i per a la qual no disposa de suficient
personal en nmina; se sap que finalitza el contracte amb l'obra, per
no se sap exactament quan).

2.2. Contingut del contracte de treball

Un cop signat, el contracte ha de ser presentat a l'oficina del SEPE corresponent al termini
mxim de 10 dies comptats a partir de la data de celebraci del contracte.
El contracte de treball es pot formalitzar tant per escrit com de forma oral, excepte en els
casos especials en qu l'Estatut dels Treballadors indica una forma especfica per fer-ho
(l'escrita). No se li exigeix cap condici particular a cap de les parts para formalitzar aquesta
mena de contractes.
L'Estat sol incentivar els empresaris perqu utilitzin aquest tipus de contractaci, molt ms
estable per als treballadors, oferint una srie de bonificacions per a la contractaci de
determinats collectius de treballadors. Per exemple, els aturats de llarga durada, els majors
de 45 anys d'edat, els joves acabats de formar o les dones vctimes de violncia de gnere.
2.3. Modificaci, suspensi i extinci del contracte de treball
A. Modificaci
Quan se celebra un contracte de treball, l'empresari i el treballador acorden una srie de
condicions per al desenvolupament del mateix. Aquestes condicions normalment estan
adaptades al moment en qu se signa el contracte, per durant la durada del mateix les
circumstncies poden canviar, el que pot provocar una modificaci del contracte de treball
que inicialment s'havia acordat.

L'Estatut dels Treballadors estableix tres casos pels quals es pot modificar el contracte de
treball per part de l'empresari (Taula 7.2):

Mobilitat funcional
Mobilitat geogrfica
Modificaci substancial
de les condicions de treball
Descripci Ejemple
Quan el treballador est L'auxiliar administratiu que ha de
obligat a desenvolupar realitzar tamb tasques de
funcions disposici tintes a comercial.
les que realitzava fins al
moment.
Quan el treballador s El director d'una oficina bancria
traslladat, de forma que s traslladat d'un poble a un
definitiva o temporal, a un altre lluny.
altre centre de treball situat
en una localitat diferent de
la qual residia.
Quan hi hagi les causes Ampliar la jornada de treball
provades de tipus d'una fbrica de joguines a la
organitzatiu, ecomic, tcnic campanya nadalenca.
o de producci, l'empresari
pot canviar les condicions de
treball pactades en el
contracte.

B. Suspensi
Un contracte de treball es diu que es troba susps quan les parts contractants deixen de tenir
l'obligaci de treballar (cas del treballador) i de remunerar o pagar (cas de l'empresari). Es
produeix llavors una interrupci temporal en la prestaci de la feina, encara que el treballador
seguir conservant el seu dret a incorporar al lloc de treball (en idntiques o similars
condicions), en el moment en qu ja no existeixi la causa que va motivar aquesta suspensi
contractual.
C. Extinci
Parlem d'extinci d'un contracte de treball quan es dna per finalitzada la relaci laboral entre
el treballador i l'empresari d'una forma definitiva. Des d'aquest moment el treballador deixar
de prestar els seus serveis a l'empresa, i l'empresari deixar de remunerar el salari
corresponent al treballador.
Quan es produeix l'extinci del contracte de treball, l'empresari ha de comunicar aquest fet
al treballador mitjanant un document en qu se li mostren les quantitats pendents tes que
se li deuen, normalment per treballs realitzats i no cobrats abans de la data d'extinci del
contracte.

3. Contractes de compravenda
Un contracte de compravenda s aquell en el qual dues parts es posen d'acord per
intercanviar una cosa determinada per una quantitat equivalent de diners, o alguna cosa que
representi el seu valor.
Com assenyala el Codi Civil, mitjanant el contracte bilateral de compravenda, un dels con-
tractants (venedor) s'obliga a lliurar una cosa determinada l's ser el seu consum particular,
a l'altre contractant (comprador) que pagar per ella un preu.
No obstant aix, tal com recorda el Codi de Comer, ser mercantil la compravenda de coses
mobles per revendre-les, b en la mateixa forma en qu es van comprar o b en una altra
diferent, amb l'nim de lucrar-se a la revenda.
De manera que no es consideren mercantils:
a) Les compres d'efectes destinats al consum del comprador o de la persona per encrrec
s'adquireixen.
 b) Les vendes que facin els propietaris i els pagesos o ramaders dels fruits o productes de les
seves collites o bestiar, o de les espcies en qu se'ls paguin les rendes.
c) Les vendes dels artesans d'objectes construts o fabricats per ells en els seus tallers.

d) La revenda que faci qualsevol persona no comerciant de la resta de les provisions que va
fer per al seu consum.

En una compravenda dels subjectes partcips en el

contracte seran el comprador i el venedor. Cada un
d'ells t unes capacitats i limitacions establertes per la
legislaci. Podr ser objecte de compravenda
mercantil qualsevol b moble de lcit comer.
Commprador Venedor

Li correspon l'obligaci de pagament en el moment de Estar obligat al lliurament total de la cosa, al

rebre la cosa del venedor. Les principals obligacions
del comprador sn: d'una banda, el pagament del
preu contractat i, de l'altra, la recepci del b
comprat. El comprador haur d'abonar i rebre el
comprat en el mateix moment en qu el venedor ho
posi a la seva disposici, llevat que s'hagi fixat una
altra opci en el contracte.
compliment de els terminis marcats en el
contracte per a la mateixa i a la transmissi del
risc, s a dir, la possibilitat que all comprat
pugui perdre valor o deteriorar pel pas del
temps. Per a ms d'aquestes obligacions, el
venedor ha de respondre a possibles defectes de
la venda, el que coneixem com garantia.

El preu ha de ser veritable i determinat, en diners o en un signe que el representi. La seva

determinaci ha d'estar dins del que estableix les parts implicades de manera previa i
expressa. Aquest preu s'haur d'abonar en el temps i forma marcats en el contracte.
En aquesta unitat veurem el model genric de contracte de compravenda, per hi ha altres
models fruit de mltiples operacions comercials, entre ells els que es recullen a la Tabla 7.4.
Contractes de compravenda Sn aquelles vendes en qu el consentiment definitiu queda supeditat pel
especials i electrnics comprador al compliment d'una condici. Normalment fan referncia a la
qualitat i caracterstiques del producte ofert. Si es compleixen les
caracterstiques, el comprador verifica l'operaci.Exemples: les vendes
sobre mostres, les vendes a distncia, per catleg, desprs de proves o
assajos, o les electrniques.
Contractes de compravenda Sn aquells contractes en qu la forma de pagament no es produeix de
a terminis manera ntegra en el moment de la disposici d'all objecte del contracte.
Exemples: la compravenda d'uns camions per part d'una empresa
importadora d'aquest tipus de vehicles.
Contractes de compravenda Sn aquells contractes en qu les parts implicades tenen els seus
internacional de establiments en estats diferents.
mercaderies Exemples: la compravenda de taronges espanyoles per una empresa de
distribuci d'aliments d'Alemanya a una
empresa d'Espanya.
Contracte de Sn aquells contractes pels quals una empresa (subministradora) s'obliga a
subministrament prestar una srie de serveis de manera continuada a l'altra empresa
(subministrada).
 Exemples: un contracte d'una administradora de finques amb una empresa
de material per a mquines fotocopiadores i equips informtics.

Contracte de permuta
Sn aquells contractes pels quals la part venedora implicada en una
compravenda accedeix a ser pagada en espcies pel mateix valor de la venda
o per mitj d'un altre b de similar valor.
Exemples: la compravenda d'un vehicle a canvi d'un altre que es considera
del mateix valor per part dels implicats.

4. Contractes d'arrendament
El contracte d'arrendament o de lloguer s aquell contracte bilateral pel que una de les parts
(arrendador) cedeix l's i gaudi d'una determinada propietat per un temps determinat a l'altra
part (arrendatari), a canvi d'una quantitat econmica (Tamb anomenada renda).
4.1. Contractes de lloguer de local de negoci
El contracte de lloguer de local de negoci o comercial s un document pel qual dues persones
s'obliguen a cedir una a l'altra l's d'un b immoble la finalitat ser la d'exercir-hi una activitat
professional o comercial, per temps i preu desacabats.
4.2. Contractes de rnting
El contracte de rnting s un lloguer a llarg termini d'un determinat tipus de bns d'alta
depreciaci o d'alt cost (vehicles, maquinria, equipament d'oficina, ordinadors, etc.).
Mitjanant aquest tipus de contractes a canvi d'una quota mensual abonada per l'empresa
arrendadora, se li atorga el dret d's i gaudi del b durant el termini establert en el contracte,
a ms d'incloure una srie de serveis que, en el cas de vehicles, sn: segur a tot risc,
manteniment i reparacions, canvi de rodes, pagament d'impostos, vehicles de substituci,
etc.

4.3. Contractes de leasing

Els contractes de leasing sn aquells en els quals una empresa (arrendatari) compra un b a
una altra empresa i cedeix el seu s a una tercera empresa (arrendador) a canvi de un preu,
concedint-li una opci de compra sobre el b cedit. En realitat es tracta d'un contracte de
collaboraci amb finanament, de manera que tamb s conegut com arrendament financer.
L'arrendador haur de pagar una renda peridica que cobreixi el valor original del b, ms la
carga financera i les despeses addicionals que contempli el contracte, i l'opci de compra
sobre el b es podr executar durant la vida del seu contracte o al seu acabament.

5. Contractes de collaboraci
Dins d'aquesta categoria de contractes s on podem trobar la major varietat de modalitats
contractuals, entre les que destaquem les de la segent taula.
Taula 7.5. Tipus de contractes de collaboraci.
 Contracte de Contracte mercantil realitzat entre dos empresaris, pel que un d'ells
comissi (comissionista) es compromet a realitzar per encrrec i a compte de l'altre
empresari (comitent), una o diverses operacions mercantils. Per exemple,
una empresa que contracta a una altra per adquirir una mquina per a la
seva fbrica, a canvi d'una comissi, perqu aconsegueix una millor preu.
Contracte d'agncia Contracte pel qual una persona (fsica o jurdica) anomenada agent, es
compromet de forma continuada i a canvi d'una remuneraci, a promoure
operacions comercials a compte de tercers, com intermedis diari
independent. Un contracte a comissi per a la promoci a l'estranger
d'una determinada marca comercial espanyola.
Contracte de Contracte pel qual una empresa (franquiciador) es compromet a cedir a
franqucia una altra (franquiciat) a canvi de una contraprestaci financera, el dret
d'explotaci de la seva marca per comercialitzar determinats productes o
serveis. L'acord entre uns grans magatzems i una firma comercial, per
vendre els seus protes utilitzant la seva imatge.
Contracte de Contracte pel qual una empresa (anunciant) encarrega a una agncia de
publicitat publicitat, a canvi d'una contraprestaci econmica, l'execuci de la
publicitat de la seva empresa. Incloent normalment la creaci, preparaci i
programaci de la mateixa. Per exemple, el contracte d'una fbrica de
refrescs internacional amb una agncia publicitria espanyola, per a la
promoci del seu producte a nivell nacional durant un any.

5.1. contractes de facturatge

Podem definir el contracte de factoring com aquell pel qual un empresari (factorrat) transmet
els crdits comercials que posseeix davant dels seus clients a una entitat financera de crdit
(factor), que es compromet, a canvi d'un preu, a de prestar una srie de serveis (gesti,
garantia, finanament) respecte dels mateixos.
La diversitat dels serveis que poden prestar aquestes entitats de facturatge als seus clients
(En general, petites i mitjanes empreses) s tan gran, que el contingut de cada contracte haur
d'estudiar-se cas per cas. Nosaltres ens recolzarem en un senzill cas prctic per entendre el
tipus de contracte estudiat.

6. Contractes d'assegurances
La Llei de contracte d'assegurana (LCS) defineix el contracte d'assegurana com aquell pel
qual l'assegurador s'obliga, mitjanant el cobrament d'una prima i per al cas que es produeixin
l'esdeveniment el risc s objecte de cobertura, a indemnitzar, dins dels lmits pactestats, el
dany produt a l'assegurat o a satisfer una quantitat econmica convinguda.

Autoritats del dret com Ura, el defineixen com aquell contracte pel qual una persona
(Assegurador) s'obliga, a canvi d'una prestaci pecuniria (prima), a indemnitzar a una altra
(Assegurat), dins dels lmits convinguts, els danys soferts per la realitzaci d'un evento incert.
6.1. Elements del contracte

Els elements del contracte d'assegurances sn els segents:

 Assegurador. s la persona que s'obliga a indemnitzar el dany a canvi del cobrament
d'una prima.
Prenedor de l'assegurana. s la persona que contractar amb l'assegurador el
corresponent segur.
Assegurat. s la persona que s titular de l'inters cobert per l'assegurana, i que, per
consegent, est exposada al risc que motiva el contracte. Pot coincidir amb el
beneficiari,per tamb pot ser una persona diferent, en aquest cas les obligacions
recauen sobre el prenedor i els drets li corresponen a l'assegurat.
Risc. s la possibilitat que ocorri l'esdeveniment causant dels perjudicis que vol cobrir
el prenedor de l'assegurana.
Prima. s la quantitat que satisf el prenedor de l'assegurana i el seu import ve
determinat d'acord amb tarifes oficialment aprovades.

6.2. Tipus d'assegurances

La Llei de contracte d'assegurana (LCS) regula els segents tipus d'assegurana contra danys:

Cal esmentar tamb l'existncia de l'anomenat assegurana de vida. Definim aquest tipus de
contractes com aquell en el qual el capital que l'assegurador s'obliga a pagar i la prima que
cobra es calculen tenint present la durada de la vida humana.