GESTIÓ DEL TEMPS EN

CENTRES SANITARIS

1
ÍNDEX
TEMA 2 – PRINCIPIS SOBRE EL TEMPS
1. La delegació
2. Lleis sobre el temps
2.1 Llei de Parkinson
2.2 Llei de Pareto
2.3 El criteri ABC
2.4 Llei de Murphy
2.5 Llei de Swoboda o dels ritmes biològics
2.6 Llei de Carlson
2.7. Llei de Illich o de rendiments decreixents
2.8 Llei de Fraisse o de la dimensió subjectiva del temps

BIBLIOGRAFIA

2
TEMA 2. PRINCIPIS SOBRE EL TEMPS

3
1. La delegació
 Una gestió adequada del temps requereix practicar la
delegació, que consisteix a concedir a una altra persona la
facultat o el poder de dur a terme tasques que són pròpies,
proporcionant-li un grau d’autonomia però conservant la
responsabilitat final del resultat.
 Una delegació proporciona beneficis a qui delega, en forma de
temps addicional, i a qui du a terme la tasca, en forma de
desenvolupament competencial.
 No totes les tasques són delegables, per la qual cosa cal
reconèixer les feines que es poden derivar a terceres
persones i les feines que són responsabilitats específiques
d’uns determinats llocs de treball.

4
1. La delegació
 La delegació permet:
- Reduir el temps d’execució de les feines i poder dedicar
temps a la planificació de les tasques pròpies i dels
col·laboradors.
- Disposar de més temps per dedicar-lo a assumptes
importants, vinculats a les responsabilitats del propi lloc de
treball.
- Centrar-se en els temes prioritaris.
- Reduir la tensió o l’estrès, resultat d’estar ocupat en moltes
activitats.
- Millorar l’eficàcia de la tasca que es du a terme.
- Complir els terminis previstos.

5
1. La delegació
1.2 La metodologia de la delegació

La metodologia de la delegació inclou una sèrie de fases:

 Traspassar a un col·laborador l’encàrrec de dur a terme una

tasca.
 Seleccionar de manera adequada la persona.
 Proporcionar la instrucció necessària.
 Concedir l’autoritat i la llibertat necessàries.
 Mantenir la responsabilitat final del resultat.
 Controlar el procés i els resultats del treball encarregat.

6
2. Lleis sobre el temps
 El temps flueix de forma inexorable en un sol sentit: avança
sense aturador. Existeix, però, la percepció que a vegades
passa ràpid i en d’altres ocasions més lent. La realitat és que el
temps té una cadència uniforme: el mateix espai entre segon i
segon. Aquesta sensació subjectiva és una resposta evident de
l’ús i la gestió que fem del nostre temps.

 Hi ha alguns principis sobre el temps, bastant plausibles i

empírics, que ens poden aproximar a la comprensió de les
percepcions esmentades:

7
2. Lleis sobre el temps
2.1. Llei de Parkinson

“Si disposem de molt temps, trigarem molt a fer una tasca; i si per
contra, disposem de poc temps, trigarem poc a fer-la”.

 Qualsevol feina es dilata indefinidament fins a arribar a ocupar

la totalitat del temps disponible per efectuar-la completament.
Si disposem, per exemple, d’una hora per fer alguna cosa,
segur que la ocuparem… i encara ens mancarà temps. És a dir,
quan no ens imposen o auto-imposem dates límit, tendim a
ocupar tot el temps del que disposem per a realitzar una tasca
i no utilitzem el temps que realment requereix la realització
d’aquesta. Hem de recordar que els límits del temps els hem
de posar cadascú de nosaltres.

8
2. Lleis sobre el temps
2.1. Llei de Parkinson

Aquesta llei es basa en:

 el temps invertit en una feina varia en funció del temps
disponible.
 Les tasques s’expandeixen o es comprimeixen segons el temps
de què disposem per fer-les.

Per rendibilitzar el temps invertit en les nostres tasques:

 Cal establir els terminis de temps en funció del temps necessari
i no en funció del temps disponible.
 Fixar els terminis de venciment, les dates límit, etc.

9
2. Lleis sobre el temps
2.2. Llei de Pareto
 El 80% del temps de treball d’una persona contribueix
habitualment al 20% dels resultats. A la inversa, per assolir el
80% dels nostres objectius, emprem només un 20% del temps.
 El que és essencial absorbeix poc temps; el que és accessori
molt, en una proporció de 20/80.

Accions Resultats

10
2. Lleis sobre el temps
2.2. Llei de Pareto
 La proporció 20/80 varia segons els casos i les circumstàncies,
però hi ha una constant: les activitats que produeixen
rendibilitat o benefici se solen fer en poc temps, mentre que
les que consumeixen més temps solen ser activitats poc
productives.

 Per aconseguir concentrar el nostre temps en les tasques

productives hem de:
- Distingir el que és essencial del que és accessori, és a dir, les
activitats estratègiques de les menys importants.
- Reservar temps per a aquestes tasques essencials i restar-lo
de les accessòries.

11
2. Lleis sobre el temps
2.3. El criteri ABC
 El criteri ABC recorda que una petita part del temps de
treball produeix la major part dels resultats:
◦ El 15% de les activitats origina el 65% dels resultats. (Grup A).
◦ El 20% de les activitats origina el 20% dels resultats. (Grup B).
◦ El 65% restant de les activitats només aporta el 15% dels resultats que
falten. (Grup C).
 Òbviament, les activitats del Grup A han de rebre prioritat
absoluta, mentre que moltes de les activitats del Grup C s’han
de delegar o eliminar. TEMPS

RESULTATS

12
2. Lleis sobre el temps
2.4. Llei de Murphy
 «Res és tant senzill com sembla»: no hem de fiar-nos de les
nostres impressions i hem de mesurar de manera objectiva els
temps que ens porta la realització de diferents tasques, tenint
en compte la seva complexitat objectiva.
 «Tot requereix més temps del que es pensava en un principi»: ens
hem de posar terminis per completar les tasques, la qual cosa
exigeix fer una bona planificació i programació.
 «Si alguna cosa pot fallar, acabarà fallant i segur que en el pitjor
moment»: la importància de fer les coses al més aviat possible,
no deixar-ho per a l'últim moment i deixar espais de temps per
a imprevistos.

13
2. Lleis sobre el temps
2.5. Llei de Swoboda o dels ritmes biològics
“Cada persona està sotmesa a múltiples ritmes biològics que han de
ser tinguts en compte a l’hora de programar les activitats”.

 Estem acostumats a programar les nostres activitats a

qualsevol hora del dia, segons el nostre temps, o fins i tot el
dels altres. Però tots sabem que no responem igual a totes les
hores del dia.
 El que hem de fer és planificar-les segons els nostres ritmes.
Uns som més productius a primera hora del matí, uns altres a
la tarda, uns altres són aus nocturnes. L'important és reservar-
nos aquestes hores on el nostre rendiment és major per
realitzar les tasques que ens requereixin més energia.

14
2. Lleis sobre el temps
2.6. Llei de Carlson
 Tota feina interrompuda és menys eficaç i consumeix més
temps que si es duu a terme d’una manera continuada. Iniciar
una activitat requereix esforç. Deixar-la interrompuda i
reprendre-la encara costa més. Haurem de posar-nos en
antecedents, tornar a agafar el ritme. És el que sol passar
després de dinar, els dilluns al matí o després de les vacances
(síndrome postvacances).

15
2. Lleis sobre el temps
2.7. Llei de Illich o de rendiments decreixents
 A mesura que passa el temps la productivitat disminueix. La
capacitat de concentració és inversament proporcional al pas
del temps. No podem treballar més enllà d’un determinat
temps, el nostre organisme té limitacions, les hem de conèixer
i, per descomptat, respectar-les.

16
2. Lleis sobre el temps
2.8. Llei de Fraisse o de la dimensió subjectiva del temps

 El temps té una dimensió objectiva i una dimensió subjectiva o

psicològica, que està en funció de l’interès que es té per
l’activitat exercida. Podríem dir que sempre trobarem temps
per a allò que ens motiva, ens agrada i ens il·lusiona. I al
contrari, sempre mirarem cap a una altra banda quan hàgim
d’iniciar tasques que ens avorreixen o bé ens vénen obligades.

17
Bibliografia
 M. Hochheiser, R. Administre su tiempo eficazmente. Barcelona: Gestión
2000. (2004).
 Acosta Vera, J.M. Gestión eficaz del tiempo y control del estrés. Madrid:
ESIC Editorial. (2009).
 Acosta Vera, J.M. Uso eficaz del tiempo. Ed. Gestión. (2000).
 Membrado Martínez, J. Metodologías avanzadas para la planificación y
mejora. Ediciones Días de Santos. (2007).
 Davidson, J. La gestión del tiempo. Pearson Educación. Madrid. (2000).
 Casado Esquius, Ll. Aprender a organizar el tiempo. Ed. Paidós. (2002).
 Ménard, J.D. Cómo organizar el tiempo en la vida personal y profesional.
Barcelona: Larousse. (2004).

18
FINAL TEMA 2
Gracies per la participació

19