LA NUTRICIÓ EN ELS ANIMALS II:

TRANSPORT DE SUBSTÀNCIES:

En els animals més senzills com porífers el mitja de transport es el liquid extracelular en
els més complexos està format per un fluid conductes i un mecanisme propulsor.

Líquids circulants:
Encarregats de transportar els gasos.
- Tipus de líquids circulants:
- Hidrolimfa: Propia de equinoderms, composició similar a la de l’aigua de
mar i manca de molècules transportadores de gasos, la funció es el
transport de nutrients i de rebuig metabòlics.
- Hemolimfa: Pròpia de molts invertebrats, en els mol·luscs i artròpodes
conte un pigment respiratori hemocianina.
- Sang: Vertebrats i aelids, pigment respiratori hemoglobina anèl·lids
hemeritrina.
- Limfa: Exclusiva dels vertebrats, composició similar al plasma sanguíneo
conté lípids i leucocits.
Conductes o vasos:
- Vasos sanguinis: Conductes pels cuals es mouen els líquid circulants.
→ Artèries: Porten la sang desde el cor fins els teixits, parets dures i elàstiques.
→ Venes
→ Capil·lars
- Vasos limfàtics: Xarxa al llarg del seu recorregut travessen els ganglis limfàtics,
en el cual se situen els limfòcits hi conclouen la maduració.
En els mamífers toda la linfa se agrupa en 2 que desemboquen en el sistema sanguini:
- Vasos de les extremitats inferiors de les vellositats intestinals vasos quilífers vas
major limfàtic conducte toràcic.
- Vasos limfàtics regió superior dreta del cos s’agrupen en una gran vena limfàtica
o conducte limfàtic dret.
Mecanisme propulsor:
Tots els animals necessiten un mecanisme de bombeig que asseguri el desplaçament
del fluid. Es pot deure als moviments corporals originats per la musculatura o la
existencia d’un òrgan impulsor.
- Tipus de cors:
→ Tubulars: Típica dels artrópodes.
→ Accessoris: Propi de moluscos cefalopodes peixos i s’encarrega d’accelerar la
circulació en una zona determinada.
→ Septats: Moluscos i en vertebrats amb aurícules i ventricles.
 MODELS DE SISTEMES CIRCULATORIS:
Sistemes oberts i tancats:

- Oberts: Fluids circulants banyen directament totes les cèl·lules de l'organisme o

bé discorren per vasos que s’obren finalment a les cavitats corporals que banyen
els teixits. Artrópodes e moluscos.
- Tancats: Fluids circulants van per l’interior de vasos circulatoris que recorren tot
l’organisme, els nutrients i els gasos passen per difusió a través dels capil·lars.
- Simple: Unic circuit, liquid circulant passa una sola vegada pel cor, la sang
oxigenada mescla no oxigenada que procedeix dels teixits açò disminueix
l'eficàcia del sistema.
- Doble: Sang passa dues vegades pel cor
- Menor/pulmonar: La sang desoxigenada surt del cor va als
pulmons i retorna al cor oxigenada.
- Major/sistemàtica: La sang oxigenada surt del cor cap als teixits
on cedeix l’oxigen i carregada de CO2 i subs de rebuig torna al cor.

Aparells d’invertebrats:
Porífers cnidaris platihelmints i nematodes manquen d’aquest.

Invertebrats Obert Simple Líquid Posició Cor

Tancat Doble circulant Nº vasos
Pigment

An·nèlids Tancat Simple Sang Dorsal/ventral 5 parells de cors auxiliars

Hemetrina Vasos laterals

Artròpodes Obert Simple Hemolimfa Dorsal Tubular

Hemocianina No cors auxiliars ni
ventricules o aurícules.

Mol·luscs Tancat Doble Hemolimfa Venes artèries Septat

cefalòpodes Hemocianina capil·lars 2 cors auxiliars a nivell de
sanguinis. les brànquies.
Aortes i venes 2/4 aurícules
cabes 1 ventricle

No Obert Doble Hemolimfa Variables Septat

cefalòpodes Hemocianina No cors auxiliars
1-2 aurícules (atris)
1 ventricle

Aparells dels vertebrats:

Vertebrats Circulació Simple Completa Liquid circulant i Cor
tancada? Doble Incompleta partícules

Amfibis Sí Doble Incompleta Sang/hemoglobina Septat pero no

completament
2 aurícules
1 ventricle

Rèptils Sí Doble Incompleta Sang/hemoglobina Septat pero no

completament
2 aurícules
1 ventricle

Cocodrilians Sí Doble Completa Sang/hemoglobina /

Mamífers Sí Doble Completa Sang/hemoglobina 2 aurícules/ventricles

No mescla de sang
ox i desox

Aus Sí Doble Completa Sang/hemoglobina 2 aurícules/ventricles

No mescla de sang
ox i desox

Peixos Sí Simple / Sang/hemoglobina 1 aurícula/ventricle

Funcionament del cor en els mamífers:

Contracció rítmica o batec amb sístole i diastole
- Cicle cardíac:
Cicle continu
- Etapes del cicle cardíac:
- Sístole auricular:
La sang passa per les vàlvules mitral i tricúspide cap als ventricles les válvules
semilunars estan tancades.
- Sistole ventricular:
Quan la sang ha arribat als ventricles aquests es contrauen vàlvules mitral i
tricuspide es tanquen i la sang no pot retornar a les aurícules, s’obren les vàlvules
semilunars i la sang surt dels ventricles, obertura passiva degut al augment se
pressió (pols arterial).
- Diástole general:
Tant les auricules com els ventricles estan relaxats i expandits, les valvules
s’obren i la sang passa de les auricules als ventricles una nova sistole auricular
impulsa la sang restant en les auricules dels ventricles es terminen d’omplir i el
cicle es tanca.

ELS MODELS D’APARELLS EXCRETORS:

Productes de rebuig en els animals:
- Productes no nitrogenats:
→Diòxid de carboni - respiració
→Aigua - aparell excretor pell i expiració
→Sals minerals - orina i suor

- Productes nitrogenats:
Precedeixen del metabolisme dels aminoácids i dels acids nucleics
→Amonitèlics: Producte d’excreció es l'amoníac, gran toxicitat disposar de
suficient quantitat d’aigua per diluir-la. Peixos
→Uricotèlics: Producte d’excreció es l'àcid úric, toxicitat baixa es poden
acumular temporalment animals en ambients secs com insectes i la majoria de
les aus, rèptils l’orina quasi sólida.
→Ureotèlics: Producte d’excreció es la urea, menys tòxica requereix menor
quantitat d’aigua excreció, amfibis, rèptils quelonis i mamífers.

Òrgans excretors invertebrats:

Porífers I cnidaris no disposen d'òrgans especialitzats en l’excreció. La resta de
vertebrats desenvolupat estructures anatòmiques especialitzades.

Protonefridis Platihelmints i nematodes

Metanefridis Anelids i moluscos

Tubs de Maphigi Insectes

Glàndules verdes Crustacis

Òrgans excretors dels vertebrats:

Són els ronyons formats per un conjunt d’unitats denominades nefrons.

- Nefró:
→ Corpuscle renal: en el cual es produeix la filtració del líquid plasmàtic sanguini.
→ Tub contornejat: Longitud variable processos de reabsorció i eliminació activa de
soluts.
Túbuls de diversos nefrons es reuneixen i desemboquen al uréter
En les aus , l’uréter vessa a l'exterior a través de la cloaca i en els rèptils i mamífers
desemboca en la bufeta urinària acumula l’orina per la posterior eliminació.

- Dels mamífers
Format per:

Corpuscle de Malpighi Glomèrul Cápsula de Bowman

format per →

Túbul contornejat format Tub contornejat Nansa de Henle

per→ -Proximal
-Distal

- Ronyons

Càpsula renal: Capa més externa

Medul·la: Color més clar

Pelvis renal: Constitueix una zona de tubs que recullen

la orina

Formació de l’orina:
Orina es un líquid format per aigua i substàncies de rebuig i es produeix en els nefrons.

- Etapes de la formació de l’orina:

● Filtració:
La sang que circula pels capil·lars es filtrada al interior de la cápsula de Bowman.j
● Reabsorció:
Recuperació de subs. útils passen de nou a la sang.
● Secreció:
Pas de subs com ions potassi i hidrogen i d’alguns fármacs de la sang i té lloc en el tub
distal.
L’orina formada passa als tubs col·lectors i d’aquests al ureteres després a la bufeta
emmagatzema fins a ser expulsada per la uretra

- Regulació de la concentració de l’orina:

No es solament un mecanisme d'expulsió via de regulació del medi intern variacions que
es compensen amb eliminació d’orina més o menys concentrada, per això no és sempre
igual.
La concentració depèn de el grau d’absorció d’aigua en el nefró regulat per vasopresina
es segregada per la hipòfisi en funció de la inf. que rep sobre la concentració del medi
intern.
En arribar al ronyó la vasopresina aumenta la permeabilitat de l’aigua del nefró qual
cosa es reabsorbeix.

Altres òrgans excretors de vertebrats:

Glándules sudoríparas Mamífers eliminar subs de rebuig regular
la temp corporal mitjançant evaporació de
la suor.

Fetge Principal organ d’excrecio de subs q no

son eliminades pel ronyó per exemple
pigments biliars eliminats pel fetge
mitjançant bilis