- Fitxa tècnica

Títol: Guerrers de Riace.

Autor: Desconegut
Cronologia: 460-430 aC
Estil: Grec-Clàssic
Tècnica: Fosa (cera perduda)
Material: Bronze
Formes: Escultura exempta
Tipologia: Dempeus
Cromatisme: Policromada
Dimensions: 2,05 metres d'alt
Localització original: Costes de Riace
Localització actual: Museu Nazionale de Reggio de Calàbria

- Contextualització històrica i cultural

Els Bronzi di Riace són una de les escultures més importants de l'antiga Grècia i daten del
460-450 aC.

El Bronzi di Riace es van fer durant el període clàssic de la història grega. Durant el període
clàssic, l'art grec va experimentar canvis significatius. La cultura grega, especialment, va
passar d'estils més sòlids i geomètrics a una representació més naturalista i realista de la
figura humana.

L'antiga Grècia estava sotmesa a constants tensions polítiques i militars, i aquests

esdeveniments externs podien tenir un efecte en la construcció de civilitzacions. Les dues
escultures, similars al Guerrer A i al Guerrer B, representen dos guerrers grecs adolescents.
La singular representació anatòmica descriptiva i el seu realisme destaquen com a
exemples significatius de la cultura de l'època típica.

- Anàlisi formal
L'escultura dei Bronzi di Riace és una obra grega que es va descobrir a prop de la costa
italiana després que un vaixell antic s'enfonsés. Avui en dia s'hi troben al museu de Riace.
Aquestes dues escultures s'anomenen Guerrer A i Guerrer B, ja que no sabem el seu nom.
És una escultura exempte, multifacial i en ser dues escultures formen part d'un conjunt
escultòric. Estan formats per diferents materials. El cos és de bronze, els mugrons i llavis
són de coure, les dents d'ivori i els ulls de vidre.

Una de les característiques d'aquestes escultures és el seu realisme anatòmic. L'escultor va

buscar representar les formes humanes de manera precisa i harmoniosa. Els guerrers estan
dissenyats per mostrar la bellesa ideal que en aquella època era un home jove que amb una
plenitud de condició física.

- Anàlisi significatiu
Aquestes dues escultures pertanyen a 2 joves guerrers encara que un és més jove que
l'altre. Podem dir amb seguretat que tracten de dos guerrers per les posicions que obtenen.
Els dos guerrers, Guerrer A i Guerrer B, adopten postures específiques que són indicatives
de l'atenció meticulosa als detalls anatòmics i la simetria. La tècnica del "contrapposto" es
mostra mitjançant una cama estirada que suporta tot el pes del cos i una altra flexionada,
mentre que la tècnica del "xiasmos" es reflecteix en un braç doblegat i l'altre estirat. Aquests
recursos permeten trencar la rigidesa i la simetria, donant vida a les figures i fent-les més
naturals i dinàmiques. No només això sinó que també constaven amb elements reals com la
llança, l'escut, l'espasa i unes sandàlies, tot això s'ha perdut, ja que el corrent del mar l'ha
arrossegat.

Aquestes escultures aconsegueixen una gran importància, pel fet que quasi no hi ha
escultures de bronze que s'hagin conservat en comparació amb la quantitat que es van fer.
Avui en dia es continua sense saber quina funcionalitat tenien, la nostra estructura de les
figures ens indica que es van desenvolupar per col·locar-les en mig d'una sala i que siguin
vistes des de tots els costats, ja que l'esquena té el mateix detall que el front.

- Anàlisi estilístic
L'estil sempre es fixava en la figura humana, per tant, l'estil era antropocèntric. Es fixava en
un home que fos jove i atlètic. L'escultura havia de complir uns canons de mesura humana
es basaven en la proporció ideal del cos humà i utilitzaven la mesura "7 vegades l'altura de
la capçada" com a guia. Això vol dir que la figura s'havia de fer set vegades més alta que la
seva capçada. Policlet va buscar crear figures perfectament proporcionades amb una
musculatura i una postura equilibrades, ell també va recercar l'harmonia ideal.
- Altra informació (descobriment, valor patrimonial, curiositats...)
El 16 d'agost de 1972 Stefano Mariottini es trobava bussejant a uns 8 metres de profunditat i
a una distància de la costa d'uns 300 metres, perseguint un peix anomenat mer, quan va
descobrir el que semblava una extremitat entra la sorra del fons marí. Ell es pensava que
havia trobat un cadàver humà aleshores va avisar els seus dos companys que estaven a la
vora i a les autoritats. Finalment, es va adonar que el que va veure corresponia al braç dret
de l'estàtua coneguda com a B. Al seu costat el mateix Stefano va trobar una segona
estàtua l'estàtua anomenada A. Al final les dues figures van ser finalment recuperades pel
cos de carrabiners submarinistes de Messina. Per treure-les es va utilitzar una pilota
plàstica que es va emplenar d'oxigen.