TEMA 8.

MADURACIÓ i ACTIVACIÓ DE
LIMFÒCITS T

Sinapsi immunitària (groc) entre una cèl. T i una cèl. vascular. La sinapsi cel·lular promou la
interacció T-APC
 LIMFÒCITS T
S’ originen a moll d’os i migren a tim on tindrà lloc la maduració, selecció i
restricció MHC
 RECEPTOR LIMFÒCITS T
Receptor de cèl·lules T (T cell receptor, TCR)

- EL TCR és format per 2 cadenes

polipeptídiques α i β (Una subpoblació de T
presenta cadenes ү i δ )

- Cada cadena presenta

un domini variable (Vα i Vβ) i
un domini constant (Cα i Cβ)

- Regions V contenen CDRs 1, 2 i 3

- TCR reconeix MHC-PEPTID

 COMPLEXE TCR
TCR s’expressa a la superficie cel·lular en associació amb un
complexe de transducció necessari per l’activació de la cèl·lula T

El complexe TCR està format per:

1. TCR (cadenes α-β o ү-δ)
2. Complexe de transducció de senyals
- CD3 (cadenes ү, δ i ε)
- CD247 (cadenes ζ)

Fig. Esquema del complexe TCR

 RECEPTOR LIMFÒCITS T
Diferències TCR - BCR

- TCR és format per 2 cadenes i té un únic lloc

d’unió a Ag format per dominis V

- Molècula rígida
TCR
- Reconeix petites sequències lineals d’un
pèptid presentat per MHC

- No és secretat

- No pateix hipermutacions somàtiques

durant la resposta a Ag

BCR
 MOLÈCULES ACCESSÒRIES DE TCR
• MOLÈCULES DE TRANSDUCCIÓ DE SENYALS
CD3 (cadenes δ, ү i ε) i CD247 (cadenes ζ)

• CO-RECEPTORS CD4 i CD8

Unió a MHCII i MHCI, respectivament. Transdueixen senyal que
juntament amb les promogudes pel TCR conformen la senyal 1a
d’activació. Restricció de cèls. T

• MOLÈCULES CO-ESTIMULADORES
Les interaccions co-estimuladores donen lloc a la senyal 2a
d’activació i són necessàries per activar la cèl. T. (p.ex: CD28, CD2,
SLAM...)

• MOLÈCULES D’ADHESIÓ
Tenen un important paper en l’adhesió T - APCs i cèl.lules
endotelials. Són molècules tipus integrines la més important de les
quals és la LFA-1 (interacciona amb ICAM) i la VLA-4 (s’uneix a
VCAM).

• ALTRES
CD40L (activació de cèls.B i macròfags), receptors de citocines, Fas
i FasL
 GENS TCR
L’organització dels gens que codifiquen TCR presenten homologia
amb els de BCR

1. Cadenes α (Tαβ) són codificades per segments gènics V i J i

un sol C; les cadenes β són produïdes a partir segments
gènics V, D i J

2. Hi ha 2 gens Cβ (Cβ1 i Cβ2) sense cap mena de diferencia

funcional coneguda

En el cas de cadenes β hi ha més de 50 versions V, 2D, 14J i 2 C.

En el cas de cadenes α hi ha més de 75 versions V, 70J i 1C.
 GENS TCR
Cromosoma 14

Cromosoma 7

Cadenes β. Reordenació D-J, V-DJ, equivalent a reordenació de cadenes H d’Ig

Cadenes α i ү. Reordenació V-J, equivalent a reordenació de cadenes L d’Ig
S’afegeix variabilitat per addició de nucleòtids P i N (TdT)
 MADURACIÓ CÈLS. T

A diferència de cèls B, la reordenació de cadenes α pot ser productiva a tots dos cromosomes
simultàniament (no hi ha exclusió al.lèlica), expressant-se receptors duals (amb cadenes α
diferents) en una mateixa cèl.lula.
 DESENVOLUPAMENT de CÈLS. T
Els precursors de cèls. T s’ubiquen al còrtex de tim on passen
diversos estadis com a doble negatives (DN), CD8- CD4-

TOLERÀNCIA CENTRAL (TIM)

- Selecció positiva (Còrtex)
- Selecció negativa (Medul·la)

TOLERANCIA PERIFÈRICA
 DESENVOLUPAMENT de CÈLS. T
Els precursors de cèls. T s’ubiquen al còrtex de tim on passen
diversos estadis com a doble negatives (DN), CD8- CD4-

DN1 (CD44+, CD25-)

DN2 (CD44+, CD25+) Pro-T
DN3 (CD44-, CD25+) Pre-T
DN4 (CD44-, CD25-)
DP (CD4+, CD8+)
 DESENVOLUPAMENT de CÈLS. T
El limfòcit Pro-T reordena el segments gènics de ß, i δ.

Reordenació ß  VDJC
Sembla ser que el limfòcit
o esdevindrà un Tαß o Tγδ
depenent de quins gens
Reordenació δ  VDJC
reordeni primer.
 DESENVOLUPAMENT de CÈLS. T
El limfòcit Pre-Tß expresa pre-TCR i CD3 mentre reordena el
segments gènics VJC de la cadena α
 DESENVOLUPAMENT de CÈLS. T
SELECCIÓ POSITIVA (CÒRTEX). El limfòcit doble positiu (DP)
expressa el complexe TCR i ambdós co-receptors CD4 i CD8
simultàniament. Els limfòcit DP pateixen selecció a la zona
subcortical de tim
• Els DP que reconeixen
moderadament MHC
(independent d’Ag)
reben senyals de
supervivencia
Cortical epitelial cell
• Els DP que no
reconeixen MHC
moren per
abandonament
Single positive
T cell • Els DP que
reconeixen fortament
MHC reben senyals
d’apoptosi
SELECCIÓ POSITVA o ABANDONAMENT (mort programada en 3 díes)
 RESTRICCIÓ MHC
Durant el procés de selecció positiva, els DP esdevenen positius
simples (SP) i migren a medul·la

MODEL INSTRUCTIU. La interacció d’un co-receptor (CD4 o CD8) al seu

lligand dona lloc a la regulació descendent (down regulation) de l’altre coreceptor.

MODEL ESTOCÀSTIC. Regulació descendent a l’atzar de CD4/CD8, i.e., a

l’atzar uns T expressen CD4alt i CD8baix i altres limfòcits T a l’inversa de manera
que uns reconeixen preferiblement MHC-II i altres MHC-I.
 DESENVOLUPAMENT de CÈLS. T
SELECCIÓ NEGATIVA (MEDUL·LA). Els limfòcit simples positiu son
seleccionats negativament a medul·la de tim per cèl·lules epitelials,
macròfags i DCs

APC a tim
presenten
autoantigens via
MHC-I i MHC-II

La selecció positiva i negativa permet seleccionar limfòcits T

capaços de reconèixer MHC però no autoantigens
 DESENVOLUPAMENT de CÈLS. T
Interacció TCR-MHC+pèptid

El temps d’interacció entre

MHC-Ag i TCR determina si
es donen unions (zipp)
completes o incompletes

Unions majors a 4s (afinitat

elevada) facilita total
fosforilació d’ITAMs i
consequentment la mort
cel·lular

Palmer E. (2009) Nature Rev Immunol

 AUTOANTIGENS A APC TÍMIQUES
Les APC presenten autoantígens propis de tim i de teixits perifèrics
degut al factor de transcripció AIRE (autoimmune regulator)

AIRE interactua amb CREB-binding protein (CBP) que acetila histones permetent
l’accés a DNA. Interacció d’AIRE amb DNA-protein Kinasa (DNA-PK) i la proteina
inhibidora de STAT1 (PIAS1) modula l’activació transcripcional de proteïnes pròpies
de teixits perifèrics.

FIG. Dominis del factor de transcripció AIRE

 DESENVOLUPAMENT de CÈLS. T

FIG. Migració i maduració de timòcits a tim

FIG: Citometria de fluxe de timòcits
marcats amb anti-CD4 i anti-CD8.
Les fletxen marquen el fluxe de
maduració
 IMMUNOSENESCÈNCIA
Amb l’edat el tim involuciona reduint-se la capacitat de generar
limfòcits T
 IMMUNOSENESCÈNCIA
Les quantitats relatives de cèls T naïve i de memòria s’inverteixen
amb l’edat.

Palmer DB. (2013) Front Immunol

 IMMUNOSENESCÈNCIA
Amb l’edat disminueix la diversitat de limfòcits T

Vallejo AN. (2007) Trends Mol Med

 TIM
Timectomia en infants afecta el desenvolupament de T però no en adults degut al
repertori renovable perifèric

APECED: Autoimmune
polyendocrinopathy-
candidiasis–ectodermal
dystrophy

Nude mice

ΔFOXN1  atímia
 CIRCULACIÓ de CÈLS. T
Els T madurs abandonen tim i constitueixen el repertori de limfòcits
T perifèrics a melsa, òrgans limfoides secundaris i extralimfoides

FIG. Cells originate from

bone-marrow precursors that
mature into naive T cells in the
thymus. Naive T cells traffic to
secondary lymphatic organs,
including peripheral lymph
nodes, Peyer's patches,
mesenteric lymph nodes and
the spleen, where they might
encounter antigen and
become effector T cells, which
are collected in efferent
lymphatics and enter the
circulation through the
thoracic duct. Activated T cells
can home to almost all
inflamed organs and tissues
(not shown).
 ACTIVACIÓ de CÈLS. T

APC migren a tx. limfoide 2i (CCR7) i presenten antígen a cèls. T.

Les cèls. T activades s’expandeixen clonalment i es diferencien en cèls. T efectores i
cèls. T de memòria (residents a tx. Limfoides i òrgans no limfoides)
 ACTIVACIÓ de CÈLS. T
Per a l’activació de cèls. T calen dues senyals provinents de la unió
MHC-TCR i CD28-B7.1/B7.2 (CD80/CD86)

FIG. Two signals are necessary for

complete T cell activation. The first
is provided by the binding of the T cell
receptor to its specific peptide:MHC
molecule. The co-stimulatory signal is
provided by the binding of a B7
molecule on the antigen presenting
cell (APC) to its ligand, CD28, on the T
cell (Janeway et al., 2005).
 ACTIVACIÓ T: B7-CD28
Les APC que troben Ag i el presenten via MHC, co-expressen
B7.1/B7.2 (CD80/CD86) que servirà juntament amb MHC+Ag per a
l’activació de cèls. T

Activation and
proliferation

No response

B7

Transfect
Activation and
B7 gene proliferation
 CO-ESTIMULADOR CD28
Reconeixement B7.1/B7.2 (o CD80) - CD28

Activation and
proliferation

Anti-CD28

No response

Activation and
Anti-TCR proliferation
Anti-CD28
 UNIONS T - APC
L’activació de T requereix el reconeixement de múltiples unions
receptor-lligand que s’estableix durant la interacció T-APC: Sinàpsi
immunològica
 SINÀPSI IMMUNOLÒGICA

FIG. Quan TCR reconeix MHC associat a pèptid, nombroses proteïnes

presents a la membrana de cèls. T són mobilitzades al voltant del TCR en
lo que s’anomena sinàpsi immunològica. A la sinàpsis es distingeixen
dues arees: una de central anomenada cSMAC (central supramolecular
activation cluster) i una perifèrica formant la regió pSMAC.
 SINÀPSI IMMUNOLÒGICA
A la regió cSMAC, es
disposen el complexe TCR, els
co-receptors CD4 o CD8,
molècules co-estimuladores
(p.ex. CD28) i enzims i
proteïnes adaptadores
associades a les cues dels
receptors transmembranals

A la regió pSCAM, es
disposen integrines (Lymphocyte
function associated antigen 1
(LFA-1), talina), la funció de les
quals és estabilitzar la unió entre
la cèl.lula T i l’APC
A la sinàpsi, la cèl.lula T
expressa un receptor per CD40,
el CD40L

FIG. (A) Fluorescence images of a T cell forming a synapse. (B) Schematic and cross-section of the
mature synapse showing segregation of signaling .
 SINÀPSI IMMUNOLÒGICA

La formació de sinàpsis immunològiques té com a funció la inicialització i

amplificació de les senyals induïdes per TCR. La sinàpsis immunològica té lloc
per reordenacions del citoesquelet a ambdues cèls.

FIG. During interaction with a T cell, the DC

actin cytoskeleton focally polarizes towards
the T cell. This polarization consists of
accumulation of filamentous actin (F-actin)
and fascin, at the interface with the T cell.
The immunological synapse between APC
and resting T cells requires participation of
the cytoskeleton in both cell types.
 SINÀPSI IMMUNOLÒGICA
Es coneixen 5 tipus de sinapsis immunològiques.

A) Monocentric
immunological synapse
(also known as a stable
immunological synapse)
has a stably adhesive
junction with cSMAC and
pSMAC.
B) Secretory
immunological synapse
includes a secretory
domain for exocytosis of
cytokines and/or perforin
and granzymes.
SINÀPSI IMMUNOLÒGICA

C) Multicentric
immunological synapse
lack complete segregation
into a pSMAC and cSMAC.

D) Unsegregated
immunological synapse is
enriched for TCR, co-
stimulatory molecules and
signalling molecules, yet it
lacks pSMAC and cSMAC
segregation.

E) Dynamic
immunological synapse is
predicted to occur in T cells
that are migrating
 CÈL·LULES Tүδ

* Cadenes үδ de TCR són diferents de les cadenes үδ de CD3

Cèl.lules Tүδ

• Algunes cèls. T expressen un TCR format per cadenes ү i δ (TCRүδ)*.

• TCRүδ són CD4-/CD8- generalment, però alguns expressen CD8

• Encara que Tүδ es troben amb molta menys freqüència (5%) que Tαβ, el
nombre d’aquests incrementa en situacions d’infecció.

• Les cèls. Tүδ no responen a presentació de pèptids per MHC sinó que
poden reconeixer antígens natius.

• La funció no és ben coneguda però es distribueixen a pell i arees epitelials

Screenshot of a model describing T-cell activation. Screenshot of the logical model describing T-cell activation created in
ProMoT. The model comprises 94 compound and 124 reactions.
Saez-Rodriguez et al. BMC Bioinformatics 2006 7:506
 ACTIVACIÓ de CÈLS. T

La formació de la sinàpsi immunològica inicia la transducció de senyals

citoplasmàtiques que activaran factors de transcripció que estimularan l’expressió
de gens involucrats en l’activació del limfòcit.
Aquestes senyals intracel.lulars inclouen:

- Senyalització per Ras-MAP kinases

- Senyalització per Rac-MAP kinases
- Ca2+ i PKC
 ACTIVACIÓ de CÈLS. T
ACTIVACIÓ DE TIROSIN KINASES

La transmissió de senyals al limfòcit T

activa la transcripció de gens
responsables de l’activació cel·lular

Figure 2: Activation of T cell signal cascade. The mature, naïve T cell is activated once the TCR
and co-receptors bind to the peptide:MHC complex. The TCR complexes cluster allowing Lck to
phosphorylate the ITAMs on the cytoplasmic domains of the TCR complex molecules.
Subsequently, ZAP-70 binds to the phosphorylated ITAMs on the ζ chain and is activated to
propagate the signal (Janeway et al., 2005). Leukocyte Specific tirosine kinasa (Lck)
 ACTIVACIÓ de CÈLS. T
ACTIVACIÓ DE TIROSIN KINASES

lat Lck (associada a CD4/CD8)

zap

Fosforilació ITAMs (CD247/CD3)

Unió de ZAP-70 a cadenes ζ i

autofosforilació de ZAP-70

ZAP-70 fosforilaTyr de proteïnes

adaptadores (p.ex. PLC, Lat)

ZAP-70 (Z Associated Protein, 70 KDa) és capaç de fosforilar/activar multiples

enzims citoplasmàtics.
 ACTIVACIÓ de CÈLS. T
ACTIVACIÓ DE PROTEÏNES ADAPTADORES

ZAP-70 fosforilada

Fosforilació de prot. Adaptadores (p.ex. LAT)

Unió i Unió i
fosforilació de fosforilació
PLCү1 d’altres
proteïnes
adaptadores
activació PKC i (Grb-2, SOS)
Increment Ca2+
Activació Ras i MAPK
 ACTIVACIÓ de CÈLS. T
ACTIVACIÓ Ras / MAPK

LAT + Grb-2 recluta Sos

Fosforilació Ras (Ras·GTP)

Activació cascada MAPK

ERK migra a nucli i promou

transcripció de Factors de
Transcripció
FOS

FOS

Linker Activation of T (LAT), Factor of Safety (FOS); Mitogen activating prot kinase (MAPK)
 ACTIVACIÓ de CÈLS. T
SENYALS MEDIADES PER PLC i Ca2+

NFAT NFkB

NFAT, Nuclear Factor of Activated T Cell; NFkB, Nuclear factor kB)

 ACTIVACIÓ de CÈLS. T
ACTIVACIÓ Rac-MAPK segona senyal
(CD28)

Rac·GTP

MAP Kinase
cascade

JNK-1,2

FOS JUN

Factor of Safety (FOS)

AP1
 ACTIVACIÓ de CÈLS. T
Integració de les senyals d’activació

1. Fos-1 (via Ras) + Jun (via Rac) = AP-1

2. NFAT (via PLCү1-IP3)

3. NF-kB (via PLCү1-DAG)

AP-1, NFAT, NF-kB s’uneixen a regions reguladores de gens produint expressió gènica
 ACTIVACIÓ de CÈLS. T

FIG. Esquema dels senyals d’activació a cèls. T desprès del reconeixement de MHC
 ACTIVACIÓ de CÈLS. T
• B7 (present a APC) dona les senyals co-estimuladores a cèl. T
mitjançant el lligand CD28

• La transducció de senyals requereix la participació d’un gran nombre

de proteïnes citoplasmàtiques i associades a membranes. La sinàpsi
immunològica afavoreix la concentració de molècules implicades en la
transducció de senyals.

• Els esdeveniments que es desencadenen es poden agrupar en senyals

de:

• membrana (inclou: complexe TCR, ZAP-70 i proteïnes

adaptadores)

• citoplasmàtiques (inclou: ERK, JNK, PKC)

• transcripció gènica (NFAT, AP-1 i NF-kB).

 ACTIVACIÓ de CÈLS. T

SECRECIÓ DE CITOCINES
Una de les primeres respostes detectables desprès del reconeixement d’Ag, és
la expressió de CD40L i la secreció de citocines i receptors per a citocines.
IL-2 és la principal citocina secretada i té un efecte autocrí al limfòcit T (CD25 és
la cadena α d’IL2 R i el marcador molecular de T activats,).

PROLIFERACIÓ
És mediada principalment per un mecanisme autocrí de IL-2.
IL-15 és secretada principalment per APC i estimula la proliferació de CD8+.
En el cas d’Ag extracel.lulars la població de T CD4+ específics per a l’Ag
s’incrementa. En el cas d’Ag intracel.lulars l’expansió clonal de CD8+ és encara
major.
 ACTIVACIÓ de CÈLS. T

FIG. Cinètica de l’expressió gènica a limfòcits T activats per Ag.

 ACTIVACIÓ de CÈLS. T

RECONEIXEMENT
(APC ativades – T verges) RESPOSTA T

MHC-II  TCR CD40L

B7  CD28 (+) o CTLA-4 (-) IL-2R
ACTIVACIÓ de CÈLS. T
 ACTIVACIÓ de CÈLS. T
DIFERENCIACIÓ

Algunes cèl.lules de la progenie de cèls. T proliferatives, es diferencien en

cèls. Efectores (DIFERENTS SUBPOBLACIONS) que activen altres
cèl.lules del sistema immune

Altres limfòcits T es
diferenciaran en cèl.lules
de memòria. Aquestes no
expressen IL-2R però sí
elevades quantitats
d’integrines que els manté
com a residents a teixits

Kumar BV. (2017) Cell Reports