Amb Filosofia – Vida en comú

Consciència de que només serem capaços de respondre les preguntes sobre la meva
individualitat només si som capaços de pensar en la nostra comunitat.
L’individu es troba a la intempèrie a la hora de reconèixer quins son els seus nosaltres i
institucionalment, quines son les institucions socials i polítiques que es fan càrrec d’allò
que te a veure amb la vida de tots.
Comunitat feta més de relacions heterogènies, de distàncies, arrel de les relacions.
Desxifrar-nos, el comú té més a veure amb la distància que no amb les proximitats.
Divisió entre allò públic i privat, diferents organitzacions socials, organitzant la vida del
ciutadà, quan no funciona es busca una tercera dimensió.
Re definició de la relació entre l’estat i allò públic.
Redefinir els marcs comuns de convivència, ha encès un desig de comunitat que es
confon amb aquesta interrelació pel comú. La comunitat és una organització entre
persones, però s’invoca a la comunicat com a resposta a la intempèrie, desprovistos de
marc, s’introdueix la possibilitat de organitzar-nos políticament entre nosaltres, i
deixar fora altres comunitats. Estem no veient o no volent veure les formes d’injustícia
que incorpora aquesta solució comunitària.
Distància no proximitat, pactes i no consens.
Vincles, pensar-nos des dels vincles. Hi ha vida humana quan aprenem a conviure amb
aquells que no hem sigut criats, que ens vincula els uns amb els altres, que ens
compromet, fins a on... Vincles que assumim col·lectivament i no que els destruïm.
Renuncia, no afirmació a un espai homogeni.
Gent que fa de connexió, de mediació.