GESTIO-PUBLICA-1.

pdf

aimp1504

Gestio Publica

4º Grado en Ciencias Políticas y de la Administración

Facultad de Derecho
Universidad de Barcelona

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 BLOC 2: ESTRATÈGIES DE LES POLÍTIQUES D’IMPACTES

2.1. LES 5 ESTRATÈGIES DE LES POLÍTIQUES D’IMPACTE

Eines per dissenyar polítiques públiques amb impacte social. Hem de deixar de tenir ocurrencies polítiques.
Actitud que hem de tenir.

Les estratègies de les polítiques d’impacte son eines per dissenyar polítiques públiques amb un impacte social.

2.2. ESTRATÈGIA DE LA COORDINACIÓ

● (Eina nº1) Cartografiar polítiques d’impacte

Eina de la metodologia de polítiques d’impacte per dissenyar una política pública (programa, projecte, pla,
servei públic) mapejant els principals factors destinats a dissenyar polítiques públiques d’impacte: eines
principals, eines secundàries, enfoc de legitimitat, valor públic, impacte social, usuaris finals, sectors concernits
i actors polítics.

● (Eina nº2) Planificació estratègica

Eina per a dissenyar una política pública (programa, projecte, pla, servei públic) amb la presentació dels
principals factors per aplicar el pensament estratègic en el disseny de la política pública mitjançant la elaboració
d’un pla estratègic:

1. Denominació del pla estratègic

➢ Pla (nom que sigui) ➢ Any d’inici i finalització ➢ Durada de 3-4 anys (excepcions)

2. Missió
➢ Redactada en primera persona del plural present (així ➢ Subjecte d’una o dos paraules, no ha ser el nom
ens sentim més identificats psicològicament) formal que tenim a la denominació

➢ Em d'incloure aspectes / trets que ja existeixen, no ➢ Fer la frase senzilla.

podem posar una cosa que sigui un desig o que no
existeix-hi

➢ Ha de ser breu, la prova seria memoritzant-la ➢ Evitat l’ús de dos o més verbs

3. Visió
➢ Futur pròxim ➢ Primera persona del plural del futur

➢ Destacant en termes generals els principals objectius de ➢ És com una foto en paraules de com
resultats que tenim estarem en uns anys

➢ Any de finalització

4. Valors
➢ 1, 2, 3 o 4 (màxim) valors ➢ Hi ha dos maneres d’escriure: ➢ Evitar sinònims
que té la PP que volem ○ Posar 1, 2, 3 o 4 valors
dissenyar ○ Redactant en acrònim

5. Línies estratègiques (no ho farem a classe)

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7560646

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 6. Objectius de resultats
➢ Objectius escrits ➢ Llenguatge específic

➢ Forma més concreta possible ➢ Forma realista

Exercici / exemples:
● Denominació del pla estratègic → Pla docent de Gestió Pública (2022-2025)
● Missió → En gestió pública adquirim coneixements relacionats amb estratègies per a dissenyar PP amb

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
impacte social.
● Visió → Tindrem els nostres primers estudiants que seran bons dissenyadors de PP i podràn utilitzar les
eines adequades per proposar solucions als problemes.
● Valors → Flexible (aprendre a adaptar el disseny de les PP segons cada situació específica) i eficient
(abarcar la millor solució possible)
● Línies estratègiques
● Objectius dels resultats
○ Aprenentatge de ________
○ Creació de PP eficients
○ Conscienciació de l’impacte social de les PP
○ Saber fer estudis de cas
○ Implementar les PP
○ Motivar a participar en la creació de PP

● (Eina nº8) Crear un valor públic (crear un bé comú)

Eina per implementar una política pública des de la coordinació o la gestió d'una administració pública perquè
aquesta aconsegueix un valor social més gran que si l'administració fos passiva davant del problema social o no
s'involucrés en la seva resolució.

Mark K. Moore que considera que una cosa esencial l’ha de crear un valor públic. Quan es fa una PP hem de
veure quin valor té per a les persones, a partir d’aquesta idea de crear un valor públic, s’ha de justificar el seu
disseny. Generalment hi ha tres valors importants (eficacia, economia i eficiencia), pero tenim una llista en que
formen part 15 → Ènfoc de legitimació dels valors públics.

1- Eficacia: Vol dir millors resultats. Tenim 3 programes al nostre abast: programa A (eficacia d’un 60%), el
programa B (eficacia d’un 75%) i el programa C (eficacia d’un 95%). Si seguim aquest valor, triariem el
programa C ja que es la que té més percentatge d'eficiència.
- Millors resultats

2- Economía: Menor cost. Tenim 3 programes al nostre abast: programa A (cost de 100.000 euros), el
programa B (cost de 35.000 euros) i el programa C (cost de 70.000 euros). Si seguim aquest valor, triariem el
programa B, ja que es el que menys diners costa, la que te menor cost.
- Menor cost

Normalment, té major pes l’economia que l'eficàcia.

3- Eficiencia: Es una barreja entre l’eficacia i l’economía. Avalua la combinació entre els resultats que tenim i el
seu cost.
- Optimitzar resultats

4- Empoderament: La participació activa de determinades persones o col·lectius. En polítiques de gènere per

exemple es parla d’empoderament de la dona.
- Participació activa

5- Equitat: Igual llibertat. Parlariem aquí de les polítiques d’inclusió, igualtat i diversitat.
- Igual llibertat

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7560646

Prueba el Menú Burrito San Diego por solo 4,95€ en Taco Bell ¡Clic aquí!
Gestio Publica
Banc d'apunts de la
 6- Excel·lència: Volem un qualitat superior, qualitat alta. Volem que hi hagi una qualitat alta a nivell de serveis.
- Qualitat alta

7- Emprenedoria: Tot el que té a veure amb l’innovació, creació, etc.

- Innovació creativa

8- Educació
- Aprenentatge, diàleg

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
9- Ètica: Transparència en la presa de decisions.
- Transparència decisoria

10- Empatia: Emocions.

- Comprensió emocional

11- Entorn: Crear un espai amable, acollidor.

- Habilitat amable

12- Esforç:
- Major productivitat

13- Estratègia:
- Disseny cognitiu

14- Evidència: Proves científiques, proves empíriques.

- Proves

15 - Ecología: Que sigui sostenible.

- Desenvolupament sostenible

● (Eina nº12) Mapeig coordinatiu per a fer gestió

Full que té 8 caselles. Aprendre diferents mètodes que simplifiquen la feina de coordinació de direcció.
Aquestes vuit eines més la eina 12, les 8 + 1 formen part de la tècnica de fer gestió.

N* 13. Internalització i N* 15. Metodologies N* 17. Desestatització N* 19. Servei públic a

externalització → Dins àgils → Fàcil o de nivells directius → domicili → Entrar o
o fora? complexe? Adalt o abaix? sortir? (de casa)

N* 14. Transferència i N* 16. Exempció → N*18. N* 20. Gestió sobre el

delegació de Iguals o diferents? Desmantellament de terreny → Davant o
competències → A prop compartiments estancs darrera?
o lluny? → Junts o separats?

● (Eina nº13) Internacionalització i externalització:

Examina l’eix de dins o fora d’una política pública (programa, projecte, pla, servei públic) i condueix a
interioritzar o exterioritzar l’administració pública d’una política pública.

Exemples:
- Cas que abans es feia desde fora de l'administració pública i l’Ajuntament de València va decidir fer-ho
dins de l’Ajuntament. → municipalització = internalització. S’ha d’analitzar quin dels dos mètodes
aportar més a la ciutadania.
- Cas del cine del Mediterrània que es volia internalitzar.
- Cas Romea de BCN: Titularitat pública, era de la Generalitat de Catalunya i a l’any 98, la gestió del
teatre ho gestiona una empresa teatral de Catalunya.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7560646

Prueba el Menú Burrito San Diego por solo 4,95€ en Taco Bell ¡Clic aquí!
 ● (Eina nº14) Transferència i delegació de competències

Examina l’eix de a prop o lluny d’una política pública (programa, projecte, pla, servei públic) i condueix a
apropar les polítiques públiques. La pregunta bàsica és, lluny o a prop? Que és millor, el programa de la PP, les
decisions es prenguin desde a prop o desde lluny?

Exemples:
- Cas de la transferencia de competències en patrimoni cultural a Equador: La resposta que es va donar
va ser que és millor que es decideixi desde a prop.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Cas de les biblioteques públiques de Galicia: Desde 1978 a 2009 les biblioteques estaven governades
desde el govern central espanyol. Es va fer la transferència de competències al 2009 a Galicia.

● (Eina nº15) Metodologies àgils

Examina l’eix fàcil o complexe / ràpid o lent d’una política pública (programa, projecte, pla, servei públic) i
condueix a agilitzar el procés administratiu i l’obtenció de resultats en les polítiques públiques.

Exemples:
- Cas d’agilitzar o ralentilitzar el bo cultural: Miles de joves de 18 anys no es surten de treure’s el bo
cultural a conseqüència de la burocracia administrativa. Al final el que han fet és anar a l’Oficina de
Correus. Els càrrecs que han decidit aquesta PP, no ha contemplat el possible problema amb els tràmits.
- Cas de la web MARCO de Vigo: Museu d’Art Contemporani. Van canviar la web per que sigues més
fàcil navegar per ella.

● (Eina nº16) Exempció

Eina per eximir d’una norma o d’unes pautes en una política pública (programa, projecte, pla, servei públic) a un
determinat sector de la població o un sector de l’administració per poder innovar i així aconseguir millors
resultats i un major impacte social. Excepció a la norma.

Exemple:
- Cas d’entrar als albergs: Apliquem un pacte basat en resultats, donarem un esmorzar, un dinar i un
berenar. I de les 10 persones, potser en venen 2. Què podem fer per què vingui més gent?
- Fer una excepció i donar-lis alcohol. Això aplicant l’eina de pacte basat en resultats. Incentiu
de donar alcohol.
- Si és amb l'heroïna, donar-lis petites dosis o donar-li metadona.
- Els hi pots donar cervesa si netegen i van fent tràmits administratius. També si compleixen
l'hàbit d’aixecar-se a les 8 del matí, dutxar-se, fer feina, etc.

Si aquesta persona va adquirint els hàbits, no haurà deixat l’alcohol, però es veu menys quantitat i de millor
qualitat. A les persones que fumen els hi poden donar tabac. Perquè hauran de treballat tot el dia. Un cigarret per
haver fet bé la feina i al final del dia 10 euros per fer tota la jornada laboral completa.

Hem aplicar l’eina basat en resultats, si fas bé la feina tindràs incentius. A més, aconsegueixes que es sentin
com treballadors municipals, per tant estas aplican l’eina de salari emocional.

L'objectiu és produir un canvi, que aquest no sigui radical sino gradual.

- Cas JOBO: Cultura gratuita pel jovent.

● (Eina nº17) Desestratificació de nivells directius

Eina que examina l’eix d’adalt i abaix d’una política pública (programa, projecte, pla, servei públic) i condueix
a treure estrats o nivells de l’administració pública en la presa de decisions de les polítiques públiques.

Exemple:
- Cas de BCN districte cultural: la programació pot ser diferent depenent del districte. més aprop del
ciutadà.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7560646

Prueba el Menú Burrito San Diego por solo 4,95€ en Taco Bell ¡Clic aquí!
 ● (Eina nº18) Desmantellament de compartiments estancs

Eina que examina l’eix de junts o separats d’una política pública (programa, projecte, pla, servei públic) i
condueix a la unificació de compartiments separats en les polítiques públiques.

Exemples:
- En les forces i cossos de seguretat tenim la GC, Local, Mossos, etc, treballen separadament, hi ha una
eina que el que fa es, desfer / desmantellar aquesta administració que te compartiments estancs. Uneix
els compartiments que l'administració separa.

Finestreta única → Constitueix l’agrupament -en una sola instancia o organisme- de tots els tràmits diferents que
el ciutadà ha de realitzar davant l’administració pública.

- Cas del carnet únic per a la xarxa de biblioteques públiques de galicia. Tenir un carnet i no 50.
- Cas de que Catalunya uneixen els catàlegs de les biblioteques de catalunya.

● (Eina nº19) Servei públic a domicili

Quan la PP arriba a casa. Sobretot s’ha aplicat en política social i política de salut.

Exemple dels patges en acció / Correus envia llibres a casa.

● (Eina nº20) Gestió sobre el terreny

Eina que examina l’eix al davant i al darrera d’una política pública (programa, projecte, pla, servei públic) i
condueix a posar davant la gestió de les polítiques públiques a mans del gestors públics de primera línea o
inclusiu en mans de la ciutadania.

Es una metaeina, ja que, davant significa com a més aprop del ciutadà i això implica varies eines. Es resol el
problema en el lloc on està succeint el problema públic. O molt aprop.

Exemple:
- Cas exposició dels bars → Pintures als bars. Apropem una cosa que no hauria d'estar en un bar pero la
posem on ja està la gent.
- Cas de l’art als tramvies: mural a les parets de les estacions dels tramvies.
- Totes les farmàcies de BCN tindran un desfibrilador contra els infarts.
- Van encomanar a un dissenyador de mobles que crees bancs que fossin com un sofà-llit i per tant,
poguessin posar un matalàs.

2.3. ESTRATÈGIA DE LA CAPACITACIÓ

● (Eina nº21) Equip professional multidisciplinari i holistic

Eina per configurar un equip professional de caràcter multidisciplinari que es capacita per aconseguir la cohesió
grupal i el disseny holístic de la seva política pública (programa, projecte, pla, servei públic) i, d’aquesta
manera, assegura millors resultats i un major impacte social.

Serveix perquè els diversos professionals de l’equip tinguin més formació multidisciplinar que es capacita per
obtenir la cohesió grupal i el disseny holístic de la seva PP (programa, projecte, pla, servei públic) i d’aquesta
manera, assegurar millors resultats i un major impacte social.

Exemple: Primera comissaria específica per a la violencia de genere tindrà psicòleg i treballador social.
- nou dones policies, un psicòleg i un treballador social.
- Primer ha de ser un equip, no val persones que estan al seu despatx que es reuneixen cada X
dies. L'hem d’entendre que es reuneixen amb una sèrie de característiques, l'equip es
multidisciplinari. Tres àrees: seguretat social i salut.
- Equip professional i holistic, holistic es sinònim de global, integral, transversal. Intenta
treballar la VG de forma unida.
- Més eines de la noticia: Entorn amigable, desmantellament de comportaments estancs, etc.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7560646

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Com podriem fer-ho més holístic?
- Ampliar l’horari. Ja que a la noticia diu que és de nou a nou.

● (Eina nº23) Política d’inclusió, igualtat i diversitat

Desde la teoría política, la definició d’un problema es fa a través del:
- monisme: Ciutadans iguals = persones idèntiques (un únic estil de vida) → Uniformització i
assimilació. Gestió de la homogeneïtzació.
- pluralisme: Ciutadans iguals = persones diferents (molts estils de vida diferents) → Diferències i
inclusió. Gestió de la diversitat.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
El monisme i el pluralisme busquen la igualtat.

Desde les polítiques públiques:

- política d’assimilació (homogeneïtzació)
- política d’inclusió, igualtat i diversitat

Formen part de les polítiques d’inclusió, igualtat i diversitat:

1-. Classe social i estrat social: Desigualtats econòmiques que acaben en desigualtats socials i educatives.

2-. Sexe (mascle, femella, intersexual), identitat de gènere (home, dona, no binari, transgènere) i rol de gènere
(masculí, femení, queer): ‘’valors històrics’’.

3-. Diversitat sexual (heterosexual, lesbiana, gai, bisexual i asexual).

4-. Multiculturalitat (cultura, religió, origen nacional ≠ nacionalitat, color de pell / raça, ètnia).

5-. Discapacitats físiques i sensorials (ceguesa i discapacitats visuals, sordesa i discapacitats auditives,
discapacitats òssies i articulatòries, monoplegia, hemiparèsia, paraplegia, tetraplegia i altra diversitat funcional):
no tot depen del número de persones.

6-. Discapacitats intel·lectuals, psíquiques i malalties mentals (esquizofrenia, depressió, trastorns bipolar,
síndrome de Down i altra diversitat funcional): Te a veure amb els suïcidis.

7-. Ideologia (autoritarisme - democràcia, esquerra - dreta, materialista - postmaterialista, catalanisme -

espanyolisme, independentisme - unionisme, laic - religiós, urbà - rural, etc): Problemes d’extremismes,
fanatisme, etc. Estigmatització.

8-. Aptituds d’aprenentatge i trastorns del desenvolupament 0o de la conducta (altres capacitats o

superdotació, trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat -TDAH-, autisme, síndrome d’Asperger, síndrome de
Tourette, dislèxia, dislàlia).

9-. Trastorns orgànics (seropositivitat, diabetis, celiaquia, intolerància a la lactosa, al·lèrgia, obesitat morbid,
anorèxia, bulímia, nanisme, fibromiàlgia, fatiga crònica, etc).

10-. Cicle de vida o edat (lactància, primera infància, infància, prepubertat, pubertat, adolescència, joventut,
adultesa jove, adultesa, tercera edat, quarta edat, centenaris).

11-. Hàbits alimentaris (frugivoristes, crudivegans, vegans, vegetarians, flexitarians, piscitarians, omnívors,
carnívors, etc).

12-. Diversitat familiar (unipersonal, nuclear sense fills, nuclear amb fills, monoparental, homoparental, pares
separats, reconstruïda, adoptiva, acollida, extensa, etc).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7560646

Prueba el Menú Burrito San Diego por solo 4,95€ en Taco Bell ¡Clic aquí!
 ● (Eina nº25) Actuacions d’èxit i bones pràctiques

Eina per actuacions d’una política pública (programa, projecte, pla, servei públic) que han demostrat un èxit, els
seus bons resultats o un gran impacte social, o bé, mostren que funcionen correctament en el seu procés amb la
bona pràctica. Tot allò amb el propòsit d’introduir una nova innovació d’una política pública.

Exemple:
- Servei especialitzat d’Atenció a les Persones (SEAP), prevenció i atenció a casos de maltractament en
gent gran. → En aquest cas. el servei s’ha posat com a bona pràctica. I una bona actuació d’èxit.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
● (Eina nº26) Estratègia de l’oceà blau

L’eina de capacitació, com ha enfoc, té dues finalitats:

- Formació: Quan s’aplica estem formant a les persones en els quals ho apliquen o s’ho apliquen.
- Empoderament Empoderar a la ciutadania o a la comunitat.

L’eina de dins de la capacitació, en trobem la capacitació innovadora, que agrupa eines per innovar.

Exemple: Circ tradicional → Cirque du Soleil

4 variables per innovar:

- Eliminar
- Reducir
- Augmenta
- Crear

● (Eina nº27) Prova pilot

Eina per començar la implementació d’una PP (programa, projecte, pla, servei públic), delimitant sota les
variables temps, espai i recursos per observar si funciona o no la innovació que s’està portant. Aquesta nova PP
a volem implementar en la seva totalitat, ser més ‘’precavits’’, per això fem una prova pilot per veure com es
desenvolupa. Les proves pilot SEMPRE quan es fan, s’ha de tenir en compte les 3 variables anteriors, però
aquestes tenen limitacions.

El temps sovint té una durada de 3 mesos (depèn sempre del cas) per veure si la PP funciona o no.

L’espai per exemple, si fem la prova amb política educativa d’una escola de primaria i diem que en comptes de
fer la prova a tota la primària la fem només a tercer i cinquè de primaria, ja estem limitant l’espai de la prova.

Els recursos en sentit ampli. Si fem una prova de prevenció d’incendis en política forestal i supossadament
tenim 100 bombers, doncs a la prova participen 20 fins que acabi la prova pilot. Els altres 8’ s’esperen fins que
s’apliqui o no la política pública en la seva totalitat. Ja que si fem ús dels 100 bombers, es una pèrdua de
recursos molt gran.

Exemple:
- BCN posa en marxa una prova pilot per personalitzar la digitalització dels comerços presencials.
- Temps: Es limita a un any.
- Espai:només agafariem 3 botigues de l’eixample. Es limita perquè no s’agafen proves de tots
els barris ni agaem per fer la prova a totes les botigues de l’eixample.
- Recursos: Es limita el pressupost a 150.000 euros.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7560646

Prueba el Menú Burrito San Diego por solo 4,95€ en Taco Bell ¡Clic aquí!
 ● (Eina nº31) Col·laboració publicoprivada

Eina per al disseny o implementació d’una política pública (programa, projecte, pla, servei públic) amb la
conjunció de les administracions públiques i les empreses del sector privat. → Col·laboració entre
l'administració pública i empreses privades.

Exemple:
- Sant Andreu i el Born a punt de ser les primeres àrees de promoció econòmica. (en aquesta notícia
també es va fer una prova pilot). No ho fa l'ajuntament solm sino juntament amb empreses privades.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
● (Eina nº33) Cocreació (corproducció o codisseny)

Eina per crear, produir i dissenyar una PP. Es quan una PP es dissenyada pels especialistes pero s’anomena
coodiseny perquè participen en la creació del disseny els ciutadans. No només diuen el que pensen, sinó la creen
conjuntament amb els especialistes.

Exemple:
- 15 infants reedissenyen els jocs de la Plaça de la Revolució → es va preguntar a 15 nens entre els 4 i
els 12 anys sobre els jocs que volien a la plaça.
- El futur Hospital del Mar serà com vulguin els seus pacients → nou edifici on la nova part edificable
s'utilitza aquesta eina.

2.4. ESTRATÈGIA DE LA CIUTADANIA

● (Eina nº36) Dades obertes

Eina destinada a oferir amb transparencia les dades d’una PP (programa, projecte, servei públic, etc) posant-les a
disposició de la societat i altres institucions públiques.

Exemple: Projectes de dades obertes a l’ajuntament de València → informació de com ho han treballat.

● (Eina nº39) Abonaments, targetes moneder, vals i xecs regals

Diferent nom en funció de com s’utilitza. Abans s’utilitzava molt amb política social i les empreses privades per
portar clients. Ara se’n fa ús a les administracions públiques. Es una eina que compte amb un sistema de lliure
elecció de serveis que incorporen la decisió ciutadana per garantitzar una major transferencia mitjançant targetes
de diversos usos que serveixen com a model de transacció econòmica per garantir que la ciutadania pugui triar
lliurement.

Exemple: Bono cultural de JOBO per a joves incluirà entrades gratuïtes a teatres privats de Madrid.

● (Eina nº40) Posar-se a la pell de l’altre

Eina per establir mecanismes per a que quan es disseny-hi i s’implement-t’hi una política pública (programa,
projecte, pla, servei públic) es coneix-hi amb empatia que experimentin i sentin els usuaris finals, posar-se’n en
el seu lloc.

Exemple:
- Els estudiants de l'ETSAB construint simulaven els edificis sense tenir en compte la diferent capacitat
física de les persones en la construcció dels edificis. Ara és simulen durant varius dies al anar en cadira
de rodes perquè vegin les dificultats dels edificis que volen construir, posar-se a la pell de l’altra abans
de dissenyar un edifici.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7560646

Prueba el Menú Burrito San Diego por solo 4,95€ en Taco Bell ¡Clic aquí!
 ● (Eina nº41) Prende contacte amb la ciutadania

Eina per incorporar a la ciutadania en una política pública (programa, projecte, pla, serveis públics) mitjançant
el coneixement de les seves opinions, sigui per enquestes, reunions, etc.

Exemple:
- Els estudiants de l’ETSAB fan una trobada o reunió amb una associació amb persones amb diversitat
funcional on parlen de les seves dificultats.
- Un altre exemple seria la realitat virtual de la violència masclista → veure la violència en primera
persona (eina 40), sí el projecte de la realitat virtual incluís una xerrada amb dones que han patit algun
tipus de violència masclista, seria l’eina 41.
- Un altre exemple son els chats del Whatsapp, on atenen a menors que reben maltractament psicol+ogic
o físic. Més de 11.000 menors demanen ajuda pel chat. Parlem de política de protecció de la infància i
utilitzant un mitjà habitual com el Whatsapp, expressen els resultats de l’enquesta i si te impacte social
o no. L’administració pública no pot utilitzar les eines que li van millor a ells, sinó l’eina que li va
millor als menors d’edat.

● (Eina nº44) Procés participatiu

Eina que engloba els mecanismes de participació ciutadana en una política pública (programa, projecte, pla,
servei públic), sigui en la definició, formulació o decisió.

● (Eina nº45) Marxa exploratòria

Eina metodològica que permet fer auditories d’espai urà i vida quotidiana a partir de l’observació, l’experiència
directa i la participació de les dones i, per tant, incorpora la perspectiva de gènere en el disseny d’un espau urbà
i té diferents veus.

Exemple: Barcelona farpa dels polígons industrials un lloc segur i ben comunicat per a les dones → Tècnics
especialistes amb temes de llums, un arquitecte urbanista, un educador social, empleats públics o entitats del
tercer sector que saben d’aquest tema en participen.

En aquesta passejada, s'afegeixen associacions de dones que siguin del barri, i diuen on es senten més insegures.

Si en comptes d’anar en línea recta, agafen un tracte més segur però més llarg, s’ha de fer transmissible aquell
carrer → més llums i reddiseny del carrer, ja que urbanisticament es pot canviar.

Descubrir punts més insegurs i millorar-los.

● (Eina nº46) Pressupostos participatius

Eina d’un procés participatiu d’una política pública (eina, projecte, pla, servei públic) per decidir sobre unes
partides pressupostàries que es seleccionen per debatre la seva elecció i posterior implementació.

2.5. ESTRATÈGIA DE LA COOPERACIÓ

● (Eina nº68) Comparar patràmetres

Eina per a l’avaluació comparativa de dades i paràmetres d’una política pública desenvolupada per varies
administracions o serveis públics per reconèixer quins tenen millors actuacions i així poder emular-los.

● (Eina nº71) Premis de reconeixement

Eina amb premis que s'ofereixen a determinades persones, administracions o entitats per reconèixer que estan
duent a terme actuacions d'èxit en una política pública (programa, projecte, pla, servei públic). Son premis
simbòlics que no tenen que veure amb diners i l’objectiu és donar reconeixement a entitats, institucions o
persones per reforçar una política pública.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7560646

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 ● (Eina nº72) Salari emocional

Eina amb una doble funcionalitat. Primer, un pagament a espècie d'alt valor a una persona com a premi de
reconeixement per millorar una política pública (programa, projecte, pla, servei públic). Segon, el prestigi i la
estima que comporten les actuacions d'èxit en una política pública (programa, projecte, pla, servei públic).

Es una prestació o bé.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
● (Eina nº73) Nudge i Sludge

Eina per crear petits impulsos o petits empentes que es duen a terme en una política pública (programa, projecte,
pla, servei públic) perquè millorin resultats. Suprimir les barreres, trompades o traves que obstaculitza obtenir
millors resultats en una política pública (programa, projecte, pla, servei públic)]

Es plantejant diferents alternatives o opcions a la ciutadania de les quals s’afavoreix una de les opcions o
alternatives, però sempre mantenint les diferents alternatives i la decisió última per part del ciutadà.

Exemple:
- A Estocolm volien incentivar l’ús d'escales. El ciutadà tria, per s’afavoreix una d’elles d’acord amb els
criteris de la neurocìencia que triin una opció. En aquest cas, les escales estaven pintades com si fos un
piano.

- Un altre exemple seria com fer que els nens i nenes de les escoles mengin pomes. El que es plantejaria
seria: tallar la poma perquè sigui més fàcil menjar-se-la, posar-les de fàcil accés, fer dibuixos a la
fruita, etc.

● (Eina nº74) Pacte cognitiu:

Son incentius / desisentius per fer les coses bé. Funciona de tal manera que si hi ha determinades conductes
negatives, tens desincentius.

Exemple:

- Els accidents de tràfic, el carnet de conduir és un pacte cognitiu, si condueixes bé, mantens els punts o
els augmentes, si condueixes malament, perds punts i pot arribar a perdre el carnet.

2.6. ESTRATÈGIA DE LA CULTURA

● (Eina nº 76) Crear un entorn amable

Eina destinada a la creació d’un entorn amable per a la millora de les experiències a la ciutadania.

Exemple:

- Hospital amb cotxes per anar al quiròfan. Els recursos econòmics son importants, però sempre hi ha
maneres d’acabar-ho fent, en aquest cas en concret no hi havia pressupost, primer ho va pagar la metge
del seu sou i després els altres amb una colecta.

Comentarid de la notícia: Un estudi analitza i proposa millores en l’espai públic en clau de gènere.
https://elfar.cat/art/40626/un-estudio-analiza-y-propone-mejoras-en-el-espacio-publico-en-clave-de-genero

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7560646

Prueba el Menú Burrito San Diego por solo 4,95€ en Taco Bell ¡Clic aquí!
 Dos coses diferents:

1. Quins creiem que son els problemes que té la política educativa centrada en les escoles de
primària que els resultats educatius son mitjans-baixos?
● Canvi de política educativa en cada legislació
● Retallades en la seva inversió → reducció horària, molts alumnes per classe, condicions nefestastes,
professorat amb moltes més classes.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
● Poc marge amb l’innovació.

2. Quins canvis introduiriem a les escoles de primària per millorar els resultats?
● Major inversió.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7560646

Prueba el Menú Burrito San Diego por solo 4,95€ en Taco Bell ¡Clic aquí!