IMPORTÀNCIA BIOLÒGICA

El nitrogen és un component dels aminoàcids, les proteïnes i de les bases

nitrogenades que formen els nucleòtids i que formen els àcids nucleics.

FORMES DISPONIBLES PER A LA VIDA

– Les plantes necessiten incorporar el nitrogen en forma de nitrat (NO3 -).

– Les algues, poden utilitzar els nitrats i algunes també l'amoni (NH4 +).

– Alguns bacteris poden utilitzar els nitrats (NO3 -), els nitrits (NO3 -), l'amoni (NH4
+) i el N2 atmosfèric.

– Els animals, els fongs i la resta de bacteris poden utilitzar només les formes
orgàniques del nitrogen (aminoàcids i proteïnes).

- Els cianurs, que són comostos quimics que contenen l’anió ciano CN- i
nombrosament toxics, també són generats per un gran nombre de bacteris, fongs i
plantes, com ara les pomes les quals en les seves llavors s’hi pot trovar en
quantitats molt baixes i en alberacocs com altres fruites on com més dolça la fruita
menor quantitat.

RESERVES DEL NITROGEN

La principal reserva de nitrogen és l'atmosfera, que està formada per un 78% de N2.
La resta es troba en el sòl; els sediments dels llacs, rius i oceans; dissolt en les
aigües; i en la biomassa dels organismes vius.

PASSOS DEL CICLE DEL NITROGEN

1. El nitrogen atmosfèric (N2) es converteix en amoníac (NH3) i amoni (NH4)+

mitjançant bacteris fixadors de nitrogen en entorns aquàtics i del sòl,
principalment situats en els noduls de les arrels de les lleguminoses. Aquests Comentado [1]: "bultus" en les arrels on es troben un
seguit de bacteris amb relació de simbiosi amb la
organismes utilitzen nitrogen per sintetitzar les molècules biològiques que lleguminosa
necessiten per sobreviure.
2. El NH3 o (NH4)+ es converteix posteriorment a nitrit i després a nitrats per
bacteris coneguts com a bacteris nitrificants.
3. Les plantes obtenen nitrogen del sòl absorbint nitrats NO3- i nitrat a través
de les seves arrels. El nitrat i l’amoni s’utilitzen per produir compostos
orgànics.
4. El nitrogen en la seva forma orgànica l’obtenen els animals quan
consumeixen plantes o animals.
5. Els descomponedors tornen el NH3 al sòl en descomposar residus sòlids i
matèria morta o en descomposició.
6. Els bacteris nitrificants converteixen el NH3 en nitrit i posteriorment en nitrat.
7. Els bacteris denitrificants converteixen el nitrat en N2 i alliberant el N2 a
l'atmosfera.
Els cianurs, que són comostos quimics que contenen l’anió ciano CN- i nombrosament
toxics (El cianur de sodi (NaCN), el cianur de potassi (KCN), el cianur d'hidrogen (HCN) i el
clorur de cianógeno (CNCI) són letals), també són generats per un gran nombre de
bacteris, fongs i plantes, com ara les pomes les quals en les seves llavors s’hi pot trovar en
quantitats molt baixes i en alberacocs com altres fruites on com més dolça la fruita menor
quantitat.
En poques paraules, el cianur impedeix que les cèl·lules utilitzin oxigen per produir
molècules d'energia . El ió de cianur, CN - , s'uneix a l'àtom de ferro en el citocromo C
oxidasa en les mitocòndries de les cèl·lules. Actua com un inhibidor de l' enzim irreversible,
que impedeix que el citocromo C oxidasa faci el seu treball, que consisteix a transportar
electrons a l'oxigen en la cadena de transport d' electrons de la respiració cel·lular aeròbica.
Sense la capacitat d'utilitzar l'oxigen, les mitocòndries no poden produir l'adenosina trifosfat
(ATP). Els teixits que requereixen aquesta forma d'energia, com ara cèl·lules del cor i
cèl·lules nervioses, gasten ràpidament tota la seva energia i comencen a morir. Quan mori
un nombre suficient de cèl·lules crítiques, moriràs.
Exposició al cianur
El cianur pot utilitzar-se com un agent de verí o agent químic , però la majoria de la gent
està exposada involuntàriament. Algunes maneres d'estar exposades al cianur inclouen:
● menjant mandioca, mongetes, iuca, brots de bambú, sorgo o ametlles
● menjant llavors de poma , cireres, pastissos d'albercoc o pous de préssec
● fumar cigarrets
● crema de plàstic
● cremant carbó
● inhalant el fum d'un incendi de la casa
● L'ingestió de productes basats en acetonitril s'utilitzen per eliminar les ungles
artificials
● beure aigua, menjar menjar, tocar el sòl o inhalar aire que ha estat contaminat
● exposició al rodenticida o a un altre plaguicida que conté cianur
Símptomes immediats
● mal de cap
● mareig
● debilitat
● confusió
● fatiga
● falta de coordinació
Símptomes de dosis més grans o d'exposició més llarga
● baixa pressió arterial
● inconsciència
● convulsions
● ritme cardíac lent
● dany pulmonar
● falla respiratòria
● coma
El cianur injectat o les dosis més baixes de cianur inhalat es poden contrarestar
administrant antídots que desintoxicen el cianur o s'uneixen a ell. Per exemple, la vitamina
B12 natural, hidroxocobalamina, reacciona amb cianur per formar cianocobalamina, que
s'excreta en orina.