Capitol 19.

- De les diverses Espècies de Govern per Institució, i de la successió en el

Poder Sobirà.

FORMES DE GOVERN POSSIBLES Bon govern Mal govern

Govern d’un sol home Monarquia Tirania
Govern d’uns quants Aristocràcia Oligarquia
Govern de tots (popular) Democràcia Anarquia

Sobre el representant
Un poble no pot tenir dos sobirans, però sí representats per a uns fins delimitats per el
sobirà. Si tingués dos sobirans podria suposar la guerra per conflicte d’interessos.
És absurd que un mer representant s’atribueixi el poder sobirà perquè simplement és
un representant del poder sobirà i absolut.
És a dir, un sobirà no és el representant del poble ni el representant del poble ha de
tenir per força el poder sobirà.
Un representant del poble era algú que per mandat del sobirà, portava les opinions i
peticions del poble en aquest sobirà o rei.
I això és una advertiment que fa l’autor perquè aquests representants no es creguin
més del que son.

Avantatges de la Monarquia.- A continuació l’autor fa unes consideracions sobre les

tres formes de govern on veiem que hi troba tots els avantatges a la Monarquia.

Monarquia Aristocràcia i Democràcia

1-Els representants L’interès privat coincideix La prosperitat pública pot no
amb el públic. correspondre’s amb la fortuna
La riquesa, el poder i particular d’algú corrupte o
l’honor del monarca ambiciós.
descansen sobre la
riquesa, poder i reputació
dels súbdits. Ningun rei
pot ser ric i gloriós si els
súbdits son pobres,
desobedients o dèbils per
mantenir una guerra amb
els enemics.
2-Consellers Es potestat del monarca No tothom té dret a donar
de rebre consells de qui consell a l’assemblea i qui el té
vulgui, on vulgui i quan son persones a qui els interessa
vulgui i amb la discreció més la riquesa que el
que vulgui. coneixement. Tampoc
l’assemblea té lloc ni temps per
a rebre consell en secret a causa
de que la compon una gentada.
3-Decisions Les resolucions del Aquí, a la naturalesa humana
monarca només estan individual cal sumar la de la
condicionades per la seva gentada (tots els membres de
 naturalesa humana.
4-Desacords Una persona no pot està
en desacord en sí mateixa
per enveja o interès.
5-Càstigs Un monarca,
(inconvenient) equivocadament, per
desposseir un súbdit per
enriquir un favorit o
adulador
6-Minoria d’edat Caldrà nombrar a un
(inconvenient) representant o assemblea
perquè governin en nom
seu.
Aquí el problema és el de
la competència entre
representants.
Però aquesta competència
no existirà en cas que el
monarca anterior hagi
designat el tutor, per la
qual cosa, el problema ja
no estaria en la
monarquia, sinó en
l’ambició o injustícia que
puguin cometre els súbdits
tutors.
l’assemblea)
Aquí al ser més d’un es pot
donar fàcilment el desacord.
Aquí els aduladors son molts i, a
més, hi ha aduladors de
persones diferents i enfrontats
entre sí, per la qual cosa el
problema s’agreuja.
Aquí, el cas seria el de un
custodes libertatis, -es a dir,
dictadors o protectors de
l’autoritat de l’assemblea, que
son una mena de monarques
temporals que tenen tot
l’exercici del poder per
només .un temps (ex. Els
dictadors romans)

Formes mixtes de poder

1-Monarquies electives.- Els monarques tenen el poder només per un temps. Seria el
cas d’una dictadura (els romans nombraven un dictador amb plens poders i que podia
suspendre drets, per exemple, per afrontar una guerra o revolució).
Encara que, si té dret a escollir successor ja no era electiu sinó que esdevenia
hereditari. Així és clar que si tenia dret a escollir hereu, també és clar que la sobirania
residia en ell.

2-Monarques amb poder limitat.- És el cas d’un país conquerit per un altre, on el país
dominant vol nombrar un rei que conegui els costums del seu poble, per suavitzar llur
dominació. Era el cas del poble romà quan governava Judea la qual estava governada
per un rei i per a ells era una Monarquia. Però aquest havia de rendir comptes i acata
ordres de l’assemblea de Roma. Era una Monarquia no d’un home, sinó d’un poble
sobre un altre poble.
O el cas d’Esparta on el rei tenia el privilegi de comandar l’exèrcit però la sobirania es
trobava en l’Assemblea. I per tant, el govern no era una monarquia sinó una
democràcia o aristocràcia. És clar que aquest rei no era superior a aquells que tenien el
poder de limitar-li les seves funcions. I per tant, la sobirania residia en l’assemblea.
En els dos casos, no serien sobirans, sinó ministres dels sobirans autèntics
Concepte d’eternitat artificial.- Per a conservar la pau, cal crear una eternitat artificial
anomenada dret de successió, perquè la mort del rei o membre de l’assemblea no creï
un buit de poder que acabi en una guerra.

La successió.- No hi ha forma perfecte de govern si el sobirà actual no pot disposar qui

l’ha de succeir.
En una Democràcia, al ser molts, no cal aquest dret de successió.
I en una Aristocràcia, quan algú mor, és l’Assemblea qui té dret i autoritat per a proveir
un nou membre.

Com es produeix la successió en una Monarquia

1. Successió per testament o de “viva voce”.- La paraula hereu, no implica

simplement fills o parents més pròxims, sinó qualsevol persona, que digui que
hi té dret, fent servir el procediment que sigui. Així designaven, per exemple,
els seus successors, els emperadors romans.
2. Per costum.- Quan falta testament o paraules expresses, es recorre al costum.
Normalment El més proper dels parents masculins (però també podria ser dels
parents femenins o d’ambdós sexes, si fos costum d’aquell lloc).
3. Allà on no existeix costum, ni ha precedit testament cal considerar el següent:
a. La voluntat del monarca és que el govern segueixi sent una Monarquia
b. Que el succeeix, preferentment, un fill seu, mascle o femella i entre els
dos sexes, preferència pel mascle, perquè son més aptes davant d’actes
de valor i perill.
c. Si no té fills, millor un germà o el més proper en sang, que no pas un
estrany
d. Un estrany, sempre serà mirat en desconfiança pels seus súbdits.
(aquesta és la raó per la qual els romans, quan conquerien una nació,
per a fer el govern més tolerable, agafaven homes preeminents
d’aquella nació i els feien reis o els portaven al Senat els hi donaven
càrrecs importants dins la ciutat de Roma)
e. Matrimoni amb un estrany.- En canvi un estrany que ha accedit al tron
per matrimoni, és considera legítim i tolerable per a tothom.