Tema-6-microbiologia.

pdf

naimehc

Biología

1º Bachillerato de Ciencias y Tecnología

PAU Cataluña

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Hana Ataneba, Naïm El Harrak 2nBatx B

Tema 6: MICROBIOLOGIA

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
A què ens referim quan parlem de microorganismes?
Els microorganismes pertanyen a 3 regnes diferents: Protoctists, Fongs i Moneres. Cal tenir en compte que tots
els bacteris (regne Moneres) són microorganismes, però no tots els protoctists i fongs són microorganismes, és
a dir, hi ha fongs i protoctists que es poden veure a simple vista. Entre els microorganismes que són fongs
destaquen els llevats. Entre els protoctists, els protozous i les microalgues.

Classificació en dominis i regnes:

En aquest link de la Vikipèdia podeu trobar la relació entre dominis i regnes de la natura. Aquests sistemes
classifiquen els éssers vius dins de categories.

ELS BACTERIS
1. CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

Reservados todos los derechos.

- Organismes procariotes, no tenen nucli diferenciat.
- Són microorganismes molt simples amb escasses estructures internes.
- Membrana plasmàtica de tipus unitari.
- ADN: generalment un sol filament circular, poden haver-hi també plasmidis.
- Nutrició: presenten tots els possibles metabolismes.
- Mida petita: molt variada però generalment entre 1 i 2 micròmetres.

2. MORFOLOGIA DELS BACTERIS

Els bacteris presenten quatre morfologies bàsiques, que reben les denominacions de cocs, bacils, espirils i
vibrions.

● Els cocs són de forma esfèrica i poden trobar-se aïllats o agrupats en parelles (diplococs, com ara la
Neisseria gonorrhoeae, agent productor de la gonorrea o blennorràgia), en cadenes (estreptococs, com ara
l’Streptococcus pneumoniae, agent productor de la pneumònia) i en raïms irregulars (estafilococs, com per
exemple l’Staphylococcus aureus, que origina la formació de furóncolsa la pell).
● Els bacils (com ara el Mycobacterium tuberculosis o bacil de Koch, agent productor de la tuberculosi)
tenen forma cilíndrica allargada.
● Els espirils (com ara el Treponema pallidum, agent causant de la sífilis) tenen forma de tirabuixó.
● Els vibrions (com ara el Vibrio cholerae, agent productor del còlera) semblen cilindres curts, corbats i
afuats com una coma.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5946970
 Hana Ataneba, Naïm El Harrak 2nBatx B

3. ESTRUCTURA BACTERIANA

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
● La càpsula bacteriana
Capa mucosa de polisacàrids que envolta la paret cel·lular d'alguns bacteris. És una substància viscosa que es
forma a l'interior de la cèl·lula per ser excretada a la seva superfície.
- El seu alt contingut en aigua permet protegir la cèl·lula de la deshidratació.
- Molts bacteris patògens tenen càpsula: protegeix sovint als bacteris de la fagocitosi per les cèl·lules de

Reservados todos los derechos.

l'hoste.
- La viscositat de la càpsula permet l'adhesió del bacteri sobre superfícies molt diverses: teixits humans,
arrels de plantes, roques de torrents d'aigües ràpides, les dents, etc.
Exemple: Streptococcus mutans, és l'agent causant de la càries, s'adhereix a la superfície de les dents mitjançant
la seva càpsula

● La paret bacteriana
Coberta rígida responsable de la morfologia característica de la cèl·lula.
- Protegeix la cèl·lula dels canvis adversos del medi. Evita la ruptura de la cèl·lula quan la pressió osmòtica
interna és més gran que la del medi extern (la destrucció de la paret deixa inerme el bacteri davant dels canvis
de salinitat del medi).
- Serveix de punt d'ancoratge dels flagels.
- La paret bacteriana està formada per una xarxa del peptidoglicà mureïna→ La mureïna està formada
per unitats repetitives dels monosacàrids N-acetilglucosamina (NAG) i N-acetilmuràmic (NAM), que es troben
units mitjançant enllaç O-glicosídic, formant llargues cadenes. Les cadenes de NAG i NAM estan unides entre si.
El NAM porta en la seva estructura cadenes de tetrapèptids (formades per 4 D-aminoàcids). Cadenes laterals de
tetrapèptids queden unides per ponts peptídics formats per 5 aminoàcids.

Es distingeixen dos tipus de bacteris segons com queda tenyida la paret bacteriana quan s'aplica la tinció
GRAM:
- Bacteris grampositius (gram+): la seva paret queda tenyida de color blau.
Paret monoestratificada: Capa de peptidoglicà gruixuda i rígida, amb àcids teicoics associats.
- Bacteris gramnegatius (gram-): la seva paret queda tenyida de color vermell.
Paret biestratificada: Capa de peptidoglicà prima i membrana externa, amb lipopolisacàrids i nombroses proteïnes
amb acció enzimàtica.

Respuesta Coca-Cola Zero Azúcar. Demasiado bueno para explicarlo con palabras
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5946970
 Hana Ataneba, Naïm El Harrak 2nBatx B

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Entre els bacteris patògens, els bacteris gramnegatius, tenen un caràcter més patogen que els grampositius per
la presència de la membrana externa.
● Per què? Sovint els lipopolisacàrids de la membrana són toxines que són abocades al torrent sanguini
de l'hoste al qual infecten. La membrana actua de barrera davant l'acció de diferents antibiòtics i/o enzims. La
membrana protegeix el bacteri de les defenses de l'hoste (anticossos, fagocitosi...).

Reservados todos los derechos.

* Al llibre entre les pàgines 154 i 157 podeu trobar una descripció més detallada de la morfologia de les cèl·lules procariotes.

4. TIPUS DE METABOLISME
El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme. Els bacteris tenen més
diversitat metabòlica que els eucariotes.

A la següent taula es poden veure totes les combinacions possibles:

● Lito- i organo- es refereix exclusivament a la font d'energia, no a la font de carboni

● Els organismes poden ser Fotòtrofs si obtenen l'energia de la llum, i Quimiòtrofs si l'obtenen de
substrats oxidables.
● Si aquests substrats són orgànics, els organismes seràn quimio-organòtrofs, mentre que si són
inorgànics seran quimio-litòtrofs.

Tenemos lo que nos faltaba: Imprime tus apuntes al mejor precio y recíbelos en casa
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5946970
 Hana Ataneba, Naïm El Harrak 2nBatx B

5. LA REPRODUCCIÓ I LA PARASEXUALITAT BACTERIANA

Els bacteris es reprodueixen asexualment autoclonant-se. En condicions òptimes, els bacteris poden dividir-se
cada 20 minuts. Després d’un període de creixement, el bacteri copia els seus gens i la resta de les parts de la
cèl·lula i seguidament es divideix per la meitat, en un procés anomenat escissió binària o escissiparitat.
En reproduir-se, els bacteris poden presentar formes de resistència i formes de dispersió. Quan les condicions
són desfavorables, poden recollir l’ADN en una espora (esporulació) que sobreviu fins que millorin les condicions
ambientals. En aquest estat de vida latent, que pot durar anys, els bacteris resisteixen millor la calor, la

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
dessecació i les radiacions. Quan les condicions tornen a ser favorables, el bacteri recupera la forma habitual.

Entre els bacteris es donen diferents formes d’intercanvi horitzontal i interespecífic d’ADN: conjugació,
transformació i transducció.
Aquests processos són molt importants evolutivament i responsables per exemple de la resistència a antibiòtics.
- Conjugació
Consisteix en la incorporació d’un fragment d’ADN d’un bacteri donador per part d’un bacteri receptor.
A l’interior d’aquest bacteri receptor l’ADN pot recombinar-se amb l’ADN propi. La conjugació implica un contacte
cel·lular: entre els dos bacteris s’estableix un pont (fímbria) a través del qual passen els gens en l’intercanvi.

- Transformació
Un bacteri incorpora en el seu material genètic, fragments d’ADN que estaven lliures en el medi, molt sovint a

Reservados todos los derechos.

causa de la lisi d’altres bacteris.

- Transducció
En la transducció bacteriana un virus (agent transmissor) inocula en un bacteri el seu ADN i part de l’ADN de
l’últim bacteri parasitat.

* És molt important també recordar la relació entre mida aparent, mida real i augments d’una imatge al microscopi
així com el càlcul de conversió d’unitats de llargada (metres, mil·límetres, micròmetres, nanòmetres i Àngstrom)
6. ANTIBIÒTICS

Respuesta Coca-Cola Zero Azúcar. Demasiado bueno para explicarlo con palabras
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5946970
 Hana Ataneba, Naïm El Harrak 2nBatx B

L’antibiosi és la capacitat que tenen algunes substàncies, originades per organismes vius, per destruir altres

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
organismes.
Els antibiòtics són substàncies químiques, naturals o sintètiques, que tenen la capacitat de destruir o impedir la
reproducció de nombrosos agents infecciosos, especialment bacteris.
Els antibiòtics inhibeixen el creixement bacterià, ja que bloquegen els processos bioquímics que sintetitzen
components necessaris per formar nous bacteris. D’aquesta manera faciliten que el sistema immunitari els pugui
destruir.
Algunes coses que cal saber dels antibiòtics:
- Són medicaments eficaços en el tractament de les malalties infeccioses causades per bacteris i fongs.
Alguns actuen en la membrana del bacteri i d’altres penetren a l’interior de la cèl·lula i en bloquegen o destrueixen
funcions fonamentals.
- Alguns antibiòtics són efectius contra bacteris concrets (antibiòtics específics). D’altres són eficaços
contra un grup d’infeccions (antibiòtics d’ampli espectre).
- L'eficàcia d’un antibiòtic en el tractament d’una malaltia infecciosa depèn de la dosi total que cal
administrar, que és la que prescriu el metge, i del fet de respectar l’interval de temps entre les dosis parcials i

Reservados todos los derechos.

la durada total del tractament.
- L'administració d’antibiòtics pot tenir efectes adversos: poden afectar i destruir bacteris benignes,
interferir en l’acció d’altres medicaments o estar contraindicats en algunes circumstàncies, com per exemple en
les dones embarassades o en persones afectades per insuficiència renal o hepàtica.
- Alguns antibiòtics tenen aplicacions en la ramaderia i l’agricultura per combatre plagues de fongs i altres
paràsits.
- Un problema mèdic important relacionat amb l’ús dels antibiòtics que s’ha detectat en les darreres
dècades és la resistència que mostren alguns bacteris als tractaments que fins fa poc eren efectius. S’ha
comprovat que els bacteris resistents als antibiòtics contenen gens específics capaços de dirigir la síntesi
d’enzims que expulsen l’antibiòtic de la cèl·lula bacteriana, el degraden o l’inhibeixen.

ELS VIRUS
Són partícules microscòpiques molt senzilles constituïdes per un àcid nucleic que està envoltat per una càpsula
proteica i de vegades per una coberta membranosa.
Són formes de vida acel·lulars, no són éssers vius:
● No poden reproduir-se per ells mateixos, han d’infectar cèl·lules.
● No duen a terme el metabolisme (nutrició), necessiten els enzims d’altres organismes.

Els virus són paràsits obligats de cèl·lules:

Per reproduir-se...
● S'adhereixen a la superfície de cèl·lules hoste on introdueixen el genoma víric.
● Dins la cèl·lula (fase intracel·lular del virus) el genoma víric utilitza la matèria, l'energia i la maquinaria
enzimàtica de la cèl·lula hoste per destruir el DNA cel·lular, replicar el seu propi material genètic i dirigir la síntesi
de les cobertes dels nous virus.

En fase extracel·lular els virus s'anomenen partícules víriques o virions.

Segons l'hoste que parasiten els virus es classifiquen en:

● Virus bacterians o bacteriòfags
● Virus animals
● Virus vegetals

La classificació de Baltimore dels virus es basa en el mecanisme de producció d'ARNm.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5946970
 Hana Ataneba, Naïm El Harrak 2nBatx B

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
1.ESTRUCTURA DELS VIRUS
Els virus estan constituïts per tres parts:
● Genoma víric
Es compon d'una o diverses molècules de DNA o RNA, de cadena oberta o circular, monocatenària o bicatenària.
La majoria són DNA de cadena doble (doble hèlix convencional).

● Càpsida o coberta proteica

Coberta proteica que envolta el genoma víric.

Reservados todos los derechos.

Funció: protegir el material genètic i reconèixer els receptors de membrana de la cèl·lula hoste.
Formada per proteïnes globulars o capsòmers disposats de forma regular i simètrica.
Diversos tipus:
● Icosaèdrica: estructura polièdrica amb 20 cares triangulars formada per la repetició d'un o dos tipus de
capsòmers,
● Helicoïdal: formada per capsòmers idèntics disposats helicoïdalment formant una estructura tubular
buida a l'interior de la qual es disposa l'àcid nucleic
● Complexes: característica dels bacteriòfags, formada per un cap icosaèdric que conté l'àcid nucleic i
una cua adaptada per a la injecció de l'àcid nucleic a l'interior del bacteri.
Genoma víric + càpsida = Nucleocàpsida
● Coberta membranosa (alguns)
Coberta que envolta la nucleocàpsida d'alguns virus com el de la ràbia, l'hepatitis, la grip, la verola i la sida.
Es compon d'una bicapa lipídica procedent de les cèl·lules hoste parasitades i de glicoproteïnes, la síntesi de les
quals està controlada pel genoma víric.
Funció de les glicoproteïnes: reconèixer la cèl·lula hoste i permetre la introducció en aquesta del genoma víric
per fagocitosi.

Tenemos lo que nos faltaba: Imprime tus apuntes al mejor precio y recíbelos en casa
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5946970
 Hana Ataneba, Naïm El Harrak 2nBatx B

(a) helicoidal, (b) icosaèdric, (c) amb embolcall, (d) complexos

2.CICLES DELS VIRUS

Dos tipus principals de cicles reproductius:

● Cicle lític. Un cop el virus ha penetrat a la

cèl·lula procedeix immediatament a replicar i
transcriure el seu material genètic per fer-ne còpies. La
infecció és ràpida.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
● Cicle lisogènic. El virus té la capacitat
d’integrar el seu material genètic al de la cèl·lula hoste,
la qual cosa els permet romandre en estat latent
mentre va replicant i transmetent el seu material
genètic al mateix temps que ho fa el de la cèl·lula.

Reservados todos los derechos.

Fases del cicle reproductiu general d'un virus (cicle lític):
Tot i que cada tipus de virus te unes particularitats concretes, tots coincideixen en les fases següents:

● FIXACIÓ O ADSORCIÓ:
El virió entra en contacte amb la cèl·lula de l’hoste. La manera com el virus s’adhereix a la superfície de la cèl·lula
dependrà de l’estructura de cadascun dels virus. És clau el reconeixement dels receptors de membrana de la
cèl·lula hoste. Els virions disposen de proteïnes a la seva coberta i/o càpside que els permet el reconeixement i
la infecció.

● PENETRACIÓ I ALLIBERAMENT DE L’ÀCID NUCLEIC:

Un cop fixat a la superfície de la cèl·lula, el virus (o el seu àcid nucleic) accedirà a l’interior d’aquesta. Ho poden
fer de diferents maneres. De vegades els virus són fagocitats per la cèl·lula hoste i un cop a l’interior alliberen el
seu material genètic. En alguns virus amb coberta la penetració es dóna per fusió de l’embolcall amb la membrana
cel·lular. En els bacteriòfags, un enzim ataca la paret bacteriana i permet la injecció del genoma.
La penetració implica la desaparició del virus com entitat independent.

● REPLICACIÓ DEL GENOMA VÍRIC I SÍNTESI DE NOUS CAPSÒMERS (fase d’eclipsi):

En aquesta fase no s’observen virus. Té lloc la replicació del material genètic del virus, la transcripció i la síntesis
de proteïnes víriques. La major part de la "maquinària" que el virus utilitza per dur a terme aquests processos
(nucleòtids, ribosomes, enzims, etc) són de la cèl·lula hoste. Aquesta fase és la que té més variacions segons el
tipus de genoma víric que penetra en la cèl·lula.

● ACOBLAMENT DELS NOUS VIRUS:

Es produeix la unió dels capsòmers per formar la càpsida i la unió d’aquesta amb l’àcid nucleic del virus.

Respuesta Coca-Cola Zero Azúcar. Demasiado bueno para explicarlo con palabras
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5946970
 Hana Ataneba, Naïm El Harrak 2nBatx B

● LISI O ALLIBERAMENT:
És la sortida dels virus de la cèl·lula hoste. De vegades la sortida es produeix per lisi (destrucció) de la cèl·lula, i
de vegades per processos d’exocitosi i gemmació (tot i que aquests dos últims no impliquen la destrucció de la
cèl·lula, aquesta no acostuma a sobreviure per les alteracions produïdes en el seu metabolisme i en el seu
material genètic)

A diferència del cicle lític, que mata la cèl·lula hoste, el cicle lisogènic replica el genoma del fag sense destruir
l'hoste. Quan els virus segueixen aquest cicle s’anomenen pròfags o atenuats. El DNA del pròfag pot viure en
forma latent durant diverses generacions de la cèl·lula hoste, fins que un estímul determinat indueixi la separació

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
del DNA del pròfag del DNA de la cèl·lula; en aquest moment el DNA del pròfag inicia un cicle lític.

2.1.Els retrovirus
Dels virus de RNA que infecten cèl·lules animals els que tenen cicles reproductius més complicats són els
retrovirus, són una família de virus amb RNA monocatenari equipats amb un enzim anomenat transcriptasa
inversa, enzim capaç de transcriure el RNA a DNA (procés oposat al que es dona normalment).

● VIH (Virus de la Immunodeficiència Humana): és un retrovirus que

causa el SIDA (Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida).

Reservados todos los derechos.

El VIH és un virus de forma esfèrica, amb una càpsida de forma troncocònica
constituïda per una proteïna anomenada P24, a l’interior de la qual hi ha dos
filaments idèntics de RNA monocatenari associats cadascun a una transcriptasa
inversa. Dins de la càpsida hi ha altres enzims com una integrasa, una proteasa
i una ribonucleasa. Al seu torn la càpsida està envoltada per una capa proteica
continua (proteïna p17) i per un embolcall membranós amb glicoproteïnes (gp41
i gp120). Les glicoproteïnes de la coberta membranosa permeten que el virus
s'uneixi a receptors específics de determinats limfòcits.

Cicle del virus de la sida:

1. El virus es fusiona amb la membrana plasmàtica de la cèl·lula. S'eliminen les proteïnes de la càpsida i
s'allibera el RNA viral.
2. La transcriptasa inversa catalitza la síntesi d'una cadena de DNA complementària al RNA viral.
3. Degradació de la cadena de RNA per la ribonucleasa i síntesi d'una segona cadena de DNA
complementària a la primera.
4. El DNA de cadena doble s'integra al DNA de la cèl·lula (gràcies a la integrasa). El DNA integrat
s'anomena provirus, mai abandonarà el genoma de la cèl·lula hoste (a diferencia d'un pròfag, el provirus no
desapareix mai). El genoma del virus, en forma de provirus, pot romandre inactiu un temps més o menys
prolongat abans de començar a expressar-se.
5. El DNA del provirus es transcriu i es formen el RNA víric i els mRNA de les proteïnes virals.
6. Es formen les proteïnes dels virus mitjançant els ribosomes de la cèl·lula.
7. Les vesícules amb les glicoproteïnes produïdes al RE/AG es fusionen amb la membrana de la cèl·lula.
8. Acoblament de les proteïnes de la càpsida al voltant del genoma viral i les molècules de transcriptasa
inversa.
9. Els nous virus surten de la cèl·lula per gemmació.

Tenemos lo que nos faltaba: Imprime tus apuntes al mejor precio y recíbelos en casa
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5946970
 Hana Ataneba, Naïm El Harrak 2nBatx B

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
1. ELS VIROIDES
Petites molècules de RNA, amb pocs centenars de nucleòtids,
circulars i monocatenàries, no protegides per cap tipus de coberta,
que infecten cèl·lules vegetals.

2. ELS PRIONS
Proteïnes infeccioses causants de nombroses malalties
degeneratives del cervell en diverses espècies animals inclòs
l'home: tremolor ovina de les ovelles, encefalopatia espongiforme
bovina (malaltia de les vaques boges), síndrome de Creutzefelf-
Jakob (en éssers humans).
Probablement es transmeten pel consum de carn d'animals
infectats.
Són agents infecciosos d'acció molt lenta: el període
d'incubació fins que apareixen els primers símptomes és d'uns 10
anys.
Són indestructibles: són resistents a tractaments físics i químics.

Reservados todos los derechos.

No es destrueixen ni es desactiven pel calor a temperatures de
cocció normals.
No es coneix ara per ara cap tractament per guarir les malalties
produïdes per prions.

Els prions són formes mal plegades de proteïnes normals presents en les cèl·lules del cervell.
Quan el prió penetra en una cèl·lula que conté la forma normal de la proteïna, la transforma en prió,
desencadenat-se una reacció en cadena que fa que es formin agregats de prions causants del mal funcionament
cel·lular i la degeneració del cervell.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5946970