  

CA2 Llengua catalana 2

La meva pàgina inicial / Els meus cursos

/ CA2 Llengua catalana 2 / 15 maig -28 maig

/ A3.1 Sons i grafies

Començat el dissabte, 20 de maig

2023, 19:12
Estat Acabat
Completat el dissabte, 20 de maig
2023, 20:46
Temps emprat 1 hora 34 minuts
Punts 58,00/89,00
Qualificació 6,52 sobre 10,00
(65,17%)

Marca la pregunta

La essa sonora i la essa sorda  (tècnicament,

el so alveolar fricatiu sonor i sord).

Com sona la S?
—El so de la S sorda és el que fem
quan volem que calli algú: Ssssst!
—El de la S sonora és el que fem
quan imitem una abella: Zzzzzz!

Vegem-ho i escoltem-ho:fixeu-vos en la
pronúncia de les parelles de mots següents. 

   -0:00


Essa sorda Essa sonora

Una noia rossa Una rosa
Han caçat un vermella
conill La Maria s'ha
Una peça d'or casat
Això sona molt Això pesa molt
bé.  Una zona verda

En la llengua parlada, en la varietat central,

aquests mots es distingeixen només per la
sonoritat o no sonoritat (és a dir, la vibració o no
vibració de les cordes vocals) de les esses. 
És molt important distingir bé aquests dos sons
abans de practicar-ne l’escriptura, ja que moltes
vegades ens equivoquem perquè els pronunciem
malament.

Marca
sobrela10,00
pregunta
1 Puntuació 6,00

Parcialment correcte

Classifiqueu les paraules següents segons el so,

sord o sonor, de la essa. 
Si voleu, us podeu ajudar d'aquesta locució per
observar com les pronunciem.
Per escoltar-la, cal que utilitzeu el navegador
Firefox o bé Google Chrome, perquè de vegades
el Safari no ho permet segons la versió que
tingueu.

   -0:00


ase:   sorda 

sal:  sorda 

passar:  onora 

brisa:  sorda 

donzella:  sonora 

braços:  sorda 

lloança:  sonora 

anglesos:  sonora 

enciam:  sonora 

casualitat:  sonora 

Marca la pregunta

Marqueu les cinc paraules que tenen el so de

ESSA SONORA [z] del text que trobareu més
avall.

Si aneu a Forvo, podreu escoltar

com es pronuncien pràcticament
totes les paraules que contenen
el so de les esses sorda i sonora.
Només cal que les localitzeu fent
servir el cercador.
El de la S sonora és el que fem
quan imitem una abella: Zzzzzz!

La Júlia havia passsat a recollir-me

a les vuit i en comptes d'entrar al
cotxe , m'havia parat la mà amb un
somriure de complicitat : volia les
claus . Volia portar fins a l'extrem el
joc de la sorpresa . I com que un
somriure de dona sempre em
desarma , li vaig confiar les claus i
la vida ; també amb un somriure ,
però de desconfiança , perquè soc
un copiolot autènticament desastrós .
A més , sé que la Júlia és una
conductora nostàlgica i apassionada ,

Marca la pregunta
2 Puntuació 0,00 sobre 5,00

Incorrecte

Llegiu el fragment del conte de Pere Calders i

indiqueu quina de les paraules en negreta  és
l'única que té el so de Essa sonora [z].

A la senyora Marta, un dia, li va caure una

estrella al balcó. Com li havia passat altres
vegades que li queien del pis de dalt peces de
parament de taula i de llit (o altres de més
íntimes), es va enfadar una mica. A dalt hi vivia la
senyora Magdalena, que era molt bona persona,
però una mica descurada, segons que creia la
senyora Marta. La qual amb un aire de dignitat
ofesa, va agafar l'estrella i pujà els graons que la
separaven del pis de la senyora Magdalena.
L'estrella era tèbia ("la deu haver acabada de
planxar, es digué la dama). Va trucar a la porta
del pis de dalt i l'obrí la senyora Magdalena. 

Resposta:

senyora 

Marca la pregunta
3 Puntuació 0,00 sobre 5,00

Incorrecte

L'ortografia de la essa sonora [z] es pot

representar mitjançant les grafies s o z.
Ara, acabeu de completar els quadres de
l'ortografia de la essa sonora  amb les paraules
que trobareu més avall.
Normes ortogràfiques de la essa sonora 

Entre Final
Inici de vocal i Entre de
  mot consonant vocals mot

s no n'hi cap no n'hi ha poesia, no

cap cas gaires avisar, n'hi
casos. enfonsar cap
Ex: trànsit, cas

casar


z zoo, quinze, n'hi ha no

ozó zero pocs n'hi
casos. cap
 
Ex: cas
bizantí,
alzina


La resposta és incorrecta.

Marca la pregunta
4 Puntuació 7,00 sobre 7,00

Correcte

El so [s} és el so del català que pot ser

representat per més grafies diferents del nostre
alfabet.

S-SS-C-Ç

Ara, acabeu de completar el quadre  de

l'ortografia de la essa sorda amb les paraules que
trobareu més avall, per tal de conèixer-ne les
normes ortogràfiques.

Normes ortogràfiques de la essa sorda

Entre
Inici de vocal i Entre Final d
mot consonant vocals mot

s suro, aspecte, no n'hi ha gos,

selecció ànsia gaires tro
casos
  

ss no n'hi ha no n'hi ha rossa no n'h

cap cas cap cas cap ca


ç Hi ha dos davant davant A, dol

casos: ça i A,O,U. O, U.

ço Ex:  cançó, Ex: plaça
forçut


c davant davant de davant no n'h

de E, I. E, I. de E, I. cap ca
Ex: cent Ex: tercer Ex:
places


La resposta és correcta.

Marca
sobrela28,00
pregunta
5 Puntuació 19,00

Parcialment correcte

Ara us toca posar-ho en pràctica. Escolteu el

text següent i ompliu els buits amb les
grafies s / ss / c / ç / z:

   -1:39 1x 
 

La z  ebra del z  oològic té un

z  ero de geografia. 

La senyora Ro ss  a Camara s 

a i Mani s  es és la profe ss  ora

de geografia del z  oològic i està molt

empipada amb els seus alumnes. Ja no sap què

fer perquè  siguin més dis c  iplinats i,

sobretot, perquè estudiïn.

I això que ella sempre hi ha po ss  at

molt de c  el, en això. De sempre

ha considerat que la seva feina era molt exigent i

que de la mateixa manera que ella es pa s

 ava hores i hores preparant les cla ss

 es, corregint els quaderns, mirant de fer més
atraient la geografia, també havia d'exigir dels

seus alumnes el mateix entu s  iasme.

— Na z  ària, fes el favor d'endin ss

 ar-te en l'explicació de l'Àfrica que hem
fet  aquests dies —va dir a una z  ebra
que no parava quieta ni un moment.
— No en vull saber res, de l'Àfrica, jo —va

respondre, impertinent, la zebra  Na z 

ària, mentre et z  ibava una guit ç

 a al lleó Bi z  antí. La senyoreta restà

a s  torada: no se'n sabia avenir, de

tanta impertinència.
Quan encara estava fent oh! i ah! d'indigna

c  ió per aquella mala conducta es

va  sentir un xiscle molt intens.  Resultava que

l'elefant A z  aries enfon ss  ava

una de les potes a la panxa del mico Nica ss

 i i aquest, enfellonit per la le s  ió,

mo s  egava la cua del seu

company atacant.

Marca la pregunta

Els sons laterals: La ela (l), La ela geminada

(l·l) i la doble ela (ll)
La lletra ela (l) se sol pronunciar amb una
ressonància fosca, com el so que té la lletra
anglesa l a help (ajuda). Així: luxe, pala, alta,
fil. 
El dígraf ela doble (ll) es pronuncia
enganxant el dors de la llengua al paladar.
Així: llum, palla, fill. La pronunciació del so
de la "ll" amb una "i" no és correcta. Aquest
fenomen s'anomena ieisme. Aprendre a fer
la ela doble no és gens difícil. Simplement
heu d’empènyer la llengua fins que toqui
les dents.

La ela geminada (l·l), sovint, la pronúncia

d'aquesta grafia, que originàriament era
una ela doble pronunciada en dues síl·labes
diferents, es confon amb la ela simple. Pel
que fa a l'ortografia, hi ha ben poques
regles que n'especifiquin el seu ús.
Exemples: il·lògic, il·legítim

Escoltem els tres sons:

   -0:00


I encara us proposem que mireu i escolteu els

vídeos de dotze mots que tenen ela doble en
punts diferents:

Marca
sobrela12,00
pregunta
6 Puntuació 11,00

Parcialment correcte

Grafies l / ll / l·l
 

   -1:09 1x 
 
 

Ga l  i l  eo Ga l  i

l  ei tenia un gran sentit de

l'observació. Un dia es va fixar com osci l·l

 ava un ll  um de la catedral de Pisa

i, cavi l  ant i fent provatures pel seu

compte, va deduir-ne la ll  ei del

pèndol: el temps que triga per cada osci l·l

 ació és sempre el mateix, encara que
l'amplitud sigui diferent; quan ja està a punt de
parar-se, encara triga igual per anar d'una banda
a l'altra; però, en canvi, sí que depèn de la
longitud del pèndol: un que sigui quatre vegades

més ll  arg trigarà doble temps a fer

l'osci l·l  ació, un que ho sigui nou

vegades, triple temps, etc. Això li va inspirar la

idea de com es podrien fer els re ll 

otges de pèndol.
NICOLAU, F. Viatge per la història de l'astronomia. Barcelona: La

Galera, 1977. (De bat a bat)

   

Marca
sobrela22,00
pregunta
7 Puntuació 15,00

Parcialment correcte

Grafies b / p, t / d, c / g

A final de síl·laba i també de paraula

les consonants sonores b  i g  i les
sordes p, t  i c  sonen igual. Així:
• la p de cap sona igual que
la b de tub; la p de captar sona igual
que la b de dissabte
• la t de set sona igual que
la d de fred; la t de setze sona igual
que la d de cambodjà
• la c de roc sona igual que
la g de mag; la c de tècnica sona igual
que la g de digna

Empleneu els buits amb les paraules que falten.

 

   -1:53 1x 
 
      
Intriga en el club del cabdill àrab 
Prop de les platges de la costa del

cap

 de la
serp

 hi havia un edifici gran  que representava

aspectes

molt

 misteriosos i despertava la 

curiositat

 dels 
habitants

  del poble proper. Es preguntaven, els uns als

altres, quin objectiu devia tenir aquell

club

 estrany, si amagava algun

assupte

   poc clar, alguna  cosa relacionada amb la

delinqüència. La

població

  estava dividida pràcticament en dos bàndols:

uns optaven per dir que no hi havia res de

dulent

 , que senzillament el
cap

  
d'ara

 volia tranquil·litat i com que tenia diners...

Altres, en canvi,

obtaven

  per pensar que tot allò estava destinat a

obtenir

   algun benefici  poc clar. No s'explicaven les

entrades i les sortides a altes hores de la nit. 
Ningú del poble, però, no sabia res del

cert

 . Tot eren opinions que no tenien altre

objecte

  que entretenir la
curiositat

 . 
En

jacob

 i en
job

 eren dos amics molt amics entre ells i molt

amics,  també, de les aventures. Pensaven que,
sense dir res a ningú, podien investigar el misteri
de l'edifici misteriós.

— Mira, Jacob —li va dir en Job un matí que

passejaven per la platja sense  saber ben bé què
fer—, hauríem de fer un pla per tal d'esbrinar el
que passa en el

club

 del
cap

  
d'ara

 .
— Sí, és clar —li va respondre en Jacob—, però ho
hauríem de fer de nit, que és quan passen coses,
si en passen, que de moment no sabem res del 

cert

 .

Acaba la revisió

◀ A2.4 L'ENTREVISTA DE FEINA

Salta a...

LA LECTURA EN VEU ALTA ▶

Navegació pel qüestionari

i 1 i 2 3 4 5 i 6

Mostra només una pàgina cada vegada

Acaba la revisió

Heu iniciat sessió com a Martha Elena Ruiz Matute (FR) (Surt)
G_CA2
Resum de retenció de dades
Instal·leu l’aplicació mòbil
Canvia al tema estàndard.
