¡

i----
...
- -
'--1"•"._,
Apmx
----- - - --
:.-l_
m~
adó
~ al-
con
_c-ept
''"'e=de
1.1. Origen del terme
~
~

filoso
-
.:.;..:.,.fica:.._-'-l
BLOC l.
EL SABER FILOSQFIC

1.2. El pensament preracional:

mite i magia
1.3. Del pensament mfiic al lagos
1.4. Divisió de la filosofia
1. Aproximació al concepte de filosofia
Quin és l'origen de l'univers? Tindra un final? Hi ha alguna cosa després de la
mort? Quin sentit té la meva vida? Per que sóc com sóc i que em distingeix de la
resta deis animals? Per que he d'obeir les normes? Com puc distingir el bé del
mal? Si alguna vegada t'has formulat alguna o moltes d'aquestes preguntes, ales-

0 PER!_PENSAR-HI_
hores la filosofia no et resultara gens estranya. 1 és que, malgrat la seva fa ma de
fosca, la filosofia es pot considerar una activitat nat..t:Jral a l'ésser huma.

Filosofem tots? Tanmateix, concretar en que consisteix no és una tasca fac il i, per aquest motiu,
conviuen i se succeeixen diferents concepcions i definicions. Aixo es deu fona-
La filosofia és un assumpte que no
concerneix només als professors.
mentalment al fet que la filosofia , en el seu afany per qüestionar-se qualsevo
Per molt estrany que sembli, proba- veritat que es dóna per establerta,~ també es qüesfiona a el la mateixa. Així, la
blement no hi ha ningú que no filo- filosoiLa pot ser entesa com un saber que aborda qüestions que, per la___se.\la
sofi. O, si més no, tothom té mo- c;omplexitat, no_p_oden~er objecte d'estudi d'altres disciplines, corrÍ per exem-
ments a la seva vida en qué es [:)Te, les preguntes sobre el sentit de !'existencia, l'origen de totes les coses o alió
converteix en filósof. que fa que molts objectes «aparentment» similars comparteixin o no una ma-
Bochenski, J.M., lntroducció teixa essencia. D'altra banda, la filosofia també pot ser definid a coma «ciencia
al pensament fi/os6fic. suprema», és á dir, alguna cosa així com !'origen del pensament científic i corr
a garant, avui dia, de la seva fiabilitat. Encara q_l.le també hi ha qui prefereix
definir la filosofia com una determinada actitud, ésa dir, com una actitud críti-
~ca sobre la forma de coneixer, sobre els objectes de coneixement i sobre tot e
que se'n diu.
Per tot aixo, pera aclarir que és aixó que anomenem filosofía, veurem quina és
l'etimologia del terme i com va sorgir la filosofia en l'antiga Grecia, com a supera-
ció del pensament preracional anterior.
AMPLIA

Un a nima l filosófi c 1.1. Origen del terme

Sabies que el símbol de la filosofia
és la imatge d'una 61iba7 ts un ocell
nocturn i solitari amb una visió de
360º que sol romandre expectant a
les branques més altes deis arbres
abans d'aixecar el vol. Aristótil afir-
mava que el filósof s'assemblava a
aquests ocells perqué ha de tenir la
capacitat de «volar• on hi ha foscor i
confusió. Hegel tornara a utilitza r
aquesta imatge de l'óliba pera refe-
rir-se a la filosofia destacant que,
com l'óliba, el filosof aixeca el vol
quan hi ha foscor, pera fer referen-
cia al fet que el filosof arriba quan ja
ha passat tot, per exemple un suc-
cés historie, i que alió que intenta és
posar-hi una mica de comprensió.
La paraula filosofía prové del grec i significa literalment 'amic o amant (filos) de a
saviesa (sophia)'. Així, dones, etim_glógicarnent la filosofia consisteix en el des g
de co~er. Gairebé totes les cultu res comparteixen aquest desig. Tanmate1;
quan parlem de filosofia, parlem d'una peculiar forma de saber: el que és racio-
nal , sistematic i crític. 1 aquest saber, segons els estudiosos, no s'hat donat des
de sempre i en qualsevol lloc, sinó que té data de naixement.
És tradicional situar el naixement_QsUa fiJos_0fiaen unes coordenades espacioter-
porals molt concretes : Jonia (colonia grega a l'Asia Menor), segle--'ll a CJ -
aquest moment, l'ésser huma observa. tot alió que l'~nvol~eravellat i estranya·
' ~- .,._
al hora, pero per primera vegada creu estar convern;ut de !'existencia d'una exp. -
cacioracional capac;: de desvetll~eTSentit ocultde tot. En aquest me~
ment podem parlar de l'aparició de la filosofia. '
S'atribueix a Pitagores de Samos haver estat el primer a emprar el terme cr -
lósof», en 11~ un para l-lelisme entre la sitúacióde !'espectador deis jocs
Otímpics i la condició de l'«amant del saber». A diferencia deis atletes, q~-:­
busquen la fama i la gloria, o els comerciants, que hi van moguts pel lucre, er'
trobem amb aquells altres, els es pectadors, que acudeixen als jocs simp1e-
ment a contemplar desitjosos de coneixer i entendre tot allo que s'esdevé ~
, la sorra'. - -
1
1 !
Amb Plató, un segle i mig després, el concepte «filósof» servira pera contra-
1 posar-lo al de «Savi», atribut del que presumien els anomenats sofistes
destacats experts en oratoria i retorica , els quals, per una altra banda, defer-
saven que no existien veritats absolutes. Plató els qualifica de «falsos filosofs
i afirma que la tasca que caracteritza !'autentica filosofia és la de la recerca de
la veritat , el bé i la bellesa .
 SENTIT 1 HISTORIA

1.2. El pensament preracional: mite i magia - - - PERA PENSAR-HI 6

Els mi1!;s _fonstitueixen un deis primers intents de l'ésser huma de fer-ses aJ.rec
del món que l'envolta : explicar i dominar la natura i, també, comprendr_e_qui és el!
mat~tX.t'\quest t\Pus de narracions 11a ocupar un Uoc import;nt en \'e110\ució cu\-
tural de molts pobles, entre ells el grec, perqué els va proveir de Js;.s seves prime-
~s descripcions i explicacions .Q_el món : del seu entorn natural, deis fenomens
atmosférics, deis principals costums, de la vida d'ultratomba, etc.
Vegem alguns deis trets que compa rteixen els mites:

Recorren a personatges llegendaris, per exemple, déus i herois de l'Olimp. En

el mite, lesforces de la natura estan personificades i divinitzades (antropo-
morfisme).

Són .!]li!ts imaginatius o fantas~ncara que el coneixement mític es basa

en una observació atenta de la natura i en la captació deis problemes fona-
mentals de l'existéncia humana, les seves explicacions no són racionals per- Mitologia a la gran pantalla

qué no es justifiquen ni es demostren. Els mites no recorren a lleis predses i Els temes m itologics han atret des
comprovables, sinüa"'la ~pritxosa deis déus, de les seves disputes i de sempre el gran públic i han estat
deis seus amors. Així, en la Grecia arcaica, el canvi d'estacions s'atribu'ia als motiu de múltiples versions cinema-
tografiques. Us proposem veure les
estats d'anim de Deméter (deessa de !'agricultura), motivats per l'absencia o
peripecies d'un heroi grec mitologic
el retorn de la seva fi lia Persefone.
en el film Hércules (20 14), de Brett
L.'autor del mite és sempre desconegut i col·lectiu, al contrari que en les teories Ratner.
científiques OlITOsofiques. Els mites no són fruitde la creació conscient i inten-
cionada d'una persona concreta a qui se li puguin atribuir, sinó que ~_¡i_c_ons~= ­
qüencia d'una formació lenta, espontania i popular.

------
Posseeixen un ca'racter tradiclona · acrític. Com que els mites són anonims
i, a més a més, normalment no s'escriuen, es transmeten de pares a fills. Els
membres d'una c ultura reben el cos de coneixements que forma ~ sistema
mitologic i l'accepten pero no partic ipen activament en la seva formació.
- o·aquesta manera, no se salen revisar ni criticar. S'accepten i s'assumeixen
ta l com vénen donats per- la fradició_:__ Activitat 2
En aquest món en qué prevalen les explicacions
mítiques i fantastiques d'allo que és rea l, amb els
seus déus i els seus herois, els rituals són una
manera d'enfrontar-se i de relacionar-se amb el
món. Els §_acerdots són els portadors d'aquest
saber' ÜCUlt, magic, que permet fer front a les
capr~a turals, des de les mala lties
fins als successos naturals. Podem veure en la
magia una forma de manipu lació de la natura .
~ -
Per a poder C'. Onéixer la voluntat divina era fre-
qüent que els grecs visitessin els E!'acles, !loes sa-
__grats on els déus revelaven le~ s~s intencions,
~Is missatges_dels quals també eren i n~
pels sacerdots.

L'oracle de.Delfos, situat al mont Parnas, estava dedicat al déu

Apol·lo i era un santuari al qual acudien els grecs per consultar
els déus. Al 1í, la Pitia o Pitonisa entrava en extasi frenetic i
revelava el missatge diví.
..
 BLOC l.
EL SABER FILOSOFIC

e FIXA-T'HI 1.3. Del pensament mític al logos

Maximes amb missatge
El poble grec en general i els seus
poetes, artistes i fi lósofs, en concret,
sempre van tenir una visió practica
de la saviesa tal com pots apreciar
en aquestes maximes de l'época en
qué es produeix el naixement de la
filosofia.
«Res amb excés, tot amb mesura•.
(Soló d'Atenes)
La filosofia sorgeix com un tipus de coneixement di.ferent del mitologic, entorn al
segl8Via:l:: ., amb els pensadors de l'escola de Milet. Per aixo, l 'orig~n deja filo.:._
sofia sol caracteritzar-se amb l'expressió el pas del mite al lagos. Tanmateix, no
existeix un acord entre els investigadors sobre les raons per les quals la filosofia i
el pensament racional apareixen a Grecia i no abans o en un altre lloc . A conti-
nuació presentem algu nes d'aquestes raons:
- El «miracle» grec: defensa~per Joho_B_uro.§.. Considera que el p~sa~
racional va apareixer sense origen previ~cies a la genialitat deis grecs.
- - - -- #""'*....,. - -- --

Coma resultat de l'evolució del pensament mític~egon s Francis Macdonald

• No desitgis alió que és
impossible•. (Quiló d'Esparta)
Cornford no tot és arbitrari en el mite, sinó que també existeix un intent
intel·lectual d'apropar-se a la rea_!!!at i de donar-li un sentit. Per aixo, no hi ha
• No embelleixis el teu aspecte, una Barrera estricta entre el mite i la filosofia, sinó que constituirien, dues for-
sigues bell en el capteniment•.
mes successives i complementaries de coneixement.
(Tales de Miletl

• No és savi qui sap moltes coses,
sinó qui sap coses útils•. (tsquil)
CURIOSITATS
coma producte de la voluntat deis aéus 1 comencen a ser comQresos segpns
-natura (physis) mitjanc;ant el logos, el qua l es caracteritza pel seu caracter:
A causa de factors_c lturals i economics: les polis gregues van ser organitza- -
cions polí~ de petits estats indepeñdenTs. L'experiencia de'la democracia,
la prosperitat económica estimulada pel comen;, i l'ús popular d'un alfabet
fonetic (que permetia reproduir per escrit la parla del carrer) van suposar una
explosió cultural i de la vida pública.
\
La veritat és que, existeixi o no una relació real entre aquestes formes de pensa-
ment, si anteriorment la realitat era explicada per mitja de narracions fabulases,
ara les dades que ens arriben a través deis sentits comencen a ser racionalitza-
des segons principis o lleis. EISleñómeñsücl;cies del món d~ixen d'entendre's
'ª-
seva natura lesa. Amb el pensament filosoficestracta d'analitzar l'observació de la
- Rac ional , perqué es - basa- en arguments logic"- i en observacions de
-
- !'experiencia. J,_a filosofia no es limita a assenyalar que les coses són d'una
determinada manera, sinó que intenta descobrir per qué són precisament
_així.
- Sistematic, ja que exigeix que tates les seves afirmacions estiguin relaciona-
des i jerarquitzades, de manera que l'explicació de qüestions particulars es
basi en la d'aspectes més generals. En filosofía, els coneixements estan orde-
nats i, dintre del sistema que formi n, no s'admeten incoherencies.

De la paraula parlada a !'escrita
Els mites grecs han arribat a nosal-
tres gracies al fet que progressiva-
ment van anar perdent el seu carac-
ter oral i van comem;:ar a ser escrits
per no desaparéixer. Obres com la
llíada o l'Odissea d'Homer o la Teo-
gonía d'Hesíode, tates escrites du-
rant el segle v111 a. C., reuneixen dife-
rents relats de caracter épic o
fantastic que circulaven de forma
oral per tot el Mediterrani.
Crític , perqué no admet res sense un examen racional i sosté que tot coneixe-
ment pot ser rebutjat si s'argumenten raons. . --
LES DIFERENCIES DEL PENSAMENT: MITE 1LOGOS 1
PENSAMENT MÍTIC PENSAMENT RACIONAL l
Els fenómens de la natura no es poden Tots els fenómens tenen una naturalesa i
conéixer o predir perqué succeeixen se- uns principis o causes naturals que per-
gons el capritx deis déus. El món és, per meten el seu coneixement. El món és,
tant, un lloc caotic i arbitrari, sense lleis per tant, un lloc ordenat, regit per lleis fi-
fixes. xes i estables.

Explica el món mitjanc;:ant relats fantas-
tics.
Les explicacions mítiques no accepten la
revisió, constitueixen un coneixement o
explicació acaba! i tancat.
--+-
Activitats 3 i 4 Es tracta d'una explicació tradiciona l.
Es val de la raó per a conéixer les lleis
que regeixen el món .
El coneixement racional esta en constant
revisió i, per aixó, és sensible a noves
explicacions que millorin les existents.
Es tracta d'una explicació crítica.
UNITAT l.
FILOSOFIA: SENTIT 1 HISTORIA

1.4. Divisió de la filosofia AMPLIA

Més enlla d e les aparences

Ja sabem que, a diferencia d'altres disciplines, la filosofía es caracteritza pel seu
El prefix meta vol dir 'més enlla de' i
taranna racional i c rític. Pero, de que s'ocupa? quin és el seu objecte d'estudi?
la física és la ciencia que estud ia la
Per la seva vocació universalista , la filosofía pretén ocupar-se de tota la realitat. materi a que com pon el món . Per
aquesta raó la metafísica és la primera
Tanmateix, aquest ambit és tan ampli que, amb el pas del temps, la fi losofía s'ha
disciplina filosofica, ja que analitza
anat especialitzant i dividint e·n diferents branques, segons el problema i la pers- les coses del món més enlla de la seva
pectiva utilitzadé¡. part material (que sempre pot canviar)
per centrar-se en la seva naturalesa
immateria l (que sempre és la ma-
teixa). La naturalesa immaterial fa que
les coses siguin el que són, mostrant
la seva autentica naturalesa.

INTERNET

La bellesa i . la bondat, van de la

ma?

Quina relació pot existir entre la lliber-

tat, la bellesa o l'espontanertat? Exis-
teix relació entre allo que és bell i allo
que és bo? Aquest vídeo planteja
aquesta i altres qüestions i també
propasa una breu revisió sobre el con-
Aquesta obra, titulada Le parade (1 889), de~orge - Pi erre Seurat, és un exemple de la visió holística
cepte d'estetica:
que persegueix la filosofia. Amb la técnica del punt illisme, !'autor pretén recrear amb simples punts
les parts que conformen el tot. http://links.edebe.com/sws

Aquestes són els principals branques de la filosofía :

FILOSOFIA
METAFÍSICA LÓGICA EPISTEMOLOGIA ETICA ESTETICA

Etimológicament, sig-
nifica 'més enlla (meta)
de la física' i designa la
part de la fifOsP 1a gue
s'ocupa de l'és~és a
dir, de les propietats de
tot alió que és o que
existeix, independent-
ment del que sigui .
Aquesta branca de la
filosofia és de les més
antigues i, pera molts,
és la ca racterística de
l'activitat filosófica.
Rep el nom del terme També es coneix com Aquesta branca filosó- És la branca de la filo-
grec lagos, 'raó', 'pa- a teoria del coneixe- fica té com a objecte sofia interessada per
raula' ... i s'ocupa deis m en t i s'ocupa de els codis morals; l'art i la bellesa en ge-
raonaments expressats qüestions com: que és d ' aquesta manera, n era I. Encara que
lingüísticament. Estu- el coneixement, tipus i ana l it za les nostres l'interes i la reflexió so-
dia la seva estructura, formes de coneixe- normes morals, la seva bre tot alió artístic són
la seva forma i la seva ment, la ciencia, els lí- fonamentació, la seva tan antics com l'ésser
correcció , i estableix mits d'alló que podem validesa, la seva uni- huma, com a discipli-
quan un raonamentes- coneixer... Aquesta és versalitat... És una altra na filosófica , !'estética
ta ben construH i po- una de les branques de les branques classi- té un naixement recen!
dem, per tant, estar se- de la filosofía que, ac- q ues de la filosofia i (segle XVIII) .
gurs de la validesa de tua lment, gaudeix de aquella que ens pot
la seva conclusió. major popularitat. ajudar a portar una
bona vida.

A més d'aquestes disciplines filosofiques, pel seu caracter interdiscipl inari , la fi-
losofía no només s'ocupa de l'ambit de tot allo real, sinó també de la validesa i la
fonamentació d'altres disciplines . Per aixo, existeix una extensa !lista de filosofía Activitats 1 i 5
de... ; per exemple: filosofía de la cultu ra, de la ment, del dret, del llenguatge ...
...

3. La filosofia i les altres disciplines
3.1. Filosofia i ciencia
3.2. Filosofia i religió
3.3. Filosofia i art
- - - -- ---!
3.4. Filosoña i economia
~ PERA LLEGIR
Ciencia i justicia
Els aveni;:os científics fan que les re-
flexions filosófiques sobre la ciencia
i el seu abast siguin del tot neces-
saries en una societat justa. Et pro-
posem la lectura d'aquest article so-
bre la relació entre aquestes dues
disciplines:
http://links.edebe.com/rgg
~
Vo P~A PENSAR-HI
Francisco de Zurbarán, Apoteosis de
sant Tomás d'Aquino, 1631.
Fe i raó
En aquesta citació, sant Tomas
d'Aquino argumenta la superació de
la confrontació entre fe i raó: «Alió
naturalment innat en la raó és tan
vertader que no hi ha possibilltat de
pensar en la seva falsedat. 1 menys
encara és lícit creure fals alió que
posserm per la fe, ja que ha estat
confirmat tan evidentment per Déu.
Per tant, com que només la falsedat
és contraria a la veritat [. .. ] no hi ha
possibilitat que els principis racio-
nals siguin contraris a la veritat de la
fe•. Sant Tomas d'Aquino, Summa
contra els gentils , Llibre 1, cap. v11.
Activitats
10 i 11
BLOC l.
EL SABER FILOSOFIC
..
3. La filosofia i les altres disciplines
Com has vist, en el seu origen la filosofia es caracteritzava per un amor a la savie-
sa que no distingia entre tipus de saber. Els grans pensadors de l'Antiguitat van
tractar de gairebé tots els temes que interessen a la filosofia pero que pertanyien
a diferents ambits: ciencia, política, literatura, art ... En aquel! moment, el saber
no estava tan compartimentat com ara. Amb el temps, es van anar esqueixant del
gran tronc comú les diferents branques del saber o disciplines.
Tanmateix, d'aquest origen comú es conserva una estreta relació de la filosofia
amb altres arees del coneixement com la ciencia, la literatura, l'art o, fins i tot, la
religió. En alguns casos aquestes re lacions han estat controvertides pero, en la
majoria, han,.estat profitoses peral seu desenvolupament.
3.1. Filosofia i ciencia
Tales de Milet (630-546 a. C.), al qual hem considerat el primer filosof, és també
el primer astrónom i matematic; és a dir, el primer científic. El cas de Tales no és
excepcional. Actualment, consideraríem que Pitagores, Aristotil o Descartes eren
científics a més de filósofs.
Durant molts segles, no va haver-hi distinció entre l'activitat filosófica i la científica
perqué en tots dos casos:
Són sabers racionals i sistematics que pretenen trabar veritats universals so-
bre el món.
Comparteixen el mateix objecte d'estudi. Es plantegen preguntes similars :
Quin és !'origen de l'univers? 1 quina és la seva constitució? Com va sorgir la
vida? Perqué som com som7 On és el límit del que podem conéixer7
Tanmateix, a partir del segle xv1 i del naixement de la ciencia moderna , es pro-
dueix un allunyament gradual entre la filosofia i la ciencia, ja que les ciéncies ex-
perimentals incorporen el llenguatge matematic i han de ser comprovables en
!'experiencia pera ser acceptades coma valides.
Tot i que ja no poden identificar-se, la relació entre la filosofia i la ciencia segueix
sent estreta ja que una part de la filosofia s'ocupa d'analitzar, valorar i qüestionar
els métodes, la fiabilitat, els límits de la ciencia i les seves implicacions.
3.2. Filosofia i religió
La relació entre la filosofia i la religió ha viscut els seus alts i baixos: moments de
profunda connexió i moments de distanciament; pero, tot i així, és indubtable que
entre totes dues es donen nombrases coincidéncies i divergéncies.
COINODtNCIES FllDSOFIA·RELIGIÓ
Comparteixen inquietuds i problemes: el sentit de !'existencia, la
lnteressos similars
transcendencia de l'ésser huma, l'existéncia de Déu ...
Pretenen ensenyar-nos a porta r una bona vida, perla qual cosa
Dimensió practica
ens ofereixen preceptes o normes de com hem d'actuar.
DIVERGtNCES FILOSOFIA·REUGIÓ
Constitueix una forma de saber raciona l i crítica que, sovint,
Filosofia
Ti pus comporta incertesa i dubte.
de
saber És una forma de saber basada en la fe i que, per tant, es carac-
Religió
teritza per la creeni;:a en les veritats revelades.
UNITAT l.
FILOSOF' : SENTIT 1 HISTÓRIA

3.3. Filosofia i art

Deixant de banda la reflexió estética, la filosofia ha mantingut una estreta relació
amb l'art i alhora s'ha expressat mitjan9ant diferents manifestacions artístiques:
la literatura, la pintura, !'escultura, els mitjans audiovisua ls .. . Tots els camps de
l'art han empres un dialeg historie amb els problemes que afecten la filosofia , si
no amb la intenció de donar-hi una resposta o trobar-hi una solució, sí com a
mínim com a forma de planteja r aquests problemes i convidar !'espectador a re-
flexionar-hi.
A la vegada, molts filósofs han utilitzat
vies artístiques pera expressar el seu
pensament. No oblidem que els dia-
legs platónics conformen autentiques
obres literaries; que pensadors com
Schopenhauer, Nietzsche o Kierkega-
ard han recorregut a l'aforisme o a la
retórica literaria per a compondre les
seves obres princi pals; i que ja des
deis seus inicis, molts deis problemes
de la filosofia van ser plantejats en les
tragédies gregues.

El teatre de Sartre en que es reflexio-

na sobre !'existencia i l'ésser huma,
algunes obres cinematografiques com
per exemple El ce/ sobre Berlín o O,ri-
gen, així com la fotografia de Chema
Madoz, o la literatura de Milan Kunde-
ra, mostren com les arts poden ser un
vehicle pera expressar els problemes
fi losófics.

Fotograma d' El ce/ sobre Berlín

(1 987), de Win Wenders.

3.4. Filosofia i econom ia

La reflexió filosófica no pretén quedar-se en un planol merament teoricista, sinó
que té la voluntat de donar lloc a aplicacions practiques, com es posa clarament
de manifest quan pensem en la relació que manté am b el discurs moral o polític,
els estudis sociológics, els vincles que la retroa limenten amb les diverses concep-
cions artístiques, l'estreta connexió amb determinades escoles de psicologia, i
també, naturalment, amb la discussió sobre l'activitat económica.

L'economia és una ciencia relacionada amb l'administració de!s béns de que

disposa un grup d'individus o una societat en el seu conjunt. Des d'aquest pu nt
de vista, ates que condiciona els nostres habits o costums, no pot deixar d'esta r
vinculada a l'exercici de la virtut i a una concepció moral. Per aquesta raó, al llarg
de la historia, l'economia ha estat de gran interés pera certes esferes o reflexions
própiament filosófiques relacionades amb la filosofia aplicada.

La discussió sobre els avantatges i inconvenients deis diferents sistemes econó-

mics, l'analisi deis efectes de la globalització en la societat de consum o la crítica
sobre el tipus de relacions interpersonals que tenen lloc en l'ambit empresarial
són algunes de les qüestions que formen part deis debats filosófics que s'esdeve-
nen dins del marc que connecta la filosofia i l'economia. Activitats
12, 13i14

..

~~~-1111111111111111111111111--~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~~E~L~S~AB~E~
1
.·- 4. Sentlt i necessitat de la fllosofla
4.1. L'escandol de la filosofia
4.2.Vigenciade l'actitudfilosofica
4.3. Les noves pr~ctiq ues filosofiques
~ PERA LLEGIR
Per a que serveix la filosofia?
Reflexiona sobre aquest text que
gira al voltant de la utilitat o no de la
filosofia:
« Teniu raó: francamenl la filosofia
pot fastiguejar el seu públic ... En
primer lloc, quan es fa servir, pero
sobretot, qua n abusa de termes
complicats: ataraxia, fenomenologia,
noümens, eidética, i altres termes
impossibles de pronunciar, memo-
ritzar o utilitzar. Després, quan
s'entusiasma per qüest ions que
sembla que no tenen interés o són
ridícules: perqué hi ha alguna cosa
més aviat que res? [ ... ) O quan afe-
geix a l'inconvenient de les paraules
impossibles el de les pregu ntes ex-
travagants . Per exemple, com són
possibles els judicis sintetics a prio-
rt? [ ... ) Finalment, l'assignatura pot
cansar-vos si persisteix a privilegiar
les preguntes sense preocupar-se
d'aportar respostes. »
Tradurt de: Onfray, M.,
Antimanual de fi/osofia.
Activitat 15
BLOC l.
R ~Fl~W~S~OF~IC~~·
,.
4. Sentit i necessitat de la filosofia
Malgrat les pretensions de
racionalitat que hem atriburt
a la fi losofía, comprovar
l'heterogenenat de les apor-
tacions filosofiques al llarg
de la historia podria portar-
nos a conclusions pessimis-
tes sobre el seu sentit i la
seva necessitat. És el que
alguns autors han anomenat
l'escandol de la filosofía .
Tanmateix, una analisi deta-
llada de !'actitud filosofica
La filosofia ha estat criticada pel seu hermetisme i elitisme, ens reafirmara en la seva vi-
ja que es percep com un ambit accessible només a una elit gencia i actualitat.
intel·lectual.
4.1. L'escandol de la filosofia
Són diversos els aspectes que han portat els detractors de la fi losofía a pa rlar
d'escandol filosofic. Repassem algunes de les crítiques més conturidents que se
n'han fet: '
La manca d'acord en la metodologia, en els pressupostos i en les diverses
teories, explicaria la varietat de corrents filosofics contrad ictoris.
Després de segles d'activitat filosófica, no sembla haver-hi un progrés signifi-
catiu, ja que, sovint, el pensament d'un autor no suposa la superació del
pensament d'autors anteriors, sinó que pot constituir un canvi de perspectiva
radical o un rebuig total de les conclusions a que s'havia arribat. La filosofia, a
més, no sem bla aconseguir resultats positius com ho fa la ciencia . Les pre-
guntes i els problemes que es plantegen queden oberts i sense solució defini-
tiva.
El seu caracter residual. Encara que la fi losofía va comenr;ar sent una forma
de saber un iversal que abastava tots els ambits de coneixement, amb el
temps, van anar esqueixant-se del gran tronc comú les actua ls ciencies espe-
cífiques: la física, la psicologia, la sociologia, la lingüística ... Per a alguns
pensadors, allo que encara forma part de la filosofia són les futures c iéncies
que encara no han assolit la maduresa suficient pera independitzar-se.
La futilidad deis seus problemes. Per a alguns pensadors, els problemes fi-
losofics són subtils passatemps sense importancia; és a dir, complexes dis-
cussions sobre qüestions que no tenen cap rellevancia en la vida practica o en
l'aven<;: del coneixement científic.
El seu hermetisme. D'una banda, perqué l'ús d'una terminología molt espe-
cialitzada la converteix en una activitat reservada als doctes i especia listes. 1,
d'una altra banda, pel caracter insoluble de les qüestions de que s'ocupa, ja
que, tot i el profund interés que su posen pera l'ésser huma qüestions com la
relació ment-cos, la veritat, el més enlla .. . , sembla impossible trobar una solu-
ció satisfactoria .
Malgrat aquest desacord, hi ha alguna cosa en comú en els plantejaments filoso-
fics. És el que s'ha anomenat actitud fi losOfica, que neix directament de
l'admiració i de la sorpresa davant la real itat.
UNITAT l.
FILOSOFIA: SENTIT 1 HISTORIA

4.2. Vigencia de l'actitud filosofica PERA LLEGIR

Si heu llegit a la pagina anterior el

S'ha de recone ixer que, per a malta gent, la filosofía avui dia té tanta raó de ser text d'Onfray, us proposem que con-
com podía tenir en qua lsevol altra epoca. De la mateixa manera que altres mani- tinueu ... • Pero també pot ser que
festacions de l'esperit huma, com l'art per exemple, filosofar forma pa rt de nosal- no tingueu la raó del tot: la filosofia
tres de manera essencial, per la qual cosa, !'actitud filosófica segueix tenint el pot practicar-se amb auténtic plaer.
mateix valor i actualitat que va tenir en la cultura grega. Vegem algunes de les Abans de res, precisem que el voca-
bulari técnic o especialitzat pot ser
ca racterístiques de la filosofía que fan que aixo sigui així:
necessari. Es concedeix sense pro-
Problematitzadora . Enca ra que el pensament filosbfic ha anat variant al llarg blemes al metge o al mecanic que
deis tem ps, sem pre s'ha caracteritzat per ser una ma nera peculiar d'abordar poden parlar, l'un d'u na arteriola,
els problemes, més que de resold re'ls. Precisam ent, el valor de la filosofía no l'altre d'un ba lancí, sense suscitar el
retret: de vegades, l'ús de vocabulari
resideix tant en les respostes que proporciona com en les preguntes que for-
especialitzat pot revelar-se indispen-
mula. Ho comprovarem en les unitats següents: la filosofía qüestiona moltes sable. En filosofia, gairebé sempre
de les nostres intu"fcions basiques (el significat de veritat, la possibilitat de és millor evitar-ho i inclinar-se per
coneixement. .. ). un vocabulari corrent. Pero si no és
possible, perqué la qüestió una
Universalista i interdisciplinaria. No es limita a un determinat ambit, sinó mi ca fina necessi ta instrumen ts
que tracta d'abastar tata la rea litat. La filosofía serveix, a més , pera establir apropiats, podem recórrer-hi sense
unions entre les diferents ciencies, entre la ciencia i la vida quotid iana, entre exagerar. [. .. J
la ciencia i l'ética, entre aq uesta i l'art ... El nord-america R. Rorty considera
Pel que fa a les qüestions aparent-
que el filosof és un «intel ·lectual d'ús múltiple», perqué no té problemes que ment extravagants, podeu tenir raó:
siguin exclusius de la seva disciplina . algunes només provenen de perso-
nes que s'especia litzen excessiva-
Crítica. Suposa una recerca radical perqué ataca els temes d'arrel sense do-
ment en la disciplina. A vosa ltres no
nar res per suposat. La filosofía qüestiona tot el que té alguna pretensió de us sotja aquest perill. .. Deixe u-lo
coneixement. Intenta descobrir errors, fal ·lacies i manipulacions ideologiques. per als veritables aficionats. 1 per
Tot plegat perque la filosofía persegueix l'emancipació del genere huma de qué no a vosaltres, quan tingueu
qualsevol subjugació cultural, política o, fins i tot, científica. diversos anys de filosofia a
les vostres espatlles? Sigui
Clarificadora . Molts problemes es deuen a confusions creades per una com sigui, la filosofia no
comprensió deficient del nostre llenguatge. Per aq uesta raó, es redueix només a la
pera autors com Wittge nstein, la fi losofía és una activitat practica de debats espe-
q ue consist eix en l'anal isi conceptual. El seu objectiu és cia litzats. Comenceu per
all iberador, ja que molt s errors conceptuals ens atra- intentar resold re les qües-
tions que us plantegeu a
pen sense que vegem la forma de sortir-nos-e n.
la vostra vida quotidiana,
Segons Wittgenstein, aq uests errors «ens atrapen
la filosofia té aquesta utili-
de la mateixa manera en que una mosca queda tat. El cu rs de filosofia pot i
empresonada en una ampolla». El valor i la fun- ha de contribuir a fer-ho pos-
ció de la filosofía sera aj udar-nos a sortir-ne. sible.»

Practica. Encara que en molts casos presen- Tradun de: Onfray, M.,
ta un alt gra u d'abstracció, el seu interes és, Antimanua/ de filosofia.
gairebé sempre, orientar-nos a la vida. Per
aixo, s'ha dit que la filosofía és un art de viu-
re i que si no serveix per a la vida, no ser-
veix per a res. Com tots volem encertar en
la nostra ma nera de viure, per tal d'evitar
el contrase ntit i la desgracia, necessitem
un saber q ue no admeti res per suposat i
que ens pugui orientar i conduir aterra
ferma .

Activitat 16

El pensador d'August Rodi n mostra la

inherent actitud f ilosófica de l'ésser huma .
..
 BLOC l.
EL SABER FILOSOFIC

..
4.3. Les noves practiques filosofiques
En els últims trenta anys un nombre creixent de fi losofs estan portant a terme
una série d'activitats que no són del tot noves en fi losofia, pero que van rebre
aquesta denominació per part de la UNESCO al congrés celebrat el 2006 sobre
La filosofía. Una escota de la llibertat. Es tracta de diverses practiques filosofi-
ques que els filosofs ja havien desenvolupat en diferents moments de la historia
i que ara s'han volgut recuperar. Entre d'altres, trobem: l'assessorament filosofic
a particula rs, els cafés filosOfics i la filosofia pera nens.

Assessorament filosofic a particulars

Encara que ja s'efectuava en !'época classica, com a activitat professional comen-
9a modernament amb el filosof Gerd Achenbach el 198 1. ts una activitat que
consisteix a realitzar una o més sessions amb un filosof assessor, amb la finalitat
d'efectuar una revisió en profunditat sobre la propia filosofia de vida. L'objectiu és
introduir el client en la reflexió crítica sobre la seva manera particular de sentir i de
pensar, pera examinar conjuntament, en quina mesura aquesta juga a favor o en
contra deis seus interessos i deis seus desitjos legítims de felicitat i de realitza-
ció personal. El paper de l'assessor és, per tant, el de facilitar, a través d'un dialeg
obert i respectuós, que el client adquireixi una major autocomprensió de.Ja seva
propia circumstancia, millorant així la seva capacitat de presa de decisions i la
seva autonomía personal.

O FIXA-T'HI
KIO & GUS
Els més petits filosofen
A Kio i Gus (1992) Matthew Lipman
explora la sorpresa i el descobriment
del món per part de dos nens.
Cafes filosofics
Els cafés filosofics són tam-
bé anomenats cafés socra-
tics. Es tracta de deba t s
oberts al gran públic mode-
rats per un fil osof , el q ual
habitualment després d'una
breu prese nta ció convida
els assistents a participar en
la sessió fent-los raonar a
partir deis seus propis punts
de vista sobre el tema de
d ebat. Els va iniciar Marc
Sautet en el café Donis Pha-
res de París el 1992 i d'allí
van passar a altres ciutats i
pa"isos. Avui dia se celebren
en espais molt diversos i els
temes de debat estan plan-
tejats de manera que no es
requereixin coneixements
especial itzats d e filosof ia Qualsevol tema pot ser debatut en un café socratic, sempre
pera poder participar-hi . que es tracti des d'una perspectiva filosófica.

Filosofia pera nens

Seguint la idea d'Epicur que «ningú és massa jove pera comen9ar a filosofar» ,
Matthew Lipman va dissenyar un programa per introduir els nens i els joves en
el pensament filosofic a pa rtir de contes i materia ls diversos. A causa de l'éxit
Activitats del programa, nombrosos professionals de l'educac ió s'hi han format i ca da ve-
17, 18, 19 i 20 gada són més les escoles que han incorporat aquests conti nguts.