Guia de lectura

Maria Rosa, dngel Guimer

a crrec de Ramon Bacardit

ndex

1 Contextualitzaci 1.1 Recepci i pervivncia 1.2 Maria Rosa en lobra de Guimer 2 Anlisi de Maria Rosa 2.1 Estructura 2.2 Histria 2.3 Temps 2.4 Espai 2.5 Personatges 2.6 La temtica social 2.7 Smbols 2.8 La llengua 3 Conclusions 4 Gui per al comentari de lobra 4.1 La ubicaci del text en el seu context 4.2 Lestructura 4.3 El llenguatge dramtic 4.4 Els personatges 4.5 El tema central 4.6 Lespai 4.7 El temps

3 3 4 5 5 5 6 6 7 8 9 10 11 12 12 13 13 13 13 14 14

Guia de lectura de Maria Rosa

1 CONTEXTUALITZACI
1.1 Recepci i pervivncia
NGEL GUIMER [TiC] C.5 P. 96 - 98

El 24 de novembre de 1894 sestrenava simultniament a Madrid i a Barcelona Maria Rosa dngel Guimer. Es tractava duna soluci de comproms per part de lautor, que dubtava a lhora destrenar una obra seva en castell a Madrid abans de fer-ho en catal a Barcelona. Tanmateix, ms endavant ja no tingu aquest escrpol, i una obra tan emblemtica com Terra baixa es present primer com Tierra baja i tard uns mesos a estrenar-se en la versi catalana. Lactriu madrilenya Mara Guerrero vei en el teatre del dramaturg catal un model dramtic que permetia el seu llument com a intrpret i que, a ms, participava dels intents de renovaci de lescena espanyola que prengueren fora a partir de 1890. La relaci entre lactriu i lescriptor fou especialment fructfera per ambdues parts, malgrat que Guimer fou criticat des de Catalunya i des de Madrid pel fet dadoptar actituds poltiques catalanistes i alhora estrenar en castell les seves obres. Maria Rosa va ser el primer encrrec que Mara Guerrero fu a Guimer, a qui conegu lestiu de 1892. Un any ms tard, el dramaturg ja havia enllestit lobra. Pel que fa la versi castellana, lautor en fu una primera traducci que el dramaturg castell Jos Echegaray va adaptar. Un cop estrenada, la crtica fou fora unnime a lhora de recriminar els aspectes que consideraven escabrosos, com la situaci final. Malgrat que eren conscients de la novetat que suposava el tractament naturalista de la temtica, la majoria de crtics eren refractaris a lesttica del naturalisme. Tanmateix, elogiaren el retrat que shi feia de la classe treballadora. s a dir, valoraren el que podia acostar-se ms al costumisme sense fer perillar els rgids criteris morals de lpoca. En un text citat a bastament, el periodista Francesc Rierola comentava el gran trasbals emocional que li provoc lobra. s una anotaci de dietari datada el dia 25 de novembre de 1894: He sortit del teatre indecs. Recordant escenes: crits damor i dodi, barrejades amb estrpit de rialles. A casa he comenat a sentir-la, la fora, la grandesa del drama; aquest, desvetllant-me, em dominava, i a la fi ha arribat a guanyar-me. Mai no havia entrat en el teatre catal una ventada de veritat tan forta.1 Malgrat les reticncies dalguns crtics, per, lobra tingu un xit de pblic considerable i amb el temps sha convertit en un dels textos ms emblemtics del seu autor. El seu xit explica les traduccions que sen feren a langls, al francs, a litali, al txec, etctera. Tamb fou duta al cinema, primer per Fructus Gelabert el 1908, ms tard per Cecil B. de Mille en una producci de la Paramount de 1915, tot i que els canvis introduts en aquesta versi eliminaven el component social de lobra perqu el mort no era un capats, sin un pescador que intentava seduir Maria Rosa, que al seu torn s transformada en una pagesa esposa dAndrs. Val la pena entretenir-se una mica en aquesta adaptaci perqu les transformacions sn prou profundes per fer que el marit sigui alliberat del penal, aix s, desprs de salvar la vida a la filla dun ministre que visitava lestabliment. El Maral de la pellcula, Ramon, es redimeix quan diu que ha estat ell qui accidentalment sha clavat un ganivet que en realitat li ha clavat la protagonista. El final: Andrs i Maria Rosa acaben junts en un tpic final feli de melodrama. Daltres versions foren ms fidels, com ladaptaci argentina de 1946, dirigida per Luis Moglia Barih, o lespanyola dArmando Moreno de 1964, en versi catalana i espanyola.

NATURALISME

[TiC] C.4 P. 79 - 83
COSTUMISME

[TiC] C.5 P. 96 I 99

1 FRANCESC RIEROLA, Dietari. Barcelona, Ed. Selecta, 1955, pg. 88.

Guia de lectura de Maria Rosa

1.2 Maria Rosa en lobra de Guimer

TEATRE ROMNTIC [TiC] C.4 P. 74 - 76 REALISME

[TiC] C.4 P. 77 - 83

LEV TOLSTOI

[TiC] C.4 P. 81 - 82

Lautor de Maria Rosa havia conreat la tragdia en vers que seguia fonamentalment lherncia romntica, per fu un gir cap al realisme amb La boja (1890) i, ms explcitament, amb En Plvora (1893). Ara b, en la seva obra hi ha alguns motius temtics que sn recurrents tot i evolucionar en el seu tractament dun perode a laltre. En aquest sentit, caldria pensar en la diferncia entre el model de dona que trobem a les tragdies de la seva primera poca, com Galla Placdia i Judit de Welp (protagonistes de les obres homnimes), o fins i tot la Blanca de Mar i cel, i els personatges femenins dels seus drames en prosa de la dcada dels noranta. La diferncia rau en la mirada que Guimer projecta sobre el model de feminitat des de la influncia del realisme i el naturalisme. En efecte, la repercussi dautors com el rus Tolstoi va fer que sadons de la importncia del component social en els desitjos i les passions de les seves herones. Maria Rosa o la Marta de Terra baixa sn personatges marcats per la precarietat o per lexclusi social, i aix determina la manera com viuen la seva passi. Som lluny de personatges com la Blanca de Mar i cel (1888), una herona en la ms pura tradici del mite de letern femen romntic, com ho sn de dones fatals i decadents: Galla Placdia o Judit de Welp. Aquestes formes de figuraci de la feminitat romntica estan reelaborades segons un nou codi que, tot i que no en canvia lessencial, les dota duna major corporetat. Sn dones del poble que, malgrat els tabs, senten lamor des duna sensualitat ms franca i innocent que la que es podien permetre les pobres burgeses del moment. Ara b, aquest empelt de naturalisme t poc a veure amb les teoritzacions del principal cap de colla del moviment a Frana, el novellista mile Zola. De fet, la major part dobres naturalistes europees hi tenen poca relaci, tot i el carcter emblemtic de la figura del teoritzador francs. Ja he apuntat abans un lligam ms palpable amb lobra de Tolstoi. El que passa s que la cosmovisi romntica de qu participava Guimer podia connectar amb ms facilitat amb el realisme tolstoi i el seu missatge confortador de la redempci a travs de lamor, per, tamb, amb lesperana en les classes ms humils que apuntava el novellista rus, considerades les dipositries duna puresa de cor que la societat hauria malms en els altres membres de lescala social. En aquesta direcci cal entendre els drames abans esmentats de La boja i En Plvora. En el primer, a ms, hi trobem una protagonista que anticipa clarament Maria Rosa i la galeria de personatges femenins posteriors que Guimer ofer a Mara Guerrero. Tanmateix, en Guimer preval una visi pessimista de la naturalesa humana que el porta aviat a mostrar la crrega degoisme i maldat existent tamb en els ms humils, que acaben exercint de botxins dels ssers purs, tots ells marginats o exclosos i que shan de resignar a una vida allunyada del mn dels homes (la terra alta on han marxat Manelic i Marta) o b al sucidi (a qu es veu abocada, per exemple, lgata de La filla del mar, de 1900). A diferncia dels altres drames que escriu Guimer en la dcada dels noranta, Maria Rosa t una factura ms clarament naturalista en el plantejament del conflicte. A ms, es distancia dalgunes de les constants temtiques de lobra de Guimer, com la qesti del mestissatge o el mite duna arcdia perduda i de la necessitat de trobar una redempci a travs de lamor encara que acabi resultant impossible. Els seus personatges tenen pocs parallelismes amb altres herois guimeranians. La focalitzaci en la lluita interior dels protagonistes, el debat entre seguir els seus impulsos o preservar els codis morals havia estat plantejat en alguna de les seves tragdies anteriors, com Rei i monjo (1890), per des duns parmetres totalment diferents i aplicats nicament a un personatge, en aquell cas, Ramir, que presentava un veritable quadre psicoptic en la vivncia del seu desig barrejat amb gelosia. Els procediments naturalistes, lambientaci contempornia entre treballadors, donen una dimensi nova al tema. Amb aquesta obra, Guimer proposa un model de tragdia moderna que fa pensar inevitablement en el teatre dAugust Strindberg, si b es tracta, probablement, duna afortunada coincidncia.

MILE ZOLA

[TiC] C.4 P. 79 - 81

AUGUST STRINDBERG [TiC] C.6 P. 116

Guia de lectura de Maria Rosa

2 ANLISI DE MARIA ROSA

2.1 Estructura
Lobra consta de tres actes, que es corresponen amb els moments de desplegament de la trama (exposici-nus-desenlla), tot i que, com era habitual en Guimer, hi ha un clar desequilibri entre els tres, de manera que el primer acte ofereix tota la informaci necessria i apunta bona part del conflicte. Els actes estan dividits en escenes que representen situacions i que salternen amb lentrada o la sortida dun personatge. El nombre descenes per acte s fora equilibrat: catorze en el primer, quinze en el segon i onze en el tercer. Hi podem distingir dos tipus descenes: les que fan progressar lacci dramtica i les que tenen un carcter digressiu, en qu un personatge es manifesta tal com s a travs del monleg, com en lescena VII del primer acte, que es redueix a lapart que fa Maral. Per altra banda, dins de cada escena hi trobem situacions dinmiques i esttiques, tot i que s habitual que prevalguin unes sobre altres, per exemple, lescena primera del primer acte presenta bsicament una situaci en qu linters recau en la presentaci dels personatges a partir dall que diuen o que fan. Duna manera semblant, la darrera escena de lobra amb la imatge dun Maral agnic agafat al vestit de Maria Rosa es justifica per la fora dramtica i per la capacitat de condensar de manera plstica la part essencial del drama. En canvi, lescena anterior, amb la protagonista venjant-se de lhome que ha provocat la perdici del seu marit, t un carcter eminentment narratiu i s dun gran dinamisme escnic. El ritme dramtic ve marcat per lalternana entre situacions esttiques i dinmiques que de maneres diferents ens porten als moments de clmax en qu han de resoldres les expectatives generades anteriorment, com en lescena XIV del segon acte en qu Maral aconsegueix que Maria Rosa el deixi entrar a casa seva i hi sn descoberts per Badori i els altres companys. La situaci suposa la culminaci de la tensi generada pel triangle amors entre Badori, Maria Rosa i Maral, que se sobreposa al principal, amb Andreu en lloc de Badori. Els finals de cada acte marquen els moments culminants en la progressi de la trama. El primer, amb la notcia de la mort dAndreu, que deixa el cam lliure a les intencions de Maral; el segon, amb laparent consecuci dels propsits daquest en comprometre Maria Rosa, desprs daconseguir que la seva atracci per Maral la delati; i, finalment, amb la mort de Maral, que acaba pagant aix les seves culpes.

ACTE I ESCENA [TiP] C.1 P. 41

CLMAX DRAMTIC [TiP] C.1 P. 41

2.2 Histria
La histria es desplega en nivells diferents; a ms de la part de la histria escenificada, hi ha la que s narrada o referida, sobretot per la protagonista, de manera que en bona part es focalitza la vivncia que ella t dels fets i aix permet entendre millor com viu el seu lligam amb el record dAndreu i el conflicte que sen deriva en constatar latracci que sent per Maral. El principal centre dinters de lobra queda fixat, doncs, en la situaci en qu es troben Maral i Maria Rosa: vctimes, de maneres diferents, del seu desig. La part de la histria que ens s relatada es converteix en una acci latent que pauta en tot moment lacci present en escena i que acaba interferint-hi grcies a Badori i al retorn al lloc on es conegueren Maria Rosa i Andreu. La manera com la seva ombra plana al llarg del text s un dels principals mrits del drama, sobretot pel fet que un personatge que noms ha estat suscitat a travs del record acabi jugant un paper determinant en el desenlla de la trama, fent-se present en la seva sang, que es va barrejar amb el vi regalat per Badori als nuvis. Aquesta doble condici dabsent/present dAndreu s la clau del conflicte, ja que malgrat que no hi s fsicament roman en la conscincia dels protagonistes. Si Maria Rosa pretn actualitzar-ne constantment la presncia a travs del record,

Guia de lectura de Maria Rosa

Maral sesforar per reafirmar-se en la realitat de la seva absncia, per ella aconsegueix imposar la presncia virtual dAndreu per sobre de la seva absncia real. Aquesta forma dalienaci de la conscincia de la protagonista domina el drama de manera que ens mostra com els dos sn presoners dun passat que subjuga la seva conscincia i imposa el tab i lordre moral per sobre de la passi.

2.3 Temps
El temps escenificat s dun any i mig, ja que entre el primer acte i el segon transcorren quinze mesos, i entre el segon i el tercer en deuen passar com a mxim un parell ms. El temps de la histria, per, comprn un perode ms llarg. Per comenar, del vi que han de beure els nuvis, i que s el del ram que trepitjava Andreu, sens diu que s de fa tres anys (Badori a Tomasa en lescena VIII del tercer acte); per altra banda, la feina a la carretera hauria comenat uns dos anys enrere, perqu sabem que Andreu hi havia treballat tres o quatre mesos abans que es produs lassassinat del capats. Per aquest temps de la histria no representat interfereix amb el temps representat a travs de lespai en qu es conegueren Andreu i Maria Rosa i que, segons la protagonista, roman igual (tot est com abans, escena V, acte tercer). All hi troba: el cup a on trepitjava Andreu, ara sec i tapat com una sepultura; aquell cup a on el van ferir i a on amb el most shi barrejava la seva sang!... All vaig comenar a estimar-lo.2 De cop, s com si Maria Rosa hagus retrocedit en el temps, fins al punt que simagina Andreu reptant-la pel seu comportament. El retorn al mateix lloc permet actualitzar de manera immediata el record, per, atenci, el cup s igual que quan Andreu hi trepitjava per s tamb com una sepultura, i aix vol dir que en aquell espai shi concentren lAndreu absent i lAndreu present, la polaritat que estructura tota lobra. Maria Rosa t ben b una revelaci davant dun smbol, el cup, que resumeix el seu passat i lacusa. Aix, el temps escenificat i el temps narrat es fonen per crear el clima dramtic que ha de dur al desenlla trgic.

2.4 Espai
ACOTACI

[TiP] C.1 P. 41 - 42
METFORA I METONMIA [TiP] C.2 P. 55 - 57

Lobra transcorre al llarg duna carretera en construcci que esdev una metfora de la trajectria vital de la protagonista i que apareix ja en lacotaci escnica del primer acte (Al mig una carretera, pg. 1287), a prop duna casa pobrssima. Les acotacions escniques dels altres dos actes insisteixen en la pobresa dels habitacles on transcorre lacci. Si la carretera t una funci metafrica, la referncia a la pobresa dels casalots t una funci metonmica que situa la condici social dels personatges. Aquest procediment realista permet la construcci del tema de la conflictivitat social, que es desenrotlla de manera parallela al tema principal. Com ja he apuntat, el fet que lobra acabi on comen la histria amorosa de Maria Rosa s fonamental per al desenlla del drama i dna a la trama un carcter circular. s el dest, el fatum, el que porta la protagonista al mateix poble en qu conegu el seu marit, concretament al mas de La Rigala, un fals topnim habitual en els textos guimeranians. Aquest recurs li permet defugir localitzacions massa concretes, aix lacci pot transcrrer a qualsevol lloc de Catalunya.

2 NGEL GUIMER, Obres completes, vol. I. Barcelona, Ed. Selecta, 1974, pg. 1320-1321. Seguim aquesta edici per a totes les citacions de la guia de lectura. Ens limitarem, a partir daqu, a consignar el nmero de pgina corresponent en cada cas.

Guia de lectura de Maria Rosa

2.5 Personatges
Ja he assenyalat que un dels aspectes ms ben valorats per la crtica fou el de la presentaci de les formes de vida i de comportament de les classes treballadores. Guimer sinici en les tcniques del realisme a partir del costumisme amb obres com La sala despera (1890) i La Baldirona (1892). La influncia del seu amic Emili Vilanova fou especialment significativa a lhora de plasmar els tipus ms caracterstics de la societat catalana del moment. La frescor i veracitat que transmeten Quirze i Tomasa com la tpica parella que sesbatussa per sestima provenen de la rica tradici costumista, per, a ms, lamor de Quirze per la seva germana, la frustraci perqu no ha pogut ser mare sn aspectes de la seva personalitat que els donen un relleu inusitat dins daquesta tradici. Per altra banda, com a parella sn laltra cara de la moneda de lamor passional que encarnen Maria Rosa i Maral. El contrast entre aquest amor domstic i popular i la fora del desig que consum els protagonistes s un dels elements essencials del tramat temtic de lobra. En un altre sentit, Gepa shumanitza a travs del seu drama familiar. Guimer encerta a condensar en una sola intervenci tota la profunditat del seu dolor. Quan Badori desprs de mirar-li lesquena li pregunta per qu li diuen Gepa, ell respon: GEPA: Mho diuen perqu tenia un fill que ho era de deb. (Sescudella sopes per ell, que encara no nhavia menjat.) I com que jo menfadava perqu li deien, me van comenar a anomenar el pare den Gepa..., el pare den Gepa...., en Gepa... El meu fill se va morir; i ara..., ara magrada que mho diguin. (pg. 1288) Gepa s el personatge de ms edat i, per aix mateix, el que adopta una actitud protectora respecte a Badori i que sospita de Maral des del principi. En el fons s un personatge que soposa a les intencions de Maral com ho acabar fent tamb Badori, encara que en aquest cas s per amor a Maria Rosa. Abans ja mhe referit als dos triangles que es plantegen en lobra i com, en la superposici dels dos, Badori ve a ocupar, en part, el lloc dAndreu pel fet dhaver-lo conegut al mas on treballaven amb la Maria Rosa. La diferncia respecte de laltre triangle s que, en aquest cas, la protagonista no se sent atreta per ell. En la seva venjana de Maral, Badori es comportar com si fos linstrument dAndreu. En canvi, la innocncia de Calau, una mica inversemblant, actua com a anttesi del desig de Badori i, bviament, de la passi de Maral. Calau s el contrapunt humorstic del drama, com ho sn en les seves baralles Quirze i Tomasa. s el personatge menys definit de lobra, el ms esquemtic. Maral, lantagonista dAndreu, s un home vctima de la seva passi. Ho supedita tot al seu objectiu de posseir Maria Rosa i aix lacaba destruint. Si, com sabem, el desig per ella ja lhavia portat a la beguda, aquesta afici, degudament atiada en el banquet de noces per Badori i Gepa, el fa perdres. Recordem que sens diu que deixa de beure just quan veu que t el cam lliure per seduir Maria Rosa. La seva passi s eminentment ertica, i aix es posa de manifest en el fragment en qu explica com simagina que s dins la camisa que est rentant Maria Rosa (escena IV del tercer acte). Per com s habitual en lobra de Guimer, la seva passi es manifesta de manera masoquista. Tamb Maria Rosa sent una atracci clarament sexual per Maral que contrasta amb lamor maternal que manifesta en parlar dAndreu. El fet que sigui lnica de tots els personatges que sap de lletra la singularitza i en bona part fa ms versemblant el conflicte que sent. Tomasa prou que ho diu: TOMASA: S, ja ho sabem que s molt svia, i que una mestra lhavia tinguda dajudanta a estudi, perqu deia que era molt eixerida. Deixerida, prou: si no se li hagus mort la mestra potser hauria arribat a gran senyora. Mes com se li va morir, mirat, de potetes al carrer. I aqu ha parat com nosaltres pecadors. (pg. 1290)

EMILI VILANOVA [TiC] C.5 P. 99

Guia de lectura de Maria Rosa

s diferent dels altres i, sobretot, s lanttesi de la cunyada, que no pot evitar tenir-li certa enveja. Ha adquirit un verns cultural que li ha afinat la sensibilitat, per aix la manera de viure la passi no s la mateixa que Maral. Per la condici de dona en una societat masclista i patriarcal la converteix en una vctima del seu impuls sexual. Perqu la idea que una dona ha de ser dun sol home, que ella ha interioritzat, la turmenta i, malgrat la decisi de marxar de la carretera i allunyar-se de latracci que sent per Maral, no aconsegueix alliberar-sen. La seva voluntat sestavella contra una fatalitat que lempeny al final trgic, com si una m la dirigs cap al descobriment de la veritat sospitada. Com una herona trgica ha de sotmetres a un dest que no pot controlar i li cal castigar en Maral pel seu crim, alhora que mata en ella el seu propi desig, sanciona la seva falta destruint aquella part della que no vol acceptar. Ms que un acte dafirmaci, s una manera de castrar la seva capacitat de desitjar. Aix demostra fins a quin punt ha assumit la norma no escrita de fidelitat eterna al marit. Curiosament, i com li recorda el seu germ Quirze, ella sassembla a la mare que patia pel desamor del seu marit (escena VII, acte segon). Aquesta sensibilitat que la porta a patir per lamor pot ser, doncs, una herncia gentica. Un tipus de determinisme que prefigura el seu dest. En ella, per, la situaci s diferent. Quirze diu que la mare deia que el pare no lestimava (pg. 1310). En canvi, en el seu cas, sembla que sigui ella qui no acaba destimar el marit. Lamor blanc que mostra per Andreu, vist sempre des duna posici maternal no t res a veure amb la passi ertica. Labisme a qu senfronta Maria Rosa passa per adonar-se que lamor de veritat, passional, no era aquell, sin el que sent per Maral. La seva tossuderia a seguir pensant en Andreu s una imposici que li dicta lordre moral, un ordre contra el qual no es podr rebellar. Justament aquesta impossibilitat la converteix en una vctima del seu fat. Per tamb ho s Maral, que s'enamora fatalment de la dona del seu amic, i aquest desig desplega tota la seva fora destructiva. Quan el creu impossible, la frustraci el porta a la beguda; quan ha aconseguit allunyar Andreu, lembriaguesa de la seva passi ja s suficient. Deixa de beure i cal pensar que, si assols de deb lamor de Maria Rosa, arribaria a redimir-se. Per ha coms un doble crim, un amb les seves mans, laltre lha propiciat indirectament. s culpable i ha de pagar, i ser de nou lembriaguesa, la seva addicci a lalcohol, el que el perdr.

2.6 La temtica social

El conflicte dels treballadors amb lempresa t com a antecedent la disputa entre Andreu i el capats, per esclata desprs de la notcia de la seva mort, quan no cobren les quinzenes que els deuen. Guimer havia dut a escena el mn obrer ja a La boja i, ms explcitament, en el seu primer drama en prosa, En Plvora. En aquesta obra el protagonista shavia enfrontat a les forces de lordre en el context duna vaga. En aquest cas, la misria dels personatges es presenta de manera directa, per lactitud dels obrers s fora conciliadora i el conflicte acaba sent ms aparent que real. Tanmateix, la duresa de les condicions de treball i la vida errant que es veuen obligats a portar estan molt clarament reflectides. Els drames personals de Gepa o del matrimoni de Quirze i Tomasa han de llegir-se tamb en aquest context de mancances de tota mena. El mateix dest de Maria Rosa, que veu frustrat el seu canvi destatus sociocultural per la mort de la mestra que la protegia, s prou illustratiu de la fora de la precarietat sobre les vides dels treballadors. Ella, com Badori, sacaben integrant a un grup que sens mostra amb plena conscincia de classe en el moment de reclamar els seus sous. Ja he apuntat que lactitud dels treballadors s dialogant, per no la de tots. Tomasa adopta una actitud clarament reivindicativa, com veiem a lescena III de lacte segon, quan deixa anar una arenga com la segent: minyons: que hem de cobrar encara que tinguem de matar-ne un dels pocavergonyes dels capatassos i ens hi tinguem de fer a tiros! (pg. 1305). Sembla que lautor vol mostrar les dues actituds, la moderada, que Quirze justifica per la por que els acomiadin, i la propera a les opcions anarquistes

EN PLVORA

[TiC] C.5 P. 98

Guia de lectura de Maria Rosa

que verbalitza Tomasa. Ara b, en aquesta escena la dona de Quirze s el contrapunt humorstic que es fonamenta en el tpic popular i misogin que presenta les dones com arrauxades i temperamentals; aquest fet ja desqualifica la seva posici. Els homes la fan fora perqu es considera que la discussi sobre els sous s cosa dhomes. Si criden Maria Rosa s pel fet de ser lnica que sap de lletra i que pot escriure la carta. I s justament lequvoc entre el que Maral sent per Maria Rosa i el que representa la carretera per als treballadors (escena V de lacte segon) el que acaba de minimitzar el component social del text. Guimer utilitza el procediment naturalista de fer que els personatges cuinin i mengin en escena i, com ja apuntava en parlar de la caracteritzaci dels personatges, depassa el costumisme inicial fins a singularitzar-los. De la mateixa manera, la recreaci del medi en qu es mouen va ms enll de la fixaci caracterstica del costumisme i apunta una lleu visi determinista, que era tota una novetat en el teatre catal i castell de lpoca. La mateixa passi que senten Maral i Maria Rosa noms s versemblant en un entorn com el que viuen. Les formes de sociabilitat burgesa feien que el desig segus altres protocols ms sofisticats i que les relacions de triangle no acabessin amb morts. Des daquest punt de vista, la histria amorosa que sens presenta participa de la visi naturalista que tendia a subratllar lefecte pertorbador de la passi sexual sobre lordre social. Zola ho havia mostrat ja en les seves novelles.

2.7 Smbols
Com en altres drames de Guimer, a Maria Rosa hi trobem una sntesi delements naturalistes i romntics que sovint coincideixen amb motius de la cultura finisecular. Ja hem vist, per exemple, que lespai exercia una doble funci, metafrica i metonmica. En la construcci de lentrellat temtic del text hi figuren uns smbols que remeten als pensaments i a les emocions dels personatges principals o que, en un pla ms general, reforcen la dimensi metafrica del conflicte. Aix, per exemple, trobem el smbol de la serp per referir-se a limpuls sexual3 o, sobretot, el de la sang i el vi relacionats per la tradici cristiana a travs del misteri de la comuni. De fet, Andreu s assimilat metafricament a la figura del Crist des del moment en qu el vi que beuen els personatges s tamb la seva sang. Una sang, a ms, que acaba portant a la veritat per lefecte embriagador del vi. Per si la sang s vida i, des dun punt de vista cristi, obre el cam a la redempci, tamb s associada a la mort o al dolor quan s vessada i, encara, s vinculable al mn de linstint i de la passi. Tots aquests significats actuen de manera diferent en el smbol de la sang tal com s utilitzat en el drama, i molt especialment al tercer acte. La sang vessada per Maral tanca el cercle simblic que remet simtricament a la situaci en qu Maria Rosa treu lagulla del peu dAndreu, un acte invers al de la ganivetada que clava a Maral. Matant-lo, la protagonista no noms venja el seu marit mort, sin que li fa pagar el crim del capats. Aix, la sang dAndreu desencadena la perdici de Maral.

3 JOAN MARTORI, Estudi preliminar, dins NGEL GUIMER, Maria Rosa. Barcelona, Edicions 62, 2008, pg. 64-71.

Guia de lectura de Maria Rosa

10

2.8 La llengua
Guimer reeix a fixar un model de llengua que resulta versemblant per ls de modismes extrets de la parla popular, per que evita localismes que podrien situar de manera massa directa els personatges a alguna zona concreta del pas. Aix, malgrat que sabem lorigen dalguns personatges, el seu registre lingstic no els distingeix dels altres. Quant als dilegs, sn duna gran agilitat perqu lautor aconsegueix un recreaci molt reeixida del discurs oral. Ja he assenyalat abans la importncia de lobra de lescriptor costumista Emili Vilanova en laproximaci que el dramaturg fu al realisme. Per hi ha un altre element que cal remarcar: la fora de les imatges i les comparacions que utilitzen els personatges, que sn ben versemblants en els seus llavis i conserven tota la capacitat de condensaci expressiva que caracteritzava el Guimer poeta. Fixem-nos en el que diu Maral a Maria Rosa en lescena XIV del segon acte: que mencens i em lligues com si al llarg del cos sem caragols una serp que mai sacaba (pg. 1315).

Guia de lectura de Maria Rosa

11

3 CONCLUSIONS
Qualsevol aproximaci a Maria Rosa ha de tenir en compte abans que res el que lobra deu a la collaboraci amb Mara Guerrero. Per comenar, s probable que la primera part del nom de la protagonista sigui un homenatge encobert a lactriu, mentre que la Rosa de la segona part del nom ens fa pensar en la passi. En aquest sentit, Joan Martori4 considera que ha de ser roja, com correspon a la passi i a la sang. Ara b, els estmuls per acostar-se al realisme no li venien noms per aquest cant. Guimer era ben conscient dels canvis que shavien anat produint en lescena internacional i, en petita escala, en lespanyola, i la pressi de crtics i amics, com tamb la dels joves modernistes, hi jug el seu paper. Com shavia dacostar al realisme? En aquells moments, els procediments del naturalisme eren els que sidentificaven amb el realisme, ja que el segon moviment era fruit de la intensificaci dels pressupsits del primer. Guimer els adopt per no amb la rigorositat amb qu eren defensats per autors com Zola. A ms, en la tradici local el costumisme era lnica manifestaci de realisme de qu disposava i va saber aprofitar-la de manera notria, especialment en la construcci dels personatges, per tamb en el dalgunes situacions dramtiques. Tanmateix, laposta pel realisme no va modificar la cosmovisi romntica de Guimer, que va seguir tematitzant de maneres diverses els conflictes entre lindividu i el cos social amb el rerefons mtic del parads perdut i la necessitat de redempci; concepcions que anaven de bracet amb alguns motius temtics recurrents en la seva obra com eren els del mestissatge, lorfenesa o lamor impossible. Per si situem Maria Rosa dins daquest marc veurem que no hi acaba dencaixar. Per tant, cal tenir en compte all que la singularitza de la resta de la producci guimeraniana i subratllar-ne sobretot la importncia del component naturalista, prou rigors per atenuar alguns tics melodramtics de lobra, com el fet que Maral es delati tan ingnuament en lapart del primer acte. Ja hem vist que en lobra hi ha dibuixat un cert determinisme social que actua de manera subtil i que permet tematitzar la situaci dels treballadors. Sobre, aix, la temtica social que sarticula en parallel a la temtica amorosa, tot i que acabi tenint poc relleu en el conflicte central del drama. Ara b, les accions dels personatges, la manera com parlen i les tragdies personals donen consistncia al realisme del text, en recrear un univers marcat per la fatalitat, la que ha dut Gepa a perdre el seu fill, la de lesterilitat de Quirze i Tomasa; la dAndreu, veritable innocent sacrificat; la de Badori, que ha de renunciar a Maria Rosa i, bviament, la dels dos personatges principals. El fet que un dels membres del triangle amors hi sigui sense ser-hi s tamb un aspecte remarcable en la construcci del drama que, en el fons, acaba tenint una dimensi clarament trgica pel fet que els protagonistes estan condemnats a ser destruts com a conseqncia de la culpa, fonamentada en el cas de Maral, vehiculada i conformada pels tabs socials en el cas de Maria Rosa, tot i que ella tamb se sent culpable de no estimar prou el seu marit.

PARADS PERDUT [TiP] C.3 P. 64

4 Op. cit., p. 64.

Guia de lectura de Maria Rosa

12

4 GUI PER AL COMENTARI DE LOBRA

A lhora danalitzar els textos teatrals, hem de tenir en compte que el text s en la majoria dels casos la base duna futura representaci, encara que pot ser pensat noms per ser llegit en privat o amb un grup redut de gent. s important, doncs, conixer en la mesura del possible les circumstncies que han acompanyat lelaboraci de lobra teatral i, sobretot, si ha estat estrenada. En aquest sentit, la data destrena que anomenem mundial o estrena absoluta sha de consignar i distingir de la data de publicaci. Pensem que era habitual que els textos teatrals fossin publicats amb posterioritat a la seva representaci i encara depenent de lxit que haguessin obtingut. Aix vol dir que molt freqentment entre el text representat i el text publicat hi ha diferncies notables. En les edicions dobres de teatre, no s estrany que shi incloguin fragments que estan marcats com a opcionals en cas de representaci. Per tant, a ms de la informaci ms prpiament literria sobre lautor, lpoca o el context de publicaci de lobra, s important conixer els avatars de les seves representacions i les modificacions que poden haver-se incorporat al text a partir del contacte amb el pblic. Cal tenir en compte, daltra banda, que la recepci de lobra teatral a travs de la premsa ens pot donar moltes pistes sobre les raons per les quals un bon text literari fracassa en ser representat (males interpretacions per part dels actors, posada en escena deficient, mala direcci, etctera.). En haver dafrontar el comentari dun fragment duna obra dramtica, conv tenir el mxim dinformaci possible sobre tots aquests aspectes. En el cas de Maria Rosa, com ja hem pogut veure, s important saber que es tracta dun drama fet per lencrrec duna actriu que, a ms, es deia Maria. Tamb cal tenir present la polmica sobre si sestrenava primer a Madrid o Barcelona i les diferncies entre les versions. Totes aquestes dades poden ser utilitzades en lanlisi duna part del text perqu permeten contextualitzar el perqu de determinats procediments o motius temtics. Un cop feta aquesta prvia, ja podem entrar en matria. El primer que hem de fer a lhora de comentar un text s situar-lo en relaci amb el gnere i subgnere en el qual es troba i, com a fragment, en relaci amb lobra a qu pertany.

ESQUEMA DE COMENTARI [TiP] C.4 P. 72 - 73

4.1 La ubicaci del text en el seu context

MELODRAMA

[TiC] C.4 P. 76
TRAGDIA

Maria Rosa s un drama en prosa que mant elements en com amb el melodrama
i la tragdia. Utilitza procediments melodramtics en la construcci de la trama, per els personatges han denfrontar-se a la fatalitat dun dest inexorable del qual no poden desfer-se, com passa amb els herois trgics.

[TiP] C.1 P. 45

Lobra sadscriu a la segona etapa de la producci dngel Guimer, la de la dcada

de 1890, caracteritzada per lacostament al realisme i la incorporaci de la prosa, tot i que temticament sallunya daltres drames del perode com Terra baixa o La festa del blat.

Guimer utilitza recursos provinents del naturalisme en la presentaci del medi en

qu transcorre el drama i introdueix un cert determinisme en la lgica de les accions dels personatges, especialment els secundaris.

Guia de lectura de Maria Rosa

13

4.2 Lestructura

Lobra segueix la divisi en tres actes que es generalitz al llarg del segle XIX i que es
corresponen als moments dintroducci-nus-desenlla. Cada acte es divideix en escenes que responen a les caracterstiques que ja hem comentat i que marquen la successi de situacions dramtiques amb les entrades i sortides de personatges.

La histria t una estructura circular, ja que la protagonista torna al lloc on sinici la

seva relaci amb el marit mort i s all on matar Maral. El final s tancat, ja que la venjana de Maria Rosa culmina les expectatives obertes per la trama.

4.3 El llenguatge dramtic

Observem alternana entre lacci representada i la narrada en una tensi que articula temticament lobra. Lacci elidida s presentada a travs de la narraci dels diversos personatges que, de manera lleument contrapuntada, informen de les circumstncies que dugueren Andreu al penal i de com es van conixer ell i Maria Rosa.
APART

[TiP] C.1 P. 44

Es recorre a lapart per mostrar el pensament dels personatges. Malgrat que com a
procediment s poc realista, Guimer reeix a recrear el que podria ser el ritme entretallat del pensament del personatge.

4.4 Els personatges

La figura dAndreu actua com un veritable personatge, malgrat que no apareix en escena en cap moment.

Els personatges principals, Maral i Maria Rosa, senfronten a un conflicte interior

que els acaba destruint. Viuen, a ms una doble situaci de triangle, amb Andreu i amb Badori.

Els personatges del cor, secundaris, tenen un relleu considerable i les seves histries personals tenen algun punt de relaci amb la trama principal. El fill mort de Gepa es pot relacionar amb linnocent sacrificat de lobra, Andreu, i les relacions de parella de Quirze i Tomasa contrasten amb les de la parella principal.

4.5 El tema central

El tema central s latracci fatal que senten Maral i Maria Rosa. Malgrat que la segona sentesta a recordar el marit mort, el desig obertament sexual que sent per Maral la colloca en un dilema que noms podr resoldre amb leliminaci fsica del que ha provocat la seva perdici. Per aix acaba assassinant all que desitja.

La temtica social funciona amb independncia de la trama principal, tot i que permet emmarcar adequadament les condicions en qu viuen i treballen els personatges i lliga amb la trama principal en el moment de la carta que ha de dictar Maral. A part daix, la mort del capats t un paper fonamental en el dest dels personatges principals.

Guia de lectura de Maria Rosa

14

4.6 Lespai

Lespai canvia en cada acte i sempre sutilitza per accentuar el carcter dextrema pobresa dels habitacles dels personatges. El mas Rigala t una funci especialment significativa en el desencadenament de la trama perqu s el lloc on es van conixer Andreu i Maria Rosa i don prov el vi amb la sang del primer que embriaga Maral.

Lespai fa una funci dectica, assenyala, situa les circumstncies de lacci. Per
tamb relaciona la histria narrada amb la representada i propicia el desenlla del drama.

La carretera actua com a metfora de la vida de Maria Rosa i lacaba portant on tot
va comenar.

4.7 El temps

El temps escenificat s dun any i mig, ja que entre el primer acte i el segon transcorren quinze mesos i entre el segon i el tercer en deuen passar com a molt un parell ms. El temps de la histria, per, comprn un perode ms llarg, ja que comena tres anys enrere, quan Andreu trepitjava el vi que beuen els nuvis el dia del casament.