Descriu l’evolució del matrimoni a Espanya des de l’època del llibre fins a

l’actualitat.

El concepte “matrimoni” ha evolucionat molt al llarg dels anys. Al llibre se’ns

presenta el matrimoni com el propòsit màxim de la vida d’una dona. Es pot veure
ben reflectit des dels 3 punts de vista de les principals dones de l’obra: qui ho té, qui
ho tindrà, i qui fa d’això una expectativa vital necessària per sentir-se integrada
sociament.

La Tuies, dona d’en Tòfol, ja està casada. Ja ha aconseguit el seu propòsit màxim i ja
forma part de la societat amb el rol de muller. L’Agneta, promesa d’en Joanet, és feliç
perquè aviat es casarà també. Per fi farà el que se suposa que ha de fer i participarà
en la societat d’alguna manera. D’altra banda, la Zaira és infeliç ja que anhela una
vida tranquil.la, amb un marit i fills al costat de la llar de foc, però encara no ha
arribat a aconseguir-ho, tot i que ha visualitzat aquesta possibilitat amb en Joanet.

A principis del segle XX la màxima aspiració d’una dona era casar-se. El model de
matrimoni de l'època era catòlic i indissoluble. Això durà fins al 1931, durant la
Segona República, quan s’establí l'aconfessionalitat de l'Estat; s'adoptà un sistema
de matrimoni civil obligatori. No obstant, el 1939, amb la fi de la Segona República i
l’inici del franquisme, es van considerar nuls els matrimonis civils que havien tingut
lloc durant el període republicà, i el matrimoni civil només va passar a admetre's en
cas que els dos contraents fossin d'una religió diferent de la catòlica o fessin
apostasia.

Durant quasi 40 anys la situació no va canviar, fins que, amb la Constitució de 1978,
es tornà a establir l'aconfessionalitat de l'Estat, i deixà de ser necessari certificar
l'abandonament de l'Església per poder contraure matrimoni civil. Tres anys més
tard, al final del període conegut com a transició, es va desenvolupar el dret
constitucional del divorci, quan el 22 de juny de 1981 el Congrés dels Diputats va
aprovar novament una llei del divorci.

I finalment, al 2005 s’estableix el matrimoni civil a les parelles del mateix sexe a
Espanya. Després del triomf socialista a les eleccions i la formació del govern, i
després de molt de debat, es va aprovar la llei que modificava el codi civil i permetia
el matrimoni entre persones del mateix sexe (i, com a conseqüència d'això , altres
drets com l'adopció conjunta, l'herència i la pensió).

Es pot veure que el matrimoni a Espanya té una història de progrés bastant evident.
Tot i que encara hi ha gent que està en contra del matrimoni entre persones del
mateix sexe, per exemple, o de que les dones treballin i no s’ocupin de la casa, la
idea de casar-se ja no és la màxima aspiració en la vida d’una dona. Com a mínim no
en la de la majoria.

- Tuies, agneta i zaira ho representen (explicar cada una: una ja ho té, una
altra ho tindra i l’ultima mai podrà). Totes coincideixen en que es el que més
anhelen per poder participar a la societat.
- Va evolucionar fins q franco elimina noseque i declara el estat confessional yo
q se