TREBALL LITERATURA COMPARADA: ​EL TEATRE I ELS SEUS PROFESSIONALS

Joan Sellent és un traductor català, que destaca sobretot per les seves traduccions teatrals. És professor de traducció
literària a la UAB. S’ha especialitzat en la traducció d’autors angloxaxons com per exemple Shakespeare (​El rei Lear ​o ​Hamlet​),
Tenessee Williams (​Un tramvia anomenat Desig)​ , Charles Dickens (​David Copperfield​) o autors més actuals com Noah Gordon (​El
comitè de la mort​).

La ​traducció no és una ciència exacte que tengui només una possible solució; totes les traduccions que es facin d’una
obra són bones, sempre i quan transmetin l’essència de l’obra, és a dir, allò que l’autor vulgui expressar. Un dels objectius principals
dels traductors és que l’espectador es sorprengui, segons Ortega y Gasset, quan s’hagi mobilitzat a un espai concret per anar a veure
una obra i s’assabenti de que allò era una traducció. Sellent diu que la seva feina com a traductor ha donat bons resultats quan
l’espectador formula aquesta pregunta.

Sellent explica que a l’hora de traduir, hem de tenir en compte alguns ​requisits. ​Un d’ells és la immediatesa del teatre,
perquè si una persona no ha entès una frase, és impossible que es torni a repetir. També hem de tenir en compte que ser fidels a una
obra no és el mateix que la literalitat (característica que indica si un text és literari o no), i per això l’important és, com ja hem
comentat, trobar l’essència. A més a més, hem de tenir cura de la capa més externa (part més superficial), que faciliti la
memorització del text als actors. Un exemple podria ser evitar cacofonies o al·literacions com en el cas de la frase ​El dentista
d’aquí és un autèntic dictador​. Sellent canvia la paraula ​dictador ​per ​dèspota ​per evadir el dígraf ​dict ​que juntament amb ​dictador
crea una al·literació. Mantenir el ritme d’una frase de l’obra original és un dels altres requisits; per exemple en ​El mercader de
Venècia d​ e Shakespeare hi ha una frase que en anglès té un ritme determinat, però quan Sellent la va traduir no va respectar el ritme
i la va haver de canviar (​No: jo no serveix-ho, per fer diners. Perquè és que no m’importen gaire en realitat —> No: jo no
serveix-ho, per fer diners. Perquè en realitat no m’importen gaire​). I per acabar amb els requisits, el fet que l’afany de fer una obra
entenedora no l’ha d’abaratir, és a dir, voler fer una obra més comprensible pel públic no ha de significar que la seva qualitat baixi, i
això és el que ha provat de fer Sellent en les seves traduccions. Un altre factor a tenir en compte és la mètrica. Concretament, pel
que fa a les obres de ​Shakespeare​, hi trobam el vers pentamètric iàmbic (decasíl·lab). Sellent creu que s’ha de posar la mètrica al
servei dels enunciats, i no al contrari; això significa que la mètrica és important però no ha de ser ella qui ens condicioni la traducció
dels enunciats. Hi ha una escena a ​Hamlet ​on al protagonista se li apareix el fantasma del seu pare i Hamlet diu aquestes paraules:

King, father, royal Dane. O, answer me!

Let me not burst in ignorance, but tell
Why thy canonized bones, hearséd in death,
Have burst their cerements; why the sepulchre
Wherein we saw thee quietly interred
Hath oped his ponderous and marble jaws
To cast thee up again​.

Sellent explica que per fer més entenedores aquestes paraules tan retòriques les podria traduir d’aquesta manera:

Pare, contesta i treu-me de dubtes: què hi fas, aquí fora?

Si eres mort i enterrat, per què has tornat a sortir de la tomba?

Però, no ho fa perquè no estaria traduint Shakespeare, sinó agafant una idea seva i simplement exposant-la de manera informativa.
Per tant, ell opta per aquesta traducció:

Rei, pare, sobirà danès, contesta’m!

No deixis que m’ofegui la incertesa:
digues per què els teus ossos beneïts
han deixat l’urna i el sudari de la mort,
per què el sepulcre on reposaves ha tornat
a obrir aquelles pesants mandíbules de marbre
i t’ha llançat a fora novament.

Finalment Sellent ens exposa un altre exemple sobre allò que hem de tenir en compte a l’hora de traduir. Es tracta de la
traducció dels topònims. En el cas d’ ​Un tramvia anomenat Desig de Tenessee Williams, traduïda per Sellent i publicada el gener
del 2018 els topònims no es tradueixen (​Elysian Fields​), però al títol el mot ​Desire ​(nom del tramvia) està traduït perquè no només
és un topònim, sinó una metàfora que apareix durant tota l’obra. En aquesta obra, a més a més, hi trobam alguns anacronismes com
per exemple el llenguate elaborat i arcaic que usa Blanche DuBois, que és tot el contrari del que usa la seva germana Stella, que és
molt més col·loquial.

La conferència em va semblar molt interessant; un traductor no només és una persona que tradueix una obra, sinó que fa
possible que parlants d’una altra llengua l’entenguin i en gaudeixin. Permet que una obra arribi al màxim de lectors o espectadors
(adaptació teatral) i no es quedi només en la llengua original. A més a més, gràcies a aquesta lliçó, quan llegeixi una traducció
tendré en compte aquesta feina, reflexionaré sobre les frases o expressions de l’obra original i me demanaré per què el traductor ha
volgut posar-ho d’aquesta manera.

BIBLIOGRAFIA:

● Conferència Joan Sellent

● https://www.nuvol.com/wp-content/uploads/2016/12/ebook-TRADUIR-SHAKESPEARE-finale.pdf