VÒLEI

PABLO MOLLÁ 1 BAT A

1- QUÈ ES EL VÒLEI
El volei, o voleibol en castellano, es un esport que es
juga entre dos equips de sis jugadors cadascun,
separats per una xarxa elevada. L'objectiu és
enviar la pilota a la pista contrària fent-la passar
per sobre la xarxa, i els equips han de coordinar-se
per aconseguir-ho. És un esport molt dinàmic i
requereix destresa, agilitat i estratègia per
superar als oponents. Molta diversió, sobretot si
tens un bon grup per jugar-hi.

2- HISTÒRIA -1895: introducció del vòlei

-1900: es realizen
modificacions a la red
El voleibol va ser creat als Estats Units el 1895 per
-1946: es celebra el primer
William G. Morgan. campionat Europeu
Hi va nàixer com m una alternativa menys violenta -1964: el vòlei als Jocs
Olímpics
al bàsquet. Inicialment es va anomenar -2010: es fan canvis al
"mintonette". Amb totes les tècniques que William reglament

ja coneixia, va crear un reglament per al vòlei i els

element necessaris per a jugar-lo.
A Espanya va arribar al 1950, i el vòlei va assolir
major importància a partir del 1980.

3- TÈCNICA
TOC D’AVANTBRAÇ: també és conegut com a recepció. És el REMAT: és un colp potent i precís amb l'objectiu de fer
colp que es fa per rebre l'atac de l'equip contrari. passar la pilota i realitzar punt.

Errors més comuns: Errors més comuns:

– Mala col·locació dels peus (peus paral·lels) – Cursa d’aproximació i batuda.
– Excessiva o deficient flexió de les cames – Acció de braços ineficaç, armat de braç incorrecte o acció
– Tronc amb inclinació excessiva o deficient. de colpeig ineficaç.
– Mala presa de mans
BLOQUEIG: es realitza per a evitar que la pilota toque el
TOC DE DITS: és una manera d' enviar una pilota impulsant-la camp propi per evitar que l’equip contrari faja punt.
amb la punta dels dits i és el toc principal del passador.
Errors més freqüents:
Errors més freqüents: – No enfrontar-se a l’atacant
– Mala col·locació dels peus (peus paral·lels) – No separar-se suficientment de la xarxa
– Excessiva o deficient flexió de les cames – No col·locar bé els braços i les mans en posició d’espera
– Error en la superfície de contacte (falanges) – Saltar endavant
– No estirar els braços
– No obrir les mans
– Tancar els ulls en el moment previ al contacte

4- TÀCTICA
El camp es divideix en zones que han de ser ocupades pels jugadors a fi de cobrir tots els espais
i evitar que la pilota toqui terra.
Els jugadors tenen un nom segons la funció que realitzen durant el joc:
• Defensors o seguers : juguen en la zona de defensa. S ón responsables de la pilota quan
aquesta arriba a les zones 5,6 i 1, utilitzen normalment la passada d' avantbraços per rebre el
servei o rematada de l' equip contrari i enviar la pilota cap al passador. S ón jugadors ràpids i
dominen la passada d' avantbraços.
• Passador: consisteix a col·locar la pilota amb la passada de dits amb una bona posició perquè
pugui efectuar-se la rematada,. Aquest jugador ocupa la zona d' atac 3 situada al centre per
poder passar la pilota als rematadors que es troben als costats, la característica més
fonamental d'aquest jugador és la seva rapidesa i visió perifèrica així com saber analitzar les
possibilitats de defensa i d' atac de cada equip. En equips de gran nivell, el passador ocupa la
posició de 2.
• Rematadors: són els jugadors que tenen la funció de finalitzar les jugades d' atac amb una
rematada, destaquen per la potència de salt i la força per picar la pilota, ocupen les zones 2 i
4. En equips de nivell el passador es situa a 2 i els rematadors a tres i a quatre.
5- REGLAMENT
El camp es divideix en zones que han de ser ocupades pels jugadors a fi de cobrir tots els espais
i evitar que la pilota toqui terra. Els jugadors tenen un nom segons la funció que realitzen
durant el joc: • Defensors o seguers : juguen en la zona de defensa. S ón responsables de la
pilota quan aquesta arriba a les zones 5,6 i 1, utilitzen normalment la passada d' avantbraços
per rebre el servei o rematada de l' equip contrari i enviar la pilota cap al passador. S ón
jugadors ràpids i dominen la passada d' avantbraços. • Passador: consisteix a col·locar la pilota
amb la passada de dits amb una bona posició perquè pugui efectuar-se la rematada,. Aquest
jugador ocupa la zona d' atac 3 situada al centre per poder passar la pilota als rematadors
que es troben als costats, la característica més fonamental d'aquest jugador és la seva
rapidesa i visió perifèrica així com saber analitzar les possibilitats de defensa i d' atac de
cada equip. En equips de gran nivell, el passador ocupa la posició de 2. • Rematadors: són els
jugadors que tenen la funció de finalitzar les jugades d' atac amb una rematada, destaquen
per la potència de salt i la força per picar la pilota, ocupen les zones 2 i 4. En equips de nivell el
passador es situa a 2 i els rematadors a tres i a quatre.
Els sistemes ofensius:.
4- TÀCTICA
Es diferencien per la posició del passador.
Sistema per torns.
En el sistema per torns tenim que cada jugador realitza les mateixes funcions i tots els
jugadors realitzen la funció de defensior i passadors, no existint especialització en els
diferents llocs del camp.
Sistema per especialistes.
En aquest cas tenim un o dos jugadors especialistes en la passada i uns altres especialistes en
el remat. En aquest cas, el passador ha d' ocupar el lloc que li correspon per rotació durant el
servei, però, un cop la pilota es troba en joc, el jugador especialista pot anar a ocupar la
posició que millor li convingui o la que s'hagi prèviament acordat. També pot haver un jugador
especialista en defensa, anomenat universal i que porta una samarreta de color diferent a la
resta de l'equip.
Normalment en el sistema per especialistes els jugadors ocupen les posicions que podem
observar en els gràfics.
Podem observar com els dos jugadors vermells ( passadors ) canvien de lloc i després de la
sacada pròpia o de la recepció de la pilota si saca l' equip rival ocupen la posició central per tal
de poder distribuir el joc.
4- tàctica
Els sistemes defensius:.
4- TÀCTICA
Sistema 1-3-2 o en W (recepció dels servei )
Aquest sistema s'utilitza quan serveix l' equip contrari. Cinc jugadors esperen el servei
distribuïts pel camp en una formació que recorda la lletra W. . Com que no es pot bloquejar el
servei, ni rematar-lo, un jugador es queda prop de la xarxa per realitzar la col·locació.
Sistema 1-2-3 (amb bloqueig d'un sol jugador)
S'ha d' utilitzar quan el contrari ataca per zona 3. Els jugadors 5, 6 i 1 es troben en línia de
defensa; el jugador de la posició 3 és el que intenta el bloqueig i els jugadors 4 i 2 s' obren al
costat del bloqueig per cobrir les l´línies d' atac.
Sistema 2-1-3 o 2-2-2 (amb bloqueig de dos jugadors ).
Els bloquejadors poden ser tan els jugadors de 4 i 3 com 3 i 2, depenen de l' atac del contrari.
La resta de jugadors es distribueixen en el camp en les diferents línies d' atac. Pot haver un
jugador que cobreixi la finta, llavors hi ha tres jugadors que cobreixen les línies d' atac.
Sistema 3-1-2 o 3-2-1 (amb bloqueig de tres).
Són tres jugadors que s' incorporen al bloqueig i tres que cobreixen les línies d' atac.