REPTE 3

Els robots de la cura

"Les incidències en les relacions
interpersonals i personal"

Text argumentatiu

Bernat Lluch Jordana

5 de juny de 2023
Barcelona
Aquest text argumentatiu s'inicia amb una petita introducció a l'estat actual de les incidències
en les relacions interpersonals i personal amb els robots de cura entesos com a qualsevol tipus
de Robot Social Humanoide que tingui aquesta finalitat en qualsevol àmbit i més enllà de l'ajut
a malalts o bé recolzament sanitari, etc. Tenint en compte, però, que els RSH (Robots Socials
Humanoides) en la seva vesant més simple, esdevenen Robots específics de cura.
Un cop introduït breument l'estat actual, raonaré la posició que en tinc al respecte partint de
l'anàlisi nuclear de les nostres relacions socials amb els RSH i les incògnites que se'n deriven.

On ens trobem?
Les interaccions socials són necessàries pel desenvolupament normal de la personalitat i per a
una conducta social "adequada" tot produint el jo social, és la part de la pròpia personalitat
que connecta a l'individu amb la societat i, com a tal, intervé en el comportament humà. Per
això, les interaccions que tenim amb els que ens envolten, siguin humans o no humans, ens ser -
veixen com a part de nosaltres mateixos.
En aquest primer paràgraf no he anomenat la paraula robot però, involuntàriament hem visua-
litzat una relació social humà-humà i és aquesta la consciència perjudicirobòtica que encara
es té actualment. Ara bé, els darrers avenços tecnològics dels darrers anys, han fet que calgui
incloure a la visualització anterior la realitat cada vegada més present dels robots en la nostra
vida quotidiana i, la manera en que hi interactuem, i això té conseqüències directes en la ma-
nera en què ens relacionem amb el demés. L'exemple "personalitzat" als robots de cura el te -
nim en que aquells qui se'n beneficien o pateixen els aprehenen forçosament i aquesta inclusió
com a ésser que ens reconeix, gairebé força la cada cop més prescindible relació humana en
forces àmbits relacionals.
No serà més interessant per a una persona que està en un geriàtric o sola a casa disposar d'un
RSH abans que d'algun familiar que només ve a visitar-la un cop cada mes?, I per què no pot
ser preferible la companyia, derivada de la sofisticació de simulació emocional i de comporta-
ment per part dels robots, envers la d'altres éssers humans?, Fins quan durarà la hipocresia del
suposat amor, comprensió, suport emocional i cura que no pot ser mai desinteressada? I, ales -
hores, com se li pot recriminar que, sent impossiblement solidària, els robots de cura les hagin
de sentir de debò?
Ara per ara ens trobem en que un robot socialment interactiu és un robot que provoca respos-
tes socials dels usuaris humans perquè segueixen les regles de comportament esperades pels
humans degut què han estat dissenyats per humans per a propòsits en entorns quotidians.
Així doncs, a part dels requisits funcionals, els robots que fan tasques en entorns de cura i més
genèricament, els socials també disposen de components socials interactius i "comprensibles"
humanament, incloses les relacions amb els usuaris per tal d'aconseguir els seus objectius.
Actualment però, les interaccions humà-robot se segueixen creant seguint les regles dels com-
portaments socials en les interaccions interpersonals similars a les humanes, el que convida a
que les persones hi interactuïn socialment de manera significativa i, amb un mínim de senyals
socials. Els humans ja tendim a personificar aquests robots de la mateixa manera que ho fem
amb els gossos, mascotes, o d'altres objectes que ens permeten fomentar la voluntat humana
de formar vincles emocionals unidireccionals. I si, ara per ara, d'aquesta unidireccionalitat no
se n'ha volgut dubtar per no haver de reconèixer-la, per què ho hem d'iniciar amb els robots?
Sabem que les persones, i els joves especialment, traslladen les seves formes de tractar una en -
titat ontològica a una altra, per exemple, d'animals a humans. Cal preguntar-nos doncs: quin
serà l'impacte de les relacions humà-robot a les relacions que tenim amb d'altres humans?,
canviarà els nostres estàndards (morals) d'amistat i finalment els barrejarà?, I tot plegat degra-
darà les nostres relacions amb d'altres humans? I, la més personal, i que obre el següent apar-
tat...

2/4
Pot existir una condició ètico-política igualitària "perfecta" en la
concepció robòtica social sense que esdevingui un malson solipsista
on la confiança i la igualtat només pot coincidir individualment?

Tenim necessitat d'atribuir competències, comportaments i emocions humanes als objectes per
així comprendre i classejar aquest actor com a socialitzable i així, ser reconeguts per ell perquè
el reconeixem nosaltres.
El necessari és ser conscient que nosaltres som objectes per a aquest actor i és des d'aquí des
d'on podrem socialitzar amb ell. L'egocentrisme antropomòrfic que arrosseguem com a socie-
tat i com a individu ens cega davant l'acceptació d'agents externs i és per això que li atribuïm
característiques humanes. Pensem en els animals de companyia ja citats i la cerca d'emocions
humanes que contínuament se'ls atribueix. Emocions que, tot i no ésser humanes, ens reconfor -
ten i necessitem per poder estar-hi còmodes. Però són esclaus, esclaus de la nostra projecció.
Tota la vida hem cercat l'espai -ara dubtat- dels "robots". Pensem històricament en les dones,
els presoners, els esclaus, els infants, els plebeus feudals, els de raça "inferior", els ciutadans per
al capitalisme, els ciutadans pels polítics. En tots aquests casos, l'agent abusiu en la relació do-
minador-sotmès ha procurat que l'actor dominat no tingui eines per poder aconseguir arribar a
la posició i, molt menys destronar al dominador. Ens trobem en la mateixa por davant del parci -
alment desconegut i amb el mateix component aterrador de tenir a les nostres mans el perme-
tre que evolucioni i potser comenci la nostra pèrdua de domini, ara, com a humans.
Mentre ens sentim que som nosaltres qui tenim el domini, podem passar a analitzar un dels as-
pectes més rellevants a considerar en l'àmbit de les formes de socialització i, per tant, relació
amb els robots, la quantitat d'individus que hi participen i els seus efectes.
Per exemple, si el nombre d'individus que hi participa és gran, comportarà impersonalització i
distància amb comparació amb un cercle més reduït i, igualment, les formes de relació també
en determinen el nombre d'actors que hi poden participar i en ambdós casos els
vincles són molt diferents i determinats pel nombre. Fins i tot, si fos el pol oposat a l'antropo -
centrisme, podríem arribar a observar el cas extrem d'un únic ésser humà i la resta robots.
En un grup petit les relacions són un fet gairebé vital, en canvi, en els grups grans mixtes humà-
robot, calen unes normes objectives i suficientment abstractes fetes des de la distància i fredor
per relacionar-se en el grup. Així, les regles de convivència es modifiquen en funció del nombre
d'integrants de cada tipus en la societat. Calen doncs, normes jurídiques comuns.
Partint de l'estudi del social des del bloquejador antropocentrisme, i prenent com a actor prin -
cipal un humà, en l'àmbit de les formes de socialització grupals l'àtom en seria la no interacció
amb el robots per part d'aquest humà, el que seria la soledat. Això no seria una manca de rela -
ció sinó una posició davant d'aquesta, és a dir, una "actuació recíproca" on l'individu se separa
de la influència del robot o robots.
En segon terme, com a modalitat de formes de socialització, hi ha les de parells on cal emfatit -
zar especialment la intimitat que hi en aquest tipus de relacions i que, aquesta, també depèn
de la duració del contacte. No és el mateix un parell laboral, de cura, de tasca senzilla i única,
o fins hi tot familiar o amorós quan es produeixi en el futur.
La darrera modalitat abans de formar un "grup social", seria la d'un tercer element en la relació
i, si és així, aquest element podrà produir a la vegada tres tipus de relacions: imparcial i media -
dor quan hi ha conflictes entre dos (parella híbrida o no), bé sigui de parella, com a treballa-
dors, o d'estat, etc.; en segon lloc tenim l'interessat, on aquest tercer element-robot pot obtenir
avantatge del conflicte entre dos; i finalment el tercer cas seria el de divideix i gua -
nyaràs, que és el que provoca intencionadament l'enfrontament entre la parella per a
obtenir-ne un benefici i al que tanta por li té la societat prerobòtica.

3/4
A partir d'aquest trio, la resta de societat serà una composició d'aquest comptatge.
En aquesta societat ja no es pot distingir el comportament unificat que tanta reticència produ -
eix als humans. De la mateixa manera que se cerca el reconeixement individual dins de la soci-
etat per a ser identificat com a ésser, qualsevol actor d'aquesta societat serà aquell actor i no
un altre per actuar en funció d'aquest reconeixement i és aquí on els robots prenen el reconei -
xement de ser per tal que nosaltres siguem en societat. Contràriament, amb l'aparició dels ro-
bots, el seu no reconeixement n'esdevendria que nosaltres no pertanyeríem a aquesta socie-
tat.
Novament se'ns planteja el problema de l'actualització normativa pel manteniment de drets
de comportaments socials que són canviants en el temps i que, ara per ara, cap dels principis
que s'han redactat al respecte no contemplen i per a una societat híbrida home-màquina és
crucial per la capacitat d'adaptació i aprenentatge tant ràpida que tindran els robots. I quan
més considerem a un robot com a presència social, més senzill i natural serà polititzar-ne els
conceptes del correcte i incorrecte partint del nostre propi comportament social cap a ells.
Quan comprenguem que els robots també han de tenir la seva consciència per a actuar com
a humans, serà quan els comencem a considerar i a poder plantejar-nos la convivència amb
ells retroalimentant-nos socialment. Mentre els tinguem i vulguem com a esclaus, no arribarem
a mimetitzar-nos socialment i beneficiar-nos grupalment.
Quan ens començarem a preguntar com hem d'actuar èticament els humans davant dels ro -
bots? Quan ho fem, serà l'inici del seu reconeixement i el primer pas per fer-ne la societat post
humana tant ineludible i necessària on hi haurà interaccions socials des de la consciència del
potencial social dels demés.

AUTOAVALUACIÓ EN 3 LÍNIES
S'ha procurat una bona relació entre els problemes "filosòfics" tractats i la seva dimensió pràcti-
ca i s'ha identificat el principal tema rellevant de les relacions humà-robot amb preguntes que
en reflecteixen la complexitat d'aquestes relacions.
L'informe és molt original en tant que no "replica" el punt de vista clàssic i es presenta amb cla-
redat per a fer-lo fàcilment comprensible en les qüestions implicades.

4/4