Íngrid Cruz Navarro 21/03/23 Íngrid Cruz Navarro 21/03/23

PSICOLOGIA EVOLUTIVA II 2022-2023 PSICOLOGIA EVOLUTIVA II 2022-2023

TEMA 4: COGNICIÓ I EMOCIONS Exemple: EXPERIÈNCIA DE CREMAR-NOS ELS DITS AL TOCAR EL FORN → Això dispara emocions
(dolor) i altres informacions menys emocionals que a l’incorporar-se al sistema, canvien el
nostre comportament en la propera interacció amb un forn de cuina.
LES CONSEQÜÈNCIES DE LA INTERACCIÓ AMB L’ENTORN
INTERACCIONS AMB UN ENTORN
EXPERIÈNCIA I ELABORACIÓ DE DADES
Permeten incorporar al SISTEMA COGNITIU en forma de representacions, informació sobre les
L’experiència no és només una FONT DE DADES DELS OBJECTES, sinó que l’ELABORACIÓ
mateixes i els objectes implicats en la interacció.
D’AQUESTES DADES permet generar productes cognitius molt interessants.
➢ CARACTERÍSTIQUES:
➢ PRODUCTES COGNITIUS TÍPICS
●Proporciona avantatges considerables a les interaccions futures.
● Hem integrat en una única estructura de coneixement un CONJUNT
●Aquests sistemes permeten integrar la informació recopilada en experiències
D’EXPERIÈNCIES amb cert objecte, viscudes en moments i llocs diferents.
passades amb la que s’obté de manera immediata.
●Comparar el que hem representat d’un objecte amb una altra representació
➢ SISTEMES RESPONENTS: Són aquells sistemes que no despleguen una cognició
de què disposem i adonar-nos que són objectes d’una mateixa classe,
complexa; és a dir, responen només allò succeït en cada moment i no obtindria cap
assignant-los propietats que no havíem detectat en les experiències prèvies.
responsabilitat de les experiències viscudes.
➢ ELABORACIÓ DE DADES: PROCÉS DE REFLEXIÓ en el qual es treballa només amb
Exemple: Les impressores actuen segons la configuració de cada moment, no retenen
representacions internes, canviant-les, reorganitzant-les i transformant-les. → És
informació sobre l’usuari ni fan suggeriments personalitzats.
molt important “explotar” les experiències.
COMPORTAMENT HUMÀ
CONCLUSIONS ERRÒNIES
En el comportament humà, és fàcil observar com LA RESPOSTA S’AJUSTA A CONDICIONS que no
Explotar les experiències pot conduir a conclusions errònies ja sigui per mal raonament o per
formen part de l’estímul immediat. Activem parts de coneixement que li donen un significat
utilitzar dades incompletes o errònies.
o altre.
● També s’ha de tenir en compte que no tot el que ve de fora, a través de l’experiència,
● No estem responent a l’estímul per sí mateix sinó que activem una sèrie
és VERÍDIC especialment si prové de fonts socials i culturals.
d’INFORMACIONS REPRESENTADES en el nostre sistema cognitiu que es combinen amb
● Moltes de les idees que procedeixen de l’aculturació s’han incorporat durant la
la pregunta per prendre decisions sobre què contestar.
infància de manera inflexiva, però les dones com a bones i veritables ja que en el
● INTEGREM tot allò que coneixem amb les dades que ens aporta la situació real i
moment en què es van incorporar estaven associades a emocions de pertinença al
prenem decisions en aquest context mental.
grup.
INFORMACIÓ Poden distorsionar els propis processos de reflexió i conduir cap a resultats que no milloren
La informació que podem aportar del nostre propi sistema cognitiu pot no ser verídica les experiències obtingudes i modular la nostra percepció.
ser-ho només en part.
● Pot contenir elaboracions o especulacions no gaire fonamentades que la persona ha La nostra mirada cap a l’entorn mai és neutra, sinó que està condicionada pel que sabem i
fet en algun moment de reflexió. pel que creiem saber, sigui cert o no.
● Pot contenir creences, valors socials que no es corresponguin amb la realitat,
informacions mal enteses o intencionadament falses. L’EXPLOTACIÓ DE L’EXPERIÈNCIA
● Es veu afectada per la INTERPRETACIÓ que fem. FORMES D’APRENENTATGE
● Les EMOCIONS són part del context cognitiu en el qual prenem decisions. Es poden contemplar dues formes d’aprenentatge (noms de Piaget):
Tota informació que activem CONDICIONARÀ LA INTERACCIÓ AMB ELS OBJECTES REALS, amb els ● ASSIMILACIÓ: Predomina la INCORPORACIÓ de dades.
estímuls objectius, des de la seva percepció fins a l’hora de donar-hi significat. ● ACOMODACIÓ: Es modifiquen les representacions que JA ESTAN EN EL SISTEMA.
És important diferenciar que són dos processos diferents, segons predomina l’entrada de
OBJECTES FÍSICS materials “des de fora” del sistema o es treballa amb materials que ha estan “dins”, ja han
Són menys complicats que es interaccions entre persones. estat representats pel sistema.
● La manera de funcionar del nostre sistema cognitiu ens proporciona AVANTATGES EN
LA INTERACCIÓ AMB MOLTS OBJECTES, trencant les restriccions “d’ara” i “aquí”; incloent
dades obtingudes en altres moments i altres llocs.
● Totes aquestes dades fan que tinguem els OBJECTES MILLOR REPRESENTATS i,
complementàriament, fan que les condicions de resposta vagin millorant si s’integra
l’experiència.

1 2
Íngrid Cruz Navarro 21/03/23
PSICOLOGIA EVOLUTIVA II 2022-2023
INCORPORACIÓ DE NOUS MATERIALS
Quan incorporem nous materials no ho fem de manera neutra i objectiva, sinó que
acostumem a treballar amb expectatives que ens fan FILTRAR la informació disponible, fixant
l’atenció en certes dimensions i bloquejant-ne d’altres. Per tant, no podem pensar que un
determinat temps de contacte amb un objecte conduirà necessàriament a una determinada
representació verídica del mateix.
● EXPECTATIVES: RODONES DE COLOR GRIS.
● EXPERIÈNCIA: TRIANGLE I PENTÀGON .
Les expectatives actuen filtrant les figures de l’experiència que
divergeixen més de manera que només ES FOCALITZA L’ATENCIÓ EN
FIGURES ARRODONIDES SEMBLANTS, tot i que no idèntiques, a les
que s’esperava. La conseqüència és que malgrat la informació
procedent de l’entorn que conté característiques diferents a les que
estan presents en el sistema, aquestes característiques tendeixen a
ser filtrades i només s’incorporen aquelles que encaixen
acceptablement amb el que ja havia vist el sistema.
L’experiència tendeix a CONFIRMAR I CONSOLIDAR LA INFORMACIÓ EXISTENT, no canviar-la.
RAONAMENT ERRONI
Hi ha la possibilitat de fer un raonament erroni quan s’empra informació incorrecta o
incompleta. A més a més, la aquesta informació també condiciona A QUÈ ES PRESTA ATENCIÓ i
QUIN SIGNIFICAT ES DONA aquetses dades.
● PRÀCTICA DELIBERADA: Persistència (ofuscació) d’aconseguir quelcom mitjançant
intent rere intent sense plantejar que la forma en què s’està duent a terme pot ser
errònia.
● Ha d’haver una BONA ORIENTACIÓ DELS ESFORÇOS sigui des de fora o des de la pròpia
reflexió.
MECÀNICA COGNITIVA
Canviarà molt poc per experiència que es vagi acumulant ja que ve filtrada per les
expectatives i creences indicades de manera que les dades que s’obtenen són congruents
amb aquestes expectatives i creences.
Estructures de coneixement
No s’incorpora nova informació que pugui fer canviar les estructures de coneixement
existents.
➢ MODIFICAR LES ESTRUCTURES DE CONEIXEMENTS EXISTENT:
● A TRAVÉS DE LA REFLEXIÓ
● A TRAVÉS D’EXPERIÈNCIES DIFERENTS: No és que la nova informació modifiqui
gradualment l’estructura de coneixement, sinó que s’actua directament sobre
la mateixa estructura. → ACTUACIÓ META-COGNITIVA sobre els productes de la
cognició i no del procés cognitiu normal d’entrada de noves representacions
que modifiquen l’estructura on es diposita.
➢ OPOSICIÓ AL CANVI: Existeix una forta inèrcia cognitiva que oposa resistència a
canviar el coneixement que es té, així com la SENSACIÓ DE COMPLETESA fins i tot quan
contradiu la realitat (dissonància cognitiva).
3 4
Íngrid Cruz Navarro 21/03/23
PSICOLOGIA EVOLUTIVA II 2022-2023
● La pròpia Ciència triga molt més en reconèixer les dades que contradiuen les
teories dominants que no les dades que són congruents amb les mateixes
encara que hagin estat obtingudes utilitzanr procediments irrefutables.
● No hi ha prou amb dedicar cert temps a reflexionar, sinó que cal tenir una
ACTITUD APROPIADA per fer-ho.
● DIPOSICIÓ QUE CONVINI:
- ASSUMIR QUE POT EXISTIR MÉS INFORMACIÓ rellevant que la que es
coneix.
- CONTRASTAR EL QUE ES CONEIX amb un ALTRE CONEIXEMENT I
SITUACIONS REALS cercant discrepàncies que delatin errors en les
estructures de coneixement.
Plantejament de Stanovich i Tverski i Kahneman
Es considera l’existència de dos sistemes (SISTEMA 1 i SISTEMA 2) els quals capturen les dues
formes de funcionament principals del sistema cognitiu humà.
Tant un sistema com l’altre, poden entendre’s com a CONJUNTS DE FUNCIONS CONSTRUÏDES.
➢ SISTEMA 1: Es caracteritza per ser ràpid, de poc consum energètic.
● CARACTERÍSTIQUES
- És eficaç per a DECISIONS SENZILLES.
- Acostuma a incorporar la càrrega emocional i és el que es fa servir
amb més freqüència. → Sovint dóna coma resultat el que es
desitjaria que fos més que el que raonablement es pot deduir de la
informació que es té.
- Es fa cas a la primera impressió que s’ha tingut com si fos l’única
possible. → “El primer que m’ha vingut al cap”.
● Els RESULTATS acostumen a ser desastrosos ja que a fi de donar respostes
ràpides treballa amb INFORMACIÓ INCOMPLETA o ERRÒNIA.
● Acostuma a funcionar sense gairebé utilitzar la informació disponible en la
memòria a llarg termini.
● EPS: ENTRADA-PROCESSAMENT-SORTIDA En termes de funcionament cognitiu
s’anomena així perquè:
- ENTRADA: es dispara quelcom que ha succeït a l’entorn.
- PROCESSAMENT: es realitza un processament superficial de la mateixa
sense combinar-la amb material de la memòria.
- SORTIDA: dóna una resposta ràpida.
● Fer servir el sistema 1 no és reflexionar.
● CONJUNT DE FUNCIONS CONSTRUÏDES: Acostumen a ser relativament senzilles i
s’orienten al tipus de representació necessari per al funcionament de l’EPS.
➢ SISTEMA 2: És molt més lent i costa més energia.
● CARACTERÍSTIQUES:
- S’utilitza moltes menys vegades de les que caldria i encara menys
quan a nivell cultural es valoren els despropòsits que surten del
sistema 1.
- No fer-lo servir significa RENUNCIAR a una part molt gran del
POTENCIAL COGNITIU INDIVIDUAL.
- S’extreu informació de la memòria a llarg termini, s’ELABORA i es torna
a dipositar a la memòria.
Íngrid Cruz Navarro 21/03/23
PSICOLOGIA EVOLUTIVA II 2022-2023
- Cal tenir una actitud adient per fer-lo funcionar.
● OPERACIONS DEL TIPUS MPM: MEMÒRIA-PROCESSAMENT-MEMÒRIA Típiques
dels processos de reflexió.
- No predomina la informació procedent de l’entorn (estímuls
immediats) sinó que el principal és INFORMACIÓ QUE JA HAVIA ESTAT
REPRESENTADA i EMMAGATZEMADA en la memòria.
- REFLEXIÓ: Consisteix en recuperar aquesta informació i valorar la seva
coherència i completitud.
S’extreu informació de la memòria a llarg termini, s’ELABORA i es torna a
dipositar a la memòria.
● És la diferència entre un coneixement fet a base d’unes poques
representacions o bé constituït per un nombre considerable de
REPRESENTACIONS BEN INTERCONNECTADES.
● CONJUNT DE FUNCIONS CONSTRUÏDES: Funcions molt més complexes
orientades a UTILITZAR CONEIXEMENT abundant i ben organitzat.
Si l’experiència s’elabora fent servir el Sistema 1 no serveix de gran cosa, però si es fa amb el
Sistema 2 sí que és possible consolidar CONEIXEMENT DE QUALITAT sobre el qual es pot fer un
RAONAMENT DE QUALITAT.
FUNCIONAMENT EMOCIONAL
Els mecanismes emocionals estan molt fortament PRECONFIGURATS EN EL CERVELL HUMÀ i
acostumen a activar-se de manera ràpida dins del procés de maduració.
EMOCIONS
Les EMOCIONS MÉS BÀSIQUES estan compartides amb nombrosos animals i estan gestionades
per estructures molt antigues del cervell humà (sistema límbic); per tant, són mecanismes
antics i GENÈTICAMENT DETERMINATS.
● Donada la càrrega genètica, són mecanismes que han contribuït a l’ADAPTACIÓ
BIOLÒGICA de l’espècie humana i han acabat fixant-se en el codi genètic de manera
generalitzada.
● Les DIFERÈNCIES INDIVIDUALS EN TERMES D’EMOCIONS no solen afectar els
mecanismes implicats sinó aspectes menors com el LLINDAR D’ACTIVACIÓ i LA
INTENSITAT DE LA RESPOSTA que disparen.
Estructura bàsica d’una emoció
Consisteix en la IDENTIFICACIÓ D’ALGUNS ESTÍMULS QUE LA DISPAREN i una vegada disparada,
genera un ESTAT INTERN anomenat “tensió” que no es resol fins a realitzar determinats
comportaments poc elaborats (generalment) com aproximació, fugida, ingestió, rebuig, etc.
En el cas de les emocions bàsiques, el comportament s’inicia per la mateixa emoció.
5 6
Íngrid Cruz Navarro 21/03/23
PSICOLOGIA EVOLUTIVA II 2022-2023
EMOCIONS A NIVELL NEUROLÒGIC
No es pot inhibir una emoció. Les relacions entre els nuclis emocionals del cervell i l’escorça
cerebral (on es duen a terme les funcions cogniitves superiors i es gestionen les accions
intencionals) es caracteritzen per:
1. NUCLIS EMOCIONALS: Actuen INHIBINT L’ACTIVITAT
EN L’ESCORÇA, arribant a bloquejar-la en
situacions d’emoció molt intensa.
2. NUCLIS DE L’ESCORÇA: Actuen ACTIVANT l’activitat
emocional.
3. MECANISMES DE POSADA EN MARXA DE LES
EMOCIONS: Són més ràpids que els que generen
activitat a l’escorça.
Aquests tres elements fan que els estats emocionals
modulin, fins arribar a la BLOQUEJAR, l’actiivtat cerebral (Sistema 2: la racionalitat, les
decisions voluntàries…)
En termes d’activitat neurològica, l’emoció està actuant molt abans
de que se’n tingui la més mínima consciència i quan ES COMENÇA A
TENIR CONSCIÈNCIA, L’EMOCIÓ JA HA DISTORSIONAT EL FUNCIONAMENT
DE L’ESCORÇA.
L’arquitectura del cervell fa que no sigui possible inhibir les
emocions de manera voluntària.
QUÈ PODEM FER PER CONTROLAR LA NOSTRA RESPOSTA A LES
EMOCIONS
➢ TENIR CONSCIÈNCIA DE QUE QUAN ESTAN ACTIVES ESTAN DISTORSIONANT EL
FUNCIONAMENT RACIONAL: Ajornar la presa de decisions i no refiar-se dels propis
pensaments en estats d’intensa emoció.
● Requereix cert ENTRENAMENT.
● Es detecta quan l’emoció encara no està en el seu grau màxim i aleshores es
dispara un mecanisme de resposta preestablert que IMPEDEIX QUE L’EMOCIÓ
SEGUEIXI AUGMENTANT.
➢ DES DE L’ESCORÇA ES PODEN DISPARAR EMOCIONS DIFERENTS DE LES QUE S’ESTÀ
SENTINT.
● Pot actuar ACCENTUANT EL PROCÉS DE BLOQUEIG: l’emoció comença a modular
l’escorça, la qual genera pensaments que fan augmentar l’emoció entrant en
cercle viciós.
Exemple: Ens comencem a enfadar amb una persona i la nostra escorça
cerebral comença a interpretar qualsevol comportament d’aquesta persona
com una desconsideració.
● També es pot FER SERVIR L’ESCORÇA PER A DISPARAR EMOCIONS DIFERENTS; si
s’aconsegueix, la segona emoció es superposarà a la primera podent arribar a
eliminar-la.
Exemple: Davant d’una situació de por pensar en coses que aportin plaer o en
coses que capturin l’atenció acostuma a substituir la por per emocions menys
molestes.
Íngrid Cruz Navarro 21/03/23
PSICOLOGIA EVOLUTIVA II 2022-2023
CONCLUSIONS DE LA MODULACIÓ DE RESPOSTES EMOCIONALS
No podem inhibir emocions; un cop s’han activat, les podem substituir per una altra o
realitzar alguna acció de descàrrega.
En el gràfic que se’ns presenta, l’EMOCIÓ SEMPRE DISTORSIONA EL PENSAMENT.
➢ RETROALIMENTACIÓ I BLOQUEIG DEL NEOCÒRTEX: S’entra en una DINÀMICA CIRCULAR en
la qual el PENSAMENT REFORÇA L’EMOCIÓ; per això, l’ctivació emocional augmenta i fa
que superi el llindar de bloqueig moment el qual el cervell límbic agafa el control
complet.
➢ PENSAMENT ALTERNATIU I NEUTRALITZACIÓ: Mentre el nivell d’activació emocional
està per sota de la línia blanca discontínua (que es correspon amb el llindar de
bloqueig del neocòrtex) el PENSAMENT DISPOSA DE CERT MARGE PER NEUTRALITZAR
L’EMOCIÓ.
● El neocòrtex tot i tenir un funcionament distorsionat, però no bloquejat,
DISPOSA DE RECURSOS SUFICIENTS COM PER INICIAR UNA ACCIÓ DE DESCÀRREGA I
DISPARAR UNA EMOCIÓ ALTERNATIVA que anul·la la qe podria ser més perillosa i
podria acabar en un bloqueig.
● Han succeït dues coses:
1. L’activació emocional s’ha mantingut per sota del llindar de bloqueig
del neocòrtex.
2. S’ha substituït una emoció perillosa per una de poc perillosa o més
agradable.
Segueix sent necessari no entrar en el cercle de retroalimentació encara que
sigui amb l’emoció agradable ja que igualment pot acabar bloquejant
l’activitat cortical.
EMOCIONS I SENTIMENTS
Les emocions NO SÓN el que ens fa humans ja que els animals també les tenen.
Els sentiments, en canvi, acostumen a tenir més COMPONENTS RACIONALS siguin verídics o
no.
● Acostumen a tractar-se d’EMOCIONS DISPARADES DES DE L’ESCORÇA a partir de records,
representacions o atribucions.
● Un sentiment inclou tant ELEMENTS RACIONALS COM EMOCIONALS i habitualment es
mantindà per sota del llindar de bloqueig.
7 8
Íngrid Cruz Navarro 21/03/23
PSICOLOGIA EVOLUTIVA II 2022-2023
● No és que els sentiments no es puguin donar en altres animals, però el potent
NEOCÒRTEX HUMÀ FA QUE EN TINGUEM MÉS.
PRESSIONS SOCIALS
INTERACCIONS SOCIALS
Les interaccions socials són una de les principals fonts d’activació d’emocions.
➢ Poden ser de forma:
● DIRECTA: Quan altres persones actuen sobre un individu.
● INDIRECTA: Es contemplen situacions que SUCCEEIXEN ALS ALTRES i disparen
emocions.
➢ MECANISMES DE REPRESENTACIÓ SOCIAL (INTERPERSONAL): Fan que ens posem
fàcilment en el lloc dels altres de manera que les seves experiències també disparen
emocions en nosaltres.
EXERCIR PRESSIÓ SOBRE ELS INDIVIDUS
Existeixen un conjunt de mecanismes mitjançant els quals el grup pot exercir pressió sobre
els individus.
● Van des d’ACCIONS que disparen emocions socials com la vergonya fins a càstigs
efectius.
● El grup no és indiferent a l’actuació dels individus.
- ACTUACIÓ POSITIVA: Premiant de manera material o disparant emocions
positives com sentir-se orgullós.
- ACTUACIÓ NEGATIVA: càstigs materials o disparant emocions negatives com la
vergonya o sentir-se rebutjat/ada.
Aquestes accions CONDICIONEN EL COMPORTAMENT DE LA PERSONA INDIVIDUAL i quan més
feble és la seva identitat, més efectiva és aquesta modulació.
ADAPTACIÓ DE L’ESPÈCIE
L’adaptació és de l’espècie, no dels individus particulars. Si la formació de grups afavoreix
aquesta adaptació de l’espècie, els individus que no s’ajusten a grup ho tenen complicat.
● PRESSIONS: Però, en circumstàncies concretes, quan l’ACTUACIÓ ÉS PLANIFICADA I MOLT
CONSCIENT, sí que és possible que, al menys en intenció, les pressions s’adrecin bé a
l’individu.
- Les pressions familiar són d’aquest tipus
- Les pressions de grups que tenen menors vinculacions personals amb
individus cocnrets solen estar adreçats al grup mateix amb molts pocs
escrúpols en relació als individus.
● SOCIALITZACIÓ:
- DES DE LA PERSPECTIVA DE L’ESPÈCIE: la socialització és SEMPRE POSITIVA.
- DES DE LA PERSPECTIVA INDIVIDUAL: No té perquè ser-ho necessàriament i els
avantatges acostumen a comportar inconvenients, a vegades més grans que
els guays aportats pel grup.
Íngrid Cruz Navarro 21/03/23
PSICOLOGIA EVOLUTIVA II 2022-2023
MECANISMES DE PODER
Les accions de pressió sobre altres persones fan que existeixin uns mecanismes que aporten
poder: el poder de pressionar, de generar estats de més o menys tensió en els altres…
➢ CARACTERÍSTIQUES
● El seu orígen és GRUPAL, però poden exercir-se també de manera individual.
● El mecanisme grupal es sustenta en MECANISMES PRECONFIGURATS en totes
les persones.
➢ INHIBICIÓ PARCIAL/MODULACIÓ DELS MECANISMES: ÉS POSSIBLE però no s’acostuma a
produir de manera espontània.
Requereix una forta RACIONALITZACIÓ de la situació i de la CONSOLIDACIÓ D’ACTITUDS
respecte la individualitat de les altres persones que són processos que necessiten del
Sistema 2.
De manera directa, els mecanismes de pressió social, en gran part degut a la seva CÀRREGA
EMOCIONAL, prevenen l’activació del Sistema 2 i contribueixen a ACTIVAR FUNCIONS pròpies
del Sistema 1: senzilles i habitualment incompletes, però orientades a la resposta socialment
convenient.