En aquests últims anys el confinament a afectat molt a la gent, el trencament de
rutines, les conseqüències econòmiques i l’aïllament social que ha provocat la pandèmia, han multiplicat els trastorns mentals, alimentaris, l’ansietat, la depressió i les temptatives de suïcidi. Hem entrevistat a una noia i això és el que ha dit: Vull deixar d’existir i vull deixar de patir, però més de patir. És com… Vull que s’acabi tot això. És com una tortura. No es la primera vegada que li passa pel cap suïcidar-se. Ja li passava abans però el confinament ha sigut la gota que ha colmat el vas. També tenim el cas del Miquel que pateix anorexia. Ell com d’altra gent es va enganxar a fer exercici a casa. Es va enganxar a la rutina i a causa d'allò va canviar la seva alimentació, anava perdent kilos pero no l’importava fins que la seva mare el va enganxar a la una del matí i en Miquel es va adonar que estava malalt i que té un problema.