Professional Documents
Culture Documents
Accentuació
Accentuació
L'accentuaci grfica
No totes les sllabes tniques porten accent grfic. En general els monosllabs no
s'accentuen llevat dels que han de portar accent per distingir-se d'altres mots que
s'escriuen igual.
Agudes
Planes
S'accentuen grficament si
acaben en vocal, en vocal+s
o en les terminacions en o
in.*
capit, doms,
caf, comprs, entn,
cam, avs, Berln,
mel, arrs,
hind, abs
S'accentuen si no acaben en
nec, carcter, dbil, rem, pltan,
cap de les terminacions
pblic, etc.
establertes pels mots aguts.
Esdrixoles
S'accentuen totes.**
*La i i la u d'aquestes terminacions han de ser sons voclics per anar accentuats. Si formen part d'un
diftong no es consideren vocals i, per tant, no s'accentuen.
Exemples: sereu, servei, hereu, desmai, etc. no s'accentuen.
ser, ve, agra, etc. porten accent perqu sn vocals.
**Cal recordar que quan hi ha hiat i, per tant, es trenca el diftong, cal comptar dues sllabes i sovint la
paraula esdev esdrixola.
Exemples: Cincies, Slvia, Antnia, histria, etc.
http://www.ub.edu/slc/ffll/fitxes/Fitxa29.html
Universitat de barcelona
Tipus de diftongs
- diftongs decreixents
vocal + i/u
ai, ei, ii, oi, ui
au, eu, iu, ou, uu
- diftongs creixents
i/u + vocal (en els segents casos)
qua, qe, qi, quo
gua, ge, gi, guo
i + vocal (a l'inici de paraula)
i, u entre vocals
http://www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/intermedi/icl/icl5/icl52b/icl52_03.htm
*** De fet una i a principi de mot o una i o una u (no tniques) entre vocals fan la funci de consonants i no sn vocals.
Podeu fer els exercicis de litinerari sobre diftongaci, si en teniu la necessitat.
Exercicis:
1.- Subratlla la vocal (noms la vocal tnica) daquests mots i accentuals quan
calgui:
Aguts
Faras
Compren
Germa
Comprens
Virrei
Plans
Feien
Compren
Examen
Feiem
Examens
Seieu
Esdrixols
Ciencia
Materies
Perdua
Tipus daccent
4.- Dacord amb les normes generals daccentuaci, posa laccent adequat als
mots que nhagin de dur: