PAU REDÓN

BIOLOGIA 1BTX 2023

6. REPRODUCCIÓ DE LA CÈL·LULA EUCARIOTA

6.1 INTRODUCCIÓ X
· EN ORGANISMES EUCARIOTES PLURICEL·LULARS ES DISTINGEIX:
- CÈL·LULES DIPLOIDES (2n) → DOS EXEMPLARS DE CADA CROMOSOMA / CÈL·LULES SOMÀTIQUES / MITOSI
- CÈL·LULES HAPLOIDES (n) → UN EXEMPLAR DE CADA CROMOSOMA / CÈL·LULES REPRODUCTORES / MEIOSI
* ELS HUMANS SOM ORGANISMES DIPLOIDES → 2n = 46 CROMOSOMES
· TIPUS DE DIVISIÓ CEL·LULAR
- MITOSI → DIVISIÓ GENERADORA DE CÈL·LULES AMB EL MATEIX NOMBRE DE CROMOSOMES QUE LA CÈL·LULA
MARE
- MEIOSI → DIVISIÓ GENERADORA DE CÈL·LULES AMB LA MEITAT DE CROMOSOMES QUE LA CÈL·LULA MARE
· VIDA DE LA CÈL·LULA
- FORMACIÓ, CREIXEMENT, DIFERENCIACIÓ, REPRODUCCIÓ / MORT
- DEPÈN DEL TIPUS DE CÈL·LULA DURARÀ MÉS O MENYS
- LA MORT SE SOL DONAR PER AUTOLISI PER RUPTURA DE LISOSOMES → APOPTOSI
- NECROSI → MORT DEGUDA A AGENTS EXTERNS
* DURANT LA VIDA DE LA CÈL·LULA NO ES MANTENEN SEMPRE ELS MATEIXOS ORGÀNULS; ES RENOVEN CONTÍNUAMENT
* ELS MITOCONDRIS I ELS CLOROPLASTS ES DIVIDEIXEN PERIÒDICAMENT
· RITME DE REPRODUCCIÓ CEL·LULAR
- DEPÈN FONAMENTALMENT DEL TIPUS DE CÈL·LULES
- CONTROLAT MITJANÇANT CICLINES I CINASES (PROTEÏNES)
- QUAN LES CÈL·LULES ES DIVIDEIXEN SENSE CONTROL ES PRODUEIX → TUMOR
- HI HA A MÉS UN CONTROL DE LA DIFERENCIACIÓ CEL·LULAR
· QUAN ES PRODUEIX LA DIVISIÓ CEL·LULAR?
- GRAN AUGMENT DE MIDA DEL CITOPLASMA RESPECTE AL NUCLI (RNP INFERIOR A UN VALOR DETERMINAT) →
EL NUCLI NO POT CONTROLAR TOTA LA CÈL·LULA → INDUCCIÓ A LA DIVISIÓ
- GRAN AUGMENT DE LA MIDA DE LA CÈL·LULA (RELACIÓ S/V ÉS MASSA PETITA) → ENTRADA INSUFICIENT DE
NUTRIENTS → INDUCCIÓ A LA DIVISIÓ
- HI HA DISPONIBILITAT D’ESPAI EN UN TEIXIT, ÉS A DIR, QUAN NO HI HA L’EFECTE INHIBIDOR PER CONTACTE
(REGENERACIÓ FERIDA); DINS UN TEIXIT HI HA LA DEPENDÈNCIA D’ANCORATGE ENTRE CÈL·LULES, ÉS A DIR,
QUAN EN FALTA UNA HI HA LA NECESSITAT DE DIVISIÓ
- PRESÈNCIA EN EL MEDI DE DETERMINADES SUBSTÀNCIES QUÍMIQUES ANOMENADES FACTORS DE
CREIXEMENT O AGENTS MITÒGENS (AUXINES EN ELS VEGETALS, HORMONES HIPOFISIÀRIES EN ANIMALS,
NECROHORMONES PRODUÏDES PER CÈL·LULES LESIONADES)
* LES CÈL·LULES MERISTEMÀTIQUES DE LES ARRELS DE LES PLANTES TENEN UN RITME DE PRODUCCIÓ ELEVAT
* LES AUXINES SÓN HORMONES QUE CONTROLEN EL CREIXEMENT DE LES PLANTES
· TUMORS
- LES CÈL·LULES ES DIVIDEIXEN INCESSANTMENT SENSE CONTROL
- TUMOR BENIGNE → CÈL·LULES ES MANTENEN EN EL SEU TEIXIT
- TUMOR MALIGNE → CÈL·LULES ENVAEIXEN TEIXITS I ÒRGANS VEÏNS, ALTERANT EL SEU FUNCIONAMENT

6.2 CICLE CEL·LULAR X

- PERÍODE DE TEMPS QUE VA DES QUE ES FORMA LA CÈL·LULA FINS QUE ES DIVIDEIX
- 2 ETAPES
- INTERFASE / NO DIVISIÓ → LLARGA (9O %), NUCLI VISIBLE, PERÍODE BIOQUÍMICAMENT MOLT ACTIU, SÍNTESI
DE DNA, ESTÀ COMPOSTA DE 3 FASES: G // S // G2
- DIVISIÓ CEL·LULAR → CURTA (1O %), CROMOSOMES VISIBLES, SÍNTESI BIOQUÍMICA MÍNIMA, REPARTIMENT DE
DNA, ESTÀ COMPOSTA DE DUES FASES: CARIOCINESI (DIVISIÓ DEL NUCLI) // CITOCINESI (DIVISIÓ CITOPLASMA)

6.3 INTERFASE (G1, S, G2) X

· BIOQUÍMICAMENT MOLT ACTIVA
· FASE G1 (11 HORES)
- FASE DE MAJOR DURADA → HORES, DIES, ANYS… DEPÈN DEL TIPUS DE CÈL·LULA
- SÍNTESI DE RNAm (TRANSCRIPCIÓ) I PROTEÏNES (TRADUCCIÓ), AUGMENTA EL TAMANY
- PUNT R → PUNT DE NO RETORN, CAP A LA FASE S, G2, M
- ALGUNES CÈL·LULES → ABANS DE R, DIFERENCIACIÓ CEL·LULAR I ENTRADA A GO (DIES
O MESOS REALITZANT FUNCIONS CEL·LULARS); DESPRÉS PODEN TORNAR A G1 O MORIR
SENSE DIVIDIR-SE
· FASE S (8 HORES)
- SEGONA FASE EN DURADA; DUPLICACIÓ DEL DNA
- TRANSCRIPCIÓ I TRADUCCIÓ (ESPECIALMENT HISTONES)

1
 PAU REDÓN
BIOLOGIA 1BTX 2023

- COMENÇA LA DUPLICACIÓ DELS CENTRÍOLS, ES FORMA UN ESBÒS DE NOUS CENTRÍOLS → PROCENTRÍOLS

· FASE G2 (4 HORES)
- TERCERA FASE; COMENÇA QUAN ACABA LA SÍNTESI DEL DNA
- INICI DE LA CONDENSACIÓ DE L’ADN
- TRANSCRIPCIÓ I TRADUCCIÓ SEGONS NECESSITATS METABÒLIQUES (ESPECIALMENT HISTONA H1, I PROTEÏNES
QUE FORMARAN ELS MICROTÚBULS DEL FUS MITÒTIC)
- AL FINAL D’AQUESTA FASE → 2 DIPLOSOMES IMMADURS (CADA DIPLOSOMA: 1 CENTRÍOL I 1 PROCENTRÍOL)
* DURANT LES 3 FASES, LES CÈL·LULES CREIXEN I PRODUEIXEN PROTEÏNES I ORGÀNULS CITOPLASMÀTICS; ARA BÉ, LA
DUPLICACIÓ DEL DNA NOMÉS EN FASE S. PER TANT, UNA CÈL·LULA CREIX, CONTINUA CREIXENT MENTRE DUPLICA EL
SEU DNA, I CREIX A MESURA QUE COMPLETA LA SEVA PREPARACIÓ PER A DIVIDIR-SE

6.4 MITOSI (FASE M) X

· A PARTIR D’UNA CÈL·LULA MARE OBTENIM DUES CÈL·LULES FILLES AMB IDÈNTICA DOTACIÓ CROMOSÒMICA QUE LA
CÈL·LULA PROGENITORA
· 2 FASES: CARIOCINESI I CITOCINESI
· FINALITATS
- EN ORGANISMES UNICEL·LULARS LA DIVISIÓ CEL·LULAR PRODUEIX DOS ORGANISMES COMPLETS: REPRODUCCIÓ
- EN ORGANISMES PLURICEL·LULARS → A PARTIR DEL ZIGOT PER NOMBROSES DIVISIONS I DIFERENCIACIÓ
CEL·LULAR, FORMACIÓ DEL FETUS, CREIXEMENT I RENOVACIÓ DE TEIXITS

6.5 MITOSI: FASES X

· TOTES LES CÈL·LULES SOMÀTIQUES TENEN EL MATEIX NÚMERO DE CROMOSOMES QUE EL ZIGOT
· L’EXISTÈNCIA DE DIFERENTS TIPUS DE CÈL·LULES ES DEU A LA DIFERENCIACIÓ CEL·LULAR QUE ES DONA DURANT EL
DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI, PEL QUAL EN UNES CÈL·LULES S'EXPRESSEN UNS GENS I EN D’ALTRES UNS ALTRES
· PROFASE |
- CONDENSACIÓ DE CROMATINA FINS A LA FORMACIÓ DE CROMOSOMES AMB 2 CROMÀTIDES
- DESAPARICIÓ DEL NUCLÈOL I FORMACIÓ DEL FUS MITÒTIC
- TRENCAMENT DE L’EMBOLCALL NUCLEAR I DESAPARICIÓ DEL NUCLI
- MIGRACIÓ DE CADA PARELLA DE CENTRÍOLS CAP ALS POLS DE LA CÈL·LULA
- FORMACIÓ DEL CINETOCOR EN EL CENTRÒMER DELS CROMOSOMES, FORMACIÓ DELS MICROTÚBULS CINETOCÒRICS
* LA INTERACCIÓ ENTRE ELS MICROTÚBULS CINETOCÒRICS I LES FIBRES POLARS ORIENTA A CADA CROMOSOMA
RESPECTA L’EIX DEL FUS MITÒTIC DE MANERA QUE CADA CINETOCOR QUEDA MIRANT A UN POL DIFERENT
· METAFASE |
- ELS CROMOSOMES ESTAN TOTALMENT FORMATS (MÀXIM GRAU D’EMPAQUETAMENT), ES DISTINGEIXEN
PERFECTAMENT→ CROMOSOMES METAFÀSICS
- L’ALLARGAMENT DELS MICROTÚBULS CINETOCÒRICS I LA SEVA INTERACCIÓ AMB LES FIBRES POLARS SITUA ELS
CROMOSOMES EN UN PLA, EL PLA EQUATORIAL DE LA CÈL·LULA, QUE ES TROBA A LA MEITAT DEL FUS MITÒTIC
- ES FORMA LA PLACA EQUATORIAL
· ANAFASE |
- SEPARACIÓ DE LES CROMÀTIDES GERMANES DE CADA CROMOSOMA; CADA CROMÀTIDE CONSTITUEIX A PARTIR
D’AQUEST MOMENT UN CROMOSOMA INDEPENDENT → CROMOSOMA ANAFÀSIC
- ESCURÇAMENT DE MICROTÚBULS CINETOCÒRICS QUE ARROSSEGUEN CADA CROMÀTIDE CAP A UN POL OPOSAT
DE LA CÈL·LULA
- ELS CROMOSOMES ANAFÀSICS ARRIBEN ALS POLS I DESAPARICIÓ DELS CINETOCORS
* EL DESPLAÇAMENT DELS CROMOSOMES ANAFÀSICS ES DEU A DOS SUCCESSOS INDEPENDENTS → ALLARGAMENT I
LLISCAMENT DE LES FIBRES POLARS DE CADA MEITAT DEL FUS QUE EMPENYEN ELS POLS SEPARANT-LOS ENCARA
MÉS I ESCURÇAMENT (PER DESPOLIMERITZACIÓ) DELS MICROTÚBULS CINETOCÒRICS
· TELOFASE |
- LES 2 DOTACIONS CROMOSÒMIQUES S’AGRUPEN EN 2 MASSES, SITUADES ALS POLS DEL FUS MITÒTIC I
S’ENVOLTEN D’UN NOU EMBOLCALL NUCLEAR
- DESCONDENSACIÓ DE CROMOSOMES I FORMACIÓ D’UN NOU NUCLÈOL → ES FORMEN ELS DOS NUCLIS FILLS
- ACUMULACIÓ DE MICROTÚBULS DEL FUS MITÒTIC I PROTEÏNES EN EL PLA EQUATORIAL DE LA CÈL·LULA
· CITOCINESI |
- ESTRANGULACIÓ (CÈL·LULES ANIMALS) → INVAGINACIÓ DE LA MEMBRANA
- SEPTE (CÈL·LULES VEGETALS)
· ESTRANGULACIÓ
- COMENÇA AL FINAL DE L’ANAFASE, FORMANT UN ANELL CONTRÀCTIL (ACTINA I MIOSINA)
- L’ANELL VA ESTRANGULANT EL CITOPLASMA FINS A DIVIDIR LA CÈL·LULA
· SEPTE
- AGRUPACIÓ DE VESÍCULES PROCEDENTS DE L’ADG (PECTINA I HEMICEL·LULOSA) EN EL PLA EQUATORIAL DE LA
CÈL·LULA; DONANT LLOC AL FRAGMOPLAST

2
 PAU REDÓN
BIOLOGIA 1BTX 2023

- FUSIÓ DE LES VESÍCULES I FORMACIÓ D’UN ENVÀ DE SEPARACIÓ QUE DONARÀ LLOC A LA PARET CEL·LULAR DE LES
FILLES

6.6 FORMES DE REPRODUCCIÓ CEL·LULAR X

- EN ELS ORGANISMES UNICEL·LULARS, LA DIVISIÓ CEL·LULAR ÉS UNA FORMA DE REPRODUCCIÓ
- SEGONS EL NOMBRE DE CÈL·LULES FILLES I LA MANERA DE DIVIDIR-SE EL CITOPLASMA ES DISTINGEIXEN 3 TIPUS DE
REPRODUCCIÓ CEL·LULAR:
· BIPARTICIÓ
- DIVISIÓ DE LA CÈL·LULA MARE EN 2 CÈL·LULES FILLES DE LA MATEIXA GRANDÀRIA, CADASCUNA AMB UN NUCLI
· ESTRANGULACIÓ
- ES FORMA UN SOLC AMPLE A LA MEITAT DE LA CÈL·LULA MARE BINUCLEADA (AMEBES, PARAMECI…)
· FISSURACIÓ
- ES FORMA UN SOLC MOLT ESTRET, L’ANOMENADA FISSURA, EN LA CÈL·LULA MARE BINUCLEADA (PROTOZOUS)
· SEPTE
- UNIÓ DE VESÍCULES DE L’APARELL DE GOLGI (PLANTES, ALGUES)
· PLURIPARTICIÓ
- DIVISIÓ DE LA CÈL·LULA MARE PLURINUCLEADA EN MOLTES FILLES → ESPORULACIÓ (PROTOZOUS)
· GEMMACIÓ
- DIVISIÓ DE LA CÈL·LULA MARE EN 2 CÈL·LULES FILLES DE DIFERENT GRANDÀRIA PER ESTRANGULACIÓ (PETITA =
GEMMA)

6.7 MEIOSI X
· DIVISIÓ GENERADORA DE CÈL·LULES AMB LA MEITAT DE CROMOSOMES QUE LA CÈL·LULA MARE, DIFERENTS ENTRE
ELLES I DIFERENTS RESPECTE A LA CÈL·LULA MARE
· FINALITAT
- MANTENIR EL NOMBRE DE CROMOSOMES CONSTANT D’UNA ESPÈCIE
- VARIABILITAT
- 1 CÈL·LULA 2n → 4 CÈL·LULES n
· ASEXUAL / SEXUAL
· ASEXUAL |
- NO INTERVENEN CÈL·LULES ESPECIALITZADES
- LES CÈL·LULES FILLES SÓN IDÈNTIQUES AL PROGENITOR (EXCEPTE MUTACIONS), JA QUE NOMÉS EN TENEN UN
- LES CÈL·LULES DE L’INDIVIDU NOU ES FORMEN PER MITOSI
· SEXUAL |
- INTERVENEN CÈL·LULES REPRODUCTORES SEXUALS (GÀMETES, MEIÒSPORES)
- GENERALMENT 2 PROGENITORS (EXCEPTE FLORS)
- DESCENDENTS GENÈTICAMENT DIFERENTS DELS SEUS PROGENITORS
- LES CÈL·LULES REPRODUCTORES, HAPLOIDES, S’ORIGINEN PER MITJÀ DEL PROCÉS DE LA MEIOSI
· PROCÉS DE LA MEIOSI
- 2 DIVISIONS SUCCESSIVES
- ABANS DE LA PRIMERA DIVISIÓ MEIÒTICA HI HA LA DUPLICACIÓ DE L’ADN EN LA INTERFASE
· 1a DIVISIÓ MEIÒTICA (REDUCCIONAL)
- SEPARACIÓ DE CROMOSOMES HOMÒLEGS
- PROFASE I, METAFASE I, ANAFASE I, TELOFASE I, CITOCINESI I
· 2a DIVISIÓ MEIÒTICA (EQUACIONAL)
- SEPARACIÓ DE LES CROMÀTIDES GERMANES
- INTERCINESI, PROFASE II, METAFASE II, ANAFASE II, TELOFASE II, CITOCINESI II
· PROFASE I |
- EL DNA ES CONDENSA I ES FORMEN ELS CROMOSOMES
- ELS CROMOSOMES HOMÒLEGS S’AJUNTEN (BIVALENT) I ES PRODUEIX LA RECOMBINACIÓ GENÈTICA
- DESAPAREIX L’EMBOLCALL NUCLEAR I EL NUCLÈOL; PRESÈNCIA DE DIPLOSOMES
- MIGRACIÓ DELS DIPLOSOMES ALS POLS I FORMACIÓ DEL FUS ACROMÀTIC
- ELS PARELLS DE CROMOSOMES HOMÒLEGS S’UNEIXEN A LES FIBRES DEL FUS
· ETAPES DE LA PROFASE I
· LEPTOTÈ (INICI PROFASE) → ELS FILAMENTS DE DNA, JA DUPLICATS ES CONDENSEN I FORMEN CROMOSOMES
· ZIGOTÈ → UNIÓ DE CROMOSOMES AMB EL SEU HOMÒLEG AMB PROTEÏNES: SINAPSI (COMPLEX SINAPTONÈMIC)
· PAQUITÈ → COMENÇA QUAN COMENÇA LA DESINAPSI, INTERCANVI D’INFORMACIÓ ENTRE CROMÀTIDES
HOMÒLOGUES (RECOMBINACIÓ GENÈTICA)
· DIPLOTÈ → ES PRODUEIX LA DESINAPSI I ES FAN EVIDENTS ELS PUNTS D’ENCREUAMENT O QUIASMES
· DIACINESI → AUGMENTA LA CONDENSACIÓ DE CROMOSOMES I ES VEUEN CROMÀTIDES GERMANES I QUIASMES

3
 PAU REDÓN
BIOLOGIA 1BTX 2023

* ENCREUAMENT I RECOMBINACIÓ GENÈTICA → LES CROMÀTIDES DE CROMOSOMES HOMÒLEGS INTERCANVIEN

FRAGMENTS DE DNA ENTRE ELLES (POSSIBILITA LA VARIABILITAT GENÈTICA)

· METAFASE I |
· CROMOSOMES HOMÒLEGS UNITS (BIVALENT / TÈTRADES) SE SITUEN EN EL PLA EQUATORIAL I FORMEN LA PLACA
EQUATORIAL
· ANAFASE I |
· CROMOSOMES HOMÒLEGS BIVALENTS MIGREN CAP ALS POLS OPOSATS (SE SEPAREN)
· MANTENEN LES 2 CROMÀTIDES
· COMBINACIÓ A L'ATZAR DELS CROMOSOMES (A CADA CÈL·LULA HI HA D’HAVER UN CROMOSOMA DE CADA)
· TELOFASE I |
· FORMACIÓ DE L’EMBOLCALL NUCLEAR (DURA POC)
· PETITA DESCONDENSACIÓ DELS CROMOSOMES
· FORMACIÓ DE L’ANELL CONTRÀCTIL (ANIMAL) O SEPTE (VEGETAL)
· CITOCINESI I |
· DIVISIÓ DEL CITOPLASMA PER ESTRANGULACIÓ (ANIMAL) O PER FRAGMOPLAST (VEGETAL)
· RESULTANT MEIOSI I |
· 2 CÈL·LULES AMB n CROMOSOMES; CADA CROMOSOMA TÉ 2 CROMÀTIDES
· SEGONA DIVISIÓ MEIÒTICA |
· PRECEDIDA D’UNA BREU INTERFASE, LA INTERCINESI ON NO HI HA DUPLICACIÓ DE DNA
· LA 2a DIVISIÓ MEIÒTICA ÉS SEMBLANT A LA MITÒTICA; EXCEPTE QUE NOMÉS HI HA UN CROMOSOMA HOMÒLEG
· RESULTANT MEIOSI II |
· 4 CÈL·LULES AMB n CROMOSOMES; CADA CROMOSOMA 1 CROMÀTIDE (SEPARACIÓ A L’ANAFASE II)
· DIFERENTS ENTRE ELLES I RESPECTE A LA MARE (RECOMBINACIÓ GENÈTICA → PAQUITÈ; COMBINACIÓ A L’ATZAR DE
CROMOSOMES → ANAFASE I / ANAFASE II)

6.8 REPRODUCCIÓ SEXUAL / ASEXUAL X

· AVANTATGES
- VARIABILITAT GENÈTICA DESCENDÈNCIA → SUPOSA UN AVANTATGE PER A L’ESPÈCIE , JA QUE ALGUNS INDIVIDUS
PODRAN SOBREVIURE I MANTENIR L’ESPÈCIA DAVANT UN CANVI IMPREVISIBLE DE LES CONDICIONS AMBIENTALS
· A QUÈ ES DEU?
- MEIOSI → RECOMBINACIÓ GENÈTICA EN LES CROMÀTIDES DE CROMOSOMES HOMÒLEGS (PAQUITÈ)
- MEIOSI → COMBINACIÓ DE CROMOSOMES A L’ATZAR (ANAFASE I, ANAFASE II)
- FECUNDACIÓ → UNIÓ A L’ATZAR DE GÀMETES MASCULINS I FEMENINS
· DESAVANTATGES
- AMBIENT INVARIABLE → MILLOR GENERAR INDIVIDUS PERFECTAMENT ADAPTATS (IDÈNTICS ALS PROGENITORS)
- UNIÓ DE GÀMETES → DIFICULTATS PER TROBAR PARELLA, APARELLAMENT, PROBLEMES EN FECUNDACIÓ I
DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI

6.9 CICLE BIOLÒGIC X

· UN CICLE BIOLÒGIC ÉS LA SEQÜÈNCIA DE FASES DE LA VIDA REPRODUCTIVA D’UN ORGANISME: DES DE LA SEVA
CONCEPCIÓ FINS A LA PRODUCCIÓ DE LA SEVA PRÒPIA DESCENDÈNCIA
· TIPUS DE CICLE BIOLÒGIC (SEGONS LA DURADA DE LES FASES)
- CICLE DIPLOIDE → ANIMALS → FASE DIPLOIDE MÉS LLARGA (ADULT 2n)
- CICLE HAPLOIDE → FONGS → FASE HAPLOIDE MÉS LLARGA (ADULT n)
- CICLE DIPLOHAPLOIDE → PLANTES → DURADA SIMILAR
· CICLE DIPLOIDE |
- DOMINA LA FASE 2n
- CARACTERÍSTICA D’HUMANS I LA MAJORIA D’ANIMALS
- LA MEIOSI GENERA GÀMETES I ES DU A TERME ABANS DE LA FECUNDACIÓ
- A PARTIR DEL ZIGOT, PER MITOSIS SUCCESSIVES ES GENERA L’INDIVIDU ADULT DIPLOIDE
· CICLE HAPLOIDE |
- DOMINA LA FASE n
- NOMÉS EL ZIGOT ÉS DIPLOIDE
- LA MEIOSI ÉS IMMEDIATAMENT DESPRÉS DE LA FECUNDACIÓ
- LA MEIOSI NO GENERA GÀMETES, SINÓ CÈL·LULES HAPLOIDES QUE ES REPRODUIRAN PER MITOSIS FINS A FORMAR
PART DE L’INDIVIDU ADULT HAPLOIDE
· CICLE DIPLOHAPLOIDE |
- DUES GENERACIONS QUE ES VAN ALTERNANT, CADASCUNA TÉ UN INDIVIDU ADULT INDEPENDENT → ESPORÒFIT
(2n), GAMETÒFIT (n)
- EN ESPÈCIES AMB INDIVIDUS HAPLOIDES I DIPLOIDES → ALTERNANÇA DE GENERACIONS

4
 PAU REDÓN
BIOLOGIA 1BTX 2023

- L’INDIVIDU DIPLOIDE (ESPORÒFIT), PATEIX MEIOSI I GENERA CÈL·LULES HAPLOIDES → MEIÒSPORES

- LES ESPORES DESPRÉS DE SUCCESSIVES MITOSIS DONEN LLOC AL GAMETÒFIT
- EL GAMETÒFIT DONA LLOC ALS GÀMETES PER MITOSI