TMI Lingü ística aplicada a la traducció .

Irene March Martínez

LECTURA N.º2. CERDÀ MASSÓ, RAMÓN. «SEMÁNTICA EN TRADUCCIÓN AUTOMÁTICA»

El fet que la intel·ligència artificial (IA) supere en capacitat a la humanitat és un tema amb molt de
rebombori hui dia i d’alguna manera des de fa unes dècades.
En les feines que compten amb patrons o en les quals es pot programar una intervenció sense
escletxes de cap tipús l’eina de la IA és molt útil. Malgrat tot, a l’hora de traduir trobem que les llengües
no tenen patrons gramaticals, sintàctics o lèxics programes i que aquests es modifiquen segons la
intencionalitat i formes d’expressió de l’emissor i la interpretació i consegüent reacció del receptor, el
que dona lloc a diferents traduccions.
Per això, en la TA hi ha certs valors lingüístics que han segut decisius per al desenvolupament i avanç
d’aquesta eina. En un primer moment els informàtics van tractar de traduir fent únicament substitució
lèxica. Prompte s’adonaren que aquesta tècnica fallava tant en la correspondència entre paraules de la
LLO a la LLM com en l’ordenació textual de les paraules i que, tot i que ho intentaren, el coneixement
intuïtiu, innat en l’esser humà que parla una llengua, no era programable. A més a més, un altre problema
era que les eines que recollien les normes d’ús d’una llengua ho fan en abstracte i en conseqüència
s’ometen accepcions, girs, contextos, així com frases fetes, modismes i construccions peculiars que
provenien de l’àmbit del parlar.
Aquestes dades contextuals i intencionals, que formen part del coneixement dels parlants, no es poden
programar a la perfecció i per això aquests textos es classifiquen segons el nivell d’acceptació de la TA i
la seua complexitat estructural en: textos de paraula per paraula, textos tècnics, textos amb terminologia i
estructures repetitives i textos creatius.
Sobre aquests fets ja es pot estructurar la evolució per fases de la TA al llarg de la història. En la
primera etapa fan ús de de la informàtica en general per desenvolupar les seues pròpies tècniques. També
es destacable la publicació de Noam Chomsky de Aspects of the theory of syntax a l’àmbit de la
lingüística. En la segona fase es passa de la traducció paraula per paraula de l’etapa anterior a la
interlingua. D’ altra banda, naix i es promou el projecte d’EUROTRA en la UE. Per últim a la etapa final
s’evidencia la diferencia entre la lingüística teòrica i la computacional.
En conclusió, si bé la TA ha avançat moltíssim de fa unes dècades fins avui encara li queden molts
problemes per solucionar.