Universitat Rovira i Virgili

Grau d’educació Infan l

Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents

ELS PEDAGÒGICS i LES TEORIES DE L’APRENENTATGE EN L’EDUCACIÓ

INFANTIL
ROUSSEAU (1712-1778):
✓ La infància, una edat amb caracterís ques pròpies
✓ Observació de la natura
✓ Educació primerenca dins l’àmbit familiar
✓ La nalitat de l’educació és formar ciutadans lliures
✓ “Educació del cor de l’home”, considera els sen ments per damunt de la raó
✓ expressar la seva capacitat crea va, ni limitar-li la llibertat ni la curiositat
natural.

PESTALOZZI (1746-1852):
✓ El naixement marca l’inici de l’educació
✓ Les dones, les mares, les responsables de l’educació
✓ La necessitat d’orientar, formar i assessorar els pares per educar els seus lls
✓ Importància de la manipulació en l’aprenentatge
✓ Defensa de l’agrupament múl ple d’infants

FRÖEBEL (1782-1852)
✓ Creador primer centre especí c d’educació infan l: Kindergarten.
✓ Creador de les àrees d’aprenentatge, que afavoreixi el desenvolupament global
dels nens/es.
✓ Materials didàc cs especí cs: “els dons”: ”,(boles de colors, cubs, cilindres, blocs,
etc.) amb l’objec u de desenvolupar destreses manipula ves i es mulació
sensorial.
✓ L’objec u és que els infants actuïn desenvolupant destreses manipula ves i
es mulacions sensorials

1
ti
fi
ti
ti
ti
ti
fi
fi
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
fi
 Universitat Rovira i Virgili
Grau d’educació Infan l

Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents

GINER DE LOS RÍOS (1839-1915)

✓ Primer espanyol a interessar-se per l’educació dels infants
✓ Creació de les escoles normals
✓ Importància en la formació dels mestres i no en la selecció.
✓ Formació de magisteri amb pràc ques reals.
✓ Fundador de la Ins tución Libre de Enseñanza
✓ La relació mestre- alumne ha de ser propera, accessible i familiar
✓ Educació en la llibertat i per a la llibertat
1.1.2. Les aportacions de l’Escola Nova
ADOLPHE FERRIERE (1879-1960), reconegut com el pont entre la pedagogia més clàssica i
l’inici de l’Escola Nova. La base de la pedagogia de FERRIERE és el respecte als interessos i
necessitats dels infants, la u lització de mètodes ac us, el desenvolupament de
l’autonomia, l’esperit crí c i la cooperació. L’objec u nal de l’educació no és altre que donar
suport a l’infant en el desenvolupament de les seves potencialitats.

FERRIERE (1879-1960)
➢ Iniciador de l’Escola Nova
➢ Respecte als interessos i les necessitats dels infants
➢ U lització de mètodes ac us
➢ Importància de l’autonomia, l’esperit crí c i la cooperació
➢ Objec u de l’educació: donar suport en el desenvolupament de les potencialitats
de l’infant

Preg. Quins són els principis de l’Escola Nova?

Quatre principis metodològics que comparteixen i que inspiren els seus mètodes:
➢ La individualització: adaptació i respecte a les caracterís ques individuals de cada
infant. D’aquí se’n deriva l’ac tud de respecte i comprensió.
➢ La socialització: educar és viure (i d’aquesta manera és preparar per a la vida),
integrar-se i adaptar-se socialment perquè el grup in ueix en l’individu.
➢ La globalització: posa de manifest la manera en què l’infant percep. El “tot” és més
que la suma de les parts i els nens capten la realitat no de manera fragmentada, sinó
global. Això signi ca que el coneixement i la percepció són globals.
➢ La importància de l’ac vitat i l’autoeducació en els processos instruc us i forma us

2
ti
ti
fi
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
fl
fi
ti
ti
ti
 Universitat Rovira i Virgili
Grau d’educació Infan l

Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents

Promou una nova cultura de la infància i de l’escola com el “bon lloc” on l’infant experimenta,
imita, construeix, inventa, juga, treballa, crea, viu i aprèn.

John Dewey (1859-1952)

• Teoria del “Progressisme”
• Interès en l’infant i no en les matèries
• Currículum centrat en els infants
• Escola democrà ca, per saber viure en societat
• Docent amb responsabilitat mo vadora
• Con nguts funcionals, pràc cs, relacionats amb les necessitats dl dia a dia.
• Ac vitats relacionades amb el criteri de l’educador i l’interès dels infants
• les escoles han de ser autèn ques comunitats democrà ques

Rosa AGAZZI (1866-1951) i Carolina AGAZZI (1870-1945)

✓ “Escola materna” en un ambient semblant al de casa
✓ Llibertat dels infants
✓ Treball de ru nes
✓ Importància del joc i del cant com a ac vitats ordinàries
✓ Combinació de treball individual, però importància del grup
✓ Conreu d’hort a l’escola
✓ Prominència del llenguatge oral per damunt de l’escrit
✓ Ac vitats a l’aire lliure, educació a través e la naturalesa.
✓ Importància de l’acollida d’infants i famílies

L’acollida dels infants i de les famílies té un lloc destacat a primera hora del ma : es reserva
la primera mitja hora per atendre els pares i mares, d’una manera molt similar a com
s’organitza avui a totes les llars d’infants.

Preg. Quins són els principis educatius de la pedagogia

MONTESSORI?

3
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
t
 Universitat Rovira i Virgili
Grau d’educació Infan l

Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents

Maria MONTESSORI (1870-1952), la creació i el desenvolupament d’una teoria educa va

vitalista, basada en l’ac vitat i l’educació sensorial.
Els principis educa us són:
· L’autoeducació
· La llibertat dels infants
· La importància de l’ambient
Maria MONTESSORI (1870-1952),
· Teòrica principal de la pedagogia cien ca
· Gran in uència a Catalunya
· Es basa en l’educació sensorial i la llibertat de moviments, una pedagogia ac va,
individualitzada i lliure.
· Foment de l’autonomia dde l’infant.
· Importància dels materials didàc cs accessibles i l’ambient
· Organització molt acurada de l’aula.
· Metodologia de racons
· Protagonisme de l’autoeducació: txes d’autocontrol
· Treball a l’aire lliure i hort
· Paper del temps en la seqüència de les ac vitats
· Combinació d’ac vitats tranquil·les-mogudes, lliures-dirigides, individuals-
col·lec ves

4
ti
fl
ti
ti
ti
ti
ti
fi
tí
fi
ti
ti
ti
 Universitat Rovira i Virgili
Grau d’educació Infan l

Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents

DECROLY (1871-1932),
➢ Referent del mètode global: principi de globalització
➢ Primer en formular uns principis psicopedagògics de l’aprenentatge i basar les
tècniques didàc ques en la psicologia evolu va
➢ Els centres d’interès: mo vació en l’aprenentatge
➢ A l’aula els temes han de ser signi ca us per als infants, i els con nguts
educa us s’estructuren en unitats temà ques o centres d’interès.
➢ Procediments que organitzen els aprenentatges: observació, associació,
expressió concreta i abstracta
➢ Materials especí cs per a parvulari
➢ Aules molt semblants a les actuals
➢ Molta importància en la distribució dels espais: tenir el mobiliari adaptat i
còmode d’u litzar per als nens i les nenes, amb gàbies per als animals, jardineres
i plantes, objectes, balances, quaderns, que donen un cert aspecte de taller.

Rosa SENSAT (1873-1961)

• Impulsora dels principis de l’Escola Nova a Catalunya
• Defensora de les ac vitats a l’aire lliure i les sor des
• Atenció en llengua materna als infants
• Centre de l’escola i l’ac vitat: l’infant
• Coneixement profund de l’infant per part del mestre
• Renovació de l’ensenyament cien c fonamentat en la vida
• Racionalització de les assignatures “femenines”
• La interacció entre la salut mental i sica
• Formació social

1.1.3. Alguns models actuals

5
ti
ti
ti
fi
ti
ti
ti
ti
tí
fi
fi
fí
ti
ti
ti
ti
ti
 Universitat Rovira i Virgili
Grau d’educació Infan l

Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents

Emmi PIKLER (1902-1984)

• Paper de l’adult d’es mular, però de no interferir en l’ac vitat
• Precursora del concepte d’infant competent
• el paper de la interacció entre l’infant i l’adult, innovadora en relació amb aspectes
emocionals com els vincles i les interaccions afec ves i properes entre mare-
educador i infant
• L’infant és el protagonista del seu aprenentatge, aporta interessos, emocions i
coneixements propis
• Importància de la tranquil·litat, la serenor i la tendresa en les ru nes
• Importància de l’organització de l’ambient i els es muls
• Evitar imposicions en el treball. Respecte absolut al moviment lliure i espontani
• Narració del que fa l’infant: prioritat de comunicació verbal
• Dur un registre de cada infant basat en l’observació

Preg. Significat d'infant competent, què vol dir?

Infant competent, es refereix a una sèrie de caracterís ques que els iden ca:
✓ Capacitat d’experimentació: són curiosos, observen, exploren, proven, comproven,
s’interroguen, inves guen i inventen.
✓ Capacitat de coneixement: discriminen sensorialment, estableixen relacions lògiques i
assimilen relacions socials.
✓ Capacitat emo va: experimenten sen ments (alegria, tristesa, benestar, dolor, afecte,
ira, aversió, sa sfacció, desconcert, rebuig, seguretat, etc.).
✓ Capacitat expressiva: mostren i comuniquen necessitats, interessos, sen ments i
desitjos.
✓ Capacitat d’ac vitat autònoma: escullen, es diferencien dels altres, demostren
possibilitats comunica ves, motores, manipula ves, d’experimentació, que tendeixen
a resoldre els seus con ictes i necessitats i a sa sfer els seus desitjos.
✓ Capacitat par cipa va: actuen amb un altre, formen part d’un grup, saben escollir qui
volen, par cipen en accions conjuntes, aporten idees pràc ques i no es relacionen
igual amb les diferents persones
✓ Capacitat de reacció: respon de forma diversi cada davant de diferents es muls…
✓ Capacitat per produir efectes de molts pus al seu entorn: sics (trenquen coses,
pinten, s’embruten…), emocionals (es fan es mar, ens fan pa r…), de relació, etc.

6
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
fl
ti
ti
ti
fi
ti
ti
tí
ti
ti
ti
ti
fí
ti
ti
ti
ti
tí
fi
 Universitat Rovira i Virgili
Grau d’educació Infan l

Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents

“L'infant competent”, una persona amb drets i capacitats, curiositat i desitjos d'aprendre.
N'és el protagonista ac u i hi aporta els seus interessos, les seves emocions, els seus
coneixements i les experiències que viu en altres contextos.
Observacions i re exions sobre la necessitat de fomentar l’autonomia de moviments en els
més menuts, en comptes de sobreprotegir-los i limitar-los.

MALAGUZZI (1920-1994)
• Educació com a motor de canvis, transformació social
• Creació de contextos educa us rics i importància de l’escolta, l’observació i el
respecte cap als infants
• Projecte educa u comunitari: construir una forma de convivència posi va i
democrà ca.
• La tendresa, l’op misme i l’alegria són conceptes bàsics
• l’infant i considerar-lo com algú que pot pensar i actuar per si mateix.
• El respecte per la diversitat, la mul culturalitat, la cultura de la infància
• Un projecte educa u que va més enllà de l’escola, i és de ciutat i
comunitari,...
• Un model educa u obert, exible
• Introdueix el taller i la valoració del treball manual
• La documentació de les ac vitats per poder valorar els processos
d’aprenentatge dels infants.
• Desenvolupament de les capacitats crea ves i comunica ves
• Interpretació dels espais i els ambients de qualitat com a facilitadors
d’accions, idees i responsables del benestar dels nens i les nenes.
• Recerca de la qualitat en els serveis d’atenció a la infància.

7
ti
ti
ti
fl
ti
ti
ti
ti
ti
fl
ti
ti
ti
ti
ti
 Universitat Rovira i Virgili
Grau d’educació Infan l

Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents

David WEIKART (1931-2003)

• Preocupació per infants procedents d’entorns desfavorits: l’ambient condiciona les
oportunitats educa ves
• Els infants aprenen millor mitjançant experiències par cipa ves amb persones,
materials i metodologies a través de l’ensenyament directe.
• Aprenentatge ac u: experiències manipula ves i ensenyament directe
• Les experiències d’aprenentatge únicament es presenten a l’infant quan està en
condicions de dominar-les, generalitzar-les i retenir-les. És el que avui s’anomena
pedagogia de l’èxit.
• Importància de la interacció amb iguals i adults
• Disposició de l’espai en àrees d’interès amb materials a l’abast dels infants
• Joc com a base de la construcció de coneixement
• Educació per a la resolució de con ictes
Només u litza recompenses, els càs gs estan prohibits. L’objec u: ser conscients de
les conseqüències de les pròpies accions. Evita la u lització de càs gs i recompenses
per controlar el comportament. Quan sorgeix un problema conductual es parla
entre els adults i companys amb l’objec u de ser conscient de l’impacte de les
accions.

Preg. Què és la pedagogia de l’èxit? Segons aquesta pedagogia,

els objectius d’aprenentatge es poden classificar en:

Les experiències d’aprenentatge únicament es presenten a l’infant quan està en condicions

de dominar-les, generalitzar-les i retenir-les.
Per al desenvolupament de diferents habilitats i els objec us d’aprenentatge es poden
agrupar en cinc categories:
• Representació crea va: dibuixar, pintar, modelar, drama tzar.
• Llenguatge: parlar sobre experiències signi ca ves, descriure, escriure, diver r-se
amb el llenguatge.
• Inicia va i relacions socials: fer plans, prendre decisions, resoldre problemes,
treballar les habilitats socials, expressar sen ments.
• Moviment i música: sen r i expressar el ritme, desenvolupar melodies, explorar la
pròpia veu.
• Raonament lògic: classi car, seriar, jugar amb l’espai i el temps.
Als infants se’ls proporcionen experiències i materials que els ajudin a desenvolupar aquestes
capacitats. Evita la u lització de càs gs i recompenses per controlar el comportament.

8
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
fi
ti
ti
fl
ti
ti
fi
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
ti
 Universitat Rovira i Virgili
Grau d’educació Infan l

Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents

Preescolar na casa

9
ti