Fenòmens fonètics

Material complementari
 Afèresi
• L'afèresi és un fenomen fonètic que consisteix en l'elisió de
fonemes a principi de paraula o frase.
• Un exemple diacrònic en català seria: EPISCOPUS > bisbe
(amb pèrdua de la vocal inicial).
• Un exemple en anglès seria l'escurçament de la frase "good
morning!" en simplement "morning!".
• En català i en posició inicial de mot és freqüent elidir la vocal
-a: arrel/rel, arribar/ribar, anem/nem.
• L'afèresi té un fenomen equivalent, simètric i especular: la
inserció de la vocal en posició inicial; per exemple:
moto/amoto, ràdio/arràdio... L'elisió es produeix per la falsa
segmentació de la cadena parlada.
 Apòcope
 L'apòcope és un fenomen fonètic que consisteix en
l'elisió de fonemes a final de paraula.
 Per exemple: fotografia > foto, col·legi > cole,
digues+me > digue'm (cau la s final del verb). També
per noms propis: Montserrat > Montse.
 Algunes llengües tenen alternances entre formes
plenes i formes apocopades determinades per regles
gramaticals segons el context i la posició de la
paraula, com per exemple, les parelles de paraules
castellanes un/uno, gran/grande, san/santo; o les
italianes un/uno, bel/bello.
 Assimilació
 L'assimilació és un fenomen fonètic en el qual un so adquireix
característiques del o dels sons contigus quant al mode i / o al punt
d'articulació.
 Segons el tipus de canvi pot ser: palatalització, velarització, nasalització,
dentalització, labialització, sonorització, ensordiment, etc.
 L'assimilació es dóna en l'actualitat en català en la majoria de sons nasals i
laterals, i en l'evolució de l'idioma ha donat lloc a diversos aplecs
consonàntics.
 Exemples:
 canvi (la n sona com una nasal bilabial [m], o labiodental si sou valencians
o de certes zones del sud de Catalunya) -- canvi de punt d'articulació
 cangur (la n sona com una nasal velar [ŋ]) -- canvi de punt d'articulació
 atleta (la t sona com una lateral alveolar [l]) -- canvi de mode d'articulació
 L'harmonia vocàlica és un tipus d'assimilació que en algunes llengües
afecta les vocals d'una mateixa paraula.
Dissimilació
• La dissimilació és un fenomen fonètic
segons el qual de dos sons d'un mot, iguals
o afins, un canvia el seu punt o el seu mode
d'articulació o fins i tot desapareix.
• Procés pel qual dos sons semblants
tendeixen a diferenciar-se.
• Per exemple: comunió > cumanió; peregrí >
pelegrí; plourà > [pləw'ra]; prendre >
['pεndrə]; processó > professó ; Santa Eulàlia
> Santaulària ; vigila > vegila.
 Elisió
• Elisió (del llatí elisionem, traducció del grec ellepsis) és
un fenomen fonètic consistent en la pèrdua d'una so
vocàlic per la influència del context. Se sol produir quan
hi ha dos sons idèntics com en la contracció del, on la
repetició del so de la vocal neutra (de + el) fa que
només es conservi una vocal i l'altra desaparegui.
• Aquesta desaparició pot plasmar-se a l'escrit o ser
només un fenomen oral "una hora" ['un'ɔɾə],
• "no en tinc" ['non'tiŋ],
• "pa amb oli" ['pam'bɔli],
• "una illa" [un'iʎə],
 Epèntesi
• Epèntesi és un terme lingüístic que designa la inserció o
intrusió d'un so vocàlic o consonàntic a l'interior d'un mot
deguda, sovint, a causes d'índole fonètica.
• Aquest és el cas quan aquesta inserció es produeix per facilitar
la pronúncia de determinades seqüències fòniques que poden
requerir fer un esforç articulatori especial, de manera que
s’estableix una relació més efectiva entre els sons de
l’estructura.
• En el cas de l’epèntesi, la inserció es produeix en una posició
intervocàlica.
• Quan esdevé a inici de mot s’anomena pròtesi; quan s’esdevé
a final de mot, s’anomena epítesi.
Metàtesi
• Una metàtesi és un fenomen fonètic que
consisteix en un canvi d'ordre dels sons d'un
mot.
• AQVILA > àguila > àliga
• EQVA > egua > euga
• CICCVS > xic > xicalla > quitxalla

• GNIFF(et) > ganivet > gavinet

• PAVPEREM > pobre > probe
• PIPEROTVS > pebrot > prebot
Síncope

• La síncope és un fenomen fonètic que

consisteix en l'elisió de fonemes al
mig d'una paraula o frase.
• Per exemple: si us plau > sisplau (cau
la u procedent del pronom us)
Lenició

• La lenició és un procés de mutació

fonètica que consisteix al debilitament
d’una consonant. Els casos més
corrents són:
• La sonorització: formica > formiga
• La fricativització: muchacho >
mushasho (/ʧ/ → /ʃ/)
 Fenòmens de contacte
consonàntic
 La producció de missatges orals implica l’emissió d’una cadena fònica. Quan els
sons entren en contacte s’observen certs canvis en:
 La sonoritat:
 Ensordiment
 Sonorització
 El punt d’articulació:
 Dentalització
 Labilització
 Palatalització
 Velarització
 El mode d’articulació:
 Betacisme
 Fricativització
 Nasalització
 Rotacisme
 Vocalització
 Ensordiment
 S'anomena ensordiment al fenomen fonètic contrari a la
sonorització, pel qual un so sonor (en el qual vibren les cordes
vocals) es torna sord, per l'acció del so o dels sons contigus.
 En català sol passar:
 Dins d'una paraula, quan una oclusiva sonora o una fricativa
sonora van seguides d'una consonant sorda. Exemples:
absolució (la b sona [p] sorda).
 Per a totes les oclusives a final de paraula, quan no van
seguides d'una paraula començant per una consonant sonora.
• Exemples: "fred" (la d sona [t] sorda) ; però "fred glacial" (la d sona [d]
sonora). També quan van seguides d'una paraula començant per una
vocal. Exemples: "fred àrtic" (la d sona [t] sorda).
 Sonorització
 S'anomena sonorització al fenomen fonètic contrari a l'ensordiment, pel
qual un so sord (en el qual no vibren les cordes vocals) es torna sonor,
per l'acció del so o dels sons contigus.
 En català sol passar:
 Dins d'una paraula, quan una oclusiva sorda o una fricativa sorda o una
africada sorda van seguides d'una consonant sonora en una síl·laba
diferent.
• Exemples: "capgròs" (on la p sona [b]), "modernisme" (on la s sona [z]), "migdia"
(on la g sona [dʒ]). Però no pas a casos com "ample" on el grup pl és dins de la
mateixa síl·laba.
 Per fonètica sintàctica, quan una paraula acabada amb una fricativa sorda
o una africada sorda va seguida d'una vocal o una consonant sonora.
• Exemples: "les altres" (on la s sona [z]), "les mateixes" (on la s sona [z]), "mig
obert" (on la g sona [dʒ]). Aquest fenomen té valor contrastiu en parelles com els
avis [əl'zaβis] vs. els savis [əl'saβis]
 Dentalització
 La dentalització és un tipus d'assimilació en què un so apropa o
torna el seu punt d'articulació dental per influència del context,
com passa amb la "n" de "cantar" en català.
 S'indica amb un diacrític sota el fonema en forma de petita
corba o claudàtor invertit (d̪). La dentalització afecta només les
consonants. És un fenomen present a diversos idiomes, entre
elles la majoria de les llengües romàniques.
 En català es dentalitzen els sons nasals i laterals davant [t] o [d]
però les consonants resultants no tenen rang de fonema sinó
solament d'al·lòfon, ja que no poden constituir un parell mínim, és
a dir, no hi ha cap paraula que es diferenciï només pel canvi entre
un fonema i la seva variant dentalitzada. Per això a vegades
s'obvia en la transcripció fonètica.
 Labialització
• La labialització és un fenomen fonètic, un tipus
d'assimilació, que altera la pronunciació de
determinades consonants en contacte amb les vocals
posteriors [o,u] o les consonants labials [b,p,w].
• En català, els sons nasals com [n] s'alteren adoptant
les característiques del so que els segueix, tant entre
síl·labes com entre mots.
• En concret, davant d'un so labial es labialitzen,
exemple: [n] → [m] davant [m], [p] i [b] (un pic [um
ˈpik]).
 Palatalització
 La palatalització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera
la pronunciació de consonants nassals en contacte amb les vocals
anteriors [i,e] o la glida palatal [j] (també anomenada iod).
 Articulatòriament, la palatalització consisteix en afegir a l'articulació
primària un desplaçament vers un punt d'articulació secundari cap a la
posició postpalatal, però també pot comportar un arquejament de la
llengua contra l'arc del paladar..
 Diacrònicament, la palatalització és el fenomen que ha determinat
l'evolució de paraules catalanes com:
 GENERU > gendre, on [g]+[j] > [dʒ] > [ʒ]
 CICERONE > cigró, on [k]+[j] > [tʃ] > [ts] > [s]
 BALNEUM > bany, on [n]+[j] > [ɲ]
 PALEA > palla, on [l]+[j] > [ʎ]
 PUTEU > puig, on [t]+[j] > [tʃ]
Velarització
 La velarització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació,
que altera la pronunciació de determinats sons en contacte
amb les consonants velars. Articulatòriament, la velarització
representa un desplaçament de la part posterior de la
llengua cap al vel del paladar.
 En català, les consonants laterals es velaritzen en contacte
amb les consonants velars, les consonants nasals es
velaritzen només davant de les consonants velars. Alguns
exemples:
 alga on la l sona [ɫ]
 angle on la n sona [ŋ], la l sona [ɫ]
 blanc on la n sona [ŋ] (independentment de si el vostre
dialecte pronuncia o no [k] final).
 Betacisme
 El fenomen del betacisme es produeix amb la substitució
del fonema fricatiu labiodental sonor (/v/) per l'oclusiu
bilabial sonor (/b/).
 És característic de les llengües iberoromàniques a
excepció del portuguès i d'algun parlar català. Alguns han
assenyalat la possibilitat d'una influència o substrat basc o
ibèric en aquest sentit ja que el fonema fricatiu labiodental
sonor manca en aquest idioma.
 També són betacistes una part important de l'occità a les
regions centrals i meridionals [1], els dialectes portuguesos
del nord, el sard i alguns dialectes italians del sud.
Rotacisme
 El rotacisme (paraula creada a partir del
grec antic ῥῶ rhô), és un fenomen fonètic
consistent a canviar un so per una R, per
motius d'evolució lingüística o de
pronunciació local.
 El fenomen afecta sobretot la -s tot i que
també es produeixen amb d'altres
consonants com ara -l (per exemple en
català juriol en lloc de juliol) o -n (verí que
prové del llatí VENĒNUM,