Guia de Lectura Laura A La Ciutat Dels Sants

Guia de lectura
Laura a la ciutat dels sants,

de Miquel Llor
a crrec dEnric Martn
Laura a la ciutat de sants:Maquetacin 1 21/9/10 16:41 Pgina 1
2
ndex
1 Contextualitzaci 3
1.1 Temps moderns 3
1.2 Noms poetes 3
1.3 Bona cara a la parenta pobra 4
1.4 El vell i el nou 4
1.5 Un clssic catal modern 5
2 Anlisi estructural 6
2.1 Caputxeta enmig del bosc 6
2.2 La visitant 7
2.3 Simetries 8
2.4 Els mecanismes del rellotge 9
2.5 A pags 10
2.6 Omniscincia matisada 11
3 Anlisi temtica i de personatges 13
3.1 Dessota la catifa 13
3.2 Amos i servents 14
3.3 Linfern sn els altres 15
3.4 Derivats en -isme 16
3.5 Reflexos invertits 17
4 Anlisi formal 19
4.1 Clarobscurs 19
4.2 Coda 20
5 Gui per al comentari de lobra 21
5.1 La ubicaci del text en el seu context 21
5.2 Lestructura 22
5.3 El temps 22
5.4 Lespai 22
5.5 El narrador 22
5.6 Els temes i els personatges 23
5.7 La forma 23
3
Guia de lectura de Laura a la ciutat dels sants
1 CONTEXTUALITZACI
1.1 Temps moderns
Amb la Guerra Gran (1914-1918), a trenc de trinxera i gas mostassa, sevidencia que
Europa sha trastocat: el mapa dinteressos colonials i lentrellat socioeconmic sacse-
jat per la puixana de lobrerisme collapsa lorganitzaci burgesa vuitcentista. Les arts,
producte del temps com les persones, sen ressenten: en un mn remogut, sorgeixen
potiques transformades. Les disciplines creatives endeguen a lunson una revisi de
llenguatges, una exploraci desttiques indites: la plstica, per illustrar-ho fcilment,
trenca gradualment amb la pictrica figurativa, en una cursa de fons cap a labstrac-
ci, en la qual es relleven les successives avantguardes. Lrea literria es troba dins del
mateix remol: la poesia sexpressa en motlles nous (vers lliure, calligrames, paraules
en llibertat...); el drama sescarrassa per respondre al verisme naturalista (teatre sim-
bolista, expressionista, revolucionari...). Pel que fa a la novella, sexhaureix el model
realista i naturalista, tan prestigiat al vuit-cents que es confonia amb el mateix gnere.
Depn del manual que es regiri, sestira o sarronsa lpoca de trnsit narratiu europeu:
1890-1930, en les cronologies esteses; 1906-1922, en alguna ms restrictiva. Grosso
modo, el primer ter del segle XX; potser en dues tongades: una (fins a 1913-14), de
formaci de propostes, sense grans fites editorials, amb un notable conreu del conte o
la prosa potica de fet, els chefs doeuvre de la novella contempornia publiquen de
1913 en endavant, sobretot (aix Marcel Proust, Andr Gide, James Joyce, Franz Kafka
o Thomas Mann); laltra (1919-1930, amb el parntesi bllic descomptat), dafer-
mament de la innovaci.
La tradici catalana, que no es despenja gaire de la universal, semmiralla en aquest
panorama. De 1900 a 1925 sallarga una etapa de metamorfosi, fraccionada en qua-
tre fases: dinici, topem amb la superaci del realisme i del naturalisme grcies a la
novella simblica del modernisme (fins a 1912, data dedici de La vida i la mort de
Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pags, el cant del cigne de la novellstica modernista);
desprs, coincidint amb lapogeu del noucentisme (1912-1917), sesdev el menyspreu
del gnere; en acabat, trobem el debat teric sobre la seva necessitat, simultani a la
desacceleraci noucentista (1917-1925); al final, la recuperaci (en de 1925). En
suma, Crisi i represa de la novella, tal com ho extracta lepgraf de Carme Arnau.
1
1.2 Noms poetes
El tombant de segle cova la llavor de la crisi. El simbolisme francs canonitza un rn-
quing literari: el lidera la poesia, la segueix amb fora punts el conte i tanca la classifi-
caci, en perill de perdre la categoria, la novella. Es considerava la versemblana
realista i naturalista, la seva pruja fotogrfica, un camp poc dctil per a lefusi lrica
democions vagues i crepusculars, tpiques del fin de sicle: lassitud, malenconia, pes-
simisme, tristesa, misticisme, decandentisme. Daqu que noms es validi la novella
poema (DAnnunzio, ns un exemple, si conv un cognom). A casa nostra, la intelli-
gentsia noucentista calca posicions: proclama sagrada la poesia, a la qual jutja leina
perfecta per a la fixaci sinttica, continguda, harmnica i formalment rigorosa duna
imatge idllica de pas (la Catalunya Ideal), pressupsit que exclou el realisme inherent
al relat del segle XIX; festeja el conte, la brevetat del qual possibilita el control retric i
el treball estilstic acurat; i posterga la novella. Eugeni dOrs tempteja la novella poema.
Mimesi del clima literari francs, la vocaci lrica, la tria ideolgica i la voluntat forma-
lista sajunten a lhora dexplicar les raons duna deserci: la clebre generaci sense
novella.
AVANTGUARDES
[TiC] C.8 P. 149- 155
TEATRE SIMBOLISTA
[TiC] C.6 P. 117
DECADENTISME
[TiC] C.7 P. 122
REALISME I NATURALISME
[TiC] C.4 P. 78 - 82
LA RENOVACI DE LA NOVELLA
[TiC] C.8 P. 144 - 145
NOUCENTISME
[TiC] C.7 P. 161 - 164
MODERNISME
[TiC] C.7 P. 121 - 123
1 CARME ARNAU, Crisi i represa de la novella, a MART DE RIQUER, JOAQUIM MOLAS i ANTONI COMAS, Histria de la literatura catalana,
vol. 10, Barcelona: Ariel, 1987, pg. 9.
EUGENI DORS
[TiC] C.9 P. 165 - 166
4
1.3 Bona cara a la parenta pobra
Perqu res no dura gaire, el fonamentalisme potic noucentista trontolla dhora. Cau-
ses dispars concorren en el canvi de parer; per exemple, el fins llavors corrent hege-
mnic conclou que no es normalitza culturalment una naci girant lesquena al gnere
amb un radi dincidncia pblica ms ampli: hi ha, per comenar, una qesti dau-
dincia. Daltra banda, el sector editorial, hi endevina rastres de bon negoci, en la nar-
rativa llarga: lera fabril manufactura en srie i resulta que, als anys vint, els lectors
potencials augmenten arreu. A Catalunya, la neutralitat durant la Primera Guerra Mun-
dial contribueix a generar un mercat benestant friss de ficcions que instrueixin una
mica i distreguin ms; les capes populars savesen a la lectura i la dona, que guanya
llibertat i instrucci, la freqenta. A lentorn del fenomen narratiu sembasta tota una in-
dstria: proliferen editorials, premis literaris, plataformes meditiques (revistes, diaris,
crtica especialitzada). Laire fresc que corre el 1925 respecte a la narraci llarga qua-
lla en un parell dapologies del gnere: primer, La por a la novella, article de Josep
Maria de Sagarra, en qu es defensa el retorn a la tradici vuitcentista a lhora de re-
dactar obres nostres; seguidament, la conferncia (publicada a posteriori per La veu de
Catalunya) Una generaci sense novella, com a resposta de Carles Riba a lanterior
text i crida a ladopci dun model nou.
1.4 El vell i el nou
A risc de simplificar, perqu somet la lnia ms experimental (verbigrcia, Francesc
Trabal), direm que la represa es bifurca en dos vials. Per un, hi transiten els antics
autors modernistes (Joan Puig i Ferreter, Prudenci Bertrana, en sn dos casos), a la re-
conquesta del seu lloc en lmbit literari, amb el manteniment de lescriptura basada
en els patrons ms tradicionals. Per lalternatiu, hi circulen narradors joves, entre els
quals trobem Miquel Llor, receptius a importar les tendncies estrangeres. Vist que el
mn sha tornat massa inestable, massa complex i massa paradoxal com per copsar-
lo amb fiabilitat; i vist que la realitat ha devingut massa contradictria i inabastable com
per assajar-ne una descripci totalitzadora, una recensi histrica exhaustiva, ens
queda registrar el sc de les nimes. Si mirar enfora sobra, mirarem endins, cap als es-
tats dnim, les vacillacions existencials, les febleses morals, els traumes sexuals, les
cabries filosfiques. Des dara, els herois sinteressen per la personalitat individual
mltiple i problemtica, no pas per la representativitat de classe. Es renuncia al docu-
mentalisme social, a favor de lintimisme, de laprofundiment psquic. Per aix es rei-
vindica i es posa de moda un clssic del realisme i del naturalisme rus com Dostoievski,
precursor duna novella densa, especialitzada en lanlisi de carcters patolgics i les
seves pulsions subterrnies, la petja del qual fora a discutir sobre la russificaci de la
literatura catalana del dia, un moment que sarriba a qualificar dpoca dosto-
ievskiana. Novella psicolgica, en suma: el que ser Laura a la ciutat dels sants.
Amb tot, Laura... ret cert hibridisme: empelta en una carcassa deutora de parmetres
vuitcentistes saba psicolgica moderna. Els esquemes (ambient provinci, figura fe-
menina inadaptada al medi social, conflicte ideal / realitat, dona insatisfeta, triangle,
adulteri, doble fracs: matrimonial i extraconjugal), els tractaments (trama lineal, ter-
cera persona omniscient, estil indirecte lliure) i, fins i tot, les fonts (dacord amb el pre-
cepte realista que la novella no sinventa, sin que sobserva, Llor xucla personatges
i ancdotes dun referent real: Vic) retrocedeixen vers el model precedent, potser fins
a significar un pas enrere, si ens refiem dels crtics, amb relaci a Tntal, la novella an-
terior de Llor. Alhora, el plantejament (optar pel psiquisme, en perjudici del fresc his-
tric), algun tema (la sexualitat traumtica explorada mitjanant la teoria psicoanaltica
de Sigmund Freud) o b unes quantes tcniques (temps interior, memria involunt-
ria, monleg interior), en recullen la contemporanetat. Els engrunarem tots, un per un,
a mesura que la guia es descabdelli.
MIQUEL LLOR
[TiC] C.10 P. 190
CARLES RIBA
[TiC] C.10 P. 187 - 188
NARRATIVA MODERNISTA
[TiC] C.7 P. 124 - 128
FRANCESC TRABAL
[TiC] C.10 P. 190
JOSEP M. DE SAGARRA
[TiC] C.10 P. 193 - 195
FIODOR DOSTOIEVSKI
[TiC] C.4 P. 81
SIGMUND FREUD
[TiC] C.8 P. 143
NARRADOR OMNISCIENT
[TiP] C.1 P. 34
5
1.5 Un clssic catal modern
A pesar que alguns estudiosos hi vegin un material ms conservador que en lliura-
ments previs (ho hem escrit fa un segon), sembla indiscutible la continutat respecte
de la narrativa predecessora. Tntal o els contes prefiguren nombroses constants de
Laura..., que, al seu torn, en suposa la culminaci. En una llista sumria, hi trobem: re-
lacions triangulars; motius com leducaci femenina, el cinema, les campanes o locell
mutilat; la selecci de personatges grisos, mediocres; linters pel marginat i la seva
soledat; la desavinena entre ideal i realitat, entre lembranzida amorosa (enlairada, ro-
mntica) i la realitat (utilitarista, pragmtica); la impossibilitat dassolir el somni; la neu-
rosi ertica inspeccionada des de preceptes freudians; el sexe ents com la
materialitzaci dun acte degradant; la visi negativa del mascle; loposici sensibilitat
/ vulgaritat que afecta una colla de personatges; i la concepci pessimista de les rela-
cions i el comportament humans.
Llibre dxit, quasi sha convertit en un deure cultural catal, sempre en catleg edi-
torial, de presncia peridica als programes destudi... En sortir, el 1931, va rebre bona
crtica general, a excepci dels partidaris de la novella catlica (Manuel de Monto-
liu, Maurici Serrahima), contrariats per la liberalitat dalguns enfocaments, i de quan-
titat de vigatans, per allusions, s clar. Els estaments dominants de la capital osonenca
li retreien la hiprbole, la caricatura infamant a qu sotmetia la ciutat, el reduccionisme:
Vic, on es van vendre uns dos-cents exemplars de Laura..., era boira i hipocresia. Llor
no estava sol en lescndol: renous pastats movien Lloren Villalonga amb Mort de
dama, del mateix any, a Mallorca, i Josep Maria de Sagarra, amb Vida privada, un any
desprs (1932), a la ciutat comtal. El final obert del relat, en qu Laura retorna a Bar-
celona amb la vida per endavant i lobligaci de reconstruir-la, afavoria una seqela, que
potser van exigir alguna vegada les pressions dels injuriats: El somriure dels sants
(1947), una retractaci, un acte de contrici en tota regla, reconcilia Laura amb un Co-
marquinal menys ranci. Laura restaura lentesa matrimonial, cria els fills i sintegra,
concrdia ltima que la comunitat abans odiada referenda nomenant-la reina dels Jocs
Florals. El daltabaix de la Guerra Civil havia passat factura a les conviccions ideolgi-
ques i morals de Llor.
JOCS FLORALS
[TiC] C.5 P. 90 - 91
LLOREN VILLALONGA
[TiC] C.13 P. 232 - 233
HIPRBOLE
[TiP] C.2 P. 58
CARICATURA
[TiP] C.1 P. 31
6
2 ANLISI ESTRUCTURAL
2.1 Caputxeta enmig del bosc
A Laura..., tot succeeix entre un adveniment i un xode: la irrupci de lherona a Co-
marquinal en un cap del relat; la seva fugida cames ajudeu-me en laltre. Enllaa les
dues escenes, malgrat que la distncia en pgines tendeix a esborrar-la, una corres-
pondncia teixida mitjanant la inversi de referents narratius. Aix, Laura arriba i sen
va en dos crepuscles: el primer, encara rialler i temperat, som a dos quarts de sis duna
tarda assolellada de setembre, al tomb de lestiu amb la tardor; el segon, ja trbol i em-
boirat, a lhorabaixa del novembre, franca tardor. Just abans daturar-se el tren, repa-
rem-hi, la narraci esmenta una portella a punt dobrir-se, quan Toms, en rapte
romntic irrepetible, nentela el vidre per ratllar-hi el nom della amb lungla; a lhora dels
adus, esbandida la temptaci sucida, el cop de portella, aquesta vegada dun cotxe,
la fa conscient que sen va de deb.
2
Ara i ads, hi ha ulls que la repassen: lenve-
gen, o la mig cobegen, a lestaci, mentre puja al carruatge al costat dun esps com-
plagut, que treu pit amb urc de gall triomfador (pg. 25) davant la curiositat
compatrcia; lltim cap al tard, la gent tamb es tomba a mirar-la, per per riure-sen.
Llor contraposa un detall ms. El tel de boira, avs de la maltempsada propera, que
a penes si gosa enteranyinar el sol a la vinguda, contrasta amb la broma espessa, plena
dombres amb qu entretopar, a lhora del comiat. Lapunt climatolgic, no costa ado-
nar-sen, actua de correlat: el vapor es densifica, convertint la lleugeresa de la filagarsa
en pesantor, ensems que la ingenutat optimista de Laura es carrega de desencs a
cops dexperincia vital i angnia moral. Si senceta la novella al pas duna jove Ca-
putxeta (vint-i-quatre primaveres compta la noia bufona) convenuda de travessar
illesa el bosc (Feli! S que ser feli; i estimar sempre aquell marit que Du li ha ofert
amb la seva divina generositat, pg. 23), la cloem al contraps duna dona ben mos-
segada pels ullals del llop (Tornar a Barcelona de seguida, mal sigui a deshora. Ha
de restituir-se la pau dabans, pg. 216). Alcia, que havia de regnar en terra de me-
ravelles, presonera al cor de les tenebres. Hi trobem, per tant, maduraci, canvi de
visi del mn, prdua de la innocncia. Un trajecte inicitic que comporta lacarament
amb la veritat, lacceptaci dun rosari de descobertes: el desajust ideal / realitat, la
decepci, la impermeabilitat de les societats endogmiques, el rol assignat al foraster,
les dreceres cap a linfern anmic, i la fi de tot plegat: el fracs existencial.
Aquests aprenentatges es despleguen a partir dun doble pretext: els afectes traum-
tics i el xoc individu / comunitat, i cristallitzen argumentalment, segons manen les con-
vencions de gnere, en una trama amb viatge incls. Perqu Laura... sens planteja, ho
hem anticipat de bon principi, com un itinerari danada i tornada en qu la topografia
constitueix un transsumpte de la psicologia: el desplaament geogrfic, extern, meta-
foritza levoluci ntima de la protagonista. Mentre que a Solitud, el circuit inicitic de
sortida / retorn descriu un cicle dascens / descens explcit des dels epgrafs (captol I,
La pujada; captol 18, La davallada), aqu, el periple de la costa al pla, lexpressa
lhoritzontalitat de les vies o de la carretera. Sempre, per, singressa en un microcos-
mos simblic, muntanya o ciutat, respectivament. En Vctor Catal, la dicotomia terra
alta / terra baixa, de clara ascendncia guimeraniana, suggereix la dimensi mtica de
lespai, funci adjudicada, en Llor, a lembolcall etern de broma baixa, que entotsola Co-
marquinal dins la prpia closca, que li garanteix autarquia espiritual i larrenca de la
realitat per preservar-lo de qualsevol contaminaci ideolgica forana. Ambdues narra-
cions, doncs, subratllen lentrada en un paisatge allegric: Solitud amb una orografia
connotada, distintiva; Laura... amb una frontera atmosfrica, que parteix la vida en dos
ecosistemes, intramurs i extramurs. A sobre, tant en luna com en laltra, es paga el
2 MIQUEL LLOR, Laura a la ciutat dels sants, Barcelona: Edicions 62, 1979, pg. 216. (Citem sempre segons aquesta edici, per la qual
cosa en endavant noms consignarem el nmero de pgina.)
VCTOR CATAL
[TiC] C.7 P. 126
METFORA
[TiP] C.2 P. 55
ALLEGORIA
[TiP] C.2 P. 56
7
mateix peatge per la lli rebuda: la inadaptaci al nou mbit, la impossibilitat dhar-
monitzar-shi, els procura una revelaci, un coneixement profund del sentit de la
vida, que les anihila en tant que individus. Sacompleix, al capdavall, un tpic ms del
relat de formaci: lheroi, en sentit estricte, mai no recupera el mn dorigen, encara que
hi torni. Ha canviat: per aix fins i tot casa seva (Barcelona, per a Laura), intacta en apa-
rena, semblar diferent a un esguard trasmudat.
2.2 La visitant
El tren va fer una breu parada a Baleny; i, en emprendre-les, friss, cap a la Plana
de Vic entre aulets de soca rovellada i prades verges, la noia, ja amb ms bona cara,
deix altre cop la lectura, i van tornar a fer conversa.
3
No s Laura qui la fa petar amb
un ve de seient, sin Elvira, la filla de Pilar Prim, mare sexy i vdua de fabricant ric, que
resideix al xalet de les Accies, al peu de lestany de Puigcerd. Oller, avanant-se vint-
i-cinc anys a la nostra histria, ja aprofitava la potencialitat literria de la xarxa de ro-
dalies: serveix molt a lhora darrencar la trama amb un episodi inaugural, de
presentaci dels personatges i relaci dels seus antecedents. Comprendrem, conside-
rat lapartat precedent, que la insistncia en la mateixa lnia ferroviria depassa la mera
confirmaci que Llor sinteressava pel vuit-cents catal o levidncia que, tot i superar-
la, la tradici catalana del XIX li proporciona crosses, models romntics tamisats per
Oller i el modernisme, en la gnesi de Laura, segons identifica Llusa Juli.
4
Remet,
enll de les influncies, a clixs inicitics: el tnel don semergeix a la primera ratlla de
text representa un llindar, travessar-lo un ritual de pas. Fixem-nos, si sen dubta, en la
tria lxica posterior: el canvi sobtat de la llum fa estrany a Laura, que se sorprn
de la mutaci de lentorn; Barcelona roman molt ms enll, a setanta quilmetres,
una ubicaci imprecisa enmig dalgun punt incert que el pensament no precisa,
mentre neix un comen denyorament. El discurs sencer, en aquest passatge, rebla
la categoria significativa dun forat gros a la pedra del Collat Negre: lentrada a linco-
negut, lesquerda de la closca per a qui surt de lou.
Enrere aquesta duana, una estrangera sinstalla a Comarquinal. Ben mirat, Llor ver-
siona un esquema universal, literari o cinematogrfic, el de lintrs destructor, que
pressuposa la intromissi de sobrevinguts malignes dins un grup estable, en el si del
qual es generar un conflicte que provocar una reacci catrtica en defensa de lor-
dre establert. Amb la variant que puntualitzem-ho de pressa per si alg arrufa el nas
estranyat, en el nostre cas, el collectiu pretesament amenaat (doble: famlia i vila)
encarna el veritable monstre i que la hipottica perversitat de lagressora, esdevinguda
vctima, existeix noms en lesbiaixada mentalitat provinciana. Particularitats a banda,
el patr estndard que Jordi Ball i Xavier Prez
5
pauten per al motiu sajusta fora a
Laura... Dentrada, trobem una comunitat plcida en superfcie (lequilibri domstic
de can Muntanyola, lordre petitburgs de Comarquinal), per darrere samaga un sub-
sl contradictori (el puritanisme i la repressi sexual, per exemple). En segon terme,
la visita desestabilitzadora dun for (una barcelonina) mena a una crisi (tamb dual:
tensi familiar, dun costat; rebuig social, de laltre). Acte seguit, el daltabaix es resol
amb un exercici de cohesi tribal (davant les acusacions de Teresa, les enraonies po-
pulars i la mala reputaci que embruta el casal, Toms tanca files amb la germana i es
desempallega de Laura: salinea, doncs, amb ltica dominant). En acabat, es perse-
gueix i sarracona el cos ali fins a la destrucci (desprs del trencament amb els Mun-
tanyola segueixen, sense pausa: la ruptura amb Pere Gifreda; la caminada desma fins
al pont alliberador, encalada pels retrets dulls i veus imaginries, sota els efectes
duna mena de sndrome dOflia Reposar per sempre, entre les aiges brutes de la
riera (pg. 215), i levasi final).
NARCS OLLER
[TiC] C.5 P. 99 - 103
ROMANTICISME
[TiC] C.4 P. 68 - 76
3 NARCS OLLER, Pilar Prim, a Obres completes, volum primer, Barcelona: Editorial Selecta, 1985, pg. 613.
4 LLUSA JULI, Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor, Barcelona: Les naus dEmpries, 1994, pg. 27-28.
5 JORDI BALL i XAVIER PREZ, La llavor immortal. Els arguments universals en cinema, Barcelona: Empries, 1997, pg. 75.
8
Lanlisi esbossada fins aqu, decantada sobretot vers la matriu inicitica i la dialctica
amb la societat, hauria de permetrens recordar que Laura... es postula, en certa me-
sura, com una ficci sentimental. Matrimoni, adulteri, libido i platonisme, idilli i des-
amor, passions larvades i gelosia... els diversos noms falsos de lamor la configuren. Hi
compareixer, bviament, el tpic ms recurrent en la peripcia amorosa: el triangle.
Tntal el duplicava: a la segona part un (el protagonista, Eloi; Eullia, cosina dun amic;
Blai, proms de la cosina); a la tercera, laltre (Eloi; Rosa i Cndida, germanes de la-
mic, cosinetes dEullia). Semblantment, a la segona part de Laura..., en qu Toms-
Laura-Pere Gifreda i Teresa-Pere Gifreda-Laura els dibuixen, amb dos vrtexs fixos per
noms un de variable (un Muntanyola a cadascun), al marge de la proporci mascul-
femen capgirada (dos homes, una dona; dues dones, un home, respectivament). Tam-
poc sens estalvia un ltim lloc com, la venjana sexual: excepte en Pere triat
lhome que vulguis, implora Teresa a Laura (pg. 198), que no shi av. De seguida,
Teresa inculpa la seva cunyada davant el marit: va de deb, Laura i Pere Gifreda sem-
boliquen, tothom els ha vistos junts i amagats (pg. 199). I lherona surt del domi-
cili conjugal igual que si acomiadessin una visita.
2.3 Simetries
Llor entn la narraci com un dptic: la bipartici en dos blocs, sense cap subdivisi ca-
pitular, ve de fbrica. Hi regeix la simetria interna. A cada part, una aventura senti-
mental (marital dantuvi; extramatrimonial desprs) que clona idntica seqncia
psicolgica, illusi / desencs / frustraci. Amb repic al segment inicial, ats que a la
baralla de parella shi suma la maternitat avortada. En efecte, Laura actua, pat el des-
encantament respecte de lesps, segons un sentiment dorfandat, empesa per lhor-
ror vacui. La filla constitueix, per tant, una primera taula de salvaci vital: enll de
qualsevol imperatiu biolgic, shi aboca perqu la criatura la rescata de la buidor ab-
soluta. El dest, o la mala sort, disfressats de meningitis, senduran el nad. El clmax
emocional queda contrabalanat als darrers pargrafs, quan creix una cua despe-
rana, amb la qual la novella sassegura un parcial obert, orientada ja la continuaci:
entra en escena el nebot de Pars de mossn Ferro Vell, la desconsolada herona el
fita i les ganes de plorar que sempassa sassemblen a les duna persona sola que
acaba de trobar companyia (pg. 99). Ms que un amant, Pere Gifreda s un clau
roent on agafar-se.
La distribuci temporal refora els parallelismes estructurals. De la informaci escam-
pada a El somriure dels sants, els fets de la qual transcorren el 1932, passat un qua-
drienni de retir de la protagonista (consulteu, al respecte, lestudi de Llusa Juli abans
esmentat, pg. 37), se ninfereix que lacci abasta el bienni 1926-1928: un perode
breu, per b que clau, duna vida, sobretot si el contrastem amb la franja mplia dal-
guna altra novella psicolgica focalitzada en una figura femenina central (bandegem
de la comparaci les sagues familiars Mirall trencat, de Merc Rodoreda; Ramona,
adu, de Montserrat Roig, en les quals la introspecci comprn generacions succes-
sives, un plantejament estructural que obliga a lextensi temporal). La plaa del Dia-
mant, per exemple, sallarga des dels temps previs a la Segona Repblica fins als volts
de 1950. Dos anys i escaig consecutius, i aix interessa per damunt de les dates
exactes, que reparteixen els mesos gaireb meitat i meitat: catorze i dotze per a cada
secci, en aquest ordre. Resten oberts i tancats sempre a la tardor (del setembre de
larribada al novembre de lany desprs, quan sesdev la tragdia de la filla; daquest
mateix novembre al novembre segent, el de la fugida), estacionalitat simblica, s
clar. En definitiva, doncs, es tracta dun calendari simtric.
MERC RODOREDA
[TiC] C.13 P. 234 - 235
MONTSERRAT ROIG
[TiC] C.14 P. 258 - 259
9
2.4 Els mecanismes del rellotge
A ms de perfilar larquitectura temporal global, feina feta a lltim pargraf, importa de-
cidir si el tractament del temps consona amb tcniques atribubles a la renovaci nar-
rativa del primer quart de segle XX o si, per contra, safilia a uns parmetres vuitcentistes.
A lengrs, shi respecta la linealitat, convenci clssica del realisme i del naturalisme,
recalquem-ho de seguida. Sescampen flashbacks que linterrompen, s clar; fins i tot
amb freqncia. Amb tot, a Laura... la distorsi cronolgica, estratgia recurrent en la
novella coetnia, no desorienta. Certament, no thi perds. Daltra banda, tenen ra
Carme Arnau i Ferran Gadea a lhora de constatar lomnipresncia de marcadors tem-
porals, que, aplegats, teixeixen un cronotopos complet de lacci.
6
Per ell mateix, con-
signar sistemticament el decurs temporal no suposa cap novetat: la narrativa
vuitcentista shi esmerava prou. s veritat, per, que se nintensifica lobsessi de
Proust en: Arnau i Gadea van encaminats, sabut aix, vinculant en Llor lesment
constant del temps a la modernitat.
7
Tanmateix, laportaci fonamental del psicologisme contemporani rau en la noci de
temps interior, importada dHenri Bergson: la temporalitat subjectiva, la vivncia ntima
del pas de les hores. O sigui, la durada; la fluncia, lenta o rpida, que experimenta la
conscincia individual. Qualsevol alumne sap com seixanta minuts de classe es con-
sumeixen tan a poc a poc que seternitzen; com els intervals entre classes o lestona
de lesbarjo sescurcen, volen, i com el segent professor sentossudeix a ser massa
puntual, malgrat el retard amb qu entri a laula. Merc Rodoreda tira fora en aquesta
direcci a La plaa del diamant. Durant el primer ter del relat, les referncies tempo-
rals sn molt precises. Arreu hi topes. Exactitud i abundncia generen la sensaci que
els dies sescolen feixugament, impressi que sadiu amb la circumstncia personal
de Natlia-Colometa, engabiada a casa, angoixada pels montons maldecaps petits,
sotmesa a lexplotaci del marit, en Quimet. Novella endavant, a mesura que lherona
avana cap a una promesa de felicitat, arran de la relaci amb ladroguer, el senyor An-
toni, les marques cronolgiques es dilueixen progressivament: esdevenen ms ambi-
ges, menys freqents. El temps, ara, discorre de pressa, lleuger, en consonncia amb
el bon temps anmic.
A Laura..., hi reconeixem uns usos similars, si b mai sn tan ntids com a La plaa...,
quan la boira indica successi iterativa de jorns calcats, al principi de la segona part:
Tres mesos, fins a labril, de caure la boira, de passar els nvols de lhivern (pg.
103). La gravidesa de la bromada, reeditada a diari, tradueix la morosa digesti de la-
tonia quotidiana. En un passatge anterior, la fumarola assenyalava la recuperaci del
tempo cadencis amb qu esclafa el tedi, desprs duna breu passejada per les fin-
ques: Tornaren pels volts de Tots Sants. Boira, rosaris triplicats, i castanyades (pg.
70). A voltes, si Laura se sent decebuda, obre el balc i hi entra la humitat compacta
de la boira (pg. 70-71). Inversament, un instant de treva per part de Teresa, figura, per
al cor de Laura, una gran porta badada a la claror i laire fresc (pg. 77); una frescor
que, gens casualment, lacompanyava la tarda darribada (pg. 19), al setembre. Tam-
poc per atzar resulta ser el mes de part: a mitjan setembre, darreria estival sense cels
entelats, li neix la pubilla.
FLASHBACK
[TiP] C.1 P. 27
MARCEL PROUST
[TiC] C.8 P. 145
HENRI BERGSON
[TiC] C.8 P. 143
6 CARME ARNAU, Marginats i integrats en la novella catalana (1925-1938), Barcelona: Edicions 62, 1987, pg. 32; Ferran Gadea, Laura
a la ciutat dels sants a AUTORS DIVERSOS, Lectures de COU 1993/1994, Barcelona: Edicions de la Magrana, 1993, pg. 107.
7 CARME ARNAU I FERRAN GADEA, op. cit., pg. 32 i 107, respectivament.
10
2.5 A pags
Potser sobreres i tot, registrem certes evidncies quant a lespai. Lescenari nic, per
comenar, sofereix al ttol mateix: la ciutat dels sants. Ni tan sols al desenlla les-
pai canvia: mossn Ferro Vell, quiet a Comarquinal, rep notcies epistolars sobre la de-
pressi (pg. 217-220) que lherona purga enclaustrada en un pensionat religis
barcelon i funciona com a intermediari que en justifica la transmissi al lector. En segon
lloc, espai tancat. La boira, quasi no vaga dir-ho, constitueix el forrellat amb qu la vila
segella el segrest, labducci dun esperit cndid. Daqu que el discurs nemfasitzi els
efectes claustrofbics associant-la a imatges de reclusi, contenci, fortificaci, opres-
si i asfxia: De sobte li acut al pensament que aquella foscor, aquella boira s com
una muralla que lamenaa, cada dia un xic, ms de prop, que lofegar. (pg. 65: la
cursiva s nostra). Per acabar, tenim el topnim fictici, a lempara del qual es literatu-
ritza un ambient real, recognoscible, sntesi de la mentalitat estreta, de lstatu quo
reaccionari i retrgrad, de latarxia espiritual i lensopiment resclosit tpics del provin-
cianisme, alludit des del pals simbolisme del locatiu inventat. Aix, encaixa aqu amb
la tradici vuitcentista; Comarquinal (Vic) sagrega a una geografia imaginria delineada
per llocs prou clebres de la narrativa realista i naturalista: Vilaniu (Valls), dOller; Ve-
tusta (Oviedo), a La regenta, de Leopoldo Alas Clarn; Plassans (Aix), en la suite
novellstica dels Rougon-Mcquart, de Zola; Yonville-lAbbaye (Ry, Normandia), a Ma-
dame Bovary, de Flaubert. s un inventari eixamplat, subsidiriament, amb algun re-
presentant de la novella moderna: el prousti Combray (Illiers, actual Illiers-Combray,
en homenatge del poble de veritat al de mentida que lha posat en el mapa), enmig dA
la recerca del temps perdut.
Convinguem, per tant, que Comarquinal i encontorns monopolitzen lespai. Ara b, re-
parem que nhi ha un altre, Barcelona, de presncia virtual constant. Una mena de
ciutat in absentia, existent noms en limaginari comarquinalenc, per oposici al modus
vivendi local. La secular confrontaci perifria / centralitat de tants processos histrics
sobjectiva en lanttesi burg rural / metrpoli a Laura... Lantagonisme shi instaura ben
dhora: dalt el tren, Toms resumeix el microclima del Pla contraposant-lo al de la ca-
pital, on sempre fa bo, per es respira una humitat als vespres que esgrogueeix la
gent i malaguanya els pits. El conflicte, a sobre, t pinta dirresoluble. I encara que no
tenim grans divertiments, prediu Toms a Laura, em sembla que daqu a un parell
de mesos no ho canviaries per cent Barcelones (pg. 22). Una competitivitat fixem-
nos en la cursiva (s nostra) que fora a triar la millor dentre les dues comunitats, en-
teses com a excloents. Fins i tot la gastronomia arrambla llenya al foc: el mig senyoriu
pags, amb molta vida, exhibeix matusserament labundncia de les safates plenes al-
hora que sen fum de la deconstrucci culinria barcelonina, tan fina que pesa els
menjars amb balances (pg. 60).
Al principi, el cosmopolitisme urb mortifica Laura, xicota de recursos precaris: s la
Barcelona amarga (pg. 22) de la qual no li reca deslliurar-se, enllaminida amb la
mudana a ca lopulncia. Dies endavant, amortallada per la mediocritat provinciana,
mitificar el glamur ciutad: concebr Barcelona, idealitzada en el record, com el seu
parads perdut. En canvi, per al fals ascetisme de comarques, representar tothora
lesca del pecat. Lantinmia sexpressa, a vegades, mitjanant referents auditius: la
banda sonora de Du, les campanes que repiquen ntides enmig del silenci, senvola
cel amunt, a Comarquinal; per culpa del xivarri infernal, a Barcelona, no se sap ni
quan passa Nostre Senyor, opina secament Teresa (pg. 26). En daltres ocasions
sexpressa a partir dobjectes: en un aparador, el pudor popular va tapar amb robes
balderes un maniqu, procedent de Barcelona, jutjat massa escandals, en ense-
nyar els braos i tant tros de cama (pg. 53). Notem, de retruc, que la vinguda de
Laura, barcelonina com el maniqu, tamb es tem sonada. La capital resulta, per des-
comptat, la perdici del jovent, a parer de loncle Joanet; un home que sexclama de
la brutcia arreu, per que no es banya ni en pintura, contradicci intellectual que tras-
llada a la seva percepci de lrea metropolitana, els espectacles esclatants de la
MILE ZOLA
[TiC] C.4 P. 79 - 81
GUSTAVE FLAUBERT
[TiC] C.4 P. 77
11
qual, amb lesquer de la monumentalitat, sovint li han fet agafar el tren per baixar a
lodiada Barcelona (pg. 67). No obstant la repulsi, tamb hi ha atracci: com passa
amb loncle, Comarquinal sencer menyst i imita ensems la capital. Ho confirma la ne-
cessitat dautoafirmaci: entesos tots que Comarquinal s ciutat i no poble (pg. 62).
Shi nota prou, en aquesta amonestaci ofesa, el punt digualar-se a Barcelona, de-
quiparar-shi malgrat els lletjos amb qu se lengega, de reivindicar una pretesa iden-
titat de rang inferior que lacomplexa.
Encara, en relaci a aquesta dialctica despais, lestiu a les Aulines es llegeix com lin-
tent dun univers per assimilar lunivers adversari. Un tros pelat, de sec, on sotmetre
les velletats urbanes a una cura dausteritat. Teresa, icona de Comarquinal, hi munta
un purgatori per a Laura, divisa de la ciutat comtal, en privar-la del seu context natu-
ral: llibres, msica, diaris, robes agradables fora (pg. 159). La immersi pairal nal-
tera la imatge: Laura es pentina llis, la pell se li torra sota el sol, contra laire. Per postres,
treballa. Es tracta duna agressi colonitzadora, a la qual lherona respon amb resis-
tncia passiva. Rere la cansalada que se sua, rere lobedincia, es repatria: sasseu al
declivi de vora el roure mort (p. 164), evoca el passat, contempla els matisos i els iri-
sats dels camps, sabstreu i perd lestona mentre els pagesos, o Teresa, feinegen. En-
tenguem-nos: frueix de les belles coses intils, smptoma que no renuncia al seu mn,
que shi enroca.
2.6 Omniscincia matisada
El realisme i el naturalisme sabonaven a la perspectiva externa. Lgicament, un nar-
rador amb capacitat illimitada de gestionar infinita informaci, amb control absolut
sobre qualsevol serrell de la histria, convenia al documentalisme del corrent: historiar,
complets, els costums duna societat, duna poca. Lomniscincia arquetpica Flau-
bert en constituiria una excepci (quant a aquesta qesti, reviseu la nostra guia de lec-
tura de Madame Bovary) simmiscia sense contemplacions en el discurs per opinar
sobre esdeveniments o personatges; per inferir conclusions duns, per condemnar o
compadir els altres. En principi, ho matisarem cada vegada que calgui, s la veu de Llor:
tercera persona omniscient i intervencionista. El narrador escampa valoracions, mor-
dacitats i censures a propsit de Comarquinal, en conjunt, i del seu clergat, en parti-
cular, arreu. Posat que sen reclamin mostres localitzables, anem fins a la vetlla de la
tia Madrona, molt sucosa quant a la crtica social. La compunci de les visites, que
preguen pietoses per la difunta, commou dexemplar. Llstima que la tia Madrona no
pugui agrair, voltada de ciris com jau, els compliments de totes aquelles persones
que, quan la trobaven pel carrer, gaireb ni la saludaven (pg. 145). Es veu a hores
lluny que el narrador utilitza la ironia per denunciar el fariseisme. Possedor dun prag-
matisme que, si a algun lloc el conduir, no s a la creu d on penjava el seu mestre,
linsigne canonge Grau atura els precs per atendre una dama, esposa del fabricant
dembotits ms important dun poble ve ... Leclesistic compatibilitza el dol i els ne-
gocis: ella compta amb uns quants calerons, arramblats destranquis de lesps in-
dustrial, dels quals desitjaria rendiment i ell, noms assabentar-sen, concerta cita amb
un entusiasta Vinguim a veure qualsevol tarda de la setmana entrant! (pg. 143-
144). Amb una disponibilitat gestora semblant, resta de manifest lamor als bns ma-
terials de qui nhauria de romandre ms desprs. Ni Laura sescapa del judici negatiu.
El narrador tendeix a subratllar-ne la curtesa de vista, la visi parcial de la realitat que
lenvolta, la incomprensi respecte als mbils que dicten les actuacions alienes, ver-
balitzades mitjanant una sintaxi fixa: subjecte (Laura) + negaci (no) + verb (saber) +
CD (all que signora): La Laura, que no sabr mai lamarguesa que sacumula en el
cos de la qui sent el fracs de la prpia feminitat intil (pg. 72).
Ja en un altre ordre de coses, Llor restringeix lomniscincia, en tant que adopta lp-
tica de les figures centrals. Focalitza la narraci en Laura, especialment: el seu punt de
vista sobre el microcosmos narrat, que sens representa tal com ella el percep, domina
el relat. En altres termes: ben sovint llegim la versi de laventura que es fabrica la
12
intimitat protagonista. Al moment de servir-nos-la, Llor esprem totes les modalitats del
discurs, des del dileg fins a una variant moderada del monleg interior, passant per
lestil indirecte i lindirecte lliure. Deixarem estar lestil directe de les converses, amb le-
nunciaci literal de les paraules dels personatges, i lestil indirecte, on sexpliciten els
verbs de dicci per distingir els mots imputables al narrador dels aproximadament atri-
bubles al personatge (comproveu-ho al pargraf inicial de la novella), que no aporten
cap innovaci tcnica. Ens ocuparem un xic, si ms no, de lindirecte lliure, aix com
del monleg interior.
Llusa Juli cataloga lestil indirecte lliure de recurs narratiu modern, agermanant-lo
amb el monleg interior.
8
Anem a pams, es tracta dun procediment habitual en la tra-
dici narrativa que, dins un grau tan variable com es vulgui, ofereix continguts psico-
lgics. Fullegem Orgull i prejudici, de Jane Austen, a cavall del segle XVIII i el XIX angls,
en cas descepticisme. Flaubert i Clarn lutilitzen cada dos per tres, a lhora daccedir
a lemotivitat dEmma Bovary o Ana Ozores; i el moviment al qual sadscriuen tots dos
escriptors, el realisme-naturalisme, no li gira mai lesquena, perqu millora la versem-
blana en la pintura dinteriors. El discurs mant la tercera persona caracterstica de
lomniscincia, per prescindeix dels verbs de dicci, acotacions que anuncien clara-
ment el pas a la paraula del personatge. Noms insinuen el canvi al pla intern certes
frmules tpiques de loralitat: interrogacions, exclamacions, repeticions, comparacions
subjectives. El lector confon, per tant, les veus: narrador i personatge shan acostat tant
que no sendevina qui parla. El narrador sha entaforat en el pensament de la criatura
inexistent i assisteix, directament des de dins, al seu rosec mental. Per aix el remena
Llor: per la credibilitat en el retrat dels processos psquics, no pas per constituir un se-
nyal de contemporanetat literria.
Quant al monleg interior, amb James Joyce com a principal representant, Llor nela-
bora petits tastets (repasseu com a Laura li roda el cervell de cam cap al Pas de la
Riera, pg. 214-215). Tant lextensi, sempre segments breus, com el format, que mai
no avana per pura associaci didees, ni trenca amb la lgica, ni nelimina les marques
lingstiques (els signes de puntuaci) que larticulen, el separen de Molly Bloom, al flux
de la conscincia de la qual es dediquen les cinquanta planes finals, lliures de pun-
tuaci, de lUlisses. A la nmina narrativa del nou-cents sapunta, tamb, la memria
involuntria, de filiaci proustiana. Una magdalena sucada en tilla mobilitza, a partir
dun estmul sensorial (el sabor retrobat), el record, que sobrev automticament, sense
reclamar-lo, en A la recerca del temps perdut. Si no el gust, la vista (la pluja i el sol si-
multanis entrellucats persiana enfora, pg. 63) i loda (el cargol mar, pg. 58; el trit-
lleig de copes, en la propera citaci) activen retrospeccions de Laura com la que
segueix (la negreta, nostra, hi ressalta lham sensitiu i la restituci al present):
Un cami que passa cap a la carretera de Barcelona fa dringar les copes de larmari. La
Laura pensa que en un no res el vehicle shaur restitut al trontoll dels altres cotxes
barcelonins, en aquella hora del migdia en qu el comer reposa abans de reprendre
lactivitat de la tarda, hora en qu el sol cau de ple pels carrers, els encreuaments
sembussen davant el parpelleig comminatori dels senyals lluminosos, les persones
desvagades es saluden amunt i avall del Passeig de Grcia, els aperitius brillen a les copes
dels bars, i si per cas a la Rambla esclata un pneumtic, un nvol de pardals esglaiats fuig
cap al mar. La veu eixuta de la cosina la torna a Comarquinal. (pg. 61)
ESTIL DIRECTE
[TiP] C.1 P. 44
ESTIL INDIRECTE
[TiP] C.1 P. 44
JANE AUSTEN
[TiC] C.4 P. 73
JAMES JOYCE
[TiC] C.8 P. 145
8 LLUSA JULI, op. cit., pg. 34.
13
3 ANLISI TEMTICA I DE PERSONATGES
3.1 Dessota la catifa
En lapartat 2.5 es tractava la ciutat dels sants des de lenfocament estructural: sate-
nia al contrast espacial que travessa la trama. A continuaci, anem a lencal duna ra-
diografia sociolgica de la novella, una radiografia que senceta pel determinisme: una
estricta jerarquia de castes hi impossibilita la mobilitat social. Sostenta un estatus, ad-
judicat segons els indicadors econmics, i lestament teledirigeix la vida: condiciona la
conducta, tria el futur, ratifica o puneix els matrimonis. Quant als enllaos, per exem-
ple, autoritza relacions sols entre membres de categoria equivalent al si del mateix grup.
Una vergonya grossa sempassa loncle Llibori Terra Negra, patriarca del llinatge Mun-
tanyola, per culpa del seu eixelebrat hereu, Jaume: el noi, en comptes de protegir hi-
senda i cognom, sembolica amb una pria intocable, la filla de lenterramorts. La
dissidncia es paga amb la maledicci paterna, aix s, amb el desheretament, dit
sigui en termes pecuniaris, que sn els que interessen. s normal, per tant, que Laura,
tamb una anomalia dins la nissaga, intercedeixi pel proscrit: [...] sorpresa de tot
aquell enrenou inflat a proporcions trgiques, prov dintervenir, tmidament, per des-
enverinar les passions; no sabia entendre quina mena de crim havia coms en Jaume
casant-se [...] (pg. 84).
Amb la rigidesa en lestratificaci social, hi quadren lobscurantisme, limmobilisme i la
intransigncia ideolgics. La tia Madrona nassumeix la personificaci ms clara. An-
corada en una doctrina retardatria, no concedeix mai cap oportunitat a idees de pro-
grs: minyona a temps complet, com escau a tota femella, dun mascle, loncle Joanet,
ha preferit la mort ans que veures exposada a la tafaneria dels metges (pg. 142).
Era tal com loncle volia que fos la boira de Comarquinal: cuirassada, impenetrable a
la creena forana. En aquest veral, ressonen, encara que tnues, ecos modernistes: el
ramat atvic i la voluntat pedaggica de Laura, entossudida a civilitzar els rstecs, tenen
certa retirada en el conflicte individu racional avanat / massa tradicional retardada de
la narrativa i el teatre regeneracionista; Aiges encantades de Joan Puig i Ferreter, amic
i editor de Llor, ns un exemple
La tia Madrona ens guia ulls clucs vers un vici collectiu dels que fan rbia: la maledi-
cncia, present fins i tot en lhora de la mort, vist que el safareig presideix la seva vet-
lla, una tertlia tafanera com tantes nhi ha a la vila. A la murmuraci obeeixen, en
part, les noces de Laura i Toms. El xicot aspira que la seva mitja taronja caigui com
una bomba (pg. 24) enmig de parentela, coneguts i saludats. Busca un exotisme
metropolit que impacti, que admiri la parrquia benpensant. Hem escrit, a larren-
cada de lapartat 2.3, que la fortuna adversa arrabassava a Laura el seu primer salva-
vides, la filla. Intolerncia i addicci a la brama combinades enfonsen el segon
salvavides, lamor de Pere Gifreda. Comprendre les raons, admetre la justcia, duna
passi adltera, escapa a tota aptesa comarquinalenca. Departir massa sovint amb un
home ali a la llar esdev a lacte un pretext formidable per a la indiscreci, que venta
aviat lombra de pecat pertot. Precisament lamenaa del qu diran obsedeix Bea-
triu (pg. 171). Freturosa de defensa prpia, Laura addueix el tracte inconvenient amb
qu li ofn la sensibilitat Toms per revestir de coherncia la relliscada extraconjugal.
Hi tindr dret, depn de com es miri, per ha de reprimir-se; lescndol empastifaria el
cognom Muntanyola. Si shagus enredat a Barcelona, ning no en faria cabal, per-
qu all, descndols com aquest, i pitjors, sen veuen cada dia (pg. 151). El rumor,
una espasa de Dmocles permanent, escindeix lherona entre els afectes i lafany de
callar-los, entre el batec de lemoci i limperatiu de posar-hi sordina: La Laura rebutja
pensar, no sols en lexistncia dun amor, ans b ni la possibilitat de pensar-hi
(pg. 123). Daltra banda, pesa sobre ella un complex de culpabilitat galopant. Creu-
res empaitada sense descans pels esguards, pels xiuxiueigs, li fragmenta i li desorde-
na el pensament, li clivella la identitat: No s res ja. Sembla que visqui la vida duna
REGENERACIONSIME
[TiC] C.7 P. 122
14
estranya, que ja no s qui s (pg. 146). Ensems un corc continu li remou les entra-
nyes, una mena de radiaci de fons que pretn apaivagar esbatanant les finestres i en-
sumant aire net all on va.
Abeurant en la mateixa nsia xafardera, una segona tara lletja, el voyeurisme, comple-
menta lanterior. Gent finestrera, a Comarquinal practiquen lart de mirar sense que els
enxampin, si pot ser. Societat pdica pel que fa als costums aparents, sexercita en la
impudcia descrutar les privacitats daltri amb pupilla inquisidora. Lobservatori co-
munitari subica a la plaa porticada, una gora ocular on convergeixen tots els ulls. En
garanteixen la clandestinitat cortines i vidres dels pisos baixos. Hi regnen la simulaci
i, consegentment, la hipocresia; una doble moral. Una falsa religiositat (pensem en la
beateria de Teresa, que un rebrec de Pere Gifreda esbandiria de cop) i la reverncia al
poder fctic de lEsglsia completen aquesta descripci sumria.
3.2 Amos i servents
Les lnies precedents definien el materialisme com una de les claus de volta tiques per
les quals es regia Comarquinal. Ens agradaria aprofundir-hi. Toms, per exemple, vol
Laura per lluir-la: un complement fashion que li redecora la rutina, un atrezzo grcil que
enllustra un parament matusser de casa bona. Lhereu Muntanyola la cosifica, en
aquest sentit: la conceptua com una propietat ms, til per a lamo. Al Pla, els orgens
humils no es perdonen. Mal caire hi t lestada per a una noia amb romanalles dhe-
rona romntica, gaireb fulletonesca: rfena duna mare a qui es va endur la tubercu-
losi, pobra i sense llar, recollida als quinze anys a ca la tia Amlia. s una morta de gana
que sobreactua en el paper de princesa prdiga (durant la ronda per les finques, en-
caixa la m als masovers encongits amb aires de reialesa i sexcedeix regalant pre-
sents mai vistos entre les esporuguides criatures de les masoveries, pg. 69), sense
tenir en compte que els bns li han pervingut grcies a un casament avantatjs. Laura
s un poll reviscolat: ning no li nestalviar el retret.
Contrriament, a ella no la rosega cap remordiment a causa de lascensi social. Es
comprn, comptat i debatut, que els cabals latreguin: passejar amb cotxe propi o tenir
els armaris curulls de roba, sn situacions que sassaboreixen a pleret si abans thas
afartat de xuclar la pols dautombil ali, si vesties a contracor teles apedaades (pg.
22-23). Laura interpreta la riquesa adquirida com una justcia potica: constitueix la me-
rescuda torna crematstica a la seva noblesa espiritual, a la seva superioritat sensible,
atorgades pel passat barcelon i lambient familiar: el pare no passava de dilettante, de
perdedor somiatruites, de pseudointellectual desprovet de talent artstic, gaireb un
bohemi finisecular, si b pressuposava una certa ptina cultural, llegada anrquica-
ment a la filla, en contrast amb el tarann cantellut dels Muntanyola. Amb la solvncia
financera, pensa Laura, florir el millor de si, un altruisme vanits que traduir en fa-
vors tangibles la bellesa interior de seva nima gran: Quina felicitat conviure amb la
gent del poble del marit!, ser ben bona i amable! Perqu s amb la riquesa quan podeu
manifestar els vostres sentiments ms autntics. (pg. 22)
Com a cos adventici, sespera della silenci i que vagi amb el cap cot. Qui no porta dot
ha de comportar-se amb humilitat, perqu qui manega els diners interpreta que el
mant de franc. Tanmateix, Laura t massa pretensions per ser una pobra, etziba Te-
resa estrafent una ganyota (pg. 34). Vet aqu la mare dels ous: si la mestressa sobre-
vinguda es captingus amb la docilitat de Beatriu, la semena dun mal cap (el del
germ gran de loncle Llibori, que va dilapidar el patrimoni Terra Negra), encara shi
conviuria en mitja harmonia. Els fums, exclusiva del terratinent, converteixen en sub-
versiu aquell que, com a rellogat, hauria de rebaixar-se. Les nfules impliquen, en con-
seqncia, un atemptat contra lestablishment davant del qual el sistema es defensa
amb anticossos.
15
Topem amb una rebelli a crrec dunes faldilles que contrasta amb la situaci fins
aleshores usual. A la servitud de la misria, shi uneix el rol de gnere per lligar amb
un doble esclavatge. A una dona, se li exigeixen treball, fogons, bugades, sacrifici, esma
dentomar broncs gratuts i infidelitats, efecte natural de la testosterona. El model s Te-
resa: bona administradora, soferta, ptria davant les mortificacions del germ, perqu
sap que ell pot dir-li-ho tot (pg. 80). Si Laura en reprodus el codi, encara no shi ba-
rallarien gaire. En comptes daix, per, la barcelonina, setcincies, contesta a Toms.
Precedeix el final de lautoengany amors (No, no hi ha amor, pg. 81), una discus-
si marital, al llarg de la qual Laura reconv al senyor les befes escopides cap a Teresa
i, de retop, lalliona sobre la condici femenina: Les dones som persones amb una
nima i una voluntat, com els homes; et caldr aprendre-ho b (pg. 80). En la im-
pertinncia de la resposta masculina (No tinc gaire pacincia per a escoltar els con-
sells de ning, sobretot de les dones, que teniu el cervell com els pardals) no sols hi
alena el masclisme particular dun totxo sin tamb les conviccions patriarcals comu-
nes. Amb la prdica de ligualitarisme, Laura accentua la seva imatge revolucionria.
3.3 Linfern sn els altres
Dadolescent, Laura no tenia sostre: la tia Amlia sen cuidava, ho hem dit pargrafs
amunt, des que se li va morir el pare. Als vint-i-quatre anys, pren possessi de la llar
poltica. Viure dhoste en casa estranya connota nomadisme, eventualitat, desarrela-
ment; i ella aconsegueix una adrea prpia, sedentarisme, estabilitat, arrelament. Llor
planta davant una inadaptada loportunitat dintegrar-se en un medi dacollida a travs
dun amor, almenys en el tret de sortida, redemptor. Intuirem rpid que el rescat sa-
vorta. Inexperta, enderiada, cerca una transformaci dalt risc, una utopia: adaptar els
quinze mil conciutadans a la seva convenincia, no pas emmotllar-se soleta a Comar-
quinal, operaci molt ms factible. Traeixen la nulla qumica entre la noia i el seu h-
bitat les amistats perilloses que sagena: simpatitza amb els freakies de la vila, les
criatures liminars, els inquilins de lextraradi social; verbigrcia, mossn Ferro Vell, Bea-
triu, Jaume (en el cas del qual assaja una mediaci, hi alludem tot comenant la-
partat 2.5). De fet, Llor no innova aqu, ats que la solidaritat dels desheretats reapareix
quan sesbatussen una tribu esterilitzadora i la seva ovella negra: a Aiges encantades,
ajuden el Foraster, un enginyer enfrontat a loligarquia local, els antisistema del poble,
inclosa la triple revolta de Ceclia, la filla de lalcalde: contra lautoritat paterna, contra
el jou patriarcal, contra lordre reaccionari que lalcalde, el seu pare, encarna. Endems,
que la senyora Muntanyola escolti missa en una esglsia annima, que concerti con-
fessi amb un capell de poca requesta, confirmen el desencaix.
Parir una nena certifica el divorci. Laura no compleix amb el precepte sagrat del dret
catal: garantir la branca masculina, assegurana de transmissi patrimonial ntegra i,
per consegent, de supervivncia del clan. La desviaci ginecolgica sols afecta la co-
lnia immigrant: cal remuntar-se a la rebesvia, que tamb es va escaure sser fo-
rastera (p. 93), per retrobar lanomalia, impensable en una comarquinalenca. La
criatura alla definitivament Laura dun context de moral slica. Per mitj de la pubilla,
la Catalunya profunda estigmatitza lalteritat, lestrangeria: males llenges repeteixen
constantment a la mare que la criatura no retirar a ning de la famlia; com que no pot
dir-se Toms, com el pare i lavi Muntanyola, letiquetaran amb un nom de genealogia
barcelonina, potser el de la mare de Laura, al cel sia.
16
9 CARME ARNAU, op. cit., pg. 32.
10 CARME ARNAU, op. cit., pg. 37.
Es tracta duna marginalitat, a fi de comptes, similar a la dEloi, el protagonista de Tn-
tal, que tampoc no sen surt, de la soledat i larraconament. La derrota reiterada amb
qu es resol limpuls de socialitzaci traspua un pessimisme gentic, consubstancial a
la humanitat, que depassa lancdota en benefici duna lectura transcendent: Carme
Arnau ha suggerit la possibilitat que, rere el boicot a Laura entremig de la boira, shi
amagui la radical desemparana de lartista enmig del prosaic materialisme contem-
porani o, segons la cosmovisi de Llor, laband que pateix lsser hum.
9
3.4 Derivats en -isme
Laura, com Eloi, sasseu a la taula dels dus. Ambds participen, un temps, de la festa
olmpica i, inflats, sucumbeixen a un idntic miratge: imaginar-se iguals a la divinitat.
Tots dos actualitzen la faula de Tntal (figura mitolgica que dna ttol a la novella pr-
via a Laura...). Assedegat i afamat, el suplici de Tntal consistia a tenir aigua a frec de
boca i fruita en branques just damunt el cap, per no podia abastar-les mai, ja que
senretiraven en acostar-shi. Els nostres protagonistes sallisten a la confraria del mi-
ram i no em toquis: la felicitat que acaronen, vinculada a laccs a un mn superior,
sels esmuny mans avall. Carme Arnau bateja aquesta pica de les ales tallades com a
tantalisme.
10
La formaci de Laura, dun cant, entronca amb el rebuig (lapartat 3.2 anotava la con-
nexi) i, de laltre, incideix en el seu bovarisme i platonisme. Dantuvi, com que lensi-
nistra el seu pare, un illuminat modernista (el 1902 neix Laura, segons El somriure
dels sants), ja retratat a 3.2, la noia senganxa a lidealisme anacrnic, epgon dun ro-
manticisme tronat, que li entorpeix la percepci, la qual cosa comporta entrebancs per
desenvolupar-se en el real, mediatitzat per la ficci. En segona instncia, per, lescreix
al pap de lectures rosa i de filmografia hollywoodiana li embelleix la carnalitat fins a un
erotisme blanc, que envia les hormones de vacances i es nodreix detries afinitats ms-
tiques. Quant als referents que barreja, al llast amb qu entorpeixen la maduresa i els
processos mentals que dinamitzen, Laura secunda collegues famoses; citem-ne un
parell, a part dEmma Bovary i Ana Ozores (La regenta), les que abans ens acuden al
cap: Aloma, de Merc Rodoreda, tamb fan conspcua dels edulcorats festejos cine-
matogrfics; i Mundeta Jover, a Ramona, adu, de Montserrat Roig, una madame Bo-
vary de lEixample, o Mundeta Ventura, la seva filla, que semmiralla en Greta Garbo.
La fallcia platnica, precisament, engreixa la inclinaci vers lamant, esmolada en
una pretesa proximitat espiritual: la senyora i ladvocat sn nimes contiges. Ell, re-
parem-hi, regressa de Pars, europetzaci de la mundanitat barcelonina. No s un cap
quadrat: ha trepitjat mn. Al seu torn, ella rebobina el metratge estimat, fotogrames de
lescena metropolitana, malgrat labsncia fsica. Pere combrega amb les reticncies
cap a lestil de vida local de Laura i controla el tempo de la seducci sofisticada: cons-
trueix un discurs al voltant de llibres, de viatges, de cinema, xerrameca que conhorta
Laura, que esdev una illusa incorregible, en paraules de mossn Ferro Vell (pg.
220), ja que la capta amb una companyia i una comprensi mentideres. Toms ho fa
a la inversa, la ignora: Si en Toms pogus entendrem, ja li ho hauria explicat; per
si pogus entendrem, ja no ens passaria aquesta desgrcia, es plany Laura (pg.
155): el contrast amb el marit, combustible per al motor passional, intensifica la fasci-
naci. El prosaisme cofoi de nostramo obt amb Gifreda, que fineja, una falsa contra-
figura, una qesti ampliada a continuaci.
Existeix consens bibliogrfic a lhora davaluar el freudisme com un dels nusos, el ms
gruixut tal vegada, amb qu Laura... es corda a la narrativa moderna i, tamb, a cenyir-
ne els prstecs, dins el nostre relat. Els manifestaria una concupiscncia triple: la se-
xualitat degradada, reprimida o sublimada.
17
Toms i Pere, a rebuf dels quals shi enfila la masculinitat sencera, representen la pri-
mera tipologia: la libido lliure, amb desig desbravar-se i optimitzar lavinentesa; una li-
bido, per, corruptora i infamant. Una gradaci descomparteix Laura del consort:
progressivament, lenamorament (o lamor espuri, com es prefereixi) es capgira en in-
diferncia (a causa del desengany, vehicle del canvi) i, amb posterioritat, en repug-
nncia (gestada per la comparana amb ladvocat). El contacte connubial es redueix a
termes destricta animalitat: Toms, a lempait del vedell, fecunda la parella i fot el
camp, amb els deures de semental acabats. Al desenlla, Gifreda, en zel, ataca. Ales-
hores sesfondra el mite del Pere de les Aulines, reemplaat per la mesquinesa del
Pere de carn i ssos. Aquell donjoan intellectualitzat descavalca del pedestal santi-
ficat i sadhereix a la depredaci sexual. Llor en bestialitza la figura i traa una analo-
gia flagrant amb Toms, el seu teric negatiu (la negreta s nostra):
[Pere] Sha transformat en un sser instintiu, enrogit, anhels, la boca cruel com un
conquistador al punt que va a assaborir la venjana, un amo que ven. Sent [Laura] el
gest egoista, veu el rostre de prop, la roentor de lal contra la seva boca, uns punts
negres, minsculs, als porus del nas, la lleu suor del front, un emboirament animal als
ulls, com els ulls den Toms [...]. (pg. 212-213)
Les distncies curtes, s ben sabut, empitjoren els homes, lentrecuix dels qual profana
lestantissa i delicada feminitat. El coit sempre envileix en Llor.
Teresa, i rere seu tot Comarquinal, abanderen la segona casustica. Topem amb una sol-
tera granadeta, verge de la Catalunya catalana, a mig aire de les ganes i el fstic per
eros. La moralitat i lobservana catlica lhan emps, de facto, a una passivitat corpo-
ral mal portada: Gifreda la desficia avui tant com ahir. Larvada, la neurosi sempesca
succedanis compensatoris, vlvules descapament que refredin lebullici latent. Prac-
tica el voyeurisme: espia la cunyada pel forat del pany i en ret la nuesa rosada, la sen-
sualitat dels brodats ntims. Persevera en el fetitxisme: refrega amb els llavis, fins a
sagnar, la copa den Pere. Tot s molt simblic: la boca, doble horitzontal de la vagina;
el cristall, que talla; la sang, com en el desflorament; en definitiva, la psicoanlisi adora
Teresa.
Finalment, mossn Ferro Vell, un bon jan colleccionista dart, tipifica el tercer arque-
tipus clnic: la sublimaci, la neutralitzaci purificadora de la pulsi voluptuosa, la ca-
tarsi de la fantasia per via esttica, resignada a substituir la gratificaci orgnica per la
immaterial. Per aix adverteix al nebot (la negreta s nostra):
Quan sentis parlar de si tal home illustre, tal erudit, tenen el cap ple de cincia i que no
saben res del mn, no en facis cas ni testranyis. Pensa que moltes vegades s perqu algun
daquells homes no ha tingut ms remei que ser savi o illustre per consolar-se daltres
fracassos, per obligar o per poder resistir la vida. (pg. 133)
3.5 Reflexos invertits
El csting aparella antnims. Toms i Pere, com sha exposat ms amunt, soposen
com el ptol versus el gentleman, una confrontaci reciclada en el binomi Laura /
Toms: la dama i el brbar. Ella, en el fons, es complau en la submissi intellectual
dell: la recompensa que declari el seu salvatgisme, que la idolatri com a ttem cultu-
ral. Ja sha explicat en apartats precedents (3.2, 3.3 i 3.4) com la potencial metamor-
fosi de lesps sost, a base desperana insatisfeta, el matrimoni. Lassumpte,
afirmarem ara, ultrapassa el mer afalac: Laura lapura com un afrodisac. Lexcita lho-
menatge del primitivisme: davant la veneraci primria de lhome elemental, una onada
de xardors amor lenvaeix. Adjuntem-hi lanimalitzaci, comprovada a 3.4: anem a
parar al remake de La Bella i la Bstia, la fora a merc de lencant.
18
Laura tamb juga a les oposicions amb Teresa, que lenveja. La germana Muntanyola
hi entrelluca la Teresa que hagus volgut ser, ben contrria a lamargada que s: bo-
nica, frgil, amb una distinci innata, educada i, sobretot, tan jove i ja coneixedora dels
abismes passionals. La suavitat amb qu caa els homes, per a qui no nha atrapat
mai cap, la bufeteja com un insult. La turmenta allitar-se amb una icona de la femini-
tat ideal a la cambra de la vora. Es canviaria de vida amb la vida enemiga. Com si ca-
minssim en cercle, ensopeguem novament amb el fatalisme de Comarquinal (torneu
a lapartat 3.1): Teresa no elegeix carcter; era menester que fos eixuta, perqu la sec-
ci femenina de la famlia lha educada aix, perqu fotocopi la idiosincrsia local: Des
de tota la vida havia hagut de manifestar-se aix la Teresa, nerviosa, rgida, prudent,
com la mare i les ties havien volgut, tal com els altres van voler que fos (pg. 161-162).
Fins la interacci amb Toms difereix en les cunyades: la imatge forta, dominadora, de
Teresa, amb prou feines si dissimula la rendici als capricis del germ; el perfil feble,
dbil, de Laura, oculta la ferma decisi dimposar el seu modus vivendi al marit, per
transformar-lo.
Acomiadem el bloc amb lltima parella del ball, mossn Ferro Vell i el canonge de la
Seu, leminent doctor Grau. El darrer presumeix damistat amb els Terra Negra; s amic,
per tant, de Comarquinal. El doctor Grau interv en les tertlies, sentafora als coma-
ratges, sesparvera davant els enrenous que esvaloten els petitburgesos. Sexercita en
la mateixa doble moral hipcrita que acostuma a lluir la gent com cal: que puja al cel
entre les cuixes ensucrades duna pastissera atenta amb el client, vaja. A la inversa, el
primer s un manitic, aculat a la solitud per la ciutat; no obstant aix, es mostra cla-
rivident: sap el pa que es dna a Comarquinal, discerneix la substncia de la boira.
Antagonismes, al capdavall, emmarcats junts en una anttesi mare, que resumeix el
conjunt: integrats / marginats.
19
4 ANLISI FORMAL
4.1 Clarobscurs
El cnon de la novella psicolgica, o de narracions on la introspecci pesa, quasi es-
tipula la verbalitzaci simblica de la intimitat, trenant diversos leitmotiv que filen una
xarxa metafrica de rendiment estructural i retric amb la qual es cohesiona el relat.
Manipulen el recurs, en un inventari mnim, clssics de les lectures de batxillerat: So-
litud; Mirall trencat; Ramona, adu o, tot i lomissi circumstancial en els programes,
Bearn o la sala de les nines, de Lloren Villalonga. Laura... adopta la mateixa metodo-
logia: treballa amb simbolisme recurrent com a principal estratgia formal. Per no pagar
tots plegats el preu de lextenuaci, ens estalviarem glossar la boira, els ulls que sotgen,
la buidor, smbols el sentit dels quals, difcilment discriminable de certs missatges, sha
comentat, de manera esparsa, al llarg de la guia. Ens entretindrem, a simple tall illus-
tratiu, en alguns altres aspectes, no gaires.
Fixem-nos en lonomstica. Laura ens condueix a Petrarca: lapellatiu potic, pseu-
dnim o no (debat obert entre els petrarquistes), de ladolescent que li va robar el cor
a primera vista, un Divendres Sant de 1327, quan la va clissar en un ofici religis a Avi-
ny. Letimologia, la vincula al nom llorer, signe dimmortalitat: shi coronen els c-
sars, sobrehumans, i els poetes, de fama perenne. Aix doncs, la immortalitat, privilegi
de la divinitat, associa planta, nom i dona a lempiri. Petrarca, al dictat de la filosofia
amorosa en voga des del dolce stil novo, angelitza Laura: es tracta duna idealitzaci ex-
trema, fins a la conversi de lamada en un ens celestial, un resplendent besllum ter-
renal de lesfera suprema, una corporetat la sublimitat de la qual enlaira fins a la
contemplaci de la bellesa absoluta de Du. Ella s aura, claredat, llum, dolor, te-
nutat, ingravidesa, equilibri: la donna angelicatta, rplica burgesa de la midons troba-
doresca, que apareix entre la segona meitat de segle XIII i el trecento itali, a mesura
que emergeix una civilitzaci urbana, a recer dels burgs, a partir de la qual es conso-
lida una nova classe social, amb una cosmovisi alternativa al feudalisme. Bastant fi-
delitat al model traspua la descripci fsica de la Laura catalana: [...] blava dulls, de
veu sense estridncies, harmoniosa de lnies [...] (pg. 20). Ni exuberncia rotunda,
ni femme fatale que inspiri un amour fou, ni pigmentaci tnica: Ella s duna bellesa
sense gaire esclat, que en Toms va descobrint de mica en mica (p. 20). s una Venus
tranquilla, casta, discreta, dhalo ser, lanatomia i el gest de la qual conjunten de me-
ravella amb el seu platonisme.
Temprana, pau balsmica, perfum lleu, figura difana, exhala, semblantment, laltre
paradigma de dona ungida: la Beatriu de Dant, cap de brot dels stilnovisti (fixem-nos
com el lexema, beat-, insinua la santificaci). Casualment Beatriu tamb s el nom
de la companya de fadigues de Laura. Llor atesta la desgrcia comuna (ambdues vc-
times, ambdues repudiades) i les identifica amb les homnimes transalpines. A lextrem
oposat de la gamma antroponmica que connota transparncia, acampa el tenebrisme,
reservat per al caciquisme oficial: Llibori Terra Negra. Una negror que, per extensi,
tinta lorografia prxima a Comarquinal: el Collat Negre; que satura la ceguesa de lo-
cell a qui Toms buida els ulls, un toc gore retocat respecte a Tntal, en qu la cruel-
tat sencarregava a Elena, una nena. Lau reenvia a Laura. Locell constitueix el referent
alat, com lngel. Pensem, a ms, que sentrenava per a un concurs de refilets (pg.
200). Simbolitza, igual que Laura la personifica al principi, la can, lalegria que passa
i emmudeix. Dos traus li nafren els ulls innocents: la histria de la protagonista s,
exactament, la crnica duna innocncia ferida.
FRANCESCO PETRARCA
[TiC] C.2 P. 30 - 31
DONNA ANGELICATA
[TiP] C.3 P. 67
DANTE ALIGHIERI
[TiC] C.2 P. 29
PERSONIFICACI
[TiP] C.2 P. 56
LEIMOTIV
[TiP] C.3 P. 60
20
4.2 Coda
Blanc i negre dansen per ms racons, a la novella. Els exegetes han advertit a basta-
ment com lanttesi de carcters Teresa / Laura (sen feia cinc cntims a lapartat 3.5)
t una torna cromtica en el color del vestuari. La fadrina Muntanyola, pretoriana de les
essncies comarcals, guarneix el celibat amb robes fosques, ben conjugades amb lan-
troponmia i la toponmia opaca de la zona. La mestressa Muntanyola sadoba amb
draps blancs, esmalt immaculat: els ngels es pinten blancs. I saroma de muguet, un
lliri de maig, molt avingut amb les vibracions pures que emet la fada barcelonina. Men-
trestant, labric de Teresa olora a rebost, a pomes guardades a la calaixera (pg. 25).
Poc resta a dir, en aquestes alades. Si de cas, sha daclarir que la bestialitzaci a qu
es condemna Toms no es circumscriu al to bov de lacte sexual, punt tractat a 3.4.
La bestialitzaci resulta transversal, sistemtica: grapeja lespatlla de la seva dona tal
com hauria fet un bordegs de les seves masies (pg. 23); esbufega fort, com un toro,
mentre lestimada es desvetlla devora seu. Fet i fet, la regurgitaci gutural esdev de-
nominador com en els prohoms de lavorrida vulgaritat petitburgesa: Charles Bovary
i Francisco Ventura (el pater familias fundador de la dinastia a Ramona, adu) ron-
quen. La tcnica, per postres, remet a la narrativa modernista, on sovintegen les ver-
sions de la Bella i la Bstia, amb lanimalitzaci pertinent del galant: aix Josafat, el
campaner simiesc de la catedral de Girona, a la nouvelle homnima de Prudenci Ber-
trana; lHome del Bosc, que assetja Fineta al primer conte de Marines i boscatges, de
Joaquim Ruyra; lnima, que viola Mila al terra duna capella, amb Sant Pon de tes-
timoni, en acabar-se Solitud.
JOAQUIM RUYRA
[TiC] C.7 P. 127
21
5 GUI PER AL COMENTARI DE LOBRA
Arribada lhora dhaver-se-les amb un fragment de Laura a la ciutat dels sants, dispo-
sar duna sinopsi de conceptes clau orienta la feina. A continuaci, sen proposa una,
apta per a qualsevol tall de la pea davant del qual ens trobem: punts que, sigui quin
sigui el text plantejat, segurament hi haur opci de tractar. La voluntat de sntesi acon-
sella, aqu, inclinar-se per un format esquemtic, s a dir, evitar la redacci en bene-
fici del resum pautat, de la claredat grfica del compendi, de lestalvi lingstic.
Sadopta, per aquesta ra, el gui de comentari fixat a De la teoria a la prctica, a la li-
teralitat del qual semmotllen els continguts especfics de Laura... Amb tot, no sobra re-
cordar que un comentari es fonamenta en la construcci dun discurs amb continutat,
coherncia global i argumentacions validades per elements textuals, que integrin sis-
temticament citacions i referncies al text
5.1 La ubicaci del text en el seu context
A la novella europea del primer ter de segle xx, indissociable de lesfondrament
general del mn burgs i de la recerca de llenguatges artstics que responguin al nou
context, es qestiona el model realista-naturalista.
A la tradici catalana, aproximadament dins la mateixa franja temporal, es pro-
dueix una crisi i una represa de la novella: a un estadi inicial, en qu es formulen
alternatives al patr vuitcentista amb les ficcions modernistes (1900-1912), seguei-
xen la indiferncia noucentista cap la novella (1912-1917), la gestaci dun consens
favorable al gnere (1917-1925) i la producci retrobada (de 1925 endavant).
La crisi sexplica a partir duna jerarquitzaci de gneres literaris, que prioritza la
poesia. Motivada per factors confluents: influncia de lambient literari francs arran
del simbolisme, raons ideolgiques i estilstiques del programa noucentista.
Tamb hi ha causes diverses a la rel de la represa: la necessitat doferta novells-
tica per al consum literari normal, lampliaci del mercat potencial de lectors, lar-
ticulaci duna indstria cultural associada (xarxa editorial, convocatria de premis,
diaris i revistes, cos de crtics especialitzats).
A lhora de recuperar la producci, sincorpora una generaci jove descriptors, a la
qual sadscriu Miquel Llor. Narradors que adapten a casa nostra plantejament i
tcniques de la novella psicolgica, la tendncia vigent al panorama internacional,
dins la qual sinsereix Laura a la ciutat dels sants.
Tanmateix, a Laura... hi ha una barreja delements: sota una infraestructura de tall
tradicional, amb matriu realista-naturalista, hi trobem enfocaments i estratgies mo-
dernes.
Laura... presenta unitat i coherncia respecte de les obres anteriors, de les quals
aplega nombrosos temes, motius i constants.
La ficci, controvertida, va provocar reaccions contrries en el sector ms moralit-
zador i confessional de la crtica, a ms de violentes protestes en les capes benestants
i lEsglsia vigatanes, que shi creien retratades. Daqu, la posterior rectificaci, des
de lortodxia ideolgica, a El somriure dels sants (1947).
22
5.2 Estructura
Relat inicitic: bildungsroman, en nomenclatura literria. Consegentment, trama
farcida de motius associats al subgnere: viatge; immersi en un territori simblic,
on sacomplir la descoberta de la veritat; maduraci, parads i innocncia perduts;
cicle sortida / retorn; canvi intern de lherona.
Apropiaci dun argument universal: lintrs destructor, que genera un conflicte.
Combinades amb tot aix, convencions de ficci sentimental: triangles, adulteri, ge-
losia i venjana sexual.
Format dptic. Dues seccions, sense divisi en captols, vertebrades simtricament:
un episodi amors que reincideix en levoluci illusi / desencs / frustraci a cadas-
cuna.
5.3 El temps
Acci limitada a un perode breu, un bienni. En consonncia amb la simetria es-
tructural, parallelisme cronolgic: cada part, oberta i tancada sempre a la tardor,
dura un any, si fa no fa.
A lengrs, narraci lineal. Interrompuda sovint per flashbacks, per sense distorsi
temporal.
Raci generosa de marques cronolgiques: calendari precs dels esdeveniments.
s, moderat, del temps interior bergsoni: voluntat narrativa daproximar-se a la per-
cepci subjectiva del temps, a la duraci amb qu la conscincia experimenta els fets
externs.
5.4 Lespai
Escenari explcit nic: Comarquinal, compendi del clima social i la mentalitat collec-
tiva de provncies. Reelaboraci literria dun referent real, Vic.
Espai tancat, circumdat per una boira simblica: allament, soledat, bloqueig ideo-
lgic, hermetisme.
Barcelona, paisatge in absentia. Aix doncs, dialctica comarca / metrpoli. La ca-
pital, terme de comparaci sistemtica: odiada i admirada alhora. La nostlgia de
Laura en fabrica una evocaci idllica, ednica: la ptria extinta.
5.5 El narrador
A primer cop dull, focalitzaci externa: tercera persona omniscient. Narrador ben
visible en el discurs: engalta una bona dosi de comentaris i judicis a propsit de lu-
nivers inventat. Absncia del perspectivisme caracterstic de la veu narrativa mo-
derna: Llor no prefereix lptica mltiple.
Desprs dun reps posterior, omniscincia restringida. Focalitza en un punt de vista
intern, el de Laura especialment: veiem la realitat a travs de la seva mirada.
Aprofitament, a lhora denunciar lexperincia individual, de lespectre sencer de
modalitats discursives: estil directe, indirecte, indirecte lliure, monleg interior.
Utilitzaci mesurada, en una variant gens radical, daquest darrer, lluny del flux de
la conscincia de la font original, James Joyce.
Esquitxos de memria involuntria, a recer de Proust: estmul sensorial que activa
automticament el record.
BILDUNGSROMAN
[TiP] C.1 P. 36
23
5.6 Els temes i els personatges
Prospecci sociolgica. Dissecci dun mn levtic, el petitburgs rural. Determi-
nisme, classisme, sexisme, obscurantisme, parlisi, enquistament, intolerncia, hi-
pocresia, males llenges, religiositat fingida, beateria, cap porositat vers el progrs en
conformen el retrat robot.
Materialisme, a sobre. Dinmica damos i esclaus, culte al patrimoni. Instrumen-
talitzaci de la pobresa, lextracci humil, com una arma dagressi: Laura nento-
mar el retret continu.
Empatia entre vctimes: lherona salinea amb la marginalitat vilatana, enfront de
loficialisme segregador.
Maternitat frustrada, entesa metafricament com a estigma. Delata la impossibili-
tat dintegrar-se al sistema, ats que no es contribueix a perpetuar la transmissi de
la propietat privada, s a dir, a garantir la pervivncia de lordre constitut.
Introspecci psicolgica. Anlisi dnimes: tantalisme (incapacitat per obtenir el
somni), bovarisme (insatisfacci que emmena a la temptaci adltera), platonisme
(esterilitzaci de la passi en una comuni de sensibilitats afins), sexualitat psico-
analtica, traumtica (eros degradat, reprimir o sublimat).
Dualisme en la pintura de carcters, agrupats per parelles de contraris: Toms /
Laura i Toms / Pere Gifreda (en ambds casos, salvatgisme front a refinament);
Laura / Teresa (metonmia de loposici espacial Barcelona / Comarquinal); mossn
Ferro Vell / canonge Grau (resistncia / establishment).
En conjunt, dramatis personae compartimentats en dos gremis antittics: integrats
/ marginats.
5.7 La forma
Bateria de leitmotiv, per mitj dels quals sexpressa figuradament la vivncia: boira,
ulls, imatges de buidor, ocell mutilat...
Dins daquest procediment metafric, onomstica connotada: Laura / Beatriu reme-
ten a les idealitzacions femenines de Petrarca i Dante, respectivament; les notes fos-
ques enterboleixen els noms lligats a Comarquinal.
Contrast txtil blanc / negre, extensi simblica de les anttesis Laura / Teresa, Bar-
celona / Comarquinal a larmari de les dues dones: la ventafocs barcelonina vesteix
de blanc; la bruixa rural, de negre.
Animalitzaci de Toms (tamb de Pere, a linstant del requeriment sexual), dacord
amb les reminiscncies de la Bella i la Bstia que destilla el seu roman amb Laura.
Precedents de la mateixa tcnica en la narrativa modernista.

Guia de Lectura Laura A La Ciutat Dels Sants

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia de Lectura Laura A La Ciutat Dels Sants

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Guia de lectura

Laura a la ciutat dels sants,

You might also like