Guia Didactica. Unitat 07 - Llengua Catalana I Literatura 1 ESO Teide PDF

1 ESO
Llengua catalana i Literatura
unitat 7
Text actualitzat
d’acord amb la nova
normativa de l’IEC
(2016)
Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 1 08/02/17 10:47

l i b re
s d el l
l u cion . 3
S o pàg
B lo c
sd s e l
c i o n
Solu ’activitat
d . 29
p à g s
Fitxe
ió i expressió
Comprens
xi. Atreveix-t’hi
Morfosinta
x i. C o m p rova-ho
M orfosinta
orals
Activitats
Prova
o
mprova-h
dictat. Co
Avalua’t i
eveix-t’hi
dictat. Atr
Avalua’t i
itxe s
e s f
s d el
l u c i on . 49
So p à g

Solucions del llibre

La pàgina convida els

aprenents a recompondre
els enunciats que
constitueixen l’índex de
la unitat. Si a més
responen la segona part
de l’enunciat, el
professorat disposarà
d’una informació
important de cara a
prioritzar continguts, si
ho considera pertinent.
La resolució d’aquesta
primera pàgina d’unitat
pot fer-se individualment,
en parelles, petit grup o
gran grup. Insistim en la
importància de proposar
procediments diferents
per tal de complir amb la
finalitat de la pàgina, que
és donar un cop d’ull a la
unitat a fi de conèixer el
treball que s’hi proposa.
• Llegir d’un cop d’ull.

• Seleccionar informació.

Remena la unitat i... recompon els
enunciats d’aquest índex. Indica els dos que
consideris més fàcils i els dos més difícils.
7
Italo Cal tent. El ller ine xis cava vIno.
dic El cioanri
nició La defi
nari ticle de diccio L’ar
pus de dic cionaris Ti
nims Hipò
Hi nims però
prop El tit sen figu tit pi i el sen rat
sèmia no Mo
Idees
li sèmia Po
Zoom
nímia Ho mo
Competències
natges L’ac vel·la i Perso temps ció bàsiques
no el l’espai La i me el rit
Vídeo
tències bàsi Pro com va ques pe
Remissions a fitxes
Remissions al bloc
Portadella de la unitat
Italo Calvino, El cavaller inexistent
El diccionari
La definició
L’article de diccionari
Tipus de diccionaris
Hipònims
Hiperònims
El sentit propi i el sentit figurat
Monosèmia
Polisèmia
Homonímia
La novel·la. L’acció i el ritme. El temps i
l’espai. Personatges
Competències bàsiques. Prova.
Es considera de resposta oberta la segona

part de l’enunciat del llibre.

Imagina’t l’escena: una fila llarguíssima de cavallers muntats a cavall, vestits
amb l’armadura de combat, sota un sol de justícia i esperant que el rei passi revista.
I que davant de cada cavaller, el rei faci la mateixa pregunta fins que, al final de
Tot i que en aquesta tot de la fila, trobi un cavaller que no existeix. T’ho imagines?
primera doble pàgina de
la unitat hi apareixen
sempre els mateixos
elements, és important
El cavaller inexistent 7
que el treball que s’hi

plantegi respongui a
estratègies diferents de
lectura. És a dir, 8
enumerem unes quantes L’exèrcit de França era arrenglerat sota les verme- quines d’assetjament. Vencedor del pagà Ferabraç,
possibilitats a l’hora de lles muralles de París. Carlemany havia de passar revis- per la gràcia de Déu i la glòria de Carles, rei dels
ta als paladins1. Feia més de tres hores que eren allà; francs!
presentar la lectura inicial
feia calor; era una tarda de començament d’estiu, –Molt bé, magnífic vienès –deia Carlemany, i
de la unitat: 5 una mica tapada, núvol; dins les armadures bullien 40 als oficials del seguici:– Estan prims, aquests cavalls; 8
– lectura individual i en com en unes peroles a foc lent. No se sap si algun augmenteu-los la civada.
silenci; en aquella fila immòbil de cavallers havia ja perdut els I continuava endavant:
– lectura en veu alta per sentits o s’havia abaltit2, però de tota manera l’arma- –I qui sou vós, paladí de França? –repetia, sem-
part del professorat; dura els aguantava tots drets a la sella3. De sobte, tres pre amb la mateixa cadència: «tarà-tatà tatarà-tata-
– lectura en veu alta per 10 tocs de trompa: els plomalls de les cimeres se somo- 45 ra...». 9
part d’alguns aprenents; gueren4 en l’aire quiet com per una bufada de vent, i –Bernat de Montpeller, senyor! Vencedor de
callà de seguida aquella mena de bramul5 marí que Brunamon i Galifern.
– en textos dialogats,
fins aleshores s’havia sentit: eren, es veu, els roncs –Bella ciutat, Montpeller! Ciutat de dones be-
lectura expressiva i en dels guerrers enfosquits pels gorjals6 metàl·lics dels lles! –I al seguici:– A veure si el pugem de grau.
veu alta després d’haver 15 cascos. Finalment, van albirar7 Carlemany, avançant 50 Totes aquestes coses, dites pel rei, són agrada- 9
repartit papers entre per allà baix, sobre un cavall que semblava més gros bles, però era sempre la mateixa tornada de feia anys.
l’alumnat; que els corrents, amb la barba sobre el pit, les mans –I qui sou vós, amb aquesta ensenya que co-
– lectura individual i en al pom de la sella. De regnar i batallar, de batallar i nec?
silenci condicionada per regnar, tant i tant, semblava una mica envellit, des de Coneixia tothom per les armes que portaven a
l’acompliment de les 20 l’última vegada que aquells guerrers l’havien vist. 55 l’escut, sense necessitat que li diguessin res, però l’ús
Aturava el cavall davant cada oficial i es tomba- manava que fossin ells els qui descobrissin el nom i
activitats de comprensió
va per mirar-lo de dalt a baix: la cara. Potser perquè, si no, algú, tenint coses millors
i expressió; –I qui sou vós, paladí de França? a fer que prendre part a la revista, hi hauria pogut
– lectura individual i –Salomó de Bretanya, senyor! –contestava l’al- enviar la seva armadura amb un altre a dins.
silenciosa però 25 tre a tota veu, alçant la visera i descobrint el rostre 60 [...]
condicionada a un acalorat; i hi afegia alguna informació pràctica, com –I vós?
temps límit: 5 minuts, ara això:– Cinc mil cavallers, tres mil cinc-cents sol- El rei havia arribat al davant d’un cavaller amb
per exemple; dats de peu, mil vuit-cents servidors, cinc anys de una armadura tota blanca; solament una ratlleta ne-
- etc. campanya. gra seguia tot al voltant les cantoneres; quant a la
30 –Amb els bretons, paladí! –deia Carles i, catric- 65 resta, era llampant, ben dreta, sense cap rascada, ben
catrac, s’acostava a un altre cap de formació. acabada en cada junta, encimbellada sobre el casc
• Llegir el text amb tots
–I qui sou vós, paladí de França? –tornava. per un plomall d’aneu a saber quina mena de gall
els seus detalls. –Oliver de Viena, senyor! –declamaven uns lla- oriental, tornassolada amb tots els colors de l’iris. A
vis, tot just llevada la reixeta del casc. I tot seguit:– l’escut hi havia dibuixada una ensenya entre dues
• Seguir el fil argumental
35 Tres mil cavallers escollits, set mil de tropa, vint mà- 70 puntes d’un ample mantell drapejat, i dins l’ensenya
del text.
• Copsar la ironia i 158

l’humor del text.
Abans de llegir
1. Resposta orientativa: El títol ens pot fer
pensar que serà fictici i que no serà actual.

LECTURA 7
UNITAT
s’obrien unes altres dues puntes de mantell amb una –Us ho dic a vós, ei, paladí! –insistí Carlemany–.
No havíem comentat
ensenya més petita al mig, la qual contenia una altra 100 Com és que no ensenyeu la cara al vostre rei? encara la possibilitat
ensenya emmantellada encara més petita. Amb un La veu sortí clara del gorjal. d’adreçar els aprenents a
dibuix cada vegada més prim hi havia pintat un se- –Perquè jo no existeixo, senyor. la pàgina 160
75 guit de mantells que s’entreobrien l’un dins l’altre, i –No en volia saber d’altra! –exclamà l’empera-
(Comprensió i expressió)
al mig hi devia haver segurament alguna cosa, però dor–. Ara ens les havem fins i tot amb un cavaller
no s’acabava d’endevinar de tan remenut com es feia 105 que no existeix! A veure si us expliqueu. de manera que,
el dibuix. Agilulf semblava dubtar encara una mica; des- autònomament, escullin
–I vós, eh, duent això tan polit... –digué Carle- prés, amb mà ferma però lenta, aixecà la visera. El la realització de quatre
80 many, que, com més durava la guerra, menys respec- casc era buit. Dins l’armadura blanca amb cimera iri- activitats (una de les
te tenia per la netedat dels paladins amb qui topava. descent no hi havia ningú. quals ha de ser la 2 o la 6)
–Jo soc –la veu sortia amb un so metàl·lic de 110 –I ara! Que se’n veuen, de coses! –feu Carle- de les nou que es
dins del casc tancat, com si fos no una gola sinó la many–. I com us ho feu per prestar servei, si no hi plantegen sobre el text. El
mateixa planxa de l’armadura el que vibrava, i amb sou?
procediment que
85 un lleu retruny d’eco– Agilulf Em Bertrandí dels –Amb força de voluntat –digué Agilulf– i fe en
Guildiverns i dels Altres de Corbentraz i Sura, cava- la nostra santa causa! suggerim s’encamina a
ller de Selímpia Citerior i Fez! 115 –Està bé, està bé, perfecte; és així com cal com- fomentar l’autonomia de
–Aaah... –va fer Carlemany, i del llavi de sota, plir el deure. Bé, per ser un que no existeix, esteu en l’aprenent. De la feina
tret enfora, se li escapà un petit espetec i tot, com si forma! feta per cada aprenent, el
90 digués: «Si hagués de recordar-me del nom de tots, Agilulf tancava la fila. L’emperador ja havia professorat en pot
estaríem frescos!». Però tot d’una arrufà les celles. passat revista a tots; girà el cavall i s’allunyà cap a les extreure una bona
–I per què no aixequeu la visera i no mostreu la 120 tendes reials. Era vell i tendia a allunyar de la ment informació per a
vostra cara? les qüestions complicades.
l’avaluació.
El cavaller no feu cap gest; la seva mà dreta, en-
Italo CalvIno, El cavaller inexistent (1959)
95 guantada amb una manyopla8 de ferro ben articula- • Inferir significats.
da, estrenyé més fort l’arçó9, mentre l’altre braç, que
aguantava l’escut, era com sacsejat per un tremo-
leig.
Infereix
Indica el número de la paraula del text
que correspon a cada un d’aquests
significats:
 endormiscat  crit
 defensors  guant
 seient  gorgera
 balancejaran  veure
 estructura de la sella en forma de U
159
Infereix
(2) endormiscat
(1) defensors
(3) seient
(4) balancejaran
(9) estructura de la sella en forma de U
(5) crit
(8) guant
(6) gorgera
(7) veure

Les nou activitats que es

plantegen sobre el text Comprensió i expressió
demanen de posar en
pràctica una gran varietat Suposa Recorda
d’estratègies de 1. El fragment d’entrada porta per títol «El cavaller 5. Fes memòria del text i digues el substantiu
comprensió i expressió. inexistent». Serà un relat real? Fictici? Actual...? qualificat per cada un dels adjectius següents:
prims agradables blanca
Argumenta remenut immòbil bella
A la pàgina anterior, ja 2. Acabada la lectura, escull la paraula que defineixi marí clara escollits
plantejàvem la possibilitat
millor la descripció del moment en què Carlemany reials acalorat quiet
que sigui l’aprenent qui passa revista a les tropes i justifica-ho amb complicades oriental enfosquits
esculli la realització de les exemples extrets del text.
metàl·lic santa envellit
activitats que consideri  humor  avorriment  rutina articulada vermelles pràctica
més pertinents.  indiferència  vitalitat  ironia
Escolta http://www.editorialteide.com/?8981
• Seleccionar informació. Interpreta
6. Escolta la breu biografia de Carlemany
3. Digues si són veritables (V) o falses (F) i descobreix-hi cinc dades falses.
• Prendre decisions.
les afirmacions següents en relació amb la
• Treballar de manera informació que aporta el text: Defineix

autònoma. a) Tots els paladins estaven enfundats dins de
7. Durant un parell de minuts i per parelles,
les armadures.
escriviu el significat del màxim nombre de les
b) Carlemany passava revista a l’exèrcit cap a onomatopeies següents:
finals d’agost.
Exemple: catric-catrac: so dels passos d’un
c) Agilulf es va presentar a Carlemany amb veu
cavall, d’un teler...
però sense cos, perquè no existia.
atxim tic-tac clinc
d) El rei dels francs era Salomó de Bretanya.
bub-bub bla, bla, bla ning-nang
e) Tots els paladins es van descobrir la cara a fi
de presentar-se i mostrar-se al rei. nyam-nyam catacrac pim-pam
f ) Carlemany es va alegrar de trobar un cavaller barrabum meu xip-xap
de l’exèrcit que no existia i se’n va sentir glu-glu patapam crec
especialment orgullós. nyigo-nyigo xaf-xaf zing-zing
Explica Analitza
4. Respon les preguntes sobre el text. 8. Copia totes les oracions del text en què aparegui
el tractament de vós i escriu, al costat, les
a) Per què creus que els paladins responen al rei
mateixes oracions amb el tractament de tu
amb una informació pràctica?
i de vostè. En acabat, escull les oracions de cada
b) Com reacciona el rei davant del cavaller sèrie que consideris més formals.
inexistent?
c) Què vol dir que Carlemany coneixia tothom
per les armes?
Imagina
d ) Hi ha algun passatge del text que consideris 9. El text que has llegit correspon a l’inici de la
especialment graciós? novel·la El cavaller inexistent. En un text d’unes
e) Com se senten els paladins dins de les 100 paraules, explica com t’imagines que
armadures? continuarà el relat.
160
Lectura i comprensió

Comprensió i expressió 6. Carlemany va ser el rei dels francs que va viure entre els anys
768 i 1814. Va ser el primer emperador de l’imperi d’orient
2. Resposta orientativa: restaurat. Va heretar del seu pare els països disposats en
Humor. Exemples extrets del text: semicercle des de Bohèmia fins als Pirineus. Per tal de
Línies 48-49: Bella ciutat, Montpeller! Ciutat de dones belles! mantenir i ampliar els seus dominis, va lliurar batalles per tot
Línia 79: I vós, eh, duent això tan polit... Europa. Va crear una zona defensiva anomenada Marca
Línia 116: ... per ser un que no existeix, esteu en forma! Hispànica, situada entre els Pirineus i el Danubi.
3. a) V; b) F; c) V; d ) F; e) V; f ) F El dia de Nadal de l’any 800 Carlemany va ser coronat
4. a) Per fer saber al rei el nombre d’homes que emperador. El 806 Carlemany va dividir els seus estats entre
l’acompanyaven. els seus tres nets. Va morir el 20 de gener del 814 a la ciutat
b) Amb sorpresa. alemanya d’Aquisgrà.
c) Carlemany coneixia els estàndards que singularitzaven ca- Carlemany va ser un home robust, enemic de la cacera, dels
da un dels seus cavallers. banys, de la natació i de l’equitació i gran protector de la
d ) Resposta orientativa: Especialment la trobada amb el cava- cultura i de les arts.
ller inexistent.
e) Com peroles en foc lent. És a dir: bullint a causa de la calor 7. atxim: so d’una persona quan esternuda; bub-bub: veu del
i l’estona que feia que esperaven que el rei passés revista. gos; nyam-nyam: so de l’acció de menjar; barrabum: soroll
d’una explosió; glu-glu: soroll d’algú que s’ofega en un líquid;
5. prims cavalls; agradables coses; blanca armadura; remenut
nyigo-nyigo: so del violí mal tocat; tic-tac: so del mecanisme
dibuix; immòbil fila; bella ciutat; marí bramul; clara veu; es-
del rellotge; bla, bla, bla: so del parlar molt i sense substància
collits cavallers; reials tendes; acalorat rostre; quiet aire;
(xerrameca); catacrac: soroll sec i fort; meu: miol del gat; pa-
complicades qüestions; oriental gall; enfosquits guerrers;
tapam: soroll fort; xaf-xaf: soroll d’un cos en xocar en un lí-
metàl·lic so; santa causa; envellit Carlemany; articulada ma-
quid; clinc: soroll d’un cos en xocar contra un vidre o objecte
nyopla; vermelles muralles; pràctica informació
metàl·lic; ning-nang: so d’una campana; pim-pam: soroll

7
UNITAT
Lèxic El diccionari
S’enceta el treball de
lèxic. Els continguts
s’anuncien al peu de
pàgina, de manera que
La definició Comprova-ho aquest índex pot ser una
Definir una paraula o una expressió és explicar-ne el significat precís.
2. Marca quina és la definició bona carta de navegar
correcta de cada mot i per l’apartat.
digues quin recurs s’ha
Es pot fer amb diversos recursos: utilitzant mots de la mateixa família de parau- utilitzat per definir cada
les (a), amb sinònims (b), amb antònims (c) o bé començant per l’aspecte més
És convenient fer una
paraula.
general i acabant per les característiques més particulars (d). salivall lectura atenta de la teoria
a) Crema. sobre la definició perquè
a) anorèctic -a adj. Relatiu o pertanyent a l’anorèxia.
b) Salsa.
les activitats s’hi
b) canalla f. Mainada. c) Escopinada.
refereixen. Amb
custodiar
c) benigne -a adj. En medecina, que no és maligne. diccionaris a l’abast,
a) Treure les bresques amb
d) tortuga f. Nom donat a diversos rèptils quelonis terrestres o aquàtics, que la mel deixant-hi les podríem demanar als
tenen el tronc tancat dins una closca convexa per dalt i plana per sota, amb necessàries perquè les aprenents que
abelles es puguin proposessin nous
forats per on surten el cap, la cua i les quatre potes (que en moltes espècies
alimentar.
poden retreure’s dins la closca) i amb la boca en forma de bec corni sense
b) Guardar, conservar,
exemples de cada un
dents. tenir cura (d’algú o dels recursos per definir
d’alguna cosa). una paraula.
Sovint en el diccionari es troben definicions, com la de tortuga, serp, cocodril, c) Acció de descloure.
sargantana, dragó, que comencen fent referència al mot genèric, en aquest
cutis • Seleccionar informació.
cas, rèptil. Els mots el significat dels quals inclou el significat d’altres mots són a) Que posa cura en les
anomenats hiperònims. En canvi, els mots de significat més restringit, inclo- coses. • Entendre la informació
sos en un hiperònim, són els hipònims. b) Pell humana,

en tots els seus detalls.
especialment la
de la cara.
c) Que volent aparentar
Comprova-ho elegància, finor,
1. Relaciona cada paraula amb el seu significat i digues quin recurs s’ha riquesa..., en manca
fet servir per definir la paraula. visiblement.
a) sageta • comerç de vi
b) viu • espantall
c) mostatxut • pacte
d) vinateria • gentalla
e) mufar • bigotut
f) bujot • que no és mort
g) pacció • fletxa
h) brivalla • embut petit
i) absent • no present en un lloc
j) embudell • un animal, envestir (algú o alguna cosa) a cops de cap
La definició • El diccionari • El sentit propi i el sentit figurat • Polisèmia i monosèmia • Homonímia 161 Pàg. 82, exercicis 1 i 2;

pàg. 83, exercici 3.
Activitats orals.
d’uns cops secs. En sentit figurat, per designar una acció 9. Resposta oberta.
ràpida i decidida; xip-xap: soroll del xipolleig en un líquid;
crec: soroll sec del cruixir; nyac: soroll del mossegar; zing- Lèxic
zing: so dels sonalls en sacsejar-los. 1. a) sageta - fletxa; b) viu - que no és mort; c) mostatxut - bigotut;
d ) vinateria - comerç de vi; e) mufar - un animal, envestir (algú o
8. Es destaca en negreta la solució més formal. alguna cosa) a cops de veu; f ) bujot - espantall; g) pacció - pac-
te; h) brivalla - gentalla; i ) absent - no present en un lloc; j ) em-
–I qui sou vós, paladí de França? / –I qui ets tu, paladí
budell - embut petit
de França?
–I qui sou vós, amb aquesta ensenya que conec? / –I Sinònims: espantall, pacte, gentalla, bigotut, fletxa
qui ets tu, amb aquesta ensenya que conec? Antònims: mort, no present en un lloc
–I vós? / –I tu? Mateixa família de paraules: comerç de vi, embut petit
–I vós, eh, duent això tan polit... / –I tu, duent això tan polit... Definició completa: mufar
–I per què no aixequeu la visera i no mostreu la vostra 2. salivall: c; custodiar: b; cutis: b
cara? / –I per què no aixeques la visera i no mostres la A salivall s’han utilitzat sinònims, i les altres dues paraules s’han
teva cara? definit a partir de les seves característiques generals i particulars.
–Us ho dic a vós, ei, paladí! Com és que no ensenyeu la
cara al vostre rei? /
–T’ho dic a tu, ei, paladí! Com és que no ensenyes la cara al
teu rei?
–A veure si us expliqueu. / –A veure si t’expliques.
–I com us ho feu per prestar servei, si no hi sou? / –I
com t’ho fas per prestar servei, si no hi ets?
–Bé, per ser un que no existeix, esteu en forma! / –Bé,
per ser un que no existeix, estàs en forma!

Lèxic
La primera de les quatre El diccionari Atreveix-t’hi

pàgines dedicades al 3. Defineix les paraules
diccionari focalitza la El diccionari és una recopilació dels mots d’una o més llengües, o dels termes
següents i, després,
d’una ciència, d’un art, d’un tema determinat..., generalment amb les defini-
informació en la cerca compara les teves
cions corresponents. definicions amb la que en
de paraules tant en versió dona el diccionari:
paper com digital. Les Per buscar-hi les paraules, recorda: a) entrevista
activitats vinculades a la
• Les paraules d’un diccionari estan ordenades alfabèticament. b) egoisme
teoria que s’exposa c) guanyar
serveixen per reforçar el • Els substantius i els adjectius es troben per la seva forma en masculí / feme- d) rabiüt
contingut que es ní i singular: pigues → piga.
vehicula. • Els verbs s’han de buscar pel seu infinitiu: jo coc → coure.
Comprova-ho
4. Escriu les formes de les
• Les locucions i frases fetes, si contenen noms, s’han de buscar a l’entrada del
Recomanem
paraules que constarien
primer nom; si no n’hi ha cap, s’han de buscar pel primer verb que continguin: en un diccionari per a cada
especialment tenir a
un dels mots o expressions
l’abast versions en paper estar com una cabra → cabra
següents:
i digital de diccionaris, de filar prim → filar
a) cabo
manera que els aprenents b) botigueres
Ara bé, gràcies a les noves tecnologies, es troben aplicacions informàtiques d’al-
puguin fer cerques c) embolica que fa fort
guns diccionaris que permeten la consulta en línia a través del mòbil, la tauleta o
autònomament a partir de l’ordinador i ofereixen un ventall més ampli de possibilitats de consulta. d) havia premut
les explicacions que e) cop de mà
aporta el llibre. Com es veu en la imatge següent, podem buscar de dues maneres: a través f) muts i a la gàbia
d’una consulta bàsica o bé d’una consulta avançada. g) donar peixet
h) feréstecs
La consulta bàsica permet accedir directament a l’entrada que es vulgui bus- i) pateixin
car i permet escollir entre els filtres següents com a condició de cerca: j) veure la padrina
162 La definició • El diccionari • El sentit propi i el sentit figurat • Polisèmia i monosèmia • Homonímia
3. Resposta orientativa:
a) Entrevista: reunió concertada entre dues
o més persones que han de parlar
d’algun tema que ha estat prèviament
acordat.
b) Egoisme: excessiu amor de si mateix que
fa atendre únicament a l’interès propi,
àdhuc en dany d’altri.
c) Guanyar: obtenir, adquirir (un profit, una
recompensa), com a resultat d’un treball,
d’un esforç, d’una obra meritòria, etc.
d ) Rabiüt: rabiós.
4. a) cabre; b) botiguer; c) embolicar; d ) pré-

mer; e) cop; f ) gàbia; g) peixet; h) feréstec;
i ) patir; j ) padrina
10

EL DICCIONARI 7
UNITAT
La consulta avançada permet afinar molt més les • Definir.

consultes; d’aquesta manera, s’amplien les possi-
bilitats de cerca dels usuaris. • Fer cerques a

diccionaris en paper i
Es poden, per exemple, cercar tots els adverbis digitals.
(categoria gramatical) que porten dièresi sobre la
vocal u i s’obtenen els nou adverbis següents:
consegüentment
conseqüentment
eloqüentment
freqüentment
ineloqüentment
infreqüentment
inqüestionablement
subsegüentment
subseqüentment
O bé encara es pot afinar més la cerca si volem conèixer el significat de «ou

ferrat». A l’entrada, escrivim «ou» i a la subentrada «ferrat» i s’obté el resultat Comprova-ho
següent:
5. Consulta en línia, al DIEC-2,
ou ferrat [o ou estrellat] Ou fregit tirant-lo sencer sobre oli, llard, etc., bullent i la paraula gat; clica
en els paràmetres de les
tenint-l’hi fins a prendre’s la clara.
condicions de cerca
«Començada per» i escriu
A més del DIEC-2, també es poden fer altres consultes linguístiques en línia en les paraules que se
els webs següents: n’obtenen.
• Optimot, Consultes lingüístiques: <<http://optimot.gencat.cat>>
• Termcat, Centre de Terminologia: <<http://www.termcat.cat>>
Pàg. 83, exercici 7.

La definició • El diccionari • El sentit propi i el sentit figurat • Polisèmia i monosèmia • Homonímia 163
Lèxic. Comprova-ho,

exercici 7.
5. gat, gata, gatada, a gatameus, gatamoixe-

ria, gatassa, gatejar, gatell, gatellada, gate-
ra, gatet, gatge
11

Lèxic
S’enceta un epígraf nou: L’article de diccionari

l’article de diccionari. Cal
fer atenció a la precisió De cadascuna de les divisions d’un diccionari encapçalada per una entrada i
que conté diverses informacions, en diem article. I cada article consta, gene-
terminològica de manera
ralment, de les parts següents:
que els aprenents puguin
adquirir-la i usar-la amb • L’encapçalament o entrada, que és la paraula que es vol definir. S’escriu en
propietat. negreta.
• Les diferents accepcions –els diversos significats d’un article– van numera-
És interessant fer
des en negreta o separades per barres. Les subaccepcions es numeren en
observar, amb diccionaris cursiva. De vegades hi trobem frases fetes, locucions, refranys...
a la mà, que la informació • L’etimologia, que indica d’on prové la paraula i, eventualment, la datació més
que aporta cada antiga coneguda.
diccionari varia força, a fi
• Els exemples poden acompanyar les diverses accepcions d’un mot. Sem-
de poder fer-ne una pre s’escriuen en lletra cursiva.
comparativa. Serà bo fer
notar que la diversitat de • També sol haver-hi informació morfològica dels mots –categoria gramati-
cal, gènere, nombre, tipus de verb...– generalment amb abreviatures.
diccionaris respon a la
diversitat d’usuaris i de Article de diccionari
les seves finalitats. inf. morf.
entrada o
encapçalament accepció
• Comparar textos i etimologia

extreure’n conclusions.
fosc -a [s. xiii; del ll. fuscus, -a, -um ‘fosc, moreno, obscur’] adj. 1 1 Privat total-
ment o parcialment de llum, de claredat. Avui fa una nit molt fosca. Ahir va fer
un dia fosc. Una cambra fosca. 2 a entrada (o a boca) de fosc En començar
a fer-se de nit. 3 ésser fosc Haver-se post el sol, ésser de nit. Per la Mare
de Déu d’Agost, a les set ja és fosc. 4 fer-se fosc Fer-se de nit. 5 fosc com
(o més fosc que) una gola de llop Molt fosc, sense gens de llum o de claredat.
2 1 Dit del color que tira a negre, oposat a clar. El blau marí és un color fosc.
2 De color fosc o negre. Un vestit fosc. 3 fig 1 Difícil de percebre o d’entendre.
Una veu fosca. Un escrit fosc. 2 p ext Un escriptor fosc. 3 [usat adverbialment]
Parlar fosc. Escriure fosc. 4 vocal fosca fon Vocal velar, gutural o posterior.
subaccepció
exemple accepció
especialitzada
Gran diccionari de la llengua catalana (GDLC)
Atreveix-t’hi
Pàg. 83, exercicis 4 i 5; 6. Busca a diccionari.cat aquesta mateixa entrada, l’adjectiu fosc -a,
i detalla’n les diferències.
exercicis 1, 2, 3 i 4.
Lèxic. Atreveix-t’hi,
exercicis 1, 2, 3 i 4.
6. La distribució del text és diferent, però el

contingut de la informació que es detalla
és el mateix.
12

EL DICCIONARI 7
UNITAT
Tipus de diccionaris La informació que conté

la pàgina facilita la
Pots consultar diverses classes de diccionaris segons el tipus d’informació que
realització de les dues
pretenguis obtenir sobre una paraula o un tema determinat:
Comprova-ho activitats que s’hi
• Diccionari general. Aplega, per ordre alfabètic, els mots d’una llengua amb proposen.
7. Escriu quin tipus de
les definicions corresponents; a vegades té caracter normatiu, com el diccio- diccionari consultaries per
nari de l’Institut d’Estudis Catalans. resoldre aquests dubtes:
• Diccionari enciclopèdic. Recopila els vocables de la llengua estàndard Recomanem molt
Dubte especialment que la
i dona informació sobre diferents temes (història, art, ciència, tècnica, ci-
a) El significat de informació de la pàgina
nema...), amb abundància d’il·lustracions gràfiques.
escampar la boira. sigui de consulta per a la
Hi ha altres diccionaris específics que s’ocupen d’aspectes concrets de la b) El significat de poll realització de les dues
llengua. Entre molts d’altres, destaquem: reviscolat. activitats que s’hi
• Diccionari de sinònims i antònims. Hi trobem els mots de significat sem- c) Com es diu Tipp-Ex. proposen. D’aquesta
d ) Qui va ser Francesc
blant i de significat contrari relacionats amb una idea general determinada. manera, fomentarem una
Macià i Llussà.
• Diccionari bilingüe o multilingüe. Hi trobem la traducció dels mots d’una e) Com es diuen els
lectura ràpida i de cop
llengua a una altra o bé a més d’una. nascuts a Cantallops. d’ull amb la finalitat de
f ) Tipus de manilles. resoldre amb encert les
• Diccionari ideològic. Hi trobem ordenats per grups les paraules que es re-
lacionen entre elles a l’entorn d’una idea determinada, per camps semàntics. g) Tipus de carrils. activitats. Podem
h) Domini lingüístic del condicionar aquesta
• Diccionari etimològic. Hi trobem l’explicació de l’origen dels mots i de com neerlandès. lectura ràpida si donem
han anat evolucionant. i ) Què significa DIEC.
un límit de temps per a
• Diccionari de refranys, de locucions i de frases fetes. Hi trobem l’explicació j ) Què significa Oriol.
l’execució de les dues
d’alguns refranys, locucions i frases fetes. Sovint amb la traducció castellana. Diccionari activitats.
• Diccionari de lèxic científic o d’humanitats... Presenta les paraules d’un o 1. diccionari policial
més àmbits d’especialitat, generalment acompanyades de definicions i 2. diccionari dels • Llegir amb la finalitat de
d’equivalències en altres llengües
gentilicis catalans consultar informació.
• Diccionari de dubtes i barbarismes. Serveix per resoldre els dubtes que 3. diccionari general
determinades paraules o expressions ens poden suscitar. o de refranys
4. diccionari d’història
de Catalunya
Comprova-ho 5. diccionari de trànsit
6. diccionari de les
8. Escull el tipus de diccionari on buscaries les paraules destacades
llengües d’Europa
de les frases següents:
7. diccionari
a) Qui va ser Tísner? d’abreviacions
b) La traducció de la paraula: loudspeaker. 8. diccionari general
c) L’origen de la paraula assassí. o de locucions
d) Una altra manera de dir bondadós. 9. diccionari de
e) El contrari de feixuc. neologismes
f) Si és correcta en català la paraula petxuga. 10. diccionari de noms
g) Què significa l’expressió Tal faràs, tal trobaràs. de persona
La definició • El diccionari • El sentit propi i el sentit figurat • Polisèmia i monosèmia • Homonímia 165
Pàg. 83, exercici 6;

7. a) 3; b) 8; c) 9; d ) 4; e) 2; f ) 1; g) 5; h) 6; i ) 7;
j ) 10
8. a) diccionari enciclopèdic; b) diccionari bi-

lingüe; c) diccionari etimològic; d ) dicciona-
ri de sinònims; e) diccionari d’antònims;
f ) diccionari de dubtes i barbarismes; g)
diccionari de refranys
13

Lèxic
La informació que El sentit propi i el sentit figurat Comprova-ho

vehicula la pàgina és 9. Relaciona cada frase feta
imprescindible perquè es amb el seu significat.
puguin fer les activitats. En un diccionari
Frase feta
Una bona colla de paraules tenen accepcions diferents i això fa que la consulta
estigui subjecta a la tria del significat de la paraula que es busca. Entre les di- a) Donar gat per llebre
Suggerim la lectura ferents accepcions que pot tenir una paraula, hi consta la del sentit figurat com b) Estar com el gat i el gos
atenta de la informació
a significat que s’allunya del seu originari. Vegem-ho amb detall: c) Haver-hi gat amagat
abans d’enfrontar-nos
d) Semblar un gat
directament amb les gallina 1 f. Femella del gall, més petita que el mascle, amb la cresta menys des- escorxat
activitats. És important envolupada i els tarsos sense esperons. 2 m. i f. Persona covarda. És un gallina. e) Quatre gats
que els aprenents f ) Agafar el gat
reconeguin la distinció set 1 1 f. Necessitat de beure que es manifesta amb una sensació de sequedat a
Significat
entre els dos sentits i la boca i a la gola. Tenir set. Apagar la set. Beure sense set. 1 2 tenir set una plan-
puguin proposar-ne nous ta [o tenir set la terra] Tenir necessitat d’aigua, d’ésser regada. 2 f. Desig ardent, 1. Embriagar-se
exemples. impacient, d’alguna cosa. Set de riqueses, d’honors, de glòria. Set de venjança. 2. Enganyar
3. Haver-hi un motiu ocult
El sentit propi d’un mot és el que explica la realitat que representa, és el signi- 4. Estar renyint sempre
ficat originari de la paraula.
5. Ésser molt magre
Cada dia recullen els ous que la gallina ha post. 6. Pocs i poc importants
Tenen tanta set que s’ha begut dos litres d’aigua.
En canvi, el sentit figurat està basat en la semblança amb el sentit propi, tenint
en compte el color, la forma, la grandària, etc.
L’assemblea va acusar el seu portaveu de gallina.

És tan ambiciós i lluitador que només té set de competir.
En els diccionaris, la definició del sentit figurat apareix després de la definició

del sentit propi de la paraula.
castanya 1 1 f. Fruit del castanyer, gros, de pell coriàcia, bruna, amb la base
pàl·lida. 1 2 f. Llavor comestible del castanyer. 2 f. Monyo. 3 f. Vas de vidre,
d’argila, etc., en figura de castanya, per a guardar-hi licor. 4 f. Cop donat al cap
amb la mà o les mans plegades.
<http://www.diccionari.cat/>
Atreveix-t’hi
10. Consulta les paraules següents al DIEC i escriu el significat del sentit
figurat que té cada una:
a) safareig d) rata
b) afartapobres e) llum
c) cèntim f ) oli
9. a) 2; b) 4; c) 3; d ) 5; e) 6; f ) 1 Cèntim: fer cinc cèntims d’una cosa Ex-

Donar gat per llebre: enganyar. plicar-la breument a algú.
Estar com el gat i gos: estar renyint sempre. Rata: córrer la rata pel ventre Tenir gana.
Haver-hi gat amagat: haver-hi un motiu Llum: ésser un llum Ésser inepte, negat.
ocult. estar com un llum Ésser boig, no ésser-hi
Semblar un gat escorxat: ésser molt magre. tot.
Quatre gats: pocs i poc importants. Oli: ésser oli en un llum Una cosa ésser
eficaç d’una manera ràpida i oportuna.
Agafar el gat: embriagar-se.
qui oli mesura, els dits se n’unta Expres-
10. Safareig: fer safareig [o haver-hi safareig] sió que al·ludeix a qui pren part en un ne-
Haver-hi xafarderies, enraonies, comentar goci brut.
alguna cosa públicament.
Afartapobres: ca l’afartapobres Fonda o
restaurant barat.
14

EL DICCIONARI 7
UNITAT
• Identificar significats.

Comprova-ho • Distingir sentit propi i

11. Identifica el sentit figurat de les tres definicions següents: sentit figurat.
tomb 1 1 m. Gir o volta que fa una cosa en caure. 1 2 Mitja volta
donada a alguna cosa, per alguna cosa. Donar un tomb a la clau.
2 1 m. Canvi que experimenta en la seva marxa alguna cosa. La vida
de l’home dona molts tombs. El temps ha donat un tomb. La malaltia
ha donat un tomb. 2 2 Direcció que pren una conversa, afer, etc.
Això pren un tomb que no m’agrada. Donar un altre tomb a la frase.
2 3 venir a tomb Venir a propòsit. No ve a tomb, ara, retreure
aquestes coses. 3 m. Passejada curta tornant al punt de partida.
Cada vespre sortim a fer un tomb.
bleda 1 f. Planta de la família de les quenopodiàcies, de fulles basals
ovades, grosses, amb el pecíol i el nervi mitjà molt desenvolupats,
flors verdoses, en inflorescència densa, i fruit embolcallat pels tèpals,
cultivada com a verdura (Beta vulgaris var. vulgaris). 2 bleda borda
Bleda silvestre, d’arrel prima i fulles més petites, pròpia d’indrets
ruderals i de sòls salins (Beta vulgaris ssp. maritima). 3 m. i f. Persona
no gens espavilada, mancada de vivor, de tremp. És una bleda
assolellada. No en farem res, d’ell: és un bleda.
formiguer 1 1 m. Cau on viuen les formigues en societat. 1 2 Conjunt
de formigues que hi viuen. 2 1 m. Lloc on hi ha molta gent posada en
moviment. 2 2 Multitud de gent posada en moviment. 3 m. Boïc.
En altres textos
Les paraules emprades en sentit figurat són molt habituals en la publicitat, en
la premsa, en les endevinalles, en les relacions informals...
Oasis de benestar (referint-se a la comoditat que aporta un cotxe).

Asfíxia social (referint-se a problemes econòmics).
Una caixeta blanca que s’obre i no es tanca (referint-se a un ou).
Ets un sol! (en al·lusió a algú que ens ajuda o ens agrada).
En poesia trobem sovint paraules usades en sentit figurat quan establim com-
paracions entre elements diferents. D’aquest tipus de relació se’n diu metafò-
rica.
... i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina.
Els versos anteriors, de Josep Maria de Sagarra, fan referència a les onades del
mar, quan arriben a la sorra i les compara amb la forma d’un serrell de color Pàg. 86, exercicis 10 i 11.

blanc, que seria el color de l’escuma que provoquen.

La definició • El diccionari • El sentit propi i el sentit figurat • Polisèmia i monosèmia • Homonímia 167 exercici 5.
exercici 5.
11. tomb. Canvi que experimenta en la seva

marxa alguna cosa.
bleda. Persona no gens espavilada, manca-
da de vivor, de tremp.
formiguer. Lloc on hi ha molta gent posada
en moviment. Multitud de gent posada en
moviment.
15

Lèxic
Un nou epígraf en què la Polisèmia i monosèmia Atreveix-t’hi

informació que aporta la 13. La paraula gat és polisèmica
pàgina és imprescindible Els mots polisèmics són els que tenen diferents significats relacionats entre Detalla’n les accepcions
ells. Aquesta acumulació de significats en una mateixa paraula suposa un gran i digue’s quina es fa servir
per a la realització de les
estalvi per a la nostra memòria. en el text següent:
activitats.
portal 1 m. Porta principal d’entrada d’un edifici, especialment si és més gran El pescador de Damecuta
que les altres, generalment amb dues grans fulles. 2 m. Lloc web que ofereix Un dia d’agost, en treure
Insistim a recomanar la accés a un conjunt de recursos i serveis, com ara cercadors, bases de dades els lluços dels hams, en
lectura atenta de la o comerç electrònic. Ioannes es va trobar amb
informació abans de un gat. En pescaven sovint.
demanar la realització de Si bé aquell tauronet feia
S’oposa a la monosèmia, que consisteix a donar un sol significat a una paraula:
més de tres pams, els
les activitats. pescadors tenien ben clar
bolígraf m. Estri per a escriure a mà, proveït d’un dipòsit de tinta tancat en un
que una cosa era un lluç i
cap per una bola d’acer que gira sobre el paper i hi deixa la tinta.
• Deduir significats de una altra de ben diferent,
un gat, que no servia ni per
paraules. En el diccionari, els diferents significats, o accepcions, es recullen dins la ma- fer sopa. Així doncs, els
teixa entrada i se separen per un número o per una o dues barres. Acostumen gats es llençaven al mar.
• Copsar l’ambigüitat en
a pertànyer a la mateixa categoria gramatical. Alfred Sala,
expressions. Cavall Fort (gener 2009)
Paraula polisèmica:
Comprova-ho
ninot 1 m. Figura d’home feta de draps, de pasta, de fusta, etc., a vegades amb
14. Endevina la paraula
aire grotesc. 2 1 m. Escultura, dibuix, caricaturescos d’un home, d’una dona,
polisèmica que es
d’un animal, etc. 2 2 m. Figura de persona o d’animal que forma part d’una falla. correspon a la solució
d’aquestes enganyifes:
Paraula monosèmica: a) En un arbre hi ha set
most m. Suc del raïm espremut abans que fermenti i esdevingui vi. perdius. Arriba un
caçador i d’un tret
d’escopeta en mata
dues. Quantes perdius
Comprova-ho queden a l’arbre? c_ _
12. Busca la paraula comuna que pot anar a cada grup de tres b) Quantes gotes d’aigua
enunciats. caben en un got ple?
c_ _
a) Una paraula . e) Tardor .
Mongeta . Li diré la veritat . c) Si tens dues bales a la
La pintura era encara . El gat menja carn . butxaca i en perds
quatre, què tens a la
b) Això ho has de rentar en . f ) Joc .
butxaca? un f_ _ _ _
Terreny . Diamant en .
L’Anton és com un clau. Anar com una guilla. d ) Què cau i no es fa
mal? la n_ _
c) Home . g) Un aire .
Préssec . Afaitat de . e) Què fa un burro a
Un gra . Estar com una rosa. primera hora del matí?
o_ _ _ _
d) Té la mà . h) Dir una cosa ras i .
Una de i una de calenta. Tenir el braç f ) Què fa una vaca
Mirada . de vista. quan està molt prima?
Pàg. 86, exercici 12. l_______

exercici 6.
exercici 6.
12. a) tendra; b) sec; c) freda; d ) madur; e) crua; f ) brut; g) fresc; 3 m. [JE] el gat i la rata Joc d’infants en què els jugadors es
h) curt posen fent rodona, agafats de les mans i amb els braços este-
sos, tret dels que fan de gat i de rata, que s’encalcen passant
13. 1 1 m. [ZOM] Mamífer carnívor de la família dels fèlids, d’uns per sota els braços dels altres.
50 centímetres de llarg, digitígrad, amb ungles retràctils, les 4 1 m. [ZOM] gat cerval linx.
varietats del qual difereixen pel color i per altres caràcters
4 2 [ZOM] gat d’algàlia iveta.
d’escassa importància (Felis catus). Els gats d’Angora i Pèrsia
es distingeixen per llur pèl llarg i sedós. Tenir set vides com els 4 3 [ZOM] gat fer gat salvatge.
gats. Els gats sempre cauen de potes. 4 4 [ZOM] gat mesquer Geneta 1.
1 2 [LC] donar gat per llebre donar garsa per perdiu. 4 5 [ZOM] gat salvatge Gat semblant al gat domèstic però
més gros i de pelatge gris amb bandes fosques i la cua pelu-
1 3 [LC] estar com el gat i el gos Estar renyint sempre.
da (Felis silvestris).
1 4 [LC] gat escaldat amb aigua tèbia en té prou La per-
5 1 m. [LC] Bot petit per a posar-hi vi.
sona que ha sofert un dany procura de no patir-ne d’altres,
encara que siguin menys importants. 5 2 [LC] agafar el gat Embriagar-se.
1 5 [LC] haver-hi gat amagat Haver-hi un motiu, un maneig, 5 3 [LC] tenir el gat Estar embriagat.
ocult. 5 4 adj. [LC] Embriac 1 1 . Estar gat. Anar gat.
1 6 [LC] semblar un gat escorxat Ésser molt magre. 6 1 m. [IMI] Màquina que, posada sota una cosa que es vol
aixecar, permet de fer-ho sense gran esforç.
2 1 m. [TRA] gat de mar Aprenent de mariner.
6 2 m. [IMF] caragol d’estrènyer.
2 2 [LC] gat dels frares plaga² .
6 3 m. [DE] Instrument que consisteix en un pal a l’extrem
2 3 [LC] gat vell Persona de molta experiència, que sap tots del qual hi ha formant un estel tres o més ferros elàstics i
els trucs, que difícilment hom pot enganyar. punteguts, el qual servia per a reconèixer les parets interiors
2 4 [LC] quatre gats Pocs i poc importants. d’un canó.
16

EL DICCIONARI 7
UNITAT
Homonímia L’apartat de lèxic acaba

amb aquest nou epígraf:
El mot homònim és el que s’escriu i es pronuncia igual que un altre mot, però l’homonímia. És prioritari
que té un significat diferent.
que els aprenents
En el diccionari les paraules homònimes tenen entrades diferents, perquè pro-
distingeixin entre
venen d’arrels diferents i poden pertànyer a categories gramaticals diferents. homònims, homòfons
i homògrafs.
solar1 [1272; de sòl] 1 m. Casa d’on prové una família, casa pairal. Llinatge
d’antic solar.
• Identificar i distingir

solar 2 [del ll. solaris, íd.] 1 1 adj. Relatiu o pertanyent al Sol. Divinitat solar. homònims.
solar 3 [de sòl] 1 v. tr. constr Pavimentar.
solar 4 [1568; de sola] 1 v. tr. calç Posar sola a un calçat.
Els homònims totals s’escriuen i es pronuncien igual:
set (sis més un)

set (necessitat de beure)
set (sudivisió d’una partit de tenis)
Els homòfons coincideixen en la manera de pronunciar-se, però no s’escriuen

exactament igual:
buit (que no està ocupat)

vuit (set més un)
Els homògrafs coincideixen en l’escriptura, però tenen algun so diferent:
son (ganes de dormir)

son (determinant possessiu)
Comprova-ho Atreveix-t’hi
15. Escriu la categoria gramatical de cada paraula 16. Fixa’t en els mots de cada parella i indica si són
homònima en les oracions següents: homònims totals, homòfons o homògrafs.
a) El professor de Dret està dret quan parla. fas (verb fer) / faç (cara)
b) És millor que canti que no pas que toqui el càntir. habitar (viure en un lloc) / evitar (defugir)
c) Com que venia el vent de cara han arribat ben seu (det. possessiu) / seu (verb seure)
tard a port. deu (verb deure) / deu (det. num. cardinal)
d) Tot i l’hàbit rutinari, és un xicot àvid d’emocions. clau (per obrir panys) / clau (tija de ferro)
e) Ha comprat verat perquè és barat. moc (verb moure) / moc (mucositat)
f ) Parlaria amb ell si no tingués aquella parleria. signe (representació gràfica) / cigne (au) Pàg. 87, exercicis 13, 14 i

g) Diu que vol un bol de llet calenta. bola (cos esfèric) / vola (volar) 15.

La definició • El diccionari • El sentit propi i el sentit figurat • Polisèmia i monosèmia • Homonímia 169 exercici 7.
exercici 7.
7 m. [ZOP] Peix de la família dels esciliorínids, de cos allargat,

amb les aletes dorsals separades per una distància superior a
la longitud de l’aleta anal, tot pigallat de taquetes fosques de
diàmetre mitjà semblant al de la pupil·la (Scyliorhinus canicula).
L’accepció número 7.
14. a) cap (les altres volen); b) cap; c) forat; d ) nit; e) ombra;
f ) llàstima
15. a peu dret (locució de manera) Dret (substantiu)

canti (verb cantar) càntir (substantiu)
vent (substantiu) ben (adverbi)
hàbit (substantiu) àvid (adjectiu)
verat (substantiu) barat (adjectiu)
parlaria (verb) parlaria (substantiu)
vol (verb voler) bol (substantiu)
16. Homònims totals: deu (verb deure) / deu (det. num. cardinal),
clau (per obrir panys) / clau (tija de ferro)
Homòfons: fas (verb fer) / faç (cara), habitar (viure en un lloc). /
evitar (defugir), signe (representació gràfica) / cigne (au), bola
(cos esfèric) / vola (volar)
Homògrafs: seu (det. possessiu) / seu (verb seure), moc (verb
moure) / moc (mucositat)
17

Doble pàgina destinada Aplica-t’hi L’article de diccionari
3. Completa el següent article de diccionari substituint
a repassar de manera els números que estan entre parèntesis i en color
pràctica els continguts per la informació que hi falta i que tens a continuació:
treballats a l’apartat El diccionari a) usat generalment en plural
anterior. Els títols al 1. Completa aquestes frases amb la paraula que hi b) filosòfiques
davant de cada activitat falta. Pots consultar el diccionari a partir de la pista c) veritat?
anuncien el contingut que et donem. d) Ésser certa
que s’hi treballa. a) Les arracades que més m’agraden són d’. e) loc. adv.
(La paraula es troba entre àrbitre i arquitecte.) f) Ell és un amic de veritat
b) En el  que s’ha fet, ha sortit que el 70 % dels g) Les veritats són amargues
• Reconèixer conceptes estudiants dediquen una mitjana de 3 hores

gramaticals. setmanals a l’esport. (La paraula es troba entre veritat
sobrenatural i sortós.)
• Aplicar coneixements. 1 1 f. Conformitat amb allò que és, ha estat o serà.
c) És tan  que m’exaspera, si no és el centre de la Establir la veritat d’una proposició. Negar la veritat
reunió, comença a cridar l’atenció. (La paraula es d’una asserció.
• Corregir. troba entre economia i elaborar.) 1 2 f. Coneixença, idea, d’una cosa conforme al que
d) Arran de la crisi, les condicions de vida dels és. L’estudi de la veritat.
habitants del planeta s’han . (La paraula es 1 3 f. Allò que realment és, realitat. Ell ha dit la
troba entre detall i diàfan.) veritat. A dir veritat, hem de reconèixer que ells en
e) Sort de l’apuntador, que des del  ens ajudava saben més. Això que ell ha contat és la pura veritat.
a recordar el paper. (La paraula es troba entre 1 4 f. Proposició que no es pot negar racionalment.
cotilla i cregut.) Veritats científiques, (1).
f ) M’he fet un  de riure amb aquests acudits! 2 1 de veritat loc. adj. a) Veritable. (2).
(La paraula es troba entre panell i papaorelles.) 2 1 de veritat loc. adv. b) Veritablement.
2 2 en veritat (3) Segons la veritat, realment. Ell és,
en veritat, un malagraït.
El diccionari 2 3 ésser veritat una cosa. (4). Això que dius no és
2. Substitueix els mots subratllats per la seva definició veritat.
del diccionari. Fixa’t en l’exemple. 2 4 (5) Expressió amb què es demana la confirmació
d’allò que s’afirma. A tu no t’agrada el cogombre,
Li van donar aiguanaf en un flascó per tranquil·litzar-lo. veritat? Veritat que li ho digueres?
→ Li van donar aigua de flor de taronger i d’altres 3 f. [(6)] Allò que hom diu a un altre sobre els seus
cítrics en un vas petit de coll estret fet de vidre defectes, les queixes que en té, etc., sense
per llevar-li la inquietud. plànyer-lo gens i atenint-se a la realitat. Dir, cantar,
a) En Berenguer és un gat vell. les veritats a algú. (7).
b) És una substància liposoluble.
L’entrada de diccionari
c) Deixa la roba bruta en el cubell.
d) Els polítics sempre adulen el poble. 4. Rellegeix l’anterior entrada de diccionari i respon les
preguntes següents:
e) La Mariona és tan camallarga que camadeja.
f) Penja-ho al paraigüer. a) Quina és l’entrada? Quin és el tipus de lletra utilitzat?
g) S’ha oblidat del tiquet. b) Quantes accepcions hi ha? Com es marquen?
h) El bàrman és el meu cosí. c) Quantes subaccepcions hi ha? Com es marquen?
i) Pateix sovint de migranya. d) Hi ha exemples? Com es marquen?
j) El desastre més greu que pot patir un país és la e) Hi ha informació morfològica? Quina?
pobresa. f) Hi ha informació sobre d’on prové la paraula?
k) Va mirar de tocar el dos ràpidament del lloc dels fets. g) Hi ha alguna frase feta?
170
Pàg. 82, exercicis 1 i 2;

pàg. 83, exercicis 3, 4 i 5;
pàg. 84, exercicis 6, 7 i 8.
Aplica-t’hi i ) Pateix sovint de mal de cap nerviós que dona sovint ma-
reig i agafa generalment la meitat del cap.
1. a) argent; b) sondeig; c) egocèntric; d ) deteriorat; e) coverol; j ) La desgràcia greu, ruïnosa, el gros infortuni, l’esdeveni-
f ) panxó ment funest de molta importància negativa que pot patir
un país és la mancança o escassetat del necessari per a
2. a) En Berenguer és una persona que té molta experiència. viure.
b) És una substància soluble en greixos i oli.
k) Va mirar de marxar, d’anar-se’n d’una manera ràpida del
c) Deixa la roba bruta en el recipient de base circular, de lloc dels fets.
fusta, de zenc o d’altres materials, més estret de baix
que de dalt. 3. (1) filosòfiques; (2) Ell és un amic de veritat; (3) loc. adv.; (4)
d ) Els polítics sempre afalaguen servilment el poble per Ésser certa; (5) veritat?; (6) usat generalment en plural; (7) Les
guanyar-se la seva voluntat. veritats són amargues
e) La Mariona té les cames tan llargues que camina a grans 4. a) veritat, negreta. b) 3, en negreta. c) 8, en cursiva. d ) Sí,
passes. totes les frases en cursiva. e) Sí, f. femení. f ) No. g) Sí, «cantar
f ) Penja-ho al moble per a posar-hi paraigües. les veritats».
g) S’ha oblidat del paper que dona dret a ésser admès.
h) Aquella persona encarregada de preparar i servir les
begudes en la barra d’un bar és el meu cosí.
18

APLICA-T’HI 7
UNITAT
Tipus de diccionaris Polisèmia i homonímia
Les activitats d’aquestes
5. Consulta el web del TERMCAT (http://www.termcat. 10. Classifica les paraules subratllades en la graella
cat) per saber en quins diccionaris en línia trobem de sota.
dues pàgines poden
les paraules següents: realitzar-se de manera
Els ocells temen el cucut; però, una vegada els deixa
a) abadejo e) fer llenya l’ou barrejat amb els seus, el cuiden com si l’hagues- individual o bé en grup i
b) pacient naïf f) tempura sin post ells mateixos. com a deures de repàs o
I ara ve el fet més estrany. Quan surten tots els per treballar a l’aula.
c) xanca g) llitera
pollets, veureu que el cucut és molt més gros que els
d) marmessor h) multipantalla altres, i quan comença a treure les plomes és més lleig
També poden ser un bon
que un pecat i sembla una mena de gripau. El cucut motiu per diagnosticar o
El sentit figurat creix en molt pocs dies, i el niu se li fa petit. Els seus avaluar la bona aplicació
6. Explica el significat d'aquestes frases fetes: pares adoptius es tornen bojos per alimentar-lo, per- de la teoria exposada a
què sembla que els fa més gràcia el cucut que llurs fills
a) Ficar cullerada d) No tocar de peus a terra propis. El cucut és d’una golafreria esveradora: tot ho l’apartat anterior.
b) Tocar la pera e) Agafar el rave per les fulles vol per a ell, i pren el menjar del bec dels altres, que,
c) Venir de l’hort f ) Perdre l’oremus pobrets, molts cops es moren de gana; i, si no es mo-
ren de gana, el malànima del cucut els juga una passa-
Polisèmia da de les de més mal cor que es puguin fer en aquest
món. Com que es troba estret dintre el niu, i ell és més
7. Busca la paraula polisèmica corresponent a cada grossot i té més força que els altres, veureu que es posa
grup de definicions. un dels seus germanets de niada damunt de l’esque-
a) Got. / Trofeu. na: aleshores fa un esforç per treure el cap fora del niu,
i, movent les ales, llança daltabaix l’ocellet, que es mor
b) Verdura. / Persona poc espavilada.
de fred i de fam, i és menjat per les formigues. I quan
c) Lloc per seure. / Sucursal bancària. n’ha llançat un, en llança un altre, i així va sacrificant
d) Estri per escriure. / Propi de les aus. els pobres ocellets, que massa fan de deixar-lo estar en
e) Notes musicals. / Construcció amb esglaons. una casa que no és la seva.
f) Mol·lusc. / Tipus de ganivet. Josep Maria de Sagarra, Els ocells amics (1922)
g) Astre que brilla. / Joguina.
a) Homònims totals
h) Part de terra envoltada d’aigua. / Grup d’edificis
b) Homòfons
envoltat per carrers.
c) Homògrafs
Homonímia d) Mot monosèmic
e) Mot polisèmic
8. Escriu oracions amb cada un dels grups de mots
següents:
Dictat
a) baca / vaca e) capsa / capça
b) beta / veta f ) penell / panell
Era l’empleada modèlica. En més de quaranta anys
c) cub / cup g) bamba / vamba no havia faltat cap dia a la feina. Ni tan sols un lleu-
d) bota / bota h) vena / bena ger retard. Les vacances, les justes i res més. Era tan
perfecta que semblava que hi havia engany. En reali-
Homonímia tat no era altra cosa que la feina ben feta, la laborio-
sitat, la pulcritud, comptar, comptar i comptar, el
9. Escriu la categoria gramatical de cada paraula
sentit del deure, la devoció a l’empresa i un petit de-
homònima d’aquests embarbussaments:
tall. Petit gran detall: els canvis. La marca de la casa,
a) En cap cap cap el que cap en aquest cap. personalment de la caixera, arrodonir sempre, és a
b) Si qui deu deu, diu que deu deu, diu el que deu dir sempre, a favor de la caixa.
i deu el que diu. Valentí gómez i Miquel de Palol, Invocacions, 2007 (adaptació)
c) Aquí sobre hi ha un sobre sobrer que s’obre.
Pàg. 85, exercici 9;

171
pàg. 86, exercicis 10, 11 i
12; pàg. 87, exercicis 13,
14 i 15.
5. a) peixos; b) sida; c) circ; d ) notaria; e) casteller; f ) gastronomia 9. a) En cap (determinant) cap (substantiu) cap (verb) el que cap
japonesa; g) seguretat viària; h) dispositius mòbils (verb) en aquest cap (substantiu).
b) Si qui deu (verb) deu (numeral), diu que deu (verb) deu (nu-
6. a) Intervenir sense permís. b) Molestar. c) Estar despistat. meral), diu el que deu (verb) i deu (verb) el que diu.
d ) No viure en la realitat. e) Entendre una cosa pel cantó més
maliciós. f ) Acabar boig. c) Aquí sobre (adverbi) hi ha un sobre (substantiu) que s’obre
(numeral).
7. a) copa; b) bleda; c) banc; d ) ploma; e) escala; f ) navalla;
g) estel; h) illa 10. a) Homònims totals: fred
b) Homòfons: vol i bol; massa i maça
8. Resposta oberta.
c) Homògrafs: seus (possessiu) i seus (verb seure); aleshores
i a les hores
d ) Mot monosèmic: niada
e) Mot polisèmic: niu, ou, cucut, post, ploma, bec, cop, cor,
cap, ala
19

S’inicia l’apartat del
«Taller de producció» que Taller de producció
tracta sobre la novel·la.
La pàgina proposa La novel·la Curiositats
diferents nivells de La novel·la és el gènere literari en què un narrador explica una història, general- Una novel·la és un text narratiu
lectura: el text expositiu d’una certa extensió, un aspecte
ment fictícia, viscuda per uns personatges en un o diversos llocs i en un temps que la diferencia de la narrativa
sobre els ingredients determinat. Es caracteritza per tenir aquests tres components bàsics: l’acció i breu (rondalla, conte literari,
d’una novel·la, dos el ritme, el temps i l’espai i els personatges. microrelat...), per la qual cosa
és habitual que inclogui altres
requadres de tipus de text no estrictament
«Curiositats» que aporten El narrador pot ser intern, quan és la veu d’un personatge o bé extern, si nar- narratius, com ara descripcions
ra els fets com si en fos observador o espectador. El narrador extern pot de llocs i personatges, diàlegs
informació
adoptar dos punts de vista: objectiu o omniscient. És objectiu si narra estric- que mostren la relació entre els
complementària a la personatges...
tament allò que podríem veure o escoltar, i és omniscient si ens explica també
teoria exposada i una els estats d’ànim, sentiments o pensaments d’un o més personatges.
activitat sobre un text de
contracoberta. Els antecedents de la novel·la són els cants èpics de l’antiguitat, històries es-
crites en vers, i pensades per ser recitades i escoltades. A partir del segle xiii,
es comencen a escriure narracions llargues en prosa, ja pensades per ser
És important que els llegides, que reben el nom de novel·la i que guanyaran difusió a partir del se-
aprenents es familiaritzin
gle xv, gràcies a l’ús de la impremta. A partir del segle xix, la novel·la esdevé
amb els conceptes que el gènere literari més conreat i més llegit, i ho continua sent actualment.
apareixen en els primers
paràgrafs perquè les
activitats d’aquest apartat
s’hi referiran amb Llegeix i identifica
freqüència. 1. Llegeix atentament aquest resum publicat en una contracoberta:
a) Qui és el protagonista i què en saps?
• Llegir entre línies. b) En quina època et sembla que se situa l’acció?
c) En quins espais creus que transcorren els fets?
• Fer hipòtesis. d) Creus que, al protagonista, li resultarà fàcil resoldre el misteri?

Un detectiu que no és detectiu, un un riu contaminat, un científic desapa-

lingüista que no fa de lingüista, un riu regut, una empresa farmacèutica poc
–com diria el cantautor– que ja no és transparent... Al ritme d’una investiga-
un riu... A Aigua bruta res no és el que ció involuntària però frenètica, Aigua Curiositats
5 sembla i tot fa pudor de socarrim. O 20 bruta transporta el lector a través d’allò Pau Vidal (Barcelona, 1967)
de contaminació. En Camil, que tam- que els biòlegs anomenen el cicle de és autor de diversos llibres de
poc no es diu ben bé Camil, treballa l’aigua: dels Pirineus al delta del Llo- divulgació relacionats amb la
recollint argot per a l’Acadèmia d’Estu- bregat, passant per aqüífers, fonts i llengua catalana i es guanya la
dis Catalans, però té un projecte secret: abocaments. Un cicle ple de culpables, vida fent mots encreuats per
a la premsa. També col·labora
10 actualitzar el magne Diccionari etimolò- 25 incloses grans empreses públiques de
sovint en programes de ràdio,
gic del filòleg Joan Coromines. A cavall subministrament d’aigua, amb la in-
amb breus seccions dedicades al
de la seva moto, recorre els pobles mo- tenció poc secreta de denunciar l’últim llenguatge. Amb la seva novel·la
gut per la seva vocació, la caça del mot, crit en matèria de contaminació am- Aigua bruta va guanyar el premi
fins que l’atzar el planta bruscament da- biental: els residus medicinals. de Literatura Científica 2006.
15 vant del misteri: un excursionista mort, Pau VIdal, Aigua bruta (2006)
172
Taller de producció
1. a) En Camil, que és mig lingüista i mig detectiu.

b) En l’època actual.
c) A Catalunya: dels Pirineus al delta del Llobregat.
d ) No. Sembla que hi ha interessos de persones amb poder que hi posaran obstacles.
20

LA NOVEL·LA 7
UNITAT
Pàgina destinada a

activitats sobre fragments
Llegeix i identifica
de novel·la amb la
2. Llegeix aquest inici d’una novel·la publicada l’any 1901. Identifica’n la
veu narradora: és interna o externa? Justifica la teva resposta.
finalitat d’identificar algun
dels ingredients que
conformen aquest
El senyor Sherlock Holmes, que solia despertar-se molt tard, llevat de les oca- gènere.
sions, gens infreqüents, en què passava tota la nit despert, seia a taula, disposat
a desdejunar-se. Jo, que estava dret al costat de la llar, vaig recollir de terra el
bastó que havia oblidat la nostra visita de la nit anterior. Era una peça sòlida i Cal destacar la bafarada
elegant, de fusta de bona qualitat... Per Sug «Suggeriments», que
llib esco
inf reria, llir un
geri
Arthur Conan Doyle, A la ormació és aco a novel· men aporta informació molt
El gos dels Baskerville (1902) ip c obe b às n s ell la en ts útil per a la bona
mica otser un rta hi h ica, tan able ob una bib
d ’ in a im aurà t a la serv li o
Però form atge el tít cobe ar el ll teca o resolució de l’activitat.
s a s o
ratll i, a mé ció sob uggerid l de l’o rta com ibre: hi en una
es, ja s, ob re l’ o ra bra a trob
l’èpo podr res la autor i . A la c , el nom la contr arem
ca o às de prim una ontr de l’ acobe
la his l’am du era sín a
tòria bient ir o intu pàgina tesi intr erta, so tor o au .
cob au rta • Distingir la veu
Llegeix i identifica en p i, sob ir alg i o l
uns en lleg ductòria haver-h ra
to
narradora d’un text.
perq r im e r e t o e
t d
3. Llegeix l’inici de la novel·la més coneguda de l’escriptor català uè s ra o en , sobre etalls s ixes no de l’arg i una
e sit terc la ve obre més ume
Manuel de Pedrolo. Identifica’n la veu narradora. És interna ua era un els vuit nt.
pers en els p person arrado person o deu
o externa? És objectiva o omniscient? Justifica la teva resposta. onat e a ra a
ge, e nsamen , si és o (si exp tges,
tc.). ts d’ mnis li
un cien ca
t
L’Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de l’hort de casa seva
amb un cistellet de figues negres, de coll de dama, quan s’aturà a avergonyir dos
nois, que n’apallissaven un altre i el feien caure al toll de la resclosa, i els va dir:
–Què us ha fet?
5 I ells li van contestar:
–No el volem amb nosaltres, perquè és negre.
–I si s’ofega?
I ells es van arronsar d’espatlles, car eren dos nois formats en un ambient
cruel, de prejudicis.
10 I aleshores, quan l’Alba ja deixava el cistellet per tal de llançar-se a l’aigua
sense ni treure’s la roba, puix que només duia uns shorts i una brusa sobre la pell,
el cel i la terra van començar a vibrar amb una mena de trepidació sorda que
s’anava accentuant, i un dels nois, que havia alçat el cap, digué:
–Mireu!
15 Tots tres van poder veure una gran formació d’aparells que s’atansava remo-
rosament de la llunyania, i n’hi havia tants que cobrien l’horitzó. L’altre noi va
dir:
–Són platets voladors, tu!
I l’Alba va mirar encara un moment cap als estranys objectes ovalats i plans
20 que avançaven de pressa cap a la vila mentre la tremolor de la terra i de l’aire
augmentava i el soroll creixia, però va pensar de nou en el fill de la seva veïna
Margarida, en Dídac, que havia desaparegut en les profunditats de la resclosa,
i es va capbussar en l’aigua, darrere els nois, que s’havien oblidat del tot de llur
acció i ara deien:
25 –Guaita com brillen! Semblen de foc!
Manuel de Pedrolo,
Mecanoscrit del segon origen (1974)
173
2. La veu narradora és interna, és un personatge que intervé en l’acció.
3. La veu narradora (en tercera persona) és externa, no intervé en l’acció. Es tracta d’un
narrador omniscient, perquè també informa dels pensaments dels personatges.
21

Sug
gerimen
Taller de producció Fixa’t qu
e en ts
de l’argum la contracobe
en t se cent rta d’una
i s’atura ra so no vel·la
per desp en el nus de l’a bretot en el plan el resum
L’alternança entre teoria i ertar curi cció. Els teja
itors ho ment
relat fari
a perd
os itat en el
lector
ed
fan així
activitats (amb Llegeix i identifica elaboris re interès per la : explicar el fin
ha d’acon lectura. al del
suggeriments) ja és suggerid se El re
4. Llegeix aquests dos resums d’arguments corresponents a les novel·les ora i, alho guir aportar info sum que
ra, mante rmació
apostar per un determinat Negra nit de Lolita Bosch i L’illa del tresor de Robert Louis Stevenson. nir l’inter
ès.
procediment didàctic. Es Escull-ne un i escriu-ne una nova versió intentant reduir-ne l’extensió
a la meitat.
considera prioritari oferir
oportunitats als
aprenents perquè
Negra nit L’illa del tresor
llegeixin i escriguin a fi
que posin en pràctica En acabar la guerra civil, els republicans van patir molt. L’endemà de la mort del seu pare, Jim Hawkins,
Alguns van poder exiliar-se cap a Europa o Amèrica un noi que ajuda la seva mare a portar una fonda,
coneixements apresos. del Sud, altres no van tenir tanta sort... Però en Manel descobreix casualment un mapa ben estrany al bagul
i en Pere són massa joves per entendre-ho, i la seva d’un pirata que ha mort a l’establiment. S’embarca en
amistat passa pel damunt dels ideals polítics de les la Hispaniola, rumb a una illa desconeguda, a la recerca
És bo observar que els
5 5
seves famílies enfrontades. Encara que els seus pares del tresor mític del capità Flint. Durant la travessia
requadres «Curiositats», no els ho permeten, ells es veuen cada dia per anar a descobrirà que John Silver el Llarg, el cuiner del vaixell,
que poden ser de lectura banyar-se al riu o a jugar a dames al paller de Can Font. és un antic pirata que està preparant un motí. En arribar
autònoma, aporten una Només hi ha una cosa que els pot separar: un accident. a l’illa, esclaten les tensions entre els pirates i els lleials.
10 I uns documents secrets que cap dels dos no sap que 10 Les aventures de Jim tot just acaben de començar...
informació útil que sovint existeixen i que amaga la família d’en Manel. Perquè Jim Hawkins, el més jove dels mariners, ha
necessita continguts o bé en Julià, el pare d’en Pere, els vol recuperar costi el que entusiasmat milions de lectors des que es va publicar
amplia amb detalls algun costi... l’any 1883. És una obra que conté tots els ingredients
d’un llibre d’aventures: una expedició a terres llunyanes i
aspecte tractat en el cos 15 desconegudes, perills, pirates, baralles...
central de la pàgina.
L’acció i el ritme
Una novel·la explica una història, és a dir, una successió d’esdeveniments, que
viuen o duen a terme uns personatges en un context determinat. Les novel·les
modernes solen presentar una acció principal i diverses accions secundàries,
que es van creuant al llarg del relat per construir la història i configurar el ritme Curiositats
narratiu, que pot ser ràpid o lent. Es diu que el ritme és ràpid quan la narració Entenem per argument
l’esquelet de la història, és a dir,
se centra en l’acció principal i hi predominen les accions. Es considera que el
els fets principals sobre els quals
ritme és lent quan hi apareixen sovint els passatges de les accions secundà- es construeix la narració. Una
ries i l’acció principal es va combinant amb descripcions de llocs i persones, versió sintètica de l’argument
pensaments o reflexions dels personatges. sol aparèixer en situacions en
què cal donar una informació
breu sobre el contingut d’un
llibre, d’una pel·lícula, d’una
El temps i l’espai obra de teatre, etc. En trobem
en els catàlegs de les editorials,
El temps i l’espai de la novel·la situen l’acció en un context versemblant. Cal dis- les cartelleres de cinema, les
seccions de cultura d’un
tingir entre dos tipus de temps: el temps extern i el temps intern. El temps extern
programa de ràdio, etc. Sovint,
és l’època o el moment històric en què se situa l’acció, que pot ser explícit o pot en aquests casos, l’argument
deduir-se dels personatges, costums, vestits, ambientació... El temps intern és no s’explica completament,
el període en què s’emmarquen els esdeveniments, que poden ser uns dies, uns a fi de generar en el lector el
desig de llegir el llibre o d’assistir
mesos, un estiu... o tota una vida. L’autor selecciona i ordena els esdeveniments
a l’espectacle.
i dona detalls perquè el lector o lectora els pugui anar seguint.
174
4. Resposta oberta.
22

LA NOVEL·LA 7
UNITAT
L’espai és el marc geogràfic o físic on se situen l’acció i els personatges. Po- • Resumir.
den ser interiors (una casa, un vaixell, una escola...) o exteriors (paisatges,

recorreguts d’un viatge, un desert...). L’entorn físic pot motivar certs esdeveni- • Llegir entre línies.

ments o determinar el caràcter i el comportament dels personatges. Sug
Aniria
geri
a molt
Si no dequada bé que, p men
pot s men
t, tin er poder
ts
de cla e r, c on g u fe
Observa i escriu sse. sulta els éssiu el ll r aquest
Entre teus ibre e
com to c a le xercic
5. A partir dels teus coneixements sobre les obres de Tolkien i de la pleta ts segur ompanys s mans i
r les am .
infor ent que i compan
informació següent sobre la novel·la fantàstica i d’aventures El hòbbit, mac
ions. podreu yes
respon les preguntes següents. Pots fer preguntes a altres companys
i companyes de classe.
a) Quina és l’acció principal de la novel·la?
b) L’espai és interior o exterior?
c) En quina època ocorren els fets?
d) Com és, físicament, un hòbbit? Com viuen?
e) Quin és el tresor que han d’aconseguir?
f) Quin tipus d’obstacles i de perills han de vèncer?
En Bilbo és un hòbbit que gaudeix d’una vida confortable, rutinària i

tranquil·la, lluny de les incòmodes aventures, i rarament viatja més enllà
del rebost del seu forat de hòbbit, al Turó. La seva plàcida existència, però,
canvia de sobte quan el mag Gàndalf, en companyia del llegendari Thorin
5 Oakenshield i dotze nans més, es presenta inesperadament al llindar de
Curiositats
casa seva perquè els acompanyi en un viatge d’anada i tornada fins a l’antic
i llunyà reialme de la Muntanya Solidària, on pretenen saquejar el tresor del J. R. R. Tolkien (1892-1973) va
drac Smaug. Tot això s’esdevenia l’any 2941 de la Tercera Edat del Sol, al món néixer a Sud-àfrica, però a l’edat
mític i imaginari de la Terra Mitjana. El hòbbit s’ha convertit en un clàssic de tres anys va traslladar-se amb
10 contemporani des de la seva primera edició l’any 1937.
la seva família a Anglaterra, on va
passar la major part de la seva
J. R. R. tolkIen, El hòbbit (1937) vida. Al marge de la seva llarga i
distingida carrera acadèmica com
a lingüista i professor, és conegut
per la seva extraordinària obra
de ficció, on destaquen El hòbbit,
Rellegeix i imagina El senyor dels anells.
6. Busca en la lectura inicial d’aquesta unitat tots els indicis que ajudin
a fer-se una idea sobre l’ambient de l’escena que s’hi narra i del relat
complet. A partir dels teus coneixements, però també de la teva
imaginació, respon les preguntes següents:
a) En quina època històrica ocorren els fets?
b) Com va vestit Carlemany?
c) Com van vestits els cavallers? Com estan situats?
d) Com és el lloc? Si hi ha alguna edificació, com és?
e) En quin moment del dia transcorre l’escena que es narra en
el fragment?
f ) Quanta estona duren els fets que es narren en el fragment?
175
Pàg. 88, exercicis 1 i 2;

5. a) Un llarg viatge amb una destinació i uns obstacles per superar a la tornada.
b) Exterior.
c) En una època fictícia, creada per Tolkien, l’any 2941 de la Tercera Edat del Sol.
d ) Els hòbbits són baixets i una mica rodonets, tenen pèl als peus i les orelles una mica punxe-
gudes. Viuen a la Terra Mitjana (de l’atles fictici de l’autor) i els agrada dur una vida tranquil·la
i rural, sense sotracs.
e) Un tresor que els pertanyia antigament i ara està en mans del drac Smaug, a la Muntanya
Solitària.
f ) Éssers misteriosos i perillosos, trolls, goblins, aranyes gegants, llops salvatges... i el drac que
custodia el tresor.
6. a) A l’època de Carlemany.
b) Resposta oberta.
c) Amb armadura. En fileres, sobre cavalls.
d ) Resposta oberta. Al text s’esmenten les muralles de París.
e) Resposta oberta. (Sabem que fa estona que hi són i que fa calor.)
f ) Resposta oberta.
23

La pàgina s’inicia Personatges

presentant un dels altres
ingredients de la novel·la: Els personatges d’una narració es classifiquen en tres tipus segons la impor-
tància i la funció que tenen en la història.
els personatges. La
informació bàsica que es Els personatges principals són els que tenen el paper més important en el
presenta esdevé molt útil desenvolupament dels fets. Entre aquests, hi ha el protagonista o la protago- Curiositats
per a l’execució de nista, que focalitza la narració dels esdeveniments. Si la narració és en primera
De vegades, un escriptor fa servir
l’activitat que es proposa persona o el narrador és omniscient, també mostra els seus pensaments i la un mateix protagonista per a
a continuació. seva manera de veure el món. Pot haver-hi més d’un protagonista, que se sol diverses novel·les, com és el cas
anomenar coprotagonista. de Sherlock Holmes, d’Arthur
Conan Doyle, un detectiu que
És interessant fer Els personatges secundaris no hi tenen una participació tan important, es
en cada novel·la resol casos
diferents, o Harry Potter, de
observar la informació descriuen amb menys trets que els principals, però intervenen directament en J. K. Rowling, que viu diferents
que aporta el requadre l’acció i resulten imprescindibles per comprendre la història. Per exemple, si la aventures al llarg de set llibres.
«Curiositats» perquè la També hi ha sèries de
novel·la tracta sobre un conflicte generacional protagonitzat per un adolescent,
llibres infantils i juvenils en què
informació representa un els personatges secundaris són la resta de membres de la família, segons el els protagonistes són una colla
adob per a la grau de participació. d’amics: com les aventures dels
Set Secrets, d’Enid Blyton; la
competència lectora i Penya dels Tigres, de Thomas
Finalment, s’anomenen personatges decoratius aquells que formen part de
literària dels aprenents. Benzina, o les aventures de
l’ambientació i contribueixen a crear ambients i situacions, però intervenen Molly Moon, de Georgia Byng.
molt poc i queden poc definits. En definitiva, els personatges decoratius
• Descriure personatges. tenen una funció de fons i no són imprescindibles per al desenvolupament

dels fets.
Tin Sugg
desc gues en erim
ripc co
i psic ió, sinó d mpte que ents
ològic ’una
Explica-ho amb poques paraules s, fes pre no es tr
refer sentació acta d’u
èn .A na
7. Escull dos personatges que coneguis de la llista següent i fes-ne una el pe cia a cos més de mera
rsona e tr
tge. s que fa ets físics
breu presentació a partir del que en saps o recordes. Et pot servir o pen
sa
de model la presentació que trobaràs a continuació de Matilda, la
protagonista de la novel·la del mateix títol, de Roald Dahl, publicada
l’any 1988.
Tom Sawyer Oliver Twist Gandalf Astèrix
Ulisses Robinson Crusoe Harry Potter Carlota
Alícia Batman Heidi Tirant lo Blanc
Matilda és una nena prodigi, molt intel·ligent i sensible.

Abans de fer els cinc anys, ja havia llegit Dickens i
Hemingway, Kipling i Steinbeck, i els Wormwood, els seus
pares, la tracten més aviat com una nosa. Però, quan a
l’escola es troba enfrontada a un perill molt greu, Matilda
descobreix que té uns poders psíquics extraordinaris que li
permeten salvar l’escola i, sobretot, la seva estimada mestra,
Miss Honey.
176
7. Activitat oberta. A l’aula, aquesta activitat pot anar precedida d’una conversa en parelles o
petits grups que serveixi per identificar els personatges i compartir-ne dades.
24

LA NOVEL·LA 7
UNITAT
Com a final d’apartat, la
Curiositats
Llegeix, opina i escriu informació que s’aporta
Quellegeixes és un fòrum de
8. Llegeix la ressenya de la novel·la Wonder, de R. J. Palacio, publicada lectors que va néixer el 23 d’abril contribueix a dotar els
en un fòrum de lectors, i alguns comentaris de lectors molt joves que de 2008, impulsat per la Institució aprenents d’un major
hi han aparegut. A partir de la informació que aporten aquests escrits del les Lletres Catalanes (ILC)
i de les teves reflexions, explica en unes 50 paraules què fa que aquest amb motiu de l’Any del Llibre
compromís lector i d’una
llibre sigui interessant per als lectors. i la Lectura. Té tres seccions: més gran competència
Llapis (lectors fins a 12 anys), lectora.
Boli (lectors de 12 a 16 anys)
i Ploma (lectors adults). Hi
podeu trobar jocs, concursos,
convocatòries i –sobretot– Les activitats que es
WONDER
Palacio, R.J. comentaris i recomanacions sobre plantegen en aquesta
Wonder explica el primer any d’escola d’un nen molt especial que fins ara havia estat educat només a casa per la llibres, especialment novel·les. pàgina serveixen de
seva mare. Hospitals, operacions i tractaments l’havien allunyat de l’entorn escolar. El primer dia d’escola omple
de pànic algú que és molt conscient de ser un autèntic monstre. Ell mateix es presenta al primer capítol: «Em dic colofó al tema de la
August, per cert. No penso descriure la meva cara. Segur que és molt pitjhor que tot el que us esteu imaginant».
Primers És una història meravellosa i emocionant que ens fa patir sense deixar de somriure i aquest és un gran mèrit.
novel·la i tenen un marcat
També ens farà pensar en el patiment injust de tots aquells que per una raó o altra són diferents de la norma
caràcter global.
Capítols
estàndard. La realitat ens mostra que hi ha poques persones estàndard.
Si detectes algun error o coneixes alguna nova traducció sisplau fes-nos-ho saber aquí.
Data actualització fitxa 20-11-2012

A part d’això, destaquem
la invitació a la reflexió
<http://www.quellegeixes.cat>
que fa el requadre de les
Re: Wonder mans, que pretén
«Respondre #2 el: 24 de juliol del 2013, 01.09.42 »
Me l’acabo de llegir i, sincerament, és un dels millors llibres que he llegit
contribuir també a la
mai. Em va encantar. L’August, un noi sense por que acaba d’entrar a bona disposició per
l’institut, em va conquistar des del primer dia. Crec que seria una gran idea escoltar, llegir o produir
que tots els quellegistes llegíssim aquest llibre, que, si més no, ens ajudaria històries.
a entendre el perquè d’algunes coses.
Cita de: irvilsa en 18 d’agost del 2013, 13.36.17 Revis Sugg
el títo a el teu e erim • Opinar.
Cita de: Mixa en 14 d’agost de 2013, 13:56:44 l s
ben c de la nov crit pensa
ents
lar? L el·la nt en
Fabufantàstic! prou a p i e l e ls le
dade od nom
s sen rien troba de l’auto ctors del • Resumir.
Me n’alegro molt de llegir les vostres opinions, irvilsa i Núria u! Wonder se ex r si la r fòr
és realment un llibre impressionant (i ja li fa justícia que estigui entre algun cedir-te busq o autora um:
a fras ? ue qu
els més venuts! ). e eng Animes a ssin? En d eda
resca ll iu
dora? egir-la am s
A tu, què és que el te n’ha agradat més, irvilsa? I el teu personatge preferit? b
Vinga, quellegistes, animeu-vos a dir-hi la vostra!
Mx
Sens dubte, les ganes de lluitar de l’August i, sobretot, el final.
Estic d’acord amb tu, irvilsa, les ganes de lluitar de l’Augustus i la força
de voluntat que té són increïbles. El meu personatge preferit és la Summer,
encara que també em cau molt bé la germana de l’Augustus. La Summer
és fantàstica i superbona persona.
Què et sembla que
hi ha de suggestiu
Opina i respon en una història, sigui
dibuixada, oral, escrita
9. Escriu un comentari d’unes 80 paraules sobre una novel·la que hagis o audiovisual? Quina
llegit i t’hagi agradat, com si fos per a un fòrum de lectors joves. Pàg. 89, exercicis 4, 5 i 6.
Explica’n breument el plantejament (no el desenllaç!) i fes esment,
de les històries que
has llegit a la unitat
almenys, de dues de les raons que la fan interessant. t’hauria agradat viure?
Avaluació i dictat.

177 Comprova-ho
Avaluació i dictat.
Atreveix-t’hi
8. Resposta oberta.
9. Activitat oberta. Pot resultar molt interessant fer una lectura en veu alta d’alguns dels comentaris
a l’aula.
25

La doble pàgina està
destinada a comprovar Competències bàsiques
sabers i a executar una
producció textual Prova
relacionada amb el que Llegeix aquestes sinopsis de novel·les i respon les preguntes que tens a continuació:
s’ha treballat a la unitat.
Es parteix d’un text, de la Oliver Twist (1837-1839), Charles Dickens (1812-1870) El cor de les tenebres (1899), Joseph Conrad (1857-1924)
La misèria i la desgràcia, els dos grans temes de les La crua realitat dels colons europeus a finals del se-
mateixa tipologia que el novel·les de Dickens, es posen de manifest en la història gle xIx queda radiografiada en aquesta història d’aventu-
text inicial d’unitat, i a d’Oliver Twist, un orfe maltractat i famèlic que es veu im- res. El protagonista, un mariner britànic, s’endinsa en el
continuació es presenten 5 mers en la delinqüència després de fugir de l’orfenat. La 45 Congo per treballar-hi en la recol·lecció de vori; però, du-
pobresa i la grisor de Londres al segle xIx es fan evidents rant el viatge, toparà amb tota mena d’obstacles i perills.
deu preguntes de
en aquest relat.
contingut. Fahrenheit 451 (1953), Ray Bradbury (1920-2012)
Contes escrits a màquina (1973), Gianni Rodari Ray Bradbury imagina una societat distòpica i futurista
El resultat de la prova (1920-1980) en què llegir és delicte perquè incita a pensar i a posar en
representa un bon 10 Els relats de Gianni Rodari són plens de creativitat, 50 dubte el poder. Davant d’aquesta realitat, un cremador de
indicador de la feina i de fantasia i diversió. Les situacions més surrealistes trans- llibres es qüestiona la seva feina i s’associa a un grup dis-
porten el lector a un escenari on tot és possible com, per sident amb qui compartirà una lluita aferrissada per la
l’aprenentatge assumit en exemple, que un cocodril concursi a la ràdio o que els ex- cultura.
aquesta unitat. traterrestres robin la torre inclinada de Pisa.
Capitans intrèpids (1897), Rudyard Kipling (1865-1936)
15 Les aventures de Tom Sawyer (1876), Mark Twain 55 Quan el nàufrag Harvey Cheyne entra en contacte amb
Considerem que pot ser (1835-1910) els mariners de la goleta Som aquí, se li obre un univers dur i
criteri de l’alumnat la Les trapelleries de Tom Sawyer i Huckleberry Finn ar- perillós. Les experiències a bord de la nau impulsaran Cheyne
manera de realitzar ticulen una novel·la deseixida sobre l’amistat. Un crim en un procés d’aprenentatge i iniciació, alhora que lluitarà
secret i el tresor de l’assassí portaran els dos joves per un per fer-se valer i integrar-se en el món dels pescadors.
la prova. Poden iniciar-la 20 periple, ple de malvats i de persecucions, que també dei-
llegint el text, si ho xarà espai per a l’amor i la diversió. 60 Aloma (1937), Mercè Rodoreda (1908-1983)
creuen convenient, o bé L’Aloma és una noia solitària i trista, que esquiva les
L’amic retrobat (1966), Fred Uhlman (1901-1985) relacions socials perquè està convençuda que ningú no
atendre primer les La novel·la més autobiogràfica d’Uhlman relata l’expe- l’estima. Quan el germà de la seva cunyada arriba a Bar-
preguntes per anar al text riència de dos amics alemanys que viuen l’ascensió al po- celona, la protagonista se n’enamora i, amb ell, viurà les
a buscar-ne les 25 der d’Adolf Hitler. La persecució jueva separarà els dos 65 seves primeres experiències sexuals, tot i que creu que té
joves malgrat la seva voluntat de mantenir-se al marge una altra dona esperant-lo.
respostes.
del conflicte. Trenta anys més tard es retrobaran.
La rebel·lió dels animals (1945), George Orwell (1903-1950)
La volta al món en vuitanta dies (1873), Jules Verne Quan els animals del senyor Jones es revolten, la seva
(1828-1905) granja canvia radicalment. Al principi instauren un règim
30 L’aristòcrata Phileas Fogg s’embranca en un viatge 70 polític igualitari, però els porcs agafen les regnes i abusen
amb el seu criat per demostrar que és possible fer la volta del seu poder. Orwell plasma en clau d’humor què passa
al món en vuitanta dies i guanyar, així, una aposta. La tra- quan l’ideal d’una societat justa es posa en pràctica.
vessia els portarà de Londres a Nova York en un periple
ple d’aventures i diversió. Marcovaldo (1963), Italo Calvino (1923-1985)
20 històries curtes s’apleguen en aquest recull d’Italo
35 Mecanoscrit del segon origen (1973), Manuel de Pedrolo 75 Calvino en què retrata el dia a dia d’un home pobre en
(1918-1990) una gran ciutat del nord d’Itàlia. La passió del protagonis-
La vida de l’Alba i en Dídac es capgira quan uns extra- ta per la natura i el rebuig que sent per la industrialització
terrestres arriben a la Terra i exterminen la humanitat. Els són l’esquelet del llibre, que plasma qüestions com les
joves aconsegueixen salvar-se de la destrucció i aprenen a decepcions i l’apatia.
40 sobreviure en un entorn que els farà madurar ràpidament.
Ara (29 setembre 2013)
178
26

PROVA 7
UNITAT
• Practicar estratègies de

4 Els elements bàsics d’una narració són... comprensió.
 a) ... acció, espai, temps i personatges. • Practicar l’escriptura.
 b) ... ambient, protagonistes i context.
 c) ... estil, ambient i personatges. • Avaluar el propi
 d ) ... narrador, acció, punt de vista, estil.
aprenentatge.
5 La paraula vol és un exemple...
 a) ... de parònim.
 b) ... d’homònim.
 c) ... d’hiperònim.
 d) ... d’hipònim.
6 Passepartout és el nom del majordom

en la novel·la...
 a) ... Capitans intrèpids.
 b) ... La volta al món en vuitanta dies.
 c) ... L’amic retrobat.
 d) ... El cor de les tenebres.
7 Són paraules homògrafes...

1 Són novel·les de ciència-ficció:
 a) ... anunciació, enunciació.
 a) El cor de les tenebres i Mecanoscrit
 b) ... lira, lira.
del segon origen.
 c) ... aprés, après.
 b) Contes escrits a màquina i Marcovaldo.
 d) ... fur, furt.
 c) Fahrenheit 451 i Mecanoscrit del segon
origen.
8 La definició de colon és:
 d ) Capitans intrèpids i Fahrenheit 451.
 a) Ocell de la família dels colúmbids.
2 La definició de goleta és:  b) Part de l’intestí gros.
 c) Persona que forma part d’una colònia.
 a) Nau amb dos o més arbres de dues peces
 d) Estàtua de dimensions gegantines.
i aparellada amb veles de tall.
 b) Veler d’un sol arbre que hissa una vela de
9 Són autors que van viure entre dos segles:
tallant i un o més flocs.
 c) Antic vaixell de guerra de rems i de veles  a) Kipling, Conrad, Dickens, Twain, Verne.
auxiliars.  b) Conrad, Kipling, Bradbury, Verne, Twain.
 d) Embarcació formada per dos bucs  c) Verne, Twain, Uhlman, Bradbury, Conrad.
simètrics acoblats per la banda.  d) Conrad, Orwell, Kipling, Bradbury, Twain.
3 Una sinopsi és... 10 La paraula camí és hiperònim de...

 a) ... l’explicació del significat de qualsevol  a) ... senda, viatge, singladura.
mena de composició textual.  b) ... carrer, corriol, òrbita.
 b) ... la defensa resumida d’una matèria, una  c) ... carrera, etapa, anada.
obra, etc.  d) ... ruta, trajecte, drecera.
 c) ... el judici sobre les qualitats i els defectes
d’una obra literària, artística, etc.
 d ) ... l’exposició succinta d’allò més Redacció
substancial que conté una obra més Redacta les sinopsis (de 50 paraules cadascuna)
extensa. dels últims tres llibres que has llegit.
179 Prova.

Avalua’t. Comprova-ho.
Avalua’t. Atreveix-t’hi.
Competències bàsiques
1. c)
2. a)
3. d )
4. a)
5. d )
6. b)
7. c)
8. c)
9. b)
10. d )
Redacció
Resposta oberta.
27

Pàgina destinada a
conèixer jocs de llengua: Jocs de mots
en aquest cas, la frase
misteriosa. Les propostes La frase misteriosa
que figuren a la pàgina
La frase misteriosa és un joc lingüístic que consisteix a
són una bona raó perquè
ordenar una sèrie de paraules desordenades per cons-
els aprenents practiquin truir una oració amb sentit. Amb aquest joc posem en
aquest tipus de joc. pràctica els nostres coneixements de sintaxi, perquè cal
ordenar els mots respectant certes jerarquies i regles
• Ordenar paraules per gramaticals que els agrupen. Però també ens ajuda a

formar una oració. exercitar la ment fent hipòtesis i imaginant possibles sig-
nificats.
El joc es pot fer escrivint, però és més divertit jugar-hi so-

bre una taula, amb targetes de cartolina que contenen els
mots per anar-los combinant fins que arribem a l’oració
completa i ordenada. Molt millor encara si ho fem en pa-
relles o en grup!
Solució:
Juga-hi
1. Reordena les sèries de mots següents per 2. Reconstruïu aquests refranys populars en l’ordre
formar cinc frases de personatges històrics: correcte. Podeu continuar el joc a classe
a) ull cec món ull el i per acabarà. (Mahatma desordenant altres refranys populars que
Gandhi) conegueu, intercanviant-los i resolent-los per
parelles.
b) nosaltres coses no tal veiem les sinó que com
són veiem som com les tal. (Anaïs Nin) a) mica la mica i de pica, en s’omple de gota
c) tu altres estan mateix, llocs sigues els ocupats. s’omple en la gota bota.
(Oscar Wilde) b) treballa jove de dorm qui vell, no de palla a la.
d) tempesta, llarga molt sigui el sol a que la c) mal de tu vols que bé no si diguin ningú de
núvols els per sempre brillar torna entre. diguis.
(Khalil Gibran) d) casa a seva boig sap dels altres sap més casa
e) gota el és que una sabem és d’aigua, ignorem a savi que un.
oceà el que un. (Isaac Newton) e) veí a Mallorca més parent un la porta que
f ) millor passat el futur és profeta del. un val.
(Lord Byron) f ) hi ha faltarà un vell, quan casa a no consell hi.
180
Jocs de mots 2. a) De mica en mica s’omple la pica i de gota

en gota s’omple la bota.
1. a) Ull per ull i el món acabarà cec. (Mahat- b) Qui de jove no treballa de vell dorm a la
ma Gandhi) palla.
b) No veiem les coses tal com són sinó que
c) Si vols que diguin bé de tu, no diguis mal
les veiem tal com som nosaltres. (Anaïs
de ningú.
Nin)
d ) Sap més un boig a casa seva que un savi
c) Sigues tu mateix, els altres llocs estan
a casa dels altres.
ocupats. (Oscar Wilde)
e) Més val un veí a la porta que un parent a
d ) Per molt llarga que sigui la tempesta, el
Mallorca.
sol sempre torna a brillar entre els núvols.
(Khalil Gibran) f ) Quan a casa hi ha un vell, no hi faltarà
consell.
e) El que sabem és una gota d’aigua, el que
ignorem és un oceà. (Isaac Newton)
f ) El millor profeta del futur és el passat.
(Lord Byron)
28

Solucions del Bloc
d’activitats
29

Unitat 7
Lèxic
1. a) fora atzucac: escacs. Situació en què qualsevol jugada que faci el

b) gat, enfurismat jugador implica un afebliment de la seva posició.
c) parpelles gallet: videojocs. Botó d’un comandament de joc, general-
ment analògic, que es troba a la banda del comandament
d ) dolent
més allunyada del jugador i es prem habitualment amb el dit
e) persona índex o amb el dit del mig, que serveix per activar una acció.
f ) botiga, ven jardinera: transport turístic. Autobús destinat al transport de
g) calçada, únic passatgers entre la terminal d’un aeroport i l’avió.
h) vint roibos: alimentació i gastronomia. Beguda obtinguda per la
i ) roba, pell, protegir infusió de fulles de roibos.
RPG: videojocs. Videojoc en què es crea un personatge juga-
j ) cera, encén
dor a partir d’uns trets definits prèviament, les habilitats del
2. qual es van desenvolupant d’acord amb l’experiència acumu-
1 2 3 4 5 6 7 lada a mesura que avança la història.
1 F R A N C E S 7. a) He perdut la clau de la meva taquilla. (no: armariet)
2 L A T E R A L b) Necessites vinagre d’arròs per fer sushi. (sí)
3 A I X E L L A c) Furoner és sinònim de hacker. (sí)
d ) Ha patit bullying i per això l’han canviat d’escola. (no:
4 G E I assetjament escolar)
5 E R M A D e) L’infant que corona un castell es diu anxaneta. (mal escrit:
enxaneta)
6 L I N D I
f ) Aquesta tarda hem assistit a una xerrada sobre seguretat
7 L I O N E S A vial. (no: viària)
8. a) entrada; b) informació morfològica; c) accepció; d ) exem-

3. a) Aquest pal no està dret. (recte, vertical)
ple; e) i f ) subaccepcions
b) Has de conèixer els drets humans. (conjunt de drets es-
sencials de la persona) 9. a) diccionari general; b) diccionari específic (medicina); c) dic-
c) En Jordi va estudiar dret. (ciència que estudia les lleis i la cionari enciclopèdic; d ) diccionari multilingüe (Neoloteca del
seva aplicació) Cercaterm); e) diccionari de sinònims
d ) Encara no hem cobrat els drets d’autor. (diners que reben
10. a) 3; b) 7; c) 4; d ) 5; e) 6; f ) 2; g) 1
els autors o els seus hereus)
e) Me’n vaig de dret a fer els deures. (directament, sense 11. Resposta orientativa:
torbar-se) a) Inauguració dels jocs olímpics de natació a la ciutat de Bar-
f ) Si em vols fer cas, tira pel dret. (en línia recta, sense fer celona.
marrada) b) Recuperació del cabal del riu Besòs.
g) Repartien castanyes a tort i a dret. (pertot arreu)
c) També són interessants de visitar altres llocs de Girona que
h) No pots negar-t’hi, li pertoca de dret. (d’acord amb la llei) no siguin monuments.
i ) No hi ha dret, li han prohibit parlar. (no és just, no és cor- d ) Visites a les restes arqueològiques de Lleida.
recte)
e) Catifes de flors per Corpus Christi.
f ) Fa referència a la festa de la Patum.
4. dret1
Oracions: b, h, i g) S’enduen la plata en una actuació preliminar.
dret2 -a 12. a) ganiveta; b) colzera; c) porc; d ) engreixar; e) font; f ) morrut
Oracions: a
13. Resposta oberta.
5. a) connexió; b) pagar; c) trair; d ) sabater; e) fetge; f ) viu; g) per-
tànyer; h) estrafolari; i ) pont; j ) psicòleg 14. a) Homònims homògrafs, perquè tenen entrades diferents.
b) No: la primera accepció aplega adverbis i locucions adver-
6. ballarines: grans magatzems. Tipus de calçat. bials; la segona és un adjectiu.
manòmetre: infermeria. Aparell utilitzat per mesurar la pressió
c) En el primer cas es defineix a partir de les seves caracterís-
dels fluids, especialment dels gasos i de la sang, o bé la pres-
sió interna de les cavitats orgàniques. tiques; en el segon s’usa un sinònim.
passi: fires i congressos. Document que permet a una perso- d ) Remissió a una altra entrada: llunyà.
na l’accés a una fira, un congrés, una conferència de premsa,
etc. 15. Polisèmica: flota, embolicar, memòria, terreny, dimoni
sushi: gastronomia japonesa. Plat de la cuina japonesa ela- Monosèmica: cuscús, fòbia, comprimit, portaavions, caní,
borat a base d’arròs bullit envinagrat, acompanyat de peix o bocam, fluvial, paradisíac
marisc, generalment cru, o de verdures. Homònima: fluix, port, mateix, fressa
31

5. E R E F R E D A R E
C M E D I C A R P S
1. a) En Greg Heffley. O O M S A U T
b) En primera persona. És habitual en els diaris personals. N P T A A U N O
c) No. La sinopsi ho afirma. T E R R L X X S
d ) Resposta oberta. Exemples: malentesos amb algun profes- A R E E V A I R A S
sor, bromes desagradables dels més grans, algun càstig
G A N F A L A R E
per mala sort...
I R C E R I T G
2. Resposta oberta. A A R A N I A
3. Resposta oberta. R I R E F R U R
Comentaris trobats a Quellegeixes.cat: auxiliar, contagiar, emmalaltir, estossegar, ferir, medicar, ope-
rar, punxar, refer, refredar, trencar, salvar, untar
Sííííííííííííí!!!!!!!!!!!! Joaquim, tens tota la raó, seria superdivertit
que el Jeff Kinney fes el diari del Greg 6, perquè realment
6. orella: otitis; faringe: faringitis; tendó: tendinitis; amígdales:
aquesta col·lecció és molt divertida i entretinguda. Jo tinc tots amigdalitis; intestí: enteritis; mucosa nasal: rinitis; còlon: colitis;
els llibres d’aquesta col·lecció i si surt el 6è me’l compraré ronyó: nefritis; bufeta de l’orina: cistitis; fetge: hepatitis; sins:
segur. sinusitis; meninges: meningitis; bronquis: bronquitis; glàndula
---- mamària: mastitis; còrnia: ceratitis
Hola, Laaiaa!! 7. a) repeló; b) durícia; c) galindó; d ) artrosi; e) voltadits; f ) berru-
ga; g) barb; h) butllofa; i ) esquinç
Com has dit que t’agraden els llibres d’humor he pensat di-
rectament en la sèrie “Diari del Greg”. Jo me n’he llegit els 8. a) diòptries; b) torticoli; c) el maluc / crosses; d ) cataractes;
tres primers llibres, i te’ls recomano. Et deixo els links per a e) durícies; f ) esgarrifances; g) mal de cap; h) èczema; i ) acne
La Biblioteca QL:
9. a) dit petit, xic o menut = menovell
... b) dit de l’anell = anular
Aquí, a La Biblioteca QL, només hi ha aquests, però em sem- c) dit del mig o llarg = cor
bla que n’han sortit més. d ) dit assenyalador o apuntador = índex
Espero haver-te sigut d’ajuda. e) dit gros = polze
Adeu! 10. dentròtulavenafibracarpmetatarsestrepclavículagolafè-

murpolzedermissacrelleganyacostellamartelllòbulcúbitllavi-
------ bilisestèrnumparpellahúmeririsesòfagmetacarpglutipero-
Aquest tipus de llibres són molt divertits i entretinguts. A més, népleuraradinervitarscòrniatíbiacervell
aquest llibre té moltes il·lustracions que són divertides i algu-
nes fan gràcia. Us el recomano a tots!!
4. Resposta oberta.
5. Resposta oberta.
6. Resposta oberta.
Vocabulari temàtic
1. (1) cabestrell ; (2) collar; (3) crossa; (4) canellera; (5) turmellera;
(6) fèrula; (7) bena; (8) gasa; (9) esparadrap; (10) tireta;
(11) farmaciola; (12) pinces; (13) braçal inflable; (14) otoscopi;
(15) termòmetre; (16) estetoscopi; (17) bisturí; (18) catèter;
(19) llitera / baiard; (20) sèrum; (21) xeringa
2. pell: dermatòleg; cor: cardiòleg; ossos i músculs: traumatò-

leg; ronyons: nefròleg; ulls: oftalmòleg; aparell genital femení:
ginecòleg; aparell genital masculí: uròleg; pulmons:
pneumòleg; ment: psiquiatre; medul·la òssia i sang: hematò-
leg; dents: odontòleg; sistema nerviós: neuròleg; nas, orelles,
coll: otorrinolaringòleg; al·lèrgia: al·lergòleg; parla: logopeda;
alimentació: nutricionista
3. a) antibiòtic; b) antitussigen; c) diürètic; d ) antifúngic; e) anti-

tèrmic; f ) analgèsic; g) col·liri; h) ansiolític; i ) vacuna; j ) expec-

torant
4. a) fiblada; b) punxada; c) estar cruixit/adolorit; d ) estar baldat;

e) blau/morat; f ) trau; g) bony
32

FItXES
33

Llengua catalana i Literatura 1 ESO Unitat 7. Lectura i comprensió
Nom Curs Data
1. Llegeix aquest article, de fa més de vuitanta anys, i digues si s’hi tracta un tema d’actualitat i quin és:
a) Els inconvenients de la vida moderna.
b) La cria de conills.
c) La vida viscuda amb pressa.
d ) No hi ha un tema definit.
Els conills del jardiner

Em sembla que era el pintor Torres-García, en la seva etapa neo- Jo diria que part del desori actual no té d’altres motivacions
classicista, qui remarcava sovint el sentit d’eternitat que interpre- que la confusió de grup d’automobilistes sitgetans. «On aneu?»,
tava en els ulls del pagès que, recolzat damunt l’aixada, mirava podríeu preguntar a centenars de ciutadans atrafegats que us
passar el tren. (Val a dir que aquesta remarca l’han feta ja, amb colzegen pel carrer o us priven el pas amb el vehicle: «Enlloc...».
altres termes, els poetes i els filòsofs.) Sembla que nosaltres, En la seva darrera estada a Londres, Gandhi, acompanyat
amb la nostra pressa, els nostres bagatges, siguem l’accessori d’uns consellers municipals, seguia els ravals de la ciutat. En fer-
i ell el principal. «M’avergonyeixen aquests pagesos amb la seva se fosc, un dels acompanyants, sol·lícit, diu al Mahatma: «Si aga-
calma», deia, fa poc, en terra empordanesa, un senyor en pana fàvem un taxi guanyaríem almenys vint minuts». «I quan els hauré
prop de Figueres. I a la cala esquerpa de Sa Tuna, un dia que em guanyats, què en faré?» És un curs abreujat de filosofia hindú.
va descobrir atrafegat com esquinçava les faixes dels diaris que Un comentari aparegut en un diari parisenc recordava una
acabava de dur el carter, un pescador, el vell Manera, em deia ca- anècdota molt adient de Bertrand Russell. Diu aquest matemàtic
ritatiu –tant l’estrany deler em devia estrafer en aquells moments anglès que cada vegada que llegeix la darrera tramesa de llibres
la cara!–: Mireu el mar, home, mireu el mar... dels seus amics o torna a casa després d’una conversa amb els
Tots dos, el pescador i el pagès, tenen aquest sentit d’eter- intel·lectuals del seu club, té la sensació que el món s’acaba. Tal
nitat en els ulls que hi descobria en Torres-García. Vós sou el és el pessimisme que s’enduu els esperits millors d’avui i tal la
senyor A i jo el senyor Z. Ells són «un home», l’home. No fa gaires força del gruix diari d’esdeveniments que ens afeixuga a causa
dies un industrial, el nom del qual ha esdevingut popular per la de la universal expansió informativa de la premsa i de la ràdio
marca de la seva manufactura, deia, tot lamentant les angúnies que ens obliguen a ésser testimonis afectius i afectats de les més
que trasbalsen el cap d’indústria modern: «M’agradaria d’ésser petites commocions. Aleshores Russell surt a parlar amb el jardi-
aquell carreter que passa dalt aquell carro». Ho vaig voler aclarir. ner, que el saluda gairebé sempre amb un «... aquests conills...!».
«Veieu? Ell és un home. És l’home que passa i xiula. Jo soc el Mentre el ciutadà viu afectat per les inquietuds més oposades,
senyor T.» i angoixat d’un no sap què, el jardiner de Russell, com el pagès
A darreries d’aquest estiu passat, un pagès que pel camí vell d’en Torres-García, tenen un sentit d’eternitat. L’un en els ulls,
de Sitges a Vilanova menava un ruc carregat de fruites i horta- l’altre en la veu. Puix que allò que torna l’equilibri a Russell és
lissa es va enfutismar pels tocs de botzina encrestats del cotxe el to immortal amb què el seu jardiner li conta les malifetes dels
d’un grup de barbamecs. «On aneu tan rabents?» –va pregun- conills del jardí. «Ara –diu– com tres mil anys enrere.»
tar–. «Enlloc...» «Aquests conills...!»
J. V. Foix. La Publicitat (8 gener 1932)
2. L’autor de l’article, J. V. Foix, utilitza un lèxic molt ric i precís. Relaciona les paraules següents amb els signifi-
cats corresponents (consulta el diccionari, si et cal): atrafegat, angúnia, enfutismar, deler, esquinçar, barba-
mec, rabent, estrafer, desori, tramesa
a) Ocupat en un treball gran, dificultós, urgent.
b) Canviar quelcom d’un mateix.
c) Malestar moral produït per la temença d’un esdeveniment desagradable.
d ) Esdevenir furiós.
e) Passió que hom posa en una acció.
f ) Que no té pèl a la cara, s’aplica especialment a l’home adult.
g) Rompre, fer trossos amb una estirada.
h) Animat d’un moviment ràpid.
i ) Estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d’entendre’s, en què cadascú tira pel seu costat, tothom
crida, esvalota, mou gatzara, etc.
j ) Acció de trametre alguna cosa. Cosa tramesa.
3. Foix utilitza en el text el verb colzejar, que no figura al diccionari: «... ciutadans atrafegats que us colzegen pel
carrer...». Quin significat li dona?
a) Anar amb colzeres pel carrer.
b) Fregar-se o tocar-se amb el colze les persones, quan els carrers van atapeïts.
c) Fer que apareguin blaus en els colzes, de tant donar-hi cops.

4. Quan l’autor descriu el comportament del «grup de barbamecs» que van amb cotxe, diu que fan «tocs de bot-
zina encrestats». El diccionari (DIEC2) ens diu que encrestar és «dreçar la cresta» o «dreçar a la manera de
cresta». Creus que aquestes definicions són aplicables als «tocs de botzina»?
a) Sí, perquè les botzines tenien abans forma de cresta.
b) No, perquè usa la paraula en sentit figurat.
c) No, i per tant l’ús de la paraula és incorrecte.
d ) El diccionari s’ha descuidat aquest significat.
5. Al final de l’article s’explica l’anècdota de Russell i el jardiner. Què vol dir el jardiner i per què diu Russell que
és com tres mil anys enrere?
6. Foix parla, a propòsit del filòsof Bertrand Russell, de «la força del gruix diari d’esdeveniments que ens afeixuga
a causa de la universal expansió informativa de la premsa i de la ràdio...». Escriu un text i explica si creus que
les coses han canviat avui en dia i per què.

Llengua catalana i Literatura 1 ESO Unitat 7. Lèxic
Comprova-ho
Nom Curs Data
El diccionari
1. Col·loqueu les paraules següents per ordre alfabètic, tal com les trobaríeu en un diccionari de definicions:
zoo, hereu, màquina, boig, campament, ala, bufó, excel·lent, miserable, tres, consciència, cotxe
2. Relaciona els diferents tipus de diccionaris amb les necessitats que cobreixen.
diccionari etimològic; diccionari bilingüe o multilingüe; diccionari de dubtes i barbarismes; diccionari de re-
franys, locucions i frases fetes; diccionari general; diccionari enciclopèdic
a) Per saber com es diu una paraula en una altra llengua.
b) Per saber d’on prové una paraula.
c) Per conèixer un tema històric, cultural, científic.
d ) Per saber què vol dir una dita popular.
e) Per saber si una paraula està ben dita o no.
f ) Per saber el significat i les diferents accepcions d’una paraula.
3. Relaciona les paraules següents amb les entrades de diccionari corresponents:

braç, lleó, menjar, beure, mar, riu, dormir, pelut, fràgil, descafeïnar
a) Mamífer carnívor de la família dels fèlids, d’una gran corpulència, pèl entre roig i groc, cua acabada en un
pinzell de cerres, les espatlles i la nuca cobertes en el mascle d’una espessa crinera, que habita a l’Àfrica
subsahariana i en una reserva del nord-oest de l’Índia.
b) Part de l’extremitat toràcica de l’ésser humà compresa entre l’espatlla i el colze.
c) Mastegar i empassar-se (un aliment sòlid).
d ) Llevar la cafeïna (d’una substància).
e) Que es trenca fàcilment.
f ) Que té molt de pèl.
g) Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
h) Empassar-se (un líquid).
i ) Una persona o un animal, estar en un estat de repòs caracteritzat per la suspensió de certes funcions de
l’activitat vital.
j ) Corrent natural d’aigua que va a parar al mar, a un llac o a un altre riu, especialment el que, recollint l’aigua
d’una conca de gran extensió o d’una vall de drenatge abundós, porta sempre aigua.

4. Digues quines paraules tenen, d’entre les següents, entrada pròpia al diccionari:
bateig, batejo, conya, grisa, diumenge, feia, fusta, fuster, maneta, Barcelona
5. Consulta el diccionari i digues si les paraules en negreta estan usades en sentit propi [P] o en sentit figurat
[F].
a) Va caure per l’escala i es va trencar el cap del fèmur. ____
b) No li demanis res, tot ho fa de mala gana. ____
c) Vam trobar un gual per passar el riu. ____
d ) Al cap de tres hores pescant, només un peix havia picat l’ham. ____
e) La meva metgessa té molt bona lletra, les receptes s’entenen molt bé. ____
f ) En la paraula heroi la h és muda. ____
g) Sobretot, llegeix les notes a peu de pàgina. ____
h) Renta’t les mans abans de sopar, no siguis porc. ____
Polisèmia i monosèmia
6. Quines de les paraules de l’exercici anterior són polisèmiques? Consulta-ho al diccionari.
Homonímia
7. Copia i subratlla els mots homònims del fragment següent:

Aquell dia feia un sol espaterrant, però ell està sol i no el pot acompanyar ningú. Truca a ca la Rosa per veure
si hi ha algú que el pugui venir a buscar, però, ca!, no contesten. «Deu haver sortit», pensa, «i això que només
són les deu.» Desesperat, agafa un bitllet de deu euros del pot i quan obre la porta encara el porta a la mà.
Se’n va al poble, però és en va: tampoc no hi troba ningú. Com que no vol tornar a casa, s’entreté mirant el vol
dels ocells.

Llengua catalana i Literatura 1 ESO Unitat 7. Lèxic.
Atreveix-t’hi
Nom Curs Data
El diccionari
1. Relaciona les paraules següents amb les entrades de diccionari corresponents:

barquejar, canterell, combregar, ecolàlia, genotip, linier, mestral, paeria
a) Vent que ve del nord-oest.
b) Informació genètica total d’un organisme o constitució genètica d’un organisme.
c) Administrar el sagrament de l’eucaristia (a algú).
d ) Navegar amb barca.
e) Càntir petit.
f ) Repetició automàtica de les paraules o de les frases de l’interlocutor.
g) Auxiliar que té la missió d’ajudar l’àrbitre a dirigir un partit de futbol.
h) Ajuntament.
2. Relaciona els significats següents, que fan referència a les parts i abreviatures d’un article de diccionari, amb
els elements destacats en gris de l’entrada entonar:
verb transitiu, entrada, llengua comuna, art, verb intransitiu, pronominal, música, exemple, tercera accepció,
segona subaccepció, per extensió
entonar
1 1 v. tr. [LC] [MU] Algú, començar a cantar (un cant) per donar el to als altres.
1 2 v. tr. [LC] [MU] Començar a cantar. Vam entonar La marsellesa.
1 3 v. tr. [LC] [MU] per ext. Entonar una lloança a la pàtria.
1 4 v. tr. [MU] Donar (a una nota) el seu to just. Entonar bé les notes d’una melodia.
1 5 intr. [MU] Cantar entonant bé cada nota, no desafinant. Qui no té orella no pot entonar.
2 tr. [LC] [AR] Fer que els tons (d’una pintura) s’adiguin.
3 tr. [LC] Tonificar. Vols una tassa de cafè? T’entonarà. Aquesta beguda entona.
4 intr. pron. [LC] Agafar supèrbia, presumpció. Des del seu darrer èxit s’ha entonat de mala manera.

3. Completa els següents articles de diccionari amb les paraules que hi falten, perquè tinguin sentit:
cobert, tardor, vertebrat, aquàtic, aletes, primavera, plomes, vol, equinocci, calenta
peix
1 1 m. [LC] [ZOP] [ZOA] Animal vertebrat ___, de respiració branquial i temperatura variable, amb les extremi-
tats, quan en té, reduïdes a ___, el cos generalment ___ d’escates i acabat en una aleta ampla vertical, gene-
ralment ovípar. Peix de mar, d’aigua dolça. Peix roquer. Peix salat. Pescar peix.
hivern
1 m. [LC] [ME] [FIA] Estació de l’any, entre la ___ i la ___, que comença al solstici d’hivern i acaba a l’equinocci
de primavera. Un hivern rigorós. Els freds de l’hivern. Al cor de l’hivern.
ocell
1 1 m. [LC] [ZOO] [ZOA] Animal ___, ovípar, de sang ___, que té el cor amb quatre cavitats, respiració pulmonar,
el bec corni, el cos cobert de ___ i les extremitats toràciques en forma d’ales aptes per al ___, capacitat que
excepcionalment pot perdre.
4. De les paraules que tens a continuació, subratlla les que tenen entrada pròpia al diccionari.
venus, sebastià, kilo, whisky, bombeta, pitet, usat, gasoil, superman, barcelona
Sentit propi i sentit figurat
5. Llegeix el següent article i busca-hi la paraula utilitzada en sentit figurat. Després explica quina és la
característica que ha donat lloc al sentit figurat.
Divendres, 18 de febrer de 2011
Nineta
Les llengües tenen curiositats que les fan Aquesta explicació, per ella mateixa, ja és prou
apassionants. Fixem-nos, si no, en la nineta dels bonica; però encara ho és més, si pensem que el
ulls. Quan parlem amb algú i li mirem els ulls de llatí pupilla i el grec koré volien dir, també, ‘noieta’.
ben a prop, ens hi veiem reflectits, veiem una figura El mateix fenomen es dona en moltes altres
petita de nosaltres mateixos. llengües: el basc, l’etíop, l’eslovè, alguns dialectes
Imaginem ara que qui mira és un infant: el que hi alemanys...
veurà serà un nen o una nena, una nina, una nineta. Bloc Maragall 2011
<http://tensunallenguamoltllarga.blogspot.com>
6. Digues si els mots subratllats de les frases següents són homònims [H] (els significats no estan relacionats) o
polisèmics [P] (tenen relacions de similitud o contigüitat):
a) Aquell prestatge fa panxa. / S’ha atipat i té la panxa plena. ___
b) Una pipa de fusta de boix. / A Eivissa un infant és un boix. ___
c) El bol alimentari és la massa d’aliments mastegats i insalivats. / Es va prendre un bol de sopa calenta. ___
d ) Fixa’t en el que et dic. / El dic contenia les aigües del riu. ___
e) Anaven en barca per l’estany de Banyoles. / L’estany és un metall de color blanc. ___
f ) El llom d’un porc. / El llom d’un llibre. ___
g) Tu rai, que tens molts recursos! / Baixen per la Noguera en un rai. ___
h) Se m’ha espatllat el ratolí del PC. / En aquell forat hi ha un ratolí. ___
Homonímia
7. Digues si les paraules o seqüències subratllades de les frases següents són homòfones [H] o no [Ø] segons
el teu dialecte:
a) Primer han tingut una nena i ara volen la parella. / Té ganes que el seu fill es casi i sempre l’aparella. ___
b) Venen roba per dona. / M’he equivocat, perdona. ___
c) Venc moto: pràcticament nova. / Venc moto: pràcticament no va. ___
d ) Senyora de Manresa. / S’enyora de Manresa. ___
e) L’arròs espera. / La Rosa espera. ___
f ) Com batre l’enemic? / Combatre l’enemic? ___
g) Hi ha una sala per fumar. / Cal perfumar l’ambient. ___

Llengua catalana i Literatura 1 ESO Unitat 7. Activitats orals
Nom Curs Data
Descobrim l’objecte (A)

Per parelles dobles / 20 minuts
Responeu amb la parella les preguntes sobre l’objecte. Després, inventeu una endevinalla per a cada objecte i
llegiu-la a l’altra parella perquè endevinin l’objecte de què es tracta. Finalment, intenteu endevinar els objectes a
què fan referència les endevinalles que us llegirà l’altra parella.
Per a què serveix? Què és allò que...

Per sentir notícies, distreure’s, etc. ... t’acompanya sempre i arreu per
parlar-te i distreure’t com si fos un
Qui ho fa servir?
grup de persones parlant?
Tothom que vulgui.
A què s’assembla?
A un grup de persones parlant.
On es pot trobar?
Arreu.
Qui ho fa servir?
On es pot trobar?
Qui ho fa servir?
On es pot trobar?

Descobrim l’objecte (B)
Per parelles dobles / 20 minuts
Responeu amb la parella les preguntes sobre l’objecte. Després, inventeu una endevinalla per a cada objecte.
Intenteu endevinar els objectes a què fan referència les endevinalles que us llegirà l’altra parella. Finalment, llegiu
les vostres endevinalles a l’altra parella perquè endevinin l’objecte de què es tracta.

Per sentir notícies, distreure’s, etc. ... t’acompanya sempre i arreu per
parlar-te i distreure’t com si fos un
Qui ho fa servir?
grup de persones parlant?
Tothom que vulgui.
A un grup de persones parlant.
On es pot trobar?
Arreu.
Qui ho fa servir?
On es pot trobar?
Qui ho fa servir?
On es pot trobar?

Llengua catalana i Literatura 1 ESO Unitat 7. Prova
Nom Curs Data
El diccionari
1. Esbrina en quina forma apareixen les següents paraules al diccionari:

a) compraria
b) persones
c) blava
d ) manant
e) tènia
f ) tenia
g) tossien
h) sortejat
2. Completa els articles de diccionari amb les paraules que hi falten perquè tinguin sentit.
fruit, acció, menjar, fàcilment, mà, fort, refinat, polze, mosquet, estalvia, braç, avantbraç
a) castanya _________ del castanyer, gros, de pell coriàcia, bruna, amb la base pàl·lida.
b) colze Articulació del _________ i l’_________ i les parts toves que l’envolten.
c) crema _________ de cremar o de cremar-se.
d ) estalviador Que _________.
e) fam Ganes intenses de _________.
f ) fràgil Que es trenca _________.
g) mosqueter Soldat armat de _________.
h) pam Distància que hi ha entre la punta del dit _________ i la del dit petit tenint la _________ oberta i els dits
estesos.
i ) refinable Que pot ésser _________.
j ) reforçar Fer més _________.
3. Digues quines de les paraules o expressions subratllades dels següents titulars de premsa estan usades en
sentit propi [P] i quines en sentit figurat [F]:
a) El primer casc intel·ligent. ___
b) Jornada negra a les borses. ___
c) XXZ [marca de cotxe]: el dimoni de la carretera. ___
d ) Kylie Minogue fa feliç el Sant Jordi [lloc on se celebren concerts]. ___
e) El món editorial s’encongeix. ___
f ) El somriure de Gaudí. ___
g) De nou al peu del canó. ___
h) Màquines del gol. ___
4. Digues quina de les afirmacions següents és veritable:

a) La paraula trau té dos significats («obertura en una peça de roba», «incisió al cos») i és una paraula polisèmica.
b) Les paraules homòfones són les que tenen significats diferents.
c) Les paraules que presenten dos significats són monosèmiques.
d ) Les paraules homògrafes s’escriuen diferent.

Homonímia
5. Subratlla les paraules o seqüències homòfones de les frases següents, segons el teu dialecte:
a) El corrector corregeix l’errata. / S’ha espantat quan ha vist la rata.
b) S’ho posarà per barret. / Suposarà que li queda bé.
c) Va superar la moció de censura. / L’embargava l’emoció.
d ) Evocava els dies feliços. / Abocava les deixalles a la galleda.
e) Conscient de la missió que havia de complir. / Van suspendre’n l’emissió.
f ) Pren llet amb cacau. / Aguanta bé la nena, que cau.
g) Li han regalat una capsa d’havans. / En Joan d’ara no és com el d’abans.
h) Els accessos a l’estació. / Els excessos dels mals governants.
6. L’autor del text que tens a continuació contraposa la situació de les famílies benestants amb la dels pobres. L’au-
tor pertanyia a una família benestant, dona dos detalls del text que ens ho indiquin.
Walter Benjamin (1892-1940), escriptor, filòsof i assagis- feia fosc; tot i això, jo no encenia el llum, per no apartar
ta alemany, va suïcidar-se l’any 1940, en un hotel de els ulls de les finestres de l’altra banda del pati, darrere
Portbou, per por de caure a les mans dels nazis que ocu- les quals cremaven les primeres espelmes. De tots els
paven França. En aquest text rememora un Nadal de la moments de l’existència d’un arbre de Nadal, el més an-
seva infantesa. goixós de tots és l’instant en què sacrifica les agulles i
Un àngel de Nadal les branques a l’obscuritat per no ser res més que una
Tot començava amb els avets. Un matí, anant cap a constel·lació inabastable i tanmateix propera a la pe-
l’escola, se’ns apareixien enganxats a cada cantonada, nombra d’una finestra d’un pis interior. Però, quan una
com una mena de segells verds que tancaven la ciutat tal constel·lació agraciava de tant en tant una de les fi-
transformada en un gran paquet de Nadal. Un bon dia el nestres abandonades, mentre que moltes altres conti-
paquet esclatava i tot de joguines, nous, palla i orna- nuaven sumides en la foscor i d’altres d’encara més tris-
ments brollaven del seu interior: era el mercat de Nadal. tes es marcien a la claror dels llums de gas del capvespre,
A més d’aquestes coses, però, n’emergia una altra: la po- em feia l’efecte que aquelles finestres nadalenques esto-
bresa. De la mateixa manera que les pomes i les nous tjaven la solitud, la vellesa i la misèria –tot el que callaven
podien mostrar-se a la safata de Nadal amb una mica els pobres.
d’oripell al costat del massapà, als pobres se’ls permetia Llavors tornava a pensar en els regals que els meus pa-
d’anar als barris benestants proveïts de cintes d’or o de res m’estaven preparant. Però així que m’apartava de la
plata i d’espelmes de colors. Els rics enviaven la canalla finestra, amb la pesantor que només la imminència d’una
a comprar xaiets de llana als fills dels pobres o a repartir felicitat assegurada ens pot fer néixer al cor, percebia
les almoines que, per vergonya, no gosaven donar ells una presència estranya a l’habitació. Només era un aire,
mateixos. Mentrestant, a la galeria ja s’hi alçava l’arbre de manera que les paraules que se’m dibuixaven als lla-
que la meva mare havia comprat d’amagat i havia fet vis eren com els plecs que fa sobtadament una vela iner-
pujar per l’escala de servei. I més meravellós que tot el ta per l’efecte d’una brisa fresca: Jesús és nat per
que li conferia la llum de les espelmes, era veure com la treure’ns de pecat i dar-nos alegria. L’àngel que havia
festa que ja era a tocar s’enredava cada dia més en les començat a prendre forma amb aquestes paraules
seves branques. Als patis, els orguenets començaven a s’esvaïa amb elles. Però no em quedava gaire estona
allargar l’últim termini amb les corals. Finalment, però, més a l’habitació buida. Em cridaven a la del davant, on
l’espera expirava i tornava un d’aquells dies de què re- l’arbre acabava d’entrar en la glòria, la qual cosa me’n
cordo els més reculats. distanciava, fins que, privat del seu peu, colgat sota la
No em movia de l’habitació fins que per fi eren les sis. neu o lluent sota la pluja, posava fi a la festa just allà on
Cap festa, més endavant en la vida, no coneix aquesta un orguenet l’havia començat.
hora que s’estremeix com una fletxa al cor del dia. Es Walter Benjamin, Infància a Berlín cap al 1900 (1898)
7. La festa de Nadal és una de les més significades de l’any. Explica, en vint línies a tot estirar, anècdotes o
històries curioses que sàpigues, en relació amb aquesta festa.

Llengua catalana i Literatura 1 ESO Unitat 7. Avalua’t i dictat
Comprova-ho
Nom Curs Data
1. Senyala la parella que correspon a la família de 7. Senyala l’afirmació correcta.

paraules de malalt. a) La paraula cas té quatre entrades al diccionari,
a) malaltís-malaltós b) malai-malairós són paraules homònimes.
c) enfermetat-infermer d ) malament-malanat b) Una paraula monosèmica té més d’una accepció
2. Marca l’afirmació que indica correctament la paraula al diccionari.
que hauríem de cercar al diccionari per esbrinar el c) Negre és una paraula que té sentit propi i sentit
significat dels mots o expressions següents: figurat, per tant és una paraula polisèmica.
a) De solgut cercaríem el verb soldre. d ) Baca i vaca son dues paraules que sonen igual i
b) De martell pneumàtic cercaríem pneumàtic. s’escriuen diferent, per això són hiperònimes.
c) De glaçons cercaríem glaçó.
8. Els antecedents de la novel·la els trobem en:
d ) De tenir lloc alguna cosa cercaríem cosa.
a) Les antigues històries de cavallers i dames medie-
3. Quina de les següents accepcions no pertany a la vals.
paraula esquelet?:
b) Històries antigues escrites en vers amb la intenció
a) Ossada de l’animal humà.
de ser recitades.
b) Paper imprès que serveix per notificar coses a gent.
c) Els poemes lírics que van sorgir al segle xiii a la
c) Part interna d’alguna cosa que aguanta les altres
cort d’Occitània.
parts.
d ) Pla general d’una obra sense desenvolupament. d ) Les primeres representacions teatrals de tipus re-
ligiós.
4. Marca quines d’aquestes informacions fan referència
a l’article de diccionari. 9. Senyala l’afirmació correcta.
a) Diferents accepcions de la paraula numerades en a) La novel·la es caracteritza per tenir dos personat-
negreta. ges principals.
b) La informació sintàctica del mot en negreta. b) La novel·la sempre explica fets reals.
c) Exemples en lletra cursiva. c) Els components bàsics de la novel·la són els per-
d ) La informació morfològica amb abreviatures. sonatges, l’acció, el temps i l’espai.
5. Indica l’opció que conté un mot que no pertany al d ) Els components bàsics de la novel·la són els per-
camp semàntic indicat. sonatges i l’argument.
a) Ferrocarril: agulles, catenària, vagó. 10. Senyala l’opció que es correspon amb l’explicació
b) Persones de la família: besavi, muller, gendre. de la paraula argument.
c) Les carns: xai, cavall, conill. a) Explicació de les característiques físiques i psico-
d ) Eines de la mecànica: alicates, clau anglesa, flassa- lògiques dels personatges.
da.
b) Explicació dels fets secundaris sobre els quals gi-
6. Quina frase no es pot completar amb la paraula escala? ra la història.
a) La casa té una ____ exterior. c) Conjunt d’accions que remeten al protagonista de
b) Al darrer tram, compte!, hi ha cinc _____. la història.
c) El vaixell ha fet ____ al port de Roses. d ) Estructura del text: introducció-nus-desenllaç.
d ) Els muntanyencs estan en plena ___ de la cara nord.
El dictat
El castell dels esparvers va ser construït a l’edat mitjana i, a mitjan segle xx, estava en relatiu bon estat de
conservació. Es diu que l’última família –vinguda de lluny– que n’havia estat propietària havia desaparegut arran
d’una epidèmia que va delmar tota la comarca. Havia estat una família cruel i guerrera i per això la llegenda afegeix
que els cossos dels últims que van morir havien estat devorats per un estol d’esparvers famolencs, sorgits de sobte
i que havien desaparegut tan bon punt van haver acabat el sinistre àpat. A dalt de la torre mestra, encara hi havien
les restes d’una armadura, sense elm, que potser tenia alguna cosa a veure amb les misterioses aparicions d’un
cavaller fantasmal a la vila veïna.
Joan Lluís-lluís, Diccionari dels llocs imaginaris dels Països Catalans (2006)

EL DICTAT. Comprova-ho

Llengua catalana i Literatura 1 ESO Unitat 7. Avalua’t i dictat
Atreveix-t’hi
Nom Curs Data
1. Marca quin és el recurs utilitzat en l’entrada de diccio- 7. Quina de les frases següents no té subratllades
nari de la paraula malandrí: Lladre de camí ral, bandit. dues paraules homòfones?
a) Del general al particular. b) Antònim. a) Ha escrit dos vints i després ha portat una caixa
de vins.
c) Mots de la mateixa família. d ) Sinònim.
b) Portava un paquet embalat i ha entrat corrents a
2. Quina de les següents afirmacions, referida al dicci- l’envelat.
onari, és falsa? c) Estàvem fent una bona taulada amb els amics i
a) Les paraules estan ordenades alfabèticament. hem vist com a la teulada hi havia un niu de cigo-
b) Tots els verbs apareixen en infinitiu. nyes.
c) Els noms es troben per la seva forma en masculí i d ) Hem baixat a veure les botes de vi i l’avi s’ha cal-
singular/plural. çat les botes.
d ) Les frases fetes, si tenen nom, es busquen pel pri- 8. Els antecedents de la novel·la els trobem en:
mer nom i, si no, pel verb que tinguin. a) Les antigues històries de cavallers i dames medie-
vals.
3. Senyala la cerca per a la qual cal fer una consulta
avançada en el diccionari DIEC. b) Històries antigues escrites en vers amb la intenció
de ser recitades.
a) Cerco paraules de la família lèxica de cavaller.
c) Els poemes lírics que van sorgir al segle xiii a la
b) Em cal un sinònim de arribar. cort d’Occitània.
c) Necessito saber els adjectius que porten accent a d ) Les primeres representacions teatrals de tipus re-
la vocal e. ligiós.
d ) Cerco paraules homònimes.
9. Senyala l’opció que es correspon amb l’explicació
4. Quin diccionari necessito si cerco el nom de les ei- de la paraula argument.
nes del camp? a) Explicació de les característiques físiques i psico-
a) Diccionari enciclopèdic. lògiques dels personatges.
b) Diccionari de locucions i frases fetes. b) Explicació dels fets secundaris sobre els quals gi-
ra la història.
c) Diccionari de barbarismes.
c) Conjunt d’accions que remeten al protagonista de
d ) Diccionari ideològic.
la història.
5. Indica l’opció que conté un mot que no pertany al d ) Estructura del text: introducció-nus-desenllaç.
camp semàntic indicat.
10. Marca el fragment que permet identificar en el text
a) Ferrocarril: agulles, catenària, vagó.
un narrador omniscient.
b) Persones de la família: besavi, muller, gendre. a) Ell va veure com queia a terra. Ningú no s’hi va
c) Les carns: xai, cavall, conill. acostar. Era fosc i feia basarda.
d ) Eines de la mecànica: alicates, clau anglesa, flassada. b) Estava assegut i vaig veure com queia, pel costat
em va passar gent però jo no em vaig moure.
6. Senyala l’oració que inclou el verb cremar en sentit
figurat. c) He caigut a terra, només he sentit un clonc i...
després la foscor...
a) El bosc està cremant des d’ahir.
d ) Vaig veure com l’empenyien i el llançaven a terra.
b) La sopa cremava: l’acabaven de treure del foc.
Un dels amics pensava que s’ho tenia merescut,
c) És una feina que crema. «ja li està bé», va dir, l’altre pensava que no dirien
d ) Els nens cremen llenya i així podran cuinar. res i després va afegir en veu alta «marxem».
El dictat
El període musical que es coneix com a barroc s’estén al llarg del segle xvii fins a la primera meitat del segle xviii.
Durant aquesta època s’estableixen les bases de gairebé tots els grans gèneres musicals, de l’òpera al concert,
de l’oratori a la música de cambra. Itàlia primer, i França i Alemanya després, són els països on el barroc obté la
màxima esplendor. Els compositors estaven al servei de l’Església i de l’aristocràcia, que eren els dos estaments
que disposaven dels recursos econòmics per finançar la creació i el conreu de la música.
Auditorium (1991)

EL DICTAT. Atreveix-t’hi

Solucions
de les fitxes
49

Unitat 7
6. Totes, perquè totes tenen més d’un significat.
Comprensió i expressió
7. Aquell dia feia un sol espaterrant, però ell està sol i no el pot
1. c acompanyar ningú. Truca a ca la Rosa per veure si hi ha algú
que el pugui venir a buscar, però, ca!, no contesten. «Deu
2. a) Ocupat en un treball gran, dificultós, urgent. atrafegat haver sortit», pensa, «i això que només són les deu.» Deses-
perat, agafa un bitllet de deu euros del pot i quan obre la
b) Canviar quelcom d’un mateix. estrafer
porta encara el porta a la mà. Se’n va al poble, però és en va:
c) Malestar moral produït per la temença d’un esdeveniment tampoc no hi troba ningú conegut. Com que no vol tornar a
desagradable. angúnia casa, s’entreté mirant el vol dels ocells.
d ) Esdevenir furiós. enfutismar
e) Passió que hom posa en una acció. deler
f ) Que no té pèl a la cara, s’aplica especialment a l’home Lèxic. Atreveix-t’hi
adult. barbamec
g) Rompre, fer trossos amb una estirada. esquinçar 1. a) mestral; b) genotip; c) combregar; d ) barquejar; e) canterell;
h) Animat d’un moviment ràpid. rabent f ) ecolàlia; g) linier; h) paeria
i ) Estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d’en-
2. entonar – entrada (verb en infinitiu)
tendre’s, en què cadascú tira pel seu costat, tothom crida,
[LC] – llengua comuna
esvalota, mou gatzara, etc. desori
2 – segona subaccepció
j ) Acció de trametre alguna cosa. Cosa tramesa. tramesa [MU] – música (en l’àmbit de la música)
Vam entonar... – exemple
3. b v. tr. – verb transitiu
per ext. – per extensió (de significat)
4. b
[AR] – art (en l’àmbit de l’art)
5. El jardiner es queixa de «les malifetes dels conills», de les des- 3 – tercera accepció
trosses que li fan. Russell vol dir que els jardiners o els horto- intr. – verb intransitiu
lans sempre s’han queixat de les destrosses que fan els co- pronom. – pronominal
nills. 3. peix
6. Resposta oberta. Exemple: Les coses no han canviat, sinó 1 1 m. [LC] [ZOP] [ZOA] Animal vertebrat aquàtic, de respira-
que s’han agreujat perquè hi ha més mitjans (televisió, Inter- ció branquial i temperatura variable, amb les extremitats, quan
net, etc.) i la majoria de gent hi té accés. en té, reduïdes a aletes, el cos generalment cobert d’escates
i acabat en una aleta ampla vertical, generalment ovípar. Peix
de mar, d’aigua dolça. Peix roquer. Peix salat. Pescar peix.
hivern
Lèxic. Comprova-ho 1 m. [LC] [ME] [FIA] Estació de l’any, entre la primavera i la
tardor, que comença al solstici d’hivern i acaba a l’equinocci
1. ala, boig, bufó, campament, consciència, cotxe, excel·lent, de primavera. Un hivern rigorós. Els freds de l’hivern. Al cor
hereu, màquina, miserable, tres, zoo. de l’hivern.
ocell
2. a) diccionari bilingüe o multilingüe 1 1 m. [LC] [ZOO] [ZOA] Animal vertebrat, ovípar, de sang ca-
b) diccionari etimològic lenta, que té el cor amb quatre cavitats, respiració pulmonar,
c) diccionari enciclopèdic el bec corni, el cos cobert de plomes i les extremitats toràci-
ques en forma d’ales aptes per al vol, capacitat que excep-
d ) diccionari de refranys, locucions i frases fetes cionalment pot perdre.
e) diccionari de dubtes i barbarismes 4. No hi figuren: sebastià, kilo (la forma correcta és quilo), usat,
f ) diccionari general superman, barcelona.
Hi figuren: venus, whisky, bombeta, pitet, gasoil.
3. a) lleó; b) braç; c) menjar; d ) descafeïnar; e) fràgil; f ) pelut;
g) mar; h) beure; i ) dormir; j ) riu 5. Nineta. Fa referència a la mida petita de l’ull i d’una nina de
joguina.
4. Entrada pròpia: bateig, conya, diumenge, fusta, fuster, mane-
ta. Sense entrada pròpia: batejo (batejar), grisa (gris), feia (fer), 6. a) Aquell prestatge fa panxa. / S’ha atipat i té la panxa plena. [P]
Barcelona (nom propi). b) Una pipa de fusta de boix. / A Eivissa un infant és un boix.
[H]
5. a) Va caure per l’escala i es va trencar el cap del fèmur. [F]
c) El bol alimentari és la massa d’aliments mastegats i insali-
b) No li demanis res, tot ho fa de mala gana. [F] vats. / Es va prendre un bol de sopa calenta. [H]
c) Vam trobar un gual per passar el riu. [P] d ) Fixa’t en el que et dic. / El dic contenia les aigües del riu. [H]
d ) Al cap de tres hores pescant, només un peix havia picat e) Anaven en barca per l’estany de Banyoles. / L’estany és un
l’ham. [P] metall de color blanc. [H]
e) La meva metgessa té molt bona lletra, les receptes f ) El llom d’un porc. / El llom d’un llibre. [P]
s’entenen molt bé. [F]
g) Tu rai, que tens molts recursos! / Baixen per la Noguera en
f ) En la paraula heroi la h és muda. [F] un rai. [H]
g) Sobretot, llegeix les notes a peu de pàgina. [F] h) Se m’ha espatllat el ratolí del PC. / En aquell forat hi ha un
h) Renta’t les mans abans de sopar, no siguis porc. [F] ratolí. [P]
51

7. [Solucions per al dialecte central] 5. [Solucions per al dialecte central]
a) Primer han tingut una nena i ara volen la parella. / Té ganes a) El corrector corregeix l’errata. / S’ha espantat quan ha vist
que el seu fill es casi i sempre l’aparella. [H] la rata.
b) Venen roba per dona. / M’he equivocat, perdona. [Ø] b) S’ho posarà per barret. / Suposarà que li queda bé.
c) Venc moto: pràcticament nova. / Venc moto: pràcticament c) Va superar la moció de censura. / L’embargava l’emoció.
no va. [Ø] d ) Evocava els dies feliços. / Abocava les deixalles a la galleda.
d ) Senyora de Manresa. / S’enyora de Manresa. [H] e) Conscient de la missió que havia de complir. / Van suspen-
e) L’arròs espera. / La Rosa espera. [H] dre’n l’emissió.
f ) Com batre l’enemic? / Combatre l’enemic? [Ø] f ) Pren llet amb cacau. / Aguanta bé la nena, que cau.
g) Hi ha una sala per fumar. / Cal perfumar l’ambient. [H] g) Li han regalat una capsa d’havans. / En Joan d’ara no és
h) No la taquis, que és nova. / No l’ataquis, que no es pot com el d’abans. [Vàlid també en català nord-occidental]
defensar. [H] h) Els accessos a l’estació. / Els excessos dels mals gover-
nants.
[Solucions per al dialecte nord-occidental]
a) Primer han tingut una nena i ara volen la parella. / Té ganes 6. Resposta oberta. Exemples:
que el seu fill es casi i sempre l’aparella. [H] La seva mare fa pujar l’arbre per l’escala de servei. Això indica
b) Venen roba per dona. / M’he equivocat, perdona. [Ø] que tenien servei, o sigui que no eren pobres sinó benestants
c) Venc moto: pràcticament nova. / Venc moto: pràcticament o rics.
no va. [Ø] Als pobres se’ls permetia d’anar als barris benestants. Els po-
d ) Senyora de Manresa. / S’enyora de Manresa. [H] bres, doncs, eren altres, si no diria se’ns permetia.
e) L’arròs espera. / La Rosa espera. [H] Els rics enviaven la canalla a comprar xaiets de llana als fills
dels pobres o a repartir les almoines que, per vergonya, no
f ) Com batre l’enemic? / Combatre l’enemic? [Ø] gosaven donar ells mateixos.
g) Hi ha una sala per fumar. / Cal perfumar l’ambient. [H]
7. Resposta oberta.
h) No la taquis, que és nova. / No l’ataquis, que no es pot Pot ser, per exemple, l’anècdota d’un any en què va nevar i
defensar. [H] era la primera vegada que veia nevar. O de l’any en què va fer
molta calor...
Activitats orals
Avaluació i dictat. Comprova-ho
Resposta oberta.
1. a
2. c
Prova 3. b
4. a; c; d
1. a) comprar; b) persona; c) blau; d ) manar; e) tènia; f ) tenir; 5. d
g) tossir; h) sortejar 6. d
2. a) castanya Fruit del castanyer, gros, de pell coriàcia, bruna, 7. a
amb la base pàl·lida. 8. b
b) colze Articulació del braç i l’avantbraç i les parts toves que 9. c
l’envolten. 10. c
c) crema Acció de cremar o de cremar-se.
d ) estalviador Que estalvia. Avaluació i dictat. Atreveix-t’hi
e) fam Ganes intenses de menjar.
f ) fràgil Que es trenca fàcilment. 1. a
g) mosqueter Soldat armat de mosquet. 2. c
h) pam Distància que hi ha entre la punta del dit polze i la del 3. c
dit petit tenint la mà oberta i els dits estesos. 4. d
i ) refinable Que pot ésser refinat. 5. d
j ) reforçar Fer més fort. 6. c
7. d
3. a) El primer casc intel·ligent. [F]
8. b
b) Jornada negra a les borses. [F]
9. c
c) XXZ [marca de cotxe]: el dimoni de la carretera. [F]
10. d
d ) Kylie Minogue fa feliç el Sant Jordi [lloc on se celebren con-
certs]. [F]
e) El món editorial s’encongeix. [F]
f ) El somriure de Gaudí. [P]
g) De nou al peu del canó. [F]
h) Màquines del gol. [F]
4. a) La paraula trau té dos significats («obertura en una peça de

roba», «incisió al cos») i és una paraula polisèmica.
52


Guia Didactica. Unitat 07 - Llengua Catalana I Literatura 1 ESO Teide PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Didactica. Unitat 07 - Llengua Catalana I Literatura 1 ESO Teide PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1 ESO

Llengua catalana i Literatura

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 1 08/02/17 10:47

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 2 08/02/17 10:44

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 3 08/02/17 10:44

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 4 08/02/17 10:44

nari ticle de diccio L’ar

pus de dic cionaris Ti

prop El tit sen figu tit pi i el sen rat

Es considera de resposta oberta la segona

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 5 08/02/17 10:44

que el treball que s’hi

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 6 08/02/17 10:44

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 7 08/02/17 10:44

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 8 08/02/17 10:44

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 9 08/02/17 10:44

La primera de les quatre El diccionari Atreveix-t’hi

4. a) cabre; b) botiguer; c) embolicar; d ) pré-

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 10 08/02/17 10:44

O bé encara es pot afinar més la cerca si volem conèixer el significat de «ou

• Optimot, Consultes lingüístiques: <<http://optimot.gencat.cat>>

• Termcat, Centre de Terminologia: <<http://www.termcat.cat>>

Pàg. 83, exercici 7.

5. gat, gata, gatada, a gatameus, gatamoixe-

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 11 08/02/17 10:44

S’enceta un epígraf nou: L’article de diccionari

6. La distribució del text és diferent, però el

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 12 08/02/17 10:44

7. a) 3; b) 8; c) 9; d ) 4; e) 2; f ) 1; g) 5; h) 6; i ) 7;

8. a) diccionari enciclopèdic; b) diccionari bi-

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 13 08/02/17 10:44

La informació que El sentit propi i el sentit figurat Comprova-ho

L’assemblea va acusar el seu portaveu de gallina.

En els diccionaris, la definició del sentit figurat apareix després de la definició

9. a) 2; b) 4; c) 3; d ) 5; e) 6; f ) 1 Cèntim: fer cinc cèntims d’una cosa Ex-

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 14 08/02/17 10:44

Oasis de benestar (referint-se a la comoditat que aporta un cotxe).

Una caixeta blanca que s’obre i no es tanca (referint-se a un ou).

11. tomb. Canvi que experimenta en la seva

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 15 08/02/17 10:44

Un nou epígraf en què la Polisèmia i monosèmia Atreveix-t’hi

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 16 08/02/17 10:45

solar 4 [1568; de sola] 1 v. tr. calç Posar sola a un calçat.

Els homònims totals s’escriuen i es pronuncien igual:

set (sis més un)

Els homòfons coincideixen en la manera de pronunciar-se, però no s’escriuen

buit (que no està ocupat)

Els homògrafs coincideixen en l’escriptura, però tenen algun so diferent:

son (ganes de dormir)

7 m. [ZOP] Peix de la família dels esciliorínids, de cos allargat,

15. a peu dret (locució de manera) Dret (substantiu)

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 17 08/02/17 10:45

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 18 08/02/17 10:45

Pàg. 85, exercici 9;

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 19 08/02/17 10:45

Un detectiu que no és detectiu, un un riu contaminat, un científic desapa-

1. a) En Camil, que és mig lingüista i mig detectiu.

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 20 08/02/17 10:45

2. La veu narradora és interna, és un personatge que intervé en l’acció.

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 21 08/02/17 10:45

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 22 08/02/17 10:45

En Bilbo és un hòbbit que gaudeix d’una vida confortable, rutinària i

Guia Unitat 7 ESO Llengua CATALANA_m_2017.indd 23 08/02/17 10:45