1r D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

SESSIÓ 1 PER A EDUCACIÓ FÍSICA:

“TOTS I TOTES SOM

EL PAU”
JUSTIFICACIÓ OBJECTIUS

L’assetjament escolar és un tipus de violència entre iguals que emer-

• Identificar situacions d’assetjament escolar o
geix i es manté en el si del grup. Aquest tipus d’assetjament també
bullying.
s’anomena bullying. L’agressor o agressora realitza una acció nega-
tiva amb una intencionalitat de fer mal, exercint el seu poder físic,
• Conèixer els rols dels implicats en bullying.
psicològic o social, mentre que la víctima es troba aïllada i indefensa
davant d’una situació que es repeteix en el temps i que és mantingu-
• Evitar el manteniment de situacions de
da en silenci pels espectadors.
bullying

En el bullying es poden distingir diferents rols. La víctima se sent cada

vegada més sola i més afectada per aquest conjunt de conductes
agressives que rep. Així, la víctima ho és perquè un estudiant, o un
grup, decideix actuar contra ella: són l’agressor o agressors. Però nor-
malment aquests no actuen en solitari, hi ha altres estudiants que ho
saben: són els espectadors. Depenent del comportament d’aquests
últims, l’assetjament pot ser una cosa passatgera o organitzar-se en
una dinàmica que va a més, que aguditza el problema. No és una
cosa puntual, sinó una dinàmica sostinguda en el temps.

Analitzarem ara les principals característiques de l’assetjament esco-

lar i els diferents rols, per tal de conscienciar l’alumnat des dels pri-
mers cursos de primària de la necessitat de saber identificar aquestes
situacions i poder-ne evitar el manteniment.

PROGRAMA Sessions
23 SESSIÓ 1 PER A EDUCACIÓ FÍSICA:
CONTRA EL BULLYING: 1r d’Educació Primària “Tots i totes som el Pau”
RECURSOS NECESSARIS
• Pals, obstacles de diferents tipus i un circuit dissenyat prèviament pel mestre, en un espai obert com ara el pati o el gimnàs on es pugui
reproduir el conte motor que expliquem tot seguit.

• “Tots som el Pau”: conte motor.

DESENVOLUPAMENT

Ens situem 10 min

Conclusió és que poden pasar coses que no fan una bona convivència.

El docent realitzarà la distribució de rols, l’explicació i organització de la sessió. Per al desenvolupament i representació del conte motor
(una adaptació del cas del Pau, que els alumnes han vist en la sessió anterior de tutoria, per a espais oberts, el gimnàs o el pati) la major
part del grup farà de Pau, 5 alumnes representaran el suposat assetjador i els seus acompanyants, 5 alumnes actuaran com a obser-
vadors passius i 3 alumnes representaran l’alumnat que ajuda. És important que es desenvolupin aspectes de tipus motor, però també
posar l’accent en l’expressió corporal i emocional.

El docent pot encapçalar les accions del grup que representi el Pau, mentre que l’alumnat dels altres rols es pot distribuir en llocs estra-
tègics prèviament establerts.

Entrem en acció i reflexionem plegats 25 min

L’alumnat anirà reproduint la història que el docent anirà narrant en funció del rol que s’hagi assignat a cadascú:

“Tots i totes som el pau”

(En cursiva apareix el text que ha de llegir/interpretar el docent; entre parèntesis el que
haurien de representar els alumnes; si no se’ls acut a ells sols, el docent ha d’orientar-los).

El Pau és un nen de 6 anys que aquest curs s’ha incorporat a un nou grup de nens i
nenes de 1r d’Educació Primària. És molt prim i tirant a baixet. Des que ha entrat a l’escola
sembla que no ha connectat amb la resta d’alumnes.

Al pati gairebé sempre està sol, normalment s’asseu a les graderies del camp de futbol,
i sembla que s’entreté menjant-se l’entrepà i veient com juguen els altres
(els nens i nenes van cap a les graderies i hi seuen).

Al principi alguns companys van intentar animar-lo a jugar (es tracta de l’alumnat que ajuda,
i el Pau es posa més content), però deu ser molt tímid i no s’acabava de decidir.

PROGRAMA Sessions
24 SESSIÓ 1 PER A EDUCACIÓ FÍSICA:
CONTRA EL BULLYING: 1r d’Educació Primària “Tots i totes som el Pau”
 El problema és que alguns nois de la classe, en concret el Joan i els seus dos millors amics,
solen burlar-se del Pau (el Pau es torna a posar trist, percep que arriben els seus assetjadors
i surt fugint el més lluny que pot).

El Pau se sent atemorit (el grup torna a unir-se al centre del pati o del gimnàs. El Pau comença a
fugir dels seus assetjadors, i en la fugida es toparà amb una sèrie d’obstacles. Es poden fer
servir pals a terra per marcar un petit circuit, i que la resta del grup d’alumnes, en aquest cas
observadors passius i assetjadors, se situïn en punts estratègics on els indiqui el mestre).

El Pau passa el seu dia a dia superant molts obstacles (passa pel grup d’observadors passius que,
al seu pas i malgrat la seva por, es mantenen immòbils, l’ignoren, no fan res per ajudar-lo).
Segueix evitant dificultats i cada vegada se sent més trist (quan es torni a trobar el grup d’assetjadors,
haurà de fer un gran esprint per evitar-los). En aquest moment se sent molt petit, avergonyit
(ha de caminar els següents metres ajupit), i se sent cansat. Diu que comença a sentir-se malament
pels comentaris, que només li passa a ell, que ara ja l’insulten diverses vegades per setmana.

El Pau s’aixeca (els alumnes que fan de Pau s’aixequen). Es troba amb un grup de nois i noies
que han decidit ajudar-lo (es troba amb el grup d’alumnat que ajuda). El Pau es posa molt
content (se’n va corrents cap al professor, perquè el grup de companys i companyes l’animen a
explicar-ho). Toca el professor per cridar la seva atenció (acompanyat de l’alumnat que ajuda, es
dirigeix de nou al grup d’assetjadors, s’hi encara i els fa front, tot evitant el contacte físic).

(La història pot acabar amb el Pau tornant a córrer cap a les graderies, aquesta vegada acompanyat
del grup d’ajudants. La resta dels companys i companyes victoregen els ajudants i els aclamen).

La història es pot repetir diverses vegades de manera que l’alumnat passi pels diferents rols establerts i pugui experimentar les diferents
sensacions. D’aquesta manera s’aconsegueix una reflexió més rica des de les diferents perspectives.

En finalitzar cada repetició, el docent farà una petita reflexió sobre la història d’en Pau.

Entrem en acció...
De vegades, el desenvolupament complet de la sessió es pot allargar més de 55 minuts. El docent pot decidir entre una d’aquestes opcions:
• 1r Dividir la sessió en 2 dies
• 2n Prioritzar de la següent manera: Només realitzar el conte motor un cop i passar a l’activitat d’Això és bullying?. Després, fer-ne la reflexió.
Si hi queda temps, repetir el conte motor canviant els papers i tornar a realitzar la reflexió en grup.
IMPORTANT! en qualsevol cas, s’ha de reservar temps per a “Què he après?”

Això és bullying?

Aquesta activitat dona suport a la que ja han desenvolupat a la primera sessió de tutoria.

Diferenciar situacions de bullying d’altres situacions que no ho són. Per a això demanarem als alumnes que se situïn en una línia,
i tot seguit, el docent dirà una situació que pot ser o no ser bullying. Si és bullying, els alumnes hauran de córrer cap a la dreta fins a la
marca que hagi senyalat el docent. Si no és bullying, hauran de córrer cap a la marca de l’esquerra que hagi senyalat el docent (el docent
pot posar a terra unes marques de sí o no perquè els alumnes trobin més fàcilment la direcció cap a la que han de córrer). És important
assenyalar que no es pot començar a córrer fins que no s’expliqui completament la situació.

PROGRAMA Sessions
25 SESSIÓ 1 PER A EDUCACIÓ FÍSICA:
CONTRA EL BULLYING: 1r d’Educació Primària “Tots i totes som el Pau”
Les situacions que pot presentar són les següents: pot modificar-les al seu criteri, tenint en compte que en les situacions de bullying
s’han de presentar les tres característiques simultàniament: repetició, intencionalitat i desequilibri de poder.

SITUACIONS DE BULLYING: SITUACIONS DE NO BULLYING:

• Un grup de nois i noies no vol ajuntar-se mai amb una noia, • Un dia una nena colpeja un altre nen sense voler.
ni volen que treballi amb ells quan ho diu el professor.
A més, intenten que els altres nens de la classe • Un nen no ha estat escollit per jugar al futbol perquè ja
no s’ajuntin amb ell. n’hi havia bastants per fer els dos equips.

• Tots els dies les nenes i els nens d’una classe es riuen • Dues nenes es barallen a classe perquè volen el mateix aro.
del calçat d’un altre nen.

• Un nen pren tots els retoladors nous a un altre nen

sempre que els porta.

• Quan un nen passa pel passadís, uns altres nens sempre

li donen clatellots i li fan la traveta.

Per il·lustrar aquestes situacions, també pots fer servir les vinyetes que trobaràs al final

Compartim les nostres experiències 10 min

La sessió hauria d’acabar amb una pluja d’idees en gran grup en la qual l’alumnat exposi com s’ha sentit participant en cadascun dels
rols establerts.

Què he après? 5 min

El docent farà una reflexió final de la sessió recollint les aportacions dels seus alumnes i emfatitzant els següents apartats (aquesta
reflexió emfatitza el mateix que han tractat en la sessió prèvia de tutoria):

• L’assetjament escolar o bullying és una situació injusta en què un alumne o grup d’alumnes insulta, es burla o deixa de banda
sempre el mateix noi o noia durant molt de temps.

• Aquesta situació fa que el noi o noia assetjats se sentin malament, tristos i aïllats, fins i tot que ja no vulguin venir a l’escola.

• El grup de nens i nenes de l’aula hem de tractar que aquest tipus de situacions no succeeixi: cal acompanyar aquells nois i noies
que se sentin sols. Sempre hi ha alguna cosa que pot ser positiva en els altres, hem de mirar de conèixer-los i, en tot cas, comentar
amb el mestre o mestra aquelles situacions que ens semblin injustes.

PROGRAMA Sessions
26 SESSIÓ 1 PER A EDUCACIÓ FÍSICA:
CONTRA EL BULLYING: 1r d’Educació Primària “Tots i totes som el Pau”
 “ANNEXOS IMPRIMIBLES I EDITABLES”
Annex: Situacions

CADA DIA S’ASSEU SOL/A A L’HORA DEL PATI.

NINGÚ VOL JUGAR AMB ELL/A.
ELS COMPANYS/ES PARLEN MALAMENT D’ELL/A.

LA TÀNIA S’AMAGA DELS SEUS COMPANYS.

TOTS ELS DIES LI PRENEN L’ENTREPÀ O
ES RIUEN D’ELLA.
PREFEREIX ESTAR SOLA.

QUAN VA COMENÇAR EL CURS ELS SEUS

COMPANYS LI VAN POSAR UN MALNOM.
A ELL/A NO LI AGRADA, LI FA PLORAR.
SEMPRE L’ANOMENEN AIXÍ.

SEMPRE SÓN ELS MATEIXOS NENS ELS

QUE MOLESTEN L’ANDREU.
NO SAP QUÈ FER, SE SENT TRIST I ENFADAT.
NO ÉS CAPAÇ DE DIR PROU, LI FA POR.

PROGRAMA Sessions
27 ANNEXOS IMPRIMIBLES
CONTRA EL BULLYING: 1r d’Educació Primària
 L’EUGENI ÉS MOLT AMIC DE LA MAICA.
NO SÉ QUÈ LI HA PASSAT AVUI, LI HA
ESTIRAT ELS CABELLS I LA MAICA HA PLORAT.
SEGUR QUE DEMÀ SÓN UNA ALTRA
VEGADA AMICS.

L’ANNA I LA JESSICA ESTAN INSUPORTABLES.

TOT EL DIA S’HAN ESTAT BARALLANT
PER XIMPLERIES.
ARA VOLEN TOTES DUES LA MATEIXA JOGUINA,
SEGUR QUE L’ACABEN TRENCANT PERQUÈ
TOTES DUES SÓN IGUAL DE FORTES.

A EN JOAN I LA SILVANA NO ELS HAN

CONVIDAT A L’ANIVERSARI DEL CARLES.
TOTS DOS ESTAN MOLT TRISTOS.

PROGRAMA Sessions
28 ANNEXOS IMPRIMIBLES
CONTRA EL BULLYING: 1r d’Educació Primària