Professional Documents
Culture Documents
Glossari Errades I Dubtes Freqüents
Glossari Errades I Dubtes Freqüents
a b c d e
f g h i j
l m n o p
q r s t u
v w
*a aquestes altures
És un castellanisme que cal substituir per a hores d´ara, actualment, en aquests
moments, etc.
a bastament
Aquesta locució adverbial, que significa 'en quantitat suficient', s'escriu separada.
*a ciència certa
Les formes correctes són del cert o amb certesa.
a comptar de
Aquesta locució es fa servir per acotar els terminis. Es pot utilitzar com a sinònim
l'adjectiu comptador.
Les al·legacions s'han de presentar en el termini de quinze dies, a comptar de la data [...]
Les al·legacions s'han de presentar en el termini de quinze dies, comptadors des de la data
[...]
a correu seguit
Aquesta locució equival a la castellana a vuelta de correo i té com a sinònima pel
primer correu. Indica la manera de contestar una carta: el mateix dia que es
rep.
a falta de
És correcta quan vol dir 'en absència de' però no pas amb valor temporal.
*a fi de que
La forma correcta és a fi que, amb caiguda de la preposició de.
*a jutjar per
És un castellanisme que cal substituir per si hem de jutjar per o altres
alternatives com ara si ens basem en, si tenim en compte, etc.
*a l'efecte
Quan va sol, és un castellanisme que cal substituir, segons el context, per amb
aquesta finalitat, amb aquest fi o amb aquest objecte.
a l'efecte de
Es manté en els certificats quan cal especificar l'ús o destinació que es donarà al
document. En canvi, les expressions *a tots els efectes o *als efectes que
corresponguin, calcades del castellà, són buides i convé prescindir-ne. La forma a
efectes + adjectiu és correcta.
a l'empara de
És la forma correcta equivalent a la locució castellana al amparo de.
*a l'ensems
La forma correcta és ensems, sense preposicició ni article; de tota manera
aquest adverbi és excessivament formal per al llenguatge administratiu, context
en què són preferibles alhora, a la vegada o al mateix temps.
a l'hora/alhora
Cal no confondre aquestes dues expressions; si vol dir en el moment de s'escriu
separat, i si vol dir al mateix temps, junt.
a la bestreta
Aquesta locució té com a sinònimes per endavant, per avançat i per anticipat.
*Per adelantat és un castellanisme.
*a la major brevetat
És un castellanisme que cal substituir per al més aviat possible, com més aviat
millor o tan aviat com sigui possible.
*a lo millor
La forma correcta és a la millor, però és una mica massa col·loquial per al
llenguatge administratiu, context en què són preferibles formes com ara és
possible que o probablement.
a manca de
És correcta quan vol dir 'en absència de' però no pas amb valor temporal.
*a mida que
S'ha de substituir per a mesura que, ja que per a les locucions el substantiu que
s'utilitza és mesura.
*a mig termini
La forma correcta és a mitjà termini.
a mitjan + nom
La normativa estableix que aquesta locució ha d'anar en singular i sense la
preposició de. A mig/mitja o a meitat de són altres alternatives.
a nivell de
En sentit figurat hi ha expressions preferibles, com ara en l'àmbit de, a escala, o
bé construccions alternatives. Tampoc s'ha d'abusar de la construcció a nivell +
adjectiu en sentit figurat.
*a no ser que
És una expressió que s'ha de substituir per a menys que, fora que, llevat
que, tret que o si no és que.
a part
Aquesta locució s'escriu separada. Apart només va junt quan és un substantiu,
utilitzat bàsicament en teatre.
a penes
Aquesta locució, del tot correcta, s'escriu separada i té com a sinònim amb prou
feines.
a pesar de/que
És correcte i sinònim de malgrat (que). Cal recordar que la preposició de cau
davant de la conjunció que.
a poc a poc
Aquesta és la forma correcta, amb la a inicial.
*a ser possible
Les formes correctes són si és possible o si pot ser.
*a tenor de
Les formes correctes són d'acord amb, segons, en virtut de, etc.
abans-d'ahir
S'escriu amb guionet.
*abarcar
És un castellanisme que cal substituir, segons el context,
per abastar, abraçar, comprendre, contenir, incloure, etc.
*abreviar
La forma catalana d'aquest verb és abreujar.
*aclarar, aclaració
Són castellanismes que cal substituir per aclarir i aclariment. No és recomanable
utilitzar clarificar i clarificació com a sinònims.
acomiadar
És la forma catalana per al despedir castellà. Si ens referim a treballadors amb
càrrec, també es pot utilitzar destituir o separar.
acompanyar
En llenguatge administratiu aquest verb té una estructura fixa de complements:
l'objecte principal fa de complement directe i l'objecte secundari s'introdueix amb
la preposició amb.
*acondicionar
És la forma castellana del verb català condicionar, del qual obtenim
l'adjectiu condicionat i el substantiu condicionament.
*aconteixement
És un castellanisme que s'ha de substituir, segons el context,
per esdeveniment, fet, acte, etc.
*acreedor
La forma correcta és creditor.
*acte seguit
És un castellanisme que cal substituir per tot seguit, immediatament, etc.
acusament de recepció
És la forma secundària de justificant de recepció. La forma *acús de rebut és
incorrecta.
*addient
Aquest adjectiu s'escriu amb una sola d.
*adelantar, adelantament
Les formes correctes són avançar i avançament. Si parlem de diners també en
són sinònims bestreure i bestreta.
*adicional
S'escriu amb doble d: addicional.
adjunt/a
És un adjectiu i, com a tal, ha de concordar amb el nom al qual es refereix. No
s'ha d'utilitzar amb valor adverbial a principi de frase. Té com a sinònim annex/a.
adreça
S'escriu amb ç i té com a sinònim domicili però no pas direcció.
adreça electrònica
Cal evitar l'anglicisme e-mail, que, a més, fa referència al canal però no a
l'adreça. L'abreviatura és a/e, que s'escriu en majúscula a inici de ratlla, tot i que
se'n pot prescindir en alguns casos gràcies a la presència del símbol @,
inequívoc.
advertència/advertiment
En el seu sentit general són substantius sinònims. En llenguatge jurídic estan
especialitzats.
*afincar-se
La forma catalana és establir-se. Per tant, cal substituir l'adjectiu
*afincat per establert, domiciliat, que viu, etc.
*afrontar
Significa 'estar o posar cara a cara' i 'plantar cara'. Per tant, és incorrecte
utilitzar aquest verb en expressions com *afrontar una despesa, un pagament,
etc., en què s'ha de substituir per atendre, satisfer, pagar, etc.
*agravar, agravant
Aquestes formes són incorrectes: el verb és agreujar, i el
substantiu/adjectiu, agreujant.
aixecar
En llenguatge administratiu s'utilitza en les expressions aixecar la sessió i aixecar
acta (sinònim complementari d'estendre acta).
així que
Té valor temporal, però no pas consecutiu.
*al fi i al cap
La forma correcta és al cap i a la fi. També poden ser locucions sinònimes al
capdavall o en definitiva.
*al front de
És un castellanisme que cal substituir per al davant de, al capdavant de o per
construccions verbals.
*Des del gener del 2002 Pere Mates estarà al front del Gabinet Tècnic del Rectorat.
Des del gener del 2002 Pere Mates estarà al capdavant del Gabinet Tècnic del Rectorat.
Des del gener del 2002 Pere Mates coordinarà el Gabinet Tècnic del Rectorat.
*al respecte
És un castellanisme que es pot substituir per un pronom feble, per les
construccions sobre això, en aquesta matèria, etc. o, simplement, es pot
eliminar.
*Tan bon punt s'introdueixi aquesta clàusula al conveni, no insistirem més al respecte.
Tan bon punt s'introdueixi aquesta clàusula al conveni, no hi insistirem més.
*Com que no tinc prou competència al respecte, et demano la teva col·laboració.
Com que no en tinc prou competència, et demano la teva col·laboració.
Com que no tinc prou competència en la matèria, et demano la teva col·laboració.
*La Sra. Font va fer un parell d'aclariments al respecte.
La Sra. Font va fer un parell d'aclariments sobre aquest punt.
La Sra. Font va fer un parell d'aclariments.
*alegar
S'escriu amb l·l, al·legar.
almenys
S'escriu junt i té com a sinònims com a mínim, pel cap baix, si més no, etc.
amb motiu de
Aquesta és la forma correcta i no pas *en motiu de.
*amb o sense
Aquestes preposicions no es coordinen directament, sinó que s'hi ha d'intercalar
el substantiu en qüestió.
* Les obres d'enderroc han de començar ara mateix, amb o sense el permís.
Les obres d'enderroc han de començar ara mateix, amb el permís o sense.
amb el benentès
Aquesta és la forma correcta de la locució, que sempre va seguida de la
conjunció que, sense preposició entremig.
Desdoblarem el Curs de Tècniques de Negociació amb el benentès que hi hagi més de vint
alumnes inscrits.
amb relació a
És una locució sinònima de pel que fa a o quant a i sol introduir paràgrafs. Tot i
que originàriament se sol distingir d'en relació amb, a la pràctica sovint són
intercanviables.
amb vista a
No s'ha de confondre amb en vista de. Amb vista a s'utilitza per referir-se al
futur i és substituïble per pensant en o amb la intenció de, mentre que en vista
de té un valor causal i és substituïble per atès/esa/esos/eses, d'acord amb, etc.
Hauríem de fer una bona difusió del programa amb vista a les properes eleccions al
Claustre.
En vista dels resultats de les eleccions, duplicarem els nostres esforços.
*amortiguar
Les formes correctes són amortir o esmorteir.
anàlisi
És una paraula femenina i, per tant, els adjectius que l'acompanyen també han
de ser femenins. Recordem que el singular no duu s final, però el plural sí.
*annexe
La forma correcta és annex, que té com a plural annexos.
anomenar
Vol dir 'dir el nom' o 'donar nom'. No s'ha de confondre mai
amb nomenar ('designar per a un càrrec'). També cal tenir en compte que en
molts contextos és millor substituir-lo per esmentar, enumerar, etc.
*anticip
Les formes correctes són acompte, anticipació, avançament, avenç o bestreta.
any acadèmic
És sinònim de curs acadèmic i fa referència a dos quadrimestres consecutius.
*anys d'edat
És una redundància que cal simplificar eliminant d'edat.
aparcament
Aquesta forma és preferible a l'anglicisme pàrquing, que també està admesa i
s'escriu amb grafia catalana.
apart
Apart només va junt quan és un substantiu, utilitzat bàsicament en teatre. En la
resta de casos, com a locució, s'escriu separat.
Els alumnes de l'Aula de Teatre han preparat una obra amb diversos aparts improvisats.
A part d'aquestes dues esmenes, caldria fer també un aclariment al peu.
Utilitzeu el punt i a part quan la sol·licitud sigui múltiple.
*apertura
És una forma castellana que cal substituir per obertura.
*aplaçar
Aquest verb és un castellanisme i s'ha de substituir per ajornar. El substantiu
és ajornament.
*apoiar
És un castellanisme que cal substituir per recolzar, en sentit físic, i per formes
com ara donar suport, prestar suport, ajudar o fer costat, en sentit figurat.
*apremiar
És un castellanisme que cal substituir per instar o apressar, o
per constrènyer quan ens referim al procediment d'urgència.
*apretar, apretat/da
Són castellanismes que cal substituir, segons el context, per formes
com estrènyer, prémer, ajustat/da, etc.
*La Sra. Rius lamenta que des de Rectorat els apretin tant.
La Sra. Rius lamenta que des de Rectorat els collin/exigeixin tant.
*Creiem que té molt de mèrit fer el que hem fet amb una plantilla tan apretada.
Creiem que té molt de mèrit fer el que hem fet amb una plantilla tan ajustada/reduïda
*Si hi esteu d'acord, apreteu la tecla de retorn.
Si hi esteu d'acord, premeu/pitgeu la tecla de retorn.
aprofundir
És la forma preferent, que té profunditzar com a sinònim complementari. Es pot
utilitzar com a transitiu o intransitiu indistintament.
aprovat/aprovat(da)
Cal no barrejar aquestes formes entre si ni amb suspens/suspès(esa). Si
utilitzem el substantiu, parlarem d'aprovat i suspens. Si fem servir l'adjectiu,
hem de fer la concordança segons el sexe dels alumnes.
apte/apta
Cal fer la concordança amb el nom que acompanya o al qual es refereix.
aquest/a
Com a pronom, sovint s'utilitza incorrectament quan hi escaurien més pronoms
febles, possessius o la repetició del nom.
*arrel de
És un castellanisme que cal substituir per arran de o, si es vol potenciar el valor
causal, per a causa de, per, amb motiu de, etc.
Arran d'un tall en el subministrament elèctric, se suspendrà la connexió fins a les quatre de
la tarda.
Com a conseqüència d'un tall en el subministrament elèctric, se suspendrà la connexió fins
a les quatre de la tarda.
arrova
Aquest és el terme que designa el símbol @. Tot i que habitualment no es fa
servir com a paraula, quan es doni el cas, cal evitar de referir-s'hi, en el
llenguatge administratiu, amb formes col·loquials com a encerclada o ensaïmada,
o amb anglicismes del tipus ad o can.
assegurança
Aquesta és la forma correcta i no pas *seguro.
assenyalar
Vol dir indicar o mostrar. És diferent de senyalar i senyalitzar.
En el seu informe el tècnic assenyala una sèrie de deficiències a l'ala nord de l'edifici.
Les enquestes assenyalen un augment dels alumnes que han triat Geografia com a primera
opció.
assumptes de tràmit
Indica el punt de l'ordre del dia d'una reunió dedicat a tractar qüestions
reglamentades d'importància menor. És preferible a afers de tràmit,
perquè afer dóna una idea de quelcom de més envergadura.
atorgar
Aquesta és la forma correcta i no pas el castellanisme *otorgar.
*atrassar
Les formes correctes són retardar o endarrerir.
*atravessar
La forma correcta és travessar.
*attachment
Aquest substantiu és un anglicisme. Segons la construcció en què apareix es pot
traduir per adjuntar un fitxer, arxiu adjunt, etc.
audiovisual
S'escriu junt i sense accent, tant si és nom com si és adjectiu.
avaluació continuada
Aquesta forma és preferible a avaluació contínua.
avanç/avenç
Com a significats generals avanç és sinònim de avançament (recordem que
*adelantament és un castellanisme) i avenç ho és de progrés. Un avenç, però,
també és un avançament de diners.
avantatge
És una paraula masculina i hi han de concordar els elements que l'acompanyin.
Avui podem afirmar que el mètode DEIV presenta avantatges clars respecte a [...]
*averiguar
És un castellanisme que cal substituir, segons el context,
per esbrinar, descobrir, indagar, escatir, etc.
*base imponible
La forma correcta, generada a partir del verb imposar, és base imposable.
bianual
Vol dir 'que té lloc dues vegades cada any'.
biennal
Vol dir 'que es fa cada dos anys'.
bienni
Vol dir 'període de dos anys'.
bimensual
Vol dir 'que té lloc dues vegades cada mes'.
bimestral
Vol dir 'que té lloc cada dos mesos' o 'que dura dos mesos'.
*bono
La forma correcta en català és bo (en plural bons). No s'ha de confondre
amb abonament. Un bo és un bitllet o un document que acredita que la quantitat
especificada s'ha de lliurar al portador, mentre que un abonament és un contracte
d'un bé o d'un servei per un període determinat.
*borrador
Les formes correctes són esborrador, si ens referim a l'estri que serveix per
esborrar, i esborrany, si parlem del primer esbós d'un escrit.
borsa
Cal tenir en compte que quan parlem de grups aquest és el terme correcte i no
pas bossa: borsa de treball, borsa d'habitatge, etc.
*brainstorming
És un anglicisme que cal substituir per la forma catalana pluja d'idees.
buidat
És correcte com a participi però no pas com a substantiu; l'acció de buidar és
el buidatge.
Quan tinguem el segon arxiu buidat, estarem en condicions de fer públiques les conclusions
provisionals.
*S'acorda encarregar a Grafs el buidat dels textos del segle XV.
S'acorda encarregar a Grafs el buidatge dels textos del segle XV.
*bursàtil
És un castellanisme que cal substituir per borsari.
cabal/cabdal
Cabal és un substantiu amb diversos significats, mentre que cabdal és un adjectiu
que vol dir 'important o principal'.
La finalitat de l'Aula és que cadascú pugui treballar d'acord amb les seves necessitats
horàries.
La finalitat de l'Aula és que cada u pugui treballar d'acord amb les seves necessitats horàries.
A continuació el canditat demana el vot a cadascun dels assistents.
A continuació el canditat demana el vot a cada un dels assistents.
cànon
És la forma catalana per a l'anglicisme *overhead.
capçalera/encapçalament
Cal no confondre aquests dos mots; en llenguatge administratiu, la capçalera és la
informació, normalment ja impresa, que apareix a la part superior d'un document
(nom o càrrec i adreça de l'emissor, logotip de la institució, etc.), mentre que
l'encapçalament és el fragment inicial de determinats documents (la salutació en
una carta, les dades personals en una sol·licitud, etc.)
*cas de
Les formes correctes d'aquesta locució condicional són en cas de o en el cas de. La
preposició cau davant de la conjunció que.
*causar baixa
És un castellanisme que cal substituir per estar de baixa o deixar vacant, segons els
casos.
certificació
És correcte si ens referim a l'acció de certificar, però no pas com a sinònim
de certificat, que és el nom del document.
certificat mèdic
Aquesta és la forma correcta i no pas *certificat metge.
cessar
És un verb intransitiu i com a tal no pot dur complement directe ni anar expressat
en passiva. És sinònim de dimitir, però no pas
de destituir, rellevar, remoure o separar. En algun cas caldrà, doncs, recórrer a un
d'aquests verbs o bé a construccions alternatives.
*cifrar
La forma correcta és xifrar.
cita/citació
Cal no confondre aquests dos noms. El primer només està relacionat amb l'acció de
citar-se o quedar, mentre que el segon és el que cal fer servir per referir-se tant al
document administratiu com a la reproducció literal d'un text.
citar
D'una banda, és el verb que es fa servir en les citacions, el document administratiu
en què es requereix la presència d'algú en un lloc i un temps determinats. De
l'altra, citar vol dir reproduir literalment un text o les paraules d'algú. No és, en
canvi, sinònim d'esmentar, mencionar, al·ludir o fer referència.
clarificar
És un terme propi de la química ('separar les partícules sòlides en un líquid') que no
s'ha d'utilitzar amb el sentit d'aclarir.
*cobro revertit
La forma correcta és cobrament a destinació.
*colindant
Les formes correctes d'aquest adjectiu referit a finques
són adjacent, llindant, contigu/a, etc.
*col·lisionar
La forma correcta és col·lidir.
comitè
Duu accent obert.
còmode/a
Cal recordar que la forma femenina acaba en -a.
complet(a)/complert(a)
Cal no confondre aquests adjectius; el primer significa 'que conté tots els elements
o parts de què està constituït' i el segon és el participi del verb complir.
*complexe
La forma correcta d'aquest substantiu és complex i la de plural complexos. Com a
adjectiu, té quatre terminacions: complex, complexa, complexos, complexes.
complir
Cal tenir present que aquest verb no regeix preposició.
compondre/composar
Cal anar amb compte perquè el segon verb envaeix sovint l'àmbit del primer, que
és l'únic que s'usa en llenguatge administratiu. Atenció també al participi, que
és compost i no pas composat.
Els tribunals avaluadors de les tesis doctorals estaran compostos pels membres següents [...]
Componen la Junta deu membres nats [...]
El músic tortosí ha compost la peça amb què s'inaugurarà el curs acadèmic.
comptar amb
És correcte amb el sentit de confiar, però no pas com a sinònim de tenir o disposar
de.
Els vicedegans van assegurar al degà que podia comptar amb ells fins a la fi del mandat.
*La nova aula d'informàtica comptarà amb una bústia personal per a cada alumne.
La nova aula d'informàtica disposarà d'una bústia personal per a cada alumne.
compte
Cal recordar la grafia d'aquest substantiu, que és masculí, per la qual cosa els
adjectius que l'acompanyin també ho han de ser.
*Hi deu haver un error en el número de la conta bancària que ens heu facilitat.
Hi deu haver un error en el número del compte bancari que ens heu facilitat.
comú/una
Cal posar atenció a la forma femenina d'aquest adjectiu, que també és la base de
l'adverbi comunament.
*Les incidències més comuns del Servei d'Informàtica són errors en el sistema.
Les incidències més comunes del Servei d'Informàtica són errors en el sistema.
*concebir
La forma correcta de l'infinitiu és concebre i la del participi concebut/da.
*concluir
La forma correcta de l'infinitiu és concloure i la del participi conclòs/osa.
*concurrir
La forma correcta de l'infinitiu és concórrer i la del participi concorregut/da.
condicionar
Aquesta és la forma correcta del verb, sense a inicial, a partir del qual obtenim tant
l'adjectiu condicionat com el substantiucondicionament.
conforme
És un adjectiu però no pas una conjunció equivalent a a mesura que.
Tots tres representants dels estudiants van estar conformes amb la iniciativa.
*Conforme els cursos de matí vagin quedant plens, els anirem desdoblant.
A mesura que els cursos de matí vagin quedant plens, els anirem desdoblant.
confós/confús
Cal no confondre aquestes dues formes: la primera és el participi del
verb confondre i indica resultat, mentre que la segona és un adjectiu, sinònim
de poc clar.
L'esborrany de l'acta era força confús en diversos paràgrafs i el secretari mateix es va mostrar
confós a l'hora de fer aclariments.
consegüentment/conseqüentment
El primer adverbi és sinònim de les locucions consecutives en conseqüència o per
consegüent, mentre que el segon vol dir 'd'una manera conseqüent'.
*conseguir
La forma correcta és aconseguir.
constrènyer, constrenyiment
Són les formes correctes per als castellanismes *apremiar i *apremio. Com a verb
és sinònim d'instar i com a nom fa referència al procediment judicial d'urgència.
contemplar
Aquest verb només té un sentit literal relacionat amb la vista i no s'ha d'utilitzar en
sentit figurat en el lloc de disposar, establir, preveure, etc.
*contexte
La forma correcta és context, en plural contextos.
corequisit
S'escriu sense guionet i amb una sola r, com totes les paraules que comencen amb
aquest prefix.
correcte/a
Cal parar atenció al nom que acompanya per fer la concordança en masculí o en
femení.
correu electrònic
Aquesta forma fa referència al canal, però no és sinònima de missatge electrònic ni
d'adreça electrònica. Cal evitar l'ús de l'anglicisme *e-mail.
Si no disposeu de correu electrònic, us farem arribar els acords de la Junta en suport paper.
Aquest virus pot destruir tots els missatges electrònics guardats.
La nostra adreça electrònica és la següent: [...]
*córrer a càrrec
Les formes correctes d'aquesta locució són anar a càrrec o ser a càrrec. També es
pot fer servir el verb encarregar-se, si es canvia tota l'estructura de la frase.
costum
És una paraula masculina i, per tant, els determinants i els adjectius que
l'acompanyen també ho han de ser.
crisi
Cal recordar que el singular no duu -s final, però el plural sí.
*cult
Com a substantiu la forma correcta és culte; com a adjectiu té dues
terminacions: culte/a.
*cumplimentar
La forma catalana complimentar vol dir 'fer compliments (a algú)'. Per tant, no és
correcte com a sinònim d'emplenar o de formalitzar.
currículum
El plural és currículums. Si s'escriu la forma llatina sencera (curriculum vitae), cal
tenir present que va en cursiva, no porta cap accent i fa el plural llatí (curricula
vitae).
d'alguna manera
Cal no abusar d'aquesta expressió, perquè sovint és supèrflua.
Cal trobar un sistema que garanteixi d'alguna manera el dret a revisió d'examen.
*La Dra. Pou opina que aquestes mesures d'alguna manera són suficients.
La Dra. Pou opina que aquestes mesures són suficients.
d'antuvi
És una forma correcta però massa formal per als textos administratius, en els qual
és preferible d'entrada.
d'aquí a
La preposició a no s'ha d'ometre. Cal tenir present que les formes dins i dintre no
són sinònimes d'aquesta locució.
*d'ara en endavant
La normativa només accepta les formes en endavant o d'ara endavant.
darrere
Normativament aquest adverbi acaba en -e. Com a adjectiu té dues terminacions
(darrer/a) i és a partir de la femenina que es forma l'adverbi darrerament.
de + cognom
En l'expressió del nom complet aquesta preposició s'escriu en minúscula i no es té
en compte per a l'ordenació alfabètica. Quan es prescindeix del nom de pila passa a
anar en majúscula.
de data
Sempre complementa un nom (el d'un document) i és una expressió sinònima
d'amb data.
de + infinitiu
És un castellanisme quan s'utilitza amb valor condicional i s'ha de substituir per una
conjunció condicional: si, en el cas que, posat que, etc.
*de l'ordre de
És preferible substituir aquesta locució per altres expressions més genuïnes com
ara prop de, més o menys, aproximadament, etc.
*Tenim un romanent de l'ordre de cinc milions.
Tenim un romanent d'uns cinc milions.
*debatir
La forma correcta de l'infinitiu és debatre i la del participi debatut/da.
decenni
Vol dir 'període de deu anys'. L'adjectiu corresponent és decennal i significa 'que
consta de deu anys' o 'que té lloc cada deu anys'.
*decepcionar
La forma correcta de l'infinitiu és decebre i la del participi decebut/da.
degut a
Com a conjunció causal és un castellanisme que cal substituir per a causa
de, gràcies a, per culpa de, etc. En canvi, és correcte com a participi del
verb deure i com a tal té quatre terminacions: degut, deguda, deguts, degudes. En
aquest cas, sol anar darrere del verb ser.
demà passat
Aquest és l'ordre correcte i no pas *passat demà, que és un castellanisme. De la
mateixa manera, l'adjectiu passat va darrere dels dies de la setmana: dilluns
passat, dijous passat, etc.
*demés
És un castellanisme que s'ha de substituir, segons el context, per la resta, els
altres, etc.
dependent/depenent
Cal anar amb compte de no confondre aquestes dues paraules. Depenent és el
gerundi del verb dependre, mentre que dependent és, d'una banda, la persona que
despatxa en una botiga i, de l'altra, el contrari d'independent.
Depenent del romanent del pressupost, comprarem deu exemplars més del diccionari.
La Secció d'Habilitació, dependent de Recursos Humans, s'encarregarà també de [...]
descontent(a)/descontentament
Cal no confondre aquestes dues paraules: la primera és un adjectiu i la segona un
substantiu.
El PAS s'ha mostrat descontent amb alguns dels canvis adoptats per la Junta.
* El descontent del PAS no ha de dur la URV a una situació de caos.
El descontentament del PAS no ha de dur la URV a una situació de caos.
*desempenyar
Aquest verb és un castellanisme i s'ha de substituir, segons els casos,
per exercir o ocupar, fer, dur a terme, etc.
desenvolupar
En sentit genèric vol dir 'fer créixer'. Per tant, val més prescindir-ne quan ens
referim clarament a càrrecs, context en què són més adequats els
verbs ocupar o exercir.
*despedir
La forma correcta és acomiadar. Si ens referim a treballadors amb càrrec, també es
pot utilitzar destituir o separar.
*despreciar
És un castellanisme que s'ha de substituir, segons el context en què es trobi,
per menysprear ('tenir per menys') o negligir ('no tenir en compte').
*desprovist/a
La forma correcta del participi és desproveït/da.
*detentar
La forma catalana d'aquest verb és detenir i en llenguatge especialitzat significa
'retenir per a si' o 'acaparar', però no s'ha de fer servir com a sinònim
de tenir, exercir o ocupar (referent a càrrecs).
*devengar
Aquest verb és un castellanisme que cal substituir per formes
com meritar, produir, costar, vèncer, etc., segons el context.
*diferent a
La forma correcta és diferent de.
dimensionament/dimensionat(da)
Cal no confondre aquestes dues formes derivades del verb dimensionar. La primera
és un substantiu que indica l'acció i la segona és un adjectiu que indica l'efecte.
dins de / dintre de
En referir-nos a terminis, la forma correcta és d'aquí a. La preposició a no s'ha
d'ometre.
*El conseller s'ha compromès a convocar una reunió dins de quinze dies.
El conseller s'ha compromès a convocar una reunió d'aquí a quinze dies.
direcció
No és sinònim d'adreça. Domicili i adreça sí que són sinònims.
disciplinari/ària
Aquestes són les formes correctes i no pas *disciplinar. Així, doncs, tindrem els
adjectius interdisciplinari/ària, multidisciplinari/ària i pluridisciplinari/ària.
*disfrutar
En llenguatge administratiu aquest castellanisme s'ha de substituir per gaudir, tot i
que de vegades equival més aviat a tenir.
*Les persones que hagin treballat els dies festius podran disfrutar d'una setmana de vacances
a primers d'any.
Les persones que hagin treballat els dies festius podran gaudir d'una setmana de vacances a
primers d'any.
*Alguns centres de la URV gaudeixen de molt de prestigi.
Alguns centres de la URV tenen molt de prestigi.
donar compte
Vol dir 'donar explicacions o informació'. En canvi, la forma pronominal *donar-
se compte és un castellanisme que cal substituir per adonar-se.
donat que
És una locució causal sinònima de com que o atès que.
doncs
És una conjunció consecutiva o il·lativa, no pas causal. A inici de frase és pròpia
dels registres orals o espontanis. En el llenguatge administratiu el seu ús es redueix
a la posició interna, entre comes.
*El dia següent a les eleccions la nova directora prendrà possessió del càrrec.
L'endemà de les eleccions la nova directora prendrà possessió del càrrec.
*el reste
La forma correcta és la resta, en femení. També hi ha la forma plural les restes.
elaborar, elaboració
S'escriuen sense l·l.
eleccions
Tots els mots d'aquesta família (elegir, electoral, etc.) s'escriuen sense l·l.
*e-mail
Cal evitar l'ús d'aquest anglicisme i substituir-lo, segons els casos, per adreça
electrònica, correu electrònic o missatge electrònic.
Si no disposeu de correu electrònic, us farem arribar els acords de la Junta en suport paper.
Aquest virus pot destruir tots els missatges electrònics guardats.
La nostra adreça electrònica és la següent: [...]
emplaçar
En el camp de la construcció s'utilitza com a sinònim de situar. En canvi, no és
sinònim de citar.
*emplear
És un castellanisme que s'ha de substituir, segons el context, per emprar, fer
servir, ocupar, usar, etc. En canvi, la normativa admet empleat/da com a sinònim
de treballador/a. El substantiu corresponent és, segons el context, ús o ocupació,
no pas *empleo. D'altra banda, cal utilitzar ocupador, i no empleador, per designar
la persona física o jurídica de caràcter públic o privat sense ànim de lucre que dóna
feina o ocupació a una o més persones per compte d'altri.
emplenar
És sinònim d'omplir però és la forma més comuna quan parlem de textos
administratius. Cal recordar que emplenar i complimentar no són sinònims.
en/na
Aquest article personal no és propi del llenguatge administratiu i no s'ha d'utilitzar,
doncs, en cap document.
*en base a
S'ha de substituir, segons el context, per a causa de, a partir de, atès, basant-se
en, d'acord amb, en funció de, partint de, vist, etc.
*La intenció és fer servir sobres amb finestreta o, en el seu defecte, etiquetes identificatives.
La intenció és fer servir sobres amb finestreta o, si no n'hi ha, etiquetes identificatives.
*La sol·licitud ha d'estar signada pel director o, en el seu defecte, pel secretari.
La sol·licitud ha d'estar signada pel director o, si està absent, pel secretari.
*en el benentès
La forma correcta de la locució és amb el benentès.
*en el successiu
És un castellanisme que cal substituir per a partir d'ara, en endavant o d'ara
endavant. Recordem que la forma *d'ara en endavant no està admesa.
en lloc de/enlloc
Cal no confondre aquestes dues formes; la primera és una conjunció que equival
a en comptes de i la segona és un adverbi que equival a en cap lloc.
*en motiu de
Aquesta locució regeix la preposició amb: amb motiu de.
*en ordre a
És un anglicisme que cal substituir per una conjunció de finalitat: per, per tal de, a
fi de, etc.
*en quant a
Aquesta forma és un castellanisme i s'ha de substituir per quant a o fer servir altres
conjuncions com ara pel que fa a, respecte a o en relació amb.
*en relació a
Les formes correctes són en relació amb o amb relació a, segons el context.
en relació amb
Introdueix l'element amb el qual es compara o està en relació. Tot i que
originàriament se sol distingir d'amb relació a, a la pràctica sovint són
intercanviables.
Informo favorablement sobre el projecte presentat per l'empresa Netosín, que en relació amb el
presentat per Cleansa té quatre avantatges clars.
Amb relació a la vostra proposta, us he de fer saber [...]
En relació amb la vostra proposta, us he de fer saber [...]
en vista de
No s'ha de confondre amb amb vista a. En vista de té un valor causal i és
substituïble per atès/esa/esos/eses, d'acord amb, etc., mentre que amb vista
a s'utilitza per referir-se al futur i és substituïble per pensant en o amb la intenció
de.
*enclau
La forma correcta és enclavament.
*enfermetat
És un castellanisme que s'ha de substituir per malaltia.
*enfoc
La forma correcta és enfocament.
enllaç
Aquesta és la forma normativa de l'anglicisme *link. Per referir-se a l'acció, cal fer
servir la perífrasi fer un enllaç.
*entorn a
La forma correcta és entorn de.
entregar, entrega
Són formes admeses per la normativa al costat de lliurar i lliurament.
*envio
La forma catalana és enviament o bé tramesa.
*equànim
La forma correcta d'aquest adjectiu és equànime, tant en masculí com en femení.
*erradicar
S'escriu amb una sola r, que es pronuncia forta: eradicar.
és a dir
Cal parar compte a no ometre la preposició a.
escaure/escaure's
Escaure vol dir 'anar bé, convenir', mentre que escaure's significa 'esdevenir-se,
tenir lloc'. El més freqüent és trobar aquests verbs en les estructures condicionals si
escau i si s'escau.
esdeveniment
Aquesta és la forma correcta i no pas *aconteixement.
*espaial
La forma correcta és espacial.
esquerre/a
Cal parar atenció al nom que acompanya a l'hora de fer servir la forma masculina o
la femenina.
ésser
Com a nom és la forma preferent. Com a verb té un grau de formalitat molt alt i en
llenguatge administratiu és preferible utilitzar ser. Consegüentment, la forma
preferent del gerundi és sent. Pel que fa al participi, totes dues
formes, sigut i estat, són correctes, però a la URV optem per estat.
estàndard, estandarditzar
Aquestes són les grafies correctes per al substantiu/adjectiu i el verb.
estar clar
És un castellanisme que cal substituir per ser clar.
*estar sent
És un castellanisme que cal simplificar amb els verbs ser o resultar sols, o fent
servir construccions alternatives.
*La fixació de la teulada està sent més complexa del que s'esperava.
La fixació de la teulada resulta més complexa del que s'esperava.
*El programa marc està sent estudiat per l'equip deganal.
L'equip deganal està estudiant el programa marc.
estendre acta
En llenguatge administratiu s'utilitza en l'expressió estendre acta, que té com a
sinònim complementari aixecar acta.
estudiant
La forma femenina d'aquest substantiu pot ser
indistintament estudiant o estudianta. Com a adjectiu és invariable, tot i que
pràcticament no s'usa.
exacte/a
Cal parar atenció al nom que acompanya a l'hora de fer servir la forma masculina o
la femenina.
*exempte
Les formes correctes són exempt per al masculí i exempta per al femení.
existir
Cal evitar l'abús d'aquest verb en contextos en què és més apropiat haver-hi.
Mentre existeixin alumnes com vosaltres, el futur del Departament està garantit.
*Existeixen moltes versions d´aquest programa.
Hi ha moltes versions d´aquest programa.
*extendre
La forma correcta és estendre, però el substantiu és extensió.
extra
Quan funciona com a adjectiu, és a dir, quan va darrere el nom, hi ha de concordar
en nombre.
*extrany
La forma correcta és estrany.
façana/fatxada
Totes dues formes són correctes.
faig constar
El nom del document en què apareix aquesta expressió és diligència. Cal evitar,
doncs, de referir-se a aquest document com un faig constar.
fallar
En català no té cap accepció jurídica; quan es fa referència a una sentència, no
parlem de fallar sinó de decidir, i si fem referència a un concurs, el verb
és resoldre o decidir.
faltar
És tan correcte com mancar, que té un grau de formalitat més elevat.
fax
És la forma escurçada de telefax, poc usada, i designa alhora el sistema de
transmissió, l'aparell transmissor i el document transmès. Com totes les paraules
agudes acabades en vocal + x, fa el plural en -os: faxos. Les formes *faxar o
*faxejar no són normatives i cal recórrer a les perífrasis enviar un fax o passar un
fax.
fer a mans
Vol dir entregar o lliurar, però no és sinònim de trametre en sentit general. Per
tant, no s'ha d'utilitzar en documents de tramesa, sigui quin sigui el canal de
transmissió.
fer avinent
Vol dir recordar però no pas fer saber o notificar. Només s'utilitza, doncs, quan es
tracta d'un recordatori i no d'una primera informació.
fer front
Significa afrontar o plantar cara. No és adequat fer servir aquest verb en llenguatge
administratiu.
fi
En masculí vol dir finalitat i en femení vol dir final.
finançar, finançament
Cal tenir en compte que el substantiu no és *financiació. També cal parar atenció al
subjuntiu del verb, que és financi i no pas *financiï (ja que no és un verb acabat en
-iar).
*finiquito
La forma catalana és liquidació. El document que recull aquesta acció és
la quitança.
firma, firmar
Aquestes formes són tan correctes com signar i signatura.
*fixe
La forma correcta és fix, fixos en plural.
*forani/ània
La forma correcta d'aquest adjectiu és forà/ana.
formalitzar
En llenguatge administratiu indica 'donar la forma correcta (a un document)'. No
és, per tant, sinònim d'emplenar. Tampoc s'ha de fer servir el castellanisme
*cumplimentar (o complimentar, que té un altre significat).
formatar
Aquesta és la forma correcta i no pas *formatejar.
frangueig a destinació
És l'expressió que indica que no cal posar segell en una carta postal.
full/fulla
Aquestes dues paraules tenen significats ben diferents, tot i que hi ha la tendència
errònia d'utilitzar fulla com a sinònima de full. Full és, entre altres coses, un tros de
paper o també cadascuna de les làmines que formen un llibre. Fulla és un òrgan
vegetal i també una làmina tallant. En llenguatge administratiu, doncs, la forma
habitual és full.
fullet
És la forma correcta per referir-se a un document imprès de poques pàgines que
constitueix una unitat bibliogràfica. Segons els casos, en poden ser
sinònims opuscle, díptic, tríptic, desplegable, llibret, etc. La grafia follet correspon a
un tipus de personatge màgic del bosc i no té res a veure amb el llenguatge
administratiu. Tampoc no hem d´emprar, en aquest cas, fulletó, que és cada una
de les parts en què s'edita una obra literària.
*ganància
La forma correcta és guany.
*garantitzar
La forma correcta és garantir.
*gasto
La forma correcta és despesa. El verb gastar sí que és normatiu.
gratis
Tot i que és una forma correcta, també ho és, i més genuïna, de franc. Segons el
context, també es poden fer servir l'adjectiu gratuït/a i l'adverbi gratuïtament.
habitatge
Aquesta és la forma acceptada per la normativa i no pas vivenda.
*hardware
Aquesta forma és un anglicisme que cal substituir per maquinari.
haver-hi
En cap cas no s'ha de suprimir el pronom hi, que forma part del verb. D'altra
banda, cal recordar que la normativa no admet la concordança en plural.
*haver-hi que
És un castellanisme que s'ha de substituir per caldre o haver de.
hipòtesi
Cal recordar que el singular no duu s final però el plural sí.
honoris causa
Aquesta locució llatina no s'ha d'escriure en cursiva perquè ja està inclosa al
diccionari sense marca d'estrangerisme.
*hores d'ara
La forma correcta de la locució és a hores d'ara. Té un matís de probabilitat
(lligada amb el verb deure), que fa que no sempre sigui sinònima d'en aquests
moments.
*El Pla avalua els estudis de tercer cicle: doctorat, màsters, postgraus i demés.
El Pla avalua els estudis de tercer cicle: doctorat, màsters i postgraus.
*El Servei d'Informàtica s'ocuparà dels ordinadors personals, la telefonia, les connexions amb
la xarxa i demés.
El Servei d'Informàtica s'ocuparà dels ordinadors personals, la telefonia, les connexions amb
la xarxa, etc.
i escaig
És una forma excessivament literària per al llenguatge administratiu, àmbit en què
es pot fer servir més de o recórrer a construccions alternatives, segons el context.
igual
Aquest adjectiu, que només vol dir 'de la mateixa manera', no és sinònim de
l'adverbi potser. Tot i que aquesta incorrecció és més pròpia de la llengua oral,
comença a transcendir a l'escriptura, i cal evitar-ho.
*immediacions
Tot i que la paraula immediació existeix (és un terme jurídic), és incorrecte fer
servir el plural com a sinònim de voltants o rodalia.
implementar
És un verb del camp de la informàtica que s'està estenent abusivament a altres
contextos, en els quals caldria alternar-lo amb altres verbs com ara aplicar, fer
arribar, etc.
*imprimit/da
El participi del verb imprimir és imprès/esa.
*incautar
Les formes correctes són confiscar o requisar.
incidir
Aquest verb vol dir bàsicament repercutir i no pas insistir. El mateix passa
amb incidència.
*incluir, *incluït/ida
L'infinitiu d'aquest verb és incloure i el participi inclòs/osa.
*inclús
No és correcte com a adverbi i s'ha de substituir per fins i tot. En contextos més
formals també es pot utilitzar àdhuc o fins.
*incurrir
La forma correcta és incórrer.
índex
El plural d'aquest substantiu és índexs, amb la mateixa pronunciació.
informar
Cal recordar que l'ús administratiu correcte requereix les preposicions de o sobre.
D'altra banda, la persona informada és el complement directe i, per tant, no
s'introdueix amb la preposició a.
infraestructura
Aquesta és la forma normativa, que com passa amb termes semblants (els formats
amb estructura o d'altres com poliesportiu, autoescola, drogoaddicció) no omet la
vocal inicial.
infrascrit/a
Cal tenir en compte que l'article masculí s'apostrofa davant d'infrascrit, però no
davant d'infrascrita. És sinònim de sotasignat/da. Recordem que *sotasignant no
és normatiu.
*insertar
La forma correcta de l'infinitiu és inserir. El substantiu és inserció, no pas insert.
instància
La forma preferent per referir-se a aquest document és sol·licitud.
*intermig/tja
La forma correcta d'aquest adjectiu és intermedi/èdia.
interval
És una paraula aguda i, per tant, no s'accentua.
invitar
És tan correcte com convidar.
ítem
Aquesta paraula, originalment un adverbi llatí, ha estès molt el seu significat
darrerament: 'cadascuna de les parts que es valoren en un test', 'paraula clau d'un
article', etc. Com que encara està pendent de fixació i, en qualsevol cas, és un
tecnicisme, en general són preferibles alternatives com punt, qüestió o tema.
justificant de recepció
Aquest sintagma indica l'escrit signat en què es deixa constància que s'ha rebut
una carta, una tramesa, etc. Té com a sinònim complementari acusament de
recepció. La forma *acús de rebut és incorrecta. Pel que fa a la forma verbal,
recomanem fer servir acusar recepció de.
*limítrofe
Les formes correctes d'aquest adjectiu són limítrof per al masculí i limítrofa per al
femení.
*link
Cal substituir aquest anglicisme per la forma catalana enllaç. Per referir-se a
l'acció, cal fer servir la perífrasi fer un enllaç.
*liquidesa
La forma correcta és liquiditat, tant en el terreny de la física com en el de
l'economia.
llista/llistat, llistar
La paraula llistat/da és fonamentalment un adjectiu que significa 'que té llistes o
franges'. També té una accepció en informàtica: 'document produït per la
impressora en paper continu'. No és correcte, doncs, fer servir aquesta paraula
com a sinònim de llista o relació, de la mateixa manera que no ho és fer servir el
verb llistar amb el sentit de 'fer una llista'.
*llistín telefònic
Aquesta forma és un castellanisme i s'ha de substituir per guia telefònica o guia de
telèfons.
llur
L'elevat grau de formalitat d'aquest possessiu el fa poc recomanable en els textos
administratius. Si es fa servir, cal reservar-lo a textos d'un grau de formalitat alt.
També cal recordar que només s'aplica quan el posseïdor és plural.
Els professors que hi han participat, amb llur esforç altruista, [...]
*No ens resta sinó donar les gràcies a la senyora Coll per llur gest [...]
No ens resta sinó donar les gràcies a la senyora Coll pel seu gest [...]
*mailing
En llenguatge administratiu cal substituir aquest anglicisme per les
formes tramesa o enviament, o bé per publitramesa quan es tracta d'una tramesa
de publicitat.
malgrat (que)
Quan introdueix una oració amb el verb conjugat hi ha d'haver la conjunció que.
L'equip rectoral no es tornarà a presentar a la reelecció malgrat les peticions en aquest sentit.
Malgrat que els passadissos encara s'han de pintar, ja han començat les classes a les aules
noves.
*Hem tramitat la vostra sol·licitud malgrat hi falti la signatura del coordinador.
Hem tramitat la vostra sol·licitud malgrat que hi falti la signatura del coordinador.
maquinari
És la forma normativa; cal evitar l'anglicisme *hardware.
màrqueting
Aquesta és la forma fixada per l'autoritat normativa. S'han
d'evitar marketing i mercadotècnia.
*mass media
La forma catalana és mitjans de comunicació de masses (o les sigles MCM).
màster
Aquesta és la forma correcta. No és aconsellable utilitzar mestratge com a
sinònim.
mateix
És correcte si va davant d'un nom o si l'emfasitza, però no pas com a pronom. En
aquest segon cas, es tracta d'un castellanisme que cal substituir per un pronom
feble o un possessiu, segons els casos.
*matitzar
La forma correcta és matisar.
matrícula/matriculació
Convé fer la distinció i utilitzar matriculació per referir-se a l'acció de matricular o
matricular-se: formalitzar la matrícula, full de matrícula, pagar la
matrícula, termini de matriculació, procés de matriculació, etc.
matricular + nom
En l'accepció acadèmica, la normativa només preveu l'ús transitiu d'aquest verb
davant de persones però no davant de coses. Així, caldrà substituir determinats
usos col·loquials per formes amb les preposicions de/en o bé recórrer a
construccions alternatives.
medi
Cal distingir aquest mot de mitjà i de mig.
mediana
Aquest substantiu designa, en estadística, la dada central d'una sèrie. En la resta
de casos, la forma correcta és mitjana.
*medir
És un castellanisme que cal substituir per les formes catalanes amidar, mesurar,
etc., o bé per fer quan no és un verb d'acció.
*La responsable de manteniment ja ha medit els panys de paret que cal folrar.
La responsable de manteniment ja ha amidat els panys de paret que cal folrar.
*Cal que medim les nostres possibilitats abans de presentar el recurs.
Cal que mesurem/avaluem les nostres possibilitats abans de presentar el recurs.
*La tanca verda del nou edifici de serveis medeix 50 m.
La tanca verda del nou edifici de serveis fa 50 m.
*membret
Aquesta forma és un castellanisme i s'ha de substituir per capçalera.
Us informo que, mentre durin les obres, les classes d'informàtica es traslladaran a l'aula
2004.
Hem observat que els alumnes matriculats de doctorat disminueixen, mentre que els de
postgrau augmenten.
Us informo que, mentrestant, les classes d'informàtica es traslladaran a l'aula 2004.
*merma, mermar
Les formes catalanes són minva i minvar. També es poden fer servir els
sinònims disminució i disminuir.
més bé
Equival a millor però no és correcte com a sinònim de més aviat.
En general els alumnes opinen que la distribució actual de les aules està més bé que abans.
*La proposta de vicedegana és més bé conciliadora.
La proposta de la vicedegana és més aviat conciliadora.
mesa/taula
Cal no confondre aquests dos termes. Mesa és un cultisme que designa el conjunt
de persones que presideixen una assemblea, tot i que sovint estiguin assegudes
darrere d'una taula.
mesura/mida
El segon terme fa referència a la longitud i el primer a la resta de paràmetres. Per
al sentit figurat (a mesura que, en la mesura que) s'utilitza sempre mesura. Cal
tenir en compte que grandària o dimensions poden ser sinònims de mida, però
*tamany no és normatiu.
*millor + participi
La construcció genuïna és més ben + participi.
*Un 35% de l'alumnat considera que l'activitat podria estar millor programada.
Un 35% de l'alumnat considera que l'activitat podria estar més ben programada.
missatge electrònic
Per referir-se a aquest concepte cal evitar el fals sinònim correu electrònic, així
com l'anglicisme *e-mail. En context, sovint es prescindeix de
l'adjectiu electrònic aplicat a missatges.
mitja/mitjana
Cal no barrejar aquestes dues paraules. En llenguatge administratiu se sol
confondre mitja com a partitiu (el femení de mig: mig examen, a mitja
setmana, mitja plantilla) i mitjana com a adjectiu (allò que és al mig d'una
gradació: nota mitjana, edat mitjana, punt mitjà, tècnic mitjà, terme
mitjà, mitjana edat, etc.). Així mateix, cal tenir en compte que la mitjana també
és, en una sèrie, el resultat de dividir la suma dels termes pel nombre de termes i,
en obres públiques, el separador dels dos sentits de circulació en una via
interurbana. En canvi, el substantiu mediana designa, en estadística, la dada
central d'una sèrie.
*mitjaval
La forma correcta és medieval.
*mixte
La forma correcta és mixt/a.
*montar
La forma catalana és muntar, i d'aquí els derivats muntatge o muntura.
*necessitar de
Aquest verb no duu preposició.
*no obstant
Aquesta conjunció sempre ha de dur expressat el terme que obsta. Quan no
s'especifica, s'hi posa el pronom això, davant o darrere indistintament.
*nombrar, nombrament
Les formes correctes són nomenar i nomenament.
nombre/número
Moltes vegades la paraula número envaeix el camp semàntic de nombre, que és
molt més ampli. Nombre s'utilitza sobretot com a sinònim de conjunt o quantitat,
i número indica un element dins una sèrie i va acompanyat d'una xifra. També cal
parar atenció a les abreviacions respectives (nre. i núm.) i a l'adjectiu *numerós,
que s'ha de substituir per nombrós.
nomenar/anomenar
Aquests dos verbs tenen significats diferents. Nomenar vol dir 'designar algú
perquè ocupi un càrrec o perquè dugui a terme una acció' i anomenar és 'dir el
nom o dir de nom'.
nota de tall
Aquest és el terme que s'ha fixat per referir-se a la 'nota a partir de la qual es pot
accedir a uns estudis'.
obertura
Aquesta és la forma correcta del substantiu, també en sentit figurat; *apertura és
un castellanisme.
*obrant
És un castellanisme que cal substituir per que consta, que figura, en poder de, etc.
*ofertar
La normativa no recull aquest verb, que cal substituir per oferir. Cal fer atenció a
totes les formes.
*omitir
La forma correcta és ometre.
*omplenar
Aquesta forma és incorrecta; cal substituir-la per omplir o, més específicament en
llenguatge administratiu, emplenar.
omplir
És el sinònim complementari d'emplenar en llenguatge administratiu. Cal recordar
que omplir i complimentar no són sinònims.
*on-line
Cal substituir aquest anglicisme per la forma normativa en línia.
òrgan/orgue
Cal no confondre aquests dos noms. L'orgue és un instrument musical, mentre que
en llenguatge administratiu el terme habitual és òrgan, que també pertany als
camps de l'anatomia, la política i la tecnologia.
ostentar
En català aquest verb només vol dir 'mostrar, especialment amb afectació o
vanitat'. No és, per tant, aplicable a càrrecs o funcions, context en què s'han de fer
servir verbs com ocupar, exercir, tenir, etc.
*overhead
És un anglicisme que cal substituir per la forma catalana cànon.
Ç
*pago
La forma correcta és pagament.
parèntesi
És un substantiu masculí acabat en i que forma el plural afegint una s. Cal posar
atenció a la forma que correspon en cada cas.
pàrquing
Aquest anglicisme, que s'escriu amb grafia catalana, és el sinònim secundari
d'aparcament, que és la forma preferible.
*pàrraf
La forma correcta és paràgraf. Per tant, el derivat *parrafada s'haurà de substituir,
en un registre no col·loquial, per paràgraf llarg o altres formes que el context faci
escaients.
*part
No és sinònim d'informe o comunicat; així mateix, cal substituir la locució donar
part per informar.
*pase
La forma correcta és passi i només fa referència al document que serveix per
poder accedir a un lloc; per als altres significats que se li atribueixen erròniament,
cal fer servir desfilada (de models), projecció (de diapositives), etc.
*passat demà
La forma correcta és demà passat.
*pel contrari
La forma correcta és (tot) al contrari o bé alternatives com per contra, en canvi,
etc.
*pel demés
Les formes correctes són fora d'això, llevat d'això, tret d'això, etc.
*pel moment
La forma correcta és de moment o bé l'alternativa ara per ara.
pel que fa a
Cal no deixar-se la a ni accentuar la conjunció que.
*per a que
Aquesta combinació no és normativa. Per indicar finalitat la conjunció correcta
és perquè. En interrogatives, directes o indirectes, trobem la forma per a què, amb
accent.
*S'ha ideat una targeta per a que l'usuari pugui accedir directament al servei de préstec.
S'ha ideat una targeta perquè l'usuari pugui accedir directament al servei de préstec.
La Sra. Llop pregunta per a què servirà realment aquesta targeta.
*Per la nit la Coral Universitària oferirà una selecció del seu repertori.
A la nit la Coral Universitària oferirà una selecció del seu repertori.
per quant
Aquesta forma és correcta en expressions de quantitat, però no té valor causal. En
aquest context caldrà substituir-la per ja que, perquè, per tal com, atès que, etc.
A l'albarà no hi diu per quant es van adquirir les altres tres impressores.
*La Sra. Mestres demana al secretari que retiri la denúncia per quant la considera
improcedent.
La Sra. Mestres va demanar al secretari que retirés la denúncia ja que la considera
improcedent.
període
És una paraula esdrúixola i, doncs, amb accent.
*permanèixer
Les formes correctes són estar-se, quedar-se o continuar. Romandre és massa
formal per als usos administratius.
personar-se
Aquest verb pertany a l'àmbit jurídic i vol dir 'comparèixer com a part en un judici'.
No és, per tant, un sinònim general d'acudir, comparèixer o presentar-se.
*plaç
La forma correcta és termini.
*pleit
La forma correcta és plet, de la qual deriva pledejar.
plus
El plural és plusos.
plusvàlua
Aquesta és la forma correcta i no plusvalua ni plusvalia.
*poc a poc
La forma correcta és a poc a poc.
*porcentatge
La forma correcta és percentatge.
*portantveu
La forma correcta és portaveu.
posat que
Té valor condicional, no pas causal. És sinònim de si, en el cas que o suposant
que.
*post-it
Cal substituir aquesta forma, que és el nom d'una marca comercial, per nota
adhesiva.
posta/posada
El primer substantiu correspon al verb pondre i només afecta, per tant, el sol i els
animals ovípars. El segon, que és el que apareix en llenguatge administrati u,
correspon al verb posar: posada en marxa, posada en escena, posada en comú,
etc.
postgrau
Aquesta és la grafia correcta del mot.
pràcticum
Convé fer servir aquest terme, que s'escriu amb accent, per referir-se a les
pràctiques integrades de les diverses matèries cursades en una carrera
determinada, previstes com a matèria troncal en el pla d'estudis. En canvi,
utilitzarem el genèricpràctiques per referir-nos a la part no teòrica d'una
assignatura o bé a les assignatures que es duen a terme en conveni amb
empreses o institucions fora de la universitat.
precisar
Aquest verb vol dir 'fer una precisió' o 'indicar amb precisió', però no pas
'necessitar'.
La Sra. Agulló precisa que on diu "se sotmetrà a votació" ha de dir "es podrà sotmetre a
votació".
El nou marcador precisa amb molta cura la posada en marxa automàtica.
*L'Arxiu de Folklore precisa un parell de becaris per a tasques de catalogació.
L'Arxiu de Folklore necessita un parell de becaris per a tasques de catalogació.
*Es precisen dos becaris més a l'Arxiu de Folklore.
Fan falta dos becaris més a l'Arxiu de Folklore.
precs i preguntes
A la URV, com en tota l'Administració i en els organismes que no són públics, llevat
dels ens locals, l'últim punt de l'ordre del dia de les reunions ordinàries
s'anomena torn obert de paraules.
preinscripció
S'escriu sense guionet, com qualsevol paraula que comenci amb prefix.
prerequisit
S'escriu sense guionet i sense doblar la r, com totes les paraules que comencen
amb aquest prefix.
present
Aquest adjectiu o pronom carrega innecessàriament els escrits administratius; per
això a la URV tendirem, en general, a prescindir-ne.
-pressió, pressor/a
Totes les paraules que acaben amb aquestes terminacions porten doble s.
*préstam
La forma correcta és préstec.
presumpte
S'escriu amb una sola s (no s'ha de confondre gràficament amb assumpte).
*pretexte
La forma correcta és pretext, pretextos en plural.
*prevalèixer
La forma correcta és prevaler i, per tant, l'increment -eix- no apareix en cap forma
del verb.
previ/prèvia
És aconsellable no anteposar aquest adjectiu al nom.
problema
Últimament s'abusa molt d'aquest nom, que s'ha convertit en un mot jòquer,
presumptament apte per a tots els contextos. En molts casos cal trobar una forma
més precisa o bé suprimir-lo. També cal tenir en compte que problemàtica és un
'conjunt de problemes' i, per tant, no són sinònims.
*procedir
Aquest verb se sol usar en dos contextos en llenguatge juridicoadministratiu. Sol,
*procedir és incorrecte i s'ha de substituir per ser procedent, convenir o escaure.
Acompanyant un altre verb o un nom constitueix el que s'anomena un verb buit i
estilísticament és preferible substituir-lo per un verb que aporti el significat.
prolongar
No és correcte per indicar la durada d'una cosa, és a dir, quan es pot substituir
per durar.
*promig
La forma correcta és mitjana.
promocionar/promoure
Cal respectar la distinció semàntica d'aquests dos verbs. Promocionar es
restringeix a l'àmbit comercial, mentre que promoureés més general.
propi
Indica propietat. En canvi, no és correcte per remarcar que es tracta precisament
de tal persona o tal cosa.
*provist/a
El participi del verb proveir és proveït/da. D'altra banda, cal evitar de fer servir
aquest participi en contextos en què és innecessari.
quadrimestre, quadrimestral
Aquestes formes s'escriuen amb d.
*qualificar com a
La forma correcta és qualificar de i és aplicable tant a persones com a coses.
*En l'acte d'investidura la rectora va qualificar Stressburg com a científic eminentíssim.
En l'acte d'investidura la rectora va qualificar Stressburg de científic eminentíssim.
*El tècnic ha qualificat aquest programa com a revolució en el camp dels fulls de càlcul.
El tècnic ha qualificat aquest programa de revolució en el camp dels fulls de càlcul.
qualsevol
Cal tenir en compte que el plural es forma afegint una s a l'element
nominal qual: qualssevol. També s'ha de tenir present que qualsevulla (masculí i
femení) és molt formal i, doncs, impropi del llenguatge administratiu.
quant a
La forma correcta és aquesta i no pas *en quant a. També es poden fer servir els
sinònims pel que fa a, amb relació a, en relació amb o respecte a.
*quasibé
Les formes correctes són quasi o gairebé.
quelcom
És excessivament formal per al llenguatge administratiu general, que ha de
recórrer a alternatives com alguna cosa, una cosa, res, etc. Podem
reservar quelcom per als textos més solemnes.
quinquenni
Vol dir 'període de cinc anys'. L'adjectiu corresponent és quinquennal i significa
'que consta de cinc anys' o 'que té lloc cada cinc anys'.
*ralentitzar
Aquest verb, que no és normatiu, s'ha de substituir per alentir.
realitzar
Convé no abusar d'aquest verb i reservar-lo per a accions d'una certa
envergadura. En altres contextos poden ser més adequats dur a terme, portar a
terme, elaborar, fer, preparar, etc. També cal tenir present que sovint constitueix
el que s'anomena un verb buit i estilísticament és preferible substituir-lo pel verb
que aporta el significat.
*reanudar
Aquesta forma és un castellanisme i s'ha de substituir per reprendre.
*rebassar
És un castellanisme que cal substituir per excedir o superar.
*recabar
És un castellanisme que cal substituir per sol·licitar, si parlem d'informació, i
per recaptar, si parlem de diners.
*recaudar
Aquesta forma és un castellanisme i s'ha de substituir per recaptar.
recent
És correcte com a adjectiu (postposat al nom), però no pas com a adverbi
(anteposat al participi); en aquest segon cas, s'ha de substituir per una altra
construcció, segons el context.
recolzar, recolzament
Aquestes formes tenen un sentit físic i es consideren castellanismes en sentit
figurat, context en què cal fer servir formes com ara donar suport, prestar
suport, ajudar o fer costat. Recordem que *apoiar també és un castellanisme. El
sentit figurat és correcte, però, quan el verb va seguit de les
preposicions en o sobre.
*redactat
És un participi o un adjectiu, però no pas un substantiu. Com a substantiu la forma
correcta és redacció.
*reflexe
La forma correcta d'aquest substantiu és reflex, en plural reflexos.
*reflexar
És un castellanisme que cal substituir per reflectir.
*reinsertar
La forma correcta és reinserir.
relació, relacionar
Si bé relació és sinònim de llista, el verb relacionar només vol dir 'posar en
relació', però no pas 'fer una llista'. En aquest context cal fer servir verbs com
ara enumerar, detallar, especificar, etc.
rellevant
Aquesta és la forma correcta de l'adjectiu i no pas relevant o rel·levant.
remetre
Tot i que aquest verb també té secundàriament el significat d'enviar, és preferible
reservar-lo per al sentit de 'retornar' o 'tornar a enviar'.
*El Sr. Segarra sosté que ell no té res que veure amb aquell afer i que la premsa no té res
més que dir.
El Sr. Segarra sosté que ell no té res a veure amb aquell afer i que la premsa no té res més a
dir.
respecte a/de
Totes dues preposicions són normatives, si bé de és més adequada per a textos
més formals. El que és incorrecte és ometre la preposició.
restar
Cal tenir en compte que aquest verb implica permanència i no simplement estat.
*retràs, *retrassar
Les formes correctes són retard o endarreriment i retardar o endarrerir.
*revaloritzar
Els diccionaris no recullen aquest verb, que s'ha de substituir per revalorar.
*rigurós/osa
La forma correcta és amb o, rigorós/osa.
romandre
L'elevat grau de formalitat d'aquest verb el fa inadequat per als textos
administratius, àmbit en el qual és preferible utilitzar formes
com restar, continuar o quedar-se. D'altra banda, cal tenir en compte que aquests
verbs impliquen permanència i no simplement estat.
La universitat ha de romandre fidel als ideals amb els quals fou concebuda.
*La sala d'estudis romandrà tancada per reformes fins al 20 de gener.
La sala d'estudis estarà tancada per reformes fins al 20 de gener.
ròssec
És el terme que indica el resultat de fer una suma de tota una columna, que passa
a ser sumand de la columna següent. Té com a sinònim suma anterior.
sala
En les denominacions dels diversos tipus de tribunals s'aplica directament
l'adjectiu a sala, sense preposició ni article entremig:Sala Penal, Sala Social, Sala
Contenciosa Administrativa, etc.
Segons la portaveu dels estudiants, no es dóna prou informació sobre els estudis de tercer
cicle.
Segons ha manifestat la portaveu dels estudiants, [...]
Segons que es matriculin alumnes externs o interns, es podrà modificar l'horari.
*seguro
La forma correcta és assegurança, i Seguretat Social quan ens referim a la
institució.
selecció
Tots els mots d'aquesta família (seleccionar, selectiu, etc.) s'escriuen sense l·l.
*sellar
La forma correcta és segellar. Si parlem de cartes, també es pot fer servir timbrar.
*sembla ser
Les construccions correctes són sembla o segons sembla, i en un nivell de menys
formalitat, es veu.
*sempre i quan
És un castellanisme que s'ha de substituir per sempre que.
*sentada
La forma correcta és asseguda.
senyal
És una paraula masculina i, per tant, els determinants i els adjectius que
l'acompanyen també ho han de ser.
senyalar
Vol dir 'fer o posar un senyal'. És diferent d'assenyalar ('indicar')
i senyalitzar ('proveir de senyals'). En la majoria de contextos administratius, el
verb adequat és assenyalar.
Entre les tasques dels becaris de la Biblioteca hi ha la de senyalar amb uns adhesius els llibres pendents de
catalogació.
Voldria assenyalar que l'èxit de la troballa no hauria estat possible sense tot un equip al darrere.
Els conserges senyalitzaran els passadissos perquè els electors sàpiguen a quina mesa s'han de dirigir.
senyoreta
El to de respecte i d'igualtat entre sexes del llenguatge administratiu obliga a
prescindir d'aquesta forma.
ser
Com a verb, en llenguatge administratiu és preferible a la forma ésser, que té un
grau de formalitat molt alt. Consegüentment, la forma preferent del gerundi
és sent. Pel que fa al participi, totes dues formes, sigut i estat, són correctes, però
a la URV optem per estat.
*ser de + infinitiu
Per indicar la conveniència d'un fet el verb correcte és caldre o bé altres
construccions alternatives.
*És de suposar que les eleccions a Claustre tindran lloc sense incidents.
Cal suposar que les eleccions a Claustre tindran lloc sense incidents.
Tot fa suposar que les eleccions a Claustre tindran lloc sense incidents.
ser precís
Aquesta locució vol dir 'actuar amb precisió', però no és sinònima de ser
necessari o caldre.
Hem rebut queixes que els aparells de medició de l'última remesa no són precisos.
*Quan sigui precís es farà una segona volta en les votacions.
Quan calgui es farà una segona volta en les votacions.
si escau / si s'escau
La primera forma vol dir 'si va bé, si convé' i la segona vol dir 'si s'esdevé, si té
lloc'. En alguns casos totes dues formes són possibles, però de vegades són
innecessàries i les podem ometre, com ara en la convocatòria de reunió.
síntesi
El singular no acaba en -s però el plural sí.
*sisplau
La forma normativa és si us plau. L'alternativa per favor també és correcta, si bé
és més habitual al País Valencià que al Principat.
sobre
Aquesta preposició no té valor aproximatiu.
*sol
És correcte com a adjectiu però no pas com a adverbi.
*solapar
La forma correcta és encavalcar o superposar.
sol·licitud
És la forma preferent per referir-se a aquest document, mentre que instància és el
sinònim complementari.
*solsament
Aquesta combinació no és normativa; les formes correctes són sols o solament, a
més de tan sols i només.
*solventar
Aquest verb és un castellanisme, igual que *subsanar. Cal substituir-los
per resoldre o solucionar.
*sortir efecte
Les formes correctes són fer efecte o tenir efecte.
sortit
Aquesta forma només és el participi del verb sortir; no és l'equivalent del castellà
*surtido, que en català és assortiment com a substantiu i assortit com a adjectiu.
Des del dia 20 el Servei de Fotocòpies disposarà d'un assortiment de tapes dures.
També podreu adquirir cartolines de colors assortits al Servei de Fotocòpies.
*sotasignant
Les formes correctes són sotasignat/da i infrascrit/a. Cal anar amb compte amb
l'apostrofació de l'article: l'infrascrit, però la infrascrita.
soterrani/subterrani(ània)
La primera pot fer de substantiu o d'adjectiu, mentre que la segona només és un
adjectiu (i com a tal apareix posposada al nom, qualificant-lo). També cal tenir en
compte que la paraula *sòtan és incorrecta.
*standard
Aquest anglicisme ha estat adaptat al català amb la forma estàndard, i d'aquí
provenen estandarditzar i estandardització.
*status
La forma correcta és estatus. La grafia de la locució llatina és statu quo, que
s'escriu en rodona.
*subsanar
Aquest verb és un castellanisme, igual que *solventar. Cal substituir-los
per resoldre o solucionar.
*suggerència
La forma normativa és suggeriment.
*suministre
La forma correcta és subministrament, que va amb b, igual que la resta de mots
de la família.
suspens/suspès(esa)
Cal no barrejar aquestes formes entre si ni amb aprovat/aprovat(da). Si utilitzem
el substantiu, parlarem d'aprovat i suspens. Si fem servir l'adjectiu, hem de fer la
concordança segons el sexe dels alumnes.
*tal i com
La forma correcta és tal com.
*tamany
És un castellanisme que cal substituir, segons el context,
per mida, grandària o dimensions.
tampó
Sovint s'usa inadequadament en el lloc de segell. El tampó no és l'estri que serveix
per estampar, sinó el feltre que conté la tinta.
tan/tant
Cal recordar que fem servir el tan comparatiu davant d'un adjectiu o un adverbi, i
el tant quantitatiu en la resta de casos. Com a criteri pràctic pot ser útil fer la
comparació amb el castellà:*tan, *tanto, respectivament. Cal parar atenció als
casos d'adjectius coordinats perquè aleshores depèn del significat.
tanmateix
És una conjunció adversativa, no pas copulativa, és a dir, equival a no obstant
això o a de tota manera. Se li sol donar incorrectament el sentit d'així mateix,
quan vol dir precisament el contrari.
Els informes no són favorables; tanmateix, hem d'esperar a la votació per tenir-ho per definitiu.
*La informació sobre aquesta convocatòria ja ha arribat al Departament. Tanmateix, teniu a la vostra
disposició un exemplar de [...]
La informació sobre aquesta convocatòria ja ha arribat al Departament. Així mateix, teniu a la vostra
disposició un exemplar de [...]
La informació sobre aquesta convocatòria ja ha arribat al Departament. També teniu a la vostra disposició
un exemplar de [...]
tarda
Cal anar amb compte que aquest mot no envaeixi el camp de vespre, que va
aproximadament de les 19 h a les 22 h.
targeta/*targetó/tarja
Cal evitar l'ús de tarja en el sentit de targeta. Una targeta és un full petit de
cartolina (o plàstic) de forma rectangular que duu impreses les dades d'una
persona; n'hi ha de diferents mides, i el que en castellà s'anomena *tarjetón, en
català és una targeta gran. D'altra banda, una tarja és una placa rectangular o
ovalada on hi ha escrit un nom o una indicació, o bé una obertura rectangular
damunt d'una porta o una finestra.
*tasa
La forma correcta és taxa.
tatxar
Aquest verb només té una accepció referida al món vegetal (síndries i melons i
suro de les alzines) i en cap cas no és aplicable al llenguatge administratiu. Si
parlem de correcció de textos, els verbs adequats són ratllar o esmenar. Si parlem
de qualificar algú, el verb adient és titllar.
taula/tauler/tauló/taulell
Sovint es confonen aquests termes en determinades accepcions. Una taula és el
moble de quatre potes i també una fusta prima. Aquesta fusta també
s'anomena tauló. Un tauler és una peça de fusta llisa i rígida que es pot col·locar
horitzontal (per jugar a jocs de taula) o vertical (per penjar-hi anuncis). Finalment,
un taulell és la taula darrere de la qual se situen les persones que atenen el públic
o que fan determinats oficis. Tampoc s'ha de confondre taula amb mesa, que és
un cultisme que designa el 'conjunt de persones que presideixen una assemblea',
tot i que sovint estiguin assegudes darrere d'una taula.
telefonar
Cal tenir en compte que és un verb intransitiu (sense complement directe) i, per
tant, el complement ha de portar la preposicióa. Quan pronominalitza ho fa amb li.
tema
Actualment s'abusa molt d'aquest nom, que s'ha convertit en un mot jòquer,
presumptament apte per a tots els contextos. En molts casos cal trobar una forma
més precisa o bé suprimir-lo. També cal tenir en compte que temàtica és un
conjunt de temes i, per tant, no són sinònims.
*tenir que
És un castellanisme que cal substituir per haver de.
termini
Aquesta és la forma correcta i no *plaç. Les locucions que s'hi relacionen són a
curt termini, a mitjà termini i a llarg termini.
tesi
Cal recordar que el singular no duu s final però el plural sí.
*texte
La forma correcta és text, en plural textos.
tindre
És una forma correcta, igual que tenir.
*típex
Cal evitar l'ús d'aquesta forma, adaptada d'un nom comercial, i recórrer als
equivalents catalans líquid correctiu (o corrector líquid), llapis correctiu o paper
correctiu.
tiquet
Aquesta és la forma correcta; és una paraula aguda.
títol
Cal tenir en compte que s'escriu amb o, mentre que la resta de paraules de la
família, que són cultismes, s'escriuen amb u: titular, titulació, intitulat. D'altra
banda, convé evitar de substituir-lo per titulació.
titulació
Originàriament vol dir 'acció o efecte d'obtenir o atorgar un títol', per bé que
també pot ser sinònim d'estudis. Convé evitar, però, que envaeixi el camp
semàntic de títol.
Tota vegada que ens facis arribar amb antelació els teus escrits, els publicarem a D'Ard.
*Els estudiants no s'han mobilitzat tota vegada que els han demanat paciència.
Els estudiants no s'han mobilitzat ja que els han demanat paciència.
tramesa
És un sinònim d'enviament. Cal evitar el verb buit fer tramesa i substituir-lo
per trametre o enviar.
*transcurrir
La forma correcta és transcórrer, de la qual vénen transcorrent, transcorregut, etc.
*transfons
La forma correcta és rerefons.
*trascendent, *trascendental
Les formes correctes són transcendent i transcendental, amb n.
*trasvassament
La forma correcta d'aquest terme, que s'utilitza en l'àmbit dels pressupostos,
és transvasament.
treure
No és sinònim de prendre ni d'impedir.
tribunal
En les denominacions dels diversos tipus de tribunals s'aplica directament
l'adjectiu a tribunal, sense preposició ni article entremig: Tribunal Social, Tribunal
Familiar, Tribunal Contenciós Administratiu, etc.
trienni
Vol dir 'període de tres anys'. L'adjectiu que s'hi relaciona és triennal, que vol dir
'que dura tres anys' o 'que té lloc cada tres anys'.
u/un
U és un pronom i un un determinant, és a dir, acompanya el nom. Cal evitar l'error
d'accentuar aquests monosíl·labs, tant si van sols com units amb altres elements
per formar un número: l'u, vint-i-u, trenta-un, etc.
ubicar
Darrerament s'abusa d'aquest verb, força tècnic, que en contextos generals
s'hauria de substituir per instal·lar, situar, etc.
últim/a, últimament
Són formes tan correctes com darrer/a i darrerament.
*unànim
La forma correcta d'aquest adjectiu és unànime, tant en masculí com en femení.
urgir
Significa 'ser urgent', però no és sinònim d'instar ('sol·licitar amb insistència').
vari/vària
És un adjectiu que significa variant o variat i sempre es posposa al nom. No
funciona com a quantificador i, per tant, no equival a diversos, alguns, uns quants,
etc.
*venir + gerundi
És una perífrasi de continuïtat incorrecta. Generalment se soluciona amb el temps
verbal simple.
*El Comitè d'Empresa ve assegurant des de fa mesos que no són suficients [...]
El Comitè d'Empresa assegura des de fa mesos que no són suficients [...]
venir a + infinitiu
Aquesta perífrasi indica aproximació o intenció. Tot i que és correcta, convé no
abusar-ne perquè moltes vegades es pot substituir per una forma verbal sola.
*venta
La forma correcta és venda. El compost compravenda s'escriu junt, sense guionet.
*ventatja
La forma correcta és avantatge, masculí.
verdader/veritable/vertader
Totes tres formes són correctes, però les més adequades en llenguatge
administratiu són les dues primeres. Vertader pertany a registres més formals.
vespre
És com s'anomena la franja horària que va aproximadament de les 19 h a les 22 h.
Fer servir tarda en aquest context és un castellanisme.
vindre
És una forma correcta, igual que venir.
visionar
Vol dir 'mirar imatges enregistrades des d'un punt de vista tecnicocientífic o crític'.
Per tant, no és sinònim general de veure.
visualitzar
Vol dir 'fer visible, amb els mitjans apropiats, una cosa que normalment no es pot
veure directament'. Per tant, no és un sinònim general de veure.
Aquesta tecla permet visualitzar els documents amb què s'ha treballat en les últimes 24
hores.
*No hem visualitzat cap comportament irregular en la professora en qüestió.
No hem observat cap comportament irregular en la professora en qüestió.
*vivenda
Aquesta forma, no acceptada per la normativa, s'ha de substituir per habitatge.
web
És un anglicisme acceptat, provinent de Word Wide Web, que originàriament
funcionava com a substantiu masculí. Actualment s'utilitza sobretot com a forma
abreujada de lloc web (masculí: el web) o de pàgina web (femení: la web).
http://wwwa.urv.cat/formacio_academica/5_cursos_idiomes/praxi/glossari/llista/in
dex.htm