Eluard rodovay Sala

EL NOM DE LA ROSA
1.-Quin s el llibre que serveix darma homicida? Quin s el tema que tracta? Per qu es considera un llibre prohibit? s el segon llibre de potica dAristtil i tracta de lhumor i la comdia amb personatges no intellectuals. Lordre benedict creia que riure era un acte destpids i una falta greu per al culte religis. 2.-Quina posici adopta Guillem de Baskerville davant el conflicte entre lautoritat de lesglsia i lautoritat de la ra? Com es veu reflectida en la pellcula? Guillem de Baskerville defensa la ra davant lautoritat de lesglsia, en la pellcula es veu reflectida cada cop que succeeix un incident. Els monjos i els que habiten labadia creuen cegament que es tracta del dimoni i que s lanunciament de lapocalipsi per Guillem creu que hi ha un assass hum darrera de tot aix. 3.-Quina discussi es produeix, a labadia benedictina, entre els repre sentants dels diferents ordres religiosos? A quin ordre religis pertany Guillem de Baskerville? Qu defensa aquest ordre religis (veure llibre Unitat 6)? Els representants dels diferents ordres religiosos discuteixen sobre lapropiaci de riqueses de lEsglsia i tamb discutien sobre Jess si era pobre o ric. Guillem de Baskerville pertany a lordre francisc i defensa que lEsglsia no hauria dapropiar -se de tantes riqueses sin seguir lexemple de no opulncia que demostrava Jesucrist. 4.-Quins problemes filosfics de lpoca (veure llibre p.129) hi apareixen? Explica ho a partir descenes de la pellcula. Altre cop tornem a parlar de la fe i la ra, un problema filosfic tpic medieval, un tema que apareix reflectit a la pellcula quan els benedictins creuen cegament que les morts sn obra del dimoni i Guillem de B. creu que hi ha un assass darrera de tots els crims. Tamb intenten els benedictins juntament amb la Santa Inquisici defensar aquests actes com a obra del dimoni quan intenten cremar a la noia que segons ells era, juntament amb daltres, una part dun ritual de mgia negra i invocaci del diable. Tothom que ans en contra daquest acte seria tamb culpat per la Santa Inquisici i executat, fet que denota el poder autoritari de lEsglsia davant de la ra i duna segona opini. 5.-Quin tipus de raonament (racional-deductiu o empric-inductiu) fa servir Guillem de Baskerville per resoldre el misteri de labadia? Justifica la resposta amb algun exemple. Guillem de Baskerville utilitza el mtode empric-inductiu perqu a partir de diferents observacions i casos, treu unes conclusions. A la pellcula, Guillem de B. descobreix que tots els cadvers tenen tinta negra a la llengua i a la punta dels dits, per tant han mort degut a enverinar-se amb les pgines dun llibre i finalment dedueix de quin llibre es pot tractar. 6.-Quins punts en com es poden establir entre el pensament de Guillem de Baskerville i el del filsoc G. dOccam (veure llibre p-153 a 155)?

Eluard rodovay Sala

Que ambds per a poder defensar els seus ideals i el seu racionalisme i pensament havien danar en contra del pensament de lEsglsia. 7.-Com es reflecteix la qesti dels Universals i la interpretaci dels signes al llarg de la pellcula? Abans exposa breument les diferents posicions respecte als Universals, (veure full fotocopiat i llibre p.145). El realisme: afirma lexistncia real de les idees i el conceptualisme diu que els universals existeixen per com a idees abstractes. El nominalisme: explica que noms existeixen les coses singulars, i que els universals sn simples noms que els ssers humans inventem per designar una pluralitat de coses individuals amb unes qualitats semblants. El convencionalisme sofstic: com b diu el nom, defineixen els universals com a convencions. El realisme moderat dAristtil: afirma els universals com pertinents dnima i de les coses. 8.-Com interpretes les paraules finals dAdso quan veu la noia? T alguna relaci amb la teoria del nominalisme de G. dOccam (veure llibre p.154)? Per qu? Adso diu que desprs de tants anys no sap el nom de la noia de la que va estar enamorat, per tot i aix ja veiem el gran afecte que ha tingut per a ella. Aquest fet tindria relaci amb el nominalisme ja que no s necessari un nom per a que una cosa sigui real, per tant no sn tan importants els universals. ACTIVITATS OBLIGATRIES COMPLEMENTARIES 9.-Quins van ser els principals pensadors musulmans a lpoca medieval? Resumeix breument les seves idees. (veure lllibre p.131 a 137) Els principals pensadors musulmans de lpoca medieval van ser Avicenna i Averrois. Avicenna creia que la metafsica era lestudi de lsser hum que assimila de manera necessria la idea de lsser. Distingeix entre lsser necessari per ell mateix i els ssers contingents, que existeix grcies a una causa exterior, identifica Du amb lsser necessari en ell mateix. Afirma la immortalitat de lnima. Averrois creu que hi ha dos nivells de saviesa, una religiosa i laltre cientificofilosfica, Du ser nic, universal, etern, causa primera i la llei de la natura que dirigeix el cosmos. Distingeix dos nivells de coneixement, el teolgic i el cientificofilosfic, que han de ser concebuts com a diferents en el pla formal per la seva intenci o forma dapropament a la veritat. 10.-Activitats de sntesi Unitat 7 p.160: 3,4,5 ACTIVITAT 3 Lescolstica tingu lloc durant lapropament al feudalisme, en un context durant el renaixement carolingi format a les escoles que es fundaren. Es desenvolup al segle XI, va ser la filosofia que simpartia a les escoles monstiques. El seu objectiu era ordenar els dogmes que els Papes havien elaborat duna manera entenedora.
2

Eluard rodovay Sala

ACTIVITAT 4 Largument ontolgic de Sant Anselm vol demostrar que lincrdul es contradiu quan afirma que Du s all ms gran que es pot imaginar per que en nega lexistncia. ACTIVITAT 5 Primera via: argument del motor no mogut. Explica que tot es mou per alguna cosa per perqu hi hagi un moviment infinit hi ha dhaver una cosa que mogui a les altres sense ser moguda, per tant sha darribar a la conclusi que Du s aquest motor perfecte, el Primer Motor Mbil. Segona via: argument de la causa primera. Ja que totes les coses sn creades per una causa, ha dhaver-hi un sser anterior, per no es pot aplicar aquesta llei infinitament pel que hi ha dhaver una Causa Primera incausada, Du. Tercera via: argument de lsser necessari. explica que hi ha dhaver un sser necessari ja que els esdeveniments en el mn sn contingents i accidentals, i la seva existncia depn dalg exterior a ells, aquest sser necessari s Du. Quarta via: argument de lsser perfecte. Segons aquest quart argument, hi ha dhaver un terme de comparaci mxim per a la perfecci, aquest terme s Du, lsser perfecte. Cinquena via: argument de lsser intelligent. Aquest ltim argument defensa que hi ha un propsit al comportament dels ssers mancats de ra, una finalitat en la natura. Aquestes tendncies a una finalitat revelen que han estat dictades per un sser intelligent i Director de lUnivers: Du.