TIPUS D’ADVERBIS

POSAR VS FICAR
El verb posar s'utilitza en el sentit de 'fer que alguna cosa sigui o estigui en un
lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova posició, en un nou estat'. Per
exemple:

Posar un llibre a l'armari

Posar la corretja al gos
Posar la data a una carta

Cal anar amb compte de no confondre aquest significat amb el del verb ficar,
que vol dir específicament fer entrar dins un lloc. Per exemple:

Ficar la clau al pany

Ficar els peus a l'aigua
 REGLES A TENIR EN COMPTE

 És incorrecte posar una coma darrere d'un relatiu o d'una conjunció de

subordinació (recordem, però, que sí que es posa coma darrere dels
connectors discursius o connectors parentètics: no obstant això, per
tant, és a dir, en fi, ara bé, en resum, tot i això, finalment, a més, en
efecte..., que requereixen una pausa), excepte si la coma està justificada
per altres raons:

Existeix un ampli consens entre els experts segons el qual la imposició

d'aranzels és perjudicial per al desenvolupament econòmic general. (I no: *
Existeix un ampli consens entre els experts segons el qual, la imposició
d'aranzels és perjudicial per al desenvolupament econòmic general.

El debat es va allargar fins a les onze de la nit, per la qual cosa el president
decidí ajornar la votació fins l'endemà. (I no * El debat es va allargar fins a les
onze de la nit, per la qual cosa, el president decidí ajornar la votació fins
l'endemà.

El president decidí ajornar la votació fins l'endemà, ja que el debat s'havia

allargat fins a les onze de la nit. (I no: * El president decidí ajornar la votació
fins l'endemà, ja que, el debat s'havia allargat fins a les onze de la nit.)

El president decidí ajornar la votació fins l'endemà, ja que, atesa la complexitat

dels temes tractats, el debat s'havia allargat fins a les onze de la
nit. (L'element ... atesa la complexitat... va aïllat entre comes.)

 Hem vist que els connectors però i doncs s'escriuen entre comes quan
van intercalats enmig d'una oració, o separats amb coma quan van al
final, i que davant de però s'escriu coma quan introdueix una oració
adversativa. Tanmateix, no s'escriu coma darrere quan encapçalen
l'oració.

- L'acusat és sospitós de robatori, però no hi ha indicis per a acusar-lo

d'assassinat.
 - L'acusat és sospitós de robatori; no hi ha indicis, però, per a acusar-lo
d'assassinat.

* L'acusat és sospitós de robatori; però, no hi ha indicis per a acusar-lo

d'assassinat. (Tampoc no és correcte: * L'acusat és sospitós de robatori, però,
no hi ha indicis per a acusar-lo d'assassinat.)

- No és adequat usar la coma per a separar oracions sintàcticament

independents, és a dir, oracions amb subjecte i predicat propi que no
estiguen unides per cap conjunció (recordem que, a aquest efecte, no
compten com a conjunció els connectors discursius o parentètics del
tipus no obstant això, per tant, és a dir, en fi, ara bé, en resum, tot i
això, finalment, a més, en efecte...). En aquests casos, cal separar les
oracions juxtaposades amb punt, punt i coma o dos punts, segons
convinga, o bé, si és possible, lligar les oracions amb els nexes
pertinents (mantenint, si cal, la coma).