GEOGRAPHIA

IMPERII ROMANI

GEOGRAFIA
DE L’IMPERI ROMÀ
 LYCAEUM IOSEPH M. QVADRADO LINGVA LATINA I

GEOGRAPHIA IMPERII ROMANI

L’àmbit geogràfic on hem de situar la història de Roma va ser canviant al llarg de la història en funció de
la seva expansió territorial.

Paeninsula Italica
Montēs Alpēs La Paeninsula Italica es troba situada al bell
Padu mig de la Mediterrània, amb una disposició
s
longitudinal de nord a sud. Limita al nord
amb els Alpēs, al sud amb el mare Iōnicum, al
Arnus llevant amb el mare Hadriaticum i al ponent
amb el mare Tyrrhenum.
Ma
re El relleu està dominat per dues serralades:
M iberis

Ha
on

dri
els Alpēs, al nord, que constitueixen una
T

a tic
tēs

CORSICA u m
● barrera quasibé infranquejable que la separa
Āp
e

Rōma d’Europa central; i els Āpennīnī, que

nn
ī
nī

recorren tot el territori de nord a sud, amb

SARDINIA contraforts a ponent i llevant, i amb
Mare Tyrrhenum nombrosos passos naturals que faciliten la
comunicació entre el mare Hadriaticum i el
mare Tyrrhenum.
Els rius principals són el Padus, al nord, que
desemboca al mare Hadriaticum; l'Arnus, a la
SICILIA
Mare Iōnicum regió d’Etrūria, i el Tiberis, al centre de la
península, que desemboquen al mare
Tyrrhenum.
Al llevant s’hi troben Corsica i Sardinia, les dues grans illes del mare Tyrrhenum. Al sud, entre el mare
Tyrrhenum i el mare Iōnicum hi ha l’illa de Sicilia.

Latium
L’antiga regió del Latium estava situada al sud del
riu Tiberis, amb Etrūria al nord, Campania al sud i
Sabina al llevant. En temps de la fundació de Roma
era una regió pobre i pantanosa, sotmesa a un
●Roma règim d’inundacions periòdiques del riu Tiberis i el
seu afluent principal, l’Aniō. Al nord, però, els
etruscs havien desenvolupat de ben antic una
important activitat econòmica i comercial. Al sud,
a la regió de Campania, els aborígens samnites
també havien tingut contacte d’antic amb la cultura
grega gràcies a les colònies gregues de Cumas i
Neapolis. Així el Latium, tot i la seua escassedat de
recursos, es trobava en una situació estratègica en
les rutes comercials entre el nord i el sud de la
Paeninsula Italica.

LINGVA LATINA I 3 GEOGRAPHIA IMPERII ROMANI

 LYCAEUM IOSEPH M. QVADRADO LINGVA LATINA I

Vrbs
Quirinālis Viminālis La ciutat de Roma va ser fundada, al nord del
Capitolium
Esquiliae Latium, al marge esquerre del riu Tiber,
Pallatium damunt les restes d’un altiplà d’origen
volcànic que l’erosió havia transformat en set
Caelius
petites moles amb aparença de turons.
Aventīnus
Aquests «turons» envoltaven una petita vall
que, degut a les crescudes del riu Tiber, la
major part de l’any estava coberta
d’aiguamolls.

Els set turons de Roma

Al damunt d’un d’aquests turons, el Pallatium, diu la llegenda que es va fundar la ciutat, coneguda com
Rōma Quadrāta, per la forma quadrada de la primera muralla de la ciutat, segurament una apalissada de
llenya que envoltava un conjunt de cabanes, també de llenya.

Reconstrucció del primer poblament del Palatí

Rōma Quadrāta (c. 750 aC) Amb el pas del temps i una política d’expansió, de vegades
bèl·lica, de vegades mitjançant aliances amb els pobles
veïns, s’hi van anar afegint els altres turons fins que, en
temps del rei Servius Tullius, els set turons van ser envoltats
per una muralla defensiva, coneguda com Mūrus Serviānus.
Aventīnus

Pallatium Capitolium

Caelius

Quirinālis
Esquiliae Viminālis

Traçat del Mūrus Serviānus Reconstrucció de Roma (c. 550 aC) on es pot veure el Mūrus Serviānus

LINGVA LATINA I 4 GEOGRAPHIA IMPERII ROMANI

 LYCAEUM IOSEPH M. QVADRADO LINGVA LATINA I

Imperium Rōmānum
Llegenda Durant el regnat de Tullus Hostilius (c. 673-
Batalla
Ciutats
642 aC) la ciutat de Roma va ampliar les
Ciutats etrusques
Ciutats gregues
seves fronteres més enllà de les muralles
Ciutats sabines
Ciutats samnites
defensives, annexionant els Montēs Albānī,
Colònies romanes c. 360-300 aC que segons la tradició havien estat l’origen
Territori romà
c. 500 aC dels primers pobladors de Roma. El seu
c. 360 aC
c. 326 aC successor, Ancus Mārcius (642-617 aC), va
c. 290 aC
c. 272 aC estendre els dominis de Roma fins a la
c. 260 aC
c. 237 aC desembocadura del Tiberis, convertint la
Regne d’Epir
Invasió de Pyrros, rei d’Epir
ciutat de Roma en l’estat més poderós del
Latium, en detriment del poder dels sabins.
Després de l’expulsió dels reis els romans
van encetar una política expansionista amb
la finalitat de fer minvar la influència
etrusca en la zona i ampliar l’àmbit
d’influència romà més enllà del Latium.
Així entre el 500 aC i el 280 aC es va
consolidar el domini romà de la península
Itàlica, després de vèncer els samnites i els
grecs, al sud, i els etruscs i els gals al nord.

Entre el 280 aC i el 265 aC la política d’expansió de Roma es troba a Sicília amb l’oposició dels
cartaginesos, que fins a aquell moment havien dominat les rutes comercials i les costes de la
Mediterrània occidental. Després de més de vint-i-cinc anys de guerra entre romans i cartaginesos,
coneguda com Primera Guerra Púnica (260 aC-238 aC), finalment els romans es fan amb el control de
Sicília (240 aC), Còrsega i Sardenya (238 aC).
Després de la Segona Guerra Púnica (218 aC-201 aC), Cartago va perdre el control de la resta de
territoris que havien quedat sota la seva influència, de manera que l’any 200 aC Roma controla tota la
costa septentrional de la Mediterrània occidental.

Territori cartaginès

Territori romà

La Mediterrània occidental després de la Segona Guerra Púnica (c. 200 aC)

LINGVA LATINA I 5 GEOGRAPHIA IMPERII ROMANI

 LYCAEUM IOSEPH M. QVADRADO LINGVA LATINA I

Després de la Tercera Guerra Púnica (149-146 aC), Cartago va ser definitivament derrotada per Roma,
que es va fer amb el control de la costa mediterrània d’Àfrica i també de Grècia.

Territori romà
Regne hel·lenístic d’Egipte

La Mediterrània després de la Tercera Guerra Púnica (c. 146 aC)

Al llarg dels segles següents Roma va estendre els seus dominis fins a l’expansió màxima de l’Imperi,
amb l’emperador Trajà (98-117 dC).

IMPERIVM ROMANVM l’any 117 aC

Províncies senatorials

Províncies imperials

Estats clients

LINGVA LATINA I 6 GEOGRAPHIA IMPERII ROMANI

 LYCAEUM IOSEPH M. QVADRADO LINGVA LATINA I

Més informació a:

● Historical Atlas of the Mediterranean

http://explorethemed.com/Default.asp
● Campaign history of the Roman military
https://en.wikipedia.org/wiki/Campaign_history_of_the_Roman_military

BIBLIOGRAFIA D'IMATGES
• «Lloba capitolina» [en línia] Travelier [data de consulta: 28 de febrer de 2018] <http://travelier.mx/wp-
content/uploads/2017/03/ROMA-TRAVELIER-LUPERCA-ROMULO-REMO-300x177.jpg>
• «Màxima extensió de l’Imperi Romà» [en línia] El festín de Homero [data de consulta: 28 de febrer de
2018]
<https://4.bp.blogspot.com/Vnb5p_vapQg/VyYVP9Q6vII/AAAAAAAAEFE/
8MaJyOuTOE06BTrrVB_nyMJOmOIgQQcGgCLcB/s1600/Roma-Imperium-Romanum.jpg >
• «Mapa topogràfic d’Itàlia» [en línia] Wikimedia Commons [data de consulta: 28 de febrer de 2018]
<https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Italy_topographic_map-blank.svg>
• «Mapa del Laci» [en línia] Wikimedia Commons [data de consulta: 14 d'agost de 2014]
<https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Ligue-latine-carte.png>
• «Els set turons de Roma» [en línia] b.hop web magazine [data de consulta: 28 de febrer de 2018]
<http://www.b-hop.it/wp-content/uploads/2014/10/7colli.jpg>
• «Roma en temps de Ròmul» [en línia] Wikimedia Commons [data de consulta: 28 de febrer de 2018]
<https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Roma_Romolo_753aC_png.png>
• «Reconstrucció del primer poblat del Palatí» [en línia] Semplicemente Roma [data de consulta: 28 de
febrer de 2018]
<http://3.bp.blogspot.com/iC4RI5VHE_Q/VFjR8QrQmsI/AAAAAAAA9Dw/gNLhgu8jm6Q/s1600/
DSC_0245%2B(Copia).JPG>
• «Muralla Serviana» [en línia] Rome on Rome [data de consulta: 28 de febrer de 2018]
<https://romeonrome.com/files/2016/09/Servian_Wall.jpg>
• «Reconstrucció de Roma en temps dels Tarquinis» [en línia] The Romans [data de consulta: 28 de febrer
de 2018] <http://www.the-romans.co.uk/gallery1/full/founding18.jpg>
• «La conquesta romana d’Itàlia» [en línia] Historical Atlas of the Mediterranean [data de consulta: 28 de
febrer de 2018] <http://explorethemed.com/Rome1.asp?c=1>
• «La conquesta romana de la Mediterrània» [en línia] Historical Atlas of the Mediterranean [data de
consulta: 28 de febrer de 2018] <http://explorethemed.com/RomeMed.asp?c=1>
• «Màxima expansió de l’Imperi Romà» [en línia] Wikimedia Commons [data de consulta: 28 de febrer
de 2018] <https://commons.wikimedia.org/wiki/File:RomanEmpire_117.svg>

LINGVA LATINA I 7 GEOGRAPHIA IMPERII ROMANI