PAC1: Trastorns Neurològics I

Traumatismes cranioencefàlics

Nom i cognoms

Data i hora límit d’entrega Data: 24 d’abril de 2024

Hora: 23:59 h (hora espanyola peninsular)

1. Presentació i objectius
Esta PAC consta de 8 preguntes mitjançant les quals s'abordaran aspectes fonamentals de
l'assignatura relacionats amb els traumatismes cranioencefàlics. A més a més de les competències
bàsiques i generals de l'assignatura, també es treballaran algunes de les competències
transversals especificades per a aquesta prova.

Fes servir el full de respostes per contestar les preguntes.

2. Enunciats
CAS 1

El Luis és un noi de 26 anys que el novembre del 2023 pateix un accident de cotxe sent el
conductor principal, amb sortida de via i voltes de campana. Surt pel propi peu del vehicle i és
traslladat pel SEM a l'hospital més proper per a la valoració mèdica corresponent. Tot i això, no
recorda l'accident ni el que havia passat anteriorment, com per exemple que tornava d'una festa
amb un amic. Tampoc no recorda les hores posteriors, ni com va arribar a l'hospital. No recorda si
ha perdut perdut la consciència i el seu amic tampoc no pot corroborar ni desmentir.

En arribar a urgències l'anotació de l'especialista en neurologia és la següent: llenguatge: fluid i

coherent. No afàsia ni disàrtria. Parells cranials: pupil·les isocòriques i normoreactives. Moviments
oculars extrínsecs normals, sense nistagme. No hi ha asimetria facial. No alteració de parells
baixos. Visió: no alteracions a la campimetria per confrontació. Motor: força conservada en quatre
membres. Reflexos presents i conservats. Sensitiu: sense pèrdua de sensibilitat. Escala de
Glasgow: 14/15.

Trastorns Neurològics I Semestre 2023_2

Al TAC realitzat de forma urgent informen de: presència d'un hematoma intraparenquimatós agut
frontal dret d'11 x 13 x 10 mm. No s'identifiquen imatges de fractures òssies. Estructures de la línia
mitjana supra i infratentorial centrades. Sistema ventricular de mida, configuració i posició normals.
Cisternes basals lliures. El parènquima encefàlic conserva la diferenciació córtico-subcortical,
sense evidència d'alteracions morfològiques ni tomodensitomètriques significatives. Fossa posterior
sense alteracions valorables.

És ingressat al servei de neurologia per a observació i monitorització. Als 5 dies se li realitza una
RM on s'obtenen aquests resultats: Estructures parenquimatoses supra i infratentorials de
morfologia dins de la normalitat. A la seqüència gradient es visualitzen múltiples focus de buit de
senyal supratentorials, suggestius de lesions axonals difuses hemorràgiques les majors frontal
dreta, cos del nucli cavat esquerre, callós marginals esquerres i puntiformes a nivell del cos callós.
Sistema ventricular simètric, de morfologia i mida normals. Estructures de la línia mitjana centrades.
No evidència de processos expansius intra ni extraaxials. Xarnera occipitocervical normal.

Donada la bona evolució del pacient, és donat d'alta 8 dies després del TCE. Acudeix per a control
amb neurologia al mes de l'alta, i refereix a trobar-se bé. Nega seqüeles ni alteracions cognitives, ni

Trastorns Neurològics I Semestre 2023_2

sensitives ni motores. Tot i això, és derivat igualment a la vostra unitat de neuropsicologia per a
valoració i estudi.

Pregunta 1. Donada la informació aportada del cas, indica quin creus que seria el diagnòstic del
pacient i justifica la teva resposta. Extensió màxima de 5 línies. Puntuació 0,5 punts.

A) TCE estret focal lleu.

B) TCE tancat difusa lleu.
C) TCE moderada focal.
D) TCE moderat difús.

La resposta correcta és la B, atès que el TCE patit ha estat tancat (la massa cerebral no entra en
contacte amb l'exterior), lleu (la puntuació a l'escala de coma de Glasgow va ser de 14 punts) i difús
(tot i ser més freqüents als TCE moderats/greus, també poden donar-se als TCE lleus i s'explicaria
en aquest cas per la presència del dany axonal difús).

Pregunta 2. El Luis relatava a l'arribada del SEM que no recordava res de l'accident ni de l'episodi.
Com es diu aquest fenomen? Descriu la importància que té en els TCE en el pronòstic i l'evolució, i
com l'avaluaries. Extensió màxima de 10 línies. Puntuació 0,5 punts.

Es coneix com amnèsia postraumàtica, i es defineix com el període de temps que transcorre des
de la lesió fins que la persona és capaç d'emmagatzemar i recuperar nova informació. El Luis en
aquest cas no recorda res del que havia passat prèviament a l'accident, ni tampoc les hores
posteriors. Aquest fenomen té la seva rellevància en el pronòstic i l'evolució del TCE atès que el
seu abast (hores de durada) es considera un indicador de gravetat del TCE. Per a la seva
avaluació, disposem del test d'orientació i memòria de Galveston (GOAT de les sigles en anglès)
que permeten avaluar l'estat cognitiu del subjecte en 10 preguntes en forma d'entrevista
semiestructurada.

Pregunta 3. Acudeix sol a la vostra unitat de neuropsicologia per a valoració quan es compleixen 4
mesos de l'accident. El Luis continua referint normalitat a totes les àrees de la seva vida, i nega
alteracions cognitives. Igualment, decidiu fer una exploració neuropsicològica per descartar
alteracions. A continuació podeu veure les anotacions que feu en finalitzar aquesta avaluació.

Dèficits moderats en atenció sostinguda i velocitat de processament de la informació, amb elevada

distractibilitat. Dèficits en memòria visual i verbal, amb dificultats per a la codificació,
emmagatzematge i recuperació lliure de la informació. Anòmia moderada. No és possible finalitzar
l'exploració, atès els elevats nivells d'ansietat i agitació durant les proves, es frustra fàcilment
davant d'això es mostra irritable.

Tenint en compte aquesta informació, assenyala l'opció correcta i justifica la resposta. Extensió
màxima 5 línies. Puntuació 0,5 punts.

A) Alteracions premòrbides al TCE

B) Síndrome postconmocional amb anosognòsia
C) Síndrome postconmocional sense anosognòsia

Trastorns Neurològics I Semestre 2023_2

 D) Alteracions secundàries a l'hematoma agut frontal dret

La resposta correcta és la B, el Luis pateix una síndrome postcommocional amb anosognòsia. Tot i
que la majoria de TCE lleus no presenten seqüeles, s'estima que entre el 5-15% dels pacients
presentaran alteracions passats els primers tres mesos del TCE, cosa que es coneix com a
síndrome postcommocional. Les alteracions cognitives i conductuals observades a l'exploració
neuropsicològica ho corroboren, així com la manca de consciència sobre elles del pacient.

CAS 2

La Lucía és una dona dretana de 40 anys, amb estudis superiors de dret, bilingüe (castellà i anglès)
que pateix un atropellament de motocicleta el 24 de febrer del 2024. A continuació, es presenta un
resum dels informes mèdics més rellevants de l'hospital.

24/02/2024
En l'avaluació in situ pel servei d'urgències, s'objectiva absència de pols, per la qual cosa es fa
massatge cardíac durant 15 minuts, amb recuperació de pols. Presenta GCS de 3 que persisteix a
l'ingrés hospitalari.

A TC inicial a l'hospital, mostra hemorràgia subaracnoïdal, signes d'edema cerebral amb

esborrament de solcs, col·lapse d'astes temporals de ventricles laterals, petit hematoma subdural
parietotemporal esquerre. Durant la seva estada a UCI es detecten dos hematomes epidurals
(temporal dret i parietal esquerre) que són drenats quirúrgicament.

03/11/2024
És traslladada a la planta de neurocirurgia i posteriorment s'implanta vàlvula de derivació per
hidrocefàlia. A la RM Craneal de seguiment s'observa lesions posttraumàtiques a regió temporal
dreta, disminució de ventricles laterals en relació amb el TC previ.

21/04/2024
RM Craneal: Nombroses microhemorràgies en ambdós lòbuls frontals i temporals de predomini
esquerre i en cos callós compatible amb dany axonal difús tipus II, no lesions en tronc, lesions
hiperintenses al territori frontera d'ACA dreta i ACM dreta.

16/05/2024
Durant l'ingrés presenta una exploració compatible amb una síndrome de vigília sense resposta.

Després de dos mesos amb un programa de neurorehabilitació interdisciplinar, actualment es pot

comunicar a través de gestos i de l'escriptura amb la mà dreta. Els resultats de l'exploració
neuropsicològica de l'hospital són els següents:

Nivell de consciència: normal, obeeix a ordres senzilles. Desorientada en temps, parcialment en

persona (creu tenir 18 anys) i espai, amb una velocitat de processament de la informació alentida i
escassa iniciativa conductual. Presenta dèficits atencionals a totes les esferes (focalitzada,
sostinguda, selectiva, dividida i alternant) amb grans fluctuacions. Pel que fa al llenguatge, la
comprensió verbal està preservada tant per a l'anglès com per al castellà, si bé l'expressió està

Trastorns Neurològics I Semestre 2023_2

greument afectada amb absència de llenguatge oral i mutisme. Manté escriptura mecànica i és
capaç d'escriure (amb algunes omissions i dificultats motores) el dictat, copiar paraules i frases, així
com alguna frase espontània. La lectura es troba disminuïda probablement per dèficits atencionals i
de memòria operativa. Pel que fa a aspectes mnèsics, mostra un greu dèficit de memòria
anterògrada sense beneficiar-se del reconeixement. La memòria retrògrada també es troba
alterada amb pèrdua lleu-moderada, dificultat per recuperar informació semàntica i episòdica.
Quant a funcions executives, mostra dèficits a totes les àrees valorades amb una disminució de
memòria de treball, raonament lògic, planificació-seqüenciació i rigidesa cognitiva.

Pregunta 4.1. A l'informe de l'hospital s'esmenta que la Lucía presenta problemes de “memòria
retrògrada” i “memòria anterògrada”, encara que els termes correctes per referir-se als problemes
mnèsics de la pacient serien amnèsia retrògrada i amnèsia anterògrada. Completa la taula i posa
quatre exemples de la vida diària, on es posin de manifest les alteracions de memòria a què fa
referència l'informe (dos de cada tipus d'alteració) i assenyala quin component mnèsic és el que es
troba alterat a cada cas. Teniu un exemple a la primera fila perquè veieu a què ens referim.
Puntuació 1 punts.

Com hem comentat, l’amnèsia anterògrada implica problemes per adquirir nous coneixements o
recordar fets succeïts posteriorment a la lesió. L'amnèsia retrògrada fa referència a la dificultat per
accedir a records anteriors a la lesió.

D'altra banda, la memòria retrospectiva permet evocar les nostres experiències personals (memòria
episòdica), i coneixement del món (memòria semàntica) per tant, associada al passat i la memòria
prospectiva permet planificar esdeveniments futurs, és a dir, la persona té la intenció de fer "alguna
cosa concreta" (memòria episòdica) en els propers minuts, hores, dies, etc, per la qual cosa
requereix posar en marxa un pla d'acció i per tant associada al futur.

En aquesta pregunta us demanàvem que poséssiu quatre exemples de la vida quotidiana, i quin
procés mnèsic es veuria afectat. Hi ha diverses possibilitats en l'alteració dels processos mnèsics, a
continuació, es mostren diverses opcions. Seria correcte 4 exemples semblants a aquestes
respostes.

ALTERACIÓ MNÈSICA EXEMPLE VIDA QUOTIDIANA PROCÉS MNÈSIC ALTERAT

Amnèsia anterògrada No recordar una notícia important que Memòria retrospectiva

va veure ahir semàntica

No recordar què va esmorzar ahir i/o Memòria retrospectiva

amb qui. episòdica

No recordar quina amiga la va visitar Memòria retrospectiva

a l'hospital episòdica

No recordar la propera cita amb el Memòria prospectiva episòdica

neuròleg

Amnèsia retrògrada No recordar qui era el president del Memòria retrospectiva

govern quan va tenir l'accident semàntica

Trastorns Neurològics I Semestre 2023_2

 No recordar amb qui estava quan va Memòria retrospectiva
patir l'atropellament episòdica

No recordar quins anys van ser els Memòria retrospectiva

Jocs Olímpics de Barcelona i l'Expo episòdica
de Sevilla

No recordar el naixement del seu Memòria retrospectiva

germà petit (Carmen tenia 10 anys) semàntica

Pregunta 4.2. Quin tipus de memòria se sol veure més afectada després d'un TCE? Justifica
breument la teva resposta. Extensió màxima: 5 línies. Puntuació màxima 0,5 punts.

La memòria més afectada després d'un TCE és la memòria declarativa, tant l’episòdica com la
memòria semàntica. Mentre que la procedimental sol estar preservada. Principalment s'han
d'observar dificultats en codificació, emmagatzematge i recuperació dels nous aprenentatges i
alteracions en memòria prospectiva.

Pregunta 5. A la taula següent apareixen les dades de l'exploració neuropsicològica realitzada a

l'hospital, juntament amb la funció cognitiva per la qual l'hem escollit i el resultat esperat. Tot i això,
hi ha hagut una fallada informàtica i algunes dades s'han perdut, la taula està incompleta. Omple
les caselles buides amb la informació que hi falti. Puntuació màxima 2 punts.

En aquesta pregunta us demanàvem completar les caselles buides segons la resta d'informació
que apareix a la taula. Per això, heu de tenir també en compte que la pacient mostra grans
dificultats d'expressió verbal, per la qual cosa les proves utilitzades han de permetre la resposta de
forma escrita, gestual o que impliqui només la resposta d'una paraula o un número.

FUNCIÓ COGNITIVA PROVA EMPLEADA RESULTAT

Estat de consciència Escala de recuperació del Preservat. Fora de l'estat de

coma CRS-R revisada consciència mínima

Screening TCE Prova d'orientació i amnèsia Greument alterat

de Galveston (GOAT)

Orientació Prova Barcelona. Alteració greu en temps.

Subtest orientació en persona, Alteració moderadament en
en espai i en temps persona i espai

Velocitat de processament Clau de números del WAIS-IV Moderadament alterat

Atenció TMT-A i B Atenció focalitzada

Prova de rendiment continu preservada
(CPT-III) Alteració lleu en l'atenció
selectiva
Moderada alteració en atenció
sostinguda.

Trastorns Neurològics I Semestre 2023_2

 Greu alteració atenció
alternant i dividida.

Llenguatge (comprensió, Subtest de comprensió oral, Comprensió oral preservada

expressió, escriptura i lectura) llenguatge oral espontani, Expressió verbal greument
lectura i escriptura, del Test alterada.
Barcelona Lectura i escriptura lleument
alterades.

Memòria verbal i visual Prova de recordatori selectiva Alteració greu en memòria

immediata i diferida gratuïta i guiada anterògrada verbal i visual,
Test de la Figura Complexa de tant pel que fa al record
Rei immediat com al diferit.
Subtest Informació o Moderada alteració en
Vocabulari del WAIS-IV memòria retrògrada
semàntica i episòdica.

Funcions executives Dígits inversos del WAIS-IV Alteració greu en memòria de

Subtest del mapa del zoo treball, raonament lògic,
(BADS) planificació-seqüenciació i
Semblances (WAIS-IV) rigidesa cognitiva
Puzles visuals (WAIS-IV)

Pregunta 6. Han passat dos anys des que va patir l'accident i des de llavors la Lucía ha estat
acudint a un centre de neurorehabilitació on ha rebut un tractament interdisciplinari i intensiu. Els
avenços neuropsicològics han estat molt positius, millorant en totes les funcions cognitives. El més
destacable en aquests moments del procés terapèutic són les alteracions emocionals i conductuals,
que segueixen presents i preocupen especialment el seu marit i els seus fills, i no saben com
manejar.

A continuació, es detallen algunes de les situacions davant de les quals la família no sap com
actuar. Relaciona cada situació amb una alteració conductual/emocional i indica una pauta per a
cadascuna. Extensió màxima per a cada situació: 8 línies. Puntuació 1,5 punts.

- Sovint té esclats de riure incontrolat davant d'estímuls neutres.

Aquesta conducta es relaciona amb labilitat emocional o dificultats d'ajust emocional.

PAUTA: La labilitat emocional és una alteració freqüent després d'una lesió cerebral, es
produeix per desajustos neurobiològics i acostuma a millorar amb el temps. No obstant això,
quan sorgeixi aquest tipus de conducta, és convenient reflexionar-hi sobre quines emocions
ens generen sentiments d'alegria i conductes afins com el riure, quines altres emocions
provoquen tristesa i conductes relacionades com el plor i quines situacions sovint són
neutres quant a respostes emocionals i en aquest cas, quina conducta seria adequada

Trastorns Neurològics I Semestre 2023_2

 - Quan es troba amb alguna persona al carrer, li explica coses que no són rellevants o
no tenen importància en aquest moment.

En aquest cas, es posa de manifest la desinhibició verbal o impulsivitat.

PAUTA: La desinhibició verbal o impulsivitat es produeix per dificultats a l'autoregulació de

la conducta. Davant d'aquesta situació, és important que, un cop finalitzada la trobada amb
la persona, es comenti amb la Lucia de manera oberta, que ha d'aprendre a controlar els
seus desitjos de contar-ho tot als altres. Valent-se de la situació generada, se'l pot ajudar a
reflexionar: quin tema de conversa dels que has parlat creus que era més important? alguns
dels temes que has tractat, creus que es podien haver evitat? has notat alguna reacció
emocional als altres, que et suggerís que aquest tema no era tan important en aquests
moments per a ells?

- De vegades comenta projectes del seu futur que no són ni seran possibles dur a
terme per les seves limitacions físiques i cognitives.

Estaríem davant d'una alteració de manca de consciència del dèficit o anosognòsia.

PAUTA: Sobre l'anosognòsia s'han descrit 4 pautes a l'exercici anterior.

- Ara no té ganes d'escriure a les amigues, cosa que li encantava fer abans.

Aquesta seria una alteració relacionada amb l’apatIa o falta de motivació.

PAUTA: L'apatia és una alteració emocional, una disminució o manca de la capacitat de fer
activitats. És una alteració freqüent després de la lesió neurològica i causa molta disrupció
familiar, ja que no s'entén aquesta manera de comportar-se, en algú que sempre ha estat
actiu i optimista. El que la família i els cuidadors poden fer en situacions com aquesta és
afavorir l'activitat, amb tasques que siguin gratificants per a ella. I establir rutines per dur-les
a terme. Si en aquest cas, la Lucia solia escriure diàriament a les amigues, ha de continuar
fent-ho, a una hora concreta del dia, començant amb escrits breus ia les persones que més
vingui de gust escriure.

- Quan va de compres, de vegades fa despeses inadequades, d'objectes que no

necessita.

Aquesta conducta es relaciona amb impulsivitat o manca de control conductual

PAUTA: Aquesta situació és similar al segon cas, llevat que a l'anterior la conducta era
verbal, aquí parlem d'un component comportamental. És important reflexionar amb la Lucia
sobre la necessitat de les despeses que fa. Cal mantenir l'autonomia per gestionar les
finances, sempre que això no suposi un greu problema. En aquests moments, s'hi pot
acordar supervisar el control de despeses i limitar les compres a una quantitat concreta.

CAS 3

Trastorns Neurològics I Semestre 2023_2

El Max és un nen de 12 anys que pateix una caiguda des del tobogan del parc estant allà amb els
avis i la germana de 8 anys. A l'arribar a urgències se li realitza un TC cranial que mostra
hematoma subdural frontal dret de 5mm, hemorràgia subaracnoïdal en solcs parietals, no hi ha
fractura cranial i estant la línia mitjana centrada. El Max roman ingressat a la UCI pediàtrica tres
dies i després és traslladat a la planta de neurocirurgia. No presenta alteració del nivell de
consciència ni de focalitat neurològica. Roman acompanyat pels seus pares durant tota l'estada a
l'hospital. Es fa TC de control que mostra una millora de les lesions descrites anteriorment. I al cap
de 12 dies de l'accident, rep l'alta hospitalària.

Al cap de dos mesos els pares acudeixen a un centre de rehabilitació neuropsicològic privat perquè
diuen que el Max no és el de sempre. Porten unes anotacions que expliquen a la neuropsicòloga
que els atén a la primera visita.

“El Max no recorda res de l'accident ni d'haver estat ingressat a l'hospital. A casa no troba les seves
joguines, i abans sabia on eren. Perd les coses i no sap on les posa. Quan diem que faci una cosa,
hem d'insistir perquè no ho fa i se l'oblida. A més, és molt més lent a l'hora de vestir-se i fer les
tasques que demanem. Quan està veient els dibuixos a la tele, es despista i els deixa a mitges,
quan abans no s'aixecava del sofà fins que s'acabessin. Havia començat també a llegir algun llibre
però ens adonem que ara no segueix el fil, es perd i a més a més li costa pronunciar algunes
paraules, com si se li través la llengua. Abans era un nen molt afectuós i jugava molt amb la seva
germana i ara no li fa ni cas. Quan li anem a dinar bona nit al llit, no vol que li fem un petó, i
s'enfada per qualsevol cosa. S'ha tornat molt maniàtic.

A l'escola a més ens comenta la seva tutora que li costa atendre i estar concentrat a les classes, es
distreu fàcilment i no respon davant de les preguntes dels professors. Ho veuen absent en molts
moments. A nivell acadèmic, s'acosten les avaluacions de final de trimestre i estem preocupats
perquè n'ha empitjorat el rendiment. Ens han dit que sobretot el veuen molt just en matemàtiques i
lectoescriptura. A l'hora de l'esbarjo, en algunes ocasions els companys el deixen de banda perquè
és més lent i més maldestre amb la pilota que abans, i cada cop se n'aïlla més”.

Pregunta 7. En base al cas descrit, planteja 5 objectius d'intervenció neuropsicològica per ordre
d'abordatge i justifica'ls. Pots fer servir la taula per a les teves respostes. Extensió màxima per a
cada fila: 4 línies. Puntuació 1,5 punts.

En aquesta pregunta us demanàvem que penséssiu en quins seran els objectius a treballar en el
cas del Max en base a les dificultats que reporta la família. Per això, havíeu de deduir les
alteracions neuropsicològiques que pot presentar, extrapolant les dificultats als dominis cognitius
corresponents. Les respostes es valoraran individualment, encara que es tindrà en compte que
hàgiu inclòs no només dominis cognitius sinó també de treball emocional/conductual.

OBJECTIU JUSTIFICACIÓ

1. Treballar l'atenció Els problemes atencionals són evidents en el cas del Max i
sostinguda condicionen el seu dia a dia, tant a nivell acadèmic a l'escola
com a casa, per això la seva importància i establir-lo com a

Trastorns Neurològics I Semestre 2023_2

 objectiu prioritari.

2. Treballar la velocitat de L'alentiment en la velocitat de processament també pot

processament condicionar el seu exercici en tasques domèstiques així com
escolars, per això és important treballar-la.

3. Treballar la memòria Les dificultats de memòria s'han d'abordar per minimitzar els
episòdica problemes de rendiment acadèmic. És evident que li costa
retenir informació perquè els pares han d'insistir molt que
faci les coses.

4. Treballar la lectura S'haurà de potenciar el treball de lectura ateses les

dificultats que relaten els pares, atès que això influeix a
l'hora de poder llegir tant pel que fa a lleure a casa com als
llibres a estudiar de l'escola.

5. Treballar la gestió Sempre és important complementar el treball cognitiu amb

emocional l'emocional/conductual, i els pares refereixen símptomes
compatibles amb apatia i aïllament social, així com
d'irritabilitat, per això serà important el treball en gestió
emocional.

Pregunta 8. Dels 5 objectius anteriorment plantejats, tria'n un i desenvolupa una sessió de treball
per treballar aquest objectiu. Han de ser tasques originals, de la vostra pròpia creació. Podeu
lliurar-ho en format PowerPoint (si són tasques computaritzades) o incloure-les descrites al full de
respostes de la PAC (si es tracta de tasques amb material no computaritzat). Puntuació màxima 2
punts.

Per a cada tasca cal indicar:

- Objectiu triat, assenyalant PER EXEMPLE l'àrea de llenguatge o parla que s'aborda i el
benefici que es pretén aconseguir.
- Temps estimat de la tasca o l'activitat.
- Entorn on es desenvoluparà l'activitat.
- Materials necessaris.
- Instruccions concretes de la tasca.
- Cal incloure imatges dels materials, procediments i tot allò que es consideri necessari
perquè s'entengui correctament com s'ha de desenvolupar l'activitat.

En aquesta pregunta us demanàvem que desenvolupéssiu una sessió de treball per a un dels
objectius que haguéssiu plantejat a la pregunta anterior. Es valoraran les respostes individualment,
però es tindrà en compte que siguin originals i de pròpia creació, així com que inclogueu tots els
apartats que es demanaven. A continuació mostrem un exemple de possible sessió.

OBJECTIU: treballar l’atenció sostinguda i la velocitat de processament, dos dels objectius

proposat en l’anteiror pregunta, a més dos dels prioritaris donades les implicacions que tenen els
seus dèficits en el dia a dia del Max. A més, es tracta de dos objectius que es poden treballar de
forma conjunta en moltes tasques per la seva interrelació.

Trastorns Neurològics I Semestre 2023_2

TEMPS ESTIMAT: proposem una sessió de 45min de durada, ja que sabem que el Max es fatiga i
frustra amb facilitat i no volem que deixi de ser efectiva la tasca per ser massa llarga.

ENTORN: el despatx de neuropsicología, tot i que proposarem exercicis que es podran fer a casa
per seguir treballant els dominis cognitius.

MATERIALS NECESSARIS: fitxes, llapissos, cartolines de colors, 2 gots de plàstic, i 1 pilota petita
de goma. Joc del Lince.

INSTRUCCIONS CONCRETES:

En un primer exercici li demanarem que completi la següent fitxa, en la que haurà de posar una
creu a sota del cotxe que mira a la dreta, pel que haurà de mantenir l’atenció sostinguda a la tasca i
treballarem també l’atenció selectiva ja que haurà d’inhibir els estímuls distractors (la resta de
cotxes). Entregarem també a la família diferents fitxes semblants, de temàtica que li puguin
agradar, perquè continuï treballant a casa.

Com a segon exercici, i perquè no tot siguin tasques de paper i llapis seguides, farem aquest joc en
el que treballarem la velocitat de processament. Es col·locaran targetes de diferents colors unes
davant de les altres, igual que a la foto. Podem anar augmentant la dificultat i començar per només
3 colors i acabar amb 5. La neuropsicòloga anirà dient el nom d’un color i posant el seu got de
plàstic al damunt, i el Max ha d’imitar-ho i fer el mateix, el més ràpid possible. Cada cop també es
pot anar augmentant la velocitat amb la que es diuen els colors. Intercalat amb els noms dels
colors, es pot dir “pilota” per a que intenti atrapar la pilota que està al centre amb el got abans que
la neuropsicòloga.

Trastorns Neurològics I Semestre 2023_2

A continuació, el tercer exercici consistirà novament en una tasca de paper i llapis. En aquest cas
haurà de resoldre el laberint, pel qual haurà de mantenir l’atenció sostinguda en la tasca per no
perdre’s i trobar la sortida.

I finalment, com a quart exercici jugarem al Lince. Per això disposarem el taulell davant del Max i li
explicarem les instruccions. A més, al ser un joc que admet diversos jugador, el recomanarem a la
família per a que ho facin a casa, i així seguirem treballant l’atenció sostinguda i la velocitat de
processament.

Trastorns Neurològics I Semestre 2023_2

Trastorns Neurològics I Semestre 2023_2
3. Materials

Per a la realització correcta d'aquesta PAC s'han d'estudiar els materials que figuren als recursos
d'aprenentatge associats a aquesta prova:

● de Noreña Martínez, D., i Muñoz Marrón, E. (2021). Neuropsicologiaa del dany cerebral
adquirit. Barcelona: Editorial UOC.
● de Noreña Martínez, D., i Muñoz Marrón, E. (2021). Neuropsicologia dels traumatismes
craneoencefàlics. Barcelona: Editorial UOC.
● Ríos M., Benito-León J., Paúl, N., i Tirapu J. (2008). Neuropsicología del daño cerebral
adquirido. En: Tirapu J., Ríos M. y Maestú F. Manual de Neuropsicología. Barcelona:
Viguera Editores.
● Viejo, R., Muñoz, E., i González, B. (2018). Alteraciones emocionales y conductuales en
el daño cerebral. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00255421/.
● CEADAC (2012). He sufrido un daño cerebral, y ¿ahora qué? Una guía de pautas de
manejo físico, cognitivo-conductual y social. Ediciones IMSERSO.
● Bilbao, A., i Díaz, J. L. (2008). Guia para el manejo cognitivo conductual de personas
con daño cerebral. Ediciones IMSERSO.
● Ropper A.H., i Samuels, M.A (2011). Traumatismo craneoencefálico. En Ropper A.H. y
Samuels M.A. Adams y Victor. Principios de neurología (9ª ed.). México: McGraw-Hill.
Recursos per a l’avaluació
● Lubrini G., i Campabadal Delgado, A. (2021). Transformació i interpretació de les
puntuacions. https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00283921/
● Deutsch Lezak, M. (1995). Neuropsychological Assessment. Oxford University Press.
● de Noreña Martínez, D., Gónzalez Rodríguez, B., i Muñoz Marrón, E. (2019). Guía práctica
para la elaboración de informes neuropsicológicos. Barcelona: Editorial UOC.
Recursos intervenció
● Muñoz Marrón, E. (2021). Aspectes bàsics de la rehabilitació neuropsicològica.
https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00277962/
● González Rodríguez, B., i Muñoz Marrón, E. (2023). Repositori de tasques d'estimulació i
rehabilitació cognitiva. http://tasques-neuropsicologia.aula.uoc.edu/
● Bruna, O., Roig, T., Puyuelo, M., Junqué, C., i Ruano, Á. (2011). Rehabilitación
neuropsicológica. España: Gea Consultoría Editorial, SL.
Recursos neuroanatomia
● 3D Brain Atlas. https://www.brainfacts.org/3d-brain
● Primal Pictures
● The University of British Columbia. Neuroanatomía funcional
http://neuroanatomy.ca/index.html
● Marrón Muñoz, E., i Redolar, D. Tècniques avançades de neuroimatge
● https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00237516/
Citació i plagi
● UOC: com citar els teus treballs
● Com evitar el plagi

Trastorns Neurològics I Semestre 2023_2

4. Criteris d'avaluació
Per a l'avaluació d'aquesta activitat es tindran en compte els aspectes següents:

● Comprensió i treball del material de l'assignatura.

● Capacitat de reflexió.
● Capacitat de síntesi i redacció de conclusions.
● Capacitat de cerca d'informació complementària o addicional.
● Generalització del material teòric a la resolució de casos pràctics.
● Adequació de la resposta al contingut sol·licitat.
● Elaboració de la informació. No es permet “copiar i enganxar” informació directament de
textos o fonts d'informació (Internet, material de l'assignatura...). Sempre que s'utilitzi
informació que no sigui pròpia caldrà citar el text i especificar a la bibliografia l'autoria
corresponent seguint algun dels sistemes de citació adequats (recomanem els sistemes
internacionals APA o Vancouver que podeu consultar a la Biblioteca:
https://biblioteca.uoc.edu/ca/plana/Com-citar/
● Es tindran en compte les incorreccions ortogràfiques, gramaticals i de citació de la següent
manera:
1. Penalització de 0,5 punts per més de 5 errors ortogràfics greus.
2. Penalització de 0,5 punts per errors gramaticals i de redacció.
3. Penalització de 0,5 si la bibliografia no està en format APA o Vancouver o si falten
més de 3 referències bibliogràfiques dels autors citats en el text en l'apartat de
referències / bibliografia.
● La puntuació de cada una de les preguntes que componen la prova vindrà especificada al
document de la prova d'avaluació
● Per assegurar l'originalitat de les proves la UOC compta amb un sistema informàtic de
detecció de plagi d'informació anomenat Ouriginal, el qual està activat per a totes les proves
del semestre.

La puntuació màxima de cada pregunta és la següent:

Pregunta 1 0,5 punts

Pregunta 2 0,5 punts

Pregunta 3 0,5 punts

Pregunta 4 1,5 punts

Pregunta 5 2 punts

Pregunta 6 1,5 punts

Pregunta 7 1,5 punts

Trastorns Neurològics I Semestre 2023_2

 Pregunta 8 2 punts

5. Format de lliurament
Les activitats s'han de presentar preferiblement en format .doc o .docx, encara que s'accepten
altres formats com ara .pdf, .rtf, .docx o Open Office.

El fitxer de respostes haurà de pujar a la secció 'Lliurament de l'activitat PAC 1' de l'aula. No
s'admetran documents enviats per correu electrònic ni penjats a altres espais de l'aula.

El document ha de seguir els paràmetres següents:

- Font: Arial. Grandària: 11.

- Extensió màxima del full de respostes: 10 pàgines.
- No heu d'incloure portada i heu d'incloure el vostre nom al principi del full de respostes.

6. Data de lliurament
La data límit de lliurament de la PAC és el proper dia 24 d'abril del 2024, a les 23:59 h(hora
espanyola peninsular).

És important respectar la data de lliurament per tal d'assegurar una dinàmica docent adequada, per
la qual cosano s'admetran proves lliurades fora de termini.

Trastorns Neurològics I Semestre 2023_2