Curs de Cultura Àrab JGregori دورة الثقافة العربية. جوزيب جريجوري

Curs de cultura àrab
‫دُروسا لثقافة ا لع ربية‬
‫دُروس الثقافة العربية‬

Josep Gregori
.IES La Serreta de Rubí
.Curs, 2005-2006
jgregori@xtec.cat
‫‪Curs de cultura àrab‬‬
‫ُدروسا لثقافة ا لع ربية‬
‫ُدروس الثقافة العربية‬
No volem la guerra, volem la pau •

/http://www.telenoticies.com/especials/iraq •
‫‪ El món àrab‬ا لع ا لم ا لع ربية‬
‫ُدروسا لثقافة‬
Índex‫ف هرس‬
1.Varietat i registre en la llengua àrab d’avui
2.Varietats d’origen socioeducatiu
3.La funció dels difunts TAE o aules acollida en l’adquisició de
la llengua bàsica de l’ensenyament.
4. La literatura àrab. Grans trets
5. L’Islam. Els 5 pilars.
6. Textos alcorànics controvertits per comentar.
7. Bibliografia i enllaços a la xarxa. Novetats.
8. Imatges.
ُ ‫ ا ل َمغ‬el Marroc
‫رب‬
‫لغة الضاد‬.Varietat i registre en la llengua àrab d’avui.1 •
L’àrab clàssic o fusha, és una llengua d’origen semític- com l’hebreu i l’arameu- que, en els •
nostres dies, parlen al voltant de 200 milions de persones a tot el món. Va ser codificada
pels gramàtics, pels volts del segle VII, coincidint amb el califat d’Othman, un dels 4
successors del profeta Muhàmmad. El text més antic que es coneix en llengua àrab és,
precisament, l’Alcorà, que en àrab vol dir “ la lectura o la recitació”. Si filem més prim
encara, podem dir que el model de llengua fet servir al llibre sagrat dels musulmans pren la
base del dialecte quraixí del profeta Muhàmmad. Una de les primeres edicions o versions
fetes de l’Alcorà fou la de M. Uthman, patrocinada per Caterina la Gran de Rússia i editada
a Sant Petesburg l’any 1787. Avui la més popular és la duta a terme pel rei Fuad d’Egipte i
publicada al Caire l’any 1923/1342. Pel que fa a la llengua catalana, dissortadament, s’han
perdut les dues versions o edicions medievals fetes durant el regnat de Pere II de
Catalunya-Aragó, l’una per Francesc Saciota l’any 1382, i l’altra apareguda, possiblement, a
Perpinyà el 1384. Cal que deixem ben clar, tanmateix, que l’àrab clàssic, fusha o literari mai
no ha estat una llengua materna o vernacla, sinó més aviat una llengua de cultura o koiné ,
emprada en els àmbits d’ús administratiu, comercial, literari i dels mitjans de comunicació
actuals moderns. En altres mots, un marroquí àrab i un iraquià parlen dialectes àrabs- si
són arabòfons, és clar!- ; però poden arribar a no entendre’s si fan servir els seus
respectius dialectes nadius. Per això, doncs, l’ús de l’àrab estàndard modern els permet,
sense gires dificultats, de comunicar-se quotidianament. El que podem extreure de tot
plegat és que el grau d’alfabetització és fonamental i cabdal en la llengua pròpia sovint
l’àrab, ja que el berber ha restat en un segon grau- i la coneixença d’altres llengües
.occidentals com és el cas del francès
Quant a la qüestió – no gaire coneguda- dels dialectes de procedència •
regional o geogràfica, podem distingir, a grans trets, diverses àrees
geogràfiques ben diferenciades, amb característiques identificables, a
causa de les distintes i successives etapes polítiques en l’expansió de
l’Islam, o de la convivència de la llengua àrab amb les llengües autòctones
no àrabs- com és el cas del berber i dels seus dialectes al nord de l’Àfrica-
i amb els diversos dialectes nacionals, o per la influència de la llengua de
la potència colonial del moment, o el desenvolupament econòmic i social
:de la zona. A resultes de tot això, tenim les zones dialectals següents
L’Aràbia Saudita, Kuwait, Bahrein, Qatar, Els Emirats.1 •

.Àrabs Units, el Iemen i l’Iraq
.El Líban, Síria, Jordània i la Palestina ocupada.2 •
.Egipte, Sudan i Líbia.3 •
El Marroc, Tunísia, Algèria i Mauritània.4 •
.Varietats d’origen socioeducatiu.2 •
No ens podem estar de deixar ben palès el fet que el nivell cultural i •
l’educació ) alfabetització i escolarització) en alguns països és, avui,
bastant deficient malgrat tots els esforços endegats , la qual cosa fa
que el dialecte local sigui l’únic mitjà de comunicació emprat; per
exemple, a Algèria, on s’havia arribat, a l’època colonial, a perdre,
gairebé, l’àrab; una bona política d’ensenyament- malgrat la clara
repressió que pateix la llengua berber- pot “esmenar”, amb pocs anys,
el problema lingüístic de la pèrdua de les llengües pròpies del país.
Altres varietats d’aquest tipus serien les determinades per les
característiques del nucli familiar en el qual es viu: tothom sap que no
s’ofereixen les mateixes oportunitats educatives i de promoció laboral a
una gran ciutat que a un petit llogaret aïllat al Rif. Com ocorre a Algèria,
fins al 1959, data de la independència del Marroc, aquest país no
.emprèn el procés d’arabització de l’ensenyament i de la cultura
Funcions del tutor o tutora d’acollida •

:El tutor o tutora d’acollida tindrà les funcions següents •
Coordinar-se amb el servei d’interpretació/orientació i mediar .1 •
entre el centre i la
.família •
Realitzar avaluacions inicials i col·laborar en l’elaboració .2 •
.d’adaptacions curriculars
.Gestionar l’aula d’acollida .3 •
Aplicar metodologies i estratègies d’immersió lingüística i .4 •
.d’inclusió social
Promoure la integració de l’alumnat nouvingut a les seves aules .5 •
.de referència
Col·laborar en la sensibilització i introducció de l’educació .6 •
intercultural al procés
.educatiu •
La coordinació del tutor o tutora d’acollida amb la resta de

,professorat
especialment amb el coordinador lingüístic o la coordinadora lingüística i els •
tutors o tutores dels grups de
referència on s’ha adscrit l’alumnat i amb els professionals especialistes –EAP, •
psicopedagog/a i mestre/a de pedagogia terapèutica-, en el marc de la comissió
d’atenció a la diversitat, haurà de ser l’element clau de les decisions avaluatives,
organitzatives i curriculars que es prenguin per afavorir la seva integració
.escolar
Els centres amb alumnat que assisteix a un TAE10 o a cursos específics per a •
l’aprenentatge de la llengua externs al centre han de garantir la coordinació de •
les
actuacions i organitzar el seus recursos perquè aquest alumnat pugui seguir un •
currículum adaptat a les seves necessitats durant les hores d’estada en el •
,centre
.procurant sempre afavorir la seva relació amb el grup-classe al qual està adscrit •
?Què és l’aula d’acollida
Annex 4. Aula d’acollida •

L’aula d’acollida és un marc de referència i un entorn de treball obert dins del •
centre educatiu que facilita l’atenció immediata i més adequada de l’alumnat
.nouvingut i que ajuda el professorat davant els nous reptes educatius
Aquesta estructura organitzativa permet tenir previstes una sèrie de mesures •
curriculars i metodològiques, materials curriculars, etc., que garanteixen
l’aprenentatge intensiu de la llengua i la progressiva incorporació de l’alumnat a
.l’aula ordinària
A l’ensenyament secundari pot ser un espai físic, però en altres nivells es pot •
:considerar com el conjunt d’estratègies del centre en relació amb
a El nomenament d’un tutor o tutora d’acollida, preferentment amb destinació •
.definitiva al centre •
b La gestió del temps curricular de l’alumnat, tenint en compte una dedicació •
aproximada de 12 hores per a l’aprenentatge intensiu de la llengua. Caldrà
vetllar que no interfereixi en aquelles matèries que faciliten el procés de •
.socialització de l’alumne/a
c La creació d’un fons documental que reculli els materials didàctics a utilitzar i •
propostes metodològiques per optimitzar-ne l’ús
Què és l’aula d’acollida
Les pautes per al professorat de les diferents àrees que permetin reforçar el •
procés d’enriquiment lingüístic i cultural: estructures lingüístiques, vocabulari
...bàsic, competència comunicativa, coneixement de l’entorn •
.e L’avaluació inicial per permetre el disseny de programacions adaptades •
f El seguiment dels alumnes i l’acció tutorial que garanteix la coordinació amb •
.l’equip docent i la incorporació progressiva de l’alumne a l’aula ordinària •
.g La comunicació amb la família per establir lligams de col·laboració •
.h La coordinació amb els serveis externs al centre •
.i La coordinació de tots els docents implicats •
El tutor d’acollida ha de ser per a l’alumne/a el referent més clar. Això no •
obstant, no hem
d’oblidar que és tot el centre el responsable del tipus de resposta educativa que •
s’ofereix a l’alumnat i que la seva incorporació al centre no és únicament una
.“responsabilitat” del tutor o tutora d’acollida, sinó de tota la comunitat educativa
BIBLIOGRAFIA I WEBS A L’ABAST PER L’APRENENTATGE DE LA •
:LLENGUA ÀRAB
Corriente,F. Gramática árabe. Instituto Árabe de cultura. •
.Ministerio de cultura. Madrid, 1980
Cowan, David. Gramática de la lengua árabe moderna. Ed. •
.Cátedra,1988
Gregori, Josep R. Vocabulari per matèries bàsic àrab-català( en •
.preparació)
Saleh, Waleed. Lengua árabe. Gramàtica y ejercicios. Nivel •
.intermdio. Ed. CantArabia. Madrid, octubre 1991
Saleh, Waleed. Curso práctico de lengua árabe I. Ibersaf Editores. •
. Madrid 2003.( Inclou cinta de cassette)
Cuentos tradicionales árabes. Antología dididáctica y bilingüe •
.( Inclou cinta). Grup Arab. València 1997
)per aprendre cal·ligrafia àrab ( www.islamicat.com •
)teclat virtual per escriure en àrab ( http://www.aldadis.info/teclado.htm •
www.edu365.com/catala_arab/index.htm •
http://www.aldadis.info/inicio.htm •
.)portal de cultura àrab on trobareu tota mena d’enllaços ( •
http://www.bib.ub.es/www8/monarab.html •
http://spaces.msn.com/members/joseppotriessafor/ ( la meva pàgina personal) •
www.eurotalk.co.uk ( CD per l’aprenentatge interactiu de llengües). També hi •
.ha un CD d’aprenentatge del català des de diverses llengües
.És un material magnífic per introduir el català )...,àrab, xinès, rus, urdu ( •
:BIBLIOTEQUES I MÚSICA •
www.nicoweb.com/baibars ( llibreria de Barcelona) •
www.kubbar.com ( per aprendre àrab amb música) •
.http://www.alsaherfans.com/index.php . Novetat •
/http://www.mybiznas.com/fayrouz •
/http://www.elissalb.com •
‫ ا إلسالم‬Islam •
‫‪els preceptes de l’Islam‬أركانا إلسالم‬
‫•‬
‫‪http://amwaj.org.il/ramadan/pillars.html‬‬
‫‪http://dalil-alhaj.com/photos.htm‬‬ ‫•‬
‫أركان اإلسالم‬ ‫•‬

‫‪ ‬‬ ‫•‬
‫‪-1‬شـهــادة أن ال إله إال الـلـه وأن محمــداً رســول الـلـه‬ ‫•‬
‫‪-2‬وإقــام الصــالة‬ ‫•‬
‫‪-3‬وإيـتـاء الزكـاة‬ ‫•‬
‫‪-4‬وصـوم رمضـان‬ ‫•‬
‫‪-5‬وحج البيت لمن استطاع إليه سبيالً‬ ‫•‬
‫•‬
‫•‬
‫•‬
ELS MESOS DE L’ANY. CALENDARI DE L’HÈGIRA I DE •

.LES PRINCIPALS FESTES RELIGIOSES
L’any musulmà es basa en cicles lunars. Té 354 dies i es •
divideix en 12 mesos de 29 o 30 dies. Hi ha una diferència
de 10 o 11 dies respecte del calendari solar de l’era
cristiana. Aquest cicle lunar, doncs, fa que les estacions de
l’any no coincideixin sempre amb els mateixos mesos. El
primer any del calendari musulmà coincideix amb l'inici de
la peregrinació del profeta Muhàmmad de la Meca a
.Medina ( l’hègira), l’any 622 de la nostra era cristiana
Fórmula de conversió: H=G- 622+ ( G-622) /32 •
La peregrinació ‫ا لحج‬
http://www.tohajj.com/ •
Festes del Marroc
Festes nacionals

de gener any nou 1
de gener aniversari del Manifest de la Independència 11
.de maig Festa de Treball 1
.de juliol Festa de l’entronament del rei 30
de agost aniversari de la Recuperació de la Província de Oued Eddahab 14
.de agosto Festa de la Revolució del Rei i del poble 20
agost Festa de la Joventut 21
.de novembre Festa de la Marxa verda 6
de novembre Festa de la Independència 18
Festes religioses segons el calendari àrab
.Aniversari del naixement del Profeta Mahoma
Festa El Aid Srii
Festa del Fatih Mouharam
Festa del Aid Kabir
http://www.maec.gov.ma/madrid/PagesHtml/FiestaMar.htm
Enllaç a l’ambaixada del Marroc a Madrid .
Les festes religioses Curs de
cultura àrab
 Muharram. Festes: Rasu-l sannati l-higriyya (Cap d'any);‫• ُم َح ََّرم‬
‫ َر ِبي ُع‬Safar ‫ص َفر‬ َ ) mort de Hussain, nét del Profeta( ‫ عاشورة‬Axura
Rabiu l-awwal. Festes: Maulidu l- nabí( dia 12). Naixement ‫األَ َّول‬
‫ َر ِبي ُع‬.Muhammad. Mort del Profeta: 13 d'aquest mes a Medina
Gumada ‫ ُجمادَ ى ال ّثا ِن ّية‬.Gumada l-ula ‫األول‬
َّ ‫ ُجمادَى‬Rabiu l-thani ‫ال ّثانِي‬
Rajab. Laylatul-migrag(27). Ascensió o Isrà de ‫ َر َجب‬at-Thàniyya
‫ َل ْيلَ ُة‬Ramadà .Laylatu al-Qadr ‫ َر َمضان‬Xaaban ‫ش ْعبان‬ َ .Muhammad
‫ش َّوال‬ َ ‫!شهر الصّوم الكبير‬Mes del dejuni musulmà .)Veg. sura 97(‫القدر‬
‫) ُذ و‬Festa de trencament del dejuni ( ‫عِ ي ُد الف ِْطر‬Xawwal. Id al-fitr
Du al-Higgah. Festes: Idu al- ‫ ُذ و ال ِح ََّج ِة‬Du al-Qàdah ‫ال َق ْعدَ ِة‬
És el final del pelegrinatge o Hagg a la. ‫ ِعي ُد األَضْ َحى‬.Adha( dia 10)
Meca ,a l'Aràbia Saudita. S’hi sacrifica un xai a prop de la ciutat
.de Mina. És la festa gran del món musulmà
El bressol ‫ُدروسا لثقافة‬
Període dels muhadramun o dels.2 •

contemporanis del profeta Muhàmmad i dels
.quatre primers califes
És un període de transició en què. El més destacat poeta és Hassan •
.Ibn Thàbit, predilecte del profeta
.El període omeia ( 661-750).3 •

La literatura pateix els canvis obvis de l’expansió •
islàmica a fora d’Aràbia. Hi ha un contacte evident i
fructífer amb la cultura persa i mesopotàmica. El
llenguatge adquireix una exuberància i
encarcarament. Com a exemples en tenim: Al-
.Ahtal,Garir i Farazdaq
.LA POESIA I LA LITERATURA ÀRAB •
‫العربي‬
ّ ‫• األدب‬
La història de la literatura àrab sol ser estudiada per períodes que es corresponen, •
.aproximadament, amb els de la història política
,”El període preislàmic, anomenat també de la jahiliyya “ ignorància.1 •
Comprèn des d’una època imprecisa fins a l’aparició de l’Islam. En realitat, la •
primera obra de la literatura àrab és l’Alcorà. Quant a la poesia, cap dels versos
coneguts no és anterior a l’hègira en 150 anys, però la seva absoluta perfecció els
mostra com el fruit d’una tradició poètica molt més antiga. El bressol d’aquesta
poesia són les regions del Nagd i del Gihaz ( centre i nord de l’Aràbia Saudita) La
llengua de la poesia preislàmica és una koiné de dialectes de les esmentades
regions. La forma estròfica s’anomena la qassida. El poeta, Xàïr, “ qui sent” era
considerat en aquesta societat com a posseïdor d’un carisma o tarannà sobrenatural
i acomplia una funció social importantíssima. Per això, doncs, es diu que la poesia
és el divan o registre dels àrabs. La poesia preislàmica va ser transmesa per
memorions o rawi. Els poemes més antics que es conserven són els muaal·laqat “
els penjats” .Es diu que eren poemes d’or penjats a les parets de la Meca. Exemples:
...,Imru-l- Qays, tarafa, Zuhayr, Labib
El primer període abbàssida ( 750- 1000).4 •
• La literatura rep una intensa activitat cultural. Es realitzen
un munt de traduccions a la cultura àrab d’obres de les
cultures gregues, siriana i persa. Els poetes d’aquesta època
abandonen o bandegen la qassida clàssica i tripartida.
Conreen la poesia amorosa i bàquica “ del vi”. Apareix-
segons els crítics- l’estil modernista. El fundador d’aquest
moviment modernista és Baxxar ibn Burd, Abu Nuwàs, entre
d’altres. També cal que destaquem Abu Firàs al-Hamdani.
Ple que fa a la prosa, es desenvolupa extraordinàriament.
Ibn al-Muqaffa ( mort el 759) inaugura el cicle de narracions
de caire oriental amb el seu famós llibre Kalila wa Dinma. El
gran Ramon Llull ( escriptor mallorquí), de segur que el va
conèixer per tal d’escriure El llibre de les bèsties. També hi
tenim, en aquest període, el gran al –Jàhiz ( veg. contes
tradicionals àrabs). La mística, doncs, excel·leix amb
Algatzell ( mort el 1111).
El místic més cèlebre o important, sens dubte, és al- •
Hallag ( mort el 922). Als territoris andalusins, hi ha la
figura del gran Ibn Hazm de Còrdova ( 994-1063) Va viure
la destrucció del califat de Còrdova, les guerres civils
l’anarquia. Malgrat això, va escriure el 1022 El collar de
la coloma, Tauaq Al-Hamama, a la ciutat de Xàtiva. És,
no hi ha cap mena de dubte, el tracta d’amor més bell
mai escrit ( Veg. la traducció d’Emilio García Gómez. Ed.
Alianza Editorial, amb un pròleg de José Ortega y
.Gasset)
El segon període abbassída ( 1058- 1258) 5 •
La literatura comença a decaure .És un període de crisi literària •
i cultural.Aquest és el cas, entre d’altres, d’Abu-l- Ala al-Maarri.
Ibn al-Fàrid, que convertí poemes prosaics en creacions
místiques. Sovint no es coneix la influència que els místics
àrabs han tingut en els místics castellans o els trobadors de
l’amor cortès. En teologia, destaquem al-Gazzali o Algatzell, el
qual exercir una influència a l’occident amb el literat mallorquí
Ramon Llull. Hi cal esmentar historiadors de totes les branques
com és el cas d’Ibn Khaldun, Ibn Batuta,etc. Per acabar,
sorgiren les anomenades novel·les de cavalleria: sirat antar;
hitorietes i col·leccions de contes com Les mil i una nits( veg.
traducció al català. Ed. Proa). Als territoris andalusins, quan els
regnes de taifes havien provocat una crisi profunda,
aparegueren poetes com Abu Salt de Dénia, Ibn Khafaja
... ,d’Alzira, Ibn Az-Zaqaq, Ar-Russafi de València
‫النهضة‬La Nahda o el renaixement.6 •

Aquest període comença a la segona meitat del segle dinou. •
Les causes o motius en són , sobretot, la influència de la cultura
occidental des que la invasió napoleònica va introduir a l’Egipte
i al Líban la tècnica, la impremta i la premsa. Però és a l’any
1988, amb la concessió del premi Nobel a l’escriptor egipci
Principi i fi, El carreró dels .)1922( ‫ن جيبمحفوظ‬Nagib Mahfuz
miracles, El cafè de Quxtumar, etc. Aquest escriptor, encara
viu, conrea una novel·la social i compromesa que li va provocar
un atac terrorista. Amb aquest guardó a Nagib Mahfuz, doncs,
es reconeixia per part d’Occident la importància d’una
generació d’escriptor i d’escriptores, nascuts poc abans de la
guerra europea, i que van renovar i modernitzar la llengua àrab
.i la tradició literària clàssica de la cassida
Autors destacats com l’egipci Taha Hussain, •

introductor de l’anàlisi psicològica, ( 1889-1973), Al-
Ayyam(1921) Tawfiq al-Hakim, el libanès Mikhaïl
Nuaymna, etc. La majoria dels literats àrabs actius
avui dia són, però, els que pertanyen a la generació
posterior de la creació de l’Estat d’Israel ( 1948).
Gairebé tots ells, entren en discussió o dialèctica
amb la tradició religiosa o alcorànica que ja no els
dóna resposta per entendre els nous reptes de la
.nova situació mundial
Llavors, neix l’anomenat “ vers lliure”, on cal destacar •

l’obra dels iraquians Badr Xàker al-Sayyab i Abd el-
Wahhab al-Bayati; Gubran Khalil Gubran.
Destaquen- presentment- els poetes sirians Nizar
Qabbani, el palestí Mahmud Darwix (veg. Menys
roses. Estat de setge.( darrer poemari), Samih al-
Qàssim; els egipcis Muhàmmad al-Faytur, el
marroquí Muhàmmad Xukri ( veg. El pa de cada dia.
Ed Bromera). Pel que fa al teatre, també fou un altre
gènere introduït a causa de la influència occidental.
L’únic dramaturg que assolí una certa importància
.fou Tawfiq al-Hakim (1903)
:BIBLIOGRAFIA UTILITZADA I A L’ABAST
Us recomano,pel que fa a literatura, la col·lecció Hiperión: www.hiperion.com
L’Alcorà. ( traducció de M. Epalza amb la col·boració de J, Forcadell i J.M. Perujo), Barcelona,-
.Proa,2001
.Dolors Bramon. Obertura a l’islam. Editorial Cruïlla, 2001-
.Josefina Veglison Elías de Molins: La poesía árabe clàssica. Hiperión,1997
.Ibn Hazm de Córdoba. El collar de la paloma. Versió d’Emilo García gómez. Ed. Alianza Editorial-
Jaime Sánchez Ratia. Trenta poemes árabes en sucontexto. Selecció, presentació,traducció i notes.-
.Edició bilingüe àrab- castellà. Hiperión,1998
.Ar-Russafi de València. Poemes. Traducció de Teresa Garulo. Hiperión ,1980-
Mahmud Darwix. Menys roses. Hiperión-
.Abd al-Wahhab al-Bayati. Escrito en el barro. Hiperión
.Teresa Garulo. Diwan de las poetisas de al- Andalus. Hiperión -
poemes del Divan. Ibn Khafaja . Razef poesia. Edicions 96. Traducció de Josep R Gregori i Josep 16
.Piera. Desembre de 2002
Abu-Nuwàs. Khamriyyat. Poesia bàquica. Traducció de Jaume Ferrer i Anna Gil. Servei de
.Publicacions de la UAB, maig de 2002
Sobh, Mahmud. Historia de la literatura árabe clásica Ed. Cátedra, 2002
La maledicció de Gilgamesh. Antologia de la poesia iraquiana . Edició d'Abdulhahdi Ssadoun i Josep
.Ramon Gregori. Edicions Llibres de l'índex, gener 2005
robaiyat d’Ibn al-Zaqqaq de València" / amb Josep-Ramon 12" •
Gregori. [Text dels poemes en àrab i català.] Reduccions: revista de
.poesia. Vic. Núm. 81 (des. 2004), p. 78-87
De la China a al-Andalus: 39 jueju y 6 robaiyat, esplendor del •
cuarteto oriental / edición; traducción con Anne-Hélène Suárez
(poemas chinos) y Josep Ramon Gregori. (poemas árabes). [Ed.
trilingüe chino-español y árabe-español.] Barcelona: Azul, 2004 (La
.otra palabra. Serie asiática)
http://www.iraqipapers.com/josep_poems.htm •
http://www.rubidigital.net/rubisolidari/Gregori.pdf#search='Josep •
%20Ramon%20Gregori ( Vocabulari àrab_català per matèries
bàsic )
Viatges Ibn Battuta. Ed. Proa i traduïts per Manuel Forcano i Margarida •
!!!Castells. Barcelona, 2005. Novetat
/http://www.ub.es/arab •
.)departament de filologia àrab de Barcelona ( •
:WEBS D’INTERÈS •
www.arabismo.com: (portal de la cultura àrab. Amb molts enllaços. Hi •
trobareu de tot!)
www.mincom.gov.ma ( pàgina oficial del Regne del Marroc) •
www.maec.govma/madrid (ambaixada del Marroc a Madrid) •
www.islam.net ( Afers religiosos. Qatar) •
www.webislam.com ( Federació espanyola islàmica) •
.www.cislamica.org ( Comunitat islàmica d’Espanya) •
•
poemes del Divan. Ibn Khafaja . Razef poesia. Edicions 96. 16 •
.Traducció de Josep R Gregori i Josep Piera. Desembre de 2002
Abu-Nuwàs. Khamriyyat. Poesia bàquica. Traducció de Jaume Ferrer i •
.Anna Gil. Servei de Publicacions de la UAB, maig de 2002
Sobh, Mahmud. Historia de la literatura árabe clásica Ed. Cátedra,2002 •
‫ ُدروسا لثقافة‬La religió
‫ا لدين‬
Textos alcorànics per

comentar
‫تفسير ُنصوص قُرآنية‬
Textos alcorànics per comentar
Capítol de la Perfecció (112. Sura al-Ikhlâç: mequina, 4 •
versicles)
bi-smi-L·lah ir-rahmân ir-rahîm qul huwa Al·lahu ahad [En .1 •
nom de Déu, abundantment, permanentment compassiu,
digues: Ell és Déu, u] 2. Il·lahu ç-çamad [Déu, l'etern]
3. lam ialid wa lam iulad [No ha engendrat ni ha estat
engendrat]
4. wa lam iakun l·lahu kufu`an ahad [No hi ha res que a Ell
s'assemble]
‫تفسير نصوص قرآنية‬
EL PROEMI, LA PRIMERA I L’OBERTURA
!En el nom de déu Únic, el Compassiu per excel·lència , el molt misericordiós “
,Lloat sigui Déu , el senyor de tot i de tots
,Senyor de l’univers sencer, visible i invisible
, El compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós
,L’Amo i Senyor del dia del judici final
Dia de la religió vertadera
.Dia del judici de la història
.A tu sols servim
.A tu sols preguem
.En tu sols confiem
.Tu sols ens salvaràs
,Guia’ns , mostra’ns el camí segur
,El camí dels qui vols ajudar generosament
”No dels qui i t’han aïrat en contra seu, ni dels qui s’equivoquen
‫‪Textos alcorànics per comentar‬‬
‫ت فسير ن صوصق رآنية‬
‫هللا الرحمن الرحيم‬

‫اس ِم َر ِّب َك الَّذِي َخلَ َق‬ ‫ا ْق َر ْأ ِب ْ‬
‫نسانَ مِنْ َعلَ ٍق‬ ‫َخلَقَ اإْل ِ َ‬
‫َ‬
‫ا ْق َر ْأ َو َر ُّب َك اأْل ْك َر ُم‬
‫الَّذِي َعلَّ َم ِبا ْل َقلَ ِم‬
‫نسانَ َما لَ ْم َي ْعلَ ْم‬ ‫َعلَّ َم اإْل ِ َ‬
‫ْ‬
‫نسانَ لَ َيط َغى‬ ‫َكاَّل إِنَّ اإْل ِ َ‬
‫اس َت ْغ َنى‬ ‫أَن َّرآهُ ْ‬
‫الر ْج َعى‬ ‫إِنَّ إِلَى َر ِّب َك ُّ‬
‫أَ َرأَ ْيتَ الَّذِي َي ْن َهى‬
‫صلَّى‬ ‫َع ْبدًا إ ِ َذا َ‬
‫أَ َرأَ ْيتَ إِن َكانَ َعلَى ا ْل ُهدَى‬
‫أَ ْو أَ َم َر بِال َّت ْق َوى‬
‫أَ َرأَ ْي َت إِن َك َّذ َب َو َت َولَّى‬
‫أَلَ ْم َي ْعلَ ْم بِأَنَّ هَّللا َ َي َرى‬
‫َكاَّل لَئِن لَّ ْم َين َت ِه لَ َن ْس َف ًعا بِال َّناصِ َي ِة‬
‫َناصِ َي ٍة َكا ِذ َب ٍة َخاطِ َئ ٍة‬
‫َف ْل َيدْ ُع َنا ِد َيه‬
‫الز َبانِ َي َة‬‫س َندْ ُع َّ‬ ‫َ‬
‫اس ُجدْ َوا ْق َت ِر ْب‬ ‫َكاَّل اَل ُت ْ َ ْ‬
‫و‬ ‫ُ‬
‫ه‬ ‫ع‬ ‫طِ‬
‫ت فسير ن صوصق رآنية‬
Sura 96 •
EL COÀGUL DE SANG •
,En el nom de Déu Únic •
!El Compassiu per excel·lència, el molt Misericordiós •
Llegeix! Recita •
!En el nom del teu Senyor, que t’ha creat •
.Ha creat l’home d’un coàgul, d’un grumoll de sang •
Llegeix! Recita •
!El teu Senyor és el més Noble, el més Generós •
.Ell t’ha ensenyat l’ús de la ploma, per a escriure •
)...( !Ensenyà a l’home el que ignorava •
Es creu que fou el primer text de la revelació. De tota manera, fixeu-vos en les ( •
coincidències amb les religions veïnes. L’Islam, doncs, és la darrera revelació
del missatge diví, i Muhàmmad, el segell dels missatgers; és a dir, després d’ell,
) !ja no n’hi ha cap
LA LLUM •
L'Alcorà aconsella les dones perquè es cobreixin els pit però no pas els cabells ni la •
cara: “” "digues a les creients … que •
.cobreixin el seu escot amb el mocador…" (Alcorà 24,31) •
,Digues als qui són bons creients , bons musulmans )...( •
que quan vegin la gent, tinguin la mirada baixa •
.i controlin molt bé els apetits sexuals •
!És millor i és més pur •
!Déu està informat, molt bé, del que vosaltres feu •
,Digues també a les creients que abaixen la vista •
;Amb molta decència, i que controlin els apetits sexuals •
, Que elles no mostrin els seus adorns, el seu adreç •
;Llevat dels que són més externs •
;Que elles amaguin l’escot amb una peça del seu vestit •
Que només mostrin els seus adorns •
,Als seus marits •
,Als seus sogres •
,Als fills i fillastres •
,Als seus germans •
Als nebots (...) ( versicles 30-32) •
‫ألنكاح‬
‫تفسير نصوص قرآنية‬
El casament
‫ت َح َّتى ي ُْؤمِنَّ َوألَ َم ٌة م ُّْؤ ِم َن ٌة َخ ْي ٌر مِّن ُّم ْش ِر َك ٍة‬ ِ ‫• َوالَ َتن ِكحُو ْا ْال ُم ْش ِر َكا‬
‫ين َح َّتى ي ُْؤ ِم ُنو ْا َو َل َع ْب ٌد م ُّْؤ ِم ٌن َخ ْي ٌر‬ َ ‫َو َل ْو أَعْ َج َب ْت ُك ْم َوالَ ُتن ِكحُو ْا ْالم ُِش ِر ِك‬
‫ار َوهّللا ُ َي ْدع َُو إِ َلى‬ َّ
‫ن‬ ‫ال‬ ‫ى‬ َ
‫ل‬ ‫إ‬ ‫ُون‬
َ ‫ع‬ ‫د‬ ْ ‫ي‬َ ‫ك‬َ ‫ئ‬
ِ ‫ـ‬ َ
‫ل‬ ‫و‬ ْ ُ ‫مِّن ُّم ْشركٍ َو َل ْو أَعْ َج َب ُك ْم أ‬
ِ ِ ِ
‫ُون‬َ ‫اس َل َعلَّ ُه ْم َي َت َذ َّكر‬
ِ َّ
‫ن‬ ‫ل‬ ‫ل‬
ِ ‫ه‬
ِ ‫ت‬
ِ ‫ا‬ ‫ي‬
َ ‫آ‬ ُ‫ِّن‬
‫ي‬ ‫ب‬
َ ‫ي‬
ُ ‫و‬
َ ‫ه‬
ِ ‫ن‬
ِ ‫ذ‬ ْ ِ‫ْال َج َّن ِة َو ْال َم ْغ ِف َر ِة ِبإ‬
No us caseu amb associadors d’aquesta mena, fins que no creguin en el Déu “
Únic! Un esclau creient és molt millor que un associador , malgrat que aquest us
agradi. Aquests us criden i inviten a anar al foc, a anar a l’infern . Déu invita a
anar al paradís, als bells jardins! Ell també invita al perdó, que Ell concedeix! Ell
mostra a al gent amb claredat els seus miracles, cada versicle del Seu
missatge, del llibres sant. Perquè així es deixin convèncer pels qui recorden
l’acció de Déu! ”(...) v. 221
El menjar
Pel que fa als animals que es poden consumir, esdevenen prohibits si no has estat morts
d’acord amb un ritual determinat. Aquest ritual, que requereix pronunciar el nom de Déu en
el moment del sacrifici, posar el peu sobre la víctima orientada cap a la Meca (Aràbia
Saudita) i degollar-la deixant escolar tota la sang, queda exclòs en la pesca ( Alcorà,5, 96-
97). Es recomana també que alguns productes com la ceba, l’all o el porro no es mengin
abans d’acudir a l’oració col·lectiva a la mesquita, perquè la tradició conta o explica que no
eren del gust del Profeta. “ Perquè Déu només us ha prohibit, ha fet sagrat i
intocable, per tots vosaltres, que no es pot menjar, la carn d’animals que
estiguin morts, i no matats ritualment al davant nostre, la sang i la carn de porc
.altres porcins, i tampoc si s’ha ofert a altres deïtats,,,” Al-Bàqara 173
‫ير َو َما أ ُ ِهل َّ ِب ِه ل َِغ ْي ِر هّللا ِ َف َم ِن‬ ِ ‫إِ َّن َما َح َّر َم َع َل ْي ُك ُم ا ْل َم ْي َت َة َوالدَّ َم َو َل ْح َم ا ْلخ‬
ِ ‫ِنز‬
‫اغ َوالَ َعا ٍد َفال إِ ْث َم َع َل ْي ِه إِنَّ هّللا َ َغفُو ٌر َّرحِي ٌم‬ ٍ ‫ب‬
َ ‫ر‬ َ ‫ي‬ْ ‫غ‬َ ‫ر‬
َّ ُ
‫ط‬ ‫اض‬
ْ
‫ا ألكل‬El menjar
Perquè Déu només us ha prohibit, ha fet sagrat i intocable, per tots

vosaltres, que no es pot menjar, la carn d’animals que estiguin
morts, i no matats ritualment al davant nostre, la sang i la carn de
porc altres porcins, i tampoc si s’ha ofert a altres deïtats,,,” Al-
.Bàqara 173
‫ير َو َما أ ُ ِه َّل ِب ِه لِ َغي ِْر‬

ِ ِ‫نز‬ ‫خ‬
ِ ْ
‫ال‬ ‫م‬
َ ْ‫ح‬ َ
‫ل‬ ‫و‬
َ ‫م‬
َ َّ
‫د‬ ‫ال‬ ‫و‬
َ ‫ة‬َ ‫ت‬َ ْ
‫ي‬ ‫م‬
َ ْ
‫ال‬ ‫إِ َّن َما َحرَّ َم َع َل ْي ُك ُم‬
َ ‫هّللا‬ َّ‫ن‬ِ ‫إ‬ ‫ه‬
ِ ْ
‫ي‬ َ
‫ل‬ ‫ع‬
َ ‫م‬ ْ
َ ِ‫اغ َوالَ َعا ٍد َفال إ‬
‫ث‬ ‫ب‬
َ ‫ْر‬
َ ‫ي‬‫غ‬َ َّ‫ر‬ ُ ْ‫هّللا ِ َف َم ِن اض‬
‫ط‬
ٍ
‫َغفُو ٌر رَّ ِحي ٌم‬
ٌ ‫اب َواألَ ْزالَ ُم ِر ْج‬
‫س‬ ُ ‫نص‬ َ َ‫َيا أَ ُّي َها ا َّلذِينَ آ َم ُنو ْا إِ َّن َما ا ْل َخ ْم ُر َوا ْل َم ْيسِ ُر َواأل‬
َ‫اج َت ِن ُبوهُ َل َع َّل ُك ْم ُت ْفل ُِحون‬
ْ ‫ان َف‬
ِ ‫ش ْي َط‬
َّ ‫ِّمنْ َع َم ِل ال‬
Pel que fa al vi, l’Alcorà ofereix una sèrie de consideracions o consells •

que van des de l’aprovació fins a judicis més severs, però mai no en fa
:una prohibició taxativa o radical. Vegeu els exemples següents
Dels fruits de les palmeres i de les vinyes n’obteniu una beguda •
embriagadora i un bell aliment. En veritat, en això hi ha un signe per a la
.gent que raona ( Alcorà,16,67-69)
Et pregunten sobre el vi i els jocs d’atzar. Respon: ambdós contenen un •
gran pecat i un gran avantatge per als homes, però és més gran el seu
.pecat que la seva utilitat ( Alcorà, 2, 216-219)
Creients! No us acosteu a l’oració en estat d’embriaguesa; espereu fins •
que sapigueu el que us dieu. (Alcorà, 4, 43-46)
Creients! Amb certesa el vi, el joc, els ídols i les fletxes endevinatòries •
no són més que una abominació de Satanàs. Eviteu-los! (Alcorà, 5, 90-
.92)
‫ارى َح َّت َى َت ْع َل ُمو ْا َما َتقُولُونَ َوالَ ُج ُن ًبا إِالَّ َع ِاب ِري‬ ُ ‫صالَ َة َوأَن ُت ْم‬
َ ‫س َك‬ َّ ‫َيا أَ ُّي َها ا َّلذِينَ آ َم ُنو ْا الَ َت ْق َر ُبو ْا ال‬
‫س َف ٍر أَ ْو َجاء أَ َح ٌد ِّمن ُكم ِّمن ا ْل َغآئِطِ أَ ْو الَ َم ْس ُت ُم‬
َ ‫ضى أَ ْو َع َلى‬ َ ‫يل َح َّت َى َت ْغ َتسِ لُو ْا َوإِن ُكن ُتم َّم ْر‬ ٍ ‫س ِب‬ َ
ً ُ‫س ُحو ْا ِب ُو ُجو ِه ُك ْم َوأَ ْيدِي ُك ْم إِنَّ هّللا َ َكانَ َعفُ ًّوا َغف‬
‫ورا‬ ‫صعِيدًا َط ِّي ًبا َفا ْم‬
َ ‫ام‬ َ ‫ساء َف َل ْم َت ِجدُو ْا َماء َف َت َي َّم ُمو ْا‬
َ ‫ال ِّن‬
• Sembla que el califa Omar decidí sobre la diferència entre el vi

pròpiament dit i altres begudes fermentades; i va arribar a la decisió
que les begudes fermentades no eren “pecat”, i sí que ho eren les
begudes alcohòliques. A hores d’ara, el fet de beure alcohol i
mercadejar-lo està considerat, en general, com una falta greu; sobretot
en públic. En resum, la prohibició del vi i del porc és la característica
més important dels hàbits alimentaris dels musulmans. Per
acabar,però, alguns musulmans s’emparen en el fragment següent:
• “ Els que creuen i fan el bé no cometen cap falta en el seu menjar
quan tenen por de Déu; creuen i obren bé, temem Déu i fan el bé,
perquè Déu estima els qui fan el bé” ( Alcorà,5, 93-94).
• També és important de conèixer que,malgrat el que sembla, hi ha una
rica poesia bàquica o del vi en tota la literatura àrab antiga i
contemporània. Exemples: Abu Nuwàs, Ibn Khafaja, Ibn Az-Zaqqaq,
Omar Khayyam, Mahmud Darwix, Nizar Qabbani, etc.
ِّ ‫ ا ل‬El dejuni
ُ ‫ص َيام‬
Se us ha posat com a precepte en les llibres ants el dejuni, per a vosaltres “
igual er als qui us han precedit. És perquè amb això serviu millor Déu. Són
uns dies comptats i ben determinats. Però si algú de vosaltres està malalt
o té obligació de fer un viatge , deixarà per a més tard el dejuni d’aquests
.dies, en u n nombre igual de dies de dejuni...” al-Bàqara . V.v. 182
‫ين ِمن‬ َ ‫ب َع َلى الَّ ِذ‬ َ ‫ص َيا ُم َك َما ُك ِت‬ ِّ ‫ب َع َل ْي ُك ُم ال‬ َ ‫ين آ َم ُنو ْا ُك ِت‬ َ ‫• َيا أَ ُّي َها الَّ ِذ‬
َ ُ‫َق ْبلِ ُك ْم َل َعلَّ ُك ْم َت َّتق‬
‫ون‬
‫َّام‬
‫ي‬ َ‫ضا أَ ْو َع َلى َس َف ٍر َف ِع َّدةٌ مِّنْ أ‬ ً ‫ي‬‫َّر‬ ‫م‬ ‫م‬ ُ
‫ك‬ ‫ن‬ ‫م‬
ِ ‫ان‬َ َ
‫ك‬ ‫ن‬ ‫م‬َ َ
‫ف‬ ٍ
‫ت‬ ‫َا‬‫د‬ ‫و‬ ‫د‬ ُ ْ‫ع‬ ‫م‬
َّ ‫ا‬ ً
‫م‬ ‫َّا‬
‫ي‬ َ‫• أ‬
ٍ ِ
‫ين َف َمن َت َطوَّ َع َخي ًْرا َفه َُو‬ ‫ك‬
ِ ْ‫س‬ ‫م‬
ِ ‫م‬
ُ ‫ا‬ ‫ع‬ َ َ
‫ط‬ ٌ
‫ة‬ ‫ي‬
َ ‫د‬ ْ ‫ف‬
ِ ‫ه‬
ُ َ
‫ن‬ ‫و‬ ُ ‫ق‬ ‫ي‬‫ُط‬
ِ ‫ي‬ ‫ين‬َ ‫ذ‬
ِ َّ ‫ل‬ ‫ا‬ ‫ى‬ َ
‫ل‬ ‫ع‬
َ ‫و‬ َ ‫ر‬َ َ
‫خ‬ ُ‫أ‬
ٍ
َ ‫َخ ْي ٌر لَّ ُه َوأَن َتصُومُو ْا َخ ْي ٌر لَّ ُك ْم إِن ُكن ُت ْم َتعْ َلم‬
‫ُون‬
‫ص َل َوات‬
َّ ‫أل‬Les oracions
Compliu amb cura l’horari de les oracions obligatòries, les salauat, “

especialment la del mig o potser a de l’aurora o de la tard- Inicieu
.l’oració , posats to drets,amb devoció, davant de Déu. V. 238
. Al-bàqara
َ ‫صالَ ِة ْالوُ سْ َطى َوقُومُو ْا هّلِل ِ َقا ِن ِت‬

‫ين‬ َّ ‫ت وال‬ ِ ‫ص َل َوا‬ َّ ‫ظو ْا َع َلى ال‬ ُ ‫َحا ِف‬
‫َفإنْ ِخ ْف ُت ْم َف ِر َجاالً أَ ْو ر ُْك َبا ًنا َفإِ َذا أَ ِمن ُت ْم َف ْاذ ُكرُو ْا هّللا َ َك َما َعلَّ َم ُكم‬
َ ‫مَّا لَ ْم َت ُكو ُنو ْا َتعْ َلم‬
‫ُون‬
‫ القرآن الكريم‬L’Alcorà
Traducció de l’àrab al català, introducció a la lectura i cinc •
estudis alcorànics ( És la 1a traducció directa de l’àrab al
!català.) Excel·lent
,Per Míkel de Epalza •
Catedràtic d’estudis Àrabs i Islàmics, amb la col·laboració •
,de Josep Forcadell i Joan M Perucho
De la Universitat d’Alacant •
Ed Proa, març del 2001 •
Materials diversos
a l’abast
‫أدوات تعليمية‬
El ministeri d’educació palestí •
‫وزارة التعليم دولة فلسطين‬ •
té una pàgina molt interessant sobre el sistema educatiu i diversos llibres de •
text editats amb format PDF que són fàcils de baixar. Ací en teniu l’enllaç
:adient
http://www.pna.gov.ps/index.asp •
http://www.wikipedia.org
http://www.pcdc.edu.ps/textbooks/index.htm •
http://st-takla.org/Learn_Languages/01_Learn_Arabic-ta3leem-3araby/Learn- •
Arabic_00-index_El-Fehres.html
http://www.gencat.net/benestar/immigracio/web_ac/Arab/INTERIOR/cap1.html •
/http://www.xtec.es/lic
/http://www.arabismo.com
http://entitats.rubidigital.net/rubisolidari/Gregori.pdf#search='Josep%20Ramon
‘ %20Gregori
http://www.ub.es/arab •
// http://spaces.msn.com/members/joseppotriessafor •
Materials
Aquest enllaç ens permetran de fer servir plantilles per ِ

comunicar-nos amb la família en diversos idiomes com també
altres materials didàctics molt interessants i de baixar imatges
.que ens seran de molta utilitat en les activitats a l’aula
http://office.microsoft.com/clipart/default.aspx?lc=es- •
es
http://office.microsoft.com/ar- •
sa/templates/default.aspx
: Diccionaris i traductors en línia •

http://dictionary.sakhr.com/
http://babelfish.altavista.digital.com/
http://www.urduword.com/Home/index.cgi
http://www.comprendium.es/index_demo_ca.html
http://www.maktoob.com/
Guia d’espanyol per magribins en dialecte marroquí
‫دليل ا إلسبانية ب ا لمغ ربية‬

Novetats editorials per alumnes del Marroc i
de la Xina
• 1.GUÍA DE ESPAÑOL PARA CHINOS EN CHINO MANDARÍN1

Autor: ESPASA CALPE
Editorial: ESPASA CALPE
Data de publicació: 16/06/2005.
Edició: 1a
Nombre de pàgines: 264.
ISBN: 846701833X. Preu: 4,95 €$.
• 2. GUÍA DE ESPAÑOL PARA MAGREBÍES
Autor: ESPASA CALPE
Editorial: ESPASA CALPE
Data de publicació : 16/06/2005.
Edició: 1a.
Nombre de pàgines : 264.
ISBN: 8467018321.
• Preu 4,95 €
Butlletí de notes

Curs de Cultura Àrab JGregori دورة الثقافة العربية. جوزيب جريجوري

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Curs de Cultura Àrab JGregori دورة الثقافة العربية. جوزيب جريجوري

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Curs de cultura àrab

‫دُروسا لثقافة ا لع ربية‬

‫دُروس الثقافة العربية‬

No volem la guerra, volem la pau •

L’Aràbia Saudita, Kuwait, Bahrein, Qatar, Els Emirats.1 •

Funcions del tutor o tutora d’acollida •

La coordinació del tutor o tutora d’acollida amb la resta de

Annex 4. Aula d’acollida •

‫أركان اإلسالم‬ ‫•‬

ELS MESOS DE L’ANY. CALENDARI DE L’HÈGIRA I DE •

Festes nacionals

Període dels muhadramun o dels.2 •

.El període omeia ( 661-750).3 •

‫النهضة‬La Nahda o el renaixement.6 •

Autors destacats com l’egipci Taha Hussain, •

Llavors, neix l’anomenat “ vers lliure”, on cal destacar •

Textos alcorànics per

‫هللا الرحمن الرحيم‬

Perquè Déu només us ha prohibit, ha fet sagrat i intocable, per tots

‫ير َو َما أ ُ ِه َّل ِب ِه لِ َغي ِْر‬

Pel que fa al vi, l’Alcorà ofereix una sèrie de consideracions o consells •

• Sembla que el califa Omar decidí sobre la diferència entre el vi

Compliu amb cura l’horari de les oracions obligatòries, les salauat, “

َ ‫صالَ ِة ْالوُ سْ َطى َوقُومُو ْا هّلِل ِ َقا ِن ِت‬

Aquest enllaç ens permetran de fer servir plantilles per ِ

: Diccionaris i traductors en línia •

‫دليل ا إلسبانية ب ا لمغ ربية‬

• 1.GUÍA DE ESPAÑOL PARA CHINOS EN CHINO MANDARÍN1

You might also like